1

ELS INVERTEBRATS

PROJECTE D’AULA

NIVELL 5è

2

ELS INVERTEBRATS

És un terme encunyat per Jean-Baptiste Lamarck per a descriure qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats (peixos, amfibis, aus, rèptils i mamífers)

Lamarck dividí els invertebrats en dos grups, els Insectes i els Vermes, però avui en dia estan classificats en més de 30 fílums, des d'organismes simples, com ara les esponges, el cnidaris o els platihelmints, fins a animals molt complexos com els artròpodes o els mol·luscs..

Núria Oros

Àlex Rey

Carla Caballlero

3

LES MEDUSES

Les meduses són animals marins sense closca ni potes articulades. No poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua.

ELS CORALLS

l corall vermell, més conegut com a corall, viu en colònies en forma d'arbre amb branques irregulars. Té un esquelet calcari dur que pot arribar fins als 50 cm tot i que gairebé sempre és més petit. Aquestes branques estan formades per pòlips de color blanc translúcid, els quals tenen 8 tentacles. El teixit que cobreix les branques sol ser vermell, si bé de vegades se'n troben de color blanc o groc. L'esquelet és vermell en totes les tonalitats.

LES ESPONGES

Les esponges viuen fixats a terra en grups o colònies i formen un esquelet mineral al seu voltant.

4

les esponges son aquàtiques. Poden ser de 2 tipus: esponges de mars i de bany. Les esponges son pluricel·lulars. Las esponges diuen la gent que son plantes i son animals.

Les esponges són animals marins sense closca ni potes articulades. El cos té forma de sac ,amb una obertura per on entra l’aigua amb l’aliment i per on surten els residus.

ELS PÒLIPS

El cos presenta normalment una forma cilíndrica, amb la boca a l'extrem superior envoltada de tentacles, fortament armats de cnidocist.

Poden presentar-se en formes solitàries o bé colonials. Si són solitaris, la base (extrem aboral) adopta la forma d'un disc adherent que es fixa al substrat. Si es tracta de formes colonials la base del pòlip és contínua i forma un tub que comunica amb els altres membres de la colònia.

La cavitat gastrovascular pot ser una cambra senzilla o bé pot estar proveïda d'envans, en nombre variable. La compartimentació d'aquesta cambra incrementa notablement la superfície d'intercanvi sense que augmentin les dimensions de l'animal.

Poden presentar esquelet:

Extern, en forma de funda que recobreix tot l'animal i que deixa només a l'exterior les corones de tentacles.

En aquests casos, el pòlip pot amagar-se dins de l'esquelet. Normalment és construït a base de quitina i és transparent.

Intern, situat entre d’epidermis i la ectodèrmic. Pot ser de naturalesa quitinosa o calcària. En el cas de tractar-se d'una colònia, l'esquelet

5

constitueix l'eix sobre el qual van creixent els pòlips. Si la cavitat digestiva està compartimentada, l'esquelet també presenta envans que donen suport a les divisions.

Es poden reproduir tant sexualment com asexualment.

LES ESTRELLES DE MAR

Les estrelles de mar i els eriçons viuen al fons del mar on es mouen poc a poc.

La longitud dels braços varia, i es freqüent que tinguin 4, 6 o més braços en comptes de 5 habituals. La pell es rugosa i corretjosa que vol dir que es doblega i s'estira sense trencar-se. Les estrelles de mar solen tindre espines.

L'estrella de mar té un intestí gran, un simple sistema de cavitats corporals i un sistema nerviós senzill sense cervell.

6

Les estrelles de mar tenen els sentits del tacte, l’olfacte i

el gust, també responen a la llum.

S’alimenten duna gran vareta de productes, com els dipòsits del fons dels oceans.

Poden menjar-se petits animals sencers, en el cas de peces més grans treuen l'estómac i els digereixen fora del cos.

Algunes estrelles de mar mengen mol·luscs bivalves, obrin la seva coberta amb els seus braços i ficant l'estómac en el interior.

La majoria de las estrelles de mar tenen sexes diferents i alliberen el esperma i els ous en l'aigua ,on es produeixen la fecundació i las primeres fases del seu desenvolupament

Hi ha dos tipus de reproducció, per ous i per escissió.

7

EL ERIÇÓ DE MAR

És un animal invertebrat. Pertany a un ampli grup d'animals anomenats equinoderms. Hi ha unes 800 classes d'eriçons de mar que s'ha adoptat a molts tipus d'ambients marins . L'eriço te forma de globular. El seu esquelet està format per unes plaques calcaries que l'ajuden a desplaçar-se i també a protegir-se dels seus depredadors . S'alimenten de plantes i sobretot d'animals. Per menjar utilitzen un complex aparell mandibular format per cinc dents .Tenen les gònades a la part interna del seu cos, sota les plaques calcàries.

ELS ARTRÒPODES

Els artròpodes són invertebrats dotats d'un exosquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs. Els artròpodes inclouen els insectes, els aràcnids, els crustacis i altres.

8

Els artròpodes es caracteritzen per les seves extremitats articulades i la seva cutícula, composta principalment d'alfa-

Tenen dues antenes com dues mandíbules i quatre maxil·les,

ulls simples o compostos, disposen de tràquees ramificades i els gonòporus es troben a la part posterior del tronc. Tenen quinze o més parells de potes caminadores i un primer parell d'apèndixs transformats en ungles verinoses. Són depredadors. Espècies característiques són els cent peus i els escolopendra

Preguntes:

Que mengen els artròpodes?

Quin artròpode té mes potes ?

Quantes antenes tenen els artròpodes?

Quin es el artròpode mes petit? I el mes gran?

Que es la alfa quitina?

IMAN ,SANTI JENIFFER

9

ESTRUCTURA DELS CRUSTACIS

Cos dividit en cap, tòrax i abdomen però que en algunes espècies hi pot haver unió dels dos primers en un cefalotòrax.

Dos parells d'antenes

Ulls compostos

Respiració per difusió en el cos o brànquies

Cos amb cuirassa de quitina i altres proteïnes

Necessitat de fer mudes de l'esquelet extern.

Inclouen molts animals marins ben coneguts com la llagosta, la gamba, el cranc, el bernat ermità i el peu de cabra o percebe. També hi ha animals d'aigua dolça com la dàfnia o crustacis terrestres

Els crustacis (crustàcia) és un nombrós grup d'artròpodes

CRANCS

Com la resta d'artròpodes, per reproduir-se s'aparellen i posteriorment realitzen una còpula de dos individus de diferent sexe .Aquestes larves poden arribar a patir fins a tres processos de metamorfosi abans de convertir-se en individus

10

LLAGOSTA

tenen unes grans pinces i unes antenes petites, les llagostes no tenen pinces i sí que tenen unes antenes llargues i espinoses les llagostes viuen, en general, en fons rocosos on fàcilment poden trobar refugis. Es desplacen caminant amb l'ajuda de les seves potes però també poden nedar propulsant- se mitjançant violentes contraccions de l'abdomen, mecanisme que fan servir sobretot en situacions de fugida Les llagostes es troben a gairebé tots els mars càlids, incloent-hi el Mar del Carib i el Mar Mediterrani, però són especialment comuns a Australià . Hi ha unes 45 espècies conegudes i una espècie nova, Palinurs barbàrea va ser descrita l'any 2006[1]

L’escamarlà

Els escamarlans són crustacis decàpodes estacades de la família dels nefròpics. El cos i l'abdomen és allargat i estret i menys robust que la resta d'espècies de la seva família. El primer parell de potes toràciques és llarg amb pinces lleugerament desiguals, també té pinces en el segon i tercer parell de potes. És d'un color rosaci, l'abdomen allargat, estret i menys robust que en la resta d'espècies de nefròpids. La mida, mitjana, passa paviment dels 24 cm[5] i pot arribar als 30 cm. És d'hàbits nocturns i de di ataronjat. Té el cos esvelt, s'amaga en el fons fangós del mar. Viu fins a 800 metres de fondària S'alimenta principalment de cucs s i de peixos,[7] però és omnívor i menja també mol·luscs, equinoderms i altres crustacis

11

Camèlia, Daniela, Diyi, Patri

Preguntes:

Que mengen les gambes ?

Quantes potes te la gamba ?

Tots el crancs caminen per la sorra ?

Com es distingeix el mascla amb la femella ?

Totes les llagostes son del mateix color?

Totes les llagostes tenen dents ?

Quantes potes te l’escamarla?

Tots els escamarles tenen cua?

ELS ARÀCNICS

La Paparra:

Morfològicament assoleixen d'1 a 12 mil·límetres (els mascles fan una mida que és la tercera part que les femelles), però es fan més grans quan estan plens de la sang. Les xuclen o les caparres són diversos àcars paràsits de vertebrats.

L’ escorpí

Els escorpins o alacrans són un ordre d'aràcnids. Presenten uns grans pedipalps en forma de pinça i un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espècies repartides per tot el món, si s'exceptuen les regions polars.

12

Aranyes:

Les aranyes (Araneae) són un artròpodes quelicerats respiradors d'aire que tenen vuit potes, i quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí. Les aranyes viuen a tots els continents tret de l’Antàrtica, i s'han establert en gairebé tots els nínxols ecològics, tret del mar i l'aire. El 2008 s'havien descrit aproximadament 40.000 espècies d'aranya i 109 famílies.

Que menja la paparra?

On viu l’escorpí?

Com es desenvolupa la aranya?

Com fan les aranyes les tela ranyes?

Isabel ,Annie, Elsa, Alba.

13

Els insectes són la classe predominant d’artròpodes .

Dins el grup dels artròpodes , hi ha animals , com ara les abelles , les papallones , les mosques ,els grills i els saltamartins.

Són animals invertebrats, i molts d'ells han desenvolupat la capacitat de volar.

Al cos es distingeixen tres parts: cap, tòrax i abdomen.

Els insectes aparegueren en la prehistòria fa tres-cents milions d'anys. Hi ha gairebé un milió d'espècies d'insectes. Entre els milers d'espècies d'insectes amb què convivim n'hi ha que ens preocupen en especial. Els insectes tenen sis potes .

Tots tenen ulls i antenes. Les papallones i les abelles, tenen unes ales fràgils. D ‘altres ,com les marietes o els grills ,tenen unes ales més rígides.

14

Quantes parts té el cos d’un insecte? Quines són?

Quantes potes tenen la majoria dels insectes?

Us agraden els insectes?

Penseu que els insectes són necessaris?

Penseu que els insectes s’haurien d’exterminar?