Els Bacteris

Bacteris al microscopi pticSalmonella typhimurium(cllules vermelles) envaintcllules humanes en cultiuMicroscopi electrnic

Bacterisen 3D

Qu sn els bacteris ? Els bacteris son microorganismes

unicellulars amb cl.lulasprocariotas.

Sn considerades la primera forma de vida que va apareixa a la Terra fa uns 3800 milions danys.

Representen la forma de vida msabundant en termes de biomassa i nombre de espcies sobre el planeta.

La mida dun bacteris s entre 1 i 5 micres, ms petites que les cllules eucariotes.

Curiositats: El cos hum esta formataproximadament por 100 bilions de cllules.

Daquestes aproximadament 90 bilions son cel.lules bacterianas.

s a dir per cada cllula humana existeixen 10 cllulas bacterianes en el nostre cos, la majoria dellas es localitzen a lintest.

Tots els bacteris del noste cos fan un pesaproximat dentre 1 i 2 kg.

A la nostra m habiten unes 150 espcies diferents de bacteries.

ELS BACTERIS

1. Composici, estructura i morfofogia dels bacteris.

2. Fisiologia dels bacteris :2.1 Tipus de metabolisme2.2 Mecanismes de reproducci i parasexualitat

bacteria.

3. Mtodes destudi dels bacteris :3.1 Concepte de soca i espcie3.2 Tinci gram i cultiu de bacteris

4. Breu relaci de la diversitat bacteriana.

5. Importncia dels bacteris en els cicles biogeoqumics, en cincia i com a agents patgens.

MORFOLOGIA DUN BACTERI

1. Capsula bacteriana (no sempre)2. Paret bacteriana 3. Membrana plasmtica amb

mesosomes

4. Citoplasma :- cromosoma (DNA) circular- ribosomes- inclusions

- altres orgnuls (no sempre)

Diversitat de formesEn funci de la seva forma els classifiquem en:

cocs, bacteris en forma esfrica estreptococs, cadenes de cocs bacils, bacteris en forma de bast vibrions, bacteris en forma de coma espirilles i espiroquetes, bacteris en forma d'espiral.

CAPSULA BACTERIANA

Capa mucosa de polisacrids.

Pot absorbir aigua i augmentar el gruix (de 100-400 A).

Protegeix als bacteris de la dessecaci.

Dificulta lacci danticossos i cllules fagocitries (molts bacteris patgens tenen cpsula ).

NO SEMPRE

PARET BACTERIANA

Coberta rgida que dnaforma al bacteridun gruix de 50 a 100 A.

La seva composici i estructura ens serveix per a classificar els bacterisen dos grups.(grampositius i gramnegatius)

La substncia fonamental s MURENA (s un peptidoglic).

La paret pot ser :- Monoestratificada (capa de murena gruixuda amb cids tecois)- Biestratificada (capa de murena fina + membrana externa formada perbicapa de lpids i protnes)

Qu s la MURENA ?

s un peptidoglic format per una xarxa de molcules de NAG i NAM unides entre s per enllaos glicosdics.

NAG = N-acetilglicosaminaNAM = N-acetilmurmic

Qu s la tinci Gram ?

s una tinci especifica dels bacteris.

Poden quedar de color blau (grampositiu) o vermell (gramnegatiu).

La causa de la diferncia de coloraci est en la diferentestructura i composici de la paret.

Gram + tenen paretmonoestratificada (solamentcapa gruixuda de murena)

Gram tenen paret biestratificada (capa de murena fina ms membrana externa de doblecapa de lpids)

Com es fa la tinci Gram ?Procediment :1. Colorant cristall violeta : tots

els bacteris queden blaus.2. Reactiu lugol: els gram+

formen amb el lugol un esmalt impermeable a lalcohol.

3. Alcohol : noms el gram es decoloren i els gram+ segueixen blaus.

4. Colorant safranina : es tenyeisen de color vernellels gram- que estandecolorants , per no elsgram + que segueixenblaus.

Bacteris gram+ i gram- al microscopi ptic.

Comparaci ms detallada de lestructura de la paret bacteriana.

Bacteria Gram-positiva. (monoestratificada)

1-membrana citoplasmtica (formada perbicapa de fosfolpids 3 i protenes 4).

2-capa de murena amb cids tecoics 5.

Bacteria Gram-negativa(biestratificada)

1-membrana citoplasmtica (membrana interna) (formada per bicapa de fosfolpids 4 i protenes 7 ).

2-espacio periplasmtico (espai entre les dues membranes )

3-membrana externa (formada per bicapade lpids i protenes 7)

5- capa de murena molt fina(altres components )8-lipopolisacridos, 9-porinas.

7

Funcions de la paret

Moltes substncies ambpropietats bactericides actuena nivell de la paret:

-El lisozim enzim present a les llgrimes actua trencantenlaos glicosdics delspeptidoglicans.

- Molts antibitics actuenimpedint els enllaos peptdicsentre les molcules de NAG i NAM i per tant impedeixen la proliferaci bacteriana.

Mantenir la forma del bacteri.

Protecci: si la paret es destrueix el bacteri queda inerme davant elscanvis de salinitat.

Glnduleslacrimals

Membrana plasmtica

Coberta que envolta el citoplasma.

T lestructura igual que les cllules eucariotes (doble capa de fosfolpids i protenes).

En els mesososomes(invaginacions) shi troben els enzims que contenen enzims que permeten : la respiracibacteriana, la fotosntesi, duplicaci del DNA

Ribosomes Orgnuls encarregats de

fer la sntesi de protenes.

Sn de mida ms petitaque els ribosomes delseucariotes (70S).

Formats per protenes i cid ribonucliec ribosmic(RNAr).

Tenen 2 subunitats que suneixen en el moment de sintetitzar protenes.

Esquema de la sntesi de protenes

Cromosoma bacteri Doble cadena circular de DNA

associat a protenes no histones.

Es troba en el propi citoplasma en una zona anomendaNUCLEOIDE.

Funci : portador de la informaci gentica.

Pot haver altres molcules de DNA, reben el nom de PLASMIDIS.

Sabeu que sn aquestes fotografies ?

Sabeu que sn aquestes fotografies ?

Bacteris en procs de divisi.Sidentifica el cromosoma circular. DNA dun bacteri fora de la cllula

FLAGELS Prolongacions fines amb una longitud molt

ms gran que el bacteri.

Ni pot haver des de 1 fins a 100.

Permeten el moviment dels bacteris.

Estructura diferent de les cllules eucariotes.

Segons el nombre i la situaci els bacterispoder diferents noms.

PLS O FMBRIES Estructures allargades i buides.

Serveixen per adherir-se a superfcies.

Noms es troben en gramnegatius.

Nhi ha 2 tipus :- Pls sexuals o de conjugaci :permeten la uni de 2 bacteris perintercanviar material gentic.- Pls duni i fmbries: permeten adherir-se a superfcies com aigua, cllules

Fisiologia bacterianaEls bacteris cal estudiar-los

en el laboratori.

Per fer-ho sutilitzen cultius controlats i purs.

Els medis de cultiu sndissolucions que contenen elsnutrients que el bacterinecessita per al seucreixement.

El medis de cultiu poden ser lquids (en un tub dassaig) o slids en cpsules de Petri.

Diferents imatges de cultius bacteriansen plaques de petri Les taques reben el

nom de colniesbacterianes.Dels bacteris duna mateixa espcie que provenen dun mateix cultiu es diu que sn de la mateixa soca.

Colnies

Antibiogrames

FISIOLOGIA BACTERIANA

Els bacteris com tots els ssers vius fan les tres funcionsvitals: NUTRICI, RELACI I REPRODUCCI.

Funci de nutrici :Presenten tot tipus de metabolismes.

Poden ser : - FOTOAUTTROFS (fan la fotosntesi)- FOTOHETERTROFS- QUIMIOAUTTROFS- QUIMIOHETERTROFS

Funci de relaci (donar resposta a estmuls )- Tenen mobilitat : per reptaci o per flagels.

- Tenen fototactisme i quimiotactisme : responen a estmulslluminosos o qumics

- Fan espores com a forma de resistncia.

Espora de resistncia

Funci de reproducci- La reproducci dels bacteris s asexual per bipartici o

fissi binria.- Prvia a la divisi es produiex la duplicaci del DNA.

Els bacteris fillssngeneticamentidntics , per la qual cosa elsbacteris duna mateixa colnia sn tots clnics.

Duplicaci del DNA

El creixement bacteri s exponencial

El creixement bacteri s exponencial

Aix seguiria aix fins que sacabessin els recursos i aleshores el grafic seria :

1 Fase: inicial o de latncia.2 Fase: exponencial3 Fase: estcionria

4 Fase: de mort

Mecanismes parasexualsSn mecanismes mitjanant els quals els bacteris poden intercanviar

informaci gentica amb altres bacteris siguin o no de la mateixaespcie.

Sn : Conjugaci, Transducci i Transformaci.

ConjugaciProcs mitjanantel qual un bacteridonador transmetun fragment de DNA (plasmidi) a un bacterireceptor a travs dun pl sexual.

TransducciIntercanvi de material gentic,entre dos bacteris, mitjanant un agent transmissor que sol ser un virus.

El virus cont un fragment de DNA dun bacteri i quan parasita un altre bacteri, li introdueix el fragmentde DNA del primer.

Transformaci

Un bacteri introduiex al seu interior fragmentsde DNA que estavenlliures en el medi,possiblement per lisi(trencament) daltres bacteris.