els goigs de santa teresa - wordpress.com · 2015. 11. 5. · !4!...
TRANSCRIPT
1
ELS GOIGS DE SANTA TERESA: UNA INTRODUCCIÓ AL SEU ESTUDI Nora VELA
0. Introit 1. La gestió dels goigs de santa Teresa 2. L’autoria dels goigs de santa Teresa 3. La il·lustració dels goigs de santa Teresa 4. La música dels goigs de santa Teresa 5. Inventari de goigs de santa Teresa 6. Corol·lari
0. INTROIT Més de dos segles i escaig de goigs de santa Teresa –des de 1790 fins a 2014–
han aparegut cada diumenge al web Castell interior1 arran de la commemoració del cinquè centenari del seu naixement (1515-‐2015). 1 Castell interior [web], disponible a https://castellinterior.wordpress.com/ La sèrie dedicada als goigs, amb reproducció de l’imprès, descripció i comentari a càrrec de l’autora d’aquest article, es recupera des de l’adreça https://castellinterior.wordpress.com/category/teresiana/textos/goigs/ La major part (46) dels goigs que s’hi publiquen estan dedicats a santa Teresa i són l’objecte del present article (vegeu-‐ne l’inventari més avall, al punt 5), però també n’hi ha sobre altres devocions de l’entorn teresià, que mereixerien un estudi a part: la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de la Consolació, sant Josep, sant Joan de la Creu, sant Enric d’Ossó i la beata Maria de l’Encarnació.
2
La devoció per la seva figura i per la seva gran personalitat mística i humana va quedar plasmada també en aquests fulls populars de cultura religiosa a partir del 1790 quan, a Balaguer, comarca de la Noguera prop de Lleida, s’editen els pri-‐mers goigs coneguts fins ara. De fet, se seguia el costum tradicional de fer goigs dedicats a devocions de sants i imprimir-‐los sobre un foli de paper solt per cantar-‐los col·lectivament. Van ser potenciats pels carmelites descalços establerts el 1678 a la ciutat, on s’havia erigit una església conventual dedicada a santa Teresa.
La missió d’aquests goigs era principalment fer participar els devots en els actes religiosos tot entonant lloances, com s’havia fet des de feia segles amb els llaus o llaors a la Mare de Déu. El fet de poder repartir els fulls entre els fidels pos-‐sibilitava el cant coral. I si bé és cert que existien poesies en mètrica de goigs dedi-‐cades a santa Teresa, incloses en llibrets de devocions, especialment en novenaris teresians, la distribució d’aquestes obretes no era tan factible com els folis solts que, a més, tenien l’atractiu de l’estampa evocadora de la santa i el record material que hom se n’emportava. Eren quelcom més que una estampeta de les moltes que existien per al devocionari popular.
Un total de 46 goigs dedicats exclusivament a santa Teresa han estat visio-‐nats, comentats i documentats setmanalment a Castell interior. S’imposa ara oferir una perspectiva global, com un resum, que reuneixi les dades desgranades a través de tots els diumenges teresians que ens han precedit.
Ja hem vist que els primers goigs que es coneixen de santa Teresa són del se-‐gle XVIII. Per regla general, els convents i esglésies on els carmelites descalços te-‐nien acció i projecció, dins de l’àmbit dels Països Catalans, van propiciar en gran mesura l’edició dels fulls a ella dedicats. A Balaguer, on la santa era venerada pels carmelites “Descalsos, y Descalsas”, es fan uns primers goigs molt antics dedicats a la “Ilustre reformadora, / del Carmelo en sa puresa, / siau nostra protectora / en lo cel, Santa Teresa” (apunt 1). Tot seguit d’aquests versos inicials se seguia una llar-‐ga història de la seva vida i, després d’esmentar la relíquia del seu cor “dins un ur-‐na crystallina”, acabaven suplicant el seu ajut per “als qui zelan ser perfets / inse-‐guint vostres pisades...” Una bonica xilografia representava la santa, a la seva cel·la, tot rebent l’àngel que li travessaria el cor: sobre una taula un tinter, una ploma i una llibreta, perfecta síntesi de la iconografia teresiana més representada fins ara. La data aproximada de 1790 és “deduïda de l'època de treball de l'impressor”, se-‐gons la descripció del catàleg de la Universitat de Lleida, ja que el foli es limita a indicar que fou imprès a Lleida “en la estampa de la Viuda y Filla de Escuder”, sen-‐se indicar cap any.
1. LA GESTIÓ DELS GOIGS DE SANTA TERESA Per entendre el fenomen dels goigs, i de la seva constant repetició al llarg
dels segles, cal considerar que, com qualsevol document imprès, la seva realització depenia i depèn d’una voluntat que possibilita la seva edició. Usualment, la iniciati-‐va de voler planificar uns goigs nous ha correspost tradicionalment a una entitat religiosa, una comunitat de fidels o un entorn devot. En el nostre cas, tot el que direm girarà al voltant de la figura emblemàtica de santa Teresa, dels seus devots i de la seva projecció popular.
Primerament, per fer uns goigs dedicats a la santa caldrà disposar d’un text adient i publicar-‐lo per algun motiu: una efemèride, una ocasió... També haurà de
3
pensar-‐se el gravat que l’acompanyarà tot presidint el full, i calcular una decoració tipogràfica que ornamentarà la pàgina: una orla i florons, i corondell si és el cas.
Com sigui que la importància de les lletres tindrà un apartat específic en aquesta síntesi, ara cal remarcar, principalment, que el fet de trobar un versifica-‐dor que vulgui lloar Teresa és un dels capítols més important i destacable quan es planifiquen uns goigs. És clar que sempre queda el recurs de reeditar composicions antigues i clàssiques. És, doncs, competència principalíssima del gestor la tria del poeta o dels poemes ja publicats, i assabentar-‐se de l’existència d’una partitura musical per fer-‐la editar, o d’encarregar-‐la si es presenta l’ocasió.
En canvi, la decisió respecte les il·lustracions recau principalment en l’obrador tipogràfic que disposa de materials, ja siguin xilografies o planxes grava-‐des, per ornamentar els fulls. Modernament, els avenços tecnològics han possibili-‐tat i agilitat la incorporació d’il·lustracions variades: dibuixants contemporanis proposats pels gestors, en aquests cas, han vist les seves creacions incorporades als goigs (apunts 40, 44, 45 i 46).
L’aparició, recentment, de notes històriques al revers dels fulls, tan interes-‐sants, ha potenciat il·lustracions directament relacionades amb la història del lloc (apunts 40 i 46), que el gestor també s’ha encarregat d’aconseguir i de fer arribar a l’obrador de la impremta.
Orles i florons són i continuen sent tipogràfics generalment i és la impremta qui decideix la seva distribució, amb el vistiplau del gestor, òbviament.
L’oració que clou el cant i que es veu al final dels versos, quasi sempre, les indulgències si és el cas, i alguns detalls sobre els benefactors dels fulls, són co-‐municats sempre a l’impressor.
La maquetació harmoniosa de tots aquests materials rebuts a l’obrador ti-‐pogràfic i la seva artística situació sobre un foli és habilitat de l’obrador, que sem-‐pre sotmet les proves necessàries al gestor fins obtenir el permís per editar-‐les definitivament amb la quantitat d’exemplars indicats, i les seves variants en els casos de bibliofília (apunts 40 i 44).
El quadre adjunt presenta un gràfic on es mostren, any rere any, els goigs produïts, seguits del número de l’apunt amb el corresponent comentari; el lloc des d’on es gestionaven, i el lloc on s’imprimien amb el nom de les impremtes. El fet que petits nuclis de devoció teresiana no disposessin de taller tipogràfic feia que els goigs s’encarreguessin a obradors de ciutats grans com Barcelona, Girona, València o Manresa.2
L’enllaç al número de l’apunt permet trobar tots els detalls de cada cas i sa-‐ber qui hi havia darrere de l’edició d’un goig. Aquesta és la dada clau per entendre la pervivència d’aquest gènere literari i popular a través de tants segles: una volun-‐tat continuada de fer-‐los, tot mantenint la tradició popular envers unes devocions que així se sentien i es demostraven. I també uns obradors que els feien, i ho fan encara possible, amb una estètica comuna i evolucionada segons les èpoques.
En base als goigs dedicats a santa Teresa el quadre adjunt ofereix una síntesi per als més interessats.
2 Per als aspectes relacionats amb les impremtes i la seva dinàmica per al tema que ens ocupa, tant en poblacions grans com en medis rurals, són bàsics els volums dedicats als segles XIX i principis del XX de Manuel LLANAS, L’edició a Catalunya: el segle XIX i L’edició a Catalunya: el segle XX (fins a 1939), Barcelona: Gremi d’Editors de Catalunya, 2004 i 2005, respectivament.
4
1.1 Quadre sobre la gestió dels goigs de santa Teresa
ANY + NÚM. APUNT 1790 c. 01 1830 c. 02 1840 c. 03 1840 c. 04 1858 05 1850 c. 06 1890 c. 07 1850 c.? 08 1890 09 1942 10 1860 c. 11 1860 c. 12 1981 13 1858 14 1863? 15 1872 16 1866 17 1869 18 1890 c. 19 1864 20 1894 21 1888 c. 22 1922 23 1899 c. 24 1885 c. 25 1888 c. 26 1873 27 1890 c. 28 1890/1909 c. 29 1950/1960 c. 30 1913 31 1882 32 1910 33 1929 34 1951 35 1952 36 1954 37 1961 38 1966 39 1976 40 1981 41 1982 42 1982 43 1992 44 1997 45 2014 46
LLOC GESTOR Balaguer Camós Barcelona? Barcelona? Camós Manresa? Barcelona? ? St. Pere Avinyonet Camós València? València Vilanova i la Geltrú Barcelona ? Tarragona ? Tortosa ? Barcelona Toledo? Camós Barcelona? Riera Tarragona? Vic València Alcoi? València? Barcelona St. Pere d’Avinyonet Manresa? Sabadell? Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Camós Camós Barcelona Besora Batea Teià Barcelona Palma: col. La Sibil·la copisteria artesanal Ulldemolins Blanes, parròquia Castelldefels
LLOC IMPRESSOR Lleida Gerona Barcelona Barcelona Gerona Manresa ? ? Gràcia Gerona València? València Badalona Barcelona Tarragona Tortosa Barcelona Barcelona Girona Barcelona Tarragona Tarragona Vich Valencia Alcoy Valencia Barcelona Vilafranca Manresa Sabadell Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Olot Girona Barcelona Barcelona Barcelona Vilanova i la Geltrú Barcelona Palma de Mallorca ? Barcelona Blanes ?
IMPREMTA Estampa Vda. y filla Escuder Imp. Fermí Nicolau Francisco Suria y Burgada Manuel Tegero Meliton Suñer Ignacio Abadal ? ? Imp. de Torras Imp. Carreras ? Imp. de Juan Martí-‐Laborda Imp. Novell Imp. de Juan Gaspar Imp. de Puigrubí y Aris Imp. de D. Llasat Imp. Vda. Torras Imp. Vda. Torras Imp. Manel Llach Llibr. Succ de Font Imp. F. Aris Imp. de F. Aris Imp. Anglada Librería Juan Martí Imp. y Libr, de Martí Vda. Hjos Mariana y Mompié Tipografia Catòlica Imp. Pere Alegret Imp. Roca Pere Vives Imp. Tasso Tipografia Catòlica Herederos Vda. Pla Editorial Políglota Imp. Bonet Imp. Carreras ? Imp. Lib. Dach Torrell de Reus Vives i Sabaté Imp. Altés Imp. Pizà ? Altés Graf. Montserrat ?
5
2. L’AUTORIA DELS GOIGS DE SANTA TERESA La immensa majoria són anònims, com qualsevol altre cas de goigs dedicats
a sants, especialment durant el segle XIX. De fet són conseqüència del seu origen popular, en un context poc predisposat a fer constar els versificadors i, en canvi, molt partidari de reeditar les cobles una i altra vegada, atès que havien estat ben apreses i molt cantades, sense preocupar-‐se ni veure la necessitat de fer-‐ne de noves.
Des de terres gironines a valencianes i mallorquines s’escampa per moltes comunitats de carmelites el desig de tenir uns goigs dedicats a la seva fundadora que, en molts casos, són els fidels els qui segueixen la tradició de publicar-‐los quan els convents pateixen, al llarg dels temps, desamortitzacions i exilis.
Durant el segle XIX s’alternen fulls de goigs sempre anònims en català i en castellà. Per tal d’identificar-‐los millor, en no portar autoria, ens referirem als seus continguts tot copiant l’entrada o primers versos que els inicien, que és com usualment els identifiquen els catàleg de les biblioteques i dels arxius.
La lletra que comença tot dient “Teresa fènix gloriosa / de Jesús esposa amada / siau nostra advocada / puix sou de Jesús esposa” és potser la més an-‐tiga i més repetida, amb la seva versió en castellà, “Teresa fénix gloriosa / de Jesús esposa amada, / sed con Jesús abogada / pues sois de Jesús esposa” . Les edicions en català són fetes principalment a Girona i Olot, entre 1858 i 1952, i les castellanes es reparteixen entre Manresa, Alcoi, Barcelona i València durant la se-‐gona meitat del segle XIX. Fins a quinze edicions diferents poden comptar-‐se entre totes dues llengües.
Una altra lletra que es va fer molt popular és la que canta: “Pues del seráfico harpón / tu corazón fue pavesa; / haced divina Teresa / que arda nuestro corazón”. Va ser difosa per edicions barcelonines i tarragonines en diverses ciu-‐tats i viles entre 1886 i 1986. Tot un segle amb més de dotze estampacions dife-‐rents.
Però al costat d’aquestes cobles tan repetides, no podem deixar de remarcar algunes d’antigues ben originals i no reeditades:
1790 c. Per exemple, les dels goigs de Balaguer que dediquen a la mare i fundadora
“els carmelitas Descalsos i Descalses”, potser de les més antigues, al voltant de 1790, i que fan: “Ilustre reformadora, / del Carmel en sa puresa, / siau nostra protectora / en lo cel Santa Teresa” (apunt 1).
1869 Per no oblidar les encarregades el 1869 per les “Religiosas Carmelitas Des-‐calzas de S. José de Toledo”, que ens situen davant dels conflictes polítics del moment, 1869, i supliquen ja des del començament a santa Teresa: “O espo-sa amada / del Redentor: / Mira a tu España / con compasión” (apunt 18).
1894 O les d’un devot particular tarragoní, que el 1894 exclamava: “Puix tals mérits atesora / La virtut acrisolada: / Siau constant advocada / de qui us admira y adora” (apunt 21).
* * *
6
1882 El primer poeta que va voler cantar santa Teresa tot manifestant el seu nom va ser “un Teixidor de Teià” o pseudònim rere el qual s’amagava Joan Bru-guera i Valls, ben anotat a l’apunt 32. Amb ocasió del tercer centenari de la seva mort, el 1882, escriu, inspirat, sota la imponent estampa del reliquiari del cor d’Alba de Tormes: “Si en amor de Déu encesa / se us transverberà lo cor; / comuniqueu-‐nos Teresa / vostra caritat i amor”. Seguiren tres preveres que també van voler estampar la seva firma al peu del
versos, el tres eren poetes molt considerats en les seves respectives èpoques i en-‐torns culturals: 1889 Pau Parassols i Pi (Sant Joan de les Abadesses, 1824 – Barcelona, 1902),
autor d’alguns textos pietosos, de monografies històriques i de moltíssims goigs, queda ben documentat als apunts 7, de 1889 c., i 31, de 1913: “Víctima del diví amor / del Carmen reformadora: / Teresa insigne doctora / inflameu lo nostre cor”.
1915 Fortià Solà (Torelló, 1876 – Barcelona, 1948), guardonat poeta de temàtica religiosa, ha estat el més reeditat, fins a quatre vegades des de 1915 fins a 1981 (apunts 13, 34, 37 i 44): “Puix d’un serafí l’amor / us deixà l’ànima en-‐cesa; / oh, seràfica Teresa / abrandeu el nostre cor”.
1922 I el vigatà Jaume Collell (Vic, 1846-‐1932), historiador, periodista i també escriptor prolífic, que el 1922 dedica a les teresianes de Vic uns goigs amb ocasió del tercer centenari de la canonització de la santa: “Puix que de l’amor diví / sou un flam abrasador; / Teresa ardent serafí / inflameu lo nostre cor” (apunt 23).
En complir-‐se el IV centenari de la mort de santa Teresa, el 1982, tres goigs
van ser fets amb cura especial i van ser dotats de tres noves versions poètiques:
Antoni Comulada, de Barcelona, canta: “O Teresa benaurada / viva llama de l’amor; / sigueu la nostra advocada / enardiu el nostre cor” (apunt 41);
el mallorquí Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella explica que “Amb un fibló adamantí / transverberau la quimera, / oh Teresa, serafí / que el Paràclit transverbera” (apunt 43);
i Josep M. Ferré i Castelló, que exclama: “La divina Saviesa / que és de totes la millor, / ensenyeu-‐nos oh! Teresa / gran doctora en Crist Senyor” (apunt 42).
A finals del segle XX, els goigs ja són generalment de lletres originals. Quan
algú vol planificar un de nou no pensa a repetir cobles anteriors, sinó a fer-‐les inè-‐dites, tot tenint molt present fer constar, en els textos versificats, el motiu de l’edició. Així trobem que, en els dedicats a santa Teresa des d’Ulldemolins de 1992, el citat Fortià Solà concreta “Per les vostres teresianes / llibre sou que mai no es tanca: / qui llegeix en eixes planes, / pels camins del cel s’embranca” (apunt 44); i Pere Puig i Llensa exclama des de Blanes l’any 1997: “De la terra lluminosa / de Castella, noble flor. / Oh Teresa gloriosa / protegiu Ca la Guidó”, que és nom del barri on es troba la parròquia teresiana (apunt 45).
La gran figura de la santa fa respecte a qui vol acostar-‐se a ella. Josep M. Armesto a través d’uns versos lliures publica aquest segle dos fulls de goigs, els
7
últims. Entre gravats antics i dibuixos actuals, escriu unes lletres inspirades en textos ja coneguts, que adapta al seu criteri per celebrar el centenari teresià.
Això és una síntesi ràpida, pinzellades del que podria convertir-‐se en tot un estudi a fons de les lletres que els poetes dediquen a santa Teresa. Podria parlar-‐se dels trets biogràfics que han volgut destacar de la fundadora, de les seves expe-‐riències místiques i del llenguatge usat per descriure-‐les, de les lloances més senti-‐des o de les referències a oratoris concrets. La cultura popular és un gresol sovint per descobrir, que solament necessita un bon motiu i unes ganes d’acostar-‐se per desvetllar-‐la.
3. LA IL·LUSTRACIÓ DELS GOIGS DE SANTA TERESA Juntament amb la lletra dels goigs, les imatges són l’aspecte més destacat
d’aquests fulls, i també el més notori. Les xilografies del segle XIX,3 amb les orles, identificaven immediatament els goigs i els individualitzaven. Una estampa de san-‐ta Teresa asseguda davant del seu escriptori, o rebent la inspiració divina per es-‐criure, o fent oració, sempre serviria per reconèixer uns goigs determinats.
A través dels 46 goigs comentats, moltes són les xilografies copiades amb més o menys traça i variants. Les seves similituds permeten associar-‐les a centres teresians concrets, i així veiem que les valencianes (apunts 11 i 12) mostren grans imatges boniques de la santa en primer plànol i, més tard, a Sant Pere d’Avinyonet el 1890, es torna a triar una cara simpàtica i ben original de la santa per imprimir-‐la (apunt 9).
En canvi, els boixos gironins mostren interiors: l’escriptori de Teresa amb els seus prestatges plens de llibres i, a partir de l’apunt 2, tots els que se segueixen de Camós. Aquest esquema es multiplica i repeteix per tota la geografia. Els obradors tipogràfics devien tenir a punt el boix per quan rebessin encàrrecs de goigs, i els repetien tot afegint retocs al marc i alguna decoració perifèrica. I així fins arribar al nostre segle, al darrer apunt, el núm. 46, on tornem a trobar la santa a la seva ma-‐teixa cambra d’estudi de fa dos segles!
Teresa dempeus davant de l’espectador, més o menys hieràtica, és l’estampa més repetida, i sovint compartida o extreta de devocionaris populars, com ja s’ha comentat en alguns casos; o Teresa a punt d’escriure en rebre la inspiració divina al costat de l’Esperit Sant. Destacaria les dotades d’un cert moviment de l’apunt 17, de 1866, i també les esquemàtiques de Vilafranca de l’apunt 28, on apareix amb una ploma en una mà, i a l’altra una maqueta de les seves fundacions en forma de petit convent: al 22 també mostra els dos símbols.
L’episodi de la transverberació atrau alguns artistes. Representen aquest motiu algunes xilografies amb un estil molt popular, tot dramatitzant l’escena. Ja hem vist la seva estampa en parlar de la il·lustració del primer goig teresià, el de Balaguer de l’apunt 1. El 8 mostra l’episodi amb unes figures considerablement grans; el 19 sembla fet sobre planxa de linòleum, i el 37 reprodueix un fragment del gravat de Juan Bernabé Palomino.
3 Francesc FONTBONA, La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923, Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992, 434 pàgines. Obra bàsica per entendre el seu desenvolupament, centrada en aspectes més artístics que populars, com ho són la majoria dels goigs de santa Teresa.
8
El bonic escut dels carmelites és també un motiu ornamental, com acostuma a passar amb temes heràldics. Tant escortant l’estampa central a mode de florons (apunts 4, 6, 12 i 24), com incorporat a la decoració del seu marc (apunt 29), cas manresà àmpliament documentat.
Totes aquestes xilografies en boix tan populars s’alternen, en algunes oca-‐sions, amb reproduccions de magnífics gravats que els obradors devien tenir dis-‐ponibles i que porten la firma de l’artista. És el cas del fastuós reliquiari del cor de santa Teresa, de l’apunt 32, urna dissenyada per Herrera Barnuevo el 1671 i ben documentat; o el cas del J. Amills de l’apunt 14, o del Deberny de l’apunt 21, tots dos anotats.
Paral·lelament, alguns artistes locals van inspirar-‐se en obres estrangeres tan famoses com les italianes de Filippo della Valle i Pietro Leone Bombelli, que originaren l’estampa dels goigs 41, del 1981, o la dels goigs vigatans del 1922, ins-‐pirats en un gravat francès (apunt 23), o la xilografia dels goigs mallorquins de 1982 tot recordant el gravat de Vicent Galceran del 1773 (apunt 43).
Igual que passava amb les lletres, les il·lustracions dels goigs més moderns són sempre originals i firmades pels artistes creadors dels dibuixos. Usualment són persones conegudes dins l’entorn més proper als gestors dels fulls. Així ens trobem figures de Tereses inèdites, que no tenen res a veure amb les comentades fins ara: com la de Teià, que firma Ricard Vives, que recorda la imatge tipus maniquí que havia existit a la seva església (apunt 40); o la d’Ulldemolins de Carles Baró, ben moderna d’aspecte (apunt 44), o la de Blanes de Domènec Valls (apunt 45), que és reproducció de l’escultura d’alabastre de la parròquia.
Amb la incorporació de notes històriques al darrere dels fulls s’han potenciat també petites il·lustracions degudes als mateixos artistes que han fet l’estampa principal: és el cas de Teià, on es reprodueix una visió de l’església de la vila feta per Ricard Vives, que ja havia dibuixat Teresa a l’anvers a l’apunt 40. O els bonics apunts d’esglésies vilafranquines firmats per Carles Munts, de l’apunt 46, i que serveixen per datar els fulls.
Entre totes les il·lustracions, podríem extreure la conclusió que s’ofereix un ventall variat i ben paradigmàtic del que són els goigs més populars. Llevat la in-‐corporació de la fotografia en color, hi són representades totes les opcions usuals.
9
4. LA MÚSICA DELS GOIGS DE SANTA TERESA En el mateix origen dels goigs es troba el fet de ser pensats per entonar-‐los.
La paraula ja deixa entreveure el sentit alegre i festiu de l’expressió, i el cant ha estat el vehicle difusor, al llarg dels segles, d’una llarga tradició religiosa cultural i popular catalana, des dels orígens medievals fins a l’actualitat.4 Tots els goigs por-‐ten implícitament, en la seva versificació, l’acompanyament coral dels seus textos.
Però la problemàtica ha estat la impressió de la melodia als fulls dels goigs. La tipografia, que tant va fer per transmetre els textos impresos, va trigar molt a poder incorporar les notacions musicals. Els folis dels goigs no comencen a in-‐cloure les partitures fins a finals del segle XIX i, ja plenament, fins al XX.
Altrament, com sigui que l’estructura mètrica de les cobles dels goigs és co-‐muna a la immensa majoria dels casos, aquestes composicions poètiques podien cantar-‐se en qualsevol ocasió, sempre i quan es conegués alguna melodia gogística, independentment de quina fóra la lletra.
Amb quina melodia eren cantats els goigs de santa Teresa més antics? Caldria acostar-‐se a estudis musicològics per comarques, que possiblement ens dirien quins eren els goigs més populars i cantats pels fidels, i si es conserven manuscrits que documentin el fet.
Però la realitat és que l’exemplar més antic dels goigs de santa Teresa amb partitura musical és el corresponent a l’apunt 34, imprès a Barcelona el 1929, que porta la firma del compositor Amadeu Oller per a una lletra del poeta Fortià Solà. Paradoxalment, aquesta lletra va ser reimpresa als goigs dels apunts 37, de Barce-‐lona (1954), i 44, d’Ulldemolins (1992), però sense cap partitura que l’acompanyés.
El cas més curiós és el de les modificacions fetes sobre una fotocòpia d’uns goigs de Camós de l’any 1942 (apunt 10). Anys més tard es va canviar el títol per restaurar-‐lo al català d’origen i, al final, es va enganxar una partitura manuscrita, que no porta autoria, i que es devia repartir al moment d’entonar-‐los, ja que es veuen marcades per una X les estrofes triades per ser cantades pels fidels.
L’any 1966, uns goigs teresians de Batea, vists a l’apunt 39, porten una parti-‐tura anònima per a un dels textos més clàssics: “Pues del seràfico arpon / tu co-‐razón fue pavesa...” En nota expliquen que: “Estos gozos también se cantan con la melodia de los ‘Goigs a llaor de la Puríssima Concepció’”.
Al voltant de la commemoració del IV centenari de la mort de santa Teresa ens han arribat quatre goigs diferents. La parròquia de la Immaculada de Vilanova i la Geltrú publica l’any 1981 uns goigs amb la coneguda lletra del poeta Fortià Solà musicada aquesta vegada per Enric Prats i Martí (apunt 13). El compositor Josep Gallofré va fer la música, l’any 1981, per a la lletra d’Antoni Comulada, goigs can-‐tats a la parròquia barcelonina de sant Ramon de Penyafort (apunt 41). A Mallorca, el músic Enric Prats i Martí –autor també de la música de l’apunt 13– va posar la melodia a les cobles del poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella l’any 1982 (apunt 42). I el compositor Josep Monné i Roig va musicar la lletra de Josep M. Ferré i Castelló el 1982 (apunt 43).
4 Francesc BALDELLÓ, “Pròleg; la música als goigs; la música moderna dels goigs”, dins Cançoner popular religiós de Catalunya, Barcelona: Editorial Boileau, 1932, pp. 7-‐35. Tots els apartats d’aquest “Pròleg” són bàsics i fonamentals per entendre el fet musical implícit i explícit als fulls dels goigs.
10
Finalment, la partitura més recent editada en uns goigs és la que acompanya els versos de Pere Puig i Llensa, fets a Blanes l’any 1997, i és del músic Lluís Solà i Triadú (apunt 45).
Les eines de les tecnologies informàtiques permeten ara poder sentir les músiques dels goigs emmagatzemades en bancs de melodies. Els goigs de santa Teresa de Jesús que s’han publicat acompanyats de partitura poden sentir-‐se ara, concretament, a través del web Els Goigs d’Obaga5 que el musicòleg Josep Capde-vila manté des de fa uns anys, i que ha fet possible la connexió sonora oferta als goigs dels apunts 34, 41, 42, 43 i 45, així com consta en cada cas.
5. INVENTARI DE GOIGS DE SANTA TERESA
1. Goigs, en alabanza de la serafica verge, y mistica doctora Santa Theresa de
Jesus, Mare y Fundadora de la Sagrada Religió reformada de Carmelitas
5 Les músiques dels Goigs d’Obaga [web], disponible a http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/Index.htm
11
Deacalsos, y Delcalsas, que se venera en Balaguer. Lleida: En la Estampa de la Viuda y Filla de Escuder, [s.a.]
2. Goigs de Santa Theresa de Jesus, que se cantan en Santa Maria de Camós. Gerona: En la Imprenta de Fermí Nicolau, antes de Bro, en la Cort Real, [s.a.]
3. Gozos de la serafica madre, y doctora Santa Teresa de Jesus. En Barcelona: Por Francisco Suriá y Burgada, Impresor Real, calle de la Paja, [s.a.]
4. 1) Gozos de la seráfica madre y doctora Sta. Teresa de Jesús. Barcelona: En la Imprenta de Manuel Tegero, Plaza del Oli. [s.a.]
2) Gozos de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. [s.p.i.] 5. Goigs de Santa Teresa de Jesús, que se cantan en Santa Maria de Camós.
Gerona: Imp. de Meliton Suñer, carrer de las Ballesterias, 1858. 6. Gozos en alabanza de la divina cantora de las misericordias de Dios nuestro
Señor, Doctora, y Seráfica Maestra en la Cátedra de Teología mística de la oración y perfección. Singular Restauradora de la primitiva observancia del florido Carmelo. Manresa: Por Ignacio Abadal, [s.a.] El nom de “ST.TARESA” apareix gravat dins de la xilografia.
7. Goigs de la gran doctora mística Santa Teresa de Jesús, verge y fundadora, compatrona d’Espanya. Sa festa se celebra en lo dia 15 de octubre. P. P. [s.p.i.]
8. Loores a la serafica virgen, y madre Santa Teresa de Jesus, Fundadora de los Carmelitas Descalzos. [s.p.i.]
9. Goigs de la gloriosa verge y doctora Sta. Teresa de Jesús, que’s cantan en la parroquial iglesia de St. Pere de Avinyonet, Bisbat de Barcelona. Se celebra la sua festa á 15 de Octubre. Gracia: Imp. de Torras, 1890.
10. Gozos de Santa Teresa de Jesús que se cantan en Santa Maria de Camos. Gerona: Imp. Carreras, Ciudadanos, 18 -‐ 1942.
11. 1) Loores a la serafica virgen y madre Santa Teresa / de Jesus, Fundadora de los Carmelitas Descalzos. [s.p.i.] 2) Loores a la serafica virgen y madre / Santa Teresa de Jesus, / Fundadora de los Carmelitas Descalzos. [s.p.i.] 3) Loores a la serafica madre Santa Teresa de Jesus. [s.p.i.]
12. 4) Gozos a la serafica madre Santa Teresa de Jesus. Valencia: Imprenta de Laborda, [s.a.] 5) Gozos a la serafica madre Santa Teresa de Jesus. Valencia: Imprenta de Juan Martí (antes de Laborda), Bolseria, 24. [s.a.]
13. Lloances a Santa Teresa de Jesús. Venerada a la Parròquia de la Immaculada de Vilanova i la Geltrú. Text de Mn. Fortià Solà, música d'Enric Prats i Martí, xilografies de Ricard Vives i Sabté [sic] Aquests goigs s’editen per commemorà el IV Centenari de la seva mort (Avila 1515 – Alba de Tormes 1582) 2ª edició “Amics dels goigs”. Badalona: Impremta Novell, octubre de 1981. La partitura musical està impresa al revers del full sense cap altra anotació addicional.
14. Gozos a la transververación de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús, singular restauradora de la primitiva observancia del florido carmelo. Su fiesta a 27 de agosto. Barcelona: Imprenta de Juan Gaspar. = Giriti, 1858. [Sota la imatge pot llegir-‐se] Sª Teresa de Jesús. Se hallará en Barña calle den Ripoll tienda de estampas.
15. Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. Tarragona: Imp. de Puigrubí y Arís, [s.a.] Dins de la xilografia amb la imatge
12
de la santa, voltada d’una artística orla presidida per l’escut del Carmel entre altres decoracions, hi figura el nom de “S.M.TERESIA”.
16. Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesus, compatrona de la Españas. Letrilla de Santa Teresa de Jesus. Tortosa: Imp. de D. Llosat, Plaza-‐Hospital, 5.-‐ 1872.
17. 1) Gozos á la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. Barcelona: Imp. De Torras, Buensuceso, núm. 2. Dins de la xilografia amb la imatge de la santa hi figura la inscripció “Sª TERESA”. 2) Gozos á la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. [Barcelona]: Imprenta de la viuda Torras, plaza Buensuceso numero 2, 1866.
18. Gozos que á su seráfica madre y fundadora santa Teresa de Jesús dedican sus amantes hijas las Religiosas Carmelitas Descalzas de S. José de Toledo. [Barcelona]: Imprenta de V. Torras plaza del Buensuceso, núm. 2. Año 1869.
19. Goigs de Santa Teresa de Jesus, que se cantan en Santa Maria de Camós. Girona: Imprenta y Encuadernació de Manel Llach, [s.a.]
20. Gozos de la serafica madre y doctora Santa Teresa de Jesus. [Barcelona]: Librería de los Sucesores de Font, bajada de la Carcel, núm. 3 – 1864
21. Goigs en honor y alabansa de la insigne Doctora Santa Teresa de Jesús Compatrona de las Españas. Tarragona: Imp. F. Arís y fill, 1894
22. Gozos de la seráfica madre y doctora Sta. Teresa de Jesus. Tarragona: Imp. de F. Arís, [s.a.]
23. Goigs en llahor de la seràfica doctora Santa Teresa de Jesús, patrona d’Espanya... que per les Teresianes ha compost son Director lo Sr. Ardiaca, Dr. D. Jaume Collell, y’s publiquan com un recort de les solemnes Festes del Tercer Centenari de la Canonització de la excelsa Mare y gloriosa Doctora. Vich: Imp. de Ll. Anglada.-‐ 1922.
24. 1) Gozos a la seráfica madre Santa Teresa de Jesús. Valencia: Imprenta de Laborda, [s.a.] 2) Gozos a la Seráfica Madre Santa Teresa de Jesús. Valencia: Librería Villalba, Mercado, 61, [s.a.] 3) Gozos a la seráfica madre Santa Teresa de Jesús. Valencia: Librería de Juan Martí, Bolsería, 22, [s.a.]
25. Loores a la serafica madre Sta.Teresa de Jesus. Alcoy: Imp. y Lit. de Martí e Hijos. [s.a.]
26. Gozos a la seráfica madre santa Teresa de Jesús. Valencia: Librería del Gran Calendario Americano de la Viuda e Hijos de R. Mariana y Mompié, esquina a la Lonja, 2 (antes 6), 1888.
27. Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús, compatrona de las Españas. [Precedeix aquest títol] Letrilla de Santa Teresa de Jesús que llevaba por registro en su Breviario. Barcelona: Tipografía Católica, Pino, 5, bajos.-‐ 1873.
28. 1) Goigs de la gloriosa verge y doctora santa Teresa de Jesús que’s canten en la parroquial Iglesia de S. Pere d’Avinyonet, Bisbat de Barcelona. Se celebra la sua festa a 15 de Octubre. Vilafranca: Imp. de P. Alegret, Cort 3. [s.a.] 2) Goigs de la gloriosa verge y doctora santa Teresa de Jesús que’s canten en la parroquial Iglesia de S. Pere d’Avinyonet, Bisbat de Barcelona. Se celebra la sua festa a 15 de Octubre. Vilafranca: Estampa de’n Pere Alegret y Vilaró, Cort, 3.Imp. de P. Alegret, Cort 3. [s.a.]
13
29. Gozos en loor de la serafica madre y doctora Santa Teresa de Jesus, singular restauradora de la primitiva observancia del florido Carmelo. Manresa: Imp. de Roca, S. Miquel, 15. [s.a.]
30. Gozos a la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. Sabadell: Imp. de P. Vives, [s.a.]
31. Goigs de la gran doctora mística Sta. Teresa de Jesús, verge y fundadora, compatrona d’Espanya. Sa festa se celebra en lo dia 15 de Octubre. P. P. [Barcelona]: Imp. Tasso, Arco del Teatro, 21 y 23, 1913.
32. Goigs en llahor de la transverberació del cor de la seràfica doctora Santa Teresa de Jesús, cual festa celebra l’iglesia a 27 d’agost. Composts per un teixidor de Teyà ab ocasió del tercer centenar de la dolsa mort de un tan gran Santa. Barcelona: Tipografia católica, Pi, 6, 1882.
33. 1) Gozos en honor de la seráfica madre y doctora Santa Teresa de Jesús. [Al peu] Letrilla de Santa Teresa de Jesús glosada. Barcelona: Tip. de los H. de la V. Pla, editores y libreros Pontificios, Princesa 8.-‐ 1910. 2) Gozos en honor de la serafica madre y doctora Santa Teresa de Jesus. [Al peu] Letrilla de Santa Teresa de Jesús glosada. Barcelona: Herederos de la Vda. Pla, Fontanella, 13. [s.a. però posterior a 1913]
34. Goigs a llaor de santa Teresa de Jesús. Fa festa 15 d’octubre. Lletra de Mn. Fortià Solà, Prev. Música de Mn. Amadeu Oller, Prev. Amb llicència. Barcelona: Col·lecció “Editorial Políglota”, Nº 26. 1929.
35. Goigs de Santa Teresa de Jesús que es canten a Santa Maria de Camos. Olot: impremta Bonet.-‐ Tel. 20, 1934.
36. Goigs de Santa Teresa de Jesús que es canten a Santa Maria de Camos. Girona: Tipografia Carreras,-‐ Any 1952. “Goigs del Bisbat de Girona” Nº 351. [Goigs acolorits a mà]
37. Goigs a llaor de Sta. Teresa de Jesús, celestial patrona de les “Edicions Santa Teresa de Jesús”. Salutació de Rafael Farrarós Puig. Lletra de Mn. Fortià Solà, gravat de l’arxiu de R. Farrarós. Barcelona: [s.i.], 1954. (Col·lecció ‘Sembrant’ Nº 1º, Octubre 1954. Any Marià). 2 pàgines.
38. Goigs de Santa Teresa. Copatrona de Besora, Bisbat de Solsona. Solsona: Imp. y Lib. R. Dach, 1961. 2 pàgines.
39. Gozos que se cantan en alabanza de Santa Teresa de Jesús venerada en el templo parroquial de la villa de Batea. Barcelona: [s.i.], 1966. (Col. Torrell de Reus,402). 2 pàgines.
40. Goigs en lloança de santa Teresa de Jesús que se venera al temple parroquial de Teià. Text per Mn. Santiago Casanova i Giner. Dibuix de Ricard Vives i Sabaté de la imatge venerada a Teià, i segons fotografia de Josep Duran i Duran. Edició patrocinada per Na Rosó Carbonell i Ripoll. Vilanova i la Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1976. (Sèrie de Goigs de l’impressor, núm. 870) (Exemplar número 37 de la col·lecció “Goigs de Teià”). 2 pàgines.
41. Goigs a Santa Teresa de Jesús. Parròquia de Sant Ramon de Penyafort (Montsió). En el IV centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús. Lletra d’Antoni Comulada, música de Josep Galofré. Edició de la parròquia. Barcelona: Imp. Altés, 1981.
42. Goigs a Santa Teresa de Jesús. Lletra: Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella. Música: Enric Prats i Martí. Nota històrica Francesc Salleras i Juan. Edició commemorativa del IV Centenari de la mort de Santa Teresa de Jesús (1582-‐
14
1982) Palma: Impremta Pizà, 1982 (Col·lecció ‘La Sibil·la’ (Mallorca) nº 48) 2 pàgines.
43. Goigs a Llaor de Santa Teresa de Jesús, Doctora de l’Església Universal. Música: Josep Monné i Roig. Text: Josep Mª Ferré i Castelló. Goigs motivats pel Quart Centenari del seu Gloriós Traspàs, 1582-‐1982. [Full mecanografiat, sense més indicacions]
44. Goigs a llaor de Santa Teresa de Jesús. Antigament venerada a Ulldemolins. La seva festa el 15 d’octubre. Lletra Mn. Fortià Solà. Dibuix de Carlos Baro. Barcelona: Altés, 1992.
45. Goigs a llaor de Santa Teresa, venerada a Blanes, a la parròquia del seu nom, al barri de Ca la Guidó. Lletra de Pere Puig i Llensa. Música de Lluís Solà i Triadú. Dibuixos de Domènec Valls i Coll. Blanes: Imprimeix Indústria Gràfica Montserrat, 1997.
46. 1) Goigs a llaor de Santa Teresa de Jesús, fundadora de les Carmelites Descalces. Venerada en el Monestir de la Inmaculada de Barcelona. Dibuix: Carles Munts Albà. [S.p.i. 2012 extret de la firma del dibuixant] (Col·lecció Castelldefels, núm. 44). 2 pàgines. 2) Goigs a Santa Teresa de Jesús, amb motiu del seu V centenari, venerada al temple jubilar de la Mare de Déu del Carme de Vilafranca del Penedès, essent bisbe de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat Mn. Agustí Cortés Soriano. Amb motiu de l’any Teresià, essent Jaume Berdoy, rector de la basílica de Santa Maria. A glòria de Déu de Santa Maria i de Santa Teresa. Text: Mn. Josep M. Armesto i Miró. Dibuixos: Carles Munts i Albà. [S.p.i. 2014 extret de la firma del dibuixant] (Col·lecció Castelldefels, núm. 226). 2 pàgines.
ADDENDA
47. Goigs a llaor de santa Teresa de Jesús venerada a la capella del Monestir del Carme de Vilafranca del Penedès. Nota històrica: Joan Solé Bordes [...]. Música de Jordi González. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Voisin-‐Mateu, octubre del 2015 (Gogistes Penedesencs, goig núm. 248). 6. COROL·LARI Ha estat l'any del cinquè centenari de santa Teresa el que ens ha permès
acostar-‐nos als goigs que se li van dedicar des de finals del segle XVIII. Síntesi i pro-‐jecció d’un patrimoni cultural arrelat a les formes de vida catalana, i lligat a les se-‐ves devocions més entranyables. Eren músiques que començaven a sentir-‐se en la infància tot aprenent els seus càntics, i eren entonades en esglésies, festes patro-‐nals i aplecs, acompanyades d’aquests fulls tan humils i familiars. I ja no s’oblidaven mai més en tota la vida.
Santa Teresa ha estat la companyia familiar de tots aquells fidels habitants de pobles on els carmelites s’establien i arrelaven. Les melodies populars cantades des de la infància no s’obliden. I en el cas dels goigs, que s’havien imprès, solament en retrobar el full ja sonaven les notes del càntic en l’interior de qui els llegia. Santa Teresa era com de la família en el lloc on els seus goigs es cantaven: se li deia per exemple, col·loquialment, que “De les duras afeccions / del cor als devots curau, / de malalties guardau / y peste a les poblacions”... (apunt 7).
15
Els temps canvien, els costums evolucionen, però els documents impresos en paper perduren. I gràcies a la seva conservació acurada –i des d’aquí vull agrair les facilitats trobades en localitzar alguns exemplars– els 46 goigs teresians descrits han passat de l’estadi sòlid al virtual. La seva difusió en línia ha multiplicat el seu coneixement i els lectors com les estrelles del firmament, com mai havia passat abans. I Maria Toldrà ha fet possible el miracle informàtic sense defalliments místics, a l’estil teresià.
I, finalment, el meu reconeixement per aquest fructífer any l’adreço també a la meravellosa Teresa, tot assumint les paraules que li dedica el poeta de Sant Pere d’Avinyonet (apunt 28) i que tan bé m’interpreten:
Una devota persona, que vostre amparo ha tingut, se dona la enhorabona del benefici rebut; Dantvos gracies obligada agraheix vostra finesa: Vullau ser nostra advocada, gloriosa Santa Teresa.
15 d’octubre de 2015
Última actualització: 5 de novembre de 2015