elements demogràfics per a una mobilitat sostenible a...
TRANSCRIPT
Av. Diagonal 687 08028 Barcelona www.fundacioracc.cat [email protected]
17.3
91
Envellir en moviment
Elements demogràfics per a una mobilitat sostenible a Espanya
MAIG 2011
Enve
llir
en m
ovi
men
t
MAIG 2011
Envellir en moviment
Elements demogràfics per a una mobilitat sostenible a Espanya
FUNDACIÓ RACC - CENTRE D’ESTUDIS DEMOGRÀFICS
© 2011 Fundació RACCAv. Diagonal, 68708028 BARCELONAwww.fundacioracc.cat
Envellir en movimentElements demogràfics per a una mobilitat sostenible a Espanya
Autors:
Fundació RACC
Centre d’Estudis Demogràfics
Marc Ajenjo Cosp
Amand Blanes Llorens
Antonio David Cámara Hueso
Disseny: TipusGràficsPreimpressió i impressió: Digital Screen, SL
D.L.: B-18893-11
PREÀMBUL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
1. EL DIA A DIA DE LA GENT GRAN EN EL SISTEMA GENERAL DE MOBILITAT:
USOS DEL TEMPS I DESPLAÇAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1. L’ús del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.2. Desplaçaments: on i com. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
2. GENT GRAN I LIMITACIÓ FUNCIONAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
2.1. Autonomia per al desenvolupament d’activitats fora de casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
2.2. Persones grans amb limitacions de mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
a) Gent gran amb dificultats per desplaçar-se pel carrer caminant. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
b) Persones grans amb dificultats per a l’ús de transports com a passatgers
en els seus desplaçaments locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
3. ACCIDENTALITAT I SEGURETAT VIÀRIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
3.1. Accidentalitat de trànsit en la gent gran: tendències i tipologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Taxa de risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
3.2. Accidentalitat de trànsit en la gent gran: accidentalitat segons mitjà de transport . . . . . . . . . . . 28
a) Les persones grans com a vianants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
b) Les persones grans com a conductors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
4. REFLEXIONS FINALS I RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
FONTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
DOCUMENTS DE REFERÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
A) Sobre l’ús del temps i la mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
B) Sobre la capacitat funcional i les limitacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
C) Sobre accidentalitat i seguretat viària. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
D) Sobre les fonts utilitzades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Índex
4 ENVELLIR EN MOVIMENT
l’estat del benestar com les prestacions assistencials,
el sistema de pensions, etc. L’àmbit de la mobilitat i de
la seguretat viària no en serà una excepció, sobretot
atenent els canvis que ja s’estan produint en les formes
i en la intensitat dels desplaçaments. Augmenten els
desplaçaments i la seva complexitat. Segons el Diag-
nòstic de la mobilitat inclòs en l’Estratègia Espanyola
de Mobilitat Sostenible, entre 1990 i 2006 el parc de
turismes va augmentar a Espanya un 72 per cent i el de
motocicletes i ciclomotors un 52 per cent. I amb això,
l’exposició potencial i alguns efectes no desitjables
del sistema de mobilitat: accidents, consum energètic
i contaminació ambiental, fonamentalment. En el cas
concret dels accidents, les tendències recents per a
diferents països de l’OCDE indiquen que l’accidentalitat
general tendeix a estabilitzar-se o fins i tot a disminuir.
Tanmateix, i malgrat aquesta evolució positiva, l’acci-
dentalitat de les persones grans continua estant so-
brerepresentada si es considera el pes relatiu d’aquest
col·lectiu en el conjunt de la població. Les dades de
l’Organització Mundial de la Salut són clares sobre
això: les persones grans, juntament amb la població
discapacitada i la infantil, són el grup més exposat a
les conseqüències més greus de l’accidentalitat i, per
tant, un col·lectiu que ha de rebre atenció preferent
en les estratègies de seguretat viària (OMS, 2004). A
més de les motivacions ètiques, també són rellevants
els impactes econòmics, ja que l’accidentalitat de
trànsit suposava al començament d’aquest segle uns
costos econòmics d’entorn del 2 per cent del PIB en els
països desenvolupats (Jacobs et al., 2000). Els impactes
personals, familiars, socials i econòmics obliguen, en
definitiva, a un replantejament del sistema de mobi-
litat en virtut del volum i de les característiques de la
demanda potencial.
Sobre aquestes característiques, les persones grans
d’avui mostren nivells d’activitat i mobilitat variables
depenent de l’edat, del sexe i de la generació a la
qual pertanyen però la seva presència activa en el
sistema de mobilitat és inqüestionable. A Espanya, el
llindar dels 65 anys, amb aproximadament uns altres
20 anys d’esperança de vida a partir d’aquesta edat,
Més persones grans, que es mouen més, en una soci-
etat en continu moviment. Afrontar aquestes realitats
comunes a tots els països desenvolupats requereix
iniciatives com aquesta del Reial Automòbil Club de
Catalunya (RACC) a través de la Fundació RACC, i en
col·laboració amb el Centre d’Estudis Demogràfics
(CED). Envellir en moviment pretén aportar elements
d’anàlisi que facilitin directrius d’intervenció per fer
sostenible el sistema de mobilitat i seguretat viària en
un context en el qual les persones grans estan cobrant
un protagonisme sense precedents.
La població espanyola envelleix per la sinergia que des
de dècades enrere s’ha anat produint entre el descens
de la natalitat i els avenços en esperança de vida. Com
a conseqüència assistim a l’increment dels efectius de
població de més de 64 anys (grup que tradicionalment
es considera com a població de gent gran). Aquest
augment es dóna tant en termes absoluts com en
el pes relatiu que representen en la població. L’any
2001, segons dades censals, per primera vegada en la
història d’Espanya el percentatge de la població infantil
(menors de 15 anys) va ser superat pel de la població
major de 64 anys. Les estimacions de l’Institut Nacional
d’Estadística l’1 de gener de 2010 situaven la població
de persones grans resident a Espanya en 7,75 milions
de persones, cosa que equivalia a un 16,8 per cent de
la població espanyola.
En els pròxims decennis el seu pes creixerà, igual que
en altres països occidentals, per l’augment de la longe-
vitat i per l’arribada a les edats madures i avançades de
les generacions nombroses nascudes en el tercer quart
del segle xx, els anomenats baby boomers. En aquest
sentit, les vigents projeccions de la població espanyola
de l’INE preveuen que a mitjan aquest segle la població
de 65 anys i més superi els 15 milions de persones i
que els més grans, els de 85 anys i més, assoleixin els
3 milions. Llavors, un de cada tres espanyols –el 30 per
cent de la població– serà gent gran.
Aquest context demogràfic implica noves demandes
de serveis que obligaran a redissenyar pilars bàsics de
Preàmbul
D’aquí a 30 anys, 1 de cada 3 espanyols tindrà més de 65 anys.
ENVELLIR EN MOVIMENT 5
llarga, com la que es preveu que tindran les persones
grans en un futur, anirà acompanyada d’una relativa
bona salut o, al contrari, ho farà a costa d’un augment
de les situacions de malaltia crònica i/o discapacitat.
Els resultats de diferents investigacions en l’àmbit
internacional no apunten en un sentit uniforme.
Tanmateix, i independentment de quin sigui l’escenari
futur de la funcionalitat i la discapacitat, els canvis no
seran segurament tan transcendents com els derivats
del mateix increment que es preveu en el nombre de
persones grans.
En resum, una gestió adequada de la demanda de la
mobilitat i el disseny d’estratègies de seguretat viària
requereix estudiar les necessitats i els problemes
específics que afecten aquest grup de la població.
Les persones grans del futur, com els d’avui dia,
participaran activament en els sistemes de mobilitat
quotidiana: de manera harmònica si aquests sistemes
atenen les seves necessitats, o de manera conflictiva
si no s’actua a temps i en conseqüència. Encara que
els resultats que es presenten en Envellir en moviment
es refereixen a escenaris actuals, hi ha al darrere seu
una vocació prospectiva que convida a reflexionar
sobre l’impacte que tindrà sobre els desplaçaments
i la mobilitat el canvi demogràfic que s’està produint
en la societat espanyola. Amb això, l’objectiu últim és
col·laborar al fet que en el futur la mobilitat no només
sigui sostenible des d’un punt de vista econòmic i
ambiental sinó també social.
* * * * * * *
En la introducció de l’informe es desenvolupen alguns
dels conceptes d’aquesta presentació: què s’entén per
mobilitat sostenible, quins components té i per què
el perfil sociodemogràfic de la demanda és essencial
en el disseny d’estratègies i polítiques de mobilitat. El
nucli de l’informe se centra a analitzar tres aspectes
bàsics de la mobilitat de les persones grans: 1) els
seus desplaçaments quotidians, 2) la seva capacitació
funcional i la seva valoració de l’entorn per realitzar-los,
i 3) l’accidentalitat i la seguretat viària.
El temps i la distància dels itineraris habituals per satis-
fer diferents necessitats no són indiferents ni per a la
qualitat de vida de les persones grans ni per al sistema
de mobilitat en general. Com, quan i quant es mouen
les persones grans són qüestions amb implicacions
no significa un canvi immediat en els estils de vida en
general ni en la mobilitat quotidiana en particular. És
el cas de la conducció, els 65 anys són lluny de l’edat
en què les persones grans opten per deixar el volant
o es veuen obligades a fer-ho. L’augment progressiu
de l’esperança de vida i la creixent oferta específica
de lleure i cultura, juntament amb la cobertura de les
necessitats bàsiques, obliga a oferir infraestructures i
mitjans diversificats de transport ben adaptats, accessi-
bles i eficaços per a les persones grans; uns transports
preparats per a una llarga tercera edat.
L’envelliment actiu és una realitat fins i tot si es consi-
deren les limitacions de tipus físic i sensorial associades
a l’edat. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de
la Població Gran realitzada a Espanya el 2006, una de
cada tres persones grans en el nostre país presentava
alguna limitació de tipus funcional per al desenvolu-
pament d’activitats quotidianes. Tanmateix, només un
13 per cent de les persones grans declarava incapacitat
total o necessitat d’ajuda per sortir al carrer, agafar
transports públics o fer la compra. Esperen, per tant,
poder continuar conduint, poder accedir a mitjans de
transport públic amb seguretat i comoditat, i esperen
disposar d’infraestructures adaptades que afavoreixin
el manteniment de bons estàndards de qualitat de vida
en les edats avançades.
És poc probable que les persones grans disminueixin el
seu protagonisme en els sistemes de mobilitat. Encara
que no se sap exactament com es mouran i en què
ocuparan el seu temps, no podem pensar que si les
persones grans d’avui participen en un envelliment ac-
tiu, els del futur no ho faran. Al contrari, es pot esperar
que generacions amb més formació i que han accedit
a un ampli ventall de recursos i serveis tinguin més
necessitats de lleure, de consum i de relacions socials.
Més necessitats de moure’s, en definitiva. Probable-
ment també estaran en millor disposició de fer-ho. El
percentatge de persones grans amb carnet de conduir
no ha deixat d’augmentar en els últims anys i aquesta
tendència es consolidarà en les pròximes dècades a
mesura que s’incorporin a aquest col·lectiu les cohorts
més recents caracteritzades per una major igualtat en
els estils de vida i en els rols entre gèneres.
Entorn de la mobilitat de la població gran un altre
aspecte bàsic a considerar és el seu grau de capacita-
ció funcional. És interessant esbrinar si una vida més
6 ENVELLIR EN MOVIMENT
directes sobre la planificació de l’oferta de transport
actual i futur. Un altre aspecte bàsic es refereix a les
capacitats funcionals de la població i a la seva pèrdua
progressiva inherent al procés d’envelliment. Per
aquest motiu, es presenta un diagnòstic de l’evolució
recent de les capacitats esmentades en el conjunt de
la població gran. A més, s’analitza la situació de les
persones grans que manifesten que pateixen alguna
limitació, específicament les relacionades amb la seva
mobilitat fora de la llar: és a dir, les dificultats que
perceben per desplaçar-se per la via pública i per a l’ús
d’infraestructures i mitjans de transport. En tot cas,
limitacions funcionals i discapacitat entre la població
gran no són necessàriament sinònims de risc per a la
seguretat viària o no haurien de ser-ho en un sistema
plantejat en termes sostenibles. Més enllà, s’ha de
distingir entre l’exposició al sistema de mobilitat i el risc
generat com a agents dins d’aquest per a la seguretat
viària. Per aquesta raó, en l’últim apartat s’aborden
diversos aspectes de l’accidentalitat (fatal i no fatal)
entre les persones grans atenent els rols diferenciats
com a vianants i com a conductors.
ENVELLIR EN MOVIMENT 7
que els tres plans bàsics de la sostenibilitat (econòmic,
social i ambiental) depenen d’una adequació racional
entre la demanda de mobilitat i els recursos energètics,
els mitjans de transport i les infraestructures destinades
a satisfer-la. Si bé l’EEMS para atenció al component
quantitatiu d’aquesta demanda i a la seva distribució
en el territori, no s’incideix prou en l’impacte que han
tingut i tindran els canvis demogràfics en el sistema
de mobilitat.
Interessa indagar en les característiques sociodemo-
gràfiques bàsiques d’aquesta demanda, atès que
l’edat, el sexe, l’adscripció generacional i la capacitació
funcional són variables que modulen les necessitats de
mobilitat de la població. En l’àmbit internacional hi ha
iniciatives de recerca multidisciplinàries orientades en
aquest sentit (CIHR, online). Els canvis demogràfics
experimentats pel país han generat una inèrcia en
l’estructura poblacional que condicionarà molts aspec-
tes de la realitat socioeconòmica: l’oferta de mà d’obra,
la sostenibilitat del sistema públic de pensions, etc. Els
sistemes de mobilitat no en són cap excepció i s’hauran
d’adaptar o entrar en conflicte amb l’increment que
es preveu en el contingent de persones grans en les
pròximes dècades, sumant-se això a algunes de les
seves característiques intrínseques, com les limitacions
funcionals i la dependència lligada a l’envelliment.
L’envelliment de la població s’ha vist acompanyat
també per un augment del pes proporcional dels
més grans. Entre 2003 i 2007, segons l’Informe de
les persones grans a Espanya, 2009, la població de
65 anys i més en el seu conjunt va créixer gairebé un
5 per cent, mentre que l’augment dels octogenaris es
va situar per sobre del 20 per cent. No hi ha cap raó
per pensar que aquesta tendència s’aturi (molt menys
que s’inverteixi), ja que respon a una inèrcia de l’actual
estructura per edats de la població, amb el progressiu
desplaçament a aquestes edats de generacions nom-
broses, fruit de l’alta natalitat de les dècades de 1960
i 1970. A més, aquestes són generacions que s’han vist
menys minvades per la mortalitat infantil i juvenil que
les que actualment componen la població gran. Com
Vivim en una societat que ha assistit a un augment
molt important en el nombre i la freqüència dels
desplaçaments. Això obliga a conciliar interessos i
necessitats diversos mitjançant la coordinació d’àrees
i agents per aconseguir una gestió més racional,
eficaç i equitativa de la demanda en els sistemes de
mobilitat.
Des d’aquesta perspectiva i en diferents àmbits
(europeu, estatal, regional i fins i tot local) s’han pla-
nificat i aplicat en els últims anys diverses estratègies
encaminades a fomentar una mobilitat sostenible de
persones i mercaderies. Totes assenyalen la necessitat
de racionalitzar l’ús del vehicle privat i augmentar les
ràtios d’ocupació a fi d’optimitzar l’energia consumida,
reduir els sorolls i les emissions contaminants, i els ac-
cidents. Alhora s’incideix en la necessitat de potenciar
els transports públics fent-los més atractius per a la
ciutadania per la seva accessibilitat (reducció de preus
i millora d’infraestructures), la seva rapidesa (increment
de la freqüència) i la seva comoditat (intermodalitat i
confort).
De la banda específica de la demanda, les directrius
de la Unió Europea, contingudes en el Llibre blanc del
transport (2001), estableixen com un dels objectius
prioritaris la protecció i garantia de la mobilitat de
tots els ciutadans. Això implica, entre altres aspectes,
desenvolupar infraestructures i mitjans de transport
pensats per facilitar els desplaçaments de les persones
amb limitacions en la mobilitat entre les quals s’inclou
bona part de la població gran.
En el nostre país, l’Estratègia Espanyola de Mobilitat
Sostenible (EEMS) va ser elaborada el 2009 conjunta-
ment pel Ministeri de Foment i el Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí amb el suport de diversos
agents socials. Els seus objectius s’agrupaven en cinc
àrees: 1) territori, 2) planificació del transport i les
seves infraestructures, 3) canvi climàtic i reducció de
la dependència energètica, qualitat de l’aire i soroll, 4)
seguretat i salut, i 5) gestió de la demanda. Aquesta úl-
tima constitueix l’eix transversal de tota l’estratègia, ja
Introducció
Es pot esperar que les persones grans del futur tinguin més necessitats de lleure, consum i relacions socials. És a dir, més necessitats de moure’s.
8 ENVELLIR EN MOVIMENT
24 per cent dels homes de 65 anys i més i el 35 per
cent de les dones van manifestar que patien dificul-
tats per al desenvolupament d’alguna activitat de
la vida diària. Aquesta prevalença de la discapacitat
augmentava fins al 55 i el 67 per cent respectivament
en el col·lectiu de les persones majors de 85 anys. A
més, les limitacions més freqüents entre la població de
gent gran eren les relacionades amb la mobilitat que
afectaven una mica més d’1,6 milions de persones,
seguides per les relacionades amb l’autocura personal
i la vida domèstica.
Com a conclusió, atès que persones grans i persones
discapacitades (moltes d’aquestes alhora grans) par-
ticipen en els sistemes de mobilitat, tant el vessant
quantitatiu com el qualitatiu exposats són un element
central per al disseny de les polítiques de mobilitat.
a resultat de tot això, les projeccions de l’INE estimen
que en les pròximes quatre dècades la població gran
es duplicarà fins a assolir una xifra superior als 15
milions de persones a mitjan segle. Alhora, s’assistirà
a un procés de sobreenvelliment d’aquest col·lectiu,
de tal manera que en aquesta data una de cada cinc
persones grans tindrà 85 anys o més (vegeu el gràfic 1
i la taula 1).
El vessant quantitatiu de les tendències demogrà-
fiques s’ha de complementar amb aspectes qualitatius
relacionats amb el procés d’envelliment. Entre aquests
destaquen les limitacions funcionals i les situacions
de discapacitat i dependència. L’any 2008, segons
l’Enquesta sobre Discapacitats, Autonomia personal i
situacions de Dependència (EDAD2008), i considerant
exclusivament la població en habitatges familiars, el
Taula 1. Població total i Persones grans a esPanya, any 2010 i Projecció al 2049 (en milers)
2010 2019 2029 2039 2049
total 45.989,0 46.955,0 47.517,7 47.903,1 47.966,7
De 65 a 84 anys 6.735,2 7.487,9 9.300,3 11.293,8 12.235,8
De 85 anys i més 1.010,4 1.427,1 1.639,9 2.215,3 3.089,5
De 65 anys i més 7.745,6 8.915,0 10.940,2 13.509,0 15.325,3
% Població 65 anys i més 16,8% 19,0% 23,0% 28,2% 31,9%
% Població 85 anys i més 2,2% 3,0% 3,5% 4,6% 6,4%
Font. 2010 INE Estimacions de la Població Actual (ePOBa); resta d’anys INE Projeccions de població a llarg termini 2009-2049.
ENVELLIR EN MOVIMENT 9
Font. 2010 INE Estimacions de la població actual (ePOBa); 2049 INE Projeccions de població a llarg termini 2009-2049.
gràfic 1. Piràmides de la Població esPanyola 2010 i 2049
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Edat
400.000 300.000 200.000500.000 0 100.000 200.000100.000 400.000 500.000300.000
Homes Dones
2010 2049
10 ENVELLIR EN MOVIMENT
dediquen una mitjana de 9 minuts diaris, mentre
que la població en edat activa els dedica unes cinc
hores els dies laborables i una hora i mitja els caps
de setmana.
Tan sols observant la dada anterior es dedueix que
per a la població en edat activa l’ús del temps és molt
diferent en funció del dia de la setmana, si es tracta
d’un dia laborable o festiu. Aquesta característica
desapareix en la gent gran les tasques dels quals són
molt similars cada dia i es corresponen en certa mesura
1.1. L’ús del temps
El dia a dia és la repetició periòdica de pautes de
comportament, la successió d’activitats realitzades
de manera habitual pels individus. Per a una part
important de la població que no arriba als 65 anys,
aquest esdevenir diari es caracteritza bàsicament per
l’ocupació o per l’educació. Però, què succeeix a par-
tir d’aquesta edat?, en quines activitats quotidianes
ocupen el dia la nostra gent gran? Evidentment no
en treball remunerat o estudis, activitats a les quals
Taula 2. Hores diàries destinades a dur a terme diFerents activitats dePenent de l’edat. Població de 65 anys o més
total 65-69 anys 70-74 anys 75-79 anys 80-84 anys 85 i més
cures personals 12:41 12:08 12:24 12:50 13:23 14:26
Dormir 9:56 9:24 9:39 10:07 10:37 11:36
Menjar i beure 1:53 1:53 1:53 1:51 1:52 1:54
Altres (vestir-se, arreglar-se...) 0:52 0:51 0:52 0:52 0:54 0:57
treballar i/o estudiar 0:09 0:15 0:10 0:05 0:02 0:00
llar i família 3:38 4:08 3:55 3:30 3:03 1:52
Cuina 1:21 1:29 1:28 1:23 1:09 0:43
Manteniment de la llar 0:44 0:47 0:48 0:43 0:40 0:25
Roba 0:21 0:24 0:20 0:21 0:21 0:14
Animals, jardineria, reparacions 0:27 0:35 0:29 0:23 0:20 0:09
Compres i serveis 0:28 0:33 0:30 0:26 0:22 0:12
D’altres 0:17 0:20 0:19 0:15 0:12 0:09
voluntariat 0:21 0:29 0:22 0:19 0:12 0:10
lleure 6:31 6:10 6:27 6:41 6:50 7:13
Vida social, diversió i cultura 0:53 0:54 0:52 0:53 0:52 0:53
Lleure passiu 0:52 0:37 0:43 0:55 1:09 1:43
Esports i activitats a l’aire lliure 1:09 1:15 1:13 1:10 1:01 0:49
Aficions i jocs 0:15 0:16 0:17 0:16 0:13 0:11
Veure la TV o el vídeo 2:55 2:45 2:57 3:00 3:05 3:06
Altres mitjans de comunicació 0:26 0:23 0:26 0:27 0:31 0:31
desplaçaments i trajectes 0:38 0:47 0:41 0:34 0:30 0:18
activitats inespecífiques 0:02 0:02 0:02 0:02 0:01 0:02
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EET 2002-2003.
1. El dia a dia de la gent gran en el sistema general de mobilitat: usos del temps i desplaçaments
El 75% de les persones majors de 64 anys afirma que es desplaça sovint caminant. Entre els mitjans mecànics, el vehicle privat és el més utilitzat.
ENVELLIR EN MOVIMENT 11
minada franja horària i són importants les diferències
depenent del sexe i l’edat (gràfic 2). Atenent els tres
grups d’activitats més comunes en aquest col·lectiu
–cures personals, llar/família i lleure– podem dividir
les 24 hores del dia en cinc franges:
• Fins a les 9.30 del matí l’activitat que ocupa més de
la meitat de la població més gran, tant si són homes
com dones, són les cures personals. Concretament,
dormen fins a les 8.50 i els més grans allarguen tant
aquesta com la resta de cures personals.
• El matí és el període més heterogeni, sobretot depe-
nent del sexe. Entre les 10.10 i les 13.30 més de la
meitat de les dones s’ocupa d’activitats relacionades
amb la llar, mentre que per als homes l’activitat més
comuna és el lleure (més de la meitat el practiquen
en aquesta franja horària). També l’edat comporta
diferències importants durant el matí, de manera
que les persones grans de menys edat concentren
la seva activitat en tasques relacionades amb la llar
o la família, mentre que els més grans es dediquen
majoritàriament al lleure.
• Al migdia, de 14.00 a 15.00, tornen les cures per-
sonals, que durant una hora són majoritàries per als
homes i durant mitja hora ho són per a les dones.
• La tarda i les primeres hores de la nit tornen a ser
moments de lleure per a la meitat de la població
més gran, encara que una altra vegada ho són
més per als homes que per a les dones. Els homes
estan majoritàriament ociosos de 15.40 a 21.00 i de
21.30 fins a les 23.00; mentre que per a les dones
aquests intervals es redueixen de 15.50 a 19.50 i
de 22.00 a 23.00.
• A partir d’aquest moment, i fins a l’endemà, l’activitat
principal tornen a ser les cures personals i, més con-
cretament, dormir.
amb la quotidianitat de la resta de la població durant
el cap de setmana. Així, la gent gran espanyola dedica
gairebé tretze hores a cura personal (unes deu hores
dormint), unes sis hores i mitja al lleure i a realitzar
activitats que poden ser considerades de temps lliure,
i unes tres hores i mitja a treball no remunerat com
feina de casa, cura d’altres persones, etc. (taula 2).
Aquesta distribució del temps varia segons les carac-
terístiques demogràfiques de les persones grans. A tall
d’exemple, les dones dediquen més del doble de temps
que els homes a tasques relacionades amb la llar, una
diferència que va en detriment de menys temps per
al lleure per a elles. També l’edat genera diferències
importants, ja que a mesura que es va envellint es
dedica més temps a dormir, i menys a altres tasques
que comporten activitat física, com poden ser les de
la llar o el lleure més actiu.
Mobilitat i treball remunerat estan molt associats, però
no per això s’ha de deduir que la població més gran
sigui un col·lectiu estàtic. Al contrari, només un 14 per
cent de les persones grans entrevistades va declarar no
haver-se desplaçat durant les quatre setmanes anteriors
a l’entrevista. És un percentatge baix tenint en compte
que inclou tots aquells l’estat de salut dels quals els ho
impedeix. La resta de persones grans entrevistades va
fer com a mínim un desplaçament.
Dels que no s’han mogut de la seva residència, un 70
per cent declara que pateix una malaltia crònica o bé
defineix el seu estat de salut com a dolent o molt do-
lent. El principal tret identificatiu dels que no es mouen
és l’edat, de manera que entre la gent gran de 65 a
69 anys només un 7,5 per cent no va fer cap tipus de
desplaçament, mentre que entre els de 85 anys o més
un 38,5 per cent no es va desplaçar. Les dones són, a
més, les que es mouen menys.
Malgrat que els ritmes horaris de les persones grans
són més homogenis que els de la resta de la població,
no totes les persones grans fan el mateix en una deter-
12 ENVELLIR EN MOVIMENT
1. La diferència entre el voluntariat i l’ajuda a altres llars és que el primer es duu a terme per a una organització o grup social i el segon es realitza per a algú en concret, com pot ser una altra llar.
d’ajuda, encara que minoritàries, són preparar men-
jars, anar a la compra, tenir cura de persones adultes
o col·laborar en el manteniment d’altres llars. Menor
és el nombre de persones grans que dediquen el seu
temps al voluntariat, amb prou feines un 7 per cent
en les quatre setmanes que van precedir l’entrevista1.
En aquest cas, les principals organitzacions a les
quals es presta ajuda són de caràcter religiós, veïnal o
d’assistència social.
Les persones grans també participen en un bon nom-
bre d’activitats culturals, com viatges turístics (entorn
Una bona part de les activitats esmentades es realitzen
fora de casa i impliquen, per tant, haver de desplaçar-
se. Quan això ocorre, fi ns a un 17 per cent de les per-
sones grans surt de casa per anar a ajudar a altres llars
i són les dones les que més ajudes presten (vegeu la
taula A-1 de l’annex). El tipus d’ajuda més comuna és
la cura de nens, majoritàriament els néts, que conviuen
amb els seus pares en una altra llar: un 11 per cent
sol realitzar aquest tipus d’ajuda i ho fa de manera
intensiva. De mitjana, l’ajuda prestada per les dones
grans a altres llars signifi ca una mica més de dues
hores diàries, caps de setmana inclosos. Altres tipus
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EET 2002-2003.
gràfic 2. ritme Horari de realització d’activitats. Població de 65 anys o més. esPanya, 2002-2003
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
7:0
0
8:0
0
9:0
0
6:0
0
11:0
0
12:0
0
13:0
0
10:0
0
15:0
0
16:0
0
14:0
0
18:0
0
19:0
0
20:0
0
17:0
0
22:0
0
23:0
0
0:0
0
21:0
0
2:0
0
3:0
0
4:0
0
5:0
0
1:0
0
Horari (hora:minut)
VEURE TV O VíDEO
VIDA SOCIAL
JARDINERIA...
FEINA, ESTUDIS
ALTRES ACTIVITATS
AFICIONS I JOCS
VOLUNTARIAT
ROBA
PERSONAL: D’ALTRES
ALTRES MITJANS COM.
LLEURE PASSIU
COMPRES, SERVEIS
CUINA
PERSONAL: DORMIR
DESPLAÇAMENTS
ACTIVITATS AIRE LLIURE
D’ALTRES LLAR
MANTENIMENT LLAR
PERSONAL: MENJAR
ENVELLIR EN MOVIMENT 13
relacionades amb l’ajuda a altres llars. També el nivell
d’estudis manté una relació molt evident amb tot tipus
d’activitat: com més instrucció hi ha un major grau
d’ajuda a altres llars, una major implicació en activitats
de voluntariat, una major realització d’activitats espor-
tives i, sobretot, un major nombre d’activitats culturals.
El que ens indiquen aquestes pautes és que, sens
dubte, en el futur s’incrementaran les activitats de les
persones grans, ja que en els pròxims decennis el nivell
d’instrucció augmentarà d’una manera molt significati-
va a mesura que arribin a aquestes edats generacions
més instruïdes. En l’actualitat només el 5 per cent de
les persones grans té estudis universitaris i aquestes
persones grans tripliquen el nombre d’activitats cul-
turals de la gent gran amb estudis primaris.
Les diferències territorials, en canvi, són en general poc
rellevants. Només la residència en una capital provincial
comporta una major participació en activitats de tipus
cultural, mentre que en la resta d’hàbitats les diferèn-
cies són poc significatives, cosa que també s’esdevé si
es comparen les pautes d’activitat entre els residents
en les diferents comunitats autònomes.
1.2. Desplaçaments: on i com
Es pot tenir en compte que la informació anterior
només és una primera aproximació als desplaçaments.
Així, quan es destaca que la població més gran dedica
38 minuts diaris a aquests, es tracta de desplaçaments
que tenen un motiu concret, excloent-ne, per exemple,
els que es realitzen pel simple fet de passejar. Atès que
interessa analitzar els desplaçaments en el seu sentit
més ampli, s’ha fet una anàlisi basada en una enquesta
de mobilitat quotidiana dissenyada específicament a
aquest efecte a Catalunya.
Malgrat que les persones grans realitzen al llarg del
dia menys desplaçaments que la resta de la població,
aquests són significatius. Així, mentre el conjunt de la
població major de 3 anys realitza una mitjana de 3,4
desplaçaments els dies laborables i 2,4 els caps de
setmana, els més grans realitzen, respectivament, 2,5 i
1,8 de mitjana. Els motius fonamentals són les compres
quotidianes i el passeig, així com, en menor mesura,
les visites a familiars o amics i activitats de lleure en
general (taula 3). En aquest sentit, les diferències de-
penent de l’edat no són gaire rellevants, si exceptuem
que els més grans amb prou feines es desplacen per
d’un 10 per cent sol realitzar-los), visites a monuments
historicoartístics, anar al cinema, museus, concerts, ex-
posicions, etc. Tenint en compte el conjunt d’activitats
culturals, un 22 per cent de les persones grans n’ha
realitzat alguna en el mes previ a l’entrevista. El per-
centatge oscil·la entre un 30 per cent per als de 65
a 69 anys i un 8 per cent per als que tenen més de
84 anys, i són els homes més actius que les dones a
qualsevol edat.
Ara bé, el tipus d’activitat més comuna de les realitza-
des fora de casa és anar a passejar sense un objectiu
concret. Dues de cada tres persones grans afirma
haver passejat alguna vegada l’últim mes, amb una
freqüència gens menyspreable: una mitjana superior
a cinc dies per setmana. És a dir, una part important
de les persones grans surt cada dia una estona de
passeig. Malgrat que altres activitats de tipus físic o
esportiu són menys freqüents, es pot destacar la gim-
nàstica. La practiquen un 4,5 per cent de les persones
grans –sobretot dones– i amb una freqüència d’uns
dos dies per setmana. També la natació, practicada
per un 2,1 per cent de la població, unes tres vegades
per setmana.
La vida social de les persones grans també comporta,
sovint, desplaçaments. Així, les principals formes
de relació –a part de rebre visites o de parlar per
telèfon– és passejar acompanyats. Més de la meitat
de les persones grans ho solen fer de manera rela-
tivament freqüent –uns quatre dies per setmana– així
com xerrar amb els amics fora del domicili –un 30 per
cent manté aquest tipus de relació dia sí dia no–, anar
a sopar fora de casa amb amics o familiars, anar de
tapes al bar, jugar a cartes o assistir a casals de jubilats.
Homes i dones mantenen diferències importants en el
tipus de vida social. A tall d’exemple, el bar i els casals
de jubilats presenten un perfil clarament masculí.
Com s’ha comentat, l’edat és una de les variables que
més diferències genera quant al tipus i al nombre
d’activitats que la gent gran realitza (vegeu la taula A-2
de l’annex). L’estat de salut actua generalment com una
variable mediadora en aquesta relació: com més edat,
pitjor salut i, per tant, menys activitat potencial. Una
altra variable que influeix és el sexe, de manera que
són els homes els que, a qualsevol edat, realitzen un
major nombre d’activitats culturals i esportives, mentre
que són les dones les que sobretot realitzen activitats
14 ENVELLIR EN MOVIMENT
proporció de permisos de conduir –entre els 40 i els 59
anys– fins a un 90 per cent disposa de permís. Fent un
petit exercici prospectiu de tipus generacional es pot
deduir que aquesta proporció descendeix uns 3 punts
percentuals a l’edat 65-69, i uns 7 punts més a l’edat
70-74, de manera que pròximament la proporció de
permisos de conduir entre els homes serà d’un 85 per
cent als 65-69 anys i d’un 78 per cent als 70-74 anys
(gràfic 3). Més complex és predir què s’esdevindrà amb
la població major de 75 anys o amb les dones, ja que
la proporció de permisos és significativament inferior
i, per tant, hi ha un marge més ampli d’augment. En
aquest sentit, el 2009 el grup d’edat on més gran és
la proporció de dones amb permís de conduir és entre
els 30 i els 39 anys (aproximadament un 75 per cent).
Al contrari, tan sols un 25 per cent de les dones de
65 a 69 anys disposa de permís i un 12 per cent de
les de 70 a 74 anys. D’aquestes dades es dedueix que
el nombre de conductors potencials majors de 64
anys tendirà, a curt i mitjà termini, a incrementar-se
considerablement, continuant la tendència observada
en els últims anys. Aquesta tendència indica que les
persones grans que disposen de permís han augmen-
tat pràcticament en un milió entre 2001 i 2009, un
increment que representa per al conjunt de la població
acompanyar altres persones. Per contra, el sexe sí
que implica diferències importants i s’observa un fort
component de gènere. Tal com destacàvem en l’ús del
temps, els trajectes per motius de compres són més
freqüents entre les dones, mentre que per motiu de
lleure són més comuns entre els homes.
Per fer aquests desplaçaments les persones grans
recorren a diverses formes i mitjans de transport. El
desplaçament a peu continua sent, en termes generals,
la manera més comuna. Un 75 per cent dels majors de
64 anys afirma desplaçar-se sovint caminant, mentre
que només un 10 per cent afirma no fer-ho mai o
gairebé mai.
Entre els mitjans mecànics, el vehicle privat és el més
utilitzat, sobretot pels homes. Al final de 2009 a
Espanya hi havia uns 25,7 milions de conductors po-
tencials, dels quals pràcticament un 60 per cent eren
homes. En la franja d’edat de 65 anys i més, entorn
de 2,9 milions de persones tenien algun permís de
conduir, amb una clara desproporció en funció del
sexe, ja que només un 16,6 per cent eren dones. Què
es pot preveure amb vista al futur? Observant els ho-
mes es pot destacar que en les edats amb una major
Taula 3. Percentatge de desPlaçaments segons motiu, dePenent del tiPus de dia i del sexe. Població de 65 anys o més, catalunya
totaltiPus de dia sexe
laborable Festiu Homes dones
motius laborals o d’estudis 1,3 1,6 0,4 1,5 1,2
compres 14,2 15,2 10,8 10,5 17,6
Compres quotidianes 12,8 13,6 9,7 9,3 15,9
Compres ocasionals 1,5 1,6 1,1 1,2 1,7
lleure, diversió, passeig 19,2 17,9 23,6 23,9 14,8
Lleure, diversió, cultura 6,8 5,9 9,6 7,7 5,9
Passeig 12,4 12,0 14,0 16,2 9,0
gestions personals, visites 15,0 16,2 10,9 13,5 16,5
Gestions personals 3,7 4,0 2,5 4,0 3,4
Metge, hospital 3,2 4,0 0,4 2,3 4,0
Visita a amics o familiars 5,5 5,0 7,2 4,4 6,6
Acompanyar altres persones 2,6 3,2 0,8 2,8 2,5
altres motius 2,6 1,7 5,8 2,8 2,4
tornades a la llar 47,6 47,4 48,6 47,8 47,5
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EMQ 2006.
ENVELLIR EN MOVIMENT 15
2. A més, un altre 11,4 per cent declaren que utilitzen l’automòbil de manera esporàdica.
nificativament més elevada entre els homes que entre
les dones, ja que només un 4,7 per cent de les dones
grans declaren desplaçar-se sovint amb cotxe com a
conductores. A més, aquest percentatge es redueix
amb l’edat, ja que entre els majors de 85 anys només
un 3,1 per cent utilitzen sovint l’automòbil (vegeu la
taula A-4 de l’annex).
Aquest 16,5 per cent d’ús converteix el cotxe en la
forma de desplaçament mecànic més utilitzat per part
dels majors de 64 anys residents a Catalunya. D’altra
banda, les formes de desplaçament públic més comu-
nes són l’autobús urbà i el metro; les diferències terri-
torials són molt importants, ja que només les ciutats
més grans disposen de metro i les mitjanes d’autobús
urbà. A Barcelona, tal com probablement passa en
ciutats amb una important xarxa de transport públic,
fins a un 36 per cent afirma utilitzar l’autobús urbà
molt sovint, i un 27 per cent declara el mateix per al
metro. El taxi és una altra de les formes més comunes
de 65 anys i més passar d’una taxa del 27 per cent el
2001 a una del 36 per cent el 2009.
A banda dels permisos, la disponibilitat de vehicle
propi també condiciona les possibilitats de conduir.
A Catalunya es constata que entre els majors de 64
anys un 20 per cent d’aquells que disposen de permís
de conduir no disposen de vehicle propi. A més, la
dimensió del municipi de residència és un element
diferenciador i són els municipis més poblats aquells
on hi ha menys disponibilitat de vehicle propi. Aquest
fet està en part relacionat amb la possibilitat d’accés
a altres mitjans de transport.
Però el nombre de permisos i les possibilitats de
conducció només són indicadors indirectes dels
conductors actius. Així, a Catalunya, segons dades
de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de 2006, un
16,5 de les persones grans declaren que es desplacen
sovint en cotxe com a conductors2. Una proporció sig-
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de la DGT (dades en taula A-3 de l’annex).
gràfic 3. evolució del cens de conductors (Permisos + llicències) en Percentatge. esPanya, 2001-2009
HOMES DONES 100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%2002 2003 20042001 2006 2007 20082005 2009
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%2002 2003 20042001 2006 2007 20082005 2009
50-54 ANyS 75 ANyS I MÉS70-74 ANyS65-69 ANyS60-64 ANyS55-59 ANyS
16 ENVELLIR EN MOVIMENT
i l’ús del cotxe privat es redueix respecte als municipis
més petits (taula 4).
La manca d’una xarxa de transport públic que pugui
satisfer les necessitats en els municipis més petits
(menys de 10.000 habitants) fa que el cotxe hi cobri
importància: una de cada quatre persones grans
l’utilitza sovint, molt per sobre de l’ús registrat per a
qualsevol de les altres formes mecàniques. Una cosa
semblant s’observa en els municipis mitjans i en els més
grans que no es troben en la conurbació d’una gran
ciutat com Barcelona. A partir d’aquestes dades es pot
deduir que a la resta d’Espanya, amb una estructura
menys urbana, la prevalença de l’ús del vehicle privat
haurà de ser encara més gran.
Taula 4. Percentatge de Persones que utilitza els mitjans de transPort “molt sovint” dePenent de la dimensió del municiPi de residència. Població de 65 anys o més, catalunya
catalunya < de 10.000 habitants
10.000-50.000 habitants
> de 50.000 habitants barcelona
mitjans no mecànics
A peu 75,3 70,0 75,6 77,3 76,9
Amb bicicleta 1,7 2,8 2,8 1,3 0,6
mitjans públics
Autobús urbà 16,0 2,4 5,0 14,0 36,2
Metro 10,8 1,8 2,6 7,2 27,2
Renfe Rodalies 3,5 2,6 4,8 2,8 3,8
Autobús interurbà 3,4 3,0 3,4 4,4 2,8
FGC 3,3 1,1 1,7 3,3 6,0
Taxi 3,2 1,1 1,9 2,5 6,5
Tramvia 1,0 0,3 1,1 1,0 1,3
Tren de llarga distància 0,7 0,6 0,7 0,6 0,8
mitjans privats
Cotxe com a conductor 16,5 24,3 20,4 15,0 9,5
Moto com a conductor 0,6 1,1 0,7 0,5 0,4
nota. Els percentatges no sumen 100 en tractar-se de categories no excloents.
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EMQ 2006.
ENVELLIR EN MOVIMENT 17
Aquesta estabilitat s’ha de valorar especialment si es
té en compte que durant aquests anys s’ha produït
un procés de sobreenvelliment en el col·lectiu de les
persones grans, és a dir, un augment del pes relatiu
de la població més anciana.
Es pot suposar, tanmateix, que la limitació severa o
incapacitat total afecta menys el sistema de mobilitat
en tractar-se de persones l’activitat fora de casa de
les quals seria molt reduïda. En aquest sentit, és més
interessant observar el col·lectiu de gent gran que
declara poder realitzar aquestes activitats de manera
autònoma (gràfic 4). En els últims anys, el percentatge
de persones grans que declaren poder realitzar les
2.1. Autonomia per al desenvolupament d’activitats fora de casa
Entre 1997 i 2006, les dades de l’Enquesta Nacional
de Salut d’Espanya (ENSE) per a població que resi-
deix en habitatges mostren que ha augmentat molt
lleugerament, del 3 al 5 per cent, el percentatge de
persones grans que declaren incapacitat total per
realitzar alguna de les 27 activitats de la vida diària
per les quals van ser preguntades3. Són determinades
activitats realitzades en l’àmbit domèstic les principals
causants d’aquest increment, mentre que les activitats
potencialment realitzades en el sistema de mobilitat
van registrar una tendència d’estabilitat molt notable.
Taula 4. Percentatge de Persones que utilitza els mitjans de transPort “molt sovint” dePenent de la dimensió del municiPi de residència. Població de 65 anys o més, catalunya
catalunya < de 10.000 habitants
10.000-50.000 habitants
> de 50.000 habitants barcelona
mitjans no mecànics
A peu 75,3 70,0 75,6 77,3 76,9
Amb bicicleta 1,7 2,8 2,8 1,3 0,6
mitjans públics
Autobús urbà 16,0 2,4 5,0 14,0 36,2
Metro 10,8 1,8 2,6 7,2 27,2
Renfe Rodalies 3,5 2,6 4,8 2,8 3,8
Autobús interurbà 3,4 3,0 3,4 4,4 2,8
FGC 3,3 1,1 1,7 3,3 6,0
Taxi 3,2 1,1 1,9 2,5 6,5
Tramvia 1,0 0,3 1,1 1,0 1,3
Tren de llarga distància 0,7 0,6 0,7 0,6 0,8
mitjans privats
Cotxe com a conductor 16,5 24,3 20,4 15,0 9,5
Moto com a conductor 0,6 1,1 0,7 0,5 0,4
nota. Els percentatges no sumen 100 en tractar-se de categories no excloents.
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EMQ 2006.
3. En l’annex B s’enumeren les 27 activitats sobre les quals pregunta l’ENSE.
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’ENSE (1993, 1997, 2001, 2003 i 2006).
gràfic 4. Percentatge de gent gran caPaç de realitzar sense ajuda activitats de la vida diària. esPanya, 1993-2006
CAMINAR (AMB AJUDA D’UN BASTó O SENSE)
COMPRES
CAMINAR DURANT UNA HORA SEGUIDA
PUJAR DEU ESGLAONS
AGAFAR TRANSPORTS PúBLICS
100%
90%
80%
70%
60%
50%
1997
1998
1999
199
6
200
0
1993
199
4
1995
1992
2001
2002
2003
2005
200
6
2007
200
4
MITJANA 27 íTEMS
2. Gent gran i limitació funcional
1 de cada 3 persones grans té alguna limitació per realitzar activitats de la vida diària, freqüentment relacionades amb la mobilitat. 2 de cada 3 d’aquestes persones són dones.
18 ENVELLIR EN MOVIMENT
4. Un altre ítem relacionat amb la mobilitat exterior que inclou l’enquesta EDAD2008 es refereix a les dificultats per a la conducció de vehicles de motor amb adaptacions i sense. Aquesta pregunta no s’ha analitzat, ja que en el qüestionari s’introdueix un límit d’edat en 74 anys i, a més, el nombre de casos per al grup de 65 a 74 anys és poc significatiu, especialment en les dones, cosa que afecta la representativitat dels resultats que s’obtenen.
2.2. Persones grans amb limitacions de mobilitat
A Espanya 2,2 milions de persones grans (1 de cada
3) afirmen tenir alguna discapacitat o limitació per
al desenvolupament d’activitats de la vida diària. La
discapacitat presenta una clara desigualtat en funció
del sexe, ja que 2 de cada 3 d’aquestes persones grans
són dones. En l’explicació d’aquesta desigualtat per
sexe es combinen dos elements: d’una banda, un
sobreenvelliment més gran de la població femenina;
de l’altra, una major prevalença de la discapacitat en
les dones a partir de les edats adultes madures. En les
edats més avançades, a partir dels 85 anys, la taxa de
discapacitat arriba a assolir nivells del 549 per mil en
els homes i del 669 per mil en les dones.
Les discapacitats més freqüents entre la població
de gent gran espanyola són les relacionades amb la
mobilitat, que afecten una mica més d’1,6 milions
de persones, seguides per les de la vida domèstica i
l’autocura personal. El grup de mobilitat inclou des de
les limitacions més elementals d’ordre corporal, com
mantenir-se dret o canviar de posició sense ajuda, fins
a les relacionades amb la mobilitat dins i fora de la llar.
Per les seves implicacions sobre altres àmbits bàsics
de la vida, com l’adquisició de béns, les interrelacions
personals o la participació social, destaquen aquelles
limitacions que dificulten els desplaçaments pel carrer
i les que incideixen sobre l’ús del transport com a pas-
satgers sense ajuda o assistència personal4.
a) Gent gran amb dificultats per desplaçar-se pel carrer caminant
Les dificultats per desplaçar-se pel carrer sense ajuda
o assistència personal afecten una mica més d’1,2
milions de persones grans a Espanya, amb una dis-
tribució segons el grau de severitat del 25 per cent
per a la dificultat moderada, del 39 per cent per a la
severa i del 36 per cent per a la incapacitat total. La
prevalença d’aquesta limitació presenta un creixement
exponencial amb l’edat i una major incidència en
totes les franges d’edat en les dones, i s’assoleixen
taxes per a la població de 85 anys i més lleugerament
superiors al 300 per mil en els homes i al 500 per mil
en les dones.
activitats quotidianes sense cap ajuda s’ha mantin-
gut en uns nivells alts, entorn del 90 per cent per a
la mitjana de les 27 activitats i per sobre del 95 per
cent per a l’activitat bàsica de caminar que, com s’ha
constatat en l’apartat anterior, és molt important en
els desplaçaments i en les formes de relacionar-se de
la gent gran. No obstant això, el percentatge de gent
gran autònoma es redueix entorn del 85 per cent si es
considera la capacitació per a l’ús del transport públic,
i entorn del 80 per cent per caminar d’una manera
continuada.
L’anàlisi per sexe i edat mostra algunes diferències
significatives al si de les persones grans (gràfic 5). Fins
al llindar dels 75 anys més del 95 per cent dels homes
declaren que poden realitzar activitats de la vida diària
fora de la llar sense cap tipus d’ajuda, i és també eleva-
da l’autonomia per caminar durant una hora seguida,
entorn del 90 per cent. Per la seva banda, les dones
presenten uns percentatges sistemàticament inferiors
als masculins, especialment en aquelles activitats més
físiques. A partir dels 75 anys les tendències més re-
cents són d’un lleuger deteriorament de la funcionali-
tat, alhora que s’accentuen les diferències en els nivells
de funcionalitat entre sexes. Elles, amb una esperança
de vida més gran, declaren un deteriorament més pri-
merenc i sobretot més intens a partir dels 75 anys de
les seves capacitats funcionals, particularment de les
relacionades amb la mobilitat física. A més, en aquest
tram d’edat les diferències arriben a ser molt sensibles
per a ítems concrets com el referit a l’ús del transport
públic, ja que l’any 2006 un 85 per cent dels homes
eren autònoms per desenvolupar aquesta activitat per
un 65 per cent de les dones.
Per tant, les dones apareixen com un col·lectiu espe-
cialment sensible al deteriorament de la capacitat en
l’acompliment d’activitats quotidianes fora de casa.
El seu grau d’autonomia és inferior al dels homes i el
deteriorament de la funcionalitat és més pronunciat
amb l’edat.
En el pròxim apartat, i utilitzant la informació de
l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situa-
cions de Dependència de l’any 2008, s’aprofundeix en
aspectes relacionats amb la mobilitat a l’exterior de la
llar d’aquelles persones grans que pateixen algun tipus
de dificultat per a aquesta activitat.
ENVELLIR EN MOVIMENT 19
Font. Elaboració a partir de les dades de l’ENSE (1993, 1997, 2001, 2003 i 2006).
gràfic 5. Percentatge de gent gran que declara realitzar les activitats sense ajuda
CAMINAR DURANT UNA HORA SEGUIDA
COMPRESCAMINAR (AMB AJUDA D’UN BASTó O SENSE)
PUJAR DEU ESGLAONS
AGAFAR TRANSPORTS PúBLICS
100%
90%
80%
70%
60%
50%
1997
1998
1999
199
6
200
0
1993
199
4
1995
1992
2001
2002
2003
2005
200
6
2007
200
4
100%
90%
80%
70%
60%
50%
1997
1998
1999
199
6
200
0
1993
199
4
1995
1992
2001
2002
2003
2005
200
6
2007
200
4
100%
90%
80%
70%
60%
50%
MAjORS DE 74 ANyS Homes Dones
1997
1998
1999
199
6
200
0
1993
199
4
1995
1992
2001
2002
2003
2005
200
6
2007
200
4
1997
1998
1999
199
6
200
0
1993
199
4
1995
1992
2001
2002
2003
2005
200
6
2007
200
4
100%
90%
80%
70%
60%
50%
GRUp D’EDAT 65-74 ANySHomes Dones
20 ENVELLIR EN MOVIMENT
5. En l’annex D s’expliquen els conceptes d’ajuda tècnica i assistència personal utilitzats en l’EDAD2008.
se cenyeix a aquelles que manifesten alguna difi cultat
per desplaçar-se pel carrer. En tots dos col·lectius es
considera la situació inicial, és a dir, prèvia a rebre
ajudes tècniques o assistència personal.
En relació amb el total de persones grans discapaci-
tades, i en funció dels ítems sobre els quals indaga
l’enquesta, els principals problemes deriven d’una
inadequació de l’entorn a les necessitats d’aquestes
persones, ja que 1 de cada 2 esmenten aspectes
com pujar/baixar de la vorera, creuar el carrer o su-
perar obstacles, mentre que l’ítem relacionat amb la
identifi cació de carrers, cruïlles i senyals és esmentat
per 1 de cada 3. La percepció d’aquests problemes
és signifi cativament més gran en les dones, ja que
els percentatges són entre 10 i 15 punts superiors
als que declaren els homes. El cas més signifi catiu es
dóna entre les dones de més edat, ja que 7 de cada 10
manifesten problemes amb les voreres, per creuar el
carrer o superar obstacles, i més de la meitat per iden-
tifi car l’entorn viari. Òbviament, si l’anàlisi es restringeix
al col·lectiu d’aquella gent gran que declara alguna
difi cultat per desplaçar-se pel carrer, la incidència dels
problemes s’aguditza. Per exemple, creuar el carrer
és esmentat per més del 60 per cent dels que tenen
Tanmateix, les ajudes tècniques i/o l’assistència per-
sonal5, a les quals recorren 4 de cada 5 persones grans
que tenen difi cultats per caminar pel carrer, moderen
tant la incidència com la severitat d’aquesta limitació i
permeten, per tant, valorar amb més precisió aquelles
situacions personals més restrictives en relació amb
la capacitat de transitar pel carrer o accedir a edifi cis.
Les persones grans que continuen manifestant una
difi cultat severa o invalidant per realitzar aquestes
activitats, fi ns i tot després de rebre ajudes, superen
el mig milió. En termes de prevalença destaquen les
restriccions que es donen entre els més grans, amb
taxes del 150 per mil en els homes i del 260 per mil en
les dones. És a dir, a Espanya 2 de cada 10 persones
de 85 anys i més presenta difi cultats severes o totals
per desplaçar-se pel carrer, fi ns i tot rebent ajudes
tècniques i/o personals (gràfi c 6).
Poder realitzar l’activitat no equival al fet que aquesta
estigui exempta d’obstacles que la difi culten i que,
en alguns casos, pot arribar a representar un element
dissuasiu per a la seva realització. Per analitzar aquests
problemes s’han seleccionat dos col·lectius de perso-
nes grans: el primer inclou el conjunt de persones dis-
capacitades sigui quina sigui la seva limitació; el segon
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EDAD2008.
gràfic 6. Prevalença de la discaPacitat Per transitar Pel carrer, accedir a ediFicis... segons severitat abans i desPrés de rebre ajudes
75-84 anys > 84 anys 65-74 anys65-74 anys > 84 anys75-84 anys
Tots els graus de severitat (abans d’ajudes) Difi cultat severa i total (després d’ajudes)
600
500
400
300
200
100
0
HOMES DONES
per
mil
hab
itan
ts
ENVELLIR EN MOVIMENT 21
persones grans sense que s’observin diferències signi-
fi catives en funció del grup d’edat o del sexe. Malgrat
aquestes ajudes, entorn de 91 mil homes i 232 mil
dones majors de 65 anys van manifestar el 2008 patir
una difi cultat severa per realitzar aquesta activitat, i
67 mil homes i 200 mil dones una incapacitat total.
Per tant, les situacions més restrictives en relació amb
l’ús del transport com a passatgers afecten a Espanya
gairebé 2 de cada 10 homes majors de 85 anys i 3 de
cada 10 dones d’aquesta mateixa edat.
Passant a analitzar el mitjà de transport utilitzat per
les persones grans discapacitades per als seus des-
plaçaments locals, es detecten diferències segons la
limitació patida i el seu grau de severitat (taula 5). Si
es considera el conjunt de la població de gent gran
que pateix alguna limitació, amb independència del
seu tipus i severitat, la meitat utilitzen com un dels
mitjans habituals de desplaçament els vehicles parti-
culars no adaptats i també és signifi cativa la proporció
dels que recorren al transport públic (autobús, metro,
trens de rodalies...). A mesura que es van deteriorant
les condicions de salut, un percentatge més gran de
persones utilitza els vehicles particulars alhora que
disminueix l’ús dels transports públics. És a dir, amb
entre 65 i 74 anys en ambdós sexes, i pel 75 per cent
dels homes i el 84 per cent de les dones de 85 anys i
més (gràfi c 7).
b) Persones grans amb difi cultats per a l’ús de transports com a passatgers en els seus desplaçaments locals
Aquestes difi cultats afecten uns 320.000 homes ma-
jors de 65 anys i unes 850.000 dones, equivalent a
unes taxes del 100 i del 200 per mil, respectivament. La
major prevalença en les dones es dóna en tots els seg-
ments d’edat de la població més gran i és especialment
rellevant en les edats més avançades en assolir-se taxes
pròximes al 500 per mil entre la població femenina
major de 85 anys. A més, la severitat de la limitació
també és més gran entre les dones i s’accentua amb
l’edat, ja que el 57 per cent de les dones de 85 anys i
més amb limitacions per a l’ús del transport manifesten
que la seva limitació és severa o total abans de rebre
cap tipus d’ajuda, mentre que aquest percentatge per
als homes és del 53 per cent (gràfi c 8).
El recurs a ajudes tècniques i/o l’assistència personal
per a l’ús dels transports és esmentat per 7 de cada 10
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EDAD2008.
gràfic 7. Problemes Percebuts Per desPlaçar-se Pel carrer Per la gent gran amb diFicultat Per realitzar aquesta activitat
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%Creuar carrer
Superar obstacles
Identifi carPujar/baixar vorera
D’altres Pujar/baixar vorera
Creuar carrer
Superar obstacles
D’altresIdentifi car
HOMES DONES
65-74 ANyS 75-84 ANyS > 84 ANyS
22 ENVELLIR EN MOVIMENT
intensitat en les dones, en passar d’un percentatge
d’ús del 45 per cent en el grup de 65 a 74 anys a un
del 19 per cent entre les majors de 85 anys. Com a
contrapartida, augmenta la necessitat de recórrer a
mitjans de transport especials (ambulàncies, micro-
busos...), amb percentatges d’ús d’entorn del 18 per
l’edat es produeix una constricció de l’espai vital
de les persones, una progressiva pèrdua de la seva
autonomia personal en relació amb la mobilitat, i
una creixent necessitat de recórrer a l’entorn familiar.
Aquest descens dels desplaçaments locals en transport
públic es dóna en ambdós sexes però revesteix més
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EDAD2008.
gràfic 8. Prevalença de la discaPacitat Per a l’ús de transPort segons severitat abans i desPrés de rebre ajudes
75-84 anys > 84 anys 65-74 anys65-74 anys > 84 anys75-84 anys
Tots els graus de severitat (abans d’ajudes) Difi cultat severa i total (després d’ajudes)
600
500
400
300
200
100
0
HOMES DONES
per
mil
hab
itan
ts
Taula 5. Percentatge de Persones que declaren utilitzar aquest mitjà de transPort Per als seus desPlaçaments urbans o locals segons sexe i gruP d’edat
Homes dones
65-74 anys 75-84 anys + 85 anys 65-74 anys 75-84 anys + 85 anys
Població amb qualsevol tipus de limitació
Vehicle propi adaptat 5 3 3 3 3 3
Vehicle particular no adaptat 50 48 51 51 54 57
Transport públic 44 38 27 45 33 19
Transport especial 8 11 17 7 11 18
D’altres 3 5 3 2 3 2
Població amb limitacions per a l’ús del transport com a passatger
Vehicle propi adaptat 6 4 2 5 3 3
Vehicle particular no adaptat 50 50 55 56 58 57
Transport públic 38 27 22 36 27 17
Transport especial 19 20 26 13 16 22
D’altres 2 5 3 2 3 2
nota. Els percentatges no sumen 100 en tractar-se de categories no excloents; és a dir, un individu pot declarar que utilitza més d’un mitjà de transport.
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EDAD2008.
ENVELLIR EN MOVIMENT 23
grans manifesta problemes per accedir al vehicle privat
i, més específi cament, un 82 per cent per pujar-hi o
baixar-ne. Aquestes difi cultats creixen amb l’edat i
tenen una incidència més gran entre les dones. Així,
i prenent com a referència el grup de 75 a 84 anys,
el 62 per cent dels homes declaren problemes per
accedir al vehicle privat i el 76 per cent per pujar-hi
o per baixar-ne, mentre que aquests percentatges
augmenten fi ns al 67 i el 84 per cent, respectivament,
en el cas de les dones.
Aquelles persones grans que també utilitzen el trans-
port públic s’enfronten a una sèrie de condicionants
que difi culten més o menys la seva mobilitat i que
mostren el camí que encara queda per recórrer per
adequar els mitjans i les infraestructures de transport
a les necessitats específi ques d’aquests usuaris. Els
problemes percebuts més comuns tenen a veure amb
l’accés tant a les instal·lacions com als vehicles en si
(gràfi c 9). Les seves limitacions físiques, si bé no els
impedeixen l’ús del transport públic, provoquen que un
84 per cent manifesti problemes per pujar o baixar del
vehicle; un 70 per cent per accedir a les instal·lacions;
cent en ambdós sexes entre els majors de 85 anys, en
tractar-se de desplaçaments a residències de dia, a
centres socioassistencials i a hospitals.
La pèrdua d’autonomia amb l’edat és més gran per
al col·lectiu de discapacitats que declaren alguna
limitació per a l’ús del transport com a passatger. Per
a aquest col·lectiu l’ús dels serveis de transport públic
és menor que per al conjunt de la població de gent
gran que pateix alguna discapacitat, de l’ordre de 7
punts percentuals menys, mentre que és més gran el
percentatge dels que utilitzen transports privats i/o
especials. Entre els mitjans que usen, el vehicle propi
adaptat és esmentat pel 4 per cent, el privat no adaptat
pel 56 per cent, el transport públic pel 27 per cent,
l’especial pel 18 per cent i altres mitjans pel 3 per cent.
És a dir, el vehicle privat és utilitzat pel 60 per cent de
les persones grans com un dels seus mitjans per als
desplaçaments locals.
El recurs a l’ús del vehicle privat no adaptat és el mitjà
de transport més comú però el seu ús comporta una
sèrie de difi cultats. Un 68 per cent d’aquestes persones
Font. Elaboració pròpia a partir de microdades de l’EDAD2008.
gràfic 9. Problemes Percebuts Per a l’ús del transPort Públic Per Part d’usuaris amb alguna limitació Per al seu ús
HOMES DONES100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Arr
ibar
al
veh
icle
Puja
r/b
aixa
rd
el v
ehic
le
Acc
edir
se
ient
Acc
és
esta
cio
ns
Pag
ar
Ori
enta
r-se
Co
mp
ren
dre
in
dic
acio
ns
Dec
idir
it
iner
aris
Alt
res
pro
ble
mes
Arr
ibar
al
veh
icle
Puja
r/b
aixa
rd
el v
ehic
le
Acc
edir
se
ient
Acc
és
esta
cio
ns
Pag
ar
Ori
enta
r-se
Co
mp
ren
dre
in
dic
acio
ns
Dec
idir
it
iner
aris
Alt
res
pro
ble
mes
65-74 ANyS 75-84 ANyS > 84 ANyS
24 ENVELLIR EN MOVIMENT
un 64 per cent per arribar al vehicle, i un 60 per cent
per accedir al seient. El segon grup de problemes,
de menys incidència però molt rellevants, es troba
relacionat amb les capacitats cognitives i es reflecteix
en dificultats per comprendre indicacions i orientar-se
(entorn del 45 per cent), per pagar (35 per cent) o per
decidir itineraris (27 per cent). El patró per sexe i edat
revela una lleugera tendència a una incidència més
gran de les dificultats en les dones i a un significatiu
augment dels problemes cognitius i de comprensió de
l’entorn amb l’edat.
Malgrat això, les persones grans no declaren sentir-se
especialment discriminades malgrat aquests proble-
mes. Les dades de l’enquesta mostren que la discri-
minació percebuda per la gent gran discapacitada
usuària del transport públic és relativament baixa, ja
que només el 2,5 per cent es van sentir discriminats
a causa de les seves limitacions alguna vegada en els
12 mesos previs a l’entrevista. Es pot destacar que la
percepció de discriminació es redueix amb l’edat, pos-
siblement com a conseqüència també d’una reducció
de les seves expectatives, ja que en el grup de 6 a 39
anys aquest percentatge ronda el 14 per cent i en el
de 40 a 64 anys el 8 per cent.
ENVELLIR EN MOVIMENT 25
La tipologia dels accidents de trànsit de la gent gran
espanyola respon a tres característiques principals:
1. L’accidentalitat es concentra cada vegada més en els homes que en les dones. S’observen
diferències molt notables quant a l’accidentalitat de
les persones grans segons si són homes o dones. Així,
l’any 2000 prop del 60 per cent de la gent gran morta
en accident de trànsit a Espanya eren homes i aquesta
proporció havia augmentat fins al 65 per cent l’any
2009, cosa que indica que la reducció observada en
el nombre d’homes grans morts va ser menys intensa
que la que van registrar les persones grans d’aquest
mateix tram d’edat. En canvi, la reducció observada
en ferits greus entre 2000-2009 és semblant en tots
dos casos (taula 6).
2. L’accidentalitat es concenta cada vegada més en el segment de majors de 74 anys. Cal destacar
també que l’evolució de l’accidentalitat de les per-
sones grans en els últims anys ha estat molt diferent
segons els trams d’edat que es considerin. Així, entre
2000 i 2009 s’ha reduït de manera molt marcada
l’accidentalitat de la gent gran compresa entre els 65
i 74 anys, que ha caigut prop d’un 60 per cent tant
pel que fa a nombre de morts com de ferits greus. En
canvi, el col·lectiu de gent gran de més de 64 anys ha
presentat reduccions més moderades, del 25 per cent
amb prou feines en el cas dels morts i del 18 per cent
A Espanya les activitats quotidianes que els individus
més grans realitzen en el sistema de mobilitat con-
centren una part important de l’accidentalitat total,
tant no fatal com fatal. Entorn del 40 per cent dels
accidents no fatals patits per les persones grans entre
1987 i 2006 van produir-se en la via pública segons
l’Enquesta Nacional de Salut. En concret, l’any 2006
l’ENSE va registrar entorn de 760 mil accidents entre
la gent gran dels quals una mica més de 300 mil van
esdevenir-se en la via pública. La incidència d’aquesta
accidentalitat per edat va ser uniforme en àmbits resi-
dencials rurals i intermedis però clarament més elevada
per a les persones grans en l’àmbit urbà, és a dir, en
els municipis de més de 50.000 habitants. En aquesta
accidentalitat fora de casa té un paper molt important
la relacionada amb el trànsit que afecta de manera
desigual les persones grans en funció del seu paper
com a ocupants de vehicles o com a vianants.
3.1. Accidentalitat de trànsit en la gent gran: tendències i tipologies
L’any 2009 van morir a les carreteres i als carrers
d’Espanya 501 persones majors de 64 anys i 1.669
van resultar ferides de gravetat. L’any 2000 aquestes
xifres van ser de 843 i 2.651 respectivament, cosa que
suposa que en l’última dècada el nombre de persones
grans mortes en accident de trànsit s’ha reduït un 40
per cent i els ferits greus un 37 per cent.
Taula 6. lesivitat de la gent gran segons sexe. total
Homes dones total
morts Ferits greus morts Ferits greus morts Ferits greus
2000 526 1.527 317 1.124 843 2.651
2005 471 1.216 242 939 713 2.155
2009 327 970 173 696 501 1.669
Font. DGT.
3. Accidentalitat i seguretat viària
La meitat de vianants morts a les ciutats entre 2004 i 2008 tenia més de 65 anys.
26 ENVELLIR EN MOVIMENT
un 45 per cent en aquesta primera dècada del segle
xxI (taula 9).
Taula 9. taxa de risc de la gent gran (lesivitat greu/100.000 Habitants)
taxa de risc gent gran
taxa de risctotal
2000 51,1 82,8
2005 39,1 59,6
2009 27,9 35,6
Font. DGT.
Malgrat aquesta evolució tan favorable, el quadre
mostra que la caiguda de la taxa de risc del conjunt
de la població ha estat encara més pronunciada que
la dels majors de 64 anys. És a dir, els majors de 64
anys han mostrat un comportament comparativament
pitjor que el de la resta de la població.
Aquesta evolució menys positiva en el temps és
compatible, tanmateix, amb el fet que la taxa de risc
de la gent gran està per sota de la del conjunt de la
població. Això es pot veure en el gràfic 10, que mostra
que les taxes de risc més grans es concentren en la
població d’entre 15 i 50 anys. Els trams més extrems
d’edat, sobretot els més joves, presenten taxes de risc
molt menors.
en el cas dels ferits greus. La lesivitat en els accidents
de trànsit de la gent gran a Espanya ha tendit així a
traslladar-se cap a les persones de més edat d’aquest
col·lectiu (taula 7).
3. El pes de l’accidentalitat a ciutat tendeix a augmentar. Si bé el 2009 les persones grans mor-
tes en carretera eren el doble que les que moren en
zona urbana, cal significar que des de l’any 2000 la
reducció de la mortalitat ha estat molt més gran en
carretera (45 per cent) que a ciutat (30 per cent). Una
evolució semblant s’ha produït amb els ferit greus,
que han descendit un 42 per cent en carretera i un
31 per cent en ciutat. D’aquesta manera, en els últims
10 anys, l’accidentalitat de les persones grans, que es
concentrava preferentment a la carretera, ha passat
a distribuir-se d’una manera més uniforme entre la
carretera i les zones urbanes (taula 8).
Taxa de risc
La reducció de l’accidentalitat dels majors de 64 anys
unida a un augment substancial de la població en
aquest tram d’edat, ha resultat en els últims 10 anys
en una caiguda molt important de la taxa de risc. Si
aquesta l’any 2000 se situava en 51,1, en el 2009 va
registrar un valor de 27,9, cosa que suposa una reduc-
ció propera al 45 per cent. Dit d’una altra manera, la
probabilitat que una persona gran a Espanya resultés
morta o ferida greu en accident de trànsit s’ha reduït
Taula 7. lesivitat de la gent gran. total
65-69 anys 70-74 anys > 74 anys
morts Ferits greus morts Ferits greus morts Ferits greus
2000 251 850 237 755 355 1.046
2005 188 568 192 621 333 966
2009 115 409 114 397 271 860
Font. DGT.
Taula 8. lesivitat de la gent gran segons zona. total
carretera zona urbana total
morts Ferits greus morts Ferits greus morts Ferits greus total
2000 607 1.542 236 1.109 843 2.651 3.494
2005 517 1.253 196 902 713 2.155 2.868
2009 335 901 166 768 501 1.669 2.170
Font. DGT
ENVELLIR EN MOVIMENT 27
Taula 10. taxa de risc de la gent gran(>64 anys) a euroPa Per PaÏsos, 2008. morts Per milió d’Habitants
gent gran total
Itàlia 92 79
França 80 67
Espanya 73 68
Holanda 72 41
Alemanya 65 54
Suècia 63 43
Regne Unit 50 43
UE-27 90 78
Fonts. CARE, IRTAD.
Quant a la comparativa internacional, el quadre adjunt
mostra que la taxa de risc de la gent gran a Espanya
està substancialment per sota de la mitjana de la
UE-27, i és inferior, fi ns i tot, a la de països veïns com
França o Itàlia. Tot i així, la distància respecte als països
en què la mobilitat de la gent gran és més segura és
signifi cativa. Així, com es veu en el quadre, la proba-
bilitat que un espanyol major de 64 anys resulti mort
o ferit greu en un accident de trànsit és gairebé un
50 per cent superior a la d’un anglès i un 20 per cent
superior a la d’un suec o alemany (taula 10).
Font. DGT.
gràfic 10. taxa de risc Per edats. lesivitat greu (morts+Ferits greus Per 100.000 Habitants)
200
180
160
140
120
100
80
60
40
20
0
De
2 a
5 an
ys
De
6 a
9 an
ys
De
10 a
14
anys
De
0 a
1 an
ys
De
15 a
17
anys
De
18 a
20
anys
De
21 a
24
anys
De
25 a
29
anys
De
30 a
34
anys
De
40 a
44
anys
De
45 a
49
anys
De
50 a
54
anys
De
35 a
39
anys
De
55 a
59
anys
De
60 a
64
anys
De
65 a
69
anys
De
70 a
74
anys
Més
de
74 a
nys
2000 2009
28 ENVELLIR EN MOVIMENT
de gravetat sobre el total de vianants. A ciutat, en el
període 2004-2008 més del 50 per cent (és a dir, 1 de
cada 2) de vianants morts a ciutat van ser persones
majors de 64 anys i en carretera aquest percentatge
va ser proper al 35 per cent (gràfic 11).
La causalitat específica de les infraccions i la seva
tendència informen sobre una millora que ha tingut
com a principal escenari les vies urbanes i com a
principal component la precaució i el major segui-
ment de les normes de seguretat viària a l’hora de
creuar els car rers (gràfic 12). Tot això ha contribuït al
descens en el nombre d’accidents de persones grans
com a vianants. Per exemple, l’any 1998 es van pro-
duir gairebé 1.700 víctimes com a conseqüència de
creuar indegudament o no fer ús del pas de vianants,
mentre que l’any 2009 la xifra s’havia reduït a una
mica més de 450. També ha estat molt significatiu el
descens dels accidents per infracció del vianant per
no respectar els semàfors, de 230 a 63 durant aquest
període. Malgrat això, queda un marge d’actuació
en les campanyes de seguretat viària adreçades a
aquest col·lectiu, ja que la seva taxa d’infraccions que
desemboquen en un accident continua sent superior a
la del total de la població, de l’ordre d’un 50 per cent
més, i molt similar a l’observada en la població de 5
a 14 anys, que és l’altre col·lectiu amb més incidència
d’infraccions. A més, les dades més recents mostren
un cert alentiment en la tendència de descens per
3.2. Accidentalitat de trànsit en la gent gran: accidentalitat segons mitjà de transport
El quadre adjunt mostra un repartiment estable
de l’accidentalitat dels majors de 65 anys per mitjà
de transport. Fonamentalment el repartiment és el
següent: un 40 per cent de les víctimes greus són via-
nants, un altre 40 per cent són conductors ocupants
de turisme, i la resta són usuaris de ciclomotors, moto-
cicletes, autobusos o d’algun altre mitjà de transport, i
destaca el cas dels primers (taula 11).
Per la seva importància en l’accidentalitat total, a conti-
nuació s’analitza més detalladament l’accidentalitat de
les persones grans com a vianants i com a conductores
de turismes.
a) Les persones grans com a vianants
L’any 2001 més de 910 vianants majors de 64 anys
van resultar ferits greus a Espanya, dels quals més
del 80 per cent van ser a ciutat. Entre el 2000 i 2009,
l’accidentalitat de les persones grans com a vianants es
va reduir un 50 per cent en carretera i un 30 per cent
a ciutat (taula 12).
Més enllà d’aquestes xifres absolutes i de la seva
evolució en el temps, interessa destacar la sobrerepre-
sentació dels vianants que són gent gran accidentats
Taula 11. lesivitat greu (en Percentatge)
víctimes
vianants turismes ciclomotor resta
2000 40,1 43,0 7,3 9,6
2005 40,8 41,5 6,7 11,0
2009 42,6 39,8 5,1 12,6
Font. DGT.
Taula 12. lesivitat greu. nombre vianants
vianants
carretera zona urbana
morts Ferits greus total morts Ferits greus total
2000 126 215 341 200 853 1.053
2005 120 155 275 163 720 883
2009 66 104 170 140 667 747
Font. DGT.
ENVELLIR EN MOVIMENT 29
gràfic 11. Percentatge de víctimes grans sobre el total d’accidentats de trànsit. esPanya. valors mitjans del Període 2004-2008
Com a vianants General Com a vianantsGeneral Com a vianantsGeneral
Carretera Zona urbana Total60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
gràfic 12. nombre de vianants accidentats majors de 64 anys segons inFracció comesa. esPanya, 1998-2009
1.000
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1999 2000 20011998 20032002 2005 2006 20072004 2009 2008
NO RESPECTAR SENyAL DE SEMÀFOR
NO UTILITZAR PAS DE VIANANTS
ALTRES INFRACCIONS
IRROMPRE O CREUAR ANTIREGLA-MENTÀRIAMENT
SER A LA CALÇADA/VORAL O CAMINAR-HI ANTIREGLA-MENTÀRIAMENT
PROPORCIó DE GENT GRAN SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIó ESPANyOLA EL 2008-2009
Font. DGT.
MORTS FERITS GREUS
30 ENVELLIR EN MOVIMENT
cions de trànsit complexes i a baixes velocitats, com
incorporacions i interseccions. Això últim, unit a un estil
de conducció poc agressiu, fa que fins i tot quan els
conductors més grans siguin proclius a patir o causar
més accidents en determinades situacions, aquests
accidents revesteixin menys gravetat per a la resta de
conductors. Per contra, la seva fragilitat física fa que la
gent gran sigui més procliu a engrossir les estadístiques
d’accidentalitat que impliquen lesió o mort.
A Espanya, les dades agregades de la DGT es refereixen
tant a conductors víctimes d’accidents com a conduc-
tors implicats, però no es disposa d’informació sobre
la responsabilitat en l’accident. L’aproximació que es
fa aquí es basa en la informació de conductors com
a víctimes en accidents fatals o greus i es relacionen
amb el cens de conductors i llicències. Aquestes taxes
d’accidentalitat presenten un patró característic segons
l’edat, similar en ambdós sexes, encara que en el cas
dels homes els nivells són més elevats (gràfic 13). Les
taxes més altes es donen entre els conductors de 15 a
24 anys, que en els homes són actualment un 50 per
cent superiors a les observades en el següent grup de
més incidència, el de 25 a 29 anys. El perfil de les taxes
presenta una tendència descendent amb l’edat fins al
llindar dels 75 anys, edat a partir de la qual repunten
lleugerament.
La comparació entre les taxes de conductors víctimes
d’accidents severs dels biennis 2001-2002 i 2008-2009
permet extreure una sèrie de conclusions. En primer
lloc, el fort descens de l’accidentalitat com a conduc-
tors entre els homes, que si bé ha estat generalitzat
en totes les edats, ha tingut una especial intensitat en
els grups més joves. En segon lloc, la millora entre les
dones conductores ha estat menor en termes absoluts,
a causa dels seus nivells de partida més baixos, i s’ha
concentrat bàsicament entre les més joves i les més
grans. Finalment, el repunt de les taxes en les edats
avançades és més baix que a començament de segle i
es concentra en el col·lectiu de més edat.
a alguns tipus d’infraccions, com creuar de manera
antireglamentària.
Les campanyes adreçades als vianants s’han de comple-
mentar amb les dirigides a conscienciar els conductors.
Actualment, i a diferència del que passava tan sols una
dècada enrere, la majoria dels accidents que pateixen
les persones grans com a vianants no es deuen a in-
fraccions comeses per ells, i a més les tendències més
recents revelen que no s’ha produït una millora en les
taxes d’accidentalitat que no són degudes a infraccions
dels vianants. Així, des del 2006 el nombre d’accidents
que pateixen vianants no imputables a infraccions se-
ves s’ha mantingut constant entorn de 280 accidents
per cada milió de persones grans.
b) Les persones grans com a conductores
Investigacions realitzades en països del nostre entorn,
com el Regne Unit i els Països Baixos, evidencien que
les persones grans no són alienes als riscos que implica
el procés d’envelliment en la conducció, especialment
a partir del llindar en què certes limitacions funcionals
augmenten la seva prevalença. L’autopercepció del de-
teriorament progressiu d’algunes capacitats sensorials i
de la pèrdua de reflexos al volant es tradueix en menys
autoconfiança en determinades situacions de la con-
ducció i en un augment de la precaució en aquestes,
quan les situacions esmentades no són directament
evitades (Box et al., 2010; SWOV, 2010).
Quan es tracta del primer, els conductors grans
tendeixen a modificar la seva conducció en un sentit
menys agressiu i potencialment més segur per a la
seguretat viària, evitant les hores punta del trànsit o
limitant la conducció nocturna o amb climatologia
adversa. A més, prefereixen conduir distàncies curtes,
evitar vies de trànsit dens i ràpid, i limitar els seus
viatges a rutes conegudes. A més, en la majoria dels
països del nostre entorn la gent gran està sotmesa a
revisions sensorials més freqüents per renovar els seus
permisos de conduir.
De fet, alguns comportaments preventius observats
en països com Austràlia i el Regne Unit (Charlton et
al., 2003; Box et al., 2010) es donen ja a partir de les
edats madures, sobretot entre les dones. A més, no
són accidents que es produeixin a una alta velocitat
sinó que en la seva gran majoria s’esdevenen en situa-
ENVELLIR EN MOVIMENT 31
nota. Aquestes taxes es refereixen a conductors víctimes d’accidents de trànsit fatals i severs, amb independència de si l’accident ha estat provocat o no per aquest conductor. El denominador de la taxa s’ha calculat a partir del Cens de Conductors i Llicències.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
gràfic 13. taxes Per edat i sexe de conductors víctimes d’accidents. esPanya, 2001-2002 i 2008-2009
3.500
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
025-29 anys
30-34 anys
35-39 anys
15-24 anys
45-49 anys
40-44 anys
55-59 anys
60-64 anys
65-69 anys
50-54 anys
> 74 anys
70-74 anys
DONES 2008-2009DONES 2001-2002HOMES 2008-2009HOMES 2001-2002
Víc
tim
es p
er m
ilió
de
con
du
cto
rs
32 ENVELLIR EN MOVIMENT
de formar part d’una gestió eficaç i sostenible de la
demanda, l’adequació d’infraestructures, la millora de
l’accessibilitat i la prevenció de l’accidentalitat resulten
àrees prioritàries d’intervenció. Garantir la mobilitat
segura de les persones grans és invertir en qualitat
de vida (per la independència, la llibertat d’elecció i
l’activitat social que els genera) i és una inversió estra-
tègica també en el vessant econòmic. És a dir, des de
qualsevol punt de vista resulta més eficient prevenir i
adaptar progressivament que trobar-se amb una rea-
litat del 30 per cent de població de gent gran en un
sistema de mobilitat no adequat a aquesta.
No hi ha receptes universals per dur a terme aquesta
adaptació, ja que cada sistema de mobilitat presenta
unes característiques específiques. En països amb
disseny urbà molt dispers i alta implantació del vehicle
privat (cas dels Estats Units), les estratègies preveuen
prioritàriament millorar la seguretat i facilitar la con-
ducció de la gent gran, fins i tot incentivant-la davant la
seva alta exposició com a vianants. Aquest enfocament
contrasta amb estratègies com Perspectiva Zero a Suè-
cia o el Programa Sostenible de Seguretat als Països
Baixos, que aposten per mitjans alternatius de trans-
port. Espanya ha d’invertir en estratègies coherents
amb la realitat del nostre sistema de mobilitat. Les
nostres ciutats són en general caminables i la nostra
gent gran tria caminar com una manera preferent de
desplaçar-se, però el vehicle privat té un paper impor-
tant en aquells àmbits no coberts satisfactòriament
per les xarxes de transport públic. A més, és més que
previsible que generacions més igualitàries des d’un
punt de vista de gènere ho siguin també en relació
amb la conducció i en aquest sentit tan sols es pot
preveure un augment de permisos i conductors actius
majors de 64 anys en les futures dècades. Hi ha en
aquest punt un motiu implícit de preocupació i és que
malgrat que les taxes d’accidentalitat de trànsit han
registrat un descens continuat durant els últims anys,
la gent gran continua estant molt sobrerepresentada
com a vianant. Fins i tot suposant una estabilitat de
la resta de components del sistema de mobilitat, el
L’augment de l’esperança de vida i del nombre de
persones que assoleixen edats avançades és un avenç
molt important per a qualsevol societat. També ho és
que puguem envellir d’una manera activa, participant
en activitats i accedint a serveis de manera autònoma
i segura. És més que probable que els baby boomers
espanyols visquin més i d’una manera tant activa o més
que la de la gent gran d’avui dia, ja que es tracta de
generacions més formades i el cicle de vida de les quals
s’ha desenvolupat en un context general de prosperitat,
de més oferta de lleure, cultura i tecnologia a la qual
difícilment renunciaran en la vellesa. Tot això implicarà
més necessitat de desplaçar-se i un repte concret en
l’esfera pública consistent en l’adaptació del sistema de
mobilitat a aquest nou escenari sociodemogràfic.
Una proporció rellevant d’aquestes persones grans
patirà algun tipus de discapacitat i entre aquestes les
relacionades amb les capacitats motrius ocuparan un
lloc destacat. Les tendències recents de capacitació
funcional no dibuixen un panorama pessimista sinó
que apunten a un escenari intermedi o d’estabilitat
a curt termini. Tanmateix, és important considerar
que hi ha una clara relació entre una població gran
en augment i més persones que pateixen alguna
limitació funcional, discapacitant en alguns casos, per
situar-se en el sistema de mobilitat quotidiana. A més,
hi ha patrons de limitació per edat i sexe que cobren
importància en virtut de la pròpia evolució quantitativa
prevista de la població gran i sobretot de la més gran.
Les enquestes de salut mostren que la gent gran està
en nivells de capacitació funcional alts fins als 75 anys.
A partir d’aquest llindar diversos graus de limitació
afecten un percentatge important de persones. Les
dones, al seu torn, apareixen com un col·lectiu espe-
cialment sensible a les limitacions durant la transició a
la segona vellesa.
Les persones grans experimenten dificultats d’accés a
infraestructures i mitjans de transport i també pateixen
les conseqüències més greus de l’accidentalitat com
a vianants. En aquest sentit i atès que l’equitat ha
4. Reflexions finals i recomanacions d’actuació
Garantir la mobilitat segura de les persones grans és invertir en qualitat de vida i també suposa una inversió estratègica en el pla econòmic.
ENVELLIR EN MOVIMENT 33
col·lectiu no resulta un risc especial per al sistema de
mobilitat quan està al volant i en canvi sí que resulta
un sector de la població especialment vulnerable a les
conseqüències més greus de l’accidentalitat. D’altra
banda, la mateixa gent gran ha de ser conscient
d’aquests aspectes així com dels riscos específics de
la mobilitat quotidiana. La seva participació activa en
el disseny global de tota l’estratègia no ha de ser ob-
viada en cap moment i com a tals agents actius, seria
de gran interès aconseguir una involucració més gran
en el disseny i aplicació de campanyes educatives, de
conscienciació col·lectiva i de polítiques específiques
de mobilitat.
triple d’octogenaris podria traduir-se en un augment
important de víctimes d’accidents de trànsit com a
vianants entre la gent gran si no es prenen mesures
correctores. Aquest problema requereix atenció espe-
cial en els àmbits urbans on la relació entre l’edat de la
gent gran i la incidència de l’accidentalitat greu i fatal
resulta més significativa. Tenint en compte que a Es-
panya dos de cada tres desplaçaments amb cotxe són
inferiors a dos quilòmetres, el foment d’un transport
públic eficient en aquestes distàncies curtes podria
contribuir substancialment a disminuir l’exposició
dels vianants en el sistema de mobilitat. Que la gent
gran triï el transport públic passa per la seva millora
en accessibilitat, comoditat i adaptació física i horària.
Això ha d’incloure la progressiva implantació o reforç
d’itineraris i horaris utilitzats per la gent gran en les
seves necessitats quotidianes, activitats de lleure i rela-
cions socials. Naturalment, la informació i el foment de
conductes més cíviques al volant per part del conjunt
dels conductors redundaran positivament en aquest
apartat. Així mateix, es podran aconseguir millores
importants amb la identificació dels principals factors,
espais i itineraris de risc en els desplaçaments habituals
de la gent gran. Complementàriament, i davant del
creixement potencial del nombre de conductors grans,
la millora i adaptació de les vies urbanes i carreteres
han de rebre també l’atenció necessària. Per exemple,
s’ha de facilitar la conducció evitant la senyalització
complexa o confusa i en general allò que impliqui
reaccionar amb una rapidesa que no s’adiu amb les
facultats físiques i sensorials de la gent gran.
Hi ha tot un camp de potencial col·laboració entre
el sector públic i el privat en la realització d’aquestes
directrius generals. Aquesta col·laboració inclou des de
la promoció de la investigació aplicada al disseny de
vehicles i infraestructures més segures per a persones
grans i discapacitades fins a una planificació urbanística
racional. Aquesta planificació haurà de fer compatibles
l’ús dels transports públics i del vehicle privat amb el
disseny i foment d’itineraris específics ben protegits per
a la gent gran en la seva faceta de vianants.
Sembla important que els primers passos es facin en
l’àmbit d’una conscienciació més gran sobre la realitat
demogràfica present i futura del país. S’ha de fer veure
a la societat que la gent gran són cada vegada més i
participaran cada vegada més activament en el sistema
de mobilitat. Així mateix, s’ha d’insistir que aquest
34 ENVELLIR EN MOVIMENT
Box, E., Gandolfi, J. i Mitchell, K. (2010): Maintaining safe mobility for the
ageing population. The role of the private car. London, RAC Foundation.
CCE (Comisión de las Comunidades Europeas) (2001): Libro Blanco.
La política europea de transportes de cara al 2010: la hora de la verdad.
Bruselas.
Charlton, J., Oxley, J. et al. (2003): An investigation of self-regulatory
behaviours of older drivers, MUARC Report No. 208, Monash University
Accident Research Centre, Clayton, Victoria.
http://www.monash.edu.au/muarc/reports/muarc208.pdf [1/11/2010]
CIHR Institute of Aging (online): Mobility in Aging.
http://www.cihr.ca/e/29994.html [01/11/2010]
Currie, G. i Delbosc, A. (2010): Exploring public transport usage trends in an
ageing population. Transportation, 37, pp. 151-164.
DOI 10.1007/s11116-009-9224-x
ERSO (European Road Safety Observatory) (online): Traffic Safety Basic Facts
2008. The elderly. http://www.erso.eu [1/11/2010]
ETSC (2008): Road Safety Performance Index.
http://www.etsc.eu/pIN.php [1/11/2010]
Jacobs, G., Aero-Thomas, A., Astrop, A. (2000): Estimating global road
fatalities. Crowthorne, Transport Research Laboratory (Informe 445).
Ministerio de Fomento y Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y
Marino (2009): Estrategia Española de Movilidad Sostenible.
http://www.fomento.es/NR/rdonlyres/149186F7-0EDB-4991-93DD-
CFB76DD85CD1/46435/EstrategiaMovilidadSostenible.pdf
Ministerio de Sanidad y Política Social (2008): Las personas mayores. Informe
2008. Colección Documentos. Serie Documentos Estadísticos. Secretaría de
Política Social del IMSERSO.
OECD (2001): Ageing and Transport: Mobility Needs and Safety Issues. Paris:
Organisation for Economic Co-operation and Development.
OMS (Organización Mundial de la Salud) (2004): Informe mundial sobre
prevención de los traumatismos causados por el tráfico. Ginebra: OMS.
http://www.msc.es/ciudadanos/accidentes/docs/informemundial-1.pdf
[1/11/2010]
SWOV (Institute for Road Safety Research) (2010): The elderly in traffic.
http://www.swov.nl/rapport/Factsheets/UK/FS_Elderly.pdf
Microdades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Espanya
(ENSE), 1987-2006. Ministeri de Sanitat i Consum,
Centre d’Investigacions Sociològiques i Institut Nacional
d’Estadística.
http://www.ine.es/ [1/11/2010]
Microdades de l’Enquesta sobre Discapacitats, Autonomia
personal i situacions de Dependència (EDAD2008). Institut
Nacional d’Estadística.
http://www.ine.es/ [1/11/2010]
Microdades de l’Enquesta d’Ús del Temps, 2002-2003
(EET). Institut Nacional d’Estadística.
http://www.ine.es/ [1/11/2010]
Microdades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de
Catalunya, 2006 (EMQ2006). Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona.
http://www.iermb.uab.es/ [1/11/2010]
Dades agregades de la Direcció General de Trànsit
(www.dgt.es) [1/11/2010]
Dades agregades de CARE Database (Community
Database on Accidents on the Roads in Europe). European
Commision. Road Safety.
http://ec.europa.eu/transport/road_safety/specialist/
statistics/care_reports_graphics/index_en.htm
[1/11/2010]
Dades agregades d’IRTAD Database (International Road
Traffic and Accidents Database). OCDE.
http://www.internationaltransportforum.org/irtad/
datasets.html [1/11/2010]
C. Martínez, M. Chisvert, M.J. Monteagudo i M. Andreu
(2009): Conductores mayores y accidentes de tráfico,
INTRAS-Universitat de València, Direcció General de Tránsit.
http://www.dgt.es/was6/portal/contenidos/
documentos/seguridad_vial/estudios_informes/
Informe_Mayores_DGT_revision_final.pdf
Fonts Documents de referència
ENVELLIR EN MOVIMENT 35
A) Sobre l’ús del temps i la mobilitat
B) Sobre la capacitat funcional i les limitacions
C) Sobre accidentalitat i seguretat viària
D) Sobre les fonts utilitzades
Annexos
36 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula a-1. activitats que la Població de gent gran Ha dut a terme en les últimes quatre setmanes, en Funció del sexe. esPanya, 2002-2003 (en Percentatge)
Homes dones total Freqüència1
activitats d’ajuda a altres llars
Preparació de menjars 1,4 6,6 4,4 8,27
Manteniment de la casa 1,2 3,2 2,3 8,76
Confecció i cura de roba 0,2 2,7 1,6 5,28
Jardineria i cura d’animals 2,1 0,7 1,3 8,31
Construcció i reparacions 0,6 0,0 0,3 4,18
Compres 2,7 3,0 2,9 4,55
Gestions de la llar i serveis 1,4 0,7 1,0 4,46
Cura de nens 9,7 12,0 11,0 14,33
Cura d’adults 1,8 2,7 2,3 14,78
activitats de voluntariat a organitzacions
Associacions juvenils 0,0 0,1 0,1 4,65
Associacions esportives 0,7 0,1 0,4 4,51
Confessions religioses 2,1 3,1 2,6 4,90
Organitzacions polítiques o professionals 0,7 0,2 0,4 4,99
Organitzacions per a la cooperació 0,3 0,2 0,2 6,11
Organitzacions d’assistència social 1,7 1,5 1,6 6,06
Organitzacions mediambientals 0,1 0,0 0,1 3,95
Organitzacions de drets humans 0,1 0,3 0,2 6,13
Associacions de veïns 2,5 1,7 2,0 4,90
Associacions d’art o folklòriques 1,3 0,5 0,8 5,57
Organitzacions per a l’educació 0,1 0,2 0,1 8,16
assistència a activitats culturals i de lleure
Anar al cinema 4,1 3,7 3,9 2,27
Anar al teatre, ballet, dansa... 2,6 2,9 2,8 1,51
Assistir a espectacles folklòrics 1,7 1,4 1,5 1,70
Anar a concerts 3,2 2,9 3,0 1,82
Assistir a espectacles taurins 1,4 0,5 0,9 2,37
Anar a un espectacle esportiu 5,2 0,8 2,7 2,34
Assistir a altres espectacles (circ, màgia...) 0,3 0,3 0,3 1,65
Anar a parcs d’atraccions 1,2 0,8 1,0 2,46
Anar a centres comercials com a entreteniment 17,5 17,6 17,5 3,83
Excursions al camp, platja 16,6 12,1 14,0 5,58
Visites culturals a monuments 4,4 4,1 4,2 2,52
Visitar museus, exposicions d’art 5,2 4,3 4,7 2,12
Assistir a fires i exposicions 4,6 2,9 3,6 1,59
Assistir a conferències i fòrums de debat 3,0 2,3 2,6 2,29
Anar a la biblioteca 1,9 1,0 1,4 6,76
Fer turisme, viatges 10,0 8,3 9,0 1,82
A) Sobre l’ús del temps i la mobilitat
>>>
ENVELLIR EN MOVIMENT 37
Taula a-1. activitats que la Població de gent gran Ha dut a terme en les últimes quatre setmanes, en Funció del sexe. esPanya, 2002-2003 (en Percentatge)
Homes dones total Freqüència1
activitats esportives
Caminar, passejar (per la ciutat, pel camp) 73,3 61,1 66,4 21,33
Córrer (fúting, jòguing...) 0,4 0,1 0,2 11,92
Ciclisme, bicicleta de muntanya... 2,5 0,4 1,3 15,17
Esquí, snowboard... 0,0 0,0 0,0 11,45
Muntanyisme i escalada 0,4 0,0 0,2 5,77
Jocs col·lectius de pilota 0,0 0,0 0,0 9,38
Tennis o similars 0,4 0,0 0,2 5,58
Altres jocs en què intervé una pilota 1,2 0,2 0,6 11,96
Patinatge (sobre rodes, gel...) 0,1 0,0 0,1 5,08
Gimnàstica, aeròbic, ioga... 3,2 5,4 4,5 13,50
Fitness, culturisme, halterofília... 0,5 0,3 0,4 18,31
Natació 1,9 2,1 2,1 13,08
Esports aquàtics 0,1 0,0 0,1 6,25
Arts marcials, boxa i lluita 0,0 0,0 0,0 8,00
Cacera o pesca 1,8 0,0 0,8 4,84
vida social. activitats de caràcter social
Visitar i rebre visites, incloent-hi dinars, cafè... 76,8 80,5 78,9 11,42
Xerrades, tertúlies... (fora del domicili) 33,7 28,0 30,4 14,10
Dinar o sopar fora de casa 29,7 27,5 28,4 4,76
Reunir-se per a jocs de cartes i altres jocs 21,3 10,1 14,9 12,31
Anar de tapes, prendre l’aperitiu, cafè, canyes... 37,5 17,7 26,3 11,65
Anar a revetlles o festes 4,5 2,8 3,5 2,12
Anar a ballar (balls d’orquestra, discoteques...) 3,4 2,4 2,8 4,38
Anar a prendre copes a discoteques, bars de copes 0,8 0,3 0,5 8,07
Passejar en companyia 55,6 53,8 54,6 15,48
Conversar per telèfon 68,8 78,2 74,1 16,03
Correspondència ordinària 7,8 6,1 6,9 6,24
Correspondència electrònica 1,5 0,5 0,9 17,06
Assistència a clubs socials, casal de jubilats... 16,0 7,7 11,3 12,57
Comunicacions per ordinador 0,5 0,2 0,3 12,24
1 Per als dos primers grups d’activitats –d’ajuda a altres llars i de voluntariat– la freqüència es refereix a la mitjana d’hores setmanals dedicades a aquestes activitats; mentre que per a la resta –activitats culturals, esportives i de caràcter social– es refereix al nombre de vegades que han portat a terme l’activitat en les últimes quatre setmanes.
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta d’Ús del Temps 2002-2003.
(CONTINUACIó)
>>>
38 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula a-2. activitats que la Població de gent gran Ha dut a terme en les últimes quatre setmanes, dePenent de l’edat, el sexe, el nivell d’estudis, l’estat de salut i la dimensió del municiPi de residència. esPanya, 2002-2003 (en Percentatge)
ajudes a altres llars voluntariat activitats culturals
i de lleureactivitats esportives vida social
edat
65-69 anys 23,9 9,7 46,4 74,8 97,4
70-74 anys 20,1 7,4 40,2 71,6 96,3
75-79 anys 13,1 6,3 30,6 66,7 96,1
80-84 anys 6,9 3,9 22,3 61,8 93,1
85 anys o més 2,8 2,6 13,9 47,2 90,5
sexe
Home 15,0 7,9 39,8 75,9 95,9
Dona 18,4 6,5 33,0 62,8 95,6
nivell d’estudis
Analfabets 13,0 2,5 14,8 55,5 91,5
Prim. incompleta (≤5 anys) 14,7 4,6 26,9 64,5 94,2
Prim. incompleta (>5 anys) 17,3 6,5 35,9 69,0 96,7
EGB, ESO 19,4 9,4 47,0 75,5 97,6
Secundària 21,2 13,9 63,5 81,5 97,5
Universitaris 22,6 21,8 68,8 78,2 98,9
estat de salut
Molt bo 22,8 13,0 58,0 81,2 99,0
Bo 20,3 9,1 45,8 78,3 97,4
Acceptable 17,1 6,8 36,3 71,2 96,4
Dolent 12,5 4,3 20,7 54,5 93,6
Molt dolent 6,8 1,6 13,0 33,8 86,8
dimensió del municipi
Capitals provincials 19,2 8,4 45,2 69,7 96,8
Més de 100.000 hab. 17,9 9,1 41,5 69,8 93,8
Entre 50.000-100.000 habitants 17,0 6,2 34,6 67,5 94,6
Entre 20.000-50.000 habitants 19,6 6,1 38,6 67,2 95,1
Entre 10.000-20.000 habitants 15,1 6,2 31,4 66,9 95,6
Menors de 10.000 habitants 13,4 6,1 22,2 68,6 95,5
total 16,9 7,1 36,0 68,5 95,7
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta d’Ús del Temps 2002-2003.
ENVELLIR EN MOVIMENT 39
Taula a-3. evolució del cens de conductors (Permisos + llicències) en Funció de l’edat –majors de 50 anys– i del sexe. esPanya, 2001-2009 (en Percentatge)
50-54 anys 55-59 anys 60-64 anys 65-69 anys 70-74 anys r 75 anys
Homes
2001 91,2 90,1 86,0 79,8 67,5 29,7
2002 90,3 89,7 86,2 80,9 69,3 33,4
2003 89,9 89,5 86,8 81,2 70,6 36,6
2004 89,2 89,3 87,0 81,8 72,9 42,1
2005 89,3 89,5 87,7 82,9 75,0 45,9
2006 88,8 88,9 87,0 82,4 75,0 47,6
2007 88,1 88,8 87,0 82,9 76,2 50,5
2008 89,1 90,0 89,1 86,0 78,9 55,4
2009 88,7 89,4 89,1 86,4 78,6 57,7
dones
2001 43,63 32,23 20,60 11,85 5,96 1,27
2002 45,36 34,10 22,55 12,91 6,56 1,45
2003 47,60 36,13 24,57 14,09 7,19 1,68
2004 49,24 38,13 26,29 15,19 7,89 1,90
2005 51,47 40,54 28,59 16,89 8,72 2,18
2006 53,44 42,49 30,50 18,77 9,56 2,41
2007 55,38 44,51 32,53 20,75 10,60 2,74
2008 57,75 47,18 34,87 23,00 11,79 3,10
2009 59,08 48,68 36,75 24,51 12,47 3,40
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de la DGT (autoritzacions per conduir) i de l’INE (població).
40 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula a-4. Percentatge de Persones que utilitza cada un dels diFerents mitjans de transPort “molt sovint”, dePenent del sexe i l’edat. Població de 65 anys o més. catalunya, 2006
65-69 anys 70-74 anys 75-79 anys 80-84 anys 85 i més 65 i més
Homes
A peu 83,4 83,9 79,1 78,6 63,0 80,7
Amb bicicleta 5,1 3,6 2,3 2,1 1,0 3,3
Autobús urbà 15,3 14,6 16,6 14,4 7,8 14,9
Metro 16,1 14,2 10,7 8,3 6,3 12,6
Renfe. Rodalies 5,2 4,9 3,0 1,9 0,9 3,9
Autobús interurbà 4,0 2,3 2,6 3,4 1,9 2,9
FGC 3,6 4,0 3,1 3,3 2,6 3,5
Taxi 2,4 1,5 2,1 2,5 4,5 2,2
Tramvia 1,4 1,3 0,7 0,5 0,5 1,0
Tren de llarga distància 1,0 1,0 0,8 0,3 0,0 0,8
Cotxe com a conductor 44,7 37,1 28,3 18,7 8,1 32,9
Moto com a conductor 2,0 1,6 0,8 0,8 0,2 1,3
dones
A peu 81,6 77,2 70,2 63,2 47,1 71,4
Amb bicicleta 1,0 0,7 0,3 0,3 0,2 0,6
Autobús urbà 21,1 19,9 16,5 11,9 6,3 16,8
Metro 16,1 10,9 7,1 5,7 1,6 9,4
Renfe. Rodalies 5,7 4,0 2,3 1,2 0,3 3,2
Autobús interurbà 5,4 4,6 3,8 1,5 1,3 3,8
FGC 5,4 3,6 2,2 1,9 0,6 3,1
Taxi 3,1 3,6 4,1 4,9 5,0 3,9
Tramvia 1,0 1,5 0,8 0,3 0,0 0,9
Tren de llarga distància 1,3 0,6 0,3 0,0 0,0 0,5
Cotxe com a conductor 10,4 5,6 2,7 1,1 0,7 4,7
Moto com a conductor 0,2 0,1 0,0 0,1 0,0 0,1
total
A peu 82,4 80,3 73,7 68,8 52,4 75,3
Amb bicicleta 2,9 2,1 1,1 0,9 0,5 1,7
Autobús urbà 18,4 17,4 16,5 12,8 6,8 16,0
Metro 16,1 12,4 8,5 6,6 3,1 10,8
Renfe. Rodalies 5,5 4,4 2,6 1,4 0,5 3,5
Autobús interurbà 4,8 3,5 3,3 2,2 1,5 3,4
FGC 4,6 3,8 2,6 2,4 1,3 3,3
Taxi 2,7 2,6 3,3 4,0 4,8 3,2
Tramvia 1,2 1,4 0,8 0,4 0,2 1,0
Tren de llarga distància 1,2 0,8 0,5 0,1 0,0 0,7
Cotxe com a conductor 26,2 20,2 12,7 7,5 3,1 16,5
Moto com a conductor 1,0 0,8 0,3 0,3 0,1 0,6
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006.
ENVELLIR EN MOVIMENT 41
Taula B-1. Percentatge de Persones grans (65 anys i més) que declara Poder realitzar activitats quotidianes sense ajuda
1993 1997 2001 2003 2006
Telefonar (buscar un número i marcar) 90,9 94,9 95,2 95,6 93,5
Compres (menjar, roba, etc.) 88,2 91,4 90,0 89,5 87,9
Agafar transports públics 84,0 86,8 86,5 86,5 84,9
Preparar l’esmorzar 93,8 96,4 96,0 96,4 96,0
Preparar el menjar 91,6 95,1 93,5 94,5 92,1
Prendre medecines (regularitat i dosi) 93,4 94,9 95,5 96,5 94,5
Manejar i administrar diners 92,0 93,2 93,5 95,3 92,7
Tallar una llesca de pa 96,6 98,1 97,9 97,9 97,9
Rentar els plats 91,9 96,0 93,7 93,9 93,6
Fer el llit 88,1 93,2 89,6 91,8 91,3
Canviar els llençols 86,0 92,3 88,7 89,9 87,6
Rentar peces de roba lleugeres a mà 84,9 90,7 88,4 90,3 86,6
Utilitzar la rentadora 86,7 92,2 91,3 92,8 90,1
Tasques de neteja domèstica 82,0 86,8 85,0 86,3 83,8
Netejar una taca del terra agenollant-se 83,2 88,4 84,5 79,9 73,9
Menjar 96,8 98,6 98,4 98,9 98,6
Vestir-se, desvestir-se i triar roba 96,2 97,2 96,9 96,8 95,9
Pentinar-se i/o afaitar-se 96,2 97,8 97,9 98,1 97,6
Caminar (amb ajuda d’un bastó o sense) 95,5 96,8 96,8 96,6 95,4
Ajeure’s i aixecar-se del llit 94,6 97,1 96,9 97,8 97,4
Tallar-se les ungles dels peus 77,7 80,4 76,9 74,2 70,8
Cosir un botó 86,9 90,4 89,3 91,1 88,1
Rentar-se cara i cos de cintura cap amunt 94,6 97,4 96,8 98,2 97,5
Dutxar-se o banyar-se 88,4 91,8 91,7 92,6 91,9
Pujar deu esglaons 87,0 90,3 88,3 89,1 87,9
Caminar durant una hora seguida 79,2 79,1 79,5 80,0 77,4
Passar sol la nit 92,5 93,7 94,3 95,0 94,0
Percentatge mitjà de les 27 activitats 89,59 92,63 91,59 92,06 90,33
nota. Les referències temporals corresponen a edicions de l’ENSE que contenien la pregunta sobre la capacitació funcional i/o amb una mida mostral que permet anàlisis desagregades per edat i sexe. En totes es tracta de població no institucionalitzada i de persones que van respondre directament a l’entrevista.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’ENSE.
B) Sobre la capacitat funcional i les limitacions
42 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula B-2. evolució de la caPacitat auditiva de la Població de gent gran. esPanya, 1997-2006 (en Percentatge)
65-74 anys 75 anys i més
bé regular malament o no hi sent bé regular malament
o no hi sent
Homes
1997 82,7 17,0 0,3 66,5 32,4 1,2
2001 82,0 17,4 0,7 72,3 26,6 1,2
2003 76,0 23,2 0,8 70,9 27,1 2,1
2006 77,5 21,5 1,1 64,0 31,9 4,0
dones
1997 82,0 17,5 0,5 61,8 34,0 4,2
2001 84,5 14,3 1,1 71,7 26,9 1,4
2003 84,4 13,9 1,6 74,8 23,7 1,5
2006 83,4 15,5 1,1 72,0 24,4 3,6
nota. S’han harmonitzat les categories de resposta per fer comparables les diferents edicions de l’enquesta.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’ENSE.
Taula B-3. evolució de la caPacitat visual de la Població de gent gran. esPanya, 1997-2006 (en Percentatge)
65-74 anys 75 anys i més
bé regular malament o no hi veu bé regular malament
o no hi veu
Homes
1997 92,0 5,6 2,4 84,3 9,9 5,8
2001 91,0 8,3 0,7 82,6 15,7 1,7
2003 90,1 8,1 1,8 84,6 12,3 3,1
2006 93,4 5,4 1,1 82,6 13,9 3,6
dones
1997 85,5 10,9 3,6 72,4 20,5 7,1
2001 85,7 12,6 1,7 77,7 13,6 8,6
2003 85,6 11,9 2,5 78,3 17,3 4,4
2006 89,4 8,8 1,8 80,5 15,8 3,7
nota. S’han harmonitzat les categories de resposta per fer comparables les diferents edicions de l’enquesta.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’ENSE.
ENVELLIR EN MOVIMENT 43
Taula B-4. evolució de la caPacitat Funcional de les Persones grans en les activitats realitzades Fora de casa. esPanya, 1993-2006 (en Percentatge)
compres transport públic caminar Pujar 10 esglaons caminar una hora
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
Homes
65-74 anys
1993 92,6 5,4 2,0 93,4 5,1 1,5 96,7 3,0 0,3 93,8 4,8 1,4 88,6 6,8 4,6
1997 98,2 1,8 0,0 97,5 2,5 0,0 98,2 1,8 0,0 96,5 2,8 0,7 94,0 2,8 3,2
2001 95,0 3,7 1,3 95,4 4,1 0,5 98,5 1,4 0,1 95,2 3,5 1,3 89,3 4,6 6,1
2003 96,7 1,4 1,8 96,3 2,0 1,7 98,3 1,2 0,5 95,3 2,8 1,9 90,9 2,5 6,6
2006 97,3 1,3 1,4 97,7 1,5 0,8 99,2 0,4 0,4 96,8 2,3 0,9 90,5 3,1 6,3
> 74 anys
1993 86,1 7,5 6,4 84,5 8,8 6,7 94,5 3,7 1,7 85,6 9,6 4,8 80,6 7,7 11,7
1997 86,2 9,0 4,8 84,8 11,5 3,6 96,4 3,0 0,6 92,2 5,4 2,4 77,1 9,0 13,9
2001 87,8 7,4 4,8 86,3 8,6 5,1 97,2 2,0 0,8 88,7 8,1 3,2 80,0 8,9 11,1
2003 87,5 7,9 4,7 87,9 8,2 3,9 97,0 2,8 0,3 88,8 7,7 3,5 81,1 6,3 12,6
2006 85,5 7,1 7,4 84,9 7,5 7,6 93,8 4,0 2,2 86,2 8,6 5,1 75,9 8,7 15,3
dones
65-74 anys
1993 92,0 5,6 2,4 86,8 10,9 2,2 97,4 2,4 0,2 88,7 9,6 1,7 80,3 8,8 10,9
1997 94,4 3,9 1,7 90,7 7,6 1,7 99,0 1,0 0,0 91,7 7,5 0,7 78,3 9,5 12,2
2001 93,4 4,9 1,7 90,2 7,9 1,9 97,2 2,4 0,4 89,3 8,6 2,2 82,7 6,9 10,4
2003 92,3 5,4 2,3 90,8 6,1 3,1 97,6 2,2 0,2 91,7 5,6 2,7 82,4 6,6 10,9
2006 92,3 6,1 1,6 91,8 6,4 1,7 97,2 2,6 0,1 91,5 6,5 2,0 83,5 6,6 9,9
> 74 anys
1993 74,3 15,1 10,6 62,2 22,5 15,4 90,2 7,6 2,2 73,1 17,4 9,5 61,0 14,5 24,5
1997 80,9 12,3 6,8 67,0 22,5 10,6 90,8 7,3 1,8 78,2 15,9 5,9 62,6 16,0 21,5
2001 79,5 13,7 6,9 69,0 22,0 9,0 93,8 5,1 1,1 77,4 16,1 6,4 61,2 15,1 23,7
2003 79,9 10,7 9,4 70,7 17,8 11,5 93,6 4,7 1,7 80,1 10,7 9,1 66,0 13,2 20,8
2006 75,9 14,0 10,1 65,2 23,5 11,3 90,8 7,7 1,5 76,8 14,7 8,4 59,6 11,8 28,6
nota. 1) Pot realitzar l’activitat sense ajuda; 2) pot realitzar l’activitat amb ajuda; 3) no pot realitzar l’activitat. S’han harmonitzat les categories de resposta per fer comparables les diferents edicions de l’enquesta.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’ENSE
Taula B-5. Prevalença de la discaPacitat. esPanya, 2008
Població discapacitada (milers) Població (milers) Prevalença de la discapacitat (%)
Homes dones total Homes dones total Homes dones total
0-5 anys 36,4 24,0 60,4 1.445,7 1.363,4 2.809,0 2,5 1,8 2,2
6-17 anys 60,5 31,8 92,4 2.653,5 2.513,6 5.167,1 2,3 1,3 1,8
18-39 anys 201,7 153,3 354,9 7.822,6 7.360,9 15.183,5 2,6 2,1 2,3
40-64 anys 492,3 620,7 1.113,1 7.197,0 7.316,3 14.513,3 6,8 8,5 7,7
65-74 anys 271,7 425,8 697,5 1.726,0 2.008,2 3.734,2 15,7 21,2 18,7
75-84 anys 331,8 654,6 986,4 1.139,2 1.623,2 2.762,4 29,1 40,3 35,7
e
85 anys 153,3 389,9 543,2 279,0 583,1 862,2 54,9 66,9 63,0
e
6 anys 1.511,3 2.276,2 3.787,4 20.817,4 21.405,3 42.222,7 7,3 10,6 9,0
total 1.547,7 2.300,2 3.847,9 22.263,0 22.768,7 45.031,7 7,0 10,1 8,5
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
44 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula B-6. Població amb limitacions relacionades amb la mobilitat (en milers). esPanya, 2008
Població de 6 anys i més Població de 65 anys i més
Homes dones total Homes dones total
Al domicili 298,4 616,6 915,0 191,8 498,7 690,6
Al carrer 553,5 1.116,0 1.669,5 344,4 873,4 1.217,8
Ús transport com a passatger 510,4 1.072,0 1.582,4 318,7 850,9 1.169,6
Conducció vehicle 246,1 202,3 448,4 59,3 50,2 109,5
nota. Una persona pot patir més d’una limitació. La pregunta sobre dificultats per a la conducció de vehicles de motor sense adaptacions es va realitzar a la població de 18 a 74 anys.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
Taula B-7. Prevalença de la discaPacitat Per transitar Pel carrer, accedir a ediFicis... segons severitat abans i desPrés de rebre ajudes. esPanya, 2008 (Per mil)
abans de rebre ajudes després de rebre ajudes
65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Homes
Lleu 2,9 9,0 19,3 6,6 7,5 15,0 37,6 12,9
Moderada 18,8 31,6 64,0 27,4 27,1 50,6 103,5 42,4
Severa 24,3 52,7 91,2 40,5 16,2 40,0 83,4 30,8
Total 13,2 39,8 140,3 34,1 4,7 16,5 64,6 14,3
NS/NC 0,6 1,4 1,0 0,9 4,2 12,3 26,8 9,2
Tots 59,7 134,4 315,8 109,5 59,7 134,4 315,8 109,5
dones
Lleu 3,8 9,6 24,7 8,9 11,5 33,4 53,4 25,7
Moderada 28,6 56,7 83,3 47,0 42,2 96,0 165,5 80,0
Severa 39,1 96,9 150,7 76,8 26,9 70,1 134,9 58,5
Total 20,8 74,2 252,8 73,4 6,8 26,4 125,1 30,7
NS/NC 0,7 0,9 2,6 1,0 5,6 12,5 35,2 12,3
Tots 93,0 238,4 514,1 207,2 93,0 238,4 514,1 207,2
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
ENVELLIR EN MOVIMENT 45
Taula B-8. ajudes que reP la Població de gent gran amb limitacions Per transitar Pel carrer, accedir a ediFicis… segons sexe i gruP d’edat. esPanya, 2008 (en Percentatge)
tipus d’ajuda 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Homes
Només assistència personal 24,2 28,6 32,3 28,2
Només ajuda tècnica 26,6 25,9 18,5 24,2
Ambdós tipus ajuda 20,3 27,8 34,1 27,1
No rep ajuda 28,2 17,5 14,8 20,1
NS/NC 0,7 0,3 0,3 0,4
total 100,0 100,0 100,0 100,0
dones
Només assistència personal 33,7 36,4 36,4 35,8
Només ajuda tècnica 19,5 19,6 10,2 16,4
Ambdós tipus ajuda 21,1 26,1 31,6 26,9
No rep ajuda 25,2 17,9 21,2 20,6
NS/NC 0,6 0,0 0,6 0,3
total 100,0 100,0 100,0 100,0
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
Taula B-9. Prevalença dels Problemes Percebuts Per la Població de gent gran Per transitar Pel carrer, accedir a ediFicis… segons sexe i gruP d’edat. esPanya, 2008 (Per mil)
Homes dones
65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Pujar/baixar vorera 48,8 107,9 258,4 88,8 92,1 218,7 389,8 182,0
Creuar carrer 43,3 104,4 244,3 83,3 73,9 196,5 390,8 165,0
Superar obstacles 47,7 105,9 248,5 86,6 83,8 205,0 387,3 172,5
Identificar 27,7 65,0 199,7 56,5 40,8 130,9 298,6 111,2
D’altres 22,8 47,9 127,8 41,2 29,5 82,6 190,8 72,3
nota. La taxa de prevalença s’ha calculat dividint les persones amb limitacions que manifesten aquests problemes pel total de la població de la mateixa edat i sexe.
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
taula B-10. Problemes Percebuts Per desPlaçar-se Pel carrer Per la gent gran que maniFesta Patir alguna diFicultat Per realitzar aquesta activitat. esPanya, 2008 (en Percentatge)
Homes dones
65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Pujar/baixar vorera 66,5 71,6 79,4 71,9 74,9 81,5 84,8 81,0
Creuar carrer 63,2 67,6 74,2 67,8 65,8 75,1 83,6 75,7
Superar obstacles 65,4 69,2 73,7 69,1 70,5 77,4 83,9 77,9
Identificar 35,9 37,8 58,1 42,2 32,8 46,4 63,3 48,6
D’altres 32,0 32,3 41,2 34,4 26,9 32,6 44,2 35,0
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
46 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula B-11. Prevalença de la discaPacitat Per a ús del transPort com a Passatger en desPlaçaments locals segons severitat. esPanya, 2008 (Per mil)
abans de rebre ajudes després de rebre ajudes
65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Homes
Lleu 12,7 19,5 43,6 17,9 7,0 10,7 36,5 11,0
Moderada 20,6 44,1 84,4 34,8 20,2 37,9 76,6 31,6
Severa 16,2 49,8 167,3 41,8 13,2 38,8 86,8 29,0
Total 0,6 1,4 0,7 0,9 8,6 24,4 87,0 21,2
NS/NC 2,6 8,2 18,1 6,0 3,7 11,2 27,3 8,5
Tots 52,6 123,0 314,2 101,3 52,6 123,0 314,2 101,3
Dones
Lleu 20,7 43,0 62,0 35,0 11,4 26,2 46,6 22,0
Moderada 33,6 81,6 129,9 65,4 33,7 80,7 124,4 64,4
Severa 28,9 100,9 280,4 91,4 22,5 66,0 137,1 55,1
Total 0,4 0,7 1,3 0,6 13,9 49,8 156,9 47,5
NS/NC 4,2 10,7 23,5 9,4 6,3 14,2 32,0 12,9
Tots 87,9 236,9 497,0 201,9 87,9 236,9 497,0 201,9
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
Taula B-12. ajudes que reP la Població de gent gran amb limitacions Per a l’ús de transPort com a Passatgers en desPlaçaments locals segons sexe i gruP d’edat. esPanya, 2008 (en Percentatge)
tipus d’ajuda 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
Homes
Només assistència personal 34,2 35,1 42,2 36,8
Només ajuda tècnica 14,5 11,8 5,9 11,0
Ambdós tipus ajuda 21,8 28,5 25,9 25,8
No rep ajuda 29,4 23,7 25,0 25,7
NS/NC 0,0 0,8 1,1 0,7
total 100,0 100,0 100,0 100,0
dones
Només assistència personal 42,2 43,7 40,7 42,4
Només ajuda tècnica 10,6 9,3 3,9 7,8
Ambdós tipus ajuda 19,5 21,5 24,7 22,2
No rep ajuda 27,3 25,2 30,0 27,2
NS/NC 0,3 0,3 0,7 0,5
total 100,0 100,0 100,0 100,0
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
ENVELLIR EN MOVIMENT 47
Taula B-13. Problemes Percebuts Per usar els transPorts com a Passatgers en desPlaçaments locals Per la gent gran que maniFesten Patir alguna diFicultat Per realitzar aquesta activitat. esPanya, 2008 (en Percentatge)
Homes dones
65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys 65-74 anys 75-84 anys > 85 anys > 65 anys
transport públic
Accés a estacions 66,8 66,9 70,3 67,6 70,2 69,5 75,9 71,2
Arribar al vehicle 51,3 67,8 62,3 60,5 60,5 63,1 76,3 65,4
Pujar/baixar del vehicle 73,5 82,7 81,7 79,1 84,0 85,9 87,6 85,7
Accedir al seient 50,6 61,3 67,2 58,5 56,7 62,7 67,7 62,1
Pagar 32,3 35,7 52,4 37,9 29,0 30,0 51,2 34,5
Orientar-se 42,1 40,2 61,0 45,3 30,9 41,5 57,7 42,1
Comprendre les indicacions 41,6 40,3 55,5 44,0 35,9 42,7 64,0 45,5
Decidir els itineraris 31,8 40,6 58,9 41,1 31,2 38,7 57,1 40,7
Altres problemes 23,2 25,0 36,7 26,8 20,0 26,3 37,5 27,0
transport privat
Arribar al vehicle 56,6 39,5 29,9 41,4 53,0 37,5 22,9 35,4
Pujar/baixar del vehicle 69,9 75,8 82,1 76,0 81,4 83,6 87,9 84,7
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
Taula B-14. Percentatge de Població que s’Ha sentit discriminada en el transPort i desPlaçament en els últims 12 mesos Per motiu de la seva discaPacitat segons sexe i edat. esPanya, 2008 (en Percentatge)
6-39 anys 40-64 anys 65-74 anys > 75 anys
Homes
Població amb qualsevol limitació 6,3 3,3 1,3 0,8
Població amb limitació en l’ús del transport 12,0 8,5 3,1 1,5
Població amb limitació severa o total en l’ús del transport 11,0 8,9 4,8 2,1
dones
Població amb qualsevol limitació 5,9 3,8 1,6 1,1
Població amb limitació en l’ús del transport 14,8 7,4 2,0 1,3
Població amb limitació severa o total en l’ús del transport 15,1 9,6 3,0 2,0
Font. Elaboració a partir de microdades de l’EDAD2008.
48 ENVELLIR EN MOVIMENT
C) Sobre accidentalitat i seguretat viària
Taula c-1. evolució del nombre d’accidentats segons sexe i severitat. Població total i majors de 65 anys. esPanya, 1998-2009
Homes dones
morts Ferits greus Ferits lleus total mortes Ferides greus Ferides lleus total
Població total
1998 4.448 24.610 68.741 97.799 1.509 10.054 37.972 49.535
1999 4.306 22.502 72.058 98.866 1.432 9.381 38.953 49.766
2000 4.395 19.929 79.868 104.192 1.381 7.835 42.149 51.365
2001 4.176 19.065 79.529 102.770 1.341 7.501 43.504 52.346
2002 4.061 18.638 77.576 100.275 1.286 7.518 43.185 51.989
2003 4.118 18.599 78.739 101.456 1.281 7.706 45.591 54.578
2004 3.596 15.634 73.890 93.120 1.145 6.171 42.688 50.004
2005 3.473 15.903 70.353 89.729 969 5.956 40.597 47.522
2006 3.208 15.597 77.114 95.920 896 5.785 44.954 51.634
2007 2.990 14.196 77.746 94.932 833 5.099 45.480 51.412
2008 2.431 12.013 70.510 84.954 669 4.475 43.949 49.093
2009 2.091 10.024 67.465 79.580 623 3.899 43.578 48.100
Població >64 anys
1998 537 1.818 3.737 6.092 347 1.391 2.971 4.709
1999 560 1.790 3.876 6.226 344 1.313 3.113 4.770
2000 526 1.527 4.174 6.227 317 1.124 3.446 4.887
2001 531 1.571 4.335 6.437 333 1.109 3.445 4.887
2002 534 1.609 4.337 6.480 296 1.048 3.349 4.693
2003 528 1.526 4.276 6.330 283 1.071 3.481 4.835
2004 470 1.347 4.014 5.831 268 941 3.330 4.539
2005 471 1.216 3.836 5.523 242 939 3.150 4.331
2006 422 1.177 4.120 5.719 245 854 3.183 4.282
2007 381 1.121 4.193 5.696 221 765 3.295 4.280
2008 355 1.080 4.169 5.604 196 758 3.299 4.253
2009 328 972 4.388 5.688 173 697 3.378 4.248
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus. Les estadístiques dels anys 2006-2008 presenten una categoria de no consta el sexe que s’ha repartit proporcionalment.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
ENVELLIR EN MOVIMENT 49
Taula c-2. evolució del nombre d’accidentats segons sexe i mitjà de desPlaçament. Població total i majors de 65 anys. esPanya, 1998-2009
Homes dones
vianant conductor d’altres total vianant conductora d’altres total
Població total
1998 7.181 48.824 41.794 97.799 6.722 31.061 11.752 49.535
1999 6.688 49.307 42.871 98.866 6.434 31.268 12.064 49.766
2000 7.120 52.588 44.484 104.192 6.378 33.011 11.976 51.365
2001 6.947 54.411 41.412 102.770 6.111 34.417 11.818 52.346
2002 6.818 54.029 39.428 100.275 6.086 34.927 10.976 51.989
2003 6.620 56.362 38.474 101.456 5.982 37.449 11.147 54.578
2004 6.282 49.821 37.017 93.120 5.839 33.571 10.594 50.004
2005 5.852 45.896 37.981 89.729 5.772 31.115 10.635 47.522
2006 5.878 47.308 42.834 96.019 5.888 34.023 11.623 51.535
2007 5.658 46.103 43.259 95.019 5.771 33.762 11.791 51.325
2008 5.487 41.176 38.392 85.055 5.659 32.302 11.031 48.992
2009 5.365 39.351 34.951 79.666 5.522 31.962 10.529 48.014
Població >64 anys
1998 1.673 3.063 1.356 6.092 1.970 2.225 514 4.709
1999 1.610 3.212 1.404 6.226 1.947 2.329 494 4.770
2000 1.613 3.254 1.360 6.227 1.946 2.407 534 4.887
2001 1.591 3.419 1.427 6.437 1.844 2.466 577 4.887
2002 1.577 3.500 1.403 6.480 1.754 2.449 490 4.693
2003 1.426 3.562 1.342 6.330 1.725 2.599 511 4.835
2004 1.427 3.163 1.241 5.831 1.727 2.331 481 4.539
2005 1.331 2.928 1.264 5.523 1.712 2.086 533 4.331
2006 1.314 3.082 1.323 5.718 1.633 2.131 518 4.283
2007 1.334 3.034 1.327 5.695 1.600 2.129 552 4.281
2008 1.338 2.896 1.368 5.602 1.655 2.044 556 4.255
2009 1.358 3.023 1.304 5.685 1.582 2.159 510 4.251
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus. Les estadístiques dels anys 2006-2008 presenten una categoria de no consta el sexe que s’ha repartit proporcionalment.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
50 ENVELLIR EN MOVIMENT
taula c-3. evolució del nombre d’accidentats segons sexe i tiPus de via. Població total i majors de 65 anys. esPanya, 1998-2009
Homes dones
carretera zona urbana total carretera zona urbana total
Població total
1998 52.335 45.464 97.799 25.344 24.191 49.535
1999 53.260 45.606 98.866 25.594 24.172 49.766
2000 53.391 50.801 104.192 25.666 25.699 51.365
2001 53.596 49.174 102.770 26.104 26.242 52.346
2002 52.456 47.819 100.275 26.061 25.928 51.989
2003 55.385 46.071 101.456 28.567 26.011 54.578
2004 49.857 43.263 93.120 25.074 24.930 50.004
2005 48.383 41.346 89.729 24.058 23.464 47.522
2006 53.322 42.697 96.019 27.114 24.421 51.535
2007 52.905 42.115 95.019 26.965 24.359 51.325
2008 45.178 39.877 85.055 24.587 24.405 48.992
2009 41.103 38.563 79.666 23.955 24.059 48.014
Població >64 anys
1998 3.655 2.437 6.092 2.209 2.500 4.709
1999 3.803 2.423 6.226 2.224 2.546 4.770
2000 3.669 2.558 6.227 2.217 2.670 4.887
2001 3.830 2.607 6.437 2.207 2.680 4.887
2002 3.884 2.596 6.480 2.250 2.443 4.693
2003 3.962 2.368 6.330 2.429 2.406 4.835
2004 3.569 2.262 5.831 2.134 2.405 4.539
2005 3.317 2.206 5.523 1.994 2.337 4.331
2006 3.601 2.118 5.718 1.973 2.309 4.283
2007 3.562 2.133 5.695 1.944 2.337 4.281
2008 3.283 2.318 5.602 1.809 2.447 4.255
2009 3.212 2.473 5.685 1.783 2.468 4.251
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus. Les estadístiques dels anys 2006-2008 presenten una categoria de no consta el sexe que s’ha repartit proporcionalment.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
Taula c-4. taxes d’accidentalitat de trànsit Per edat (Per 100.000 Habitants). esPanya, 1998-1999 i 2008-2009
accidentalitat total accidentalitat vianants
1998-1999 2008-2009 1998-1999 2008-2009
0-14 anys 125,5 78,6 33,4 21,3
15-29 anys 717,5 535,3 25,6 21,2
30-44 anys 357,3 330,3 20,6 16,0
45-64 anys 255,2 203,7 29,4 20,5
> 64 anys 166,2 129,2 54,9 38,7
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
ENVELLIR EN MOVIMENT 51
Taula c-5. Percentatge de víctimes gent gran sobre el total d’accidentats. esPanya, 2008-2009
carretera zona urbana total
general com a vianants general com a vianants general com a vianants
Morts 15,7 33,2 27,2 52,0 18,1 43,5
Ferits greus 10,0 29,4 14,5 37,4 11,6 35,8
Ferits lleus 6,7 19,8 6,8 24,2 6,8 23,9
% > 64 anys = 16,7%
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
Taula c-6. evolució de la taxa d’accidentalitat de vianants com a víctimes segons gruP d’edat (Per milió d’Habitants). esPanya, 1998-2009
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
0-4 anys 215,8 160,9 163,5 172,7 162,2 159,9 158,7 156,6 151,8 126,4 127,4 138,6
5-14 anys 408,5 387,0 343,8 335,8 320,3 321,5 295,6 305,7 283,5 260,9 266,9 249,6
15-24 anys 282,0 266,4 274,8 273,3 238,2 244,9 232,7 231,4 243,4 232,2 246,1 237,0
25-44 anys 213,8 207,7 207,3 200,8 194,7 189,0 165,7 174,2 178,4 174,8 161,6 165,6
45-64 anys 311,8 275,7 285,9 266,2 261,0 240,3 238,0 226,0 229,4 213,8 208,0 202,9
> 64 anys 562,0 536,4 525,5 498,2 476,0 444,2 438,9 418,7 400,6 393,0 395,0 382,5
total 350,0 328,6 335,2 320,7 312,3 300,0 283,9 267,8 267,0 254,7 244,5 237,0
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
Taula c-7. evolució de la taxa d’inFracció dels vianants com a víctimes segons gruP d’edat (Per milió d’Habitants). esPanya, 1998-2009
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
0-4 anys 151,0 108,5 108,7 110,7 98,8 104,0 96,0 91,7 61,5 49,0 52,2 44,3
5-14 anys 301,1 275,6 245,5 231,9 217,8 218,7 199,8 183,2 125,5 102,9 105,5 99,0
15-24 anys 168,5 159,6 168,8 164,6 137,9 134,3 126,4 108,8 78,2 62,7 68,9 61,6
25-44 anys 128,6 124,9 121,5 113,2 109,4 103,3 85,2 78,2 52,7 45,4 41,4 43,6
45-64 anys 177,0 159,7 160,0 139,0 134,5 123,7 117,2 94,9 69,9 56,4 54,4 47,7
> 64 anys 329,2 317,4 283,5 265,0 237,5 223,9 220,7 191,0 121,3 108,2 113,9 99,5
total 212,5 200,1 196,4 181,6 169,7 162,6 148,8 126,7 84,8 71,3 70,3 64,7
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
52 ENVELLIR EN MOVIMENT
Taula c-8. nombre de vianants víctimes de 65 anys i més segons inFracció comesa. esPanya, 1998-2009
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
No respectar senyal de semàfor 230 257 260 224 220 223 203 147 83 74 86 63
No utilitzar pas de vianants 781 788 735 669 613 552 590 457 310 259 247 189
No respectar senyal de l’agent 0 4 1 4 1 3 5 2 1 1 0 2
Irrompre o creuar antireglamentàriament 911 846 713 703 611 581 536 530 319 290 285 267
Ser a la calçada o caminar-hi antireglamentàriament 113 92 106 99 95 91 106 88 67 52 55 39
Ser al voral o caminar-hi antireglamentàriament 11 18 11 22 18 15 20 5 10 5 5 8
Pujar/baixar vehicle antireglamentàriament 10 5 7 11 5 4 4 4 5 2 3 2
Altres infraccions 78 95 87 95 99 119 122 155 97 125 182 195
Cap infracció 1.509 1.452 1.639 1.608 1.669 1.563 1.568 1.655 2.055 2.126 2.130 2.175
total 3.643 3.557 3.559 3.435 3.331 3.151 3.154 3.043 2.947 2.934 2.993 2.940
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
Taula c-9. distribució relativa Per gruPs d’edat de les inFraccions dels vianants com a víctimes. esPanya, mitjana 2008-2009 (en Percentatge)
0 - 4 anys 5 - 14 anys 15 - 24 anys 25 - 44 anys 45 - 64 anys > 64 anys ns/nc total
No respectar senyal de semàfor 1,4 3,5 2,8 2,3 2,3 2,5 2,5 2,5
No utilitzar pas de vianants 6,8 6,8 5,9 5,7 5,7 7,3 7,1 6,4
No respectar senyal de l’agent 0,2 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Irrompre o creuar antireglamentàriament 15,9 17,7 8,9 9,0 8,4 9,3 8,4 10,0
Ser a la calçada o caminar-hi antireglamentàriament 0,9 0,9 2,8 2,4 2,1 1,6 2,1 1,9
Ser al voral o caminar-hi antireglamentàriament 0,0 0,0 0,3 0,6 0,2 0,2 0,4 0,3
Pujar/baixar vehicle antireglamentàriament 0,2 0,1 0,2 0,2 0,1 0,1 0,2 0,1
Altres infraccions 10,9 10,5 5,9 5,8 6,0 6,4 7,1 6,7
Cap infracció 63,8 60,4 73,0 74,0 75,2 72,6 72,1 72,0
total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
nota. L’any 2006 es va implementar un nou sistema de recollida de la informació que va provocar un increment en el registre dels accidents més lleus.
Font. Elaboració a partir de dades agregades de la DGT.
ENVELLIR EN MOVIMENT 53
Taula c-10. taxes d’accidentalitat (Fatal i severa Per milió de conductors) Per edat i sexe. esPanya, 2001-2002 i 2008-2009
Homes dones
2001-2002 2008-2009 2001-2002 2008-2009
15-24 anys 2.965,1 1.413,2 651,3 312,3
25-29 anys 1.557,2 923,5 352,8 205,4
30-34 anys 1.225,2 777,8 265,1 150,4
35-39 anys 946,7 667,0 225,5 125,1
40-44 anys 870,2 581,7 196,2 125,1
45-49 anys 812,1 525,0 183,3 107,1
50-54 anys 707,2 448,6 234,7 112,5
55-59 anys 642,8 365,1 193,7 115,4
60-64 anys 664,5 331,3 272,2 100,2
65-69 anys 570,2 323,2 274,2 125,6
70-74 anys 646,1 304,9 403,0 158,1
> 74 anys 825,6 403,8 659,0 236,1
nota. El concepte de conductor es refereix al nombre de persones amb permís de conduir o llicència.
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de la DGT.
Taula c-11. taxes de mortalitat Per accidents de trànsit Per sexe i edat. esPanya, 1998-1999 i 2008-2009 (Per cent mil)
1998-1999 2008-2009
Homes dones Homes dones
0-14 anys 7,7 6,0 2,4 1,9
15-29 anys 68,8 19,3 30,2 7,6
30-44 anys 50,3 12,4 22,8 4,4
45-64 anys 42,4 13,5 19,0 5,1
> 64 anys 40,5 18,7 21,4 8,5
Font. Elaboració pròpia a partir de dades de la DGT i de les poblacions ePOBa de l’INE.
Taula c-12. taxes d’accidentalitat mortal entre la Població de gent gran (Per milió)
65-74 anys 75-84 anys > 84 anys
Dinamarca (2006) 56 134 96
Espanya (2006) 87 103 67
França (2006) 67 115 104
Itàlia (2004) 83 126 93
Països Baixos (2003) 64 125 152
Grècia (2006) 136 184 207
Portugal (2006) 125 118 82
Suècia (2006) 47 69 86
Regne Unit (2005) 37 79 102
UE-19 (circa 2006) 109 157 143
Font. ERSO, 2008.
54 ENVELLIR EN MOVIMENT
El treball està basat majoritàriament en dos tipus de
fonts: d’una banda, microdades de diverses enquestes
i, de l’altra, estadístiques agregades de la Direcció Ge-
neral de Trànsit. Les enquestes han servit per elaborar
els dos primers apartats del treball, mentre que les
estadístiques de la DGT, complementades amb dades
internacionals, constitueixen la principal font de dades
del capítol sobre accidentalitat i seguretat viària. Altres
fonts, sobretot estadístiques demogràfiques, han estat
utilitzades d’una manera més puntual i s’assenyalen
oportunament al llarg del treball.
Les enquestes utilitzades, si bé no tenen com a finalitat
específica la mobilitat i la seguretat viària de la gent
gran, sí que permeten una primera aproximació a al-
guns aspectes bàsics relacionats amb aquesta mobilitat
que poden suplir l’absència d’enquestes específiques.
Per aquest motiu, el disseny i els objectius de l’informe
han estat condicionats per les possibilitats que oferien
aquestes fonts.
Altres limitacions fan referència a la població objecte
d’estudi. D’una banda, es tracta d’enquestes dirigides
a llars i, per tant, no es considera la població institu-
cionalitzada en residències, centres... D’altra banda,
la mostra es refereix al conjunt de la població i no
específicament al col·lectiu de gent gran, cosa que
provoca que la mida mostral per a la població major
de 64 anys no permeti grans nivells de desagregació
per a algunes variables.
A continuació es realitza una breu descripció d’aquestes
enquestes i de les seves mides mostrals. Per a més
informació es proporcionen els enllaços als informes
metodològics d’aquestes fonts.
Enquesta Nacional de Salut
Es tracta d’una enquesta que es va començar a
realitzar a Espanya el 1987 i en la qual s’inclou in-
formació de tipus sanitari i sociodemogràfic de les
persones entrevistades i de les seves llars. La institució
responsable de l’enquesta és el Ministeri de Sanitat
i Consum i la seva elaboració ha anat a càrrec del
Centre d’Investigacions Sociològiques fins al 2001 i
de l’Institut Nacional d’Estadística (edicions de 2003
i 2006).
Aquesta font s’ha utilitzat bàsicament per analitzar
l’evolució de les capacitats funcionals de la població
de gent gran per desenvolupar activitats de la vida
diària i en particular les que es realitzen fora de casa.
Aquestes preguntes van ser realitzades exclusivament
als entrevistats majors de 64 anys i van figurar als
qüestionaris de cinc de les set edicions de l’ENS (1993,
1997, 2001, 2003 i 2006), que són les utilitzades. En
relació amb les capacitats audiovisuals de la població
es poden esmentar els aspectes següents: les visuals es
refereixen a la possibilitat de reconèixer una persona
a quatre metres de distància o des del costat contrari
del carrer (si era que no, si l’entrevistat era capaç de
reconèixer-la a un metre de distància), amb ulleres
o sense; les auditives es refereixen a la capacitat de
sentir la televisió a un volum normal i, si era que no,
de sentir-la si apujaven el volum.
El nombre d’adults entrevistats està entorn dels 20 mil
en cada edició excepte en la de 1997, en què la xifra
va ser una mica inferior a 10 mil. S’han seleccionat
les persones majors de 64 anys que van respondre al
qüestionari complet i s’han descartat els informants
indirectes presents en les edicions de 2003 i 2006.
El nombre aproximat de casos analitzats ascendeix a
22.500 de distribuïts en els cinc talls temporals esmen-
tats. El total de casos per a cada edició, edat i sexe:
D) Sobre les fonts utilitzades
ENVELLIR EN MOVIMENT 55
1. La metodologia de l’enquesta es pot consultar a http://www.ine.es/metodologia/t15/t1530418.pdf
any edatsexe
totalHomes dones
1993
65-74 916 1.263 2.179
75+ 372 587 949
Total 1.288 1.840 3.128
1997
65-74 284 413 697
75+ 167 220 387
Total 451 633 1.084
2001
65-74 1.092 1.528 2.620
75+ 657 880 1.537
Total 1.749 2.408 4.157
2003
65-74 1.046 1.841 2.887
75+ 683 1.204 1.887
Total 1.731 3.045 4.776
2006
65-74 1.583 2.084 3.667
75+ 1.248 1.772 3.020
Total 2.831 3.856 6.687
Finalment, es pot esmentar que el percentatge de
no resposta per a les variables relacionades amb les
activitats de la vida diària varia segons l’edició de
l’enquesta:
1993 1997 2001 2003 2006
No resposta 6,9 0,5 1,0 0,0 2,3
Enquesta sobre Discapacitats, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAD2008)
Aquesta enquesta, realitzada per l’INE el 2008, té,
entre altres finalitats, estimar la prevalença de la dis-
capacitat a Espanya, les característiques sociodemo-
gràfiques i familiars de les persones discapacitades, la
seva relació amb el món educatiu i laboral, les seves ne-
cessitats i demandes, les seves relacions personals... A
més, també indaga sobre l’impacte personal i familiar
que representa la cura de les persones discapacitades
mitjançant un qüestionari dirigit als seus assistents. La
població institucionalitzada en centres o residències
també és objecte d’estudi mitjançant un qüestionari
específic.
Les persones discapacitades són aquelles majors de
6 anys que declaren que, sense ajuda tècnica o as-
sistència personal, tenen una o diverses limitacions
importants per realitzar activitats de la vida diària que
han durat o es preveu que durin més d’un any i que
tenen el seu origen en una deficiència1. S’entén per
ajuda tècnica qualsevol instrument, equip o sistema
usat per una persona amb discapacitat per superar-
la o mitigar-la, mentre que per assistència personal
s’entén qualsevol suport directe ofert per una altra
persona per a la realització de les seves activitats de la
vida diària. En l’enquesta es consideren 44 activitats
que s’engloben en vuit grups, i un d’ells és el relacionat
amb la mobilitat. Aquest grup inclou des d’activitats
corporals bàsiques, com mantenir-se dret o moure
objectes, fins a d’altres de relacionades amb la mobi-
litat fora de la llar, com desplaçar-se pel carrer o usar
mitjans de transport com a passatgers, entre d’altres.
En relació amb aquestes activitats l’enquesta també
pregunta sobre els problemes autopercebuts per les
persones discapacitades per realitzar-les.
La mostra de persones de 6 anys i més discapacitades
residents en llars familiars és de 22.795 casos, i la
seva distribució per sexe i edat per al col·lectiu de les
persones grans és:
65-74 anys 75-84 anys 85 o més
Home 1.653 2.143 920
Dona 2.647 4.063 2.314
Enquesta d’Ús del Temps, 2002-2003
Enquesta duta a terme per l’INE seguint les directrius
d’Eurostat. Es tracta d’una enquesta per a l’àmbit
d’Espanya, que té com a principal objectiu obtenir
informació primària a fi de conèixer la dimensió del
treball no remunerat realitzat per les llars, la distribució
de les responsabilitats familiars de la llar, la participació
de la població en activitats culturals i de lleure, l’ús del
temps de grups socials especials, com són els joves,
els aturats o ancians, entre d’altres. Recull informació
de les activitats diàries de les persones per mitjà de
diaris personals i de qüestionaris individuals i per al
conjunt de la llar.
Tots els membres de la llar de 10 anys o més contesten
el diari d’activitats, que preveu les 24 hores consecu-
tives d’un dia en franges de 10 minuts. En cadascun
d’aquests intervals s’ha d’anotar l’activitat principal,
56 ENVELLIR EN MOVIMENT
2. Per aprofundir en les característiques i en la metodologia de l’Enquesta d’Ús del Temps consulteu http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft25%2Fe447&file=inebase&l=0.
3. Per aprofundir més, es pot consultar http://www.atm.cat/cat/apartado4/ap4_04.htm
Una part de l’enquesta té una estructura similar a
l’Enquesta d’Ús del Temps, ja que també interroga per
les activitats que els individus realitzen un dia concret.
La diferència més important és que posa l’accent en la
mobilitat, en els desplaçaments entre dos llocs –motiu,
durada, mitjà de transport, etapes...–, mentre que es
prescindeix del detall de l’activitat que es realitzarà al
lloc de destinació. Una altra part de l’enquesta realitza
preguntes més generals, com la disposició de vehicle
propi, l’ús general dels diferents mitjans de transport,
els motius del seu ús, l’opinió d’aquests mitjans, la
despesa en desplaçaments, entre altres aspectes rela-
cionats amb la mobilitat.3
En el seu conjunt, la mostra la componen 106.091
individus majors de 15 anys, repartits al llarg de tot
el territori. Per a la gent gran es disposa d’una mostra
de 19.910 persones de 65 anys o més, distribuïdes per
edat i sexe de la manera següent:
65-69 anys
70-74 anys
75-79 anys
80-84 anys 85 o més
Home 2.183 2.424 2.105 1.209 519
Dona 2.608 2.870 3.100 1.907 985
l’activitat secundària (si n’hi hagués) i si es du a terme
en presència d’altres persones. Les activitats s’agrupen
en deu grans categories, que es poden desagregar a
un nivell de detall important.2
En el seu conjunt, la mostra està formada per 20.603
llars, que contenen informació de 46.774 individus
majors de 10 anys. Per a les persones grans es disposa
d’una mostra de 9.918 individus de 65 anys o més,
distribuïts per edat i sexe de la manera següent:
65-69 anys
70-74 anys
75-79 anys
80-84 anys 85 o més
Home 1.472 1.178 832 490 275
Dona 1.723 1.541 1.125 742 540
Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya, 2006
Enquesta que forma part de les estadístiques oficials de
Catalunya, i que té com a objectiu analitzar la mobilitat
quotidiana dels seus residents. Per aquest motiu, recull
informació de tots els desplaçaments que els entrevis-
tats declaren haver realitzat en un dia concret, el dia
anterior a l’entrevista.
Av. Diagonal 687 08028 Barcelona www.fundacioracc.cat [email protected]
17.3
91
Envellir en moviment
Elements demogràfics per a una mobilitat sostenible a Espanya
MAIG 2011
Enve
llir
en m
ovi
men
t