Núm

. 358

· fe

brer

201

4 . 2

eur

os

� Lliurament de premisdel Concurs de Poesia iGlosat Sant Ignasi 2014

� Els Canaricultors deSon Servera aconsegueixenl'or mundial, nacional i elCampionat de Illes Balears

� Entrevistam na Maria Arenas i n’Antoni Palermamb motiu de l’estrena de S’ANY DE SA PESTA

grup d’actors de S’Any de Sa Pesta

El Restaurante Sa Punta informa a sus amigos y clientes que abrirá sus puertas el próximo dia 27 de febrero

� Son Servera lliura noves distincions SICTED

2

Publicitat

Abierto desde dia 1 de febrero

Todo el año mediodia y noche

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34660 99 15 28609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

Els PinaronsArribat als Pinarons,damunt la taula esperavacom senyal de benvingudauna coca confitadad’albercocs, melicotonsi dolça pera engatada.Envoltat pel silenci,el sol del cel davallavai pels turons de ponentels esbrinats garroverscanviaven de colorperfilant el seu ramatge.Dins la soca mil·lenària,Siulant, es colga el xoric,i el mussol aixeca el volperquè és l’amo de la nit,i a l’alzinar el rossinyolfa el seu cant amb gran delit.Gaudint el moment encisadori la coca confitada,escrivint aquestes rimesarriba al punt la foscor,assegut sota la porxada.I senyoreja la nitper comellars i marjades,i darrere les muntanyess’està apagant la clarord’un sol que es va allunyantdonant llum a altres contrades.Envoltat pel silencide l’encisada vesprada,assegut sota la porxada,vaig rimant les sensacionsd’aquest lloc, els Pinarons.

Toni López

Els Pinarons, Son Macià, juliol de 2013

A mitjan de gener el Govern serverí, en un ple ordinari, declarà la senyera com a sím-bol oficial local i aprovà una moció dels socialistes serverins en contra de la Llei d’avorta-ment impulsada pel ministre Gallardón; moció que fou votada en contra pels populars ser-verins.

També es durà endavant l’abaixada del 3,9 % de la taxa de clavegueram i un conveniamb l’EMT de Palma per establir un descompte en el transport dels universitaris de SonServera que emprin els bussos de l’EMT.

Per altra banda, en aquest CM7 n. 358, podeu llegir unes declaracions de JaumeServera (PP) on, com diu ell, ‘n’hi ha per llogar cadiretes!’. Això sí, qui no entengui queaquesta revista dóna un servei de comunicació a tots els partits polítics, associacions,col·lectius i veïnats del nostre poble prestant-nos com a pont per fer arribar les seves AFIR-MACIONS, OPINIONS i PENSAMENTS als lectors d’aquesta casa, idò no entenen el dret dellibertat d’expressió i les més fonamentals regles de la democràcia. Ho dic perquè hi ha elcostum de matar el missatger o voler dur cap a la defensa d’interessos personals, privats opartidistes els mitjans de comunicació, com ara aquesta revista.

Fugint de la política i mai no fent-nos enfora del nostre municipi, voldria tenir un recordper al nostre estimat amic i col·laborador Juan Rojo, que durant la vintena d’anys que té devida el CM7 no ha deixat mai de fer-nos arribar les seves ‘ROJERÍAS’, i només quan esti-gué malalt (aquets dos darrers mesos) no pogué escriure els seus pensaments amb veualta, humor i sensibilitat social. A més, també fou ‘Premi Cala Millor 7’ l’any 2005 pel seucompromís polític i la lluita per la democràcia abans de la legalització del PCE i durant latransició.

Però a en Juan Rojo el que més li agradava era confluir tota la seva ideologia, visió illuita en els seus escrits i per a això sempre trià aquesta revista, fet que l’honra. Ara ja tenimuna pàgina en blanc per sempre més en aquesta publicació que durem amb molt de recordcap a ell i la seva família.

‘PROHIBIT RENDIR-SE’, va escridassar en Juan a un conegut polític enmig d’una acalo-rada discussió al Bar León de Cala Millor que regentava en Rojo, l’amo dels Burritos (tiracòmica amb què va il·lustrar durant un temps les seves ‘Rojerías’). Adesiara et renyava iadesiara et feia un somriure, així era el nostre col·laborador; però allò de ‘PROHIBIT REN-DIR-SE’ se’m quedarà per sempre més en la memòria. I de vegades hi ha persones que forahaver-ho cridat a un polític han reproduït aquesta anímica prohibició com a senyera del seucamí per la vida. No hi ha tresor més valuós després de la salut que la dignitat que ensdóna fortalesa, conhort, llibertat i serveix de bressol a tots els que tenim devora.

No voldria acabar aquest editorial sense tenir un record, també, per a una serverina queens ha deixat aquests darrers dies i que amb ella ha partit un trosset del cor de tots elsseus veïnats. Fortalesa i conhort a la família Del toro Puigròs.

Aquesta revista del mes de febrer està dedicada al record del nostre col·laborador JuanBautista Rojo Díez i a na Mireia del Toro Puigròs. �

Manel I. Serrano Servera · manel@calamillor7.com

� Prohibit rendir-se

Un any més vos volem donar les gràcies a tots per la vostra gene-rositat, gràcies a la qual hem pogut ajudar molta gent.

Durant el 2013 hem duit a terme 48 mercats i 8 mercadets, a mésdel sopar solidari. I en total hem recaptat 17.000 euros, a més de ladotació de 1.000 del Premi Metge Lliteras atorgat per l’Ajuntamentamb motiu de la festivitat de Sant Ignasi, 200 euros atorgats per l’IESPuig de sa Font i 1.480 euros en concepte de donatius anònims ividrioles. En total, 19.680 euros, repartits solidàriament de la manerasegüent: entre Hondures, Jambo (Àfrica), Perú, l’Associació Contral’Esclerosi Múltiple, l’Església, l’Associació Contra el Càncer i SantFrancesc. A més, per mitjà de Càritas Son Servera hem pagat el lloguerd’un mes a una família, hem donat 60 hores de feina a 3 persones i

hem repartit menjar durant tot l’any a 15 persones, i esporàdicament aunes 30. D’altres ajuts menors han estat, per exemple, l’acompanya-ment a l’hospital i al metge a persones amb necessitats, visites amalalts i l’enviament d’uns 100 sacs de roba a Càritas Palma. Tambévolem donar les gràcies a les persones que ens duen aliments i dona-tius per poder anar a comprar menjar i també a les que han ajudat aomplir tan generosament aquest Nadal els cistells de la Parròquia.

Igualment a Hipotels, que ens han permès que el rebost es vagiomplint, i a les confraries pel seu donatiu. I no podem deixar d’agrair al’Ajuntament, als Serveis Socials i a la Parròquia la seva ajuda. Esperampoder continuar aquest any i molts més amb l’ajuda de tots.

SON SERVERA SOLIDARI CÀRITAS SON SERVERA GRÀCIES!.�

4

Actualitat

� ‘Son Servera Solidari’ fa entrega a l’Associació Contral’Esclerosi Múltiple d’un xec de 2.311 euros

� Son Servera Solidari Memòria 2013

L’associació ‘Son Servera Solidari’, encapçaladaper na Bel Llissa, convocà la premsa a la CapellaFonda de l’Església Nova per donar testimoni del lliu-rament dels 2.311 euros recaptats durant el merca-det de Nadal al president de l’Associació Contral’Esclerosi Múltiple. Andreu Anglada, president del’Associació, donà les gràcies públicament als serve-rins.� CM7 Una vegada més, enhorabona a ‘Son

Servera Solidari’ per aquesta nova iniciativa en bene-

fici de tants.

Les ofrece:· Horario amplio

· También abrimos los DOMINGOS*

* (solo temporada)

· Amplias instalaciones y

equipamiento adecuado

· Gran patio exterior (250m.)

· Profesionales titulados

· Educación adaptada por edades

C/ Na Llambies,45 BJ - Cala Bona (en frente del Hotel Alicia)

5

Actualitat

Paseo Marítimo 11, (frente al embarcadero de las excursiones marítimas) CALA MILLOR

� L’Ajuntament serverí fa entrega del ‘Premi Metge Lliteras’ a l’Associació de Fribromiàlgia

Dins els actes oficials de la festivitat de Sant Ignasi un cop acaba-da la missa solemne a l’església de San Joan, polítics, ciutadans,representats de l’Associació de Fribromiàlgia i el rector de la vilaJaume Mercant, es reuniren al voltant de l’escultura del pastoret on elbatle Antoni Servera féu l’ofrena floral a l’obra escultòrica del metge iexbatle Eduard Servera. Tot seguit comitiva i ciutadans s’encaminarencap a la sala per celebrar l’acte institucional del lliurament del ‘PremiMetge Lliteras’, que aquest any s’entregà a l’Associació deFribromiàlgia d’Inca i comarca, dotat amb 1.000 euros. Cal recordar

als nostres lectors que el Govern serverí fa la donació íntegra del premides que fa ja uns anys el Govern balear es va desvincular del nostreguardó. La sala s’omplí de serverins i serverines, i el regidor deSanitat, Pep Campins, en féu el discurs oficial en el qual presentà elspremiats d’aquest any. Els responsables de l’Associació deFribromiàlgia que assistiren a l’acte es mostraren molt agraïts i volgue-ren destacar la gran tasca d’investigació i recerca que duu a terme laUniversitat de les Illes Balears sobre la Fribromiàlgia. �

� Lliurament dels premis del concurs de poesia i glosat ‘Sant Ignasi 2014’

A les 17.30 a La Unió tengué lloc el lliurament dels premis delconcurs de poesia i glosat ‘Sant Ignasi 2014’ amb la participació delsalumnes de tercer cicle de primària del CP Na Penyal i del CP JaumeFornaris, i dels alumnes de primer cicle d’ESO de l’IES Puig de saFont. L’acte comptà amb molta assistència i els alumnes premiatspujaren a l’escenari a llegir els seus poemes i les seves gloses i des-cripcions. Actes així cal mantenir-los perquè fan arrelar la nostra his-tòria, memòria i cultura entre els més joves. Enhorabona a tot els pre-miats i als participants.� CM7

� Interessant conferènciad’Antoni Palerm sobre laseva investigació de la pesta de 1820

A les 18 h a La Unió ten-gué lloc el darrer acte de laFestivitat de Sant Ignasi. LaRegidoria de Cultura orga-nitzà una conferència sotael títol ‘1820 s’any de sapesta’ a càrrec d’AntoniPalerm. Palerm féu un tombal voltant dels anys anteriorsa 1820 per mirar de treurealgunes conclusions del perquè arribà la pesta a Son Servera. A més,destacà episodis com les conseqüències terribles que tengué la gue-rra de la Independència arreu d’Espanya, el trasllat posterior de 15 milsoldats francesos a l’illa de Cabrera, on pràcticament els deixarenmorir de fam, i també a importància comercial del Port Verd, un portclau per a l’entrada i sortida de mercaderies, ja que segons les inves-tigacions de Palerm es tardaven 8 hores en arribar al port de Palma iaquesta era una via marítima crucial per al comerç d’aquell temps, peron també entrava un gra de contraban des del nord d’Àfrica que talvegada donà entrada a la pesta. Fou una conferència plegada decuriositats i dades interessants, algunes desconegudes per als quetengueren l’oportunitat d’assistir a aquesta interessant conferència..�

CM7

ANÁLISIS CLÍNICOSCENTRO TOMA DE MUESTRAS LAB

Dr. Rafael Calafell

CITA PREVIA · Tel. 971 58 54 70

Actualitat

� Declaracions de la Regidora Marga Vives a CM7“El Correfoc té un preu de 3.000 euros IVA inclòs”

6

- Quina valoració fas de les Festes de Sant Antoni d’aquest any?La valoració que en feim és molt positiva, tenint en compte que

enguany partíem amb una nova junta i una nova assemblea, i els can-vis no sempre són fàcils d’introduir. Crec que les festes, quant a orga-nització, han guanyat molt, com per exemple la nit dels foguerons ambla publicació de l’itinerari. Els actes nous que hem introduït també hantengut molta acceptació tenint en compte que era la primera vegadaque se celebraven, com ara l’emmurtada. La tasca de la nova Junta haestat determinant perquè les festes hagin estat un èxit, com també hoha estat la voluntat i la col·laboració dels integrants de la junta ante-rior. En resum, han estat unes festes molt participatives on s’ha respi-rat un ambient festiu i relaxat durant totes les activitats.

- Radio Carrer diu que la nit de foc d’aquest Sant Antoni va costar7.000 euros, ens podries informar del cost real d’aquest acte festiucontractat per l’Ajuntament serverí?

Radio Carrer diu tantes coses que hauríem de sortir a diari perdesmentir notícies, entre d’elles que cobram 3.000 euros! Veig queenguany han abaratit el preu perquè l’any passat deien que havia cos-tat 20.000 euros. El Correfoc té un preu de 3.000 euros IVA inclòs i hi

participen unes 25 persones que treballen més de 12 hores entremuntar i desmuntar tota la pirotècnia, escenari, equip de so, etc. perrealitzar el Correfoc, i és uns dels actes amb més participació de totesles festes. Cal recordar, a més, que aquesta Regidoria mai no ha gas-tat un euro de més de la seva assignació pressupostària i que aques-ta ha estat reduïda en més d’un 60 % en comparació als darrers anys.

- Conjuntament amb el regidor de Turisme de Sant Llorenç, NicolàsBordal, vares assistir a FITUR amb un estand propi dins la promocióconjunta de les Illes Balears. Què ens pots contar d’aquests dies depromoció turística internacional i quina previsió hi ha per a la properatemporada turística?

Sí, el nostre municipi fa anys que és present a FITUR amb unestand dins el de les Illes Balears. Les notícies preveuen una bonatemporada turística continuant amb la recuperació dels darrers anys iaixí ho confirmaren les converses mantingudes amb hotelers de lanostra zona i diferents touroperadors. De totes maneres, cal esperarque comenci la temporada i desitjam que a finals d’estiu es puguinconfirmar les previsions que es fan ara..� CM7

� Declaracions del batle, Antoni Servera a CM7“Abans de retirar aquests contenidors vàrem repartir per aquests carrers i

voltants un fullet en què donàvem les explicacions pertinents i els horaris actuals”

- Durant aquestes darreries de gener hem vist desaparèixerels arbres del carrer de la Mar i alguns contenidors com ara elssituats al carrer Creus i al carrer Sant Antoni, entre d’altres. Enspodries explicar els motius d’aquestes actuacions?

Hem eliminat els arbres del carrer de la Mar per la quantitat deproblemes que ens donaven, tant en les voravies com en les canona-des d’aigües netes i clavegueram, que a més afectaven les cases d’al-guns veïnats. A més, quan els vàrem arrabassar, hi vàrem trobar l’as-falt antic, així que d’aquesta manera les arrels no podien créixer cap adins la terra i ho feien cap a dalt; per això en destrossaven les vora-vies i l’asfalt.

Respecte dels contenidors de fems del carrer de ses Creus i can-tonada del carrer Pere Antoni Servera, cantonada carrer de SantAntoni, durant la passada legislatura vàrem començar a retirar-los i tansols en vàrem deixar a les zones de plurifamiliars, ja que tenim con-tractada la recollida porta a porta amb els seus horaris, i de momentno n’hem tengut queixes i pensam que funciona bastant bé. D’aquestamanera tothom té el servei cobert.

Abans de retirar aquests contenidors vàrem repartir per aquestscarrers i voltants un fullet en què donàvem les explicacions pertinentsi els horaris actuals. Vull demanar als veïnats un poc de paciència i

donar-los les gràcies, ja que amb l’experiència que tenim en unsquants dies tot aquest tema quedarà resolt.

- Com ha anat aquest darrer Sant Antoni en qüestió de laneteja i la urbanitat després i durant la nit dels foguerons. Vosheu trobat amb algun ensurt o ha estat necessari interposaralguna denúncia? Quina previsió prendreu per als propers SantAntoni per tal de tenir més controlat el desenvolupament i la res-ponsabilitat dels foguerons?

Les tasques de la neteja durant les festes de Sant Antoni han anatbé; també vull dir que hem tengut un parell de foguerons que varendeixar molt bruts i en mal estat, però en aquests casos la Unitat deMedi Ambient de la Policia Local n’ha obert un expedient, ja que tenimel DNI dels responsables de tots els foguerons que es fan. Però llevatd’uns quants foguerons la majoria els han deixat bé, cosa que és d’a-grair. Per tal de tenir més controlat tant el desenvolupament com laresponsabilitat en el tema dels foguerons, en properes reunions ambl’Obreria de Sant Antoni ho posarem damunt la taula per tal de fer unaespècia d’ordenança o manual de bones pràctiques perquè la gentsigui conscient i deixin la zona del fogueró en perfectes condicions. �CM7

Carrer Creus Carrer de la Mar

Publicitat

7

8

Festes

� Declaracions de Jaume Servera, cap de l’oposició, a CM7

Des de l’oposició consideram que un equip de govern, a més deldia a dia, també ha de tenir la responsabilitat de representativitat del’Ajuntament. I en certa manera pareix que de vegades els grups queconformen el govern no es fiquen uns amb els altres i no intervenenpel bé de tots els ciutadans amb les àrees dels altres.

- Què vols dir amb diferents grups dins el govern?Pareix que es mantén la diferència dels partits dins l’equip de

govern i no haurien d’oblidar que quan governes ho fas per a tothom iho fas per al poble, així que els interessos personals han de quedar enun darrer lloc. I el perjudicat sempre és el mateix, el ciutadà, ja quemoltes vegades estan més entretenguts amb els repartiments internsque de donar solució a la gent del carrer. Generalment notam quequan una cosa l’organitza el PSOE, idò els socialistes es cuiden i quanés un tema dels Independents és aquest partit qui se n’encarrega. Ésevident que des de l’oposició no veim correcte aquest funcionamentdins l’Ajuntament de Son Servera.

- Concretament, què denuncia el vostre grup d’aquest equip degovern?

El que trobam és un menyspreu absolut al Partit Popular, que peraltra banda no ho veim com un fet personal. Però el que trob pitjor ésfer un menyspreu absolut a una part molt importat dels votants i alho-ra ciutadans de Son Servera. Una falta de comunicació total entregovern i oposició; no hem d’oblidar que se’ns avisa per anar als plensperquè no queda més remei, perquè tot el que poguessin fer ells pelseu compte ho farien.

I el que el nostre grup considera un escàndol per part del governserverí és el contracte del poliesportiu, ja que aquest contracte entrel’Ajuntament i l’empresa concessionària del servei castiga els serve-rins a pagar dues vegades el servei de la piscina municipal i les sevesinstal·lacions. Segons un estudi econòmic que l’Ajuntament de SonServera va encomanar a un despatx de Saragossa, en previsió del quepodia ser aquesta gestió de la piscina municipal -que dubt molt queaquesta empresa conegui la situació real de Son Servera-, aquestagestió és deficitària d’entre 130 a 140 mil euros cada any, i a dinsaquesta previsió l’única solució que troben és que l’Ajuntament se’nfaci càrrec. Però envers de cercar alternatives de com el govern ser-verí pot ajudar a la viabilitat d’aquesta gestió, van pel camí més sen-zill: posar-hi doblers, doblers públics. Ara per ara la situació de lesnoves instal·lacions del poliesportiu és la següent: a un serverí, senseanar-hi, ja li costa doblers, i si hi va li’n costa més. És a dir, tenim unpoliesportiu per donar servei als serverins i a tota la gent de la comar-ca que vulgui venir; però això sí, els serverins hem de pagar més carque els altres. Per exemple, ara un veïnat de Sant Llorenç quan hapagat la quota per emprar les noves instal·lacions, ja està cabal; men-tre que un serverí ha de pagar el mateix que el llorencí, però a més,dels seus imposts, n’han de posar 140 mil euros per cobrir les despe-ses. O sigui que els serverins ho pagam més car. Aquests 140 mileuros provenen d’un estudi econòmic, com he dit abans, i ells pre-veuen que hi hagi aquest desfasament.

Una altra de les nostres crítiques sobre aquest tema és la següent:les eines que hagin pogut manejar per fer un seguiment d’aquest estu-

di econòmic són molt magres, ja que hem de tenir en compte que finsi tot permeten poca prova de com va el seguiment de l’explotació quandeixen fer moviment de caixa i cobraments en efectiu a l’empresa con-cessionària, quan el més normal és fer feina d’una altra manera. Perexemple, que totes les quotes dels associats a la piscina municipalvagin a un compte bancari i que s’emetin unes cartes de pagament.Al cap i a la fi és així com actuen tots els serveis de recaptació.

És un concessionari que du un servei públic que l’Ajuntament hade vetlar que sigui eficaç i satisfactori per als usuaris alhora que ciu-tadans. Però al mateix temps l’Ajuntament li està donant una subven-ció anual a l’empresa privada per pagar 30 mil euros del salari de l’en-carregat que ha posat l’empresa concessionària al capdavant d’aques-tes noves instal·lacions de la piscina municipal. Si tu tens un estudieconòmic que et revela que és inviable el negoci, idò has de mirar defer-lo viable. Com el fas viable? Ajustant les despeses? Idò no, aquíl’Ajuntament no ho fa viable ajustant despeses, sinó aportant doblerspúblics. Després també voldria expressar que hem demanat en cer-tes ocasions a l’Ajuntament informació referent a aquesta gestió iaquest equip de govern resulta que envers d’estar de la banda del ciu-tadà i voler exigir claredat, idò pareix que està de la part del contrac-tista justificant el que l’empresa du a terme. Per altra banda, tenim quetots aquells que eren ja clients del gimnàs que abans regentava l’en-carregat de la piscina municipal no han pagat cap quota d’inscripció.A mi com a ciutadà de Son Servera em preocupa que dins un plante-jament d’un estudi econòmic deficitari hi hagi gent que no pagui laquota d’inscripció quan com a ciutadà jo he d’aportar doblers de sub-vencions. Pareix ser que l’Ajuntament el que fa amb aquest tema ésaportar doblers, rentar-se les mans i que durant 25 anys aquest con-cessionari que faci el que vulgui. A més ens consta que aquestaempresa concessionària ha fet una sèrie de demandes a l’Ajuntamentde deficiències de les instal·lacions que també n’hi ha per llogar cadi-retes! Si després de 4 o 5 anys de tenir el poliesportiu com l’han ten-gut resulta que a l’hora de començar a fer feina hi ha aquest caramullde deficiències que reclama el concessionari, és perquè s’ho facinmirar... Això ja és l’exemple de la ineficàcia i la irresponsabilitat, per-què han tengut sis anys per tenir el poliesportiu a punt de fer feina ambles millors condicions.

Al grup popular ens pareix lamentable que pràcticament cada con-tracte que fa l’Ajuntament de Son Servera ha d’acabar als jutjats i elque s’està fent és sembrar moltes ombres i obscuritats amb aqueststipus de contractes que s’estan fent.

I xerrant de contractes ens trobam amb el tema de les aigües... Elque es vol fer ara és rescindir el contracte antic del subministramentd’aigua i l’Ajuntament ha demanat un informe a la Junta Consultiva iaquesta els diu que sí, però al cap i a la fi es tracta només d’una opció,i cosa que ha de quedar molt clara és que l’Ajuntament de Son Serveraen té una, d’opció: si mor el contractista pots rescindir el contracte,però no et diu que si mor el contractista has de rescindir el contracte,i això des del Partit Popular ho veim com un equilibri entre partits: joadjudicaré el poliesportiu i tu adjudiques l’aigua; per una banda elPSOE i per una altra els Independents. Jo no et demanaré explicacionssobre el poliesportiu i tu no em diràs res de la concessió de les aigües,i així cadascú en els seus interessos’.” � CM7

“Des del Partit Popular ho veim com un equilibri entre partits: ‘Jo adjudicaré el poliesportiu i tu adjudiques l’aigua; per una banda el PSOE i per unaaltra els Independents. Jo no et demanaré explicacions sobre el poliesportiu i tu noem diràs res de la concessió de les aigües, i així cadascú en els seus interessos’.”

Actualitat / Canaricultura

9

� Son Servera lliura noves distincions SICTED

El passat dimarts, 11 de febrer, va tenir lloc a l’Auditori de SaMàniga el lliurament de plaques i diplomes a aquells establiments queenguany han obtingut la seva distinció SICTED, o bé, l’han renovada.

A l’acte, que com és habitual es dur a terme conjuntament ambSant Llorenç des Cardassar, van assistir el batle de Son Servera, AntoniServera; la regidora de Turisme de Son Servera, Marga Vives; el regi-dor de Turisme de Sant Llorenç, Nicolàs Bordal; el director de l’Agènciade Turisme de les Illes Balears, José Marcial Rodríguez; i el presidentde l’Associació Hotelera de la Badia de Cala Millor – Sa Coma, GabrielNebot.

Per part de Son Servera al 2013 es varen lliurar 18 distincions, 7a nous establiments, tots hotelers, i 11 a establiments que han vistrenovada la seva distinció. Aquests, sumats als que enguany nomésfan seguiment del programa, fa que el municipi es vagi consolidantcom a destinació de qualitat. De fet, el percentatge d’establiments

hotelers a Son Servera amb una distinció de qualitat homologadasupera ja el 60 %.

D’altra banda, a l’acte també es va recordar que la particularitatdel programa SICTED és la coordinació i sinergia entre l’administraciópública i els establiments turístics. De fet, aquest anys es comença afer patent aquesta sinergia, amb projectes en els que l’Ajuntament deSon Servera està treballant, com ara la senyalització d’hotels i la cre-ació d’un punt accessible a la platja de Cala Bona, i que responen apeticions rebudes als grups de millora duts a terme dins del contextSICTED.

Properament es convocarà una nova jornada de sensibilització,amb l’objectiu d’animar a aquells establiments que encara no estanadherits a fer-ho, i on, molt probablement, podrà presentar-se l’esbo-rrany del reglament relatiu a la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del TurismeBalear. �

� La Agrupacion de Canaricultores de Son Servera consigueel oro mundial, nacional y el campeón de Illes Balears

El pasado 7 de diciembre en el mítico Restaurante serverí ELROCIO se dieron cita un grupo de canaricultores entusiastas y no erapara menos... cabe informar a nuestro lector que en la agrupación deCanaricultores de Son Servera se encuentra el campeón del Mundo,de España y de las Illes Balears. Tan solo un detalle para darnos cuen-ta del potencial de esta agrupación; en el Campeonato de Balearestodos los componentes de la agrupación serverina ganaron medallas.El palamares de estos campeones queda asi:

Guillermo Pascual Santandreu: Dos medallas de oro y una de plataen el VI Campeonato Ornitológico de España celebrado en el Pabellónde Ferias y Congresos de Ciudad Real del 30 de noviembre al 8 dediciembre Oro: Bruno Opal Blanco Dominante o Recesivo y Ágata OpalAmarillo Nevado o Intenso Plata: Bruno Opal Blanco Dominante o

Recesivo Dos campeones del mundo y dos medallas de bronce en el62º Campeonato Mundial de Ornitológia celebrado del 17 al 26 deenero en la ciudad italiana de Bari Campeones del mundo Ágata OpalAmarillo Intenso y Ágata Pastel Amarillo Intenso

Fernando Manuel Ramos Navas se hizo con el Campeonato Balearpor equipos de canto timbrado español

Christian Bautista Massanet: Medalla de oro en el VI CampeonatoOrnitológico de España Oro: Ágata Topacio Amarillo Intenso

Gabriel Mesquida Pont: Medalla de oro, 2º y 3º en el VICampeonato Ornitológico de España Oro: Liprocromo Rojo Marfil.Segundo y tercer clasificado: Satine Marfil Rosa.� CM7

Enhorabuena y que el año que viene podamos informar de nuevos

exitos de esta agrupación tan entusiasta

a la derecha; Christian Bautista Massanet, Guillermo PascualMassanet, Gabriel Mesquida Pont i Fernando Manuel Ramos Navasposando para CM7 con sus galardones y en la foto superior foto de

familia de la agrupación de canaricultores de Son Servera

Festes de Sant Antoni Abat 2014

10

Mn. Jaume Mercant Simó

� Les Festes Serverines

Com tots sabeu, som el darrer habitant que ha arribat al vostrepoble de Son Servera. Per a mi, tot plegat és una nova experiència: elpoble, la parròquia, la gent, les costums… He de dir que, fins ara, emtrob molt feliç en aquest indret, especialment per mor de vosaltres, elshabitants de Son Servera, que teniu un caràcter molt especial: souacollidors, afables, simpàtics i pacífics. Les festes que hem celebratúltimament son un bon botó de mostra del que estic diguent. Per ara,m’ha tocat viure Nadal, Sant Antoni i Sant Ignasi. El que està clar ésque Son Servera, a més de ser un poble tranquil, li agrada celebrar béles seves festes; no havíem acabat Sant Antoni i ja havia gent que emparlava de la Setmana Santa: “deixau-me respirar!” els hi vaig dir ento de broma. Segurament la Setmana Santa serà molt viscuda i jo, coma capellà, és la que més esper amb il·lusió.

Per ara, només puc dir que les festes celebrades fins ara han estatun èxit, tant per la participació com per l’organització. Del Nadal des-tacaria la celebració de Matines. Varen ser les meves primeres Matinesa Son Servera i vaig aprofitar per donar gràcies a Déu per haver estatdestinat en aquesta parròquia de sant Joan Baptista. Tota la celebra-ció va ser molt hermosa: els càntics del cor parroquial, el “Sermó de laCalenda” d’en Toni Moreno, la Sibil·la de na Francisca Mas i, finalment,les acurades nadales de l’Escola de Música que varen tancar tant béla nostra celebració nadalenca.

De les festes de sant Antoni he de confessar que les esperava ambuna mica de temor, ja que hi havia molta expectativa, especialmentamb “Les Completes”. Ara tot ha passat i hem de reconèixer que tot

ha anat de meravella. En “Les Completes” em vaig sentir molt a gust.La gent es va comportar com toca i la celebració es va desenvoluparamb harmonia. També vull destacar que em vaig sentir molt estimatper molta de gent que es va preocupar de que em sentís a gust enaquestes festes, ja que sabien que eren noves per a mi. Vull donar lesgràcies a l’Obreria que te la parròquia i a l’Ajuntament perquè, gràciesa ells, la festa ha estat un èxit. Estic molt satisfet, finalment, del caràc-ter religiós que es manté, ja que és el bessó d’aquesta festa que es del’Església. Hem de procurar, entre tots, no perdre mai les arrels cristia-nes del nostre poble, si no volem que, amb el temps, l’arbre mori is’imposin altres cultures i costums. Recordau que no és Europa la queva fundar el cristianisme, sinó que va ser el cristianisme que va cons-tituir Europa.

Finalment, s’ha celebrat solemnement la festivitat de Sant Ignasi.He quedat corprès de la vostra història de sofriment i de tribulacions.No m’ho puc llevar del cap: de 1808 habitants, 1040 varen perdre lavida a l’any 1820. La història de Son Servera és dura i crec que aques-ta duresa és la que ha modelat el caràcter del vostre poble. El sofri-ment es pot aprofitar per créixer i fer-se més forts, però també per sermés sensibles i caritatius amb els que més pateixen.

Vull concloure aquest escrit amb una dita d’Horaci: “Non cuivishomini contingit adire Corinthum”. Aquesta sentència, en Mallorquí, voldir: “No tots els homes han tingut la sort d’anar a Corint”; crec, de cor,que també la podríem aplicar a Son Servera.�

En aquest passat Sant Antoni, un any més, la família Siulo celebràel canvi de murta al número 76 del carrer Major, a Cal Dimoni Gros.

Un acte fora del programa de festes municipalque congregà un bon grup de fidels a la festai a la família Siulo. En Joan ha volgut agrair, permitjà d’aquesta revista, el suport que ha rebutdurant els dies previs a la festa:

“En nom de la família Siulo vull donar lesgràcies a tots els qui varen participar en elcanvi de murta. I ara ha arribat l’hora de pas-sar comptes: com sabeu hi havia una vidriolaen solidaritat a ‘Àngeles sin alas’ del hospitalSon Espases la recaptació total fou de 192euros. Així que gràcies a tots perquè heu tor-nat a demostrar que Son Servera és molt gran.Salut i força, VISCA SANT ANTONI DE SONSERVERA!”� CM7

Festes de Sant Antoni Abat 2014

11

� El canvi de murta de CanSiulo guanya en emoció i solidaritat

� Cala Millor espromociona a lafira de natura iciclisme d’Hamburg

� Nota d’agraïment alscol.laboradors a les festes de Sant Antoni Abat 2014

Com a regidora de Festes de l’Ajuntament de Son Servera vullagrair la feina i el suport de tots els col·laboradors i col.laboradoresque ens han ajudat durant les Festes de Sant Antoni, perquè sense ellsi elles res hagués estat possible Voldria fer especial menció a la Juntade l’Obreria i a tota l’Assemblea, perquè introduir canvis en unes fes-tes tan arrelades mai no és fàcil i ho han fet amb determinació i sem-pre amb la intenció de millorar-les. I gràcies especials també a laBanda de Música Local i al Dimoni Joan Siulo Jr. per la bona feina fetai per la seva entrega i suport.�

Gràcies a tots ben sincerament!

Margalida Vives

Regidora de Festes Ajuntament de Son Servera

Els Ajuntaments de Son Servera i SantLlorenç, juntament com l' Associació Hotelerade Cala Millor-Sa Coma han estat presents a lafira Reisen d’Hamburg. Han participat tambéen aquesta fira altres municipis de les illes, jun-tament amb l’Agència de Turisme Balears(ATB), així com diferents establiments hotelers.

Aquesta fira, que es va celebrar fins el pas-sat diumenge, 9 de febrer, està orientada,sobretot a productes de natura com són el sen-derisme, esports actius i cicloturisme. Així, s’haaprofitat el caràcter de la fira per promocionari distribuir les rutes de senderisme i cicloturis-me que recentment el Consorci Turistic de CalaMillor ha editat i posat en marxa.�

fotos: Sebastià Bauzà Vives

12

Reportatge fotogràfic Sant Antoni 2014

� Premis de les BeneïdesSant Antoni 2014

PATICIPANTS: 7 CARROSSES GROSSES, 8 CARROSSES PETITES,26 MONTURES, ESTIRADA PER ANIMALS

CARROSSES PETITES1er Premi Ajuntament de Son Servera Carrossa n.7 Es Puueters.

2n Premi Llull Segur S.L. a la Carrossa n. 2 Ses Cabres des Rafal. 3rPremi Ajuntament de Son Servera Carrossa n. 1 Sant Francesc des TILEl Primer premi d'aquesta categoria rebé Trofeu de Joieries Katia

CARROSSES GROSSES1er Premi Anònim a la Carrossa n. 4 Es Pont den Calet. APIMA

Sant Francesc d'Assis 2n Premi de Pula Golf a la Carrossa n. 5 Arc deSant Martí, Escoleta. 3r Premi Ajuntament de Son Servera a laCarrossa n. 2 Els Carboners 4rt Premi Melchor Mascaró a la Carrossan. 10 AMIPA Jaume Fornaris, Es Corb. El Primer premi d'aquesta cate-goria rebé Trofeu de Joieries Katia

MONTURESPremi de Gestoria A. Bauzà Vives i Trofeu de Joieries Katia al cavall nombre 26 de Xisco Cotà.

ANIMALS DE COMPANYIAPremi de Gestoria A. Bauzà Vives als Falcons de la Familia Mateo.

ESPECIAL ESTIRADA PER ANIMALSPremi de Limpiauto Son Servera a la galera n. 20 d'en Tomeu Brunet. �

CONSULTE NUESTROSINMEJORABLESPRESUPUESTOS

CALA MILLOR Y PALMATel. 971 81 32 02 Móvil 609 60 78 19

www.limpiezasgil.com

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30h. a 13:00h.lunes, martes y jueves de 16:30h. a 19:30h.

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA - Tel. 971 56 78 49

13

fotos: Sebastià Bauzà Vives Reportatge fotogràfic Sant Antoni 2014

Informació i reserves650 95 24 88 · 667 56 14 02

14

� Grill Son Moro donde disfrutrar del mejor grill

Beatriz Coloma Solis, que regenta la peluquería caninna i felina, además de una granprofesional tiene angel con los animales. Durante la visita de esta redacción a Sa Moixanos da un consejo para nuestras macostas : "No es necesario esperar al verano a cortarel pelo, porque se hacen enredos y entonces tenemos que cortar muy corto. En inviernotambien se puede cortar el pelo a nuestras mascotas con cuchillas más largas e inclusoa mano que es más saludable para el perro" La peluquería canina y felina de Cala MillorSA MOIXA ofrece el servicio sin cita de corta de uñas por solo 3 euros. Ademas sus clien-tes pueden hacer toda clase de consultas sin coste alguno via WhatsApp. Además puedesconsultar la fotos de sus trabajos de peluqueria y buscar el peinado ideal para tu masco-ta en su facebook. Abierto todo el año, telefono de cita previa 630 775 719 � CM7

Frente a la Plaza Mallorca a un lado de la rotonda, nos encontramos con el Rte.Son Moro Grill, regentado por el veterano restaurador Juan "del Cortijo", un exper-to del grill y la atención al cliente.

Además de contar con el servicio de Menú diario de lunes a domingo en el GrillSon Moro puede celebrar toda clase de eventos: Bautizos Comuniones, Bodas,Comidas de empresa, Despedida de Soltero/a, etc. Haz tu reserva al 971 81 4194Ambiente agradable, calidad y buen precio. � CM7

fotos: Sebastià Bauzà Vives Reportatge fotogràfic Sant Antoni 2014 - Notes d’empresa

Beatriz de Sa Moixa con su querido perro Rico, un cruce de Terrier Ruso i CanicheGigante. Rico posa para CM7 recien salido de una sesion de pelqueria.

� Sa Moixa, un referente para nuestras mascotas

Publicitat

15

16

Festes de Sant Antoni Abat 2014

� Finalistes de la I Mostra dedibuix infantil Festes deSant Antoni Abat 2014

� Balanç de les festes de Sant Antoni

Marina Cabrera Fuster, Pere Villalonga Servera i Paula Luján hanresultat finalistes del Concurs de dibuix fet a les escoles del municipientre el 7 i el 10 de Gener amb motiu de les festes de Sant Antoni del2014. A tots ells mitjançant l’AMIPA l’Obreria de Sant Antoni de SonServera, els farà arribar uns obsequis per la seva bona feina. Els dibui-xos de na Marina, en Pere i na Paula han estat seleccionats per elsseus detalls artístics, plens d’alegria i molt coloristes. Segurament enun futur seran apreciats per els seus treballs artístics, no hi posemdubta. � Obreria de Sant Antoni Abat de Son Servera

Passades les festes de Sant Antoni Abat 2014, i amb la satisfac-ció d’haver-les viscudes amb goig i alegria amb tots els serverins i ser-verines, l’Obreria no pot fer més que valorar i agrair la dedicació quehi ha posat tot el poble, patrocinadors i col·laboradors. Crèiem neces-sari que, amb el repàs imprescindible del desenvolupament de les fes-tes, també vos facem arribar el balanç econòmic de l’Obreria de SantAntoni a tots vosaltres, que hi heu col·laborat.

Pel que fa a l’entrada de fons, els productes de marxandatge (des-suadores, polars, mocadors i banderes) han tingut molt bona acollida–superant qualsevol expectativa- i han suposat uns beneficis nets de1.368.11€. Mitjançant els donatius rebuts per al desenvolupament deles festes s’han sumat 1.858€, provinents de entitats, empreses i par-ticulars. Així, en total, l’Obreria ha ingressat 3226.11€.

En l’apartat de despeses s’han destinat 471,76€ a la compra dematerial i productes per a dur a terme les activitats organitzades, amés de 259,18€ en conceptes financers i d’administració. S’ha d’es-mentar també el repartiment de 850€ en premis per als guanyadorsde les Beneïdes i, finalment, per col·laboracions efectuades s’han gas-tat 330€. El balanç, així les coses, ha donat un saldo positiu de1.315,02€. D’aquests fons, l’Obreria destina, segons estableixen elsseus estatuts, un 7% del seu pressupost a fins socials, 92,05 €queaquest any assoleix Càritas Son Servera.

Dit això, només queda agrair l’interés i expectació que diposita elpoble de Son Servera en aquestes festes i la resposta més que positi-va que genera. La dedicació amb què viviu aquesta celebració ésessencial per a que les persones que participen en l’organització sen-tin encesa l’espurna d’aquesta nostrada tradició i s’encoratgin a con-tinuar endavant amb la tasca per a millorar-les any rere any. Vosemplaçam a continuar col·laborant-hi. �

Moltes gràcies a tots i Visca Sant Antoni!

Obreria de Sant Antoni Abat de Son Servera

Cafè Sureda

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 971 58 62 18

dibuix de Pere Villalonga Servera 6e-B

dibuix dePaula Luján 6e A

dibuix deMarina Cabrera Fuster 6e C

fots: Sebastià Bauzà Vives

CREPÚSCULOABIERTO TODOS LOS FESTIVOS

Pan recién hecho · BollerÍa · ChucherÍas(bolsas para tus fiestas por encargo) · Tarjetasde teléfonos interenacionales · Bebidas frias ·Licores · Alimentación · Bocadillos · Pizzas · Fast Dog... todo lo que necesite de urgencia

Envio de dinero al extranjero

tel. 971 56 70 19

Més be pareix un títol d'un llibre, però no ho és. Aquesta es l'ex-periència que he viscut amb les festes de Sant Antoni d'aquest anyque acabem de començar.

La realitat no és més que una, unes festes que començaren ambmolta de tensió, al final han passat i pareix que dins l'experiència per-sonal, no han passades. Em sento molt be xerrant de les festes queper jo han estat de les millors que havia vistes mai. El poble esta d'en-horabona, no havia vist tanta de participació en molts d'anys, tal vega-da per la novetat de l'Obreria o tal volta per que han caigut amb diesprop del fi de setmana, que malgrat no ho pareixi, ajuda. Llàstima altrevegada que Cala Millor i Cala Bona no pogués gaudir de la seva festa,degut al mal temps, així i tot hi hagué foguerons que al matí següentencara estaven encesos.

Xerrant sempre de l'experiència personal que he viscut aquestsdies, puc assegurar que hi ha qualcú que pensam que no ens veu, quesegurament estaria ben content de veure que una cosa que començaramb un projecte, ha acabat d'aquesta manera tan joiosa per a tots. Nohi havia experiències anteriors per ell que donés sempre patiments i,mal "rotllos" com diuen ara. Però ens ha quedat ben demostrat que laconfiança que abocà a totes aquelles persones presents a les escolesvelles el maig passat, ha donat els seus fruits.

No totes les coses ens han sortides be, tal vegada necessitenpetits matisos, però donen a pensar que el camí que amb aquest pro-jecte en començat amb la col·laboració de molta de gent, serà el deseguir per el mateix camí. Esta molt clar que mai plou a gust de tots ique no tot es or el que llueix, ara que voldria pensar que totes les peti-

tes coses que eren importants per millorar, han estat fetes amb totesles ganes de veure el poble content, contenidor especial de totes leslluites per aconseguir-ho. Al final, totes aquestes petites coses han fetun cúmul de bones sensacions, que denoten una bona continuïtat.

Així ho farem si la salut ens deixa seguir endavant, i sobretot si elsmeus companys de junta així ho troben, vos puc assegurar que el camíque hem començat serà el futur de les generacions que ara han vistcom començava, sense cap mena de dubte ells seran els que haurande seguir portant aquestes festes aquí on es troben ara, organitzadesi participatives, no oblidant ningú per el camí a l'hora de tots els agraï-ments a totes les persones i entitats que sempre han estat i estan alnostre costat. �

17

Festes de Sant Antoni Abat 2014

Salvador Servera� Unes festes, mitja vida

fots: Sebastià Bauzà Vives

Aperitivo

******

Milhojas de verdura

con queso de cabra y miel

******

Tapa de atún rojo en teriyaki

******

Sorbete de mango al cava

******

Solomillo de cerdo ibérico al ajete

******

Postre casero

MENU SAN VALENTIN 2014 AlmossassaViernes 14 de febrero a partir de las 21:00h.

Precio (bebida incluida) : 25€ por persona / 49€ por pareja

Plazas limitadas. Reservas al 971823948.

18

Esports/ Neixaments / Motor

� Mallorca en florNo ho deixis passar més!

� 6 primers, 3 segons i 1 tercer per al Judo Renshinkan � Júlia Gomáriz Domenge

Entre gener i febrer, coincidint amb la flo-ració dels ametlers, l’illa de Mallorca adquireixuna bellesa espectacular. Els ametlers en flor,amb les seves variades tonalitats blanques irosades, tenen un atractiu especial i un no potdescriure amb paraules el que se sent quanrodes pels seus infinits i tranquils camins; elsnostres ulls no consenten parpellejar per noperdre ni un minut de tanta bellesa i l’aires’impregna d’una olor capaç de crear elsmillors perfums. Una infinitat de fotògrafs, pin-tors i amants de la natura en general vénen agaudir de l’illa en aquests mesos de l’any. I ésque gaudir-la en moto, una meravellosa illa dela qual només et separa un ferri a unes horesde la península, amb una temperatura perfec-ta i un paisatge tan acollidor, és una oportuni-tat que no pots deixar passar. Així que vos con-vid a gaudir de Mallorca en flor i de rodar enuna illa amb un hivern perfecte sobretot per anosaltres, per als grans amants de les voltesen moto. � Rafa Molta

Moto Rafamoltamoto.blogspot.comSeguros Scooter desde 80 euros al año

El passat 1 de febrer, a la seu dels esdeveniments federatius -elpoliesportiu de Sineu-, es varen reunir més d’un centenar de judokesper disputar el 3r Control Escolar classificatori per al Campionat deBalears i el Campionat de Mallorca júnior i sènior valedor per a la clas-sificació del Campionat d’Espanya.

El Renshinkan hi participà amb 10 representants que aconsegui-ren tres medalles d’or i una de plata en la categoria júnior, i tres ors,dues plates i un bronze en l’escolar. �

Medalla d’or júnior: MIQUEL CABRER, JAUME FERNÁNDEZ i NEUSTIZÓN Medalla de plata júnior: JAUME MAIMÓ JUAN Medalla d’orescolar: JUAN TONI ARQUELLADA, LOURDES FIOL i MIQUEL CABRER.Medalla de plata escolar: SERGI FULLANA, TOMÀS PEDRO FIOL.Medalla de bronze escolar: VÍCTOR MANUEL MORALES.

Dia 22 de gener del2014 nasqué na JúliaGomáriz Domenge, la filla dena Neus i en Dani, que n’es-tan, com no, més que orgu-llosos; i ja no parlem delspadrins, en Jaume i naIsabel, i de sa padrina joven’Amàlia.

Tota la família estan benalabats amb na Júlia, enho-rabona i que no sigui eldarrer! �

19

Publicitat

JD MOTORS

20

21

Publicitat

- Maria, com et plantejares des de Culturaaquest projecte tan ambiciós i alhora tan atrac-tiu d’obrir una finestra més al patrimoni cultu-ral i històric del nostre poble demanant al dra-maturg Antoni Palerm que en fes l’adaptacióteatral?

Al principi, fou només una idea. Desprésde fer-hi moltes voltes, vaig pensar que a SonServera teníem un autor i director teatral comen Toni i que l’havíem d’aprofitar. Així que li hovaig proposar i hem arribat al dia d'avui. Vullremarcar, però, que d'idees, tothom en té cadadia. Allò important és trobar persones que lespuguin fer realitat. I en aquest cas ho hemaconseguit.

- Antoni, crec que seria molt interessant per als nostres lectors queens fessis cinc cèntims de com vares iniciar aquest difícil repte, des deles primeres investigacions, la feina de recerca, l’escriptura del text ila teva feina com a director, a més d’una breu sinopsi sobre l’obra.

La primera font d’informació procedeix de la curiositat. Volia conèi-xer en profunditat els fets que aquí ocorregueren i vaig llegir tot el quevaig trobar referent a aquell temps. Com a escriptor, la immensa majo-ria dels fets descrits es poden documentar. La resta, el que pertany ala imaginació, és el que probablement succeí. Un pic saps què has dedir, has de prendre una perspectiva subjectiva per saber com ho volsdir. En qualsevol cas, és una història que sobrepassa la normalitat quo-tidiana.

- Una pregunta per a tots dos. Mai en la nostra història no s’haviarepresentat aquest passatge desolador de Son Servera i generalmentel record d’aquest succés sempre ha estat més bé institucional. Trobauque amb aquesta nova petjada en el camí de la nostra memòria podemtestimoniar encara més a les darreres generacions de serverins el quefou el pas de la pesta bubònica per la nostra comarca? Per què la cul-tura i el teatre tenen aquesta força que no tenen altres tipus d’estu-dis?

Maria. Vivim en una època totalment audiovisual i el teatre dónaresposta a això. Pensem que el teatre va servir, en un temps, per ferarribar obres literàries a un poble que era pràcticament analfabet. Avuien dia l'alfabetització de la població al primer món és universal. Així itot, de cada vegada ens hem tornat més còmodes i llegim molt poqueshistòries. El teatre és una forma d'arribar, sobretot, als joves.

Toni. El gran avantatge del teatre és aquest. Poder transmetre elque sentien les persones. El teatre succeeix en viu, i què millor que unamanifestació viva per transmetre la vida d'un temps.

- Antoni, ens pots xerrar una mica de la feina de direcció? No deuser fàcil fer feina amb tants actors i actrius i alhora situar-los en el con-text històric. N’hi ha que formen part de la teva companyia Sa Murga,que pugen a l’escenari de nou després de molts d’anys, però tambéhas comptat amb d’altres actors i actrius que s’estrenen en el món delteatre. Com has aconseguit dur aquest vaixell a bon port amb tantsreptes i peculiaritats?

Assajar amb persones que mai no han actuat resulta difícil i esti-mulant alhora. Quan algú descobreix el teatre apujat a un escenari, esdesenvolupa un dels processos més guapos que conec.

Entrevista

22

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08

Fax 971 56 75 25 Móvil 629 74 59 53

TALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITENEUMATICOSITVREPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

� Entrevistam na Maria Arenas i n’Antoni Palerm amb motiu de l’estrena de S’ANY DE SA PESTA dies 8, 9 i 14 de febrer a La Unió

Entrevista

23

- Maria, has revolucionat la més que sempre previsible festivitat deSant Ignasi... Com et sent després d’haver espanyat el motlo d’aques-ta festa institucional per fer-la més propera al poble? Tens pensat pera propers anys editar un llibre de l’obra teatral? Tal vegada serà elsegüent deute que tendrà la Regidoria de Cultura amb el poble des-prés de fer els possibles per fer arribar a l’escenari de La Unió aquesttast d’història de Son Servera.

Aquesta és la idea, editar l'obra. Però potser ara simplement hemde gaudir-la. Ja arribarà l'any que ve. Quant al fet d'espenyar el motlo,no n'era la intenció . No obstant això, pens que les festes, com mésinstitucionals, més allunyades del poble. No ens podem quedar nomésamb actes seriosos on l'assistència de persones minva cada any, sinóque hem de tenir noves idees i fer-hi participar els serverins i serveri-nes, com ha estat el cas d'aquesta obra.

Antoni, tenc el record de quan només era un nin que vengueres al’escola Jaume Fornaris i ens feres una xerrada sobre la pesta quanencara no s’estilava allò de fer xerrades i visites als escolars. I mira peron avui has duit la teva pròpia visió i el fruit de la teva investigació finsa una obra teatral. No hi ha res que es faci de bades... Estàs satisfetde la feina feta? Què ens podries contar de la feina de corredor de fonsque ha estat la teva tasca com a investigador dels successos històricsde la nostra vila?

No ho qualificaria com a feina. És un altre acte de curiositat.

M'agrada imaginar la vida d'un temps. Antoni i Maria, amb aquesta nova proposta heu aconseguit de nou

escriure noves pàgines en la història cultural i patrimonial de SonServera. Què espereu d’aquesta nova passa cap a la immortalitat quedóna la lletra escrita en benefici del poble?

Maria. Com a regidora de Cultura pens que aquesta obra donaràvida al nostre poble cada any que arribi el dia de Sant Ignasi. Esper quees pugui representar molts d'anys i arribi a moltes generacions serve-rines, ja que d'aquesta manera la transmissió de la nostra història icultura estarà assegurada.

Toni. Esper que la gent vengui a veure l'espectacle. Si a més amés descobreix que un producte cultural creat aquí mateix li resultainteressant, serà molt agradable.

- Voleu afegir res més?

Maria. Ja sabem ara que aquesta obra arribarà a molta gent. Lasegüent passa és aconseguir crear un lligam entre els actors i elpúblic. És fantàstic pensar que una part de la nostra història la puguemaprendre dels nostres amics i veïnats en directe. Aquesta és la màgiadel teatre.

Toni. Agrair la col·laboració de tots els que han fet possible queaquest espectacle s'estreni.� Manel Ismael Serrano Servera

“Assajar amb persones que mai no han actuat resulta difícil i estimulant alhora. Quan algú descobreix el teatre apujat a un escenari, es desenvolupa

un dels processos més guapos que conec”

Últimamente uno de los mayores trabajos del Partido Popular escrear problemas allí donde no los hay, desea aprobar una Ley queacaba de forma fulminante con la Ley de plazos y con la libertad dedecidir de las mujeres a ser madres.

Nos ha costado muchos años sentar unas bases, donde se traduz-ca la autonomía de la mujer en la posibilidad de decidir libre y respon-sablemente si opta por la maternidad o no, cuando y con quién.

Me veo obligada a escribir estas líneas ante la sorpresa de estosdías, en primer lugar, como mujer libre, consciente y responsable y en

segundo lugar como miembro de un consistorio. En ocasiones las votaciones que se realizan en la sala de plenos

de nuestro municipio, no pueden cambiar las mentes ni conciencias denuestros gobernantes centrales, pero muestra a nuestra ciudadanía laforma de pensar de los que aquí nos encontramos.

Es por ello, que mi sorpresa es mayor cuando en estos tiempos,RegidorAs de un partido político, mujeres modernas, libres y prepara-das, votan en contra de una moción presentada por el equipo degobierno, para defender la decisión de la mujer a seguir o no con su

embarazo. Sería una utopía pensar que el aborto des-

aparece con un prohibición… hay que recalcarque se sigue produciendo pero en peores con-diciones para la vida o salud física de la mujer.

Retrocedemos en derechos una vez más,imponiendo leyes más restrictivas que añospasados, y volviendo a una sociedad marcadapor el dinero, ya que las mujeres de primera,se podrán pagar un viaje y gastos para abor-tar libre y legalmente, con todas las garantíassanitarias, en cualquiera de los países deEuropa que tienen una Ley como la que tienehoy España y que Gallardón desea eliminar.

Y las mujeres de segunda que se deberánsometer como antaño a abortos clandestinos,como si fueran delincuentes.

Junto a este clasismo subyace, ademásotra marca ideológica, y es que el Gobierno delPP y Gallardón están tratando a las mujeresEspañolas como ciudadanas de segunda, sincapacidad para decidir por si mismas.

Ahora el esfuerzo de miles de mujeres,será luchar por mantener derechos ya ganadoscon la actual ley de plazos del 2010. Nos haya-mos sin progreso en un estado aconfesional ydemocrático donde los políticos que realizanlas leyes no deberían ser guiados por ningunamoral religiosa, sino más bien por el respetocomún y los derechos humanos. �

24

Elige tu montadito por 1 €y Caña por 1€

todos los días de 11h.-14h y de 20h. a 22h.

· Comida para llevar· Celebra tu cumpleaños(5,05 euros por niño entra bebida+picada+plato

a elegir, Castillo Hinchable opcional)

Opinió

Natalia Troya Isern

Regidora PSIB-PSOE

� El derecho a decidir nos hace libres

“ las mujeres de primera, se podrán pagar un viaje y gastos para abortar libre y legalmente, con todas las garantías sanitarias, en cualquiera de los países de Europaque tienen una Ley como la que tiene hoy España y que Gallardón desea eliminar”

CALA MILLOR 7Publicitat i Redacció

revista@calamillor7.comcalamillor7@gmail.comwww.calamillor7.com

609486509

Actualitat

25

L’Ajuntament de Son Servera signa unconveni amb l’Ajuntament de Palma i l’EMTde Palma per tal de subvencionar el transporturbà col·lectiu de viatgers que presta l’EMTper als residents serverins amb les mateixescondicions que l’Ajuntament de Palma téestablertes per al seus residents, per mitjà deles possibilitats que ofereix la tecnologia apli-cada a la seva Targeta Ciutadana.

L’Ajuntament de Son Servera demanà ini-cialment el reconeixement per al seus veïnatsdel ‘PERFIL UNIVERSITARI’. D’aquesta mane-ra, els universitaris de Son Servera gaudirande les mateixes tarifes de línies urbanes del’EMT per als residents de Palma. En conse-qüència, l’Ajuntament de Son Servera sub-vencionarà les diferències entre la tarifa per-fil no resident (1,15 €) i

la reconeguda i aplicada al perfil UNIVERSITA-RI. Per tant, l’estudiant serverí pagarà 0,45 €i l’Ajuntament de Son Servera es farà càrrecdels 0,70 € restants. La intenció d’aquestconsistori és intentar pal·liar la gran despesaque han de fer els nostres estudiants quanhan de partir cap a Ciutat per cursar estudisuniversitaris �

� L’Ajuntament subvencionaràpart del transport públic alsestudiants serverins

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

“l’estudiant serverí pagarà 0,45 eurosi l’Ajuntament de Son Servera es faràcàrrec dels 0,70 euros restants”

� Programació de febrer a La UnióDiumenge 16 de febrer a les 18 hTeatre familiar infantilCia. Disset Teatre presenta LA VERTADERA HISTÒRIA D’EN PERE POCAPOR Diuen que tenir por és normal: por dels fantasmes, de les bruixes,

dels dentistes… Però quan tenim poruguitis aguda convé anar a latenda dels Pocapor, on ens atendran de primera i, amb una mica desort, podrem conèixer la increïble història d’en Pere Pocapor, plena demisteris, màgia i sorpreses… i sense gens ni mica de por! Un espec-tacle sorprenent i molt complet, amb actors, ombres, titelles i màsca-res. Adreçat a públic familiar a partir de 3 anys.

Entrada: 5 €

Diumenge 23 de febrer a les 18 hCine comercialBlue Jasmine (2013, 98 min, castellà) Director: Woody Allen

Repartiment: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins... Gènere:comèdia, drama

Sinopsi: Jasmine, una dona rica i amb glamour que pertany l’altasocietat de Nova York, de sobte acaba sense casa ni diners, així quees trasllada a San Francisco per viure amb la seva germana, de clas-se treballadora. Ara s’haurà d’adaptar a la nova vida, cosa gens fàcilquan has estat la reina de Manhattan! Catalogada com una de lesmillors comèdies dels darrers temps de Woody Allen!

Entrada: 5 €

Dies de dol per al nostre poble i tambéper a la família del bàsquet serverí. Des d’a-quí volem donar tots els ànims tant a Josemi,jugador i capità de l’infantil masculí, com a naMagdalena i en José, espònsor de dos equipsi directiu del club. Des d’ara tenim un angeletque ens ajudarà en cada passa que donem.

MINIS CAN PEP SON SERVERA BÀSQUETAcaba la primera fase amb victòria dins

Porreres de més de 20 i amb això assolim el4t lloc, amb 4 partits guanyats de 10 jugats.

La nova fase ens durà per tota l’illa i mol-tes dematinades per anar a Andratx, Calvià iCiutat. Però amb moltes de ganes de fer-hobé i de mostrar la millora del joc de tot l’e-quip. Així partírem dissabte cap a Palma perjugar contra l’HISPANIA; al final victòria per

62 a 74, una passada veure el progrés d’a-quests nins. Ningú no diria que fa tan sols 3mesos que 4 dels 9 jugadors mai no havienjugat un partit oficial de bàsquet, així quegran feina d’en Vladi, que a més de ser ungran jugador també ho serà com a entrena-dor.

INFANTILS CAN PEP SON SERVERABÀSQUET Els dos darrers partits del equiphan estat jugats a casa i si bé tots dos hanacabat amb derrota, almanco han estat moltdiferents. Davant el Bunyola, ens tancaren elmarcador 14-64 i l’equip no mostrà la millo-ra en el joc que sí havíem vist davant elsmanacorins. Molt prest abaixaren el braços itret d’algunes bones aportacions individuals,la resta fou decebedor. Tot el contrari en eldarrer partit davant el Molinar de Ciutat enquè caiguérem per un 54-58; possiblementaquest ha estat el millor partit jugat pels nos-tres, amb molta de feina i lluita que, si bé al

final no bastà per guanyar, almanco serví perdemostrar-nos que ho podem fer. Dissabtejugam a Binissalem, un equip molt semblat alnostre i on esperam mostrar la millora en eljoc i acomiadar la fase amb una victòria.

JÚNIORS MARINS PLAYA SON SERVERABÀSQUET Sempre deim que ens sentim moltorgullosos de l’esperit de lluita d’aquestequip, però en aquesta ocasió va ser diferent.Jugàvem a ca nostra contra els líders de lacategoria Bahia-Sant Agusti. Tots sabem quesón millors que nosaltres i que difícilmentpodem competir contra ells, però això no voldir que hàgim de deixar de lluitar i prendreuna relaxing tarde, perquè fer això equivalque ens passin per damunt i ens pugin elscolors a més d’un, perquè així el càstig en elmarcador fou de 30-97, més que merescut,més pels demèrits nostres que pels mèritsdels ciutadans.

2a AUTONÒMICA CAFÈ DEL MAR SONSERVERA BÀSQUET Tres darrers partits amb3 noves derrotes. Contra el Porto Cristo d’enToni Nadal (65-61) i contra l’Escolar (50-58)haguéssim pogut acabar de manera moltdiferent, però al final, malgrat anar davantdurant molt de temps, tampoc no va poderser. L’equip sempre arriba als finals amb elsseus millor elements molt cansats o a la ban-queta per faltes personals, i això ho aprofitenels rivals, tots ells bastant més veterans. Enel partit darrer jugat a Felanitx (73-47), amb26 punts d’avantatge i un fort càstig per unamala segona part, al descans guanyàvem(24-25), però com hem assenyalat en moltesocasions la inexperiència, la falta d’un líder ila manca de bones rotacions ens passa fac-tura.

1a AUTONÒMICA CAFÈ DEL MAR SONSERVERA BÀSQUET A falta de dos partits peracabar aquesta fase, ens en falta un per clas-sificar-nos per al play-off pel títol. En teoria el4t lloc està a l’abast i diumenge jugam con-tra l’Hispania, el coer del grup, i l’altra setma-na dins el Molinar, que també es troba a lapart baixa de la taula. Aquest equip està fentuna segona volta de pinyol vermell i tan solshem perdut un partit, i el darrer, jugat contrael Zona5 de Manacor, dins Na Capellera iamb més de 350 persones a les grades, vaser espectacular perquè els dos equips llui-taven pel 4t lloc i la victòria fou serverina per58-72. Destacar en M.A. Llompart, que ambuna gastroenteritis s’aixecà del llit i vengué adonar-nos aquest plus de veterania i qualitatque ens feia falta. També en Vladi i el gran tirexterior d’en Rafel, però sobretot la feina d’enTià Rigo, que possiblement jugà un dels seusmillors partits. Fins una altra i mentrestant, sivoleu, ens podeu seguir per facebook, algrup SON SERVERA BASKET (es veu que hoescriguérem en anglès per adaptar-nos alTIL!). �

26

Esports

� Basquet Serverí

Des de sempre i com a forma de fugir del’aïllament, els humans tenen necessitatd’establir i formar grups per fer front als rep-tes, preocupacions i dificultats que van sor-gint. En el cas dels empresaris, es veuentambé amb aquesta necessitat de sumaresforços per superar millor els obstacles quesegur es trobaran.

Avui l’associacionisme és una realitatpròpia de les societats modernes i democrà-tiques i per això les administracions públiquesno sols l’han de protegir i donar-hi suport,sinó també fomentar l’afiliació, la creació, laparticipació i la implicació. L’associacionismeés un element de vertebració de la societat iun important instrument per enfortir la demo-cràcia. En termes generals, podem dir que elque cerca l’associacionisme empresarial ésdefensar col·lectivament els interessos delsseus associats. Però també ha de servir coma motor impulsor dels canvis necessaris per auna millora constant de tot el que possibilitael producte d’aquests associats.

Tot empresari ha de vetlar pels seus inte-ressos particulars i valorar les iniciatives demillora que estimi, però el fet de no associar-se repercuteix directament en l’evolució del

seu negoci perquè cada dia es prenen deci-sions o millores que no s’aplicaran per laimpossibilitat de presentar-les conjuntament.Si pensam que les associacions són el motorentre el que és públic i el que és privat, calconsiderar l’associacionisme empresarialcom una eina i una responsabilitat delsempresaris, ja que les empreses tan sols fun-cionaran si aquest motor funciona, cosa querepercuteix positivament en el sector i en lamillora del dinamisme econòmic i competitiu.

Es poden tenir problemàtiques diferents,però està clar que no seran escoltades igualindividualment que si la veu es planteja deforma conjunta amb altres empresaris quetenen les mateixes inquietuds i interessos. Elfet de pertànyer a una associació també durimplícit tenir més informació de l’entorn queajuda o hauria d’ajudar a prendre decisionsencertades amb vista al futur dels negocis.

L’associacionisme no sols s’ha de pre-veure com un mètode de defensa dels seusassociats, sinó també com un element coor-dinador que ajudi a identificar oportunitatsque es puguin aprofitar. Ha de ser una eina iuna responsabilitat dels empresaris on elgrau de representativitat és el que el farà

prou fort com per dur a terme la seva tasca.A major representativitat, majors garantiesd’èxit i major força com a interlocutor.

Normalment, i molt més en aquestsmoments de majors dificultats, quan parlamd’associacionisme empresarial, tot empresarivol saber quins avantatges econòmics i quinsserveis tendrà com a associat i, sens dubte,aquesta és una part important però no n’ésl’única. N’hi ha d’altres que tenen a veureamb les relacions humanes, part important detota empresa, ja que de vegades la soledat il’aïllament no permeten veure les coses ambclaredat; per això compartir els problemes ésimportant per tal de solucionar-los, ja que totspoden aprendre dels altres. Tots poden apor-tar la seva feina, les seves idees, la sevavisió.. A l’actualitat, la competència és cadavegada més gran i individualment l’empresa-ri té dificultats per accedir a moltes instanciesque sí podrien fer-ho conjuntament. Per créi-xer cal ajuntar-se ja que pertànyer a un grupaugmenta les possibilitats per competir i serun referent del sector representat i, a més, siels empresaris no diuen el que volen i fanforça per decidir el que és important, altresdecidiran per ells. Per això avui l’associacio-nisme empresarial és més vigent que mai.

Sempre es poden trobar diferències, peròsegur que són més les coses en què coinci-deixen per arribar a ser un lobby i tenir poderefectiu. Els empresaris han d’assumir que noestan tot sols i que l’associacionisme és mésnecessari que mai com molt bé resumeix lafamosa dita “la unió fa la força”.

L’associacionisme també aporta a l’asso-ciat un valor afegit que és una imatge de pro-fessionalitat i fiabilitat davant els seus clientsi també guanya amb credibilitat i reconeixe-ment per part d’altres institucions privades iles administracions públiques. En el nou con-text social, econòmic i polític en què ensmovem, la col·laboració entre el sector públici el privat és vital per poder sobreviure a lacrisi i plantejar un futur amb optimisme.�

27

� Associacionisme EmpresarialOpiinió

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

LIMPIEZA DE VEHÍCULOSTE ESPERAMOS, PREGUNTA

POR NUESTRAS OFERTAS

Antoni Sansó

Gerent de l’Associació Hotelera

Badia de Cala Millor - Sa Coma

28

Opinió

Maria MigliaccioMateu Servera “Fena”

� "Dos mots" sobre la conferencia de A. Palerm

Acudí a la conferencia esperanzado que el coferenciante nos infor-mara de algo nuevo de este hecho tan importante que, por desgracia,acaeció en nuestro pueblo. Para mi fue demasiada larga, aunque esverdad que hay mucho que decir, pero para mi se repitió demasiado.

Vayamos a lo último que fue lo más interesante. En el ''Ruegos ypreguntas'', yo le dije que mi versión de la peste de Artá, tenía una ver-sión muy diferente.

Ahora voy a contar el caso tal como ocurrió. Hace años, en el actoque se celebra en el Ayuntamiento el día de San Ignacio después delOficio, me encontré con dos personas de Arta de acreditada cultura.Ellos eran en Xerafí Guiscafre (que fue director del Teatro Principal dePalma) y el jesuita Nicolás Pons. Yo los conocía del tiempo que mi her-mano estuvo de ecónomo en Artá y, como es lógico fui a saludarlos,hablábamos de la peste y yo les hice la siguiente pregunta ¿como esque Son Servera daba cuenta a la Junta de Sanidad de Palma de laepidemia que sufría el pueblo y en cambio Arta decía que no pasabanada?. Me contestaron lo siguiente ( que es lo mismo que expuse enla conferencia). Resulta que al Marqués de Bellpuig, la peste le pilló ensu ''possessió'' de Artá, es decir Bellpuig y, como es lógico se asustó.Pasan los días y la peste sigue aumentando. Entonces decide (porqueera al Marques de Bellpuig) saltar el cordón sanitario, su familia y todala servidumbre. Pensad por un momento, si unos pocos hubieran esta-do apestados, toda Mallorca no se hubiera escapado de la epidemia.Pero esto no lo es todo. Cuando la Junta de Sanidad de Palma se diocuenta, puso en cuarentena....solo al sevcicio. A esto lo reafirma en sulibro ''La pesta de 1.820, a Son Servera, Artá i Capdepera'', la medi-co especialista, natural de Artá Dª Juana Sureda Trujillo, nos dice:...els servidors del Marquès de Bellpuig d'Artá, foren detenguts el 29de Maig a la ciutat de Palma, sense poder tornar al seu poble, forenposats en quarantena sense més preambul''

A este libro, cuya autora ha escrito varios libros, además viene defamilia de acreditada cultura, el conferenciante le puso pegas (por nodecir un cierto desprecio). No me parecio esta postura muy digna quedigamos ( es que dio por tierra sus argumentos) Recordé la máximaque dice :QUIEN NO RESPETA, NO MERECE SER RESPETADO. Le res-pondí como se merecía, aunque reconozco que no debía de hacerlo.Entonces el conferenciante en un tono burlón y despreciativo dij : Subetu y terminarás la conferencia. Pude haberla hecho, y desde un princi-pio, todo, todo lo que dijo de una cierta importancia ya hacia tiempo

que lo sabía. Pero este señor ¿que se ha creído? ¿que está por enci-ma de todos? Posiblemente he leido sobre la peste y lo que conciernea nuestro pueblo más que él.

He hablado con frecuencia con el cura D. Antonio Gili (qepd) sobreeste tema y los que tienen que ver sobre nuestro pueblo. Me regalódos libros que dedicó a la historia de nuestro pueblo Hace unos ochomeses que voy al archivo municipal tomando notas del pueblo, senci-llamente porque es un tema que me apasiona, no para dar conferen-cias, tal vez algún articulo sobre la revista. Es que esto de dar confe-rencias, esta indicado para las personas preparadas ( también por loque veo, por las que creen estarlo) En cuanto a la conferencia, no laempece yo (ya he dicho lo que pienso de los conferenciantes) pero encierto modo, si la termine yo, me apoye en la verdad que el conferen-ciante no sabia. Si sabia que hubo peste en Artá, que hubo más dedoscientos muertos más que en Son Servera incluso que se enterra-ron por San Salvador, pero el motivo real, el porqué en Artá, en sumayoría desconoce esta terrible tragedia. Ni lo sabía NI QUISO ADMI-TIRLO. Es que en Artá, sobre este tema, es curioso lo que pasa. Sobreeste tema hable con un ''artanenc'' creo que bien preparado, de 36años de edad y para él fue una sorpresa lo que le decía, incluso mepidió que hiciera un articulo y que lo mandara a la revista de Artá''Bellpuig''. Yo le deje que, las per sonas cultas, si debían de saberlo,cosa que aceptó. Curiosamente el mismo día me telefoneó un amigode mi edad de Artá. Aproveche para informarle del tema y lo sabía. Yme lo explicó. El sacerdote he historiador D. Antonio Gili, en sumomento escribió un folleto y lo aclaró todo.

Es que a lo que se refiere a nuestra historia, ya sea por ignoranciao por ''pavoneo'', está maltratada. Fijense en lo que se escribió en larevista referiéndose a la peste se dijo : '' En el año 1.820, en tiemposde Jaime II'', y fue ¡cinco siglos después¡. En otra ocasió, sobre elmismo tema, no menciono para nada el cementerio del ''Puig de saFont'' que se supone que hay más apestados enterrados. Y muchasmás lindezas.Y ya que he nombrado el cementerio. El actual se hizodespués de la peste. Y que Son Servera, debido a la peste,marco unhito en Mallorca, empezaron a construir cementerios en los pueblos.Son Servera enterró dentro de la iglesia del año 1.741 hasta el año1.820. los primeros apestados se enterraron dentro de ella. Y para ter-minar. A LA HISTORIA HAY QUE RESPETARLA, NUNCA CAMBIARLA�

¿como es que Son Servera daba cuenta a la Junta de Sanidad de Palma de laepidemia que sufría el pueblo y en cambio Arta decía que no pasaba nada?

Restaurante

El CruceMenú diario caseroCocina mallorquinaPaella y cochinillos

para llevar

Los domingos y festivos menú especial por 18 eurosEntrante

FRITO MALLORQUINó FRITO MARINERO

Primer Plato:SOPAS MALLORQUINAS ó

BOQUERONES A LA ANDALUZASegundo Plato:

CHULETAS DE CORDEROLECHAL MALLORQUÍN ó

BACALAO A LA MALLORQUINA DE LOMO

ALTO SIN ESPINAS ó ENTRECOT TERNERA GALLEGA

Postres:SABAYON HELADO ó

FRUTA DE LA TEMPORADAIncluye una botella de agua, vino aparteCada 15 días cambiamos de Menú para satisfacción de nuestros clientes

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Estamos aquí otra vez

cenas de grupos con precios especiales · Jamon Iberico y Queso manchego

29

José L. del Reino

� Cosas difíciles de creer

En este santo país de nuestros pecados, cada día nos ocurrenaccidentes domésticos, que, si no fuera porque estamos en España,serían imposibles de tomarlos en cuenta.

Uno de los más chocantes de los últimos tiempos, por su variedady cantidad de elementos que se han dado en el asunto, es el boule-vard de Gamonal. En la mayoría de los pueblos de España, Son Serveraincluido, estaríamos encantados con tener nuestro boulevard con suzona ajardinada, aparcamientos y demás parafernalia. Allí, parece queno, a pesar de haber votado a un Alcalde que llevaba ese asunto en suprograma y por mayoría. Bueno, pues se empieza la construcción y, depronto, aparecen una serie habitual de elementos que parecen estar

en contra, junto con los habituales extremistas de izquierdas y las,desgraciadamente, también habituales , hordas de “ninis” que no per-tenecen al pueblo y cuyo principal cometido no es otro que protestarcontra todo, recortes incluidos, destrozar todo material urbano que seencuentre en el pueblo y hacer frente a los policías.

Sorprendentemente, el Sr. Alcalde, con la disculpa “de no enfren-tar a los gamonalenses” o comoquiera que se llamen, decide no hacerel famoso boulevard “por el momento”. Como la gente sigue con susdestrozos y sus follones, dispone que no se hará.

El Alcalde no dimite y, como resultado, deja abierta la puerta paraque cada vez que decida hacer algo, los elementos habituales repitan

la hazaña y que en ese pueblo nunca más sehaga nada que los alborotadores no quieran quese haga. Así de bonito y así de idiota.

En los países que aspiran a ser independien-tes, la cosa sigue su camino: Cataluña continúacon su matraca, haciendo gestos de cara a lagalería, mientras el Sr. Rajoy, en una de susdeclaraciones fantasmas a Antena 3, aseguraque de independencia, nada. Que ni lo sueñen.

Entretanto, por el País vasco, su Lendakari,con las mismas luces que el “estrellado I barre-che, se dispone a seguir el mismo camino: alian-zas con la familia etarra, ayudas a familias deasesinos encarcelados, quejas al Gobierno porhaber encarcelado a la Jefa etarra, de lio cuaL sealegran hasta los mismos presos, con lo cual sefortalece la idea de que el Sr. Urcullu ha nacidoen Bilbao y ya sabemos que los de Bilbao (Bilbopara los amigos) además de nacer donde quie-ren, hacen lo que quieren… hasta que los des-piertan y los enfrentan a la dura realidad.

El PP, con una mayoría absoluta pero quefunciona como si no fuera ni mayoría ni absolu-ta, siguen pidiendo permiso cuando quierenhacer una nueva ley, sea del aborto o para pro-hibir la caza de saltamontes en Venezuela. Y esque el Sr. Rajoy es tan “buenista” comoZapatero, pero sin la mala leche que gastaba el“compañero”, ni, por descontado, su sectarismo.

Mientras, el PSOE, dice que hace pero nohace nada. Me explico: dice que no a todo0 loque desea hacer el PP, pero al mismo tiempo sequeja de que ellos quieren pactar cosas, pero elPP, esa partida de inmovilistas, non quiere. Osea, que ¡Viva España manque pierda! Y al queno crea en Dios, con su pan se lo coma.�

Opinió

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Almacén cerrado al público

PARA CONSULTAS: Calle Tramuntana nº 14 de Cala Bona

Limpiezas,Extracciones de Humos

Cocinas y Filtros

“El PP, con una mayoría absoluta pero que funciona como si no fuera ni mayoría ni absoluta, siguen pidiendo permiso cuando quieren hacer una nueva ley,

sea del aborto o para prohibir la caza de saltamontes en Venezuela”

30

Don Jaume a la carrossa recollint les joies La millor pancarta de les Festes Dos dimonis al Canvi de Murta

...Com cada mes ho he deixat pel darrer moment, soc comaquells estudiants que ho deixen tot pel darrer dia...

...El mes passat vaig fer una proposta de sous pel batle ipels regidors, però el sou d’en Toni Monjo va aparèixer reduït anomés 500 euros...L’error no va ser meu...quan en Manu va trans-criure el meu escrit va fer desaparèixer un 1, sense voler....Siqualcú no ho creu li puc mostrar el correu electrònic original....Jan’he xerrat del tema amb el batle i vaig poder aclarir un parellde coses....Segons el batle ell no cobra 3000 euros mensuals,només en cobra 2100, però nets...( quants euros ens deu costar,entre sou net, Seguretat Social, IRPF....segur que són més de3000 )...També em va dir que és el batle que té el sou mésbaix de la comarca...Ho crec...Però també som un delsAjuntaments més endeutats de la comarca, o no???........Si tenimtants de deutes s’haurien de reduir despeses, començant pelssous de les persones que voluntàriament es varen presentar aunes eleccions per aconseguir el millor pel seu poble...

Els foguerons de la infantesa esdevenen calius apagats/ cen-dres escalivades, /adobs de vulgaritat que encenen morts len-tes.

Ph Bàsic ( Jaume Caldentey Bennàssar)

...Que vos puc contar de les passades FESTES DE SANTANTONI, de tot i molt més...

...Sa gent s’ho va passar molt bé, alguns massa bé....Sescompletes molt concurrides...La nota negativa un parell de per-sones que entraren a l’església amb els seus tassons de begu-da, i bevent com a valents que es devien sentir...La nit era moltllarga, no podien haver esperar a beure a la plaça o a qualse-vol fogueró???...

...Tot es començar, ja duc 340 paraules....Després d’haverdinat una estoneta més i sa secció quasi estarà enllestida deltot...

...El canvi de murta no oficial va ser un èxit, molta gent imolta animació a la casa de tots els santantoniers, CA’N JOANSIULO...

I sense la presencia de la majoria de regidors, el batle nohi va faltar,ara no record si la regidora de festes hi era, tampoc recordsi vaig veure na Maria Arenas, sí que vaig veure a n’en Biel Lago,i

m’han dit que en Pep Campins hi va anar quan va tancars’Autoescola...Al 2015 aquest acte hauria de tornar a aparèixer alsprogrames oficials, com abans...Quatre pintades en contra d’en Siulono ens aturaran...Mai havia anat a n’aquest acte i ara puc dir que si lasalut acompanya no deixaré de col·laborar-hi, amb botelles d’herbes,amb coques o amb el que en Joan i N’Aina em demanin...

...L’altre assumpte negatiu va succeir a ses Beneides...A una per-sona no li va caure bé sa samarreta verda que una carrossa duia pen-jada i la va arrabassar....No sé com ha acabat es tema, si hi ha inter-vingut l’autoritat competent, on és la samarreta, i qui és sa personaque la se’n va dur...Diuen que el seu nom és Jaume i que és mallor-quinista....A lo millor si sa samarreta hagués estat vermella no haguéspassat res...Aquesta samarreta arrabassada ha estat un precedentmolt perillós...Es pendran mesures per aconseguir que al 2015 noocorri cap fet similar???..

...Segons fons generalment ben informades el canvi de lloc defeina de la dona d’en Joan Siulo no té res a veure amb el canvi demurta...

...Però no tot han d’esser males noticies...Aquella pancarta fetaper uns jovenets demanant UN POBLE UNIT, fou el millor de SantAntoni, i veure a don Jaume a la carrossa de S’Obreria una altra cosapositiva...La tercera fotografia que he enviat ja no ser com catalogar-la...

...Al fogueró de Sa Taverna Gallega un amic em va contar unahistòria que segur molts de vosaltres heu sentit en més d’una oca-sió, però que no he escoltat ni he llegit a cap mitjà de comunicació:

“En Barrientos sempre va dir que no tornaria a governar amb enToni Monjo...En Toni Monjo no es cansava de repetir que no tornaria agovernar amb en Barrientos...Per què tots dos canviaren d’opinió???

Per què en Toni Monjo no va voler signar un Pacte de Govern ambel Partit Popular???...La solució és molt senzilla: El Partit Popularnomés acceptava una DEDICACIÓ EXCLUSIVA i els Independents envolien almenys QUATRE...El PACTE PSOE- INDEPENDENTS no es vasignar per afinitats ideològiques...les afinitats erenECONÒMIQUES...”Així m’ho contaren i així ho he contat...I sí algúdel PSOE o dels INDEPENDENTS té una altre versió que la facipública, i així ens assabentarem tots....Gràcies per endavant...

...Molts de serverins saben coses que només conten en pri-vat, pels caps de cantó o al bar o a sa perruqueria...Si teniu

� Xerrim Xerram Febrer 2014 Sebastià Vives “Perleta”

Error sou del Batle - Proposta Sou Batle i dels Regidors - Festes de Sant Antoni - Canvi de Murta no oficial - Oneren els regidors? - Samarreta arrebassada - Precedent molt perillós - Misa Tridentina al Monestir de Ses Carmelitesde Palma - GPS als vehicles municipals - Segon sopar quintos del 51 - Via Verda - Bus Urbà - Fogueró de Sa TavernaGallega - Rebaixant els impostos - Sebastian Coe

Xerrim Xerram

Xerrim Xerram

31

interès en que alguna informació vegi la llum no dubteu a posar-vos en contacte amb la persona que signa aquestes xerrame-ques...Vos assegur que la vostra identitat serà respectada, men-tre les informacions siguin respectuoses i comprovables...

...I ja duc 862 paraules, si el meu ordinador no s’ha errat...

...Fa uns dies el President del Govern Central va anunciar auna Convenció Nacional del seu partit que prest baixaran elsimpostos...Faran el mateix els governants serverins???...

...Fa uns dies vaig rebre una carta sobre l’import que cobra-ria de Pensió al 2014....Em pujaven el sou un 0’25 %...Una bar-baritat...Però com que m’apujaven l’IRPF , ara cobro 16 euros menyscada mes....Per això no m’ha crec res del que va dir en Rajoy...Totsels polítics, o quasi tots, són uns mentiders compulsius...

...Els Quintos del 1951 poden estar tranquils, el SEGON SOPAR ja

està en marxa...La data elegida és el DIVENDRES 21 del propermes de març...De local només hi ha una proposta, anar al mateix llocque l’any 2013...Si algun de vosaltres voleu fer alguna propostaposau-vos en contacte amb en Tomeu Sanxo, na Maria Rum o amb elque signa aquesta secció...Prest anirem avisant a tots els que estan alllistat oficial...Si qualque persona nascuda al 51 i no va poder assistiral primer sopar serà benvingut, hagi nascut a Son Servera, a saPenínsula o a l’estranger...

...El Govern Balear, que prest començarà les obres de la Via Verda,ha comunicat que augmentarà escandalosament les freqüències delsautobusos a la Comarca de Llevant, per compensar les no finalitzadesobres del Tren Tram...

...I ja que xerro de busos, quan es decidirà l’equip de GovernServerí a fer públics els comptes del BUS URBÀ ???...Comença

a ser hora de que els serverins ens assaben-tem de com es tuden els nostres doblers...Faquatre dies que em top per sa carretera amb elBUS VERDÓS i sempre hi veig el xofer totso-let...Quina tudada de doblers!!!

...Ho faran públic abans de les eleccionsdel 2015???...A lo millor fins i tot proposen alsseus programes l’eliminació definitiva d’aquestruïnós servei...

...Hi posaran també als seus programesque es reduiran els sous???...

...I ja duc escrites 1183 paraules, quasires... ...I continuo... ..El proper mes vos xerra-ré una mica del tema dels GPS que duenalguns vehicles municipals...

...També podria xerrar de l’aigua ques’embassa quan plou un poc a devora l’illetade devora el restaurant de S’Entrada...Ja serque l’obra la va fer el Consell, però la rasant nola varen fer com cal...Amb dos pots d’asfalt lanostra brigada ho podria solucionar fàcil-ment...

...Estic acabant, però ja vos puc anunciardos temes del proper Xerrim Xerram, per unapart vos xerraré d’un atleta anglès anomenatSebastian Coe, dedicat al meu veïnat Carlos.

...I l’altre tema es contar-vos que el passatdiumenge 2 de Febrer varem participar a unamissa Tridentina, a l’església del Monestir deles monges Carmelites Descalces...I dic varemperquè també hi va assistir la meva dona ,lameva sogra i la sogra del meu fill Sebastià...Vaser una experiència inoblidable...Don Jaume,el rector de la parròquia serverina, ja m’haenviat per correu electrònic dues fotogra-fies...Don Jaume sol cantar molt, però enaquesta ocasió les que més cantaren foren lesmonges de clausura ,unes veus que maipodrem oblidar...Varem quedar amb ganes detornar-hi....Hi tornarem, segur...

I després de prop de 1400 paraules emdespedesc ....Fins al proper més de març ,queja faré 63 anys, si no hi ha res de nou... �

“Al fogueró de Sa Taverna Gallega un amic em va contar una història que segur molts de vosaltres heu sentit en més d’una ocasió, però que no he escoltat

ni he llegit a cap mitjà de comunicació”

32

Estimats Lluís i Joana,Després d’un inici de curs “atropellat i mogudet” quina manera

millor de despedir l’any i el trimestre que amb una celebració onesteim envoltats d’’amics i companys.�Pels que hem estat alumnesvostres i després companys de feina -(com és el meu cas), dir-vos queha estat un honor poder fer part del camí amb voltros i que, fora saber-ho, heu estat el millor dels exemples i una font d’experiència on poderaferrar-nos per fer front al dia a dia de l’aula. Si com alumnes vos res-pectàvem i estimàvem, com a mestres i persones encara més. Per totaixò i per innumerables motius, moltíssimes gràcies!!

Lluís gràcies per la teva calma, seny i saber estar, sempre posantpau i fent veure el caire positiu de les coses. Amb el teu xerrar pausati amb els teus arguments ben raonats ets capaç de convèncer i donarforça a tots aquells que necessitam una “empemteta”. D’aquestamanera, amb el teu esperit lluitador, ens donaves forces cada matí percontinuar aquesta darrera batalla.�Joana, ets la dona dels mil recursos,

amb totes les teves “nines” a les ordres i lluitant per aconseguir objec-tius mínims com, per exemple,una sala de mestres endreçada…notens cap repte impossible ni cap nin o nina que es quedi sense apren-dre a llegir. Alegre i organitzadora “per vocació”, sempre organitzantl’escola com si fos casa teva i tots noltros una gran família.�Ai! I quèfarem fora voltros?!!!�Ara comença una nova etapa i aquesta que aca-bau formarà part de la història de les vostres vides. El próxim capítoldel vostre llibre, l’heu d’escriure voltros sense normes, sense obliga-cions ni imposicions. Voltros sereu els únics protagonistes amb un guiócomú: gaudir de la vostra família, del vostre merescut descans, fer totallò que fins ara no heu pogut i disfrutar de cada minut de la vostrahistòria particular.�

Molta salut i enhorabona als dos!!

� Comiat dels mestres JoanaGalmés i Lluis Cladera

Després de quasi 30 anys a la nostraescola, a na Joana i en Lluís els ha arribatl'hora de jubilar-se. Aquí teniu l'escrit que

els hem fet el claustre de mestres:

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLOUn

toque de elegancia para sumesa

CEIP Jaume Fornaris

La periostitis tibial es un proceso inflama-torio que afecta a la parte anterior de la pier-na, en la zona comprendida entre la rodilla yel tobillo, lo que se conoce como espinilla. Seproduce una irritación o inflamación delperiostio (telilla que recubre el hueso de latibia y le da sensibilidad). Su causa es múlti-ple y puede afectar a cualquier persona quesufra un exceso de tensión sobre las partesblandas de la zona, como pueden ser losdeportistas, muchos de ellos corredores.

Lo que suele ocurrir es que las partesblandas, músculos y fascias, que se insertansobre el periostio tienen demasiada tensióndurante un tiempo prolongado y acaban irri-tando e inflamando el periostio, de ahí elnombre de periostitis. Dependiendo de la gra-vedad de la lesión el paciente referirá más omenos dolor y este se manifestará haciendodeporte o simplemente caminando, si el pro-ceso es muy agudo.

Como hemos comentado antes, la perios-titis es una lesión muy frecuente en deportis-tas, a los cuales, la tensión generada en losmúsculos que forman parte de la pantorrillales ocasionan esta dolencia, difícil de eliminarsi no se coge a tiempo.

Si se trata en cuanto aparecen los sínto-mas se consigue recuperar la lesión sin quese tenga que dejar la práctica deportiva, de locontrario, y si el proceso inflamatorio llevatiempo instaurado y no mejora, es precisoreposar y tratar hasta que las molestias hayandesaparecido. Los pacientes suelen referir undolor en la parte anterior de la pierna, en lazona conocida como espinilla, parecido a la

sensación de un hematoma o golpe. La periostitis no es siempre una lesión

difícil de curar, pero curiosamente hay casosen los que ni siquiera el reposo es suficiente.Se deben tratar las estructuras que estángenerando la tensión en el periostio. El trata-miento básico de una periostitis tibial en fisio-terapia y osteopatía sería el siguiente:

- Comenzaremos eliminando cualquierrestricción o bloqueo articular en el primeramortiguador del cuerpo, el pie. Si el pie noamortigua bien es probable que durante cadapisada la tibia sufra más tensión de la habi-tual. Trataremos sobretodo la articulacióntibio-astragalina y el par cuboides-escafoi-des.

- Seguiremos tratando los músculos de lapantorrilla como podrían ser gastrocnemios(gemelos), sóleo o flexor común de los dedos.Realizaríamos pases profundos desde el ten-dón de Aquiles hasta el hueco poplíteo (parteposterior de la rodilla) hasta notar como serelaja toda la pantorrilla.

- El próximo paso será tratar el periostioen si, realizando pases profundos en la uniónentre la tibia y las partes blandas, recorriendoel conjunto de la espinilla e incidiendo en laszonas más cargadas. Esta es parte funda-mental del tratamiento y suele ser bastantedolorosa.

- Otra fase del tratamiento podría ser lautilización de la técnica de la punción seca,tratando los puntos mas dolorosos con agu-jas. Es una técnica invasiva con la que se pre-tende irritar el periostio, así se produce unaumento considerable de la vascularización

de la zona y del aporte de oxigeno, los cualesayudarán a eliminar la inflamación.

- Todo estos pasos acompañados de 15-20 minutos de hielo sobre la zona dos o tresveces al día y estiramientos frecuentes a dia-rio sería un tratamiento completo y con altopronóstico de recuperación.

La prevención de cualquier lesión es elmejor tratamiento. Para ello recomiendo des-cargar la musculatura de vez en cuando paraevitar llegar a esta situación, aplicar hielo yrevisar que el pie esté amortiguando correc-tamente en la pisada. Si es una persona pro-pensa a tener mucha tensión en la pantorrillasería indicado la utilización de medias decompresíón, especializadas para este fin, a lahora de realizar la práctica deportiva. De estamanera las micro vibraciones que se produ-cen en la pantorrilla durante el deporte dismi-nuyen considerablemente y no se transmitetanta tensión a la tibia.

En definitiva, la periostitis es otra de esaslesiones típicas en deportistas que aquellosque la han padecido alguna vez quieren pre-venir como sea. Su diagnóstico y tratamientoprecoz evita tener que abandonar el deporteindefinidamente, por lo que si lo cogemos atiempo evitaremos frustraciones futuras. Noolvide consultar siempre a un profesionalcualificado, su estado físico y anímico se loagradecerá… con la salud no se juega.

Aprovecho la ocasión para dar mi mássentido pésame a toda la familia y amigos deJuan Rojo, compañero y colaborador de CalaMillor 7. D.E.P. �

Salut

33

Joaquín García Roll,

(Fisioterapeuta del centro “Ekilibria“)

� Periostitis Tibial en deportistas

“la periostitis es una lesión muy frecuente en deportistas, a los cuales, la tensión generada en los músculos que forman parte de la pantorrilla les ocasionan

esta dolencia, difícil de eliminar si no se coge a tiempo”

Sorprende a tu pareja

por San Valentín

Diselo con

flores

Per un costat, la nina estava contenta, perquè li agradaven els quianaven a ser els seus pares, però quan mirava el seu amic es posavatrista, perquè pensava que no el veuria més... estava embullada.

El seu amic es va apropar a ella i li va dir a l’orella:- No et preocupis, els anys a la terra passen volant; a més, apren-

dràs moltíssimes coses interessants i divertides. Trobaràs bons amicsi segur que arribaràs a sentir-te com si fos la teva casa de tota la vida.

- Però no et veuré i t’enyoraré! -va dir la nina mentre se li escapa-va una llàgrima.

- No m’enyoraràs, perquè en acomiadar-me et donaré una besa-da al front i oblidaràs tot el que has viscut aquí, fins i tot t’oblidaràs demi!

-li va dir ell.La nina es va abraçar al seu amic i li digué:- No, amic, no m’oblidaré mai de tu. És que ja no m’estimes?- L’amor d’un àngel és molt gran, però l’amor que trobaràs a la

terra et pareixerà molt major, ja ho veuràs!- I quan et tornaré a veure? - li demanà la nina.- Quan ho hagis après tot la terra et sentiràs cansada, molt can-

sada, i serà quan jo aniré a cercar-te i et donaré una besada al front.En aquell moment, et tornaràs recordar de qui som i tornaràs aquí,celebrarem una festa de benvinguda i ens contaràs moltes coses de lateva vida a la terra, què et sembla?

- Hi haurà música i globus?- Sí, hi haurà música i globus, t’ho promet!La nina va tornar a somriure i va apropar el seu front perquè l’àn-

gel li donàs la besada de comiat. En aquell mateix moment, un petitbebè era agafat en braços per una dona, que plorava d’emoció.

- Tot ha anat perfectament - va dir el metge. Teniu una filla precio-sa. La nina va aprendre a caminar, a xerrar, a cantar, després les lle-tres i els nombres, també els colors, a llegir i a dibuixar, mentre el seucos creixia i creixia...

Va aprendre a riure i a plorar, va tenir pors però fou molt valenta. Va tenir il·lusions, es va enfadar moltes vegades però també va

aprendre a perdonar. Va estimar molt, molt a tots els qui l’envoltaven.Va aprendre molt dels llibres i també de les coses que vivia. Va

conèixer molts de llocs, va plantar plantes i fins i tot qualque arbre. Vadonar menjar, calor i afecte al seu canet i també a les gallines de lapadrina.

I després de celebrar 9 aniversaris una nit estrellada va començara sentir-se cansada, molt cansada. I es va quedar dormida en la sevabutaca preferida. Mentre tenia els ulls tancats, la nina va sentir unabesada al front i quan els va obrir es va trobar amb la cara somrientdel seu amic.

- Vaig prometre venir a cercar-te - va dir ell.- Tan prest? És que no puc seguir més temps aquí? Ja m’havia acostumat, m’agrada estar aquí, a més hi ha molta gent que em necessita!- De moment has après el que havies d’aprendre, i allà t’estan

esperant molts amics que han organitzat una festa de benvinguda enhonor teu, amb música i globus, com a tu t’agrada.

- La nina va somriure i va agafar la mà del seu amic, l’àngel.I tots dos anaren caminant cap a l’horitzó, il·luminats ja pels pri-

mers raigs de sol.

Adaptació de Cuentos para el adiós, de Begoña Ibarrola.

La família Del Toro Puigròs vol donar les gràcies al poble de

Son Servera i a totes aquelles persones que vengueren d’altres

indrets de Mallorca per acompanyar-nos en aquests

dies tan difícils per a nosaltres. Gràcies!

La nostra nina ha lluitat fins al final i ens ha donat una gran lliçó

de vida, i amb ella hem après a ser forts i molt valents.

Mireia somriu molt fort, ara ets lliure!.

Carta a na Mireia

34

� El somriure de l’àngel

fisioterapia deportivatécnicas osteopáticasmasajes deportivos masajes relajantesdrenajes linfáticos

punción seca

C/ DE LLEVANT 1, 3ºC- 07559 CALA BONA - SON SERVERA

Joaquín García Roll, fisioterapeuta col. 729

CITA PREVIA : +34 619 301 755

native english spoken - muttersprache english

Desde el punto de vista en los fundamentos fisiopatológicos losseres humanos estamos expuestos diariamente a multitud de toxinasque dañan o alteran el normal funcionamiento de nuestro organismo,podemos diferenciarlos en dos grandes grupos:

1-exógenos: sustancias procedentes del exterior de nuestro cuer-po relacionada con la ingesta de determinadas contaminantes y/o adi-tivos alimenticios (aromatizantes, colorantes, edulcorantes ) la toma demedicamentos o hábitos tóxicos como el tabaco o el alcohol, la expo-sición a agentes contaminantes como el pesticidas, metales pesados,o ambientales como dióxido de carbono o las dioxinas, procedentes devirus, bacterias y otros microorganismos.

2- endógenas:generadas por él mismo, como resultado de los pro-cesos metabólicos normales, por ejemplo la urea y el CO2 o secunda-rias a una disfunción neuroendocrina, por ejemplo la histamina o lanoradrenalina. El drenaje es el mecanismo mediante el cual nuestrocuerpo expulsa al exterior las toxinas ya neutralizadas o detoxicadas,

de forma definitiva .,los órganos que participan en ellas son el hígado,principal responsable de la eliminación de toxinas ambientales (PESTI-CIDAS, ORGANOSFOSFATOS ), aditivos alimenticios, fármacos, alcohol,cafeína, toxinas endógenas; el riñón, que elimina las toxinas ya deco-dificadas por el hígado, algunos medicamentos (hidrosolubles) y meta-les pesados como el plomo; el pulmón que elimina gases, fármacosvolátiles como los anestésicos, alcohol; la piel, que además de actuarde barrera frente a la entrada de toxinas cuenta con la capacidad dedetoxificar sustancias químicas contenidas en cosméticos o pesticidasy mucosas como la digestiva que constituye una verdadera barrerabidireccional con capacidad para dejar entrar aquello que nos es nece-sario y eliminar lo que nos resulta tóxico sin dejar olvidado el sistemalinfático ,que se encarga de transportar las toxinas desde la zona dedepósito hasta los órganos de detoxificación para su eliminación.Cuando los mecanismos de detoxificación y drenaje de nuestro orga-nismo fallan y/o se ven saturados, las toxinas se van acumulando en

nuestro interior .Existen síntomas y manifestaciones que

alertan de una sobrecarga de toxinas:· Alergia, asma ·Fatiga, cansancio injus-

tificado. · Problemas digestivos; estreñimien-to,digestiones pesadas · Infecciones fre-cuentes · Insomnio · Problemas cutáneos,acné, eczema. · Celulitis u obesidad, reten-ción de líquidos.

Así pues propondremos una revisiónconcienzuda de los hábitos de vida que nosayude a disminuir las toxinas que nos afec-tan; una dieta adecuada para una correctadepuración, con el menor número de toxinasposible rica en alimentos frescos y fibras,baja en alcohol, azucares de absorción rápi-da, bebidas carbonatadas, café, tabaco, librede pesticidas y otros aditivos alimenticios,adecuada hidratación con la ingesta de 1.5litros de agua al día. Ejercicio físico modera-do, ya que el ejercicio físico muy intenso ori-gina una importante producción de radicaleslibres que terminarán por dañar nuestroorganismo. Intentar reducir la exposición aagentes contaminantes (laborales, ambien-tales), utilizando medidas de protecciónnecesaria. Reducir el consumo agentes quí-micos (cosméticos, limpieza, aerosoles) queutilizamos en nuestro día a día, vivir una vidaequilibrada, donde nuestro nivel de estréssea moderado, podamos dormir entre 6-8horas diarias y realicemos actividades socia-les y/o de ocio que nos ayuden a manteneruna actitud positiva; la medicina bioregula-dora es utilizada en numerosas especialida-des (traumatología, medicina deportiva,pediatría, ORL,...) en nuestra consulta demedicina estética podemos emplearlas endiferentes tratamientos. �

Dra Justina López Toranzo

Consulta Medico estetica en Cala millor

Salut

35

� Un concepto único para completar una vidasana: la detoxificación ...

Dra. Justina López Toranzo

(calvicie)

36

Sa nostra gent

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS:DILLUNS I DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARÓ MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 7º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 97C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

� El Firó de la Flor d’Ametler torna a ser un èxit

Un any més les Cases de Ca s’Hereu acolliren elFiró de la Flor d’Ametler, una mostra ja reconegudadurant els cinc anys de camí en el món de les fires dela nostra illa. Els visitants no es varen retre i omplirenel recinte per contemplar la riquesa i versatilitat d’a-quest fruit tant nostrat: paté elaborat amb ametles,sabó, embotits, el perfum de flor d’ametler i d’ame-tlassada..., a més d’altres productes realitzats demanera totalment artesanal i elaborats a Mallorca.�

� Un excelente arroz dematanzas congrego a la 3ª edad de Cala Millor

Con una buena organización,participación y voluntariado activo,porparte de todos los asociados,el pasado 23 de enero tuvo lugar en elLocal de la Tercera Edad de Cala Millor una comida de arroz de matan-zas, que cocinado de la mano de su Presidente, Bernardino, resulto serexquisito.

Entre los invitados, destacaron la Directora de la Caixa en CalaMillor, María Angels Landgraf y la sub Directora, Joana Maria Ferrer.Dicha Asociación,permanece muy viva y activa y es encuentro sociocultural para las personas mayores de Cala Millor, cumpliendo de estamanera con un importante papel para el desarrollo en positivo de laciudadanía.� CM7

M. Angels Landgraf Directora la Caixa,Presidente de la Tercera Edad y Joana M Ferrer sub Directora.

37

Han passat les festes, sense pena ni glò-ria, solen dir. Passar, el qual podríem definircom: recórrer tal o qual camí. Ara resulta queel camí per on havia de passar el tren el volenreconvertir i emprar-lo per passar-hi a peu oamb bicicleta. No sé si, en aquest cas, en llocd’esmolar farem osques. Això ho hauriend’haver fet fa uns anys i així no haguéssimd’haver pujat la costa de Son Catiu per anara festejar a Artà. La processó passa perdavant les cases, avui en dia així com ens tro-bam, amb tantes retallades i tants d’impos-tos, crec que no hi ha cap casa que no tenguila seva processó.

A quina hora passarà el tren? Per des-gràcia ja fa molts anys que no passa. El carrerdel tren, aquell pel qual hi passava tanta gent,i encara n’hi passa per consolidar-se en lafeta se li han arrabassat tota una filada defanals. El tren, segons el conseller deMobilitat, no seria rendible, els fanals segura-ment tampoc no devien ser-ho.

Passar d’una carretera a l’altra és un fetque ha passat per anar de Son Servera a CalaMillor, si voleu més prop, per anar a la benzi-nera. I parlant de la benzinera, per ara anar aomplir el dipòsit hem de passar entre duesfilades de cotxes ben col·locats, tanta sortque, de moment, no són carros de combat.

Han passat les festes de Nadal, les deCap d’Any, les de Reis i també les de SantAntoni. Esperava que els Reis, al manco, ensduguessin les factures d’Endesa, correspo-nents al consum elèctric del període, fet quehores d’ara encara ningú no les ha rebudes.Les grans empreses com en aquest casEndesa, s’han convertit, d’igual manera queaquells dinosaures amb tant de poder, enautèntiques arrasadores de tot el que trobenal davant, és exactament el que estan fent!

Sant Antoni és una de les darreres festes:dimonis, animals i carrosses. Mirar-les des dela part alta i de darrere els barrots d’una bal-conada permet mirar dues coses alhora, lescarrosses per una banda i també la gent debaix que les està mirant, hi ha qui canvia lesexpressions, les seves cares i el seu descon-tent si un cavall se’ls acosta a prop, o es per-cep el seu somriure al contemplar el seu fill,filla o netet participant d’una carrossa.Carrosses de tota mena, unes que et recor-

den un passat, altres que no agradaren tant jaeren més adients d’una festa de carnestoltesque d’unes de Sant Antoni. Hi hagué murtaper can Siulo, per la plaça i per dins l’esglé-sia. El corb, com cada any, arribà a la PlaçaNova. No importa si no és vertader, com enMacario de Mancor, ambdós dugueren el pa,aliment que molta gent avui està cercant perdins bosses de fems i contenidors, malgrattota aquesta gent, avui en dia sense remeis,

tal vegada podrien ser els més acostats aSant Antoni, qui tan sols s’alimentava demisèries pel desert.

Passar de la ratlla podria ser el darrer úsde passar d’aquest escrit. Passar els dies, elsmesos i els anys, el nostre conhort és poderveure florir altra vegada els ametllers. No pas-sar, o passar de llis es pot convertir en pas-sar-se de mida.�

Opinió

� Conjugant PassarPere Sart

A quina hora passarà el tren? Per desgràcia ja fa molts anys que no passa. El carrer del tren, aquell pel qual hi passava tanta gent, i encara n’hi passa per consolidar-se en la feta se li han arrabassat tota una filada de fanals. El tren, segons el conseller de Mobilitat, no seria rendible, els fanals segurament tampoc no devien ser-ho

Difunts

38

Juan Bautista Rojo Diez28-01-2014

Mireia del Toro Puigros09-02-2014

Hedi Suter09-02-2014

Maria Llodra Riera21-01-2014

Irene Rojas Molero24-01-2014

� Nuestro amigo CheleEl día 15 de Enero "La Encina" perdió un

miembro del grupo: CHELE, buena gente, buenamigo. Esa enfermedad tan agresiva que des-truye a miles de personas, le tocó también a él.

A veces no entendemos porque sucedenlas cosas, pero, las tenemos que aceptar yaprender a vivir sin aquellos seres que tantohemos querido y compartido, como le va asuceder a Olalli, Isa, Antonio, sus padres, her-manos y demás familiares, porque la vida continua, no se para, hayque mirar hacia adelante, vivir con su recuerdo y quedarnos con lomejor y lo más bonito que el tuviera. En el corazón de "La Encina"siempre estará con sus virtudes y defectos; lo recordaremos sin dar-nos cuenta y hablaremos de él con cariño, porque era nuestro amigo.Desde aquí le deseamos D.E.P. y un gran consuelo para toda su fami-lia..� Nunca te olvidaremos. La Encina

� Juan Rojo ens ha deixat

El nostre estimatcol·laborador i Premi CalaMillor 7 ens ha deixat. JuanRojo, a més de col·laboradori amic d’aquesta casa, fouun lluitador infatigable endefensa dels drets humans ila justícia social. Una peçafonamental del sindicalismea la Part Forana i de la lluitadels treballadors i treballa-dores. Un pioner de les pri-meres assemblees del PartitComunista al nostre munici-pi, exercici que no deixà finsals seus darrers dies. Foutestimoni i artífex de la citahistòrica del partit amb l’entrada d’un regidor d’Esquerra Unida al’Ajuntament de Son Servera per primer cop des de la democràcia. Maino deixà d’escriure a la seva revista CALA MILLOR 7 amb la força,humor crític i la independència que el caracteritzava. Des del primerfins al darrer article no abandonà la seva ploma sincera, sentida icompromesa amb els més dèbils. Sempre et recordarem Juan. La tevalluita sempre serà admirada i recordada per tots els teus amics i com-panys de files. �

Des d’aquestes línies, una aferrada a la seva dona, fills i néts.

Manel I. Serrano Servera

¡Buen viaje Camarada!.

39

Publicitat

Apertura nueva el dia 15.02.2014 a partir de las10h

- Nos preocupamos por su bienestar- Nuevo en Mallorca- Bajo gestion alemana- Personal multilingüe- Las maquinas más modernas

Neueröffnung am15.02.2014 ab 10 Uhr

- Für ihr leibliches Wohl istgesorgt- Jetzt neu auf Mallorca- Unter deutscher Leitung- Mehrsprachiges Personal- Neuste Geräte

New openingfebruary 15th 2014 till 10h

- Your phisical well beeing will be taken care of- Now new in Mallorca- Lower german line- Multilingual staff- Newest machines

Avda. Cristòfol Colon esq. C/ flor en Cala Millor