Periodistes per un dia

Un 15 de desembre de 2015: dimarts, aire fresc i les set del matí. Malgrat sembli un poc melancòlic, la nostra moti-vació per despertar-nos aquell matí era la visita a la UIB, un lloc on molts de nosaltres so-miem anar en qualque moment de les nostres vides. Doncs no-saltres, quatre alumnes de l’IES Sineu, juntament amb un pro-fessor, tinguérem l’oportunitat d’anar-hi i no la vàrem desapro-fitar. El llarg camí en cotxe ens va dur a la Facultat d’Hoteleria, on l’oloreta de cafè ens donà la benvinguda a aquesta nova ex-periència. Una vegada que tot-hom ja estava ben equipat amb allò que necessitava i amb els típics nervis que qualsevol ésser

humà presenta davant allò que desconeix, iniciàvem la roda de premsa. Devers les deu del matí va aparèixer el rector de la Universitat Llorenç Huguet, carregat d’energia, seguit per la vicerectora Mar-galida Payeras, i un altre membre de l’equip rectoral. Tot i l’agitada agenda del rector, va treure un temps per poder respon-dre els dubtes dels que érem allà pres-ents. La Universitat de les Illes Bale-ars, reconeguda internacional-ment, ofereix un ampli ventall d’avantatges als seus estudiants, que la posicionen en els primers

llocs a nivell europeu. La causa d’això és deguda a la feina que fa tot l’equip que forma aquest gran vaixell, on tots aporten el seu granet d’arena i afronten el dia a dia amb energia, alegria, positivi-

tat i ganes. Tot això desemboca en una universitat que innova, que es preocupa i que garanteix un futur als seus estudiants. I és en aquest punt on nosaltres

Com faria un bon periodista, inicialment contextualitzaria aquesta crònica en un espai i temps determinat i, ja després, explicaria una sèrie de fets que transcorregueren en la nostra visita. Com que encara

no ho som, intentarem fer allò que sabem, tan bé com puguem

1

e l s j o v e s p e r i o d i s t e s d e l ’ i e s s i n e u / c r ò n i c a

Cati Neus

Toni

Aina

Pere Andreu

La UIB ofereix un ampli ventall d’ensenyaments i això la fa posicio-nar-se en els primers llocs a nivell europeu

vàrem enfocar la nostra pregunta que realitzàrem al rector. Amb els nervis sota la pell diguérem: Bon dia, nosaltres som alumnes de l’IES Sineu i ens agradaria saber si, a dia d’avui, es tenen en ment alguns projectes per implantar, a llarg o curt ter-mini, nous graus a l’UIB com Medicina, Odontologia, Ve-terinària, Belles Arts i Periodisme.La resposta del rector va ser clara i concisa, ja que ens informà que estaven treba-llant per tal de poder ampliar la seva oferta educa-tiva durant el curs 2016-2017. El que és cert és que el fet de tenir projectes sobre la taula i de voler dur-los a terme, aviat ten-dria els seus fruits i nosaltres ens sortiríem benefici-ats. La sinceritat i transparència amb la qual parlava el rector, acompanyada d’un típic accent menorquí, va ser clau en cada resposta que donava. Nosaltres, però, també ens vàrem interessar per la coop-eració de l’equip rec-toral de l’UIB. Una relació marcada per l’amistat, les ganes de treballar i la co-ordinació entre tots els membres que el formen i, a més, di-rectament connecta-da amb el Consell d’Estudiants. Podríem dir que la Universitat som tots i que no no-

més depèn d’una persona, sinó del treball que fan tots els que la formen. En partir cap a casa, ens demanàvem si volíem formar

part d’aquest equip i, sens dubte, cadascú de nosaltres volem ser

UIB. Un cop acabada la roda de premsa, que va ser con-closa per la vice-rectora, ja que per motius relacionats amb la seva agen-da, el rector va haver de dir-nos adéu uns trenta minuts abans.Després, una sen-yora de nom Cata-lina Ramis, amb qui havíem estat en contacte via e-mail els dies ante-riors a l’activitat, ens va acompan-yar  fins  al  men-jador de l’Escola d’Hoteleria de la UIB, on ens espe-raven uns entre-pans fets pels es-tudiants d’aquella mateixa secció universitària.Mentre acabàvem de menjar, se’ns acostaren dos  al·lots  de l ’ o r g a n i t z a c i ó per demanar-nos de quin institut veníem, per així assignar-nos una

persona que posteri-orment ens acompanyaria al de-partament que se’ns havia assig-nat. Seguidament, ens dugueren al Departament d’Orientació i

Inserció Professional (DOIP) de la Fundació Universitat - Empre-sa de les Illes Balears (FUEIB). Quan vàrem entrar ens vàrem tro-bar  amb  una  oficina de petites dimensions on treballaven unes set persones alhora. La sala estava ubicada sobre el pavelló esportiu, per la qual cosa les vistes eren de gent practicant es-port, tot i que a l’hora

de treballar no es disposa de temps per contemplar-les. Ens

La sinceritat i transpar-ència amb la qual par-lava el rector, acompa-nyada d’un típic accent menorquí, va ser clau en cada resposta que donava

LlorençHuguet

(Rector de la UIB)

2

atengué la que havia estat anom-enada recentment la directora del departament, la qual ens va explicar ràpidament quina era la funció de cada persona que hi es-tava treballant. Acabada la presentació, ens va demanar que l’acompanyéssim a una sala on estaríem més cò-modes i tranquils per realitzar l’entrevista. Semblava una sala de reunions per la seva ovalada taula amb cadires al voltant, tot i que pertanyia al departament esportiu. Ens va explicar que el DOIB és un servei destinat als estudiants i a les empreses per tal d’afavorir l’ocupació dels universitaris a les Illes Balears. Per tant, podem dir que es tracta d’un mitjà de comunicació entre ambdues parts. Es poden distin-gir dos tipus d’ofertes. Ambdues ofereixen als estudiants i als titu-lats universitaris la possibilitat de posar en pràctica, en el món laboral, els coneixements que han adquirit a la Universitat. D’una

banda, de-s t a q u e n les que van destinades als estudi-ants uni-versitaris (de la UIB o d’altres universi-tats), les quals ofereixen ofertes de pràc-tiques extracurriculars en em-preses. Aquesta possibilitat està a l’abast dels estudiants de la UIB o d’altres universitats que, com a mínim, hagin superat el cinquanta per cent dels crèdits o assignatures dels estudis. D’altra banda, hi ha les ofertes laborals destinades a titulats de la UIB o d’altres universitats. Després  de  retornar  a  l’oficina del departament i acomiadar-nos de tot el seu personal, així com de la directora que ens havia atès, vàrem sortir de les modernes instal·lacions per ja partir de vol-

ta cap a l’ Institut. Durant el camí vàrem parlar sobre què ens havia semblat l’activitat i tots vàrem coincidir que havia estat molt profitosa de cara a conèixer com és realment la tasca diària d’un periodista, tot i que suposem que aquesta només és una petita part. Donada per acabada la sessió per aquest cop, ens vàrem acomiadar nosaltres també amb moltes ga-nes d’enganxar les mans al teclat i explicar la nostra vivència a tot-hom qui la vulgui conèixer

El DOIP és un ser-vei destinat a afavorir l’ocupació dels univer-sitaris a les Illes Balears

Cati Neus Coll i Pere Andreu Barceló

Les oficines del DOIP

3

La nostra tasca com a periodistes ha finalitzat per ara. Un bon perio-dista s’acomiadaria d’aquesta gran experiència viscuda, però nosal-tres no ens volem acomiadar d’aquesta vivència, sinó que tractem de perllongar-la al màxim en el temps per tal de, en un futur, poder com-

plir els nostres somnis i arribar a ser bons periodistes