Els Jocs Florals

Exponent emblemàtic de la

Renaixença de la Literatura Catalana

Els Jocs Florals (1859)

QUÈ SÓN?Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària medieval que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors sota el regnat de Joan I al 1393.

El lema (temes) : - Pàtria- Fe- Amor

Es donava un premi a la millor poesia patriòtica, Englantina d'or. Englantina d'or. Un altre a la millor poesia religiosa, Viola d'or i argent, Viola d'or i argent, i un tercer al millor poema d’amor, Flor naturalFlor natural. Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.

El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, va ser molt importants perquè van aconseguir que:

- la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social,

- sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals),

- les editorials comencessin a publicar regularment llibres en llengua catalana.

Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia catalana després de tant de temps d’inactivitat.

d. Els autors

Tot i que durant el segle XIX molts escriptors van contribuir amb les seves obres a la recuperació de la literatura catalana, tres dels grans autors d’aquests anys són:

JACINT VERDAGUER en poesia

ÀNGEL GUIMERÀ en teatre NARCÍS OLLER en novel·la

Obres premiades

De Verdaguer : De Verdaguer : La barretina 1880 li val el títol de

Mestre en gai saber, dedicada al pintor olotí Joaquim Vayreda

Oda a BarcelonaOda a Barcelona: 1883: 1883 L’AtlàntidaL’Atlàntida : : descriu el mític

enfonsament del continent Atlàntida i la lluita d’Hèrcules contra els atlans. Verdaguer combina l’enfonsament de l’Atlàntida amb el naixement d’Espanya i el descobriment d’Amèrica. Obté un premi en els Jocs Florals de 1877 i es traduí a diversos idiomes.

Etapes dels Jocs Florals

Entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc.

Entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa.

Entre 1900 i 1910, s’accepten les noves estètiques i augmenta la qualitat de les obres

1911-1936, etapa marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes.

1936 i 1939 S’interrompen per la guerra civil

Jocs Florals clandestins o a l’exili1940 a 1971 etapa marcada per la celebració dels jocs en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona.37 ciutats en van ser seus:

1941: Buenos Aires, Argentina 1942: Ciutat de Mèxic, Mèxic 1943: Santiago de Xile, Xile 1944: L'Havana, Cuba 1945: Bogotà, Colòmbia 1946: Montpeller, Occitània, França 1947: Londres, Anglaterra, Regne Unit 1948: París, França 1949: Montevideo, Uruguai 1950: Perpinyà, Catalunya Nord, França 1951: Nova York, Estats Units d'Amèrica 1952: Tolosa, Occitània, França 1953: Caracas, Veneçuela 1954: Sao Paulo, Brasil 1955: San José, Costa Rica 1956: Cambridge, Anglaterra, Regne Unit 1957: Ciutat de Mèxic, Mèxic 1958: Mendoza, Argentina 1959: Perpinyà, Catalunya Nord, França 1960: Buenos Aires, Argentina 1961: L'Alguer, Sardenya, Itàlia 1962: Santiago de Xile, Xile 1963: Montevideo, Uruguai

1964: Perpinyà, Catalunya Nord, França 1965: París, França 1966: Caracas, Veneçuela 1967: Marsella, Occitània, França 1968: Zuric, Suïssa 1969: Guadalajara, Mèxic 1970: Tubinga, Alemanya 1971: Brussel·les, Bèlgica 1972: Ginebra, Suïssa 1973: Ciutat de Mèxic, Mèxic 1974: Amsterdam, Holanda Septentrional,

Països Baixos 1975: Caracas, Veneçuela 1976: Lausana, Suïssa 1977: Munic, Alemanya