ELS DOS AMANTS

Hi havia una vegada, un poble molt llunya anomenat Normandia, en el que vivia un rei

amb la seua filla, la princesa. Aquesta al ser tant guapa i tant bella, molts prínceps

volien casar-se amb ella, però el rei al sentir-se tant sol per haver perdut a la reina, no

volia que la princesa es casarà amb qualsevol, aquest havia de ser valent, bell,

enginyós i savi.

Per comprovar qui complia aquestes quatre característiques, va pensar de que aquell

cavaller que volgués casar-se amb la seua filla, hauria de superar una prova un poc

dificultosa. El primer cavaller en voler intentar conquistar a la princesa, va a anar a

palau per a que el rei li expliques quina era la prova que havia de passar. El rei li va

dir:

- Benvolgut cavaller per casar-te amb la meua filla, has de pujar al cim de la

muntanya més alta de Normandia.

- D’acord, sembla molt fàcil, ja que sóc valent i molt fort. – va dir el cavaller.

- No tant de pressa, hauràs de pujar amb la princesa als teus braços i sense

descansar cap vegada. – va dir el rei.

Aquest cavaller, tant decidit, agafa a la princesa i sense pensar-seu se’n puja el més

de pressa possible cap al cim, però desafortunadament, a mitjan muntanya, va haver-

hi de parar perquè es trobava esgotat i no tenia forces per continuar.

Com aquest cavaller, van hi haure molts altres que ho varen intentar però ningun

d’aquest ho va aconseguir.

Un dia de mercat, la princesa i el rei van eixir a passejar pels carrers de Normandia,

quan de sobte la princesa es va trobar amb un vell amic de la infància. Aquest jove,

sempre havia tingut una certa admiració per la princesa, però en aquesta trobada se

n’amora per complet d’ella.

Al poc temps, anà al castell per convèncer a la princesa de que se n’anarà amb ell,

però la princesa amb molta tristesa li va contar que no podia deixar a som pare sol

d’eixa manera, ja que s'entristiria si se n’anés en un cavaller sense superar la prova.

Com aquest ja sabia de que tractava la prova i que tots els cavallers que havien

intentat passar-la no hi ho havien aconseguit, va pensar en buscar una altra alternativa

per poder aconseguir-la.

Passejant pel bosc, el jove es troba amb una vetlla sàvia, la qual durant aquest temps

havia creat una capa màgica per poder tindre més força i valentia per pujar al cim de la

muntanya.

Quan es va decidir en pujar en braços a la princesa fins al cim, va anar al castell per

comunicar-li-ho al rei i a la seua filla. Al mati següent, es trobaren el jove i la princesa

al inici de la muntanya. En veu baixa, el jove li conta a la donzella el secret de la capa,

aquesta la guarda sense que ningú se’n pogués adonar, per no fer que xerraren.

Una vegada amb la donzella als braços, comença a pujar el més de pressa possible la

muntanya. A mitjan camí, aquest es trobava cansat i la princesa li aconsellà que es

posarà la capa per tal de tindre més força i trobar-se menys cansat, però aquest volia

aconseguir-ho sense cap ajuda, així que decidí no posar-se-la.

Al cap d’una estona, verdaderament esgotat arriba al cim de la muntanya amb la

donzella als braços i sense descansar durant el camí. Amb moltes poques forces, el

jove li comunica a la princesa que sempre l’havia estimat i que estava molt content per

haver-hi aconseguit allò que cap altre príncep havia pogut superar.

El jove amb molta tristesa tanca els ulls molt a poc a poc, la princesa s’adona de que

aquest havia mort per fer tant gran sacrifici. Era tant gran l’amor i estima que sentia per

ell, que se n’adona que es trobava molt dèbil i per aquesta raó va morir al seu costat

de tanta tristesa.

El rei i els acompanyants al veure que no baixaven, pujaren el més aviat possible. Al

arribar al cim, van poder observar que tots dos estaven abraçats amb els ulls tancats i

per adonar-se d’aquest gran amor, acordaren en soterrar-los als dos junts per a que

visqueren feliços en un altre món.

Degut aquesta història d’amor, aquesta muntanya s’anomena “dels Dos Amants”.

Conte contat i conte acabat, i qui estiguen enamorats que abracen al seu amant.