ELS ELEMENTS CURRICULARSDE 2n CICLE DE PRIMÀRIA

QUE S’INCORPOREN AL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

1

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ

2. CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVES DELS XIQUETS ENTRE 8 I 10 ANYS

3. OBJECTIUS:

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

OBJECTIUS D’ETAPA PER ÀREA:

- CONEIXEMENT DEL MEDI- EDUCACIÓ ARTÍSTICA- EDUCACIÓ FÍSICA- LLENGUA

- VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

- LLENGUA ESTRANGERA- MATEMÀTIQUES - RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

4. CONTINGUTS DE 2n CICLE:

- CONEIXEMENT DEL MEDI- EDUCACIÓ ARTÍSTICA- EDUCACIÓ FÍSICA- LLENGUA

- VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

- LLENGUA ESTRANGERA- MATEMÀTIQUES - RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

QUÈ S’ENTÉN PER COMPETÈNCIA BÀSICA DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER ÀREA:

- CONEIXEMENT DEL MEDI- EDUCACIÓ ARTÍSTICA- EDUCACIÓ FÍSICA- LLENGUA

- VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

- LLENGUA ESTRANGERA- MATEMÀTIQUES - RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

6. EDUCACIÓ EN VALORS

2

7. METODOLOGIA DIDÀCTICA:

PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS AGRUPAMENT DELS/DE LES ALUMNES ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS ORGANITZACIÓ DEL TEMPS SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS

8. AVALUACIÓ:

L’AVALUACIÓ: UN PROCÉS INTEGRAL CRITERIS D’AVALUACIÓ DE 2n CICLE PER ÀREA:

- CONEIXEMENT DEL MEDI- EDUCACIÓ ARTÍSTICA- EDUCACIÓ FÍSICA- LLENGUA

- VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA- CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

- LLENGUA ESTRANGERA- MATEMÀTIQUES - RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

9. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES MESURES PER A AFRONTAR ELS PROBLEMES D’APRENENTATGE:

VALORACIÓ INICIAL I VIES D’ACTUACIÓ ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES

10. L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I LA FUNCIÓ TUTORIAL:

PLANTEJAMENT GENERAL FUNCIONS DEL TUTOR/A ACTIVITATS DEL TUTOR/A FUNCIONS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

3

1. PRESENTACIÓ

4

Elaborar el Projecte educatiu de centre és una de les tasques més decisives de l’equip de

professors. L’èxit del procés d’ensenyament i aprenentatge depèn en gran mesura que es

consensuen prèviament els diversos aspectes del pla d’acció educativa: què ensenyar (objectius i

continguts); quan ensenyar (seqüència d’objectius i continguts); com ensenyar (metodologia); i

què, com i quan avaluar (criteris d’avaluació). Tot plegat, juntament amb el desenvolupament de

les competències bàsiques, l’educació en valors, el plantejament de l’atenció a la diversitat de

l’alumnat i les línies mestres de l’orientació, configuren el Projecte educatiu de centre. A aquests

elements curriculars, l’equip directiu hi sumarà altres documents que regeixen la vida escolar: el

Reglament de règim interior, el Pla de convivència i el Caràcter propi (en el cas dels centres de

titularitat privada).

El Projecte educatiu de centre es converteix així en una carta de navegació, un instrument pràctic i

públic que permet a cada professor enquadrar les seues programacions d’aula en el marc conjunt

d’actuació, i a tots els agents educatius (direcció, professors, famílies i alumnes) conéixer la

proposta pedagògica del centre, així com les correccions generals que poden plantejar-se o els

mecanismes de reforç i ampliació que han de posar-se en marxa.

Voramar/Santillana ha elaborat aquesta proposta d’elements curriculars de 2n cicle de Primària

que s’incorporen al Projecte educatiu de centre a partir de la reflexió teoricopràctica sobre les

directrius legislatives i la realitat empírica de les aules, i compta per això amb l’experiència d’un

ampli equip de treball en el qual s’han integrat professors d’Educació Primària, professors

universitaris i especialistes de la mateixa editorial. El nostre desig és proporcionar un model de

referència útil per tal que els equips docents elaboren el seu propi Projecte educatiu de centre.

5

2. CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVESDELS XIQUETS ENTRE 8 I 10 ANYS

6

DESENVOLUPAMENT MOTRIU, SOCIOAFECTIU I COGNITIU

El període d’edat comprés entre els huit i els deu anys, que es correspon amb el segon cicle

d’Educació Primària, està caracteritzat per uns trets evolutius que afecten el desenvolupament

motriu, socioafectiu i cognitiu dels xiquets.

Desenvolupament motriu. Els xiquets tenen cada vegada més relacions amb el món que els envolta. A més, en aquest

període, mostren més força i una gran progressió en la coordinació motora.

Desenvolupament socioafectiu. Els xiquets de huit a deu anys es troben en una edat oberta a persones i costums diferents als

seus i en la qual actuen d’una manera cada vegada més autònoma, establint ells mateixos els

seus fins i organitzant les seues accions por si mateixos en funció dels seus projectes. També,

en aquesta etapa s’adverteix una segregació entre sexes i es produeix una clara divergència

entre els jocs dels xiquets i els de les xiquetes. No obstant això, en aquest període el grup

s’organitza per a convertir-se en el vertader centre de la vida escolar.

Desenvolupament intel·lectual.Els xiquets es troben en plena etapa del període de les operacions concretes, la qual cosa

suposa que raonen lògicament, ja no emeten judicis intuïtius propis del període anterior. Ara

bé, el seu raonament està vinculat a la manipulació dels objectes als quals es refereix el

raonament.

7

3. OBJECTIUS

8

OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

L’Educació Primària contribuirà a desenvolupar en els xiquets i xiquetes les capacitats que els permeten:

Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge.

Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats educatives del castellà com a llengua comuna a totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenvolupar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

Adquirir, en una llengua estrangera almenys, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i mostrar-se desimbolt en situacions quotidianes.

Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

Conéixer i valorar el seu entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i de cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

Valorar la higiene i la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

9

Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica; desenvolupar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les manifestacions artístiques.

Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar la seua diversitat lingüística i cultural.

Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que afavorisquen la seua atenció.

Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de circulació.

10

OBJECTIUS D’ETAPA / CONEIXEMENT DEL MEDI

L’ensenyament del Coneixement del medi natural, social i cultural en l’etapa d’Educació Primària tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Adquirir i utilitzar correctament, de forma oral i escrita, el vocabulari específic de l’àrea que permeta el desenvolupament de la lectura comprensiva a través de textos científics, històrics i geogràfics.

Conéixer i valorar la important aportació de la ciència i la investigació per a millorar la qualitat de vida i el benestar dels éssers humans.

Comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i atenció personal que es deriven del coneixement del cos humà, respectant les diferències.

Conéixer la pertinença plural i compartida a més d’una realitat social, històrica i cultural. Així, la pertinença a la Comunitat Valenciana, amb els seus municipis, comarques i províncies, a Espanya, a Europa i al món.

Reforçar els llaços de pertinença al poble valencià a través del coneixement i la valoració de les seues peculiaritats mediambientals, històriques i culturals.

Reconéixer les diferències i semblances entre grups i valorar l’enriquiment que suposa el respecte per les diverses cultures, que integren el món sobre la base d’uns valors i uns drets universals compartits.

Analitzar algunes manifestacions de la intervenció humana en el medi, valorar-la críticament i adoptar un comportament en la vida quotidiana de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic.

Identificar els elements principals de l’entorn natural, social i cultural, analitzant-ne l’organització, les característiques i interaccions, i progressant en el domini d’àmbits espacials cada vegada més complexos.

Reconéixer en el medi natural, social i cultural, canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar algunes relacions de simultaneïtat i successió per a aplicar aquests coneixements a la comprensió d’altres moments històrics.

Conéixer i valorar el patrimoni natural, històric i cultural de la Comunitat Valenciana, així com el d’Espanya, respectar la seua diversitat i desenvolupar la sensibilitat artística i l’interés per col·laborar activament en la seua conservació i millora.

Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural mitjançant codis numèrics, gràfics, cartogràfics i d’ altres.

Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn, utilitzant estratègies de recerca i tractament de la informació, formulació de conjectures, posada a prova d’aquestes, exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.

Planificar i dur a terme projectes, dispositius i aparells senzills amb la finalitat de conéixer les característiques i les funcions d’algunes màquines, utilitzant el coneixement de les propietats elementals d’alguns materials, substàncies i objectes.

11

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements, i valorar la seua contribució a la millora de les condicions de vida.

12

OBJECTIUS D’ETAPA / EDUCACIÓ ARTÍSTICA

L’ensenyament de l’Educació artística en l’etapa d’Educació Primària té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Indagar les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de representació i comunicació, i fer-les servir per a expressar idees i sentiments, contribuint amb això a l’equilibri afectiu i a la relació amb els altres.

Desenvolupar la capacitat d’observació i la sensibilitat per a apreciar les qualitats estètiques, visuals i sonores de l’entorn.

Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivències a través dels processos propis de la creació artística en la seua dimensió plàstica i musical.

Explorar i conéixer materials i instruments diversos, tenint en compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, i adquirir codis i tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics per a utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius.

Aplicar els coneixements artístics en l’observació i l’anàlisi de situacions i objectes de la realitat quotidiana i de diferents manifestacions del món de l’art i la cultura per comprendre’ls més bé i formar un gust propi.

Mantindre una actitud de recerca personal i col·lectiva, articulant la percepció, la imaginació, la indagació i la sensibilitat i reflexionant a l’hora de dur a terme diferents produccions artístiques i gaudir-ne.

Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composició de les seues pròpies experiències creatives amb manifestacions de diferents estils, temps i cultures.

Iniciar-se en la pràctica d’algun instrument.

Conéixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació en què intervenen la imatge i el so. Descobrir significats d’interés expressiu i estètic i utilitzar-los com a recursos per a l’observació, la recerca d’informació i l’elaboració de produccions pròpies, ja siga de forma autònoma o en combinació amb altres mitjans i materials.

Conéixer i valorar diferents manifestacions artístiques del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i de la Unió Europea, col·laborant en la conservació i renovació de les formes d’expressió locals i estimant l’enriquiment que suposa l’intercanvi amb persones de diferents cultures que comparteixen un mateix entorn.

Desenvolupar una relació d’autoconfiança amb la producció artística personal, respectant les creacions pròpies i les dels altres, i sabent rebre i expressar crítiques i opinions.

Planificar i realitzar produccions artístiques, d’elaboració pròpia o ja existents, individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i col·laborar en la resolució dels problemes que es presenten per aconseguir un producte final satisfactori.

Conéixer algunes de les professions dels àmbits artístics, música i plàstica, interessar-se per les característiques del treball dels artistes i gaudir com a públic, de les seues produccions. Assistir a museus i a concerts.

13

OBJECTIUS D’ETAPA / EDUCACIÓ FÍSICA

L’ensenyament de l’Educació física en l’etapa d’Educació Primària té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Conéixer i valorar el seu cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps lliure.

Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable envers un mateix i les altres persones i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de l’alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.

Fer servir les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de l’estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.

Adquirir, triar i aplicar principis i regles per resoldre problemes motors i actuar de forma eficaç i autònoma en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artisticoexpressives.

Realitzar de forma autònoma activitats fisicoesportives que exigisquen un nivell d’esforç, d’habilitat o de destresa, i desenvolupant actituds de tolerància a les possibilitats i les limitacions dels altres.

Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca.

Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de forma estètica i creativa, comunicant sensacions, emocions i idees.

Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per aconseguir objectius comuns, resolent mitjançant el diàleg els conflictes que pogueren sorgir i evitant discriminacions per característiques personals, de gènere, socials i culturals.

Conéixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador.

Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor del medi natural i la importància de contribuir a la seua protecció i millora.

Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de recerca i d’intercanvi d’informació i comprensió de les normes de joc.

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.

Conéixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referència a la pilota valenciana, com a elements per a conéixer la seua història i els seus costums.

14

OBJECTIUS D’ETAPAVALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA / CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

L’ensenyament del Valencià i del Castellà en l’etapa d’Educació Primària tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Comprendre discursos orals i escrits en els diferents contextos de l’activitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crític.

Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicació i per a explorar camins que desenvolupen la sensibilitat, la creativitat i l’estètica.

Conéixer i valorar la riquesa lingüística d’Espanya com a patrimoni cultural comú.

Apreciar l’existència i la importància del castellà com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinàries possibilitats de comunicació universal que això suposa.

Apreciar l’existència i la importància del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i els valencians.

Apreciar la necessitat de l’ús dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valencià i castellà, adoptar una actitud positiva cap al seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicació, d’experiència estètica, d’informació i d’aprenentatge.

Utilitzar la llengua per a relacionar-se i expressar-se de manera adequada en l’activitat social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees i per a controlar la pròpia conducta.

Utilitzar, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat, les diverses classes d’escrits mitjançant els que es produeix la comunicació amb les institucions públiques o privades.

Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i la comunicació, per a obtindre, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

Utilitzar la llengua eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar i processar informació, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic.

Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’enriquiment personal, i aproximar-se a obres rellevants de la tradició literària per a desenvolupar hàbits de lectura.

Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de l’ús lingüístic per a escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta (cuidant l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’ordre i la netedat) i per a comprendre textos orals i escrits.

15

Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llengües per a evitar els estereotips lingüístics que suposen juís de valor i prejuís de tot tipus.

Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius i utilitzar simultàniament les llengües del currículum com a eines d’informació i d’aprenentatge tenint en compte la competència que es té de cada una.

Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, certes competències conceptuals i estratègiques ja apreses en el procés d’adquisició de les altres llengües, i usar les semblances i diferències dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de l’estructura, del significat o de l’ús.

16

OBJECTIUS D’ETAPA / LLENGUA ESTRANGERA

L’ensenyament de la Llengua estrangera en l’etapa d’Educació Primària tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Escoltar i comprendre missatges en interaccions verbals variades, utilitzant les informacions transmeses per a la realització de tasques concretes diverses relacionades amb la seua experiència.

Expressar-se i interactuar oralment en situacions senzilles i habituals que tinguen un contingut i desenvolupament coneguts, fent servir procediments verbals i no verbals i adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

Escriure textos diversos amb finalitats variades sobre temes prèviament tractats a l’aula i amb l’ajuda de models.

Llegir de forma comprensiva textos diversos, relacionats amb les seues experiències i interessos, extraient informació general i específica d’acord amb una finalitat prèvia.

Aprendre a emprar amb autonomia progressiva tots els mitjans al seu abast, incloses les noves tecnologies, per a obtindre informació i per a comunicar-se en la llengua estrangera.

Usar progressivament la llengua estrangera per a afirmar i ampliar continguts de les àrees no lingüístiques ja apresos i per a aprendre uns altres de nous.

Valorar la llengua estrangera, i les llengües en general, com a mitjà de comunicació i comprensió entre persones de procedències i cultures diverses i com a instrument d’aprenentatge de distints continguts.

Manifestar una actitud receptiva i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de la llengua estrangera.

Fer servir els coneixements i les experiències prèvies amb altres llengües per a una adquisició més ràpida, eficaç i autònoma de la llengua estrangera.

Utilitzar indistintament les llengües del currículum com a ferramentes d’informació i d’aprenentatge, tenint en compte la competència que es té en cada una.

Identificar aspectes fonètics, de ritme, accentuació i entonació, així com estructures lingüístiques i aspectes lèxics de la llengua estrangera i usar-los com a elements bàsics de la comunicació.

17

OBJECTIUS D’ETAPA / MATEMÀTIQUES

L’ensenyament de les Matemàtiques en l’etapa d’Educació Primària tindrà com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Utilitzar el coneixement matemàtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconéixer el seu caràcter instrumental per a altres camps de coneixement.

Reconéixer situacions del seu medi habitual per a la comprensió o tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de càlcul, formular-les mitjançant formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algorismes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir del seu ús i reconéixer el valor d’actituds com l’exploració de distintes alternatives, la conveniència de la precisió o la perseverança en la recerca de solucions.

Conéixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques per afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats d’ús.

Elaborar i fer servir instruments i estratègies personals de càlcul mental i mesura, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de problemes, decidint, en cada cas, els avantatges del seu ús i valorant la coherència dels resultats.

Conéixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana.

Fer servir de forma adequada els mitjans tecnològics tant en el càlcul com en la recerca, el tractament i la representació d’informacions diverses, així com per a l’ampliació dels continguts matemàtics i la seua relació amb altres de les distintes àrees del currículum.

Identificar formes geomètriques de l’entorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat i desenvolupar noves possibilitats d’acció.

Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades per a obtindre informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn; representar-la de forma gràfica i numèrica i formar-s’hi un juí.

Resoldre i plantejar problemes matemàtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats.

Inventar i formular problemes matemàtics usant de forma lògica i creativa la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita.

Emprar adequadament el llenguatge matemàtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous.

Fomentar la utilització del llenguatge propi del camp científic amb precisió, tant de les Matemàtiques com del conjunt de les ciències.

Comprendre la necessitat de l’argumentació per mitjà de raonaments lògics en l’estudi de les Matemàtiques.

Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en l’àrea.

18

Utilitzar un llenguatge correcte amb vocabulari específic de les matemàtiques, en l’exposició i la resolució de problemes.

19

OBJECTIUS D’ETAPA / RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

L’ensenyament de la Religió i Moral Catòlica en l’etapa d’Educació Primària té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

Conéixer els aspectes bàsics de les religions ja desaparegudes relacionant-les amb el cristianisme.

Reconéixer els fundadors i alguns elements distintius de les grans religions vigents, en la seua resposta a les preguntes bàsiques sobre el sentit de la vida i el compromís dels creients.

Conéixer la Bíblia, la seua estructura i sentit, identificant-ne alguns textos bàsics com a Paraula de Déu.

Descobrir l’acció de Déu en la naturalesa i en la persona, com a fonament i font dels valors bàsics de l’ésser humà.

Identificar alguns personatges fonamentals de la Història de la salvació i la seua resposta de fe, descobrint el valor central de la persona de Jesucrist i la resposta de fe de la Mare de Déu.

Valorar la novetat de l’amor de Déu que ens salva del pecat i de la mort, pel seu Fill Jesucrist i a través de la vida i acció salvífica  de l’Església, Cos de Crist.

Identificar el significat d’alguns esdeveniments, formulacions, expressions i textos bàsics del missatge cristià, que faciliten la comprensió de la vida de l’Esperit Sant en el món i en l’Església.

Identificar l’Església en les seues manifestacions, conéixer la presència de Déu i la seua gràcia en els sagraments, i el servei eclesial prestat pels apòstols i els seus successors.

Comprendre i distingir el sentit sagrat, festiu, cultural i celebrador de les festes i els seus ritus en les religions monoteistes, relacionant-les amb els aspectes culturals i celebradors de la litúrgia.

Analitzar la jerarquia de valors, actituds i normes que conformen ser cristià, i aplicar-los a les distintes situacions de la vida.

Valorar que la fe cristiana implica assumir responsabilitats, conéixer i comprendre l’arrel i el sentit de l’acció i del compromís cristià, i mantindre una actitud de tolerància i respecte pels sistemes ètics de les distintes religions.

Conéixer, valorar i respectar el patrimoni religiós, artístic i cultural, que es manifesta a través del llenguatge simbòlic i icònic de l’arquitectura, pintura, literatura, música i litúrgia, com a expressió de la fe catòlica i d’altres religions.

Descobrir que el destí etern de l’home comença ací com al senyor que sorgeix de la victòria de Crist sobre la mort.

20

4. CONTINGUTS 2n CICLE

21

CONTINGUTS DE 2n CICLE / CONEIXEMENT DEL MEDI

Bloc 1. L’entorn i la seua conservació.

- Orientació en l’espai: els punts cardinals.- Ús de plans del barri o de la localitat.- Moviments de la Terra i fases de la Lluna. Les estacions de l’any.- Variables meteorològiques: temperatura, humitat, vent, precipitacions. Ús d’aparells

meteorològics i iniciació als registres i representacions gràfiques del temps atmosfèric.- Identificació i classificació elemental de roques.- L’atmosfera. Actuacions per a evitar-ne la contaminació.- El cicle de l’aigua.- Els rius més importants de la Comunitat Valenciana i de la península Ibèrica.- Formes de relleu i accidents geogràfics. Localització dels que són més rellevants en

l’entorn pròxim, a la Comunitat Valenciana i a Espanya.- Relacions entre els elements dels ecosistemes, factors de deteriorament i

regeneració.- Observació i descripció de distints tipus de paisatge: interacció de naturalesa i

éssers humans.- Respecte, defensa i millora del medi ambient. Espais i espècies protegides de la

Comunitat Valenciana.

Bloc 2. La diversitat dels éssers vius.

- Animals vertebrats i invertebrats. Aus, mamífers, rèptils, peixos, amfibis. Característiques bàsiques, reconeixement i classificació.

- Plantes: herbes, arbustos i arbres. Característiques, reconeixement i classificació.- La nutrició, relació i reproducció d’animals i plantes. Classificació d’animals i plantes

en relació amb les funcions vitals.- Observació directa d’éssers vius, amb instruments apropiats i a través de l’ús de

mitjans audiovisuals i tecnològics.- L’agricultura. Estudi d’alguns cultius.- La ramaderia. Estudi de la cria d’algunes espècies.- Interés per l’observació i l’estudi de tots els éssers vius.- Comportament actiu en la conservació i la cura de plantes i animals.

Bloc 3. La salut i el desenvolupament personal.

- Coneixement de la morfologia externa del propi cos. Els canvis en les diferents etapes de la vida.

- Els sentits, descripció del seu paper i importància de la seua cura habitual. La relació amb altres éssers humans i amb el món.

- Identificació i adopció d’hàbits d’higiene, de descans i d’alimentació sana. Dietes equilibrades. Prevenció i detecció de riscos per a la salut.

- Actitud crítica davant les pràctiques socials que perjudiquen un desenvolupament sa i obstaculitzen el comportament responsable davant la salut.

- Identificació i descripció d’emocions i sentiments.- Planificació de manera autònoma i creativa d’activitats d’oci, individuals o

col·lectives.

22

Bloc 4. Persones, cultures i organització social.

- Estructures familiars. Adquisició de responsabilitats en la família.- Organització de la comunitat educativa i participació en les activitats del centre.- Diferents formes de relació dels membres d’una comunitat (amistat, veïnatge, etc.)- Les normes de convivència i el seu compliment. Valoració de la cooperació i el

diàleg com a manera d’evitar i resoldre conflictes.- Observació, identificació i descripció d’alguns trets demogràfics i econòmics

d’entorns rurals i urbans.- Identificació de les manifestacions culturals populars que conviuen en l’entorn,

reconeixement de la seua evolució en el temps i valoració com a elements de cohesió social. Festes i activitats culturals a la Comunitat Valenciana i a Espanya.

- Béns i serveis per a satisfer les necessitats humanes. Descripció de l’origen, transformació i comercialització d’algun producte o servei bàsic.

- Responsabilitat en el compliment de les normes com a vianants i usuaris de transports i d’altres serveis.

- Les Administracions com a garants dels serveis públics. Valoració de la importància de la contribució ciutadana al funcionament de les institucions.

- Obtenció d’informació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació, valorant-ne el contingut. Els esdeveniments relacionats amb la localitat, la comarca i la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicació.

- Anàlisi d’alguns missatges publicitaris i desenvolupament d’actituds de consum responsable.

- L’organització territorial de l’Estat espanyol. Les Comunitats Autònomes.- L’Administració Pública a la Comunitat Valenciana. La Generalitat.- La població. Observació i descripció d’alguns trets demogràfics. Zones urbanes i

rurals a la Comunitat Valenciana. Comarques i densitat de població.- Els sectors de producció i l’activitat econòmica en l’entorn més pròxim, la Comunitat

Valenciana i Espanya.

Bloc 5. Canvis en el temps.

- Utilització d’unitats de mesura temporal (dècada, segle) i iniciació al maneig de les nocions de successió, ordenació i simultaneïtat.

- Ús de tècniques de registre i representació del passat familiar i pròxim.- Aproximació a societats d’algunes èpoques històriques a partir del coneixement

d’aspectes de la vida quotidiana.- Evolució en un temps llarg d’algun aspecte de la vida quotidiana; relació amb

alguns fets històrics rellevants.- Reconeixement i valoració del significat d’algunes empremtes antigues en l’entorn

(tradicions, edificis, objectes).- Utilització de documents escrits i visuals per a obtindre informació històrica i

elaborar distints treballs.- Identificació del paper dels homes i les dones en la història.- Introducció als estils artístics. Grans artistes de la Comunitat Valenciana i

d’Espanya. La riquesa artística de la Comunitat Valenciana. Reconeixement i valoració del seu patrimoni històric.

- Esdeveniments i persones importants en la història d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

23

Bloc 6. Matèria i energia.

- Comparació, classificació i ordenació de diferents objectes i materials a partir de propietats físiques observables (pes/massa, estat, volum, color, textura, olor, atracció magnètica) i possibilitats d’ús.

- Identificació de forces conegudes que fan que els objectes es moguen o es deformen. Forces d’atracció o repulsió.

- Energia i els canvis. Fonts i usos de l’energia. Observació de la intervenció de l’energia en els canvis de la vida quotidiana.

- Valoració de l’ús responsable de les fonts d’energia en el planeta.- Producció de residus, la contaminació i l’impacte ambiental.- Responsabilitat individual en l’estalvi energètic.- Identificació de mescles.- Comportament dels cossos en funció de la llum. La reflexió de la llum i la

descomposició de la llum blanca.- Planificació i realització d’experiències senzilles per a estudiar les propietats de

materials d’ús comú i el seu comportament davant canvis energètics, fent prediccions explicatives sobre resultats.

- Respecte per les normes d’ús, seguretat i de conservació dels instruments i dels materials de treball.

Bloc 7. Objectes, màquines i tecnologies.

- Identificació i descripció d’oficis en funció dels materials, eines i màquines que utilitzen.

- Identificació de les fonts d’energia amb què funcionen les màquines.- Planificació i realització d’algun objecte o màquina de construcció senzilla.- Coneixement d’alguns operadors mecànics (eix, roda, politja, pla inclinat,

engranatge, fre, etc.) i de la funció que realitzen independentment de la màquina en què es troben.

- Reconeixement de la importància de l’ús d’aplicacions tecnològiques respectuoses amb el medi ambient.

- Rellevància d’alguns dels grans invents i valoració de la seua contribució a la millora de les condicions de vida.

- Apreciació de la importància de les habilitats manuals implicades en el maneig d’eines, aparells i màquines tot superant estereotips sexistes.

- Elaboració de textos instructius i explicatius per a la comunicació, oral i escrita, del desenvolupament d’un projecte.

- Utilització bàsica de tractament de textos: titulació, format, arxiu i recuperació d’un text, canvis, substitucions i impressió.

- Interés per tindre cura de la presentació dels treballs en paper o en suport digital.- Seguiment d’una seqüència donada per a trobar una informació en Internet.

24

CONTINGUTS DE 2n CICLE / EDUCACIÓ ARTÍSTICA

Bloc 1. Observació plàstica.

- Classificació de textures i tonalitats i apreciació de formes naturals i artificials explorades des de diferents angles i posicions.

- Establiment d’un ordre o pauta per a seguir el procediment d’observació i la seua comunicació oral o escrita.

- Observació dels materials emprats en les obres plàstiques. - Respecte i cura de l’entorn, de les obres que constitueixen el patrimoni cultural, de

les produccions pròpies i de les dels altres. - Interés per buscar informació sobre produccions artístiques i per comentar-les.- Interpretació i valoració de la informació que proporcionen les imatges en el context

social i comunicació de les apreciacions obtingudes.- Observació d’elements de l’entorn per a l’estudi de les escales i proporcions entre

els objectes. - Indagació sobre diferents maneres de representar l’espai.- Valoració de la importància de la comunicació i de l’expressió plàstica en el context

de les relacions interpersonals.

Bloc 2. Expressió i creació plàstica.

- Experimentació amb línies diverses i formes en diferents posicions. - Recerca de les possibilitats del color en contrastos, variacions i combinacions,

apreciant els resultats sobre diferents suports.- Indagació sobre les qualitats dels materials, tractaments no convencionals

d’aquests i l’ús que pot fer-se de les textures en la representació.- Elaboració d’imatges usant tècniques i recursos diversos. - Construcció d’estructures senzilles o creacions plàstiques per a la representació

teatral.- Realització de fotografies: enfocament i plans.- Utilització de recursos digitals per a l’elaboració de produccions artístiques.- Aplicació, en produccions pròpies, d’aspectes observats en obres artístiques.- Valoració del coneixement de diferents codis artístics com a mitjans d’expressió de

sentiments i idees.- Interés per ajustar el procés de creació, individual o en grup, a les intencions

previstes, seleccionant apropiadament els materials segons les seues possibilitats plàstiques, usant responsablement instruments, materials i espais, assumint les tasques i respectant les normes que, si escau, el grup establisca.

Bloc 3. Escolta

- Discriminació auditiva, denominació i representació gràfica de les qualitats dels sons.

- Audició activa d’una selecció de peces instrumentals i vocals de diferents estils i cultures i reconeixement d’alguns trets característics.

- Reconeixement visual i auditiu i classificació per famílies d’alguns instruments de l’orquestra, de la música popular i de la d’altres cultures, i identificació de diferents agrupacions vocals.

- Identificació de frases musicals i de parts que es repeteixen, contrasten i retornen.- Comentari i valoració de concerts i de representacions musicals.

25

- Interés pel descobriment d’obres musicals de distintes característiques. - Actitud atenta i silenciosa i respecte a les normes de comportament durant l’audició

de música.

Bloc 4. Interpretació i creació musical.

- Exploració de les possibilitats sonores i expressives de la veu, el cos, els objectes i els instruments.

- Hàbits de cura de la veu, el cos i els instruments. - Interpretació i memorització de cançons a l’uníson, cànons i peces instrumentals

senzilles.- Coordinació i sincronització individual i col·lectiva en la interpretació vocal o

instrumental.- Memorització i interpretació de danses i seqüències de moviments fixats i inventats. - Lectura i interpretació de cançons i peces instrumentals senzilles amb diferents

tipus de grafies.- Interés i responsabilitat en les activitats d’interpretació i creació.- Improvisació d’esquemes rítmics i melòdics sobre bases musicals donades.- Creació d’acompanyaments per a cançons i peces instrumentals.- Creació de peces musicals a partir de la combinació d’elements donats.- Invenció de coreografies per a cançons i peces musicals breus.- Interpretació en grup de cançons infantils i de danses tradicionals de la Comunitat

Valenciana.

26

CONTINGUTS DE 2n CICLE / EDUCACIÓ FÍSICA

Bloc 1. El cos: imatge i percepció.

- Possibilitats perceptives. Exploració de les capacitats perceptives i la seua relació amb el moviment.

- Descobriment dels elements organicofuncionals relacionats amb el moviment.- Consciència i control del cos en relació amb la tensió, la relaxació i la respiració.- Representació del propi cos i del dels altres.- Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius. - Consolidació de la lateralitat i la seua projecció en l’espai.- Equilibri estàtic i dinàmic.- Organització espaciotemporal.- Valoració i acceptació de la pròpia realitat corporal i de la de les altres persones.

Bloc 2. Habilitats motrius.

- Formes i possibilitats del moviment. Ajustament i consolidació dels elements fonamentals en l’execució de les habilitats motrius bàsiques.

- Utilització eficaç de les habilitats bàsiques en mitjans i situacions estables i conegudes.

- Control motor i domini corporal. - Millora de les qualitats físiques bàsiques de forma genèrica i orientada a l’execució

motriu.- Interés per millorar la competència motriu. - Disposició favorable a participar en activitats diverses, acceptant les diferències

individuals en el nivell d’habilitat.

Bloc 3. Activitats físiques artístico-expressives.

- El cos i el moviment com a instruments d’expressió i comunicació.- Adequació del moviment a estructures espaciotemporals i execució de balls i

coreografies simples.- Expressió d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el moviment. - Recreació de personatges reals i ficticis i els seus contextos dramàtics.- Utilització dels objectes i materials i les seues possibilitats en l’expressió.- Gaudi mitjançant l’expressió i comunicació a través del propi cos.- Participació en situacions que suposen comunicació corporal. Valoració de les

diferències en la manera d’expressar-se.

Bloc 4. Activitat física i salut.

- Adquisició d’hàbits posturals i alimentaris saludables relacionats amb l’activitat física i consolidació d’hàbits d’higiene corporal.

- Relació de l’activitat física amb la salut i el benestar. Reconeixement dels beneficis de l’activitat física en la salut. Millora de forma genèrica de la condició física orientada a la salut.

- Actitud favorable cap a l’activitat física amb relació a la salut. - Seguretat en la pròpia pràctica de l’activitat física. Escalfament, dosificació de

l’esforç i relaxació.

27

- Mesures bàsiques de seguretat en la pràctica de l’activitat física, amb relació a l’entorn. Ús correcte i respectuós de materials i espais.

28

Bloc 5. Jocs i activitats esportives.

- El joc i l’esport com a elements de la realitat social.- Participació en jocs i iniciació a la pràctica d’activitats esportives. - Descobriment de les estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació,

l’oposició i la cooperació/oposició.- Respecte cap a les persones que participen en el joc i rebuig cap als

comportaments antisocials. - Comprensió, acceptació i compliment de les normes de joc i actitud responsable

amb relació a les estratègies establides. - Valoració del joc com a mitjà de gaudi, de relació i d’ocupació del temps d’oci i de

l’esforç en els jocs i activitats esportives.- Participació en jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana,

especialment en les modalitats més senzilles de la pilota valenciana.

29

CONTINGUTS DE 2n CICLE VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA / CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA

Bloc 1. Les llengües i els parlants.

- Consideració del valencià com a llengua pròpia del nostre poble, apta per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.

- Acceptació de la conveniència i la necessitat d’assolir competència en les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.

- Interés per incorporar, de manera gradual, el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua i per a tota funció comunicativa, en un procés d’implicació personal en la recuperació cultural i de normalització lingüística.

- Consciència positiva de la varietat lingüística i cultural existent en el context social i escolar com una manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa.

- Coneixement de les llengües d’Espanya, la seua localització en les diferents comunitats autònomes i valoració positiva davant d’aquesta riquesa lingüística, de forma que s’eviten els perjuís sobre les llengües i els seus parlants.

- Interés i respecte per les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

- Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

Bloc 2. Escoltar, parlar i conversar.

- Participació i cooperació en situacions comunicatives habituals (informacions, converses reguladores de la convivència, discussions o instruccions) amb valoració i respecte de les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, papers diversos en l’intercanvi, to de veu, postures i gestos adequats).

- Coneixement i ús de les estratègies i de les normes per a un intercanvi comunicatiu com a instrument de comunicació: escola atenta, exposició clara i respecte pel torn de paraula; a través de la participació i les aportacions, el control de la impulsivitat, amb respecte amb les sensacions, experiències, idees, opinions i coneixements dels altres, amb atenció a les fórmules de cortesia i de relació social.

- Comprensió i valoració de textos orals procedents de la ràdio, la televisió o Internet amb especial incidència en la notícia, per a obtindre informació general sobre fets i esdeveniments que resulten significatius.

- Comprensió i producció de textos orals per a aprendre i per a informar-se, tant els produïts amb finalitat didàctica com els d’ús quotidià, de caràcter informal (converses entre iguals i en l’equip de treball) i d’un major grau de formalització (les exposicions de classe).

- Ús de documents audiovisuals per a obtindre, seleccionar i relacionar informacions rellevants (identificació, classificació, comparança).

- Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. - Interés per expressar-se oralment amb pronunciació i entonació adequades.- Utilització de la llengua per a prendre consciència de les idees i els sentiments

propis i dels altres i per a regular la pròpia conducta, emprant un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

30

Bloc 3. Llegir i escriure.

Comprensió de textos escrits.- Comprensió de la informació rellevant en textos propis de situacions quotidianes de

relació social, com ara correspondència escolar, normes de classe o regles de jocs.- Comprensió d’informació general en textos procedents de mitjans de comunicació

social (incloses les pàgines web infantils) amb especial incidència en la notícia i en les cartes al director, localitzant informacions destacades en titulars, entradetes, portades…

- Comprensió d’informació rellevant en textos per a aprendre i per a informar-se, tant els produïts amb finalitat didàctica com els d’ús quotidià (fullets, descripcions, instruccions i explicacions).

- Coneixement funcional dels elements bàsics dels textos narratius, poètics i teatrals i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació dels textos.

- Estudi i anàlisi dels elements característics del còmic, i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació de les produccions.

- Estudi i anàlisi dels elements bàsics dels textos argumentatius i expositius, i aplicació d’aquests coneixements a la comprensió i la interpretació dels textos.

- Explicació de sentits figurats i de significats no explícits en els textos, especialment en els dels mitjans de comunicació; adopció d’actituds crítiques elementals cap a les perspectives ideològiques que transmeten.

- Integració de coneixements i informacions procedents de diferents suports per aprendre i contrastar informació (identificació, classificació, comparació, interpretació).

- Utilització dirigida de les tecnologies de la informació i la comunicació i de les biblioteques per a obtindre informació i models per a la composició escrita.

- Lectura comprensiva i memorització de textos que contenen jocs lingüístics, fonètics, semàntics o gramaticals, tant de caràcter popular com cultes.

- Interés pels textos escrits com a font d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.

Composició de textos escrits.- Coneixement i ús dels elements bàsics dels textos (silueta, organització i recursos

lingüístics específics) i la seua aplicació en la comprensió i la producció.- Composició de textos propis de situacions quotidianes de relació social

(correspondència escolar, normes de convivència, avisos, sol·licituds…) d’acord amb les característiques pròpies d’aquests gèneres.

- Composició de textos d’informació i d’opinió característics dels mitjans de comunicació social sobre esdeveniments significatius, amb especial incidència en la notícia i en les cartes al director, en situacions simulades o reals.

- Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic per a obtindre, organitzar i comunicar informació (qüestionaris, resums, informes senzills, descripcions, explicacions…).

- Utilització d’elements gràfics i paratextuals, amb grau creixent de dificultat, per a facilitar-ne la comprensió (il·lustracions, gràfics i tipografia).

- Ús de les estratègies i normes bàsiques en la producció de textos: planificació, redacció de l’esborrany, i avaluació i revisió del text en el procés d’escriptura per a millorar-lo.

- Coneixement de l’estructura dels discursos narratius, explicatius, descriptius, informatius i persuasius, i la seua aplicació en la comprensió i la producció.

- Valoració i ús de les normes ortogràfiques.- Atenció en la qualitat, l’ordre, la cal·ligrafia i la presentació dels textos propis i els

dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluida, clara i com a eina de recerca d’expressivitat i creativitat.

- Valoració de l’escriptura com a instrument de relació social, d’obtenció i reelaboració de la informació i dels coneixements.

- Utilització guiada de programes informàtics de processament de text.- Interés per la cura i la presentació dels textos escrits i respecte per la norma

ortogràfica.

31

Bloc 4. Educació literària.

- Lectura personal, silenciosa i en veu alta, d’obres adequades a l’edat i interessos.- Lectura guiada de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions

d’obres clàssiques i literatura actual en diferents suports.- Desenvolupament de l’autonomia lectora, de la capacitat d’elecció de temes i textos

i d’expressió de les preferències personals.- Valoració i estima del text literari com a vehicle de comunicació, font de

coneixement d’altres mons, temps i cultures, i com a recurs de gaudi personal. - Coneixement del funcionament de la biblioteca del centre i participació en activitats

literàries.- Comprensió, memorització i recitació de poemes, amb el ritme, la pronunciació i

l’entonació adequats. - Recreació i composició de poemes i relats per a comunicar sentiments, emocions,

estats d’ànim o records, reconeixent les característiques d’alguns models.- Dramatització de situacions i textos literaris.

Bloc 5. Coneixement de la llengua.

- Reconeixement dels elements del context comunicatiu com a factors que incideixen en la selecció de les formes orals o escrites de l’intercanvi comunicatiu.

- Reconeixement de les diferències més rellevants entre la llengua oral i escrita. - Observació de les seqüències textuals de les formes lingüístiques que fan el

missatge adequat a la situació comunicativa.- Identificació d’estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives

senzilles per a la comprensió i composició. - Consideració de la coherència i la cohesió textual com a imprescindibles per a

l’organització del discurs.- Anàlisi de la situació comunicativa i identificació dels seus components.- Coneixement de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la

necessitat de cenyir-se a elles en els escrits. - Comparació i transformació d’enunciats, mitjançant inserció, supressió, canvi

d’ordre, segmentació i recomposició, per a jutjar la gramaticalitat dels resultats i facilitar el desenvolupament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge.

- Reflexió, ús i definició intuïtiva de la terminologia següent en les activitats de producció i interpretació: denominació dels textos treballats; enunciat, paraula i síl·laba; gènere i nombre; determinants; temps verbal (present, futur, passat).

- Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques. Aplicació d’aquests coneixements a la pròpia producció discursiva.

- Reconeixement de les relacions entre les paraules per la forma (flexió, composició i derivació) i pel significat (sinònims i antònims), en relació amb la comprensió i composició de textos.

- Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l’ús eficaç del diccionari.

- Comparació d’estructures sintàctiques elementals per a observar la seua equivalència semàntica o possibles alteracions del significat.

- Observació i anàlisi de descripcions senzilles: l’adjectiu qualificatiu. Funcions. La concordança de gènere i nombre.

- Observació de l’articulació de les paraules i dels fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona. Classificació de les paraules segons la posició de la síl·laba tònica. Observació de les normes d’accentuació gràfica en les paraules agudes, planes i esdrúixoles. La dièresi.

- Adquisició i automatització de formes genuïnes que cal preservar: ús dels pronoms adverbials en i hi, haver de + infinitiu per a indicar obligació.

32

- Observació de semblances i diferències en valencià i en castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.

- Inserció i coordinació d’oracions com a instrument en la millora de la composició escrita.

- Exploració i reflexió sobre les possibilitats de l’ús de diversos enllaços entre oracions (addició, causa, oposició, contradicció...) en relació amb la composició de textos.

- Reconeixement de les modalitats oracionals declarativa, interrogativa i exhortativa.- Identificació dels constituents fonamentals de l’oració, subjecte i predicat i d’alguns

papers semàntics del subjecte (agent, pacient, etc.)

Bloc 6. La llengua com a instrument d’aprenentatge.

- Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de caràcter més formal.

- Participació com a oient i com a ponent en situacions d’aula per a la construcció del coneixement: treballs en grup, posades en comú, explicacions del docent.

- Valoració dels mitjans de comunicació social com a instrument per a aprendre i per a accedir a informacions i experiències d’altres persones.

- Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà per a obtindre, seleccionar i relacionar informacions rellevants.

- Pràctica i aplicació de les estratègies adequades en una exposició oral formal.- Comprensió de textos de l’àmbit escolar, produïts amb finalitat didàctica o d’ús

social.- Utilització dirigida de les TIC i dels diferents tipus de biblioteques amb la finalitat

d’obtindre informació i models per a la composició escrita.- Interés pels textos escrits com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de

comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.- Ús d’estratègies per a la localització de la informació continguda en textos

documentals.- Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic (qüestionaris,

resums, informes, descripcions, explicacions…) i aplicació d’aquests coneixements a la seua comprensió.

- Producció guiada de treballs relacionats amb l’ambit escolar per a organitzar informació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (murals, treballs monogràfics, explicacions d’experiments…).

- Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a eina de comunicació, font d’informació i d’aprenentatge.

33

CONTINGUTS DE 2n CICLE / LLENGUA ESTRANGERA

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar.

- Escolta i comprensió de missatges orals de progressiva complexitat, com ara instruccions o explicacions, interaccions orals dirigides o enregistraments en suport audiovisual i informàtic per a extraure’n informació global i alguna d’específica.

- Interacció oral en situacions reals o simulades donant respostes verbals i no verbals que exigisquen l’elecció entre un repertori limitat de possibilitats, en contextos progressivament menys dirigits.

- Producció de textos orals coneguts prèviament mitjançant la participació activa en representacions, cançons, recitats, dramatitzacions, interaccions dirigides… o bé preparats mitjançant un treball previ amb ajudes i models, mostrant interés per expressar-se oralment en activitats individuals i de grup.

- Desenvolupament d’estratègies bàsiques per a donar suport a la comprensió i expressió oral: ús del context visual i no verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix a la llengua estrangera.

- Valoració de la llengua estrangera com a instrument per a comunicar-se.

Bloc 2. Llegir i escriure.

- Lectura i comprensió de diferents textos, en suport paper i digital, adaptats a la competència lingüística de l’alumnat, per a utilitzar informació global i específica, en el desenvolupament d’una tasca o per a gaudir de la lectura.

- Ús guiat d’estratègies de lectura (utilitzant els elements del context visual i els coneixements previs sobre el tema o la situació transferits des de les llengües que coneix), identificant-hi la informació més important, deduint el significat de paraules i expressions no conegudes.

- Lectura i escriptura de textos propis de situacions quotidianes pròximes a l’experiència com ara invitacions, felicitacions, notes, avisos, fullets…

- Composició a partir de models, de diferents textos senzills, utilitzant-hi expressions i frases molt conegudes oralment, per a transmetre informació, o amb diverses intencions comunicatives.

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a llegir, escriure i transmetre informació.

- Interés per la cura i la presentació dels textos escrits.

Bloc 3. Coneixement de la llengua.

Coneixements lingüístics.- Identificació d’aspectes fonètics, del ritme, accentuació i entonació de la llengua

estrangera i el seu ús com a aspectes fonamentals de la comprensió i producció de textos orals breus.

- Reconeixement i ús de lèxic, formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera, prèviament utilitzades.

- Associació de grafia, pronunciació i significat a partir de models escrits, expressions orals conegudes i establiment de relacions analítiques grafia-so.

- Iniciació al coneixement i ús de les estratègies bàsiques de la producció de textos (elecció del destinatari, propòsit, planificació, redacció de l’esborrany, revisió del text i versió final) a partir de models molt estructurats.

34

- Interés per utilitzar la llengua estrangera de manera correcta en situacions variades.

Reflexió sobre l’aprenentatge.- Ús d’habilitats i procediments com ara la repetició, memorització, associació de

paraules i expressions amb elements gestuals i visuals, observació de models, lectura de textos, utilització de suports multimèdia, per a l’adquisició de nou lèxic, formes i estructures de la llengua.

- Reflexió sobre el propi aprenentatge i acceptació de l’error com a part del procés.- Utilització progressiva de mitjans gràfics de consulta i informació i de les

possibilitats que ofereixen les tecnologies. - Confiança en la pròpia capacitat per a aprendre una llengua estrangera i valoració

del treball cooperatiu.

Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural.

- Interés per conéixer informació sobre les persones i la cultura dels països on es parla la llengua estrangera.

- Coneixement d’algunes similituds i diferències en els costums quotidians i ús de les formes bàsiques de relació social entre els països on es parla la llengua estrangera i el nostre.

- Actitud receptiva cap a les persones que parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent a la pròpia.

35

CONTINGUTS DE 2n CICLE / MATEMÀTIQUES

Bloc 1. Nombres i operacions.

Nombres naturals i fraccions.- Els nombres naturals menors que el milió: lectura i escriptura.- Sistema de numeració decimal. Valor de la posició de les xifres. El seu ús en

situacions reals. - Ordre i relació entre els nombres. Notació.- Arredoniment de nombres naturals a les desenes i centenes.- Concepte de fracció com a relació entre les parts i el tot.- Fraccions pròpies i fraccions equivalents a una fracció pròpia. - Nombres fraccionaris per a expressar particions i relacions en contextos reals,

utilització del vocabulari apropiat.- Comparació entre fraccions senzilles: mitjançant ordenació i representació gràfica.

Operacions.- Operacions amb nombres naturals: addició, sostracció, multiplicació i divisió entera

per un nombre de dues xifres.- Identificació i ús dels termes propis de la multiplicació.- Utilització en situacions familiars de la multiplicació com a suma abreujada, en

disposicions rectangulars i problemes combinatoris. - Identificació i ús dels termes propis de la divisió.- Utilització en contextos reals de la divisió per a repartir i per a agrupar. - Interés per la utilització dels nombres i el càlcul numèric per a resoldre problemes

en situacions reals, explicant oralment i per escrit els processos de resolució i els resultats obtinguts.

Estratègies de càlcul.- Descomposició additiva i multiplicativa dels nombres. Construcció i memorització de

les taules de multiplicar.- Utilització dels algorismes estàndard, en contextos de resolució de problemes, de

suma, resta, multiplicació i divisió per una xifra.- Utilització d’estratègies personals de càlcul mental.- Estimació del resultat d’una operació entre dos nombres, valorant si la resposta és

raonable. - Utilització de la calculadora en la resolució de problemes de la vida quotidiana,

decidint sobre la conveniència d'usar-la en funció de la complexitat dels càlculs.- Confiança en les pròpies possibilitats i constància per a utilitzar els nombres, les

seues relacions i operacions per a obtindre i expressar informacions, manifestant iniciativa personal en els processos de resolució de problemes de la vida quotidiana.

- Interés per la presentació neta, ordenada i clara dels càlculs i dels seus resultats.- Disposició per a desenvolupar aprenentatges autònoms en relació amb els

nombres, les seues relacions i operacions.

Bloc 2. La mesura: estimació i càlcul de magnituds.

Longitud, pes/massa i capacitat.- Realització de mesuraments usant-hi instruments i unitats de mesura convencionals

en contextos quotidians. - Unitats de mesura convencionals: múltiples i submúltiples d’ús quotidià, utilització

en contextos reals. Elecció de la unitat més adequada per a l’expressió d’una mesura.- Comparació i ordenació d’unitats i quantitats d’una mateixa magnitud.

36

- Elaboració i utilització d’estratègies personals per a mesurar. - Estimació de mesures d’objectes de la vida quotidiana. - Explicació oral i escrita del procés seguit i de l’estratègia utilitzada en el

mesurament. - Interés per conéixer i utilitzar la mesura i per expressar els resultats numèrics dels

mesuraments manifestant les unitats utilitzades i explicant oralment i per escrit el procés seguit.

Mesura del temps.- Unitats de mesura del temps: lectura en el rellotge analògic i digital.- Confiança en les pròpies possibilitats i per compartir amb els altres els processos

que utilitzen la mesura per a obtindre i expressar informacions i per a resoldre problemes en situacions reals.

- Equivalències entre diferents unitats de temps.- Expressió en minuts i segons d’una quantitat de temps donada en forma complexa.- Càlcul de l’hora abans o després d’un interval de temps donat.

Sistema monetari de la Unió Europea.- Unitat principal: l’euro.- Múltiples i submúltiples de la unitat principal.- Equivalències entre monedes i bitllets.

Bloc 3. Geometria.

La situació en l’espai, distàncies, angles i girs.- Localització precisa d’elements en l’espai.- Representació elemental d’espais coneguts: plans i maquetes. Descripció de

posicions i moviments en un context topogràfic.- Identificació de croquis i plans senzills.- Les línies com a recorregut: rectes i corbes, intersecció de rectes i rectes

paral·leles.- Relació entre els conceptes d’angle i gir.

Formes planes i espacials.- Identificació de figures planes i espacials en la vida quotidiana.- Classificació de polígons. Costats i vèrtexs.- La circumferència i el cercle.- Els cossos geomètrics: cubs, esferes, prismes, piràmides i cilindres. Arestes i

cares.- Descripció de la forma d’objectes utilitzant el vocabulari geomètric bàsic.- Construcció de figures geomètriques planes a partir de dades i de cossos

geomètrics a partir d’un desenvolupament. Exploració de formes geomètriques elementals.- Comparació i classificació de figures i cossos geomètrics utilitzant diversos criteris.- Comparació i classificació d’angles.

Regularitats i simetries.- Transformacions mètriques: translacions i simetries.- Interés per l’elaboració i per la presentació curosa de les construccions

geomètriques.- Gust per compartir els processos de resolució i els resultats obtinguts. Col·laboració

activa i responsable en el treball en equip.- Confiança en les pròpies possibilitats i constància per a utilitzar les construccions

geomètriques i els objectes i les relacions espacials.

37

Bloc 4. Tractament de la informació, atzar i probabilitat.

Gràfics i taules.- Taules de dades. Iniciació a l’ús d’estratègies eficaces de recompte de dades.- Recollida i registre de dades sobre objectes, fenòmens i situacions familiars

utilitzant-hi tècniques elementals d’enquesta, observació i medició.- Lectura i interpretació de taules de doble entrada d’ús habitual en la vida

quotidiana.- Interpretació i descripció verbal d’elements significatius de gràfics senzills relatius a

fenòmens familiars.- Realització de gràfiques senzilles.- Disposició a l’elaboració i presentació de gràfics i taules de manera ordenada i

clara.

Caràcter aleatori d’algunes experiències.- Valoració dels resultats d’experiències en què intervé l’atzar, per a apreciar que hi

ha successos més o menys probables i la impossibilitat de predir un resultat concret.- Introducció al llenguatge de l’atzar.- Confiança en les pròpies possibilitats, i curiositat, interés i constància en la

interpretació de dades presentades de forma gràfica.

38

CONTINGUTS DE 2n CICLE / RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

Déu és creador. El món i la vida com a do de Déu en la Bíblia. Algun relat sobre l’origen del món en l’antiguitat.

L’acció salvadora de Déu a través dels patriarques i Moisés en el poble jueu. Sentit salvífic i compromís amb l’home en el judaisme, el cristianisme i l’islam.

La promesa de salvació que Déu fa a l’home es compleix en la persona de Jesucrist, veritable Déu i veritable home.

Significat de la vida de Jesús quant a lliurament personal i compromís amb tots els homes.

El pecat de l’home com a ruptura amb Déu, amb els altres i amb si mateix.

El perdó de Déu i la seua misericòrdia. Els miracles de Jesús.

La victòria sobre el pecat i la mort. Jesucrist, el Messies, el Salvador, ha ressuscitat i viu per a sempre.

La fe i el seguiment, resposta a Jesucrist. El manament de l’amor.

El naixement de l’Església. L’Esperit Sant és qui dóna vida. Manifestacions dels vincles interns que uneixen als membres de l’Església.

L’Església, el Cos de Crist.

La salvació de Déu a través dels sagraments de l’Església. Els sagraments de la Iniciació i la Reconciliació.

L’Eucaristia, origen i meta de la vida cristiana.

La Mare de Déu, Mare de l’Església. Sentit de les advocacions.

Comparació entre les principals expressions artístiques de les religions monoteistes. Identificació de la fe de l’autor i de la comunitat.

La vida que Déu dóna dura per a sempre.

39

5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

40

QUÈ S’ENTÉN PER COMPETÈNCIA BÀSICA

La LOE (Llei Orgànica d’Educació) presenta una important novetat: la incorporació de les competències bàsiques al currículum.

S’entén per competència la capacitat de posar en pràctica d’una manera integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides. El concepte de competència inclou tant els coneixements teòrics com les habilitats o coneixements pràctics i les actituds. Va més enllà del saber i del saber fer o aplicar, perquè inclou també el saber ésser o estar. En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’han identificat huit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística.2. Competència matemàtica.3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.4. Tractament de la informació i competència digital.5. Competència social i ciutadana.6. Competència cultural i artística.7. Competència per a aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.

Les competències bàsiques tenen les característiques següents:

Promouen el desenvolupament de capacitats més que l’assimilació de continguts, encara que aquests sempre estan presents a l’hora de concretar-se els aprenentatges.

Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges, ja que s’entén que una persona “competent” és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d’actuació.

Es fonamenten en el seu caràcter dinàmic, ja que es desenvolupen de manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives diferents.

Tenen un caràcter interdisciplinar i transversal, ja que integren aprenentatges procedents de diverses disciplines acadèmiques.

Són un punt d’encontre entre la qualitat i l’equitat. D’una banda, amb elles s’intenta garantir una educació que done resposta a les necessitats reals de l’època en la qual vivim (qualitat). Per una altra banda, es pretén que siguen assumides per tot l’alumnat, de manera que servisquen de base comuna a tots els ciutadans i ciutadanes (equitat).

Les competències bàsiques són, doncs, aquells coneixements, destreses i actituds que tots els individus necessiten per a la seua realització i desenvolupament personal, per a la seua inclusió en la societat i per a la seua incorporació al món de l’ocupació. Les competències haurien d’haver-se adquirit al final de l’ensenyament obligatori, i haurien de constituir la base d’un aprenentatge continu al llarg de tota la vida.

41

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de…

Ser capaç d’explicar com funciona el cos humà, amb el fi d’actuar per a previndre malalties i conservar la salut pròpia i la dels altres.En segon cicle, els alumnes aprendran nocions bàsiques sobre com són i com funcionen els principals aparells i sistemes del cos humà. En altres coneixeran algunes malalties dels òrgans dels sentits i reflexionaran sobre la manera de protegir-los. També estudiaran alguns hàbits bàsics d’alimentació.

Ser capaç de reflexionar críticament i de manifestar actituds responsables sobre el medi ambient.En aquest cicle, l’alumne aprendrà normes per a estalviar energia i relacionarà l’ús de l’energia amb la contaminació. També identificarà accions que contaminen l’aigua i l’aire i que perjudiquen a les plantes i als animals, i comprendrà per què és necessari tindre cura de la naturalesa. En altres coneixerà i valorarà els espais protegits de la Comunitat Valenciana.

Ser capaç d’aplicar coneixements científics per a explicar el món físic i resoldre problemes de la vida quotidiana.En segon cicle, l’alumne aprendrà a explicar fenòmens com les estacions, la durada de l’any, el cicle de l’aigua i el temps atmosfèric. També estudiarà nocions bàsiques sobre la matèria, l’energia i les forces, que li permetran comprendre fenòmens quotidians. Per altra banda, aprofundirà en el coneixement sobre com funcionen algunes màquines.

Ser capaç d’explicar amb criteris científics el funcionament dels éssers vius i la seua interacció amb el medi natural i amb els éssers humans.Durant el segon cicle, l’alumne aprendrà a identificar i a classificar els animals i les plantes segons diferents criteris científics. En altres l’alumne sabrà quines són les necessitats fonamentals dels éssers vius i podrà explicar les relacions bàsiques que existeixen entre els components d’un ecosistema.

Ser capaç de comprendre les característiques dels paisatges i de distints entorns per a valorar la seua diversitat i per a orientar-se en l’espai pròxim.En aquest cicle, els alumnes aprendran a reconéixer diferents tipus de paisatge. Coneixeran les característiques del paisatge de la Comunitat Valenciana i aprendran a interpretar els elements bàsics d’un mapa de relleu i d’un mapa temàtic.

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de:

Ser capaç d’entendre l’organització social i econòmica en els entorns més propers, per a participar com a ciutadà actiu en la vida social.En segon cicle, els alumnes estudiaran l’organització política de la localitat i de la Comunitat Autònoma. També aprendran les dades bàsiques sobre les activitats econòmiques, la població i les institucions de la seua localitat i de la Comunitat Valenciana. En altres participaran activament en debats, diàlegs i posades en comú sobre diferents temes.

42

Ser capaç de reconéixer fets i personatges del passat per a comprendre el present en el seu entorn més proper.En aquest cicle, els xiquets aprendran a reconéixer els canvis que es produeixen amb el pas del temps en la seua localitat i a la Comunitat Valenciana. També aprendran a diferenciar les formes de vida de les diferents etapes de la Història i a organitzar fets en una seqüència temporal.

Ser capaç de comprendre i valorar la realitat social per a conviure de manera tolerant i solidària. En segon cicle, els alumnes reflexionaran sobre la importància de les lleis i de les institucions locals, autonòmiques i estatals. En altres aprendran a posar-se en el lloc d’altres persones que viuen situacions conflictives i suggeriran maneres de resoldre conflictes.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència en comunicació lingüística.En l’àrea de Coneixement del medi es presenten diferents tipus d’informació: textos expositius, cartells, notícies, fullets, etc., que permeten treballar la competència lectora. En altres es desenvolupen les habilitats de comunicació oral mitjançant activitats d’intercanvi d’opinions sobre diversos temes.

Competència matemàtica.Des de Coneixement del medi, de manera especial en els temes relacionats amb les Ciències físiques i amb la Geografia, es contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica proposant la interpretació i l’expressió matemàtica dels fets i dels fenòmens. En segon cicle es treballen de manera especial nocions relacionades amb la interpretació numèrica del món físic (la mesura del temps i de la distància, i la introducció en el mesurament de la matèria) i de la societat (demografia i activitats econòmiques).

Tractament de la informació i competència digital.Aquesta àrea contribueix al tractament de la informació a través de múltiples activitats d’observació i descripció de la realitat, igual que de registre i classificació d’informació en diferents formats –taules, fitxes, escrits…–. Per altra banda, en aquesta àrea es fa una introducció a l’ordinador i el seu funcionament.

Competència cultural i artística.Des de l’àrea de Coneixement del medi s’afavoreix el coneixement i la valoració d’expressions culturals d’altres societats i d’altres moments històrics. A més, es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència, en la mesura que l’observació sistemàtica de fotografies i d’il·lustracions forma part de les habilitats pròpies de l’educació artística. En l’àrea de Coneixement del medi també es realitzen diverses activitats de creació plàstica i es promou el desenvolupament d’aquesta competència a través d’una acurada selecció, des de la perspectiva estètica, de les il·lustracions i de les fotografies.

Competència per a aprendre a aprendreEn aquesta àrea es treballen diferents tècniques per a seleccionar, organitzar, interpretar i memoritzar informació. En altres, es proposa una seqüenciació acurada de les activitats d’aprenentatge i s’ofereixen abundants resums i diferents tipus de gràfics i d’organitzadors gràfics. Al començament de les unitats es dóna l’oportunitat de recordar el que ja se sap sobre el tema en qüestió, per a vincular els coneixements nous amb els ja adquirits.

43

Autonomia i iniciativa personal.En Coneixement del medi, les múltiples activitats d’aplicació de coneixements i de solució de problemes de la vida diària –especialment el programa Sóc capaç de…– promouen el desenvolupament d’aquesta competència. Igualment, la forma com estan redactats els textos i les activitats permet que els alumnes realitzen el seu treball de manera autònoma.

44

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

L’àrea d’Educació artística contribueix a l’adquisició de la competència cultural i artística directament en tots els aspectes que la configuren. Es posa l’èmfasi en el coneixement de diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis, i s’ajuda a l’alumnat a iniciar-se en la percepció i la comprensió del món que l’envolta i a ampliar les seues possibilitats d’expressió i de comunicació amb els altres. La possibilitat de representar una idea de manera personal, fent valdre els recursos que els llenguatges artístics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginació i la creativitat, alhora que ensenya a respectar altres maneres de pensament i d’expressió.

L’àrea, com que propicia l’acostament a diverses manifestacions culturals i artístiques, tant de l’entorn més pròxim com d’altres pobles, dota als alumnes d’instruments per a valorar-les i per a formular opinions cada vegada més fonamentades en el coneixement. D’aquesta manera, poden anar configurant criteris vàlids en relació amb els productes culturals i ampliar les seues possibilitats d’oci.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Autonomia i iniciativa personal.Com que es fa de l’exploració i la indagació els mecanismes apropiats per a definir possibilitats, buscar solucions i adquirir coneixements, es promou de manera rellevant l’autonomia i iniciativa personal. El procés que duu al xiquet de l’exploració inicial al producte final requereix d’una planificació prèvia i demana un esforç per arribar a resultats originals, no estereotipats. Per altra banda, exigeix l’elecció de recursos tenint present la intencionalitat expressiva del producte que es desitja assolir i la revisió constant del que s’ha fet en cada fase del procés amb la idea de millorar-lo si calguera.

La creativitat exigeix actuar amb autonomia, engegar iniciatives, barallar possibilitats i solucions diverses. El procés no només contribueix a l’originalitat, a la recerca de formes innovadores, sinó que també genera flexibilitat ja que davant d’un mateix supòsit poden donar-se diferents respostes.

Competència social i ciutadana.En l’àmbit de l’Educació artística, la interpretació i la creació suposen, en moltes ocasions, un treball en equip. Aquesta circumstància exigeix cooperació, assumpció de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, cura i conservació de materials i d’instruments, aplicació de tècniques concretes i utilització d’espais de manera apropiada. El seguiment d’aquests requisits forma pel que fa al compromís amb els altres, quant a l’exigència que es deriva de la realització en grup i en relació a la satisfacció que proporciona un producte que és fruit de l’esforç comú. En definitiva, expressar-se a partir de l’acord, engega actituds de respecte, acceptació i enteniment, la qual cosa situa l’àrea com un bon vehicle per al desenvolupament d’aquesta competència.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.Es contribueix a l’apreciació de l’entorn a través del treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. L’àrea se serveix del medi com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora i el recrea per a donar-li una dimensió que proporcione gaudi i que contribuïsca a l’enriquiment de la vida de les persones. Així mateix, té en compte una altre dimensió igualment important, la que fa referència a les agressions que deterioren la qualitat de vida, com ara la

45

contaminació sonora o les solucions estètiques poc afortunades d’espais, objectes o edificis, i ajuda als xiquets i a les xiquetes a prendre consciència de la importància de contribuir a preservar un entorn físic agradable i saludable.

Competència per a aprendre a aprendre.S’afavoreix la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes, l’experimentació amb tècniques i materials i l’exploració sensorial de sons, textures, formes o espais, amb la finalitat que els coneixements adquirits doten a xiquets i xiquetes d’un bagatge suficient per a utilitzar-los en situacions diferents. El desenvolupament de la capacitat d’observació planteja la conveniència d’establir pautes que la guien, amb l’objecte que l’exercici d’observar proporcione informació rellevant i suficient. En aquest sentit, l’àrea fa competent pel que fa a l’aprenentatge, ja que proporciona protocols d’indagació i planificació de processos susceptibles de ser utilitzats en altres aprenentatges.

Competència en comunicació lingüística.S’hi pot contribuir, com des de totes les àrees, a través de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, de l’ús de les normes que els regeixen, de l’explicació dels processos que es desenvolupen i del vocabulari específic que l’àrea aporta. De manera específica, cançons o senzilles dramatitzacions són un vehicle propici per a l’adquisició de nou vocabulari i per a desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, com ara la respiració, la dicció o l’articulació. Es desenvolupa, així mateix, aquesta competència en la descripció de processos de treball, en l’argumentació sobre les solucions donades o en la valoració de l’obra artística.

Tractament de la informació i competència digital.Es contribueix a través de l’ús de la tecnologia com a eina per a mostrar processos relacionats amb la música i les arts visuals i per a acostar a l’alumnat a la creació de produccions artístiques i a l’anàlisi de la imatge i el so i dels missatges que aquests transmeten. També es desenvolupa la competència en la recerca d’informació sobre manifestacions artístiques per al seu coneixement i gaudi, per a seleccionar i intercanviar informacions referides a àmbits culturals del passat i del present, pròxims o d’altres pobles.

Competència matemàtica.Encara que en menor mesura, l’àrea contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica perquè aborda conceptes i representacions geomètriques presents en l’arquitectura, en el disseny, en el mobiliari, en els objectes quotidians, en l’espai natural, i en aquelles ocasions en les quals es necessiten referents per a organitzar l’obra artística en l’espai. Així mateix, quan en música es treballen el ritme o les escales, es fa una aportació al desenvolupament de la competència matemàtica.

46

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

L’àrea d’Educació física contribueix essencialment al desenvolupament d’aquesta competència, mitjançant la percepció i interacció apropiada del propi cos, en moviment o en repòs, en un espai determinat millorant-ne les possibilitats motrius. Es contribueix també mitjançant el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física com a element indispensable per a preservar la salut. Aquesta àrea és clau perquè xiquets i xiquetes adquirisquen hàbits saludables i de millora i manteniment de la condició física que els acompanyen durant l’escolaritat i, més important encara, al llarg de la vida.

En la societat actual que progressa cap a l’optimització de l’esforç intel·lectual i físic, es fa imprescindible la pràctica de l’activitat física, però sobretot el seu aprenentatge i valoració com a mitjà d’equilibri psicofísic, com a factor de prevenció de riscos derivats del sedentarisme i, també, com a alternativa d’ocupació del temps d’oci.

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Les característiques de l’Educació física, sobretot les relatives a l’entorn en el qual es desenvolupa i pel que fa a la dinàmica de les classes, la fan propícia per a l’educació d’habilitats socials, quan la intervenció educativa incideix en aquest aspecte. Les activitats físiques i especialment les que es realitzen col·lectivament són un mitjà eficaç per a facilitar la relació, la integració i el respecte, alhora que contribueixen al desenvolupament de la cooperació i la solidaritat.

L’Educació física ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a l’elaboració i acceptació de regles per al funcionament col·lectiu, des del respecte a l’autonomia personal, la participació i la valoració de la diversitat. Les activitats dirigides a l’adquisició de les habilitats motrius requereixen la capacitat d’assumir les diferències així com les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. El compliment de les normes que regeixen els jocs col·labora en l’acceptació de codis de conducta per a la convivència. Les activitats físiques competitives poden generar conflictes en els quals és necessària la negociació, basada en el diàleg, com a mitjà per a la seua resolució. Finalment, cal destacar que es contribueix a conéixer la riquesa cultural, mitjançant la pràctica de diferents jocs i danses.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÁSIQUES

Competència cultural i artística.A l’expressió d’idees o sentiments de forma creativa contribueix mitjançant l’exploració i utilització de les possibilitats i recursos del cos i del moviment. A l’apreciació i comprensió del fet cultural, i a la valoració de la seua diversitat, ho fa mitjançant el reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideració com a patrimoni dels pobles.

En un altre sentit, l’àrea afavoreix un acostament al fenomen esportiu com a espectacle mitjançant l’anàlisi i la reflexió crítica davant la violència en l’esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que en ell es produeixen.

47

Autonomia i iniciativa personal.L’Educació física ajuda a la consecució d’aquesta competència en la mesura que emplaça a l’alumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia en situacions en les quals ha de manifestar autosuperació, perseverança i actitud positiva, També ho fa, si se li dóna protagonisme a l’alumnat en aspectes d’organització individual i col·lectiva de les activitats físiques, esportives i expressives.

Competència d’aprendre a aprendre.S’hi contribueix mitjançant el coneixement de si mateix i de les pròpies possibilitats i mancances com a punt de partida de l’aprenentatge motor, desenvolupant-ne un repertori variat que facilite la seua transferència a tasques motrius més complexes. Això permet l’establiment de metes assolibles la consecució de les quals genera autoconfiança. Al mateix temps, els projectes comuns en activitats físiques col·lectives faciliten l’adquisició de recursos de cooperació.

Tractament de la informació i competència digital.D’altra banda, aquesta àrea col·labora, des d’edats primerenques, a la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos, procedents dels mitjans d’informació i comunicació, que poden danyar la pròpia imatge corporal. Des d’aquesta perspectiva es contribueix en certa mesura a la competència sobre el tractament de la informació.

Competència en comunicació lingüística.L’àrea també contribueix, com la resta dels aprenentatges, a l’adquisició d’aquesta competència, oferint gran varietat d’intercanvis comunicatius, de l’ús de les normes que els regeixen i del vocabulari específic que l’àrea aporta.

48

LES COMPETÈNCIES BÁSIQUES EN L’ÀREA DE LLENGUA (VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA / CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA)

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de…

Ser capaç de comprendre i produir missatges orals que tenen finalitat didàctica o són d’ús quotidià.En el segon cicle, gràcies al programa de Comunicació oral, els xiquets aprendran a expressar-se oralment amb correcció i a comprendre missatges orals procedents tant del seu entorn quotidià com dels mitjans de comunicació social.

L’escolta i comprensió d’anuncis, notícies…, juntament amb la realització de descripcions, entrevistes… formen part del desenvolupament de la Competència en comunicació lingüística durant aquest cicle.

Ser capaç de participar activament en intercanvis comunicatius orals respectant les normes que els regeixen.Al llarg del cicle, els alumnes s’acostumaran a comentar, a debatre i a arribar a acords sobre qüestions relacionades amb el seu entorn quotidià, valorant i respectant les normes que regeixen la interacció oral (gestos, postures, to de veu, paper adoptat…).

Ser capaç de comprendre diferents classes de textos escrits, incloent-hi textos amb finalitat didàctica, textos propis de situacions quotidianes de relació social o textos procedents de mitjans de comunicació.Durant el segon cicle, els alumnes demostraran la seua capacitat de comprensió lectora a l’hora d’enfrontar-se a diferents tipus de textos: narratius, informatius, teatrals, poètics... En altres, el treball amb notícies, pàgines web, fullets, missatges gràfics… garanteix la comprensió de la informació present en tot tipus de textos, incloent-hi tant els que provenen de mitjans de comunicació social com els que han de ser objecte d’estudi.

Ser capaç de posar en pràctica els coneixements i les estratègies necessàries per a escriure correctament.L’estudi, en Gramàtica, de les principals classes de paraules i, en Ortografia, de les normes de puntuació o accentuació, juntament amb les normes ortogràfiques bàsiques, contribuirà significativament a la correcció dels textos elaborats pels alumnes.

Ser capaç d’escriure textos relacionats amb l’àmbit escolar o amb situacions quotidianes de relació social, així com textos d’informació i opinió.Durant aquest cicle, els alumnes adquiriran una sèrie de tècniques de redacció que poden ser aplicables a qualsevol escrit (allargar oracions, utilitzar enllaços, ordenar frases…). En altres, aprendran a compondre diferents tipus de textos i a utilitzar elements gràfics i paratextuals.

Ser capaç de llegir i comprendre de manera autònoma textos literaris adequats a la seua edat i interessos.En aquest cicle els xiquets s’acostumaran a llegir i a comprendre nombrosos textos procedents de la literatura infantil actual. En el cicle, al costat dels textos narratius, tindran una important presència els textos poètics, que seran objecte de memorització i recitació per part dels alumnes.

Es tracta, a més, d’aconseguir que els alumnes valoren els textos literaris com a vehicle de comunicació, font de coneixement i com a recurs de gaudi personal.

49

Ser capaç de comprendre i utilitzar la terminologia lingüística pròpia del cicle.Durant aquest cicle, els alumnes haurien de conéixer i utilitzar la denominació dels textos (narració, descripció, poema…) de les principals classes de paraules (determinants, substantius, verbs…) i dels mecanismes bàsics de formació del lèxic (derivació, composició...). Aquesta terminologia servirà per a reflexionar sobre el que s’ha après en relació amb el funcionament de la llengua.

Ser capaç de manifestar interés per la lectura i l’escriptura com a instruments per a relacionar-nos amb els altres i per a aprendre.Al llarg del cicle els alumnes comprendran que les seues produccions orals i escrites són instruments de relació social que els permeten interactuar amb els altres. D’altra banda, comprovaran que la lectura i l’escriptura són les eines bàsiques que qualsevol persona ha de dominar per a poder millorar l’aprenentatge.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència matemàtica.Nocions com la seqüència temporal d’una història o la numeració i ordenació de vinyetes relacionades amb els textos contribueixen al desenvolupament d’habilitats característiques d’aquesta competència. D’altra banda, el coneixement de determinades classes de paraules, com ara els quantificadors (numerals i indefinits), contribueix al desenvolupament d’aquesta competència des de l’àrea de Llengua.

Competència en el coneixement i la interacció amb el medi físic.En l’àrea de Llengua s’ofereixen una sèrie de textos informatius relacionats amb el món físic que permeten conéixer millor els elements de la naturalesa i la influència i les relacions que mantenen els éssers humans amb l’espai en què viuen.

Així mateix, a través del treball amb missatges informatius i publicitaris, es contribueix a la creació d’hàbits de consum responsable.

Tractament de la informació i competència digital.L’àrea proporciona destreses per a la selecció, comprensió i transmissió de la informació. Les activitats de comprensió dels diferents tipus de textos, les relacionades amb les imatges o l’anàlisi de senzilles qüestions tipogràfiques contribueixen favorablement al desenvolupament d’aquesta competència.

D’altra banda, en moltes de les activitats que es plantegen als alumnes es proposa la possibilitat de realitzar tasques utilitzant eines informàtiques adequades a l’edat.

Competència social i ciutadana.La llengua és la base de la comunicació entre els éssers humans, per aquest motiu des de l’àrea de Llengua es pot contribuir fàcilment al desenvolupament d’aquesta competència bàsica, entesa com a conjunt d’habilitats necessàries per a la convivència. En aquest sentit, que els xiquets aprenguen a comunicar-se amb els altres i a comprendre el que els altres els transmeten és fonamental per a la seua formació com a éssers socials. A més, la llengua també permet als xiquets prendre contacte amb altres realitats diferents a la seua i facilita l’eradicació de prejudicis i imatges estereotipades.

Competència cultural i artística.Des de l’àrea de Llengua es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la lectura i la valoració d’obres literàries infantils de diferents èpoques i cultures. En altres, el treball a partir dels dibuixos i de les fotografies que acompanyen als textos permet desenvolupar habilitats

50

pròpies de l’educació artística. A més, s’inclouen proposades per a realitzar, a partir dels continguts lingüístics, activitats de creació plàstica.

Competència per a aprendre a aprendre.L’ús correcte de la llengua és una de les eines bàsiques de l’aprenentatge. La lectura possibilita l’accés al coneixement, i l’escriptura en permet la reelaboració i l’assimilació personal. Qüestions com ara millorar la velocitat lectora o la comprensió, així com la correcta expressió dels coneixements, contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. Per altra banda, la presència d’activitats que permeten treballar l’atenció, la memòria o la construcció del sentit serveixen també per a contribuir al desenvolupament de l’aprenentatge.

Autonomia i iniciativa personal.El treball en l’àrea de Llengua es planteja perquè puga ser realitzat de manera autònoma, tot demanant als xiquets que demostren el que són capaços de realitzar amb els coneixements lingüístics que posseeixen fins aqueix moment.

Per altra banda, la proposta d’activitats que obliguen als xiquets a posar-se en el lloc dels altres o a decidir entre diverses qüestions promou el desenvolupament d’aquesta competència.

51

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

L’estudi d’una llengua estrangera contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística d’una manera directa, completant, enriquint i omplint de nous matisos comprensius i expressius aquesta capacitat comunicativa general. Un aprenentatge de la llengua estrangera basat en el desenvolupament d’habilitats comunicatives, contribuirà al desenvolupament d’aquesta competència bàsica en el mateix sentit que ho fa la primera llengua.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE LLENGUA ESTRANGERA AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència per a aprendre a aprendre.El llenguatge és el principal vehicle del pensament humà, l’eina més potent per a la interpretació i representació de la realitat i l’instrument d’aprenentatge per excel·lència, per aquest motiu l’àrea, en la mesura que contribueix a la millora de la capacitat comunicativa general, ho fa també pel que fa a la competència per a aprendre a aprendre. No obstant això, la seua major contribució rau en el fet que l’aprenentatge d’una llengua estrangera es rendibilitza enormement si s’inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el propi aprenentatge, perquè cada xiquet i cada xiqueta identifiquen com aprenen millor i quines estratègies el fan més eficaç. Aqueixa és la raó de la introducció en el currículum d’un apartat específic de reflexió sobre el propi aprenentatge.

Autonomia i iniciativa personal.Al seu torn les decisions que provoca la reflexió abans esmentada afavoreixen l’autonomia i, en aquest sentit, es pot afirmar que la llengua estrangera contribueix també al desenvolupament d’aquesta competència.

Tractament de la informació i competència digital.Les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen la possibilitat de comunicar-se en temps real amb qualsevol part del món i també l’accés senzill i immediat a un flux incessant de informació que augmenta cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera ofereix la possibilitat de comunicar-se utilitzant-la. I, el que és més important, crea contextos reals i funcionals de comunicació.

Competència social i ciutadana.Les llengües serveixen als parlants per a comunicar-se socialment, però també són vehicle de comunicació i transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a les diferents comunitats de parlants d’aquesta llengua. Aquest aprenentatge, ben orientat des de l’escola, ha de traduir-se tant en la capacitat com en l’interés per conéixer altres cultures i per relacionar-se amb unes altres persones, parlants o aprenents d’aqueixa llengua. Al mateix temps, el coneixement d’altra llengua i de trets culturals diferents als propis contribueix a la millor comprensió i valoració de la pròpia llengua i cultura i afavoreix el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d’identitat com les diferències.

Competència artística i cultural.Finalment, i encara que en menor mesura, aquesta àrea col·labora en el desenvolupament de la competència artística i cultural si els models lingüístics que s’utilitzen contenen produccions lingüístiques amb component cultural.

52

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Per assolir l’adquisició d’aquesta competència, l’alumne ha de…

Ser capaç de conéixer i valorar la presència de les informacions numèriques en la vida quotidiana, manejar els nombres en els seus diferents contextos i emprar-los amb distintes finalitats.En el segon cicle l’alumne aprendrà els nombres fins a set xifres. Treballarà amb les distintes situacions quotidianes on apareixen, i manejarà diferents formes en les quals es poden presentar. També en realitzarà la representació de diferents formes i treballarà la composició i descomposició de nombres a partir dels diferents ordres d’unitats. En altres, aprendrà a manejar els nombres ordinals i a comparar-los.

Ser capaç de realitzar càlculs i estimacions amb nombres, identificant situacions on siguen necessaris i expressant el procés seguit. Les operacions de suma, resta, multiplicació i divisió constitueixen una part substancial dels continguts del segon cicle. Durant tot el cicle associarà aquestes operacions amb situacions reals en les quals les aplicarà. El càlcul mental el treballarà de forma sistemàtica, i aprendrà a realitzar aproximacions de nombres a diferents ordres i a obtindre estimacions de sumes, restes i productes.

Ser capaç d’utilitzar instruments de mesura, estimar mesures de magnituds i expressar els resultats en la unitat adequada.L’alumne, al llarg d’aquest cicle, treballarà amb les unitats de mesura convencionals (metre, centímetre, mil·límetre, litre, decilitre, quilo, gram…), aprendrà a usar instruments de mesura i a manejar el rellotge i els diners de forma eficient, tot això en situacions reals. També es dedicarà especial atenció a l’estimació de magnituds.

Ser capaç de reconéixer la presència de línies, formes i cossos geomètrics en la realitat, aplicar les seues característiques per a descriure situacions i utilitzar-les amb distints fins.Pel que fa al plànol, l’alumne treballarà els diferents tipus de rectes; els polígons, els seus elements i classificació; els angles, els seus elements i classificació; la circumferència i el cercle. També aprendrà a construir figures simètriques i traslladades, així com a calcular el perímetre i l’àrea d’un polígon.

El treball amb l’espai es concretarà en l’estudi dels cossos geomètrics (prismes, piràmides, cilindres, cons i esferes), els seus elements i també la seua classificació.

Ser capaç d’utilitzar i elaborar estratègies de resolució de problemes, elegir la més adequada en cada cas i aplicar-la seguint un procés de resolució ordenat.Durant tot el cicle, l’alumne reconeixerà i resoldrà diferents tipus de problemes, tant problemes d’una operació com de dues operacions. Els alumnes aprendran a seguir un procés ordenat de resolució, reflexionaran sobre els problemes i coneixeran i utilitzaran diferents estratègies de resolució, tenint també l’oportunitat d’inventar problemes propis.

Ser capaç de recollir dades i informacions de l’entorn que l’envolta, representar la informació en distintes formes, interpretar-la i produir missatges amb ella.Durant el segon cicle els alumnes aprendran a interpretar gràfics de barres de dues i tres característiques, gràfics lineals i pictogrames, i també treballaran les coordenades cartesianes. A partir d’ells, extrauran informació que els permetrà contestar preguntes i resoldre problemes. També representaran diferents dades en aqueixos tipus de gràfics.

53

Ser capaç de reconéixer la presència i el paper de les Matemàtiques en el nostre món, valorar la importància de la creativitat i el rigor a l’hora d’utilitzar-les i confiar en les pròpies habilitats.Els alumnes arribaran a reconéixer i apreciar la utilitat de les Matemàtiques en la seua vida quotidiana, en realitzar activitats de diferents tipus centrades sempre en contextos reals. El treball sistemàtic i organitzat els permetrà prendre consciència de la importància de ser ordenats i curosos.

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE MATEMÁTIQUES AL DESENVOLUPAMENT D’ALTRES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Competència en comunicació lingüística.Per a desenvolupar aquesta competència, al treballar les Matemàtiques els alumnes han de posar especial atenció en la incorporació dels termes matemàtics al llenguatge usual i el seu ús correcte, en la descripció verbal dels processos i en la comprensió dels textos que se’ls ofereixen (especialment, els problemes). És necessari que els alumnes parlen, escriguen, escolten i expliquen el procés seguit en el seu treball matemàtic.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.L’àrea de Matemàtiques permet als alumnes comprendre, descriure i interactuar amb l’entorn físic que els envolta. El treball amb les posicions en l’espai, les figures i cossos geomètrics, la simetria… els capacitarà per a ser competents en l’ocupació de plànols, mapes, rutes… De la mateixa manera, els continguts de nombres i operacions i mesura els ajuden a comprendre la realitat, i a interactuar amb ella. Amb l’estudi dels gràfics entenen i produeixen informacions sobre l’entorn.

Tractament de la informació i competència digital.Aquesta àrea contribueix a l’adquisició d’aquesta competència de diverses formes. D’una banda, aporta destreses com ara la comparança de nombres, l’aproximació, les diferents formes d’expressar i d’usar els nombres…; i, per un altre, treballa la recollida i tabulació de dades, i la interpretació i representació de taules de doble entrada i dels tipus de gràfics més comuns.

Competència social i ciutadana.Valors com ara el rigor, la cura, la perseverança estan associats al treball matemàtic. De la mateixa manera, el treball en equip i la consideració i reflexió sobre les opinions i punts de vista dels altres (per exemple, quan es resolen problemes) contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència.

Competència cultural i artística.El saber matemàtic és part fonamental del coneixement de la humanitat, i continguts com els tractats en Geometria permeten a l’alumne comprendre, de manera més efectiva, les manifestacions artístiques, i ser capaç d’utilitzar-los per a crear obres pròpies.

Competència per a aprendre a aprendre.El desenvolupament de nocions matemàtiques fermes i el maneig ferm de la informació són instruments que faciliten posteriors aprenentatges. D’igual manera, actituds com ara l’autonomia i l’esforç es potencien quan s’aborden situacions complexes de manera sistemàtica. La verbalització dels processos seguits ajuda també a la reflexió sobre el que s’aprén i la consecució d’un aprenentatge efectiu.

54

Autonomia i iniciativa personal.Les Matemàtiques contribueixen a la consecució d’aquesta competència des dels continguts associats a la resolució de problemes, que és un dels eixos fonamentals de l’àrea. La contribució a aquesta competència es realitza des de tres vessants principals: la planificació, la gestió dels recursos i la valoració dels resultats. La resolució de situacions obertes fomenta la confiança en les pròpies capacitats.

55

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ÀREA DE RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA

CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Si bé l’ensenyament religiós està present i ajuda a la conformació de les competències bàsiques fixades en la legislació, tenint en compte que les competències bàsiques són aquelles que sustenten la realització personal, la inclusió social i la ciutadania activa, algunes d’elles tenen una especial relació amb l’acció educativa de la religió catòlica, i fins i tot, podria afirmar-se que unes altres, si es prescindeix de la realitat religiosa, mancarien d’elements importants per a la seua adquisició i desenvolupament.

Entre altres, la Conferència Episcopal d’Ensenyament i Catequesi proposa les següents:

Competència en comunicació lingüística. El diàleg de la fe amb la cultura contribueix al desenvolupament d’aquesta competència, en la mesura que exigeix exercitar-se en l’escolta de la paraula de Déu, l’exposició dels seus continguts i aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social, així com a l’argumentació adequada a aquesta edat i sempre present en l’ensenyament religiós.

Per altra banda, és propi de l’ensenyament religiós catòlic la utilització de les diverses maneres de comunicació que l’acció de Déu sobre l’home ha utilitzat. La seua revelació és rica en distints llenguatges. Així, el llenguatge bíblic i la seua riquesa d’expressió i simbologia; el llenguatge doctrinal i la seua precisió conceptual, analítica i argumental; el llenguatge litúrgic i la seua proximitat al llenguatge dels símbols del poble cristià; i el llenguatge testimonial que fa possible la transmissió vital de les creences.

Tot això és imprescindible per a la comprensió del llenguatge en totes les llengües de la cultura occidental. L’ensenyament religiós fa possible una veritable comunicació lingüística, per tal com utilitza els distints llenguatges en la seua expressió verbal o escrita, explícits i implícits en fonts diverses. Finalment, l’anàlisi de fets socials que es presenten en la classe de religió, com a elements motivadors de la realitat evangèlica, possibiliten l’enriquiment del vocabulari.

Competència social i cívica. En aquesta competència s’integren elements essencials per a la humanizació (personals, interpersonals i interculturals) i s’arrepleguen totes les formes de comportament que preparen a les persones per a participar d’una manera eficaç i constructiva en la vida social i professional. L’ensenyament religiós catòlic exposa, fonamenta i jerarquitza els valors i virtuts que contribueixen a educar la dimensió moral i social de la personalitat de l’alumne, amb vista a fer possible la maduració en la corresponsabilitat, l’exercici de la solidaritat, de la cooperació, de la llibertat, de la justícia i de la caritat. Tot això, com a expressió coherent del coneixement de Déu revelat en Jesucrist.

El desenvolupament de l’ésser humà, de les capacitats de la seua ment i del seu cor, de les potencialitats que el configuren i que desborden les expectatives purament materials i funcionals, fonamenten i donen sentit a l’acció social i cívica de l’alumne. L’ensenyament religiós en aquesta comesa incideix substancialment en el descobriment i desenvolupament de la veritable humanització, capaç de fer-lo competent en l’acció social.

Amb això estem fonamentant un dels valors bàsics, la seua dignitat com a ésser humà, com a fill de Déu. L’alumne necessita, ja en aquestes edats, motivacions per a estimar, per a construir la personalitat més humana, per a il·lusionar-se en projectes de vida altruista i desinteressada. El

56

testimoniatge d’homes i dones sants en tota la història constitueix un referent continu per a l’autoassimilació dels valors més genuïnament cristians.

En conseqüència, es contribueix directament a la dimensió moral de la persona afavorint que els alumnes reconeguen l’arrel del seu propi ésser i dels seus comportaments. Això comporta millorar les relacions interpersonals basades en principis i valors que emanen de la persona de Crist i ajuden a afrontar les situacions de conflicte mitjançant el diàleg, el perdó i la misericòrdia.

En el més profund de l’ésser cristià sorgeix el gran valor de la fraternitat universal. Per aquest motiu les mínimes exigències ètiques de convivència, participació, coneixement de la diversitat i de les situacions de discriminació i injustícia, estan fonamentades i són conseqüències de la fe cristiana. Els valors del respecte, cooperació, solidaritat, justícia, no violència, compromís i participació tenen la seua fonamentació i referències cristianes en la filiació per l’amor de Déu, l’amor, la fraternitat, la justícia, la misericòrdia, el perdó, la donació de si mateix, el lliurament total a favor dels pobres.

Competència cultural i artística.La contribució a aquesta competència es relaciona amb els aspectes de coneixement i valoració de tota l’expressió artística, plàstica, històrica, simbòlica, lingüística, de costums, ritus, festes, valors i formes de vida impregnats de cristianisme des del seu origen i el seu desenvolupament actual, com a manifestació del fet religiós. L’alumne no només coneixerà, sinó que podrà comprendre i assumir els valors que comporta el coneixement del fet religiós en la seua expressió artística, cultural i estètica, teològica i vivencial.

La cultura i la història europea occidental, i la pròpia història i cultura espanyola, no poden ser compreses i assumides si es prescindeix del fet religiós present sempre en la història cultural dels pobles. És conegut per tots que la maduració de la personalitat humana es realitza dins de la tradició cultural on creix i se sustenta. Aquesta maduració es realitza en un món cada vegada més complex i de major contrast cultural i de presència, respecte i diàleg de cultures.

L’àrea de Religió i Moral Catòlica presenta l’esdeveniment cristià en diàleg amb la cultura, incorporant orgànicament el saber de la fe en el conjunt dels altres sabers. Amb això l’alumne adquireix una valoració crítica de la cultura a la llum de l’Evangeli, motivant al mateix temps l’estima de la pròpia cultura i l’estima adequada d’altres tradicions culturals i religioses.

L’ensenyament religiós catòlic no només aporta a la competència cultural i artística uns coneixements de l’art i la cultura amb referència religiosa i unes destreses, sinó també el sentit i profunditat de la seua presència que remet a una manera concreta de veure la vida, d’expressar-la i de viure des de l’aportació cristiana a la cultura, col·laborant així també a la conservació i valoració del patrimoni cultural.

Competència per a aprendre a aprendre. Aquesta àrea contribueix al desenvolupament d’aquesta competència, fomentant les capacitats a través de l’educació, l’impuls del treball en equip, la síntesi de la informació i l’opinió.

A més, l’ensenyament religiós ajuda als alumnes a ser protagonistes del seu propi aprenentatge com a resposta a la voluntat de Déu segons la qual l’ésser humà ha de col·laborar activament i lliure amb el pla per Ell establit. Per això, aprendre a aprendre comporta no només una proposta consensuada de sentiments, valors i actituds, sinó un marc de referència acceptat voluntàriament segons les seues conviccions, que ha de ser gresol en la recerca de la veritat i del bé.

57

Autonomia i iniciativa personal. És finalitat fonamental del quefer de l’escola que els alumnes descobrisquen la seua identitat personal, però açò no serà possible sense una obertura al significat últim i global de la seua existència humana. L’autonomia i iniciativa personal no podrà realitzar-se en l’alumne si no s’inicia en el coneixement de si mateix, en el seu ésser més profund, en les seues potencialitats, en la seua dignitat i en el seu sentit. La formació religiosa catòlica aporta d’aquesta manera una cosmovisió que fa possible l’obertura cap al fonament i el sentit últim de la vida i, per tant, al sentit de la ciència, de la cultura i de la identitat mateixa de la persona humana.

L’ensenyament religiós catòlic no es redueix a un ensenyament de valors; s’adreça a la persona concreta tenint en compte les seues arrels, les seues possibilitats humanes d’acció i de servei i, sobretot, s’adreça a l’ésser humà en la seua finalitat transcendent. Tot això comporta l’oferiment de l’Evangeli de salvació de Jesucrist, perquè, una vegada conegut, sorgisca la humanitat nova feta d’homes nous d’acord amb el designi de Déu. Per això l’ensenyament ha de proposar Jesucrist com a camí que ens porta a la veritat i a la vida i ha de fer-se des de la convicció profunda que procedeix de l’Església que confessa, celebra i viu la fe en Jesucrist, i, en conseqüència, mitjançant la forma pròpia i més coherent de transmetre aqueixa fe de l’Església: el testimoniatge.

En la contribució al desenvolupament personal de l’alumne, la religió és generadora de valors i d’integració social. La religió col·labora en aquesta competència lliurant a l’alumne les virtualitats necessàries per a crear les disposicions i actituds que afavoreixen la inserció social. L’autonomia de l’individu cristià ve precisament afavorida per l’obertura a una visió totalitzadora del món i de la realitat, una cosmovisió que fa possible la formació integral de l’alumne enfront de visions parcials i determinants de la llibertat pròpia.

Des dels procediments de l’àrea s’afavoreix aquesta competència bàsica i es desenvolupen iniciatives i es fa especialment èmfasi en el fet que els alumnes construïsquen un judici moral basat en els principis, valors i actituds que genera el mateix Evangeli.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Aquesta àrea contribueix a l’adquisició d’aquesta competència a través de la doctrina social de l’Església, il·luminant les respostes i les solucions als problemes que sorgeixen en la interacció de l’ésser humà amb el medi físic i amb si mateix. També contribueix a la valoració ètica de l’ús de la ciència i de la tecnologia.

Al seu torn, dóna suport i dóna sentit a les habilitats i destreses relacionades amb l’ecologia que s’adquireixen des d’aquesta competència. El cristià entén la naturalesa com a creació de Déu, en tant que la valora, en té cura i la fomenta.

58

6. EDUCACIÓ EN VALORS

59

L’educació en valors es presenta com un conjunt de continguts que interactuen en totes les àrees del currículum escolar, i el seu desenvolupament afecta a la seua globalitat; no es tracta d’un conjunt d’ensenyaments autònoms, sinó més aviat d’una sèrie d’elements de l’aprenentatge summament globalitzats, estudiats dins de Llengua, Coneixement del medi, etc. L’aprenentatge significatiu, que s’estableix sempre des de la realitat immediata de l’alumne, propicia en altres aquesta forma d’abordar els valors, atés que la mateixa situació contextual que introdueix els coneixements d’una àrea serveix de base a aquests continguts. A més, la metodologia adequada ha de tindre cura especialment de la coherència entre els continguts i la forma d’actuar en l’aula.

Entre els valors que tenen una presència més rellevant en aquest cicle cal destacar-ne els següents:

Educació moral i cívica.Es presenten contextos en els quals els alumnes es veuen obligats a jutjar i jerarquitzar valors. En totes les activitats col·lectives es manifesta una valoració positiva de la participació, l’intercanvi de punts de vista, el respecte a les opinions i regles, etc.

Educació per a la pau.L’objectiu és que el xiquet comprenga que la construcció de la pau és tasca de tots. Igual que succeeix amb els conflictes quotidians, moltes vegades l’odi entre els pobles és fruit del desconeixement i la manca de comunicació, i la millor manera de superar aquests problemes és el diàleg.Les diferències culturals entre els diferents pobles són un ric patrimoni que cal conéixer per a valorar totes les persones per igual. El xiquet ha d’acostar-se al coneixement d’altres realitats, amb la finalitat de respectar els costums i formes de vida que allí es manifesten.

Educació per a la salut.El coneixement del propi cos és la base per a introduir alguns conceptes bàsics de salut i higiene que han de traduir-se en hàbits i mantindre’s durant tota la vida de la persona.

Educació sexual.Es planteja com a exigència natural de la formació integral de la persona. L’objectiu és conéixer els canvis corporals que apareixen amb el creixement i que diferencien físicament els dos sexes.

Educació ambiental.Les grans qüestions de l’educació ambiental se centren en el descobriment de l’entorn i en el desenvolupament d’una actitud favorable a la protecció i conservació del medi immediat.

Educació viària.L’objectiu és capacitar al xiquet en la seua faceta de vianant autònom i possible conductor de bicicletes. Per això serveixen com a eixos de globalització les unitats referides al medi social: el carrer, la ciutat, els pobles... S’estableixen coneixements sobre els elements i signes vials, i se’n fomenten altres de tipus conductual que li permeten l’adquisició d’hàbits precisos per a desenvolupar-se en situacions concretes. A més, s’atén al coneixement de les xarxes i les infraestructures de transport, fent partícip al xiquet de les pautes d’actuació en l’ús de qualsevol dels mitjans de transport, privats o col·lectius.

60

Educació del consumidor.L’educació per al consum responsable comença amb reflexions sobre les actituds dels xiquets i xiquetes, que han de començar a distingir entre allò que realment necessiten (la roba, el menjar, el transport, etc.) i allò del que poden prescindir fàcilment. L’aprofitament d’elements que es consideren deixalles proporciona experiències que desenvolupen en els xiquets i xiquetes els hàbits adequats d’utilització dels recursos que tenen l’abast.

Educació no sexista. Es presenta a la dona en situacions iguals a les de l’home, tant en l’àmbit de l’escola com en el del treball i en altres contextos quotidians. Per altra banda, s’utilitza un llenguatge coeducatiu.

61

7. METODOLOGIA DIDÀCTICA

62

PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS

El procés d’ensenyament i aprenentatge ha de complir els requisits següents:

Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges previs. Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus

coneixements previs i de la memorització comprensiva. Possibilitar que els alumnes realitzen aprenentatges significatius per si sols. Afavorir situacions en les quals els alumnes han d’actualitzar els seus coneixements. Proporcionar situacions d’aprenentatge que tenen sentit per als alumnes, amb la finalitat que

resulten motivadores.

En coherència amb el que s’ha exposat, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

Metodologia activa.Suposa atendre dos aspectes íntimament relacionats:-Integració activa dels alumnes en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i configuració

dels aprenentatges.-Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge.

Motivació.Considerem fonamental partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives dels alumnes. També serà important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.

Autonomia en l’aprenentatge.Com a conseqüència dels dos punts anteriors, la metodologia afavoreix la major participació dels alumnes. Es concreta en els aspectes següents:-La utilització d’un llenguatge senzill, clar i estructurat en la presentació dels nous

continguts.-La gradació de les activitats, la jerarquització de les quals varia en funció de la naturalesa de

cada programa, apareixent en últim lloc les que requereixen un major grau d’habilitat i autonomia.

-L’èmfasi en els procediments i tècniques d’aprenentatge, que inclouen una reflexió sobre els continguts objecte d’estudi i una revisió final.

Programació cíclica, perfectament integrada en els objectius generals de l’etapa; i una rigorosa selecció dels continguts, que reforcen el que s’ha aprés en els cursos precedents i que obrin el coneixement cap a nous temes.

Atenció a la diversitat de l’alumnat.La nostra intervenció educativa amb els alumnes assumeix com a un dels seus principis bàsics tindre en compte els seus diferents ritmes d’aprenentatge, així com els seus distints interessos i motivacions.

Sensibilitat per a l’educació en valors.El progressiu accés a formes de conducta més autònomes i la creixent socialització dels alumnes fa obligada l’educació en valors. Aquesta es preveu en la presentació explícita d’activitats que condueixen a l’adopció d’actituds positives sobre la cura del propi cos, la conservació de la naturalesa, la convivència…

Avaluació del procés educatiu.L’avaluació es concep d’una forma holística, és a dir, analitza tots els aspectes del procés educatiu i permet la retroalimentació, l’aportació d’informacions precises que permeten reestructurar l’activitat en el seu conjunt.

63

AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT

Els diversos models d’agrupament que adopta el centre són una dimensió essencial. Creiem que utilitzar un únic model d’agrupament, amb independència de la diversitat de característiques del conjunt d’alumnes i de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, limita el potencial enriquidor del procés educatiu.

La diversitat d’agrupaments al llarg d’aquest procés compleix dos objectius:

Proporciona una millor explotació de les activitats escolars. Constitueix un instrument d’adequació metodològica a les necessitats dels nostres alumnes.

La selecció dels diversos tipus d’agrupament que s’articularan té en compte els principis següents:

Parteix del model educatiu del centre. Respon a les possibilitats i als recursos materials i humans del centre. És suficientment flexible per a realitzar adequacions puntuals en certes activitats. Es basa en l’observació real dels nostres alumnes i en la predicció de les seues necessitats. Manté una estreta relació amb la naturalesa disciplinar de l’activitat o àrea.

Els criteris de distribució de l’alumnat per aules obeeixen a una anàlisi sistemàtica, que arreplega aspectes de debat tan importants com el punt de partida dels alumnes quan arriben a l’inici del cicle i de cada curs, les peculiaritats educatives del centre i la naturalesa de l’àrea o activitat.

CRITERIS D’AGRUPAMENT:

Procedència d’un mateix centre. Edat cronològica. Nivell d’instrucció. Ritme d’aprenentatge. Interessos. Motivació. Naturalesa de l’àrea o de l’activitat.

TIPUS D’AGRUPAMENT:

Aula. Grup gran. Grup menut. Tallers. Comissions de treball. Grups d’activitat.

64

ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS

La distribució d’espais es formula a partir dels objectius següents:

Incrementar les possibilitats d’interacció grupal. Potenciar en l’activitat escolar un grau d’autonomia suficient. Permetre l’aprofitament d’espais aliens a la pròpia aula.

L’ESPAI DE L’AULA

El primer bloc de decisions preveu l’adscripció de l’espai d’aula bé al grup, bé a l’àrea impartida. Aquesta decisió també implica l’elecció dels materials integrants de l’espai fonamental de treball i la seua relació amb els agrupaments flexibles, i l’aplicació de dinàmiques de grup adequades a cada context i situació d’aprenentatge (racons d’aprenentatge, comissions de treball, grups d’activitat, torns de roda...).

A més, es considera el problema de la disposició de les taules, el lloc ocupat pel professor en l’aula i la relació kinèsica de l’aula. Les decisions tenen en compte l’existència de diferents espais amb ritmes distints de participació, amb una zona d’acció i una zona marginal (zona anterior i zones posterior i laterals, respectivament) i la necessitat d’activar-les.

En síntesi, alguns dels aspectes a tindre en compte en el model d’aula són els següents:

Aula-grup / aula-àrea. Materials integrants de l’aula. Relació amb agrupaments. Disposició de l’aula. Recursos per a la movilització. Relació espacial professor-alumnat. Condicions generals (il·luminació, estat, etc.)

ELS ESPAIS D’ÚS ESPECÍFIC

El segon àmbit de decisions referents a la distribució d'espais es refereix a aquells que tenen un ús específic en el centre, i que en definitiva són d’ús comú per part de tots els alumnes.

Alguns d’aquests espais són els següents:

Biblioteca. Laboratori. Tallers. Sala d’informàtica. Sala d’usos múltiples.

65

ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

L’organització del temps es preveu des de dues perspectives clarament diferenciades: la confecció d’un horari general, amb el corresponent desenvolupament de les àrees, d’acord amb la seua òptima temporització, i l’elaboració d’un horari d’activitat docent, en el qual es plantegen les restants activitats organitzatives del centre. En conseqüència, tindrem en compte les variables següents:

ÀREES:

Coneixement del medi. Educació artística. Educació física. Llengua - Valencià: llengua i literatura - Castellano: lengua y literatura. Llengua estrangera. Matemàtiques. Religió i Moral Catòlica / alternativa.

ACTIVITAT DOCENT:

Coordinació d’equips. Coordinació de nivells. Coordinació de grups. Atenció a pares. Acció tutorial. Classes de reforç.

66

SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS

Els criteris de selecció dels materials curriculars que siguen adoptats pels equips docents segueixen un conjunt de criteris homogenis que proporcionen resposta efectiva als plantejaments generals d’intervenció educativa i al model didàctic anteriorment proposats. De tal manera, s’estableixen huit criteris o directrius generals que perfilen l’anàlisi:

Adequació al context educatiu del centre. Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats en el Projecte Educatiu de

Centre. Coherència dels continguts proposats amb els objectius. L’encertada progressió dels continguts i objectius, la seua correspondència amb el nivell i la

fidelitat a la lògica interna de cada àrea. L’adequació als criteris d’avaluació del centre. La varietat de les activitats, diferent tipologia i la seua potencialitat per a l’atenció a les

diferències individuals. La claredat i amenitat gràfica i expositiva. L’existència d’altres recursos que faciliten l’activitat educativa.

Atenent tots aquests criteris, hem establit una sèrie de pautes concretes que dirigiran la nostra selecció i que estan plasmades en la següent guia de valoració de materials curriculars.

INDICADORS:

1. S’enquadra amb coherència en el Projecte Educatiu de Centre.2. Cobreix els objectius del currículum.3. El nombre d’unitats organitza adequadament el curs.4. Els objectius estan clarament explicitats.5. Els continguts s’han seleccionat en funció dels objectius.6. La selecció de continguts està adequada al nivell de desenvolupament psicoevolutiu dels alumnes.7. La progressió és adequada.8. Contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques.9. Parteix dels coneixements previs dels alumnes.10. Assegura la realització d’aprenentatges significatius.11. Desperta la motivació cap a l’estudi i l’aprenentatge. 12. Potencia l’ús de les tècniques de treball intel·lectual.13. Presenta activitats de reforç i d’ampliació.14. La quantitat d’activitats és suficient.15. Permeten l’atenció a la diversitat.16. Les activitats estan ben diferenciades dels continguts.17. Les informacions són exactes, actuals i científicament rigoroses.18. La informació i les explicacions dels conceptes s’expressen amb claredat.19. Facilita la memorització comprensiva mitjançant una adequada organització de les idees, tot destacant-ne les principals sobre les secundàries.20. El llenguatge està adaptat al nivell. 21. Les imatges aporten aclariments o ampliacions al text.22. Es recorre prou a la informació gràfica mitjançant esquemes, taules, gràfics, mapes, etc.23. La disposició dels elements en les pàgines apareix clara i ben diferenciada.24. L’aspecte general del llibre resulta agradable i atractiu per a l’alumne.25. Presenta materials complementaris que faciliten el desenvolupament del procés docent.

67

8. AVALUACIÓ

68

L’AVALUACIÓ: UN PROCÉS INTEGRAL

Entenem l’avaluació com un procés integral, en el qual es preveuen diverses dimensions o vessants: anàlisi del procés d’aprenentatge dels alumnes; anàlisi del procés d’ensenyament i de la pràctica docent; i anàlisi de les programacions d’aula.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’APRENENTATGE DELS ALUMNES

L’avaluació es concep i practica de la següent manera:

Contínua i global, ja que atén l’aprenentatge com a procés, contrastant-ne els diversos moments o fases, i en altres, tenint en compte el progrés de l’alumne en el conjunt de les àrees del currículum. Es preveuen tres modalitats:

-Avaluació inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne, proporcionant una primera font d’informació sobre els coneixements previs i característiques personals, que permeten una atenció a les diferències i una metodologia adequada.

-Avaluació formativa. Concedeix importància a l’evolució al llarg del procés, conferint una visió de les dificultats i progressos de cada cas.

-Avaluació sumativa. Estableix els resultats al terme del procés total d’aprenentatge en cada període formatiu i la consecució dels objectius.

Individualitzada, centrant-se en l’evolució de cada alumne i en la seua situació inicial i particularitats.

Integradora, per això preveu l’existència de diferents grups i situacions i la flexibilitat en l’aplicació dels criteris d’avaluació que se seleccionen.

Qualitativa, en la mesura que s’aprecien tots els aspectes que incideixen en cada situació particular i s’avaluen de manera equilibrada els diversos nivells de desenvolupament de l’alumne, no només els de caràcter cognitiu.

Orientadora, atés que aporta a l’alumne la informació necessària per a millorar el seu aprenentatge i adquirir estratègies apropiades.

Revisem alguns dels procediments i instruments existents per a avaluar el procés d’aprenentatge:

Observació sistemàtica:-Escala d’observació.-Registre anecdòtic personal.

Anàlisi de les produccions dels alumnes:-Monografies.-Resums.-Treballs d’aplicació i síntesi.-Quadern de classe.-Textos escrits.-Produccions orals.

69

Intercanvis orals amb els alumnes:-Diàleg.-Entrevista.-Posades en comú.-Assemblees.

Proves específiques:-Objectives.-Obertes.-Exposició d’un tema.-Resolució d’exercicis.

Autoavaluació.

Coavaluació.

AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I DE LA PRÀCTICA DOCENT

Alguns dels aspectes als quals atendrà són els següents:

a) Organització i coordinació de l’equip. Grau de definició. Distinció de responsabilitats.b) Planificació de les tasques. Dotació de mitjans i de temps. Distribució de mitjans i de temps.

Selecció de la manera d’elaboració.c) Participació. Ambient de treball i participació. Clima de consens i aprovació d’acords.

Implicació dels membres. Procés d’integració en el treball. Relació i implicació dels pares. Relació entre els alumnes, i entre els alumnes i els professors.

Revisem alguns dels procediments i instruments existents per avaluar el procés d’ensenyament:

Qüestionaris:- Als alumnes.- Als pares.

Intercanvis orals:- Entrevista amb alumnes.- Debats.- Entrevistes amb pares.- Reunions amb pares.

Observador extern. Resultats del procés d’aprenentatge dels alumnes.

AVALUACIÓ DE LES PROGRAMACIONS D’AULA

A fi d’establir una avaluació plena de tot el procés s’avaluaran els indicadors següents:

Desenvolupament en classe de la programació. Relació entre objectius i continguts. Adequació d’objectius i continguts amb les necessitats reals. Adequació de mitjans i metodologia amb les necessitats reals.

70

CRITERIS D’AVALUACIÓ / CONEIXEMENT DEL MEDI DE 2n CICLE

1. Reconéixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació...) i les formes de vida i actuacions de les persones, valorant l’adopció d’actituds de respecte per l’equilibri ecològic.

Amb aquest criteri es tracta de conéixer si són capaços d’apreciar relacions com les que es donen entre tipus d’habitatge, cultius, paisatge, vestimenta, etc., amb el clima, el relleu, la presència de determinades espècies animals i vegetals, etc., com a aproximació al concepte d’hàbitat. Així mateix es valorarà si reconeixen la importància de la sostenibilitat de l’equilibri ecològic i la necessitat d’adoptar actituds respectuoses amb el medi, la necessitat de conservar aquests recursos, especialment pel que fa a l’ús de l’aigua.

2. Identificar i classificar animals, plantes i roques, segons criteris científics.

Amb aquest criteri d’avaluació es tracta de saber si coneixen criteris científics per a classificar éssers vius o inerts; com ara el seu règim alimentari, la seua manera de reproduir-se, o la seua morfologia en éssers vius, o la seua duresa, exfoliació o lluentor en roques i minerals. L’avaluació suposa que puguen activar els coneixements necessaris per a reconéixer l’espècie que es tracta, encara amb l’ajuda de claus o pautes senzilles.

3. Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans.

Aquest criteri pretén avaluar la capacitat per a destriar activitats que perjudiquen i que afavoreixen la salut i el desenvolupament equilibrat de la seua personalitat, com ara la ingesta de llepolies, l’excés de pes de la seua motxilla, els desplaçaments caminant, l’ús limitat de televisió, consoles de joc o jocs d’ordinador, etc. Així mateix, es valorarà si van definint un estil de vida propi adequat a la seua edat i constitució, en el qual també es preveja la seua capacitat per a resoldre conflictes, la seua autonomia, el coneixement de si mateix, o la seua capacitat de decisió en l’adopció de conductes saludables en el seu temps lliure.

4. Identificar, a partir d’exemples de la vida diària, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals, assenyalant-hi avantatges i inconvenients i analitzar el procés seguit per algun bé o servei, des del seu origen fins al consumidor.

Amb aquest criteri es vol avaluar el coneixement dels elements fonamentals del medi físic, la seua relació amb la vida de les persones, així com l’equilibri existent entre els diferents elements del medi físic i les conseqüències derivades de l’ús inadequat del medi i dels recursos. De la mateixa manera, s’avaluarà el grau de coneixement d’alguns processos de producció d’aliments, de les tècniques i procediments de la seua conservació i de la seua comercialització. Així mateix es valorarà si sap posar exemples de la rellevància que té per a l’economia mundial la introducció de les tecnologies per al desenvolupament de la societat del benestar.

5. Assenyalar algunes funcions de les administracions i d’organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat, valorant la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives.Es vol avaluar amb aquest criteri si coneixen el funcionament general dels òrgans d’algunes organitzacions properes, el paper de les administracions com a garants dels serveis públics més importants per a millorar la vida dels ciutadans. Així mateix, es valoraran els

71

comportaments de participació i assumpció de responsabilitats per afavorir la convivència en l’aula i la participació en el centre.

6. Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en l’entorn, per a localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plans i mapes amb escala gràfica per a desplaçar-se.

Amb aquest criteri d’avaluació es tracta de comprovar si han interioritzat les nocions espacials, si saben localitzar la situació dels punts cardinals i poden situar-se i desplaçar-se en l’espai fent referència i utilitzant plans i mapes amb escala gràfica.

7. Explicar amb exemples concrets l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets històrics rellevants, identificant-hi les nocions de durada, successió i simultaneïtat.

Amb aquest criteri es tracta de comprovar el grau d’adquisició de les nocions bàsiques de temps històric: present-passat-futur, anterior-posterior, durada i simultaneïtat (abans de, després de, al mateix temps que, mentre...). L’alumnat haurà de situar correctament, seguint els referits criteris de successió, durada i simultaneïtat fets històrics rellevants relacionats amb les formes de subsistència i d’organització social i d’altres relatius a l’evolució d’aspectes de la vida quotidiana com ara els diferents tipus i formes de realitzar el treball, diferents tipus d’habitatge, diferents mitjans de comunicació i de transport, així com societats del passat.

8. Identificar fonts d’energia comunes i procediments i màquines per a obtindre’n, posar exemples d’usos pràctics de l’energia i valorar la importància de fer un ús responsable de les fonts d’energia del planeta.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si són capaços d’identificar les fonts d’energia més comunes (vent, sol, combustibles, etc.) i si relacionen l’energia amb usos habituals en la seua vida quotidiana (la batedora, l’assecador, la calefacció, l’aire condicionat, etc.), si reconeixen la calor com a transferència d’energia en processos físics observables, si descriuen transformacions simples d’energia (la combustió en un motor per a moure un cotxe, l’energia elèctrica perquè funcione un llum, etc.) Així mateix, haurien de posar exemples de comportaments individuals i col·lectius per a utilitzar de manera responsable les fonts d’energia.

9. Analitzar les parts principals d’objectes i màquines, les funcions de cadascuna d’elles i planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte mostrant actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat.

Aquest criteri avalua si coneixen i saben explicar les parts d’una màquina (corrioles, palanques, rodes i eixos, engranatges…) i quina és la seua funció. Així mateix es valorarà si saben aplicar aqueixos coneixements a la construcció d’algun objecte o aparell, per exemple un cotxe que rode, aplicant correctament les operacions matemàtiques bàsiques en el càlcul previ, i les tecnològiques: unir, tallar, decorar, etc., sabent relacionar els efectes amb les causes. És bàsic valorar el treball cooperatiu i el seu desenvolupament manual, tot apreciant l’atenció per la seguretat pròpia i dels companys, la cura de les eines i l’ús ajustat dels materials.

10. Obtindre informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, fer prediccions sobre successos naturals i socials, integrant dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats.

Aquest criteri tracta d’avaluar la capacitat per a establir conjectures tant pel que fa als successos que ocorren d’una manera natural com sobre els que ocorren quan es provoquen, a

72

través d’un experiment o d’una experiència, valorant-se més la coherència dels raonaments que l’encert. Així mateix, cal valorar si són capaços de reconéixer quan una idea és falsa. Es prestarà especial atenció a la comunicació oral i escrita de resultats que ha d’acompanyar-se d’imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.

11. Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historicoartístic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribuïsquen a la seua protecció.

12. Produir un text de forma ordenada recollint les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

13. Identificar algunes de les aplicacions de la ciència en la creació de materials i productes d’ús quotidià.

73

CRITERIS D’AVALUACIÓ / EDUCACIÓ ARTÍSTICA DE 2n CICLE

1. Descriure les característiques d’elements presents en l’entorn i les sensacions que les obres artístiques provoquen.

Es vol comprovar amb aquest criteri si són capaços de mostrar els coneixements adquirits en l’observació per mitjà de descripcions i informacions rellevants sobre elements del llenguatge visual i musical presents en les manifestacions artístiques i en l’entorn i d’expressar oralment les seues apreciacions personals sobre el fet artístic.

2. Usar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge plàstic i musical en contextos precisos, intercanvis comunicatius, descripció de processos i argumentacions.

Es tracta de comprovar si l’alumnat ha incorporat alguns dels termes tècnics propis dels llenguatges artístics en les seues explicacions i descripcions, si els empra en les situacions apropiades i si pot traslladar aqueixos coneixements a altres contextos en els quals li poden ser útils.

3. Utilitzar distints recursos gràfics durant l’audició d’una peça musical.

Aquest criteri permet avaluar si són capaços d’establir una relació entre el que escolten i el que es representa en musicogrames o partitures senzilles amb diferents tipus de grafies, així com de representar gràficament (mitjançant dibuixos o utilitzant signes gràfics que coneixen o inventen) els trets característics de la música escoltada.

4. Memoritzar i interpretar un repertori bàsic de cançons, peces instrumentals i danses.

A través d’aquest criteri es pretén valorar en quina mesura l’alumnat ha memoritzat i és capaç de recordar algunes de les cançons, peces instrumentals i danses apreses per imitació en el context de l’aula.

5. Explorar, seleccionar, combinar i organitzar idees musicals dins d’estructures musicals senzilles.

Amb aquest criteri s’intenta valorar si són capaços de seguir un procés ordenat i d’utilitzar criteris adequats per a crear una peça musical a partir de la selecció, combinació i organització d’una sèrie d’elements donats.

6. Interpretar el contingut d’imatges i representacions de l’espai presents en l’entorn.

Es tracta de comprovar si l’alumnat pot explicar la informació que contenen els senyals, els signes, els símbols i els tipus de plànols que s’utilitzen més habitualment en el seu medi, la relació que existeix entre aquestes representacions i la funció expressiva, comunicativa o informativa que les caracteritza, amb la finalitat d’elaborar missatges propis que transmeten una informació bàsica.

7. Classificar textures, formes i colors atenent a criteris de similitud o diferència.

74

Es tracta de comprovar si en l’observació i manipulació de materials han obtingut dades suficients per a establir alguna pauta sobre les seues característiques, si poden especificar-les i organitzar classificacions elementals bé siga per semblança, bé per oposició.

8. Utilitzar instruments, tècniques i materials adequats al producte artístic que es pretén.

Amb aquest criteri es vol comprovar si són capaços de servir-se de les dades obtingudes en l’exploració d’instruments, tècniques i materials per a realitzar una obra personal, no estereotipada. Es valorarà la diversitat de solucions donades en diferents contextos, la varietat de suports utilitzats i l’originalitat en l’ús dels materials, així com la intencionalitat en funció del destinatari al qual s’adreça.

9. Conéixer i interpretar cançons, danses i jocs tradicionals de la Comunitat Valenciana.

75

CRITERIS D’AVALUACIÓ / EDUCACIÓ FÍSICA DE 2n CICLE

1. Desplaçar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de manera coordinada i equilibrada, ajustant els moviments corporals a diferents canvis de les condicions de l’activitat.

S’avalua amb aquest criteri la millora qualitativa de la capacitat de desplaçar-se i saltar de diferents maneres i amb velocitats variables, amb canvis de direcció i sentit i franquejant xicotets obstacles. S’observarà la capacitat de reequilibrar-se en combinar diferents tipus de desplaçaments o salts. Es prestarà especial atenció a la capacitat per a resoldre problemes motors i per a orientar-se en l’espai amb la finalitat d’adaptar els desplaçaments i salts a noves condicions.

2. Llançar, passar i rebre pilotes o uns altres mòbils, sense perdre’n el control, adequant els moviments a les trajectòries.

Amb aquest criteri es pretén comprovar la coordinació en les habilitats que impliquen maneig d’objectes i la utilització que se’n fa en les situacions de joc. Es tindrà en compte l’adequació de les trajectòries en les passades, llançaments, conduccions i impactes. S’observarà l’orientació del cos en les recepcions i parades. No s’inclouen aspectes relatius a la força.

3. Girar sobre l’eix longitudinal i transversal, diversificant les posicions segmentàries i millorant les respostes motrius en les pràctiques corporals que ho requerisquen.

Amb relació als girs corporals, es tractarà de comprovar la capacitat que tenen d’utilitzar-los en les activitats quotidianes. Els girs sobre l’eix longitudinal podran estar associats amb desplaçaments i salts, canvis de direcció i sentit. En l’avaluació no ha de buscar-se la imitació de models predeterminats, sinó l’ús que es fa dels girs per a assolir millors respostes motrius, evitant en tot moment el risc.

4. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o diversos adversaris en un joc col·lectiu.

Aquest criteri pretén avaluar si són capaços d’interaccionar adequadament en situacions de joc, realitzant accions d’ajuda entre els membres d’un mateix equip. També s’ha d’observar si, en situacions d’oposició, els jugadors i les jugadores ocupen posicions en el terreny que faciliten el joc, com per exemple ocupar espais lliures o orientar-se en la direcció de joc.

5. Participar del joc i les activitats esportives amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap a les altres persones.

La plena participació en el joc vindrà condicionada per un conjunt d’habilitats motrius i socials. D’una banda, s’observarà el grau d’eficàcia motriu i la capacitat d’esforçar-se i aprofitar la condició física per a implicar-se plenament en el joc. Per un altre, s’atendrà a les habilitats socials (respectar les normes, tindre en compte les altres persones, evitar discriminacions i actituds de rivalitat fonamentades en estereotips i prejudicis, etc.) que afavoreixen les bones relacions entre els participants.

76

6. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.

Amb aquest criteri es vol avaluar si els xiquets i les xiquetes són capaços d’inventar i reproduir una estructura rítmica senzilla, bé per la combinació d’elements d’estructures que ja coneixen, bé per l’aportació d’elements nous. La reproducció pot fer-se mitjançant el moviment corporal (lliscaments, salts, palmells, colps, balancejos, girs) o amb instruments de percussió.

7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicació d’idees, sentiments i representació de personatges i històries, reals o imaginàries.

La implicació de l’alumnat en el seu grup és important en la producció de xicotetes seqüències expressives. Amb aquest criteri es valorarà la predisposició al diàleg i la responsabilitat en l’organització i la preparació de la proposta creativa. En la posada en escena, s’observarà la producció de gestos significatius i també la capacitat per a parar esment en l’expressió dels altres, rebre el missatge i seguir l’acció respectant el fil argumental.

8. Mantindre conductes actives d’acord amb el valor de l’exercici físic per a la salut, tot mostrant interés per la cura del cos.

Aquest criteri pretén avaluar si l’alumnat va prenent consciència dels efectes saludables de l’activitat física, la cura del cos i les actituds que permeten evitar els riscos innecessaris en la pràctica de jocs i activitats. En altres, pretén valorar si es van desenvolupant les capacitats físiques, a partir de successives observacions que permeten comparar els resultats i observar els progressos, sense perdre de vista que la intenció va encaminada a mantindre una bona condició física amb relació a la salut.

77

CRITERIS D’AVALUACIÓ / VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA DE 2n CICLE –CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA DE 2º CICLO

1. Participar en les situacions de comunicació de l’aula, respectant les normes de l’intercanvi: guardar el torn de paraula, escoltar, exposar amb claredat, entonar adequadament.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar tant la capacitat per a intervindre en les diverses situacions d’intercanvi oral que es produeixen en l’aula, com l’actitud amb la qual s’hi participa. Convé advertir que aquestes competències tenen una estreta relació amb la capacitat per a observar les situacions comunicatives –finalitat, nombre de participants, lloc on es produeix l’intercanvi…– i per a determinar les seues característiques de manera cada vegada més conscient i procedir de manera adequada en cada context. En el mateix sentit es valorarà si s’és capaç d’establir relacions harmòniques amb els altres, incloent-hi l’habilitat per a iniciar i mantindre una conversa.

2. Expressar-se de manera oral mitjançant textos que presenten de manera senzilla i coherent coneixements, idees, fets i vivències.

Aquest criteri ha d’avaluar la competència per a expressar-se de manera coherent en diverses situacions i per a utilitzar la llengua com a instrument d’aprenentatge i de regulació de la conducta. S’observarà si poden comunicar coneixements i opinions, usant el lèxic, les fórmules lingüístiques, l’entonació i la pronunciació adequats.

3. Captar el sentit de textos orals d’ús habitual, reconeixent-ne les idees principals i secundàries.

Amb aquest criteri es vol avaluar la competència per a obtindre, seleccionar i relacionar informació rellevant procedent de situacions habituals en l’aula, que es produeixen tant per a relacionar-se com per a aprendre, i les que es donen en l’entorn social (família, ràdio, TV…)

Aquest criteri vol avaluar, també, si han desenvolupat certa competència per a reflexionar sobre els mecanismes de comprensió dels textos i sobre la utilitat per a aprendre a aprendre que la reflexió sobre els procediments utilitzats comporta.

4. Localitzar i recuperar informació explícita i realitzar inferències directes en la lectura de textos.

Amb aquest criteri es pretén valorar si són capaços de detectar i entendre informació o idees rellevants explícites en els textos –cartes en l’àmbit escolar, normes de classe, regles de joc, notícies, cartes al director, textos escolars– així com transcendir-ne el significat superficial per a extraure inferències directes basades en el text: esdeveniments predictibles, deduir el propòsit dels textos o identificar algunes generalitzacions efectuades en el text.

En els textos literaris, s’ha d’avaluar la identificació de les idees principals d’alguns poemes –quan estan indicades expressament–, la capacitat per a reconéixer el conflicte en un conte, l’habilitat per a comprendre les relacions entre els personatges de les històries –quan no hi apareixen de manera explícita– o l’anticipació d’alguns esdeveniments. També s’ha d’avaluar les destreses per a utilitzar determinats aspectes no estrictament textuals que ajuden a la identificació de les idees principals: tipografia en titulars o entradetes, en portades; subratllats, negretes en epígrafs i altres llocs destacats dels textos; etc.

78

5. Interpretar i integrar les idees pròpies amb la informació continguda en els textos d’ús escolar i social, i mostrar la comprensió a través de la lectura en veu alta.

Amb aquest criteri es vol comprovar si els xiquets i les xiquetes utilitzen les seues experiències i coneixements per a establir relacions entre les idees i la informació del text. Han de ser capaços d’utilitzar estratègies de comprensió (ser conscient del propòsit de la lectura, utilitzar indicadors textuals i contextuals per a formular i provar conjectures…) i estratègies per a resoldre els dubtes que es presenten (avançar i retrocedir, consultar un diccionari o buscar informació complementària).

També s’avalua la comprensió a través de la lectura en veu alta que ha de realitzar-se ja amb certa seguretat, sense titubejos, repeticions o salts de paraules. És important assegurar en aquest cicle que la descodificació es realitza adequadament i de manera fluida.

6. Redactar, reescriure i resumir diferents textos significatius en situacions quotidianes i escolars, de manera ordenada i adequada, utilitzant-hi la planificació i revisió dels textos, tenint cura de les normes gramaticals i ortogràfiques i els aspectes formals, tant en suport paper com digital.

Es tracta d’avaluar la capacitat per a redactar els textos propis de les relacions interpersonals en l’aula –cartes, normes de convivència, avisos, sol·licituds–, així com d’altres característics dels mitjans de comunicació social, referits a fets pròxims a la seua experiència. De manera especial s’ha d’avaluar la capacitat per a elaborar textos que permeten progressar en l’autonomia per a aprendre –resums, descripcions o explicacions.

En l’àmbit literari, s’avaluarà la capacitat per a recrear, imitar poemes o relats utilitzant-hi determinats recursos com ara la rima o el ritme, de manera intuïtiva, en els poemes. Aquest criteri ha de verificar que la producció de textos escrits es realitza d’acord amb els passos propis d’aquest procés (planificació, escriptura del text, revisió) i que valoren la utilitat de seguir-los per a assolir un text més complet i adequat a la intenció comunicativa.

En tots els escrits, s’avaluarà l’ús de les normes ortogràfiques bàsiques, així com la presentació clara, neta i ordenada. En aquests processos, convé avaluar l’habilitat en l’ús dels mitjans informàtics per a l’elaboració i la presentació de textos.

7. Conéixer textos literaris de la tradició oral i de la literatura infantil adequats al cicle així com les característiques bàsiques de la narració i la poesia, amb la finalitat de donar suport a la lectura i l’escriptura d’aquesta mena de textos.

Aquest criteri avalua la capacitat de gaudir de manera cada vegada més autònoma amb textos literaris adequats a l’edat i interessos del cicle, de comprendre el sentit d’aquests gràcies a la interpretació d’algunes convencions específiques, com ara els temes recurrents, els elements del relat literari i la rima. Cal avaluar igualment l’actitud positiva cap a la lectura com a activitat pròpia de la vida quotidiana. Es valorarà la capacitat d’explorar recursos expressius i creatius simples, seguint models, en tasques de dramatització, recreació.

8. Usar la biblioteca de l’aula i del centre, conéixer els mecanismes de la seua organització i del seu funcionament i les possibilitats que ofereix.

Aquest criteri ha d’avaluar la participació en les activitats de lectura en les biblioteques, l’autonomia d’ús, el coneixement dels procediments bàsics i mecanismes d’organització i selecció dels diferents materials així com les possibilitats que li ofereix cadascun. També es valorarà l’adquisició d’hàbits de lectura per plaer, de respecte per les normes d’ús i l’actitud col·laboradora en el bon funcionament de la biblioteca.

79

9. Identificar alguns canvis que es produeixen en les paraules, els enunciats i els textos a l’hora de realitzar segmentacions, canvis en l’ordre, supressions i insercions que fan millorar la comprensió i l’expressió oral i escrita.

Es tracta d’avaluar l’habilitat per a observar i reconéixer els efectes que la inserció, la supressió, el canvi d’ordre, la segmentació, la recomposició, produeixen en els enunciats i en els textos, de manera que s’identifiquen tant els problemes en l’escriptura i en l’expressió oral com l’origen de determinades dificultats en la comprensió i s’utilitze aquesta reflexió en la millora d’aquestes activitats.

Aquests procediments d’anàlisi han de permetre considerar el text de manera crítica; reflexionar-ne sobre el contingut i avaluar-lo; considerar-ne i avaluar-ne l’estructura, l’ús del llenguatge, els recursos literaris, o el punt de vista i l’ofici de l’autor.

10. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del cicle en les activitats de producció i comprensió de textos.

Aquest criteri tracta de comprovar que han adquirit els coneixements gramaticals bàsics i que saben utilitzar la terminologia apropiada per a referir-s’hi (denominacions dels textos, temps del verb –present, futur, passat–, determinants, article, quantificadors, prefixos, sufixos, paraules derivades, sinònims i antònims, etc.). Ha de valorar-se també l’ús d’aquesta terminologia per a parlar sobre el funcionament de la llengua i com a suport per a explicar i reflexionar sobre el que s’ha après.

11. Conéixer i valorar la diversitat lingüística de la Comunitat Valenciana i d'Espanya. Estimar el valencià, estar motivat cap al seu domini, i usar-lo progressivament en situacions informals i formals, per a comunicar-se i per a aprendre.

12. Interpretar i traduir textos breus en situacions en què el destinatari del missatge no coneix la llengua del text.

13. Utilitzar textos de les diferents llengües del currículum, d'acord amb la seua competència, per a elaborar un xicotet treball en una d'estes llengües.

14. Utilitzar programes informàtics per a l'elaboració i presentació de textos.

80

CRITERIS D’AVALUACIÓ / LLENGUA ESTRANGERA DE 2n CICLE

1. Participar en interaccions orals dirigides sobre temes coneguts en situacions de comunicació predictibles, respectant les normes bàsiques de l’intercanvi, com ara escoltar i mirar a qui parla.

Amb aquest criteri s’avalua la capacitat d’expressar necessitats immediates com ara demanar permís, demanar en préstec objectes quotidians, localitzar objectes o persones, parlar sobre el temps atmosfèric o sobre gustos o habilitats. Es valorarà la seua participació en situacions quotidianes com ara rutines, hàbits, llenguatge d’aula o en simulacions, representacions, cançons o recitacions. També s’avalua amb aquest criteri l’actitud amb la qual participa en els intercanvis i si manifesta interés per les intervencions de les altres persones.

2. Captar el sentit global, i identificar informació específica en textos orals sobre temes familiars i d’interés.

Aquest criteri vol avaluar si són capaços de captar el sentit global d’un missatge oral recolzant-se en elements lingüístics i no lingüístics presents en la situació de comunicació. També es refereix a la capacitat de reconéixer i extraure paraules i expressions conegudes que apareixen en expressions més extenses encara que el text no es comprenga en la seua totalitat.

3. Llegir i captar el sentit global i algunes informacions específiques de textos senzills sobre temes coneguts i amb una finalitat concreta.

Aquest criteri avalua si són capaços de llegir, també en veu alta, diferents textos, adequats a la seua competència comunicativa com ara notes, normes d’aula, cartes, cartells o contes, que continguen vocabulari i expressions conegudes, per a extraure informació global i específica, amb ajuda d’estratègies fonamentals de comprensió escrita com ara usar elements del context lingüístic i no lingüístic, i transferir coneixements de les llengües que coneix.

4. Escriure frases i textos curts significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establit, tant en suport paper com en digital.

Aquest criteri intenta valorar la capacitat per a escriure textos diversos com ara notes, instruccions o normes, cartes, cartells, fullets, còmics o descripcions senzilles. S’avaluarà la capacitat d’utilitzar el model per a produir un text amb cert grau d’autonomia, s’avaluarà la correcció ortogràfica adquirida a partir de l’observació de models i del coneixement de les relacions entre so i grafia.

5. Usar formes i estructures pròpies de la llengua estrangera, incloent aspectes sonors, de ritme, accentuació i entonació en diferents contextos comunicatius de manera significativa.

Amb aquest criteri es tracta d’avaluar la capacitat dels xiquets i les xiquetes de reconéixer i reproduir aspectes sonors, de ritme, accentuació i entonació quan participen activament escoltant, repetint i anticipant expressions en activitats de lectura en veu alta i sempre a partir de models.

81

6. Usar algunes estratègies per a aprendre a aprendre, com ara demanar aclariments, acompanyar la comunicació amb gestos, utilitzar diccionaris visuals i bilingües, recuperar, buscar i recopilar informació sobre temes coneguts en diferents suports i identificar alguns aspectes personals que l’ajuden a aprendre millor.

Aquest criteri pretén avaluar la utilització d’estratègies bàsiques que afavoreixen el procés d’aprenentatge com ara la utilització de recursos visuals i gestuals, la petició d’ajuda i aclariments, l’ús cada vegada més autònom de diccionaris bilingües i d’alguns mitjans tecnològics bàsics. També s’avaluarà la capacitat d’anar valorant els seus progressos, de posar exemples sobre estratègies que usa per a aprendre millor i l’adquisició de certa autonomia en l’ús espontani de formes i estructures senzilles i quotidianes.

7. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb unes altres persones i mostrar curiositat i interés cap a les persones que parlen la llengua estrangera.

Amb aquest criteri s’avalua si tenen una actitud de curiositat cap a qui parla la llengua estrangera o altres llengües diferents a la pròpia, també s’observarà la capacitat de valorar la diversitat lingüística com a element enriquidor de la societat i d’apreciar les particularitats socioculturals dels parlants d’altres llengües.

8. Identificar alguns aspectes de la vida quotidiana dels països on es parla la llengua estrangera i comparar-los amb els propis.

S’avalua amb aquest criteri la capacitat d’observar i identificar algunes diferències i similituds sobre aspectes de la vida quotidiana dels països on es parla la llengua estrangera pel que fa a horaris, menjars, tradicions, festivitats i maneres de relacionar-se de les persones.

82

CRITERIS D’AVALUACIÓ / MATEMÀTIQUES DE 2n CICLE

1. Utilitzar en contextos quotidians, la lectura i l’escriptura de nombres naturals de fins a sis xifres, interpretant el valor posicional de cadascuna i comparant i ordenant nombres pel valor posicional i en la recta numèrica.

Aquest criteri pretén comprovar el maneig, en situacions reals, de la representació de quantitats de fins a sis xifres, partint del concepte de valor de posició. Igualment es tracta de verificar, en contextos de la vida quotidiana, la capacitat d’interpretar i d’expressar situacions amb quantitats de l’esmentada magnitud, de dominar l’organització de la sèrie escrita de les xifres d’un nombre i de situar-lo en la recta.

2. Realitzar càlculs numèrics amb nombres naturals, utilitzant el coneixement del sistema de numeració decimal i les propietats de les operacions, en situacions de resolució de problemes.

Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat d’utilitzar en els càlculs l’estructura del sistema decimal de numeració i les propietats de les operacions, mostrant flexibilitat a l’hora de triar el procediment més adequat, si bé ha de prestar-se especial atenció al domini dels algorismes escrits.

3. Utilitzar estratègies personals de càlcul mental en càlculs relatius a la suma, resta, multiplicació i divisió simples.

Es tracta de valorar la capacitat per a utilitzar amb certa agilitat estratègies personals de càlcul mental en situacions de càlcul senzilles. S’atendrà especialment a l’explicació que fan sobre les estratègies aplicades. No es tracta tant de valorar la rapidesa en el càlcul com d’apreciar si arriben a resultats vàlids, que seran exactes o estimats en funció dels nombres que hi intervenen i de la situació en què el càlcul es produeix.

4. Realitzar, en contextos reals, estimacions i mesuraments escollint-ne, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajusten a la grandària i naturalesa de l’objecte a amidar.

Aquest criteri tracta de valorar la competència per a triar tant l’instrument com la unitat de mesura més adequats per a efectuar mesuraments, en funció del que es mesura. Igualment es desitja apreciar la capacitat d’estimació a partir de previsions més o menys raonables. També es pretén comprovar si s’utilitzen en situacions de la vida quotidiana les unitats de mesura pròpies del cicle, convertir-ne unes en unes altres i que els resultats dels amidaments s’expressen en la unitat de mesura més adequada. Així mateix, es valorarà la capacitat d’explicar oralment i per escrit els raonaments seguits.

5. Obtindre informació puntual i descriure una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista...) prenent com a referència objectes familiars, i utilitzar les nocions bàsiques de moviments geomètrics, per a descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per a valorar expressions artístiques.

Aquest criteri pretén avaluar capacitats d’orientació i representació espacial, tenint en compte tant el llenguatge utilitzat com la representació en el plànol d’objectes i contextos propers, valorant la utilització de propietats geomètriques (alineament, paral·lelisme, perpendicularitat...) com a elements de referència per a descriure situacions espacials. Així mateix, es pretén apreciar l’adequada utilització dels moviments en el plànol tant per a emetre i rebre

83

informacions sobre situacions quotidianes, com per a identificar i reproduir manifestacions artístiques que incloguen simetries i translacions.

6. Reconéixer i descriure formes i cossos geomètrics de l’espai (polígons, cercles, poals, prismes, cilindres, esferes).

Aquest criteri pretén valorar si coneixen les propietats bàsiques de cossos i figures planes. Per això és important apreciar la capacitat per a classificar tant figures com cossos, atenent a diversos criteris. Especialment, es posarà l’èmfasi en les classificacions realitzades d’acord a criteris lliurement triats.

7. Arreplegar dades sobre fets i objectes de la vida quotidiana utilitzant tècniques senzilles de recompte, ordenar aquestes dades atenent a un criteri de classificació i expressar el resultat en forma de taula o gràfica.

Aquest criteri tracta de valorar la capacitat per a realitzar un recompte de dades efectiu i representar el resultat utilitzant els gràfics estadístics més adequats a la situació. Així mateix, és motiu d’avaluació la capacitat per a descriure i interpretar gràfics senzills relatius a situacions familiars.

8. Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigisquen certa planificació, aplicant-hi dues operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies personals de resolució.

Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat per a utilitzar estratègies personals per a la resolució de problemes i per a aplicar els coneixements adquirits. És així mateix important observar la facultat d’emprar-hi més d’un procediment i la perseverança en la recerca de solucions, i l’expressió, oral i escrita, de manera ordenada del procés seguit.

84

CRITERIS D’AVALUACIÓ / RELIGIÓ I MORAL CATÒLICA DE 2n CICLE

1. Distingir als fundadors de les religions monoteistes, comparant-los entre si en els aspectes concernents a la seua relació amb Déu, el seu compromís amb l’home i la seua acció salvífica.

2. Verificar l’acció salvadora de Déu a través dels personatges bíblics, i la seua plenitud en Jesucrist.

3. Reconéixer l’amor de Déu en crear-nos a la seua imatge i adoptar-nos com a fills.

4. Identificar alguns fets i paraules de Jesús que mostren l’amor de Déu a l’home.

5. Situar les accions salvífiques de Jesús en les referències bíbliques sobre els seus miracles, la seua mort i resurrecció.

6. Comprendre que el pecat trenca la relació amb Déu, que Jesucrist la restableix amb la seua mort i resurrecció, i que l’amor de Déu dura per a sempre.

7. Explicar que la fe i les obres són respostes a l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist.

8. Distingir i relacionar els sagraments de la Iniciació, la Reconciliació i l’Eucaristia.

9. Explicar la nova vida que sorgeix pel Baptisme i s’alimenta en l’Eucaristia.

10. Saber descriure a l’Església com a Cos de Crist.

11. Raonar que qui uneix als membres de l’Església és l’Esperit Sant.

12. Reconéixer en les distintes advocacions de Maria a la Mare de Déu i Mare nostra.

13. Aplicar a algunes obres artístiques i gestos litúrgics els continguts bàsics de la fe cristiana i d’altres religions.

14. Explicar el significat d’alguns textos evangèlics que facen referència a la vida eterna.

85

9. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I LES MESURES PER A AFRONTAR ELS PROBLEMES

D’APRENENTATGE

86

VALORACIÓ INICIAL I VIES D’ACTUACIÓ

Amb objecte d’ajustar-nos al màxim possible a la realitat dels nostres alumnes, acordem realitzar una valoració de les seues característiques segons els paràmetres següents:

Què valorar:-Rendiment de l’alumne en el cicle anterior.-Personalitat.-Aficions i interessos. -Situació econòmica i cultural de la família.-etc.

Com obtindre la informació:-Informes de tutors anteriors.-Qüestionari previ als alumnes.-Entrevista individual.-Qüestionari als pares.-Entrevista amb pares.-etc.

D’aquesta manera, el centre preveu diferents vies de resposta davant l’ampli ventall de capacitats, estils d’aprenentatge, motivacions i interessos dels alumnes.

Considerem adaptacions curriculars tots els canvis que es produïsquen en el currículum amb la finalitat d’atendre a les diferències individuals dels nostres alumnes. L’equip o el professor, a l’establir cada adaptació, haurà de determinar amb antelació tant l’estratègia a seguir com les característiques de l’alumne o alumna que puguen ajudar o entorpir l’estratègia: en quins agrupaments treballa millor, quins temps roman concentrat, a quins reforços és receptiu, quin autoconcepte té, etc.

Dins de les adaptacions curriculars diferenciarem dos models de resposta en funció de les situacions de distinta naturalesa que trobarem:

Adaptacions curriculars no significatives.

Adaptacions curriculars significatives.

87

ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES

Se n’aconsella l’ús quan les dificultats d’aprenentatge no són molt importants. Les característiques fonamentals d’aquest tipus de mesures són les següents:

- No demanen una organització molt diferent a l’habitual. - No afecten als components prescriptius del currículum.

Encara que en cadascuna de les àrees s’aplicaran de manera específica una sèrie de mesures concretes que permeten l’adequació a les diferències individuals dels alumnes, hem volgut establir una sèrie de pautes o directrius generals que actuen com a marc de referència per al conjunt del professorat i que servisquen per a unificar les actuacions de cada professor.

Programació de continguts i activitats.

Una mesura aplicable pot ser la diferenciació de nivells en els continguts i en les activitats. Aquesta diferenciació de nivells respondrà tant a les distintes capacitats i estils d’aprenentatge com als divergents interessos i motivacions dels alumnes.

-Continguts.Dins del conjunt de continguts que hàgem assignat per al seu aprenentatge per part dels alumnes a cada àrea i curs, establirem una diferenciació entre informació bàsica i informació complementària. És a dir, en primer lloc fixarem un cos de continguts essencials que han de ser apresos per tots per a arribar als objectius previstos. A partir d’ací, considerarem una altra sèrie de continguts que podran ser treballats o no en funció de les peculiaritats i necessitats de cada alumne.

-Activitats.Les activitats s’organitzaran per categories en funció de la seua diferent finalitat. D’una banda, preveurem activitats de reforç, de consolidació d’aquells aprenentatges que considerem bàsics; per a això, el nivell de dificultat de les tasques proposades estarà d’acord amb l’assequibilitat mitjana que caracteritza a la informació essencial. D’altra banda, dissenyarem un altre tipus d’activitats més diversificades que impliquen bé una complexitat major, bé una ampliació de la perspectiva del tema treballat.

Metodologies diverses.

El millor mètode d’ensenyament per a alumnes amb unes determinades característiques pot no ser-ho per a alumnes amb característiques diferents, i al revés. És a dir, els mètodes no són millors o pitjors en termes absoluts, sinó en funció que el tipus d’ajuda que ofereixen responga a les necessitats que a cada moment demanen els alumnes.

Les adaptacions en la metodologia didàctica són un recurs que es pot introduir en la manera d’enfocar o presentar determinats continguts o activitats, com a conseqüència de diverses circumstàncies:-Els distints graus de coneixements previs detectats en els alumnes.-L’existència de diferents graus d’autonomia i responsabilitat entre els alumnes.-La identificació de dificultats en processos anteriors amb determinats alumnes.-etc.

Aquestes modificacions no haurien de produir-se només com a resposta a la identificació de dificultats, sinó com a prevenció d’aquestes.

88

Material didàctic complementari.

La utilització de materials didàctics complementaris permet ajustar el procés d’ensenyament i aprenentatge a les diferències individuals dels alumnes. De manera general, aquest tipus de material persegueix quatre objectius:

-Consolidar continguts l’adquisició dels quals per part dels alumnes suposa una major dificultat.-Ampliar i aprofundir en temes d’especial rellevància per al desenvolupament de l’àrea.-Practicar habilitats instrumentals lligades als continguts de cada àrea.-Enriquir el coneixement d’aquells temes o aspectes sobre els quals els alumnes mostren

curiositat i interés.

Agrupaments flexibles i ritmes diferents.

L’organització de grups de treball flexibles en el si del grup bàsic permet:

-Que els alumnes puguen situar-se en diferents tasques. -Proposar activitats de reforç o aprofundiment segons les necessitats de cada grup.-Adaptar el ritme d’introducció de nous continguts.

Aquest tipus d’adaptacions requereix una reflexió sobre dos aspectes:

-Els aprenentatges bàsics i imprescindibles per a seguir progressant.-La incorporació d’una avaluació que detecte les necessitats de cada grup.

89

ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES

Consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectius educatius, l’eliminació o inclusió de determinats continguts essencials i la consegüent modificació dels criteris d’avaluació.

Destinataris.Aquestes adaptacions es porten a terme per a oferir un currículum equilibrat i rellevant als alumnes amb necessitats educatives especials.Dins d’aquest col·lectiu d’alumnes, es té en compte tant aquells que presenten limitacions de naturalesa física, psíquica o sensorial, com als que posseeixen un historial escolar i social que ha produït “llacunes” que impedeixen l’adquisició de nous continguts i, al seu torn, desmotivació, desinterés i rebuig.

Finalitat.Tendiran a que els alumnes arriben a les capacitats generals de l’etapa d’acord amb les seues possibilitats. L’objectiu últim ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita en funció de les seues necessitats i també dels seus límits, tractant que aqueixa resposta s’allunye al menys possible de les que són comunes per a tots els alumnes.

Avaluació i diagnòstic previ.El major o menor allunyament del currículum bàsic dependrà de l’avaluació i diagnòstic previ de cada alumne, que ha de realitzar el Departament d’Orientació.

CONDICIONS PER A UNA ATENCIÓ EFECTIVA

La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials i la concreció de les adaptacions curriculars seran possibles gràcies a les següents mesures articulades en el centre:

a) La qualificació del professorat i la importància de l’acció tutorial.El professorat del centre posseeix la predisposició, la sensibilitat i la formació necessàries per a assumir la tasca de col·laborar amb el Departament d’Orientació i seguir les seues directrius.

b) La metodologia. El centre parteix de la constatació que els alumnes amb dificultats d’aprenentatge aprenen, bàsicament, de la mateixa manera que la resta. És a dir, els ajustaments metodològics respondran a uns principis i a unes consideracions sobre l’aprenentatge que són comuns a tots els alumnes. No obstant això, convé posar l’èmfasi en la planificació més rigorosa i minuciosa, en la flexibilitat, la metodologia activa i la globalització. Dins d’aquest context metodològic es fixen una sèrie de mesures especialment beneficioses:-El treball en grups menuts.-Les visites i eixides a l’entorn.-L’ús de l’ordinador i de diversitat de materials i recursos.

c) Espais.Per a afavorir el procés d’integració-normalització i per a crear les condicions òptimes per al foment d’interaccions riques i fluides, es preveuen les mesures següents:-Sales per a les activitats de suport específic.-Possibilitat de modificar l’aula i de crear més d’un espai.-Disposició adequada del mobiliari i cura de les condicions ambientals (acústica, visibilitat…).-Supressió de barreres arquitectòniques.

90

d) Temps.

La gestió del temps es guiarà per dos criteris: l’adaptació a les peculiaritats especials de cada alumne i la flexibilitat horària. Així, algunes activitats requeriran temps més perllongats (tallers, eixides, etc.), i altres més reduïts, a causa de la fatiga, falta de concentració o altres motius.

91

10. L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I LA FUNCIÓ TUTORIAL

92

PLANTEJAMENT GENERAL

De manera general, l’orientació educativa té aquesta sèrie de característiques:

Orientació com a procés dinàmic integrat en l’activitat educativa, present en totes les activitats del centre. El professor/a no pot prescindir de les característiques psicològiques, familiars i socials de l’alumne, dels seus interessos, necessitats, de la relació que estableix amb els seus alumnes...

Organitzada de manera sistemàtica al llarg del sistema educatiu. S’inicia al principi del procés escolar i no s’interromp fins acabar el xiquet la seua formació.

Com a objectiu últim està l’orientació de l’alumne. Els orientadors són els professionals més adequats per a conéixer la visió personalitzadora de l’alumne quant a gustos i inquietuds.

Per al bon funcionament de l’orientació ha d’haver-hi una fluida relació entre els professors/es del curs i el tutor/a, entre el Departament d’Orientació del centre i entre l’equip interdisciplinar.

El conjunt d’activitats, intervencions i programes que comprén l’orientació s’agrupa en tres eixos o funcions bàsiques:

L’acció orientadora.Comprèn l’activitat inclosa en el procés educatiu i en la qual intervenen, per tant, tots els educadors del centre. Els tres moments d’intervenció són: a l’inici de l’etapa educativa, al final de l’etapa i al llarg del procés educatiu. Té un caràcter fonamentalment preventiu.

L’acció de suport.Comprèn l’activitat realitzada pels professors especialistes en problemes d’aprenentatge, i pels logopedes, adreçada a alguns alumnes de forma directa i a través del tutor/a o professor/a. Es pot concretar en activitats de recuperació o de reeducació dels aprenentatges d’alguns alumnes; en la preparació de materials o instruments per a les activitats d’ensenyament; i en la col·laboració en el procés d’avaluació a través de tècniques especialitzades, així com en les adaptacions curriculars dels alumnes. Té un caràcter compensador.

L’acció d’assessorament.Comprèn l’activitat realitzada per l’orientador/a i, de vegades, per altres especialistes amb els òrgans col·legiats del centre, el professorat i les famílies. Aquesta activitat pot estar fixada en el seu treball habitual o bé quan se li sol·licita.En altres, en aquesta àrea s’integra el programa de tutories per a Primària, adreçat a l’alumnat, al professorat i als pares i mares, basat en els objectius següents:

Orientació personal:Potenciar l’autoconcepte i la capacitat de crítica, conéixer i atendre problemes en estreta col·laboració amb les famílies...

Orientació interpersonal:Fomentar les relacions, les dinàmiques de grup i el treball en equip tant d’alumnes com de pares i mares, promoure contactes entre l’equip educatiu i el grup de pares i mares...

Orientació acadèmica:Informar a pares i mares de la programació del curs, objectius generals..., oferir tècniques d’aprenentatge, integrar el grup en el procés d’avaluació...

93

FUNCIONS DEL TUTOR/A

Algunes de les funcions del tutor/a d’un grup d’alumnes d’Educació Primària són les següents:

Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup-classe i en el conjunt de la dinàmica escolar.

Contribuir a la personalització dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

Efectuar un seguiment global dels processos d’aprenentatge de l’alumnat per a detectar-hi les dificultats i les necessitats especials, amb l’objectiu d’articular les respostes educatives adequades i demanar, si escau, els oportuns assessoraments i suports.

Coordinar la informació sobre els alumnes que tenen els distints professors, coordinar el procés avaluador dels alumnes i assessorar sobre la seua promoció d’un cicle a un altre.

Fomentar en el grup d’alumnes el desenvolupament d’actituds participatives en el seu entorn sociocultural i natural.

Afavorir en l’alumne el coneixement i acceptació de si mateix, així com l’autoestima, quan aquesta es veja minvada per fracassos escolars o d’un altre gènere.

Coordinar amb els altres professors l’ajustament de les programacions al grup d’alumnes, especialment pel que fa a les respostes educatives davant necessitats especials i/o de suport.

Contribuir a desenvolupar línies comunes d’acció amb els altres tutors en el marc del Projecte educatiu del centre.

Contribuir a l’establiment de relacions fluides amb els pares i mares, que faciliten la connexió entre el centre i les famílies.

Implicar a les famílies en activitats de suport a l’aprenentatge i orientació dels seus fills.

Informar a les famílies de tots aquells assumptes que afecten a l’educació dels fills.

Mitjançar amb coneixement de causa en possibles situacions de conflicte entre alumnes i professors i informar com pertoca a les famílies.

Canalitzar la participació d’aquelles entitats públiques o privades que col·laboren en els processos d’escolarització i d’atenció educativa a aquells alumnes que procedeixen de contextos socials o culturals marginats.

94

ACTIVITATS DEL TUTOR/A

Algunes de les activitats prioritàries del tutor/a són les següents:

Tindre entrevistes individuals amb alumnes quan aquests ho necessiten.

Organitzar activitats d’“acollida” a principi de curs per als alumnes que arriben al centre per primera vegada.

Parlar a principi de curs amb l’alumnat sobre els seus drets i deures, sobre les normes de règim interior i disciplina del centre, i informar-los també sobre el seu funcionament.

Explicar-los les funcions i tasques que ell mateix té com a professor tutor del grup, i donar-los l’oportunitat de participar en la proposta i programació d’activitats.

Analitzar amb la resta del professorat les dificultats escolars dels alumnes degudes a deficiències instrumentals, problemes d’integració i altres causes, i buscar, si escau, els assessoraments i suports necessaris.

Promoure i coordinar activitats que fomenten la convivència, la integració i la participació dels alumnes en la vida del centre i en l’entorn: elecció de representants, festes i excursions, activitats culturals i extraescolars, etc.

Realitzar activitats que mostren a la comunitat la diversitat que té la mateixa comunitat des d’un punt de vista social, cultural i ètnic, i que ressalten la importància d’integrar a tots sense excepció en la dinàmica escolar.

Concertar amb l’equip educatiu un pla d’acció tutorial per a tot el curs, tractant de precisar el grau i manera d’implicació del professorat i també els aspectes que de manera específica i prioritària atendrà el tutor/a.

Transmetre als professors totes aquelles informacions sobre l’alumnat que puguen ser útils per al desenvolupament de les seues tasques docents, avaluadores i orientadores.

Preparar, coordinar i moderar les sessions d’avaluació tot procurant que el seu desenvolupament s’ajuste als principis de l’avaluació contínua, formativa i orientadora que es propugnen per a totes les fases del procés avaluador.

Establir vies de col·laboració amb els altres tutors, especialment amb els del mateix curs o cicle, a l’hora de marcar i revisar objectius, preparar activitats, elaborar materials de suport i coordinar l’ús dels mitjans i recursos disponibles.

Procurar la col·laboració dels pares i mares en relació amb el treball personal dels fills: organització del temps d’estudi a casa, lloc apropiat, necessitat de temps lliure i descans, etc.

Preparar visites a empreses, serveis, llocs d’oci, etc., amb la col·laboració de les famílies.

Coordinar grups de discussió sobre temes formatius d’interés per als pares amb vista a l’educació dels fills.

Tindre entrevistes individuals amb els pares, quan ells les sol·liciten o el tutor/a les considere necessàries, i ajudar-los a descarregar l’ansietat davant els problemes escolars dels seus fills i buscar una valoració més global i una actitud més activa i responsable davant la situació.

95

Tindre reunions amb els pares al llarg del curs. Els moments més oportuns poden ser al començament i final de curs, però també cap a mitjan curs. Aquestes reunions serviran per a intercanviar informació i analitzar amb ells el procés educatiu dels fills.

96

FUNCIONS DEL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ

Algunes de les funcions de l’orientador/a en Educació Primària són les següents:

AMB ELS ALUMNES

Potenciar l’orientació a tots els alumnes, d’acord amb les seues característiques i necessitats pròpies.

Contribuir al desenvolupament de capacitats generals: aprendre a pensar, aprendre a aprendre, millora de la intel·ligència, etc.

Contribuir a la dimensió moral i cívica de l’educació i, en general, al desenvolupament dels eixos de contingut transversals al currículum.

Contribuir al desenvolupament en els alumnes d’actituds i comportaments personals i socials positius.

Col·laborar amb la resta del professorat i amb les famílies en l’afrontament de problemes de conducta quan arriben a presentar-se.

Col·laborar amb la resta del professorat per a avançar-se a l’aparició de problemes generalitzats d’aprenentatge.

Realitzar l’avaluació psicopedagògica prèvia.

AMB EL CENTRE I EL PROFESSORAT

Assessorar tècnicament als òrgans directius en matèria d’intervenció psicopedagògica especialitzada, programes de desenvolupament individual, reforços o suports necessitats per determinats alumnes i criteris d’avaluació d’alumnes.

Assessorar i donar suport al professorat en el desenvolupament de la funció tutorial, així com en matèria d’organització, agrupament i dinàmica de grups.

Facilitar als professors la utilització de tècniques específiques instruccionals relatives a hàbits de treball, tècniques d’estudi, programes d’ensenyar a pensar.

Assistir-los igualment en la posada en pràctica de tècniques de relacions humanes, dinàmica i gestió de grups, entrevista d’assessorament, lideratge, etc.

Col·laborar amb el professorat en la prevenció i detecció de problemes o dificultats educatives, de desenvolupament i/o d’aprenentatge.

Assessorar als professors per a la realització d’una avaluació contínua i integradora.

97