els encants, mercat de productes de segona mà de barcelona
DESCRIPTION
Tres reporters del taller Fem de reporters! del centre d'estudis Montseny vam anar al mercat d'Els Encants per saber com era per dins.TRANSCRIPT
Febrer de 2011
El mercat més antic de Barcelona es traslladarà
davant del TNC a mitjans del 2012 perquè es pugui
remodelar la plaça de les Glòries
IVAN
AGUDO
MARINA
BOU
HECTOR
CUARESMA
ELS ENCANTS, UN MERCAT DE
PRODUCTES DE SEGONA MÀ
ON ES POT REGATEJAR
Els Encants és un mercat de productes nous i de segona mà
molt barats i de procedència diversa. Està situat al costat de
la plaça de les Glòries, atreu una clientela variada i fidel, a
més de nombrosos turistes. Un dissabte al matí del desembre
passat alguns membres de l’equip Fem de reporters! vam voler
conèixer com era per dins. Tres joves de 12 i 13 anys van
esmolar l’eina reportera i van parlar amb el director del
mercat, Joan Damià, i amb alguns venedors i visitants.
Aquesta és la visió que n’han tret.
El Mercat Fira de Bellcaire,
popularment anomenat Els Encants,
és un mercat gran i atapeït, on la
gent compra i ven productes. Atreu
molts visitants, cosa que vol dir que
té èxit, tot i la crisi. Té èxit,
sobretot, perquè s’hi venen
productes a un preu molt baix i s’hi
poden trobar rareses. Si saps
regatejar encara pots comprar a
més bon preu.
Una característica que el fa únic a
Europa és que s’hi fan subhastes de
tota mena de productes. Ara que la
crisi sacseja fort les butxaques és
un bon lloc per comprar-hi barat i
una solució perquè moltes famílies i
persones amb pocs recursos puguin
adquirir tot allò que necessiten.
Actualment, pràcticament han
desaparegut els venedors autòctons,
o bé són una minoria. I en comptes
d’antiguitats curioses, com va ser
als seus inicis, s’ha convertit en un
mercat preferentment de productes
barats
El mercat en cosa d’un any canviarà
de lloc. Es traslladarà a un solar
proper: davant el Teatre Nacional de
Catalunya (TNC). Canvia de lloc
perquè es pugui dur a terme la
remodelació de la plaça de les
Glòries. El trasllat durà a terme el
primer semestre del 2012.
Els Encants és un mercat molt antic
i amb una llarga tradició. Sap greu
que el canviïn de lloc. La gent ara
coneix les parades i on està
situades. Quan es traslladi serà
molt diferent, totes les parades
s’agruparan en un edifici nou.
S’intentarà mantenir-hi el mateix
estil, però mai serà com és ara, amb
la majoria de parades muntades amb
un cert desordre a l’aire lliure.
Què diuen del mercat els venedors?
L’època en la qual el mercat atreu
més gent i es ven més és per Nadal.
Els compradors són, sobretot,
persones amb pocs calers, gent
gran, joves i immigrants, tot i que
també hi ha turistes que es
desplacen fins al mercat a comprar.
Venedors com Armando, amb una
parada de roba, assegura que la crisi
s’ha notat: la gent compra menys
encara que els productes siguin
barats i també regateja més.
Compra partides de roba, estocs
d’altres temporades de fabricants. I
en funció del que li costa hi calcula
un marge per poder guanyar-se la
vida. Miquel Sánchez té una
paradeta amb productes molt
variats. Assegura que ven com
sempre, malgrat la crisi,
probablement, perquè s’hi poden
trobar productes que es venen per la
meitat del preu de botiga. En canvi,
Miquel Sánchez, que té una parada
de llibres, a l’estiu és quan ven més,
la resta de l’any poca cosa, afirma.
També ha notat la crisi, perquè la
gent compra menys i regateja més.
El preu el posa ell, en funció del
valor que dóna a cada llibre. Un
material que obté del mateix
mercat, de pisos que es buiden i
també d’altres llibreters.
I els visitants? La majoria són
persones que compren sovint al
mercat. Com una veïna del barri de
mitjana edat que s’hi passeja sovint
buscant gangues. “Visc aquí al
costat. Normalment, si he de
comprar alguna cosa baixo i, si
trobo el que busco i m’agrada,
l’agafo “, afirma.
Un home de mitjana edat també
assegura ser un comprador assidu
dels Encants. “És un dels llocs més
interessats de la ciutat, on hi vinc a
buscar llibres i quadres”, afirma.
Dues senyores, la Natividad i la Lili,
també fa anys que compren en
aquest mercat. “Sempre trobem
coses que necessitem a bon preu.
Avui he comprat un pany, a tot arreu
valen 6 euros i aquí me n’ha costat
2”, diu Natividad. “Jo he vestit
sempre la meva filla amb peces
d’aquí. Sempre hi trobo coses molt
maques i la gent és molt agradable.
Es un lloc únic”, assegura Lili.
Altres compradors com Joaquim
només ve al mercat alguna vegada.
El va descobrir un dia acompanyant
un familiar i li va agradar molt. Hi ha
comprat objectes de regal i de plata.
En canvi, Esther és una noia de
Logronyo que sempre que ve a veure
els seus amics a Barcelona fa una
escapada al mercat. “Vull comprar-
me alguna cosa de roba i unes
cortines molt be de preu”, diu.
Barbara i Nadir són dues noies
estrangeres, una italiana i l’altra
nord-americana, que coneixen el
mercat des fa tres anys i no han
deixat de venir. “Jo hi busco roba
barata”, afirma Bàrbara. “Compro
mobles, roba de segona mà i teixits.
M’encanta”, assegura Nadir.
Entrevista a Joan Damià, director del mercat
Joan Damià: “És l’únic mercat de productes de segona mà del
món on es fan subhastes”
El director de la Fira de Bellcaire o mercat dels Encants Joan Damià ens
va rebre com a reporters de veritat i ens va respondre a totes les nostres
preguntes amb molt de gust. Sap molt sobre aquest món ja que des de
els 8 anys ha estat vinculat a aquest món. Va començar ajudant els seus
pares que tenien una parada en un mercat i n'ha acabat sent director.
Text i fotos: Marina Bou, Héctor Cuaresma i Ivan Agudo
1-Quan de temps fa que existeix el mercat de Bellcaire?
El Mercat de la Fira de Bellcaire és un dels més antics d'Europa. Data del segle XIII ,
aproximadament de l'any 1270.
2-Ha estat sempre aquí?
No. Va començar a la plaça de Sant Jaume, on hi havia unes arcades. No hi havia encara
ni el palau de la Generalitat ni de l'Ajuntament. Va sorgir perquè Barcelona va patir una
pesta i les cases s'havien de buidar de mobles i de roba per dur-les a cremar. Però enlloc
de cremar-les una part de la població va demanar vendre les seves pertinences, després
de rentar-les i desinfectar-les. I les van dur a la platja de la Barceloneta. Allà hi va haver el
primer mercat important de segona mà. Els primers Encants.
3-En quin moment ha tingut el seu màxim esplendor?
Jo penso que és ara, actualment. Aquest mercat ha passat per molts llocs. L'últim va ser
el mercat de Sant Antoni i quan van fer l'Exposició Universal del 1929 el van traslladar a la
plaça de les Glòries. I a partir del 1928 ha estat aquí. Ara bé, quan s'ha incrementat més
l'afluència de públic ha estat aquests últims cinc anys. Actualment passen pel mercat
150.000 persones a la setmana, durant els quatre dies que està obert. És un important pol
d'atracció de Barcelona, tant comercial com turístic. L'època d'esplendor del mercat és la
que vivim ara.
4-Quan marxaran al nou local?
Estem fent un nou mercat al costat del Teatre Nacional. S’ha fet un projecte molt
d'avantguarda, que recull les aspiracions de la gent. Aquest ha estat sempre un mercat
nòmada, la gent tenia un permís provisional i a extingir. Teníem sempre l'espasa de
Democles a sobre. En canvi, les últimes negociacions de fa sis anys es va arribar a un
acord per fer aquest mercat fix, que la gent sàpiga que serà sempre allà, com la resta de
mercats de Barcelona. Hi ha un projecte que no desmereixerà el lloc on estarà el mercat,
al costat del Teatre Nacional, la Torre Agbar, el Centre del Disseny, etc.
5-Quan es farà el trasllat?
Amb la carència que té Barcelona de pressupost han parat moltes obres, però aquesta
obra no la pararà, perquè va ser aprovada l'any passat. El traspàs està previst per a finals
del 2011, però suposo que es farà efectiu a mitjans del 2012.
6- Per què se’n van?
Des dels anys 50 que es vol canviar de lloc, perquè l'Ajuntament no volia un mercat com
aquest aquí. Totes les grans ciutats del món tenen un mercat de reciclatge i de segona
mà. En el seu moment semblava que desmereixia la ciutat de Barcelona. Sempre hi van
haver intents, els més importants, deixar-lo al mig del tambor de les Glòries i el seu trasllat
a la Vall d'Hebron, però totes les associacions de veïns i comercials s'hi van oposar. Jo
vaig entrar de director fa sis anys per aconseguir-ne la remodelació, no el trasllat.
L'Ajuntament havia canviat la manera de pensar i valorava els Encants tan econòmica,
com comercial, com socialment. Dóna unes prestacions socials molt importants. Aquí hi
ha molta emigració, gent que no arriba a final de mes i ve a comprar part del que
necessita. Així pot arribar a final de mes.
7-Per què es trasllada exactament?
Es va decidir el trasllat del mercat perquè s'ha de remodelar tota la plaça de les Glòries.
És un projecte de ciutat i per poder tirar a terra l'anella viària de Glòries cal desviar el
trànsit de la Meridiana i de la Gran Via al lloc que ara ocupa el mercat. Ocuparà el nou
edifici que ja us he comentat al costat del Teatre Nacional, però ha estat un projecte que
ha costat molt fer possible, a l'hora de posar d'acord les associacions veïnals per
consensuar el projecte (l'aprovat definitivament és el tercer que es va presentar).
8-El canvi de lloc li causa recança o il•lusió?
Molta il•lusió, però no només a mi sol, sinó a l'Ajuntament i a les associacions de veïns.
Els comerciants també. Després de tants anys els acords els afavoreixen. Una altra
història és l'adaptació del mercat. Si cobrirà les expectatives de tothom. Jo temo que es
perdi el tipisme que té l'actual, tot i que també es deixarà vendre per terra, etc. No volem
que perdi l'encant, el seu tipisme capaç d'atreure també el turisme. Intentarem reproduir-
ho. El temps dirà si ho aconseguim o no.
9- Quin tipus de productes busca la gent?
Oferta de gèneres de segona mà, antiguitats i trastos. Buiden molts pisos. Es important
per l'aspecte social i de reciclatge de Barcelona.
10-Encara s'hi fan subhastes?
Sí, és una part molt important del mercat. I que jo sàpiga un mercat com aquest no
existeix i he voltat molt per molts països. No hi ha cap oc del món que es facin subhasta.
Antigament, els mercats venial al major i al detall. A primer hora arribaven els pagesos es
feia una subhasta i es quedaven a vendre al detall el lot de la subhasta els minoristes.
Aquesta pràctica aquí s'ha mantingut. A les set del matí es subhasten els lots. La gent que
ho compra ven després els productes durant tot el dia a la seva parada.
11-Quin tipus de productes es subhasten?
Tot el que es pot subhastar menys animals, plantes i menjar. Restes de pisos de fabriques. Tot.
12- És un mercat segur o hi ha lladres?
Hi ha carteristes, com a tot arreu. Barcelona. En la meva manera de veure les coses
Barcelona des del 92 és una ciutat turística i , com tota ciutat que prospera i crea riquesa,
és més insegura. Hi ha molts carteristes i aquesta és la pega que tenim a tot arreu. El
mercat és més segur que qualsevol gran superfície. Hi ha més vigilància de la que es veu:
la uniformada i la que no hi va. Hi ha robatoris però no hi ha agressions, i si n'hi ha alguna
es neutralitza amb molta rapidesa.
13-Hi ha més parades que abans?
Fa uns quinze anys que el nombre de parades s'ha estabilitzat. Hi ha les mateixes
parades o potser una mica menys. Ara que s'ha de traslladar el mercat hem donat
l'oportunitat als paradistes que amortitzessin les parades. Això vol dir que l'Ajuntament els
recompra el permís. Intentarem anar al nou mercat amb menys gent per distribuir-lo millor
. Allà tenim menys metres quadrats que aquí, però el projecte de rampes cobreix tota la
gent del mercat. Hi hauràt poca gent que marxi. Això vol dir que es guanyen bé la vida.
14-Hi dóna la venda il•legal?
Com a tot arreu. Aquí hi ha les gitanes de tota la vida. Ara bé, sí que ha crescut la venda
il•legal al voltant del mercat, però no ha l'interior.
15-Què significa aquest lloc per a vostè?
Jo sóc un cas molt especial. Quan jo era petit no existia l'explotació infantil i vaig
començar a treballar als vuit anys en una parada que tenien els meus pares. Això vol dir
que he estat tota la meva vida treballant en un mercat fins fa 26 anys. Estudiant a la nit
em vaig treure un títol i vaig tenir l'oportunitat de presentar-me a unes oposicions per a
director de mercat. Tota la meva vida he treballat en un mercat. Unes com a venedor i les
altres com a director. Em falta un any i mig per jubilar-me i he gaudit molt amb el meu
treball. He estat un persona privilegiada. I acabaré la meva carrera professional amb un
projecte com el deu nous Encants, que no és només de mercat, sinó que és de tota la
ciutat.
Reportatge fet com a pràctica del Taller multimèdia Fem de reporters! que
s’imparteix com a activitat extraescolar al Centre d’Estudis Montseny.
Barcelona curs 2010-2011.