els éssers vius més senzills 2
TRANSCRIPT
M.F.M.X
7 Els éssers vius més senzills
Mikel Collera, Xavier Ganau,
Maritxell Fornell i
Ferran Rubio
3/4/2013
1r ESO 1-Ferran/2-Xavier/3-Mikel/4-Mikel/5-Maritxell /6-Maritxell
Ciències de la Naturalesa, curs 2012/2013
El regne dels protoctist compren organismes unicèl·lulars i pluricèl·lulars, amb cèl·lules eucariotes, sense teixits ni organs.
Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues.
1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists? Tenen organismos celulars i pluricelulars.
2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per moure’s. es desplacen per les correns de aire o aigua.
FLAGELATS
Es mouen per mitja de flagels.N¡hi a de vida lliure i
son parasits. El tripanosoma causa la malaltia de la
son.
7. ELS ESSERS VIUS MÉS SENZILLS
1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS
CILITS
Es mouen per mitja de cilids.N’hi ha de vida lliure i
de parasits. El parameci té dos nuclis i forma de
sabatilla.
CILATS
Es mouen per mitjà de prolongacions del citoplasma
anomenades pseudòpodes. El plasmodi causa la
malària.
ESPOROZOUS
Són immòbils perquè no tenen estructures de locomo-
ció. El plasmodi causa la malària.
ELS PROTOZOUS
Son organsmes microscòpics amb formes i mides variades.
Son unicèl·lulars.
Son eteròtrofs.
Viuen en medis aquatics.
LES ALGUES Un grup d’éssers vius molt divers i tenen cèl·lules molt semblants.
Poden ser unicèl·lulars o pluricèl·lulars. Les unicèl·lulars poden furmar colònies.
Són autòtrofes Es produeixen la materia orgànica.
Són aquatiques, tan marines com `d’aigua dolça.
ALGUES VERDES
Els pigments mes abundants son la clorofina. Poden ser unicel·lulars o pluricèl·lulars.
Viuen en aigues marines i continentals.
ALGUES VERMELLES
Tenen un pigment vermell a mes de la clorofil·la. Es troben en aigues tranquiles i
calides. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
ALGUES BRUNES
Tenen un pigment groguenc que domina la clorofil·la. Son Marines. Solen trovar-se a
les costes rocoses i altres viuen surant a l’aigua. Poden ser unicèl·lulars i plu-
ricèl·lulars.
3. Les algues tenen teixits autèntics? Per que? No, perque tenen pigments que els fa canviar el color.
4. Busca en els conceptes clau els termes zooplancton i fitoplàncton. Els zooplancton son protozous que viuen surant a la superficie de
l’aigua i els fitoplàncton son els que suren a la superficie de l’aigua.
2 EL REGNE DE LES MONERES
Són microorganismes unicel.lulars i amb cèl.lules procariotes( sense nucli diferenciat).
Pertanyen a aquest regne els bacteris que viuen absolutament a tot arreu i en qualse-
vol temperatura.
Solen viure aillats però de vegades formen colònies encara que cada un té la seva
independencia.
L’ estructura dels bacteris
Són molt senzills perqué no tenen nucli ni la majoria d´orgànols
cel.lulars.
La membrana cel.lular :Regula l´entrada i la sortida de substàn-
cies a través seu.
La paret cel.lular bacteriana: És l´envolcall rígid que envolta la
membrana cel.lular donant-li forma i protecció.
La càpsula bacteriana: És una càpsula més o menys gruixuda
envoltant la paret cel.lular. Serveix de protección i d´aillament a
alguns bacteris que provoquen malalties.
El citoplasma: Ocupa l´interior cel.lular. És on s´eleboren les
substàncies perquè els bacteris facin les seves funcions vitals.
El material genètic: O també anomenat ADN. Es troba en el
citoplasma controlant i regulant el funcionament de la cèl.lula.
No està envoltat per cap membrana.
Flagels: Són prolongacions filamentoses que tenen alguns bacte-
ris per desplaçar-se.
Forma espiral
Forma de coma
Forma arrodonida
Forma allargada
La nutrició dels bacteris
Un bacteri es pot dividir cada trenta
minuts, de manera que es multiplica
molt ràpidament.
Les espores són formes de resistència que
permeten als bacteris suportar condicions
desfavorables.
La majoria són eteròtrofs ( alimentació d´altres éssers vius). Segons com viuen
n´hi ha de tres grups.
Bacteris paràsits: Prenen el menjar d´altres éssers vius als que perjudiquen i els
hi poden produir malalties. Ex. Tuberculosis, cólera.
Barteris sapròfits: Viuen sobre matèris orgánica , morta o en descomposició. Són
descomponedors (transformen les substàncies orgàniques del sól en substàncies
inorgàniques).Ex. El.laboració del iogurt i formatge a partir de la llet.
Bacteris simbionts: Viuen associats a unaltre individu i tots dos en treuen benefi-
ci.. Ex. Bacteris en el sistema digestiu de molts mamífers.
També hi ha bacteris autòtrofs ( es fan les substàncies orgàniques a partir
d´inorgàniques). Ex. Els cianobacteris que fan la fonosíntesi.
Normalment els bacteris es reprodueixen per bipartició. Cada fill bacteri creix fins
que es torna a dividir en dos bacteris.Aquest procés és molt ràpit i continuat.
Els bacteris es relacionen i s´adapten a les variacions del medi on viuen. Per exemple
alguns formen una paret gruixuda i formen espores de resistència per superar con-
dicions desfavorables.
La reproducció i la relació dels bacteris
5. Quina és la diferencia princi-
pal que hi ha entre els organis-
mos del regne dels protoctists i
el regne de les moneres?
Els protoctists tenen cèl.lules
eucariotes mentre que les mo-
neres tenen cèl.lules procariotes.
6. Com es poden clasificar els
bacteris segons el tipus de nutri-
ció? I segons la forma?
Segons la seva nutrició poden
ser heteròtrofs (s´alimenten de
substàncies orgàniques) o autò-
trofs ( s´alimenten de substàn-
cies inorgàniques).
I segons la seva forma poden
ser: cocs, bacils, espirils o vi-
brions.
7. Què són els cianobacteris?.
Quin efecte van produir en la
composició inicial de
l´atmosfera?.
Són bacteris autòtrofs. I van
produir oxigen a l´atmosfera ja
que consumien diòxid de carbo-
ni .
ACTIVITATS
3. VIRUS
El virus te una mida molt petita, i per això no es pot veure a ull nu i ne-cessitem un microscopi elèctric.
El virus no es poden considerar es-sers vius autèntics , ja que no duen a terme per si mateixos cap funció vital.
Poden infectar cèl·lules vives. Són paràsits obligats.
Es poden reproduir infectant una cèl·lula
Àcid nucleic
8. Podem observar el virus amb un microscopi òptic? Per què? No, perque es tan petit que necessitem un microscopi elèctric.
9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats? Perque es poden reproduir.
10. Quina es la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’essers virus? Que están vius.
Estan formats per:
Càpsida
Coberta externa
4. ELS MICROORGANISMES I EL SEU PAPER EN LA BIOSFERA
Els Beneficiosos
-descomponedors
-Plàcton
-Flora intestinal
-Fabricació d’aliments
-Antibiotics
Microorganisme
beneficiós
(Fer les activitats 11a 13)
13. quina funció té la flora intestinal?
quins microorganismes la formes?
Prodiur vitamines i altres substànciesi esta formada per vacteris.
14. quins microorganismesens poden
causar malalties? Els microorganismes perjudicials.
15. com es diuen, en general, els bacte-ris que reprodueixen malalties a les
persones? Patògens.
Els perjudicials
Els microorganismes perjudi-
cials són els potógens que
transmeten malalties a les per-
sones i els altres essers vius
amb el simple contacte.
Microorganismes
perjudicials
Habiten tots els medis i tenen funcions importants en la
biosfera .
Hi ha dos tipus de microorganismes: beneficiosos i els perjudici-
als. Hi ha més microorganismes beneficiosos que perjudicials.
5. LES MALALTIES PRODUÏDES PER MICROORGANISMES
El nostre entorn és ple de microorganismes patògens, capaços de produir
malalties. Perquè aquets microorganismes pugin desenvolupar els seus efec-
tes, s’han d’introduir dins dels éssers vius.
Les principals vies d’entrada de microorganismes són la pell a través d’una
ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per contacte sexual.
La invasió d’un ésser viu duta a terme per un microorganisme patogen
s’anomena infecció, i les malalties que es produeixen, malalties infeccioses
Una vegada es troben a l’interior de l’ésser viu, els microorganismes es co-
mencen a reproduir amb una gran rapidesa i causen diversos efectes, entre
els quals destaca la febre.
Els efectes produïts per la infecció no es manifesten d’una manera immedia-
ta, sinó que normalment ha de passar un cert període de temps, de duració
variable, anomenat període d’incubació. Un cop ha passat aquest període, es
manifesten els primers símptomes de la malaltia.
Els microorganismes es transmeten d’un individu malalt a un altre de sa per
contagi. Hi ha un gran nombre de tipus de contagi diferents entre els indivi-
dus; els mes freqüents són a través d’animals, de l’aire, de la pell, de les
relacions sexuals o per la ingesta d’aigua o aliments que estan contaminats.
Algunes malalties produïdes per microorganismes
Jjhj
Principals vies d’entrada de
microorganismes
14. Què és una malaltia infecciósa? Com es trans-
met?
Una malaltia infecciosa és la que es pot contagiar.
Es transmet per diverses formes però les mes co-
munes són per Via respiratòria, via digestiva, pell i
Contacte sexual
15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?
És el període de temps que passa la malaltia abans
de que es produeixin els efectes
16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les
malalties que conté la taula de damunt?
Refredat—Virus Sida—Virus Pneumònia—
Bacteri Salmonel·losi—Bacteri Còlera—Bacteri
Malària o paludisme—Protozou
Peu d’atleta—Fong microscòpic
Malaltia Microorganis-
me
Com es trans-
met
Símptomes
Refredat Virus Per l’aire Congestió na-
sal, esternuts,
tos i febre
Sida Virus Per transmissió
sexual i/o san-
guínia
Debilitat gene-
ral, disminució
de les defenses
Pneumònia Bacteri Per l’aire Febre, tos i
infecció pulmo-
nar
Salmonel·losi Bacteri Per aliments
conteminats
Febre alta, nàu-
sees, vòmits i
diarrea
Còlera Bacteri Per aigües con-
taminades
Nàusees, vò-
mits, dolor in-
restinal i diarre-
es agudes
Malària o palu-
disme
Protozou Per la picada de
la femella del
mosquit
Anopheles
Mal de cap,
vòmits i febres
intermitents
Peu d’atleta Fong microscó-
pic
Per contacte
físic, a través de
la pell
Picor i pell cli-
vellada que es
desprèn entre
els dits dels
peus
Algunes de les maneres de prevenir les malalties infeccioses són la higiene cor-
poral i el consum d’aliments i begudes en bon estat. Per això és imprescindible
que ens rentem regularment amb aigua i sabó, i que evitem consumir aliments
que no s’haguin manipulat amb les mesures higièniques adequades.
Actualment, la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir
les infeccions o a superar-les quan ja s’han produït. Entre aquestes mesures
destaquen les vacunes i els antibiòtics.
LES VACUNES
Una vacuna és un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una
malaltia determinada, que ja no tenen la capacitat de reproduir-la
Les vacunes no provoquen la malaltia, però permeten que el nostre cos
“aprengui” a lluitar-hi. Són, per tant, un mètode preventiu. De manera que, si
més endevant estem exposats al microorganismes d’aquesta malaltia, els po-
drem combatre sense desenvolupar la malaltia
En general, les vacunes tenen una acció protectora que dura tota la vida, tot i
que en algunes l’efecte que produeixen tan sols dura un temps determinat, i per
això s’han de tornar a administrar dosis de record
ELS ANTIBIÒTICS
Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i
també sintèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de micro-
organismes que causen malalties.
Els antibiòtics són, per tant, un mètode curatiu per combatre malalties en els
éssers vius.
El descobriment dels antibiòtics va significar per a la medicina un dels avenços
més importants de la historia. El primer antibiòtic que es ba produir ba ser la
penicil·lina. La va descobrir Alexander Fleming.
Els antibiòtics són substàncies que sempre requereixen una prescripció mèdica,
ja que molts tenen afectes secundaris.
Els antibiòtics no són eficaços contre les malalties produïdes pels virus. Contra
aquests microorganismes tan sols hi ha medicaments que ajuden a alleujar els
símptomes causats per la malaltia.
6. LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES
17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un mètode curatiu?
Les vacunes són un mètode preventiu perquè actúen abans de que la malaltia es contagi per tot el cos i les antibiòtics actuen
cuan la malaltia ja esta formada.
18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.
Si, hi han xarops especials per a curar o alleugar els mals dels afectes dels refredats.
Per mitjà de la vacunacció, el nostre
organisme es prepara per combatre
microorganismes patòjens i, d’aquesta
manera, evitar desenvolupar la malal-
tia
El 1928, Fleming va observar que un
fong, anomenat Penicillium, impedia
d’un cultiu de bacteris, i va deduir que
aquest fong devia produir una
substància que inhibia el creixament
bacterià