20 DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2015 ara política

El WhatsApp entra en campanya

que s’hauran de tractar immedi-atament”, matisa Gutiérrez-Ru-bí. A part del WhatsApp, els ex-perts recomanen un ús seriós i estructurat de les xarxes socials per fomentar la participació ciu-tadana. Hi ha aplicacions com Appgree –utilitzada per Podem i Equo– que permeten a qualsevol persona plantejar una proposta i sotmetre-la a la valoració dels usuaris. A Reddit el funciona-ment és similar i els usuaris po-den iniciar debats i veure com la resta de la comunitat valora els arguments.

Esperanza Aguirre, candidata del PP a l’alcaldia de Madrid, va posar en marxa el seu WhatsApp de campanya un dijous, i dissab-te ja acumulava més de 30.000 missatges. Utilitat o saturació? “Si els polítics entenen que és una eina de tu a tu, i el fan servir com un nou mitjà per dialogar i escoltar els ciutadans, no només serà útil, sinó que serà revoluci-onari”, assenyala Gutiérrez-Ru-bí, que destaca que el 98% dels smartphones espanyols tenen instal·lada aquesta aplicació. Aquest consultor de comunica-ció assenyala que el WhatsApp serveix no només per fer arribar missatges “personalitzats” a la ciutadania, sinó també per coor-dinar els equips de campanya.

Perills? “La privacitat dels usuaris”, assenyala Gutiérrez-Rubí, i també els “llimbs” a efec-tes legals que suposa fer-lo servir durant el dia de reflexió. “Només es tracta d’una eina per a con-vençuts”, contradiu Cuberes, que considera que només es fa servir per “emetre propaganda”. El punt fort d’aquesta eina, que cada cop fan servir més candi-dats, és que “costa molt poc de fer servir”, segons constata Ca-naleta. “Hi ha qüestions ètiques

Municipals: els comicis que premien ser a peu de carrer

ons com Podem –que aspira a tren-car el bipartidisme a les eleccions autonòmiques a la gran majoria de comunitats que el 24-M també passen per les urnes– i plataformes com Barcelona en Comú, en què s’integra ara ICV i que és molt ac-tiva als barris i mobilitzada a través de les xarxes. “Se’n pot aprendre moltes coses, bàsicament el fet de tornar a connectar amb una part de la societat i la capacitat de mo-bilització de la gent de base”, asse-vera Canaleta. Un dels missatges que fan servir aquestes noves for-macions és la de “tornar el poder al poble”, i per això el volen implicar directament.

¿El cara a cara és un factor deci-siu en aquestes eleccions? “Pot ser més important que mai”, preveu Gutiérrez-Rubí, que defensa que les campanyes encara “es decideixen als carrers” a pesar de la “pantallit-zació”. “El contacte físic acostuma a ser subestimat”, afegeix aquest con-sultor. I en campanyes municipals, en què el feeling entre candidats i ciutadanies es pot mesurar amb la intensitat de les encaixades i les abraçades, agafa més relleu que en altres tipus de campanyes.

Carrers, places i entitats “No es tracta de sortir al carrer, si-nó d’anar a les places, entitats i barris on es poden aconseguir po-tencials votants”, sosté Xavier Peytibi. “Cal canviar l’ànima i la cultura de la campanya: el ciutadà ja no és un consumidor passiu, ara és un actor, un activista, que vol decidir en tot el que afecta la seva vida quotidiana”, s’hi suma Aleix Cuberes. Això passa, per exemple, per incorporar el WhatsApp en campanya –una eina que també té els seus detractors– o bé per cam-panyes originals que porten els candidats al menjador de casa.

Tots aquests factors seran claus en el moment en què els electors s’acostin a les urnes d’aquí dos me-sos en unes eleccions municipals que els partits poden fer servir per tornar a connectar amb la ciutada-nia. Una oportunitat que no poden desaprofitar.e

Els partits s’activen per acostar campanyes i programes als ciutadans

Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 78,7% dels espanyols en-questats qualifiquen de

manera negativa la situació políti-ca. “Si els ciutadans s’allunyen de la política, és la política la que ha d’atansar-se als ciutadans”, defen-sa Antoni Gutiérrez-Rubí, consul-tor de comunicació. A menys de dos mesos de les eleccions municipals, els partits ja greixen les maquinàri-es per aprofitar els comicis amb més proximitat associada per tor-nar a acostar-se a la ciutadania. Quines eines fan servir per aconse-guir-ho? Quin és el component per-sonal d’aquestes eleccions? Com s’ho fan els candidats nous per treure el cap? ¿En quina mesura els partits obren les seves estructures per cocrear els programes electo-rals? L’ARA ha consultat quatre ex-perts en comunicació política per establir les bases amb què els par-tits busquen tornar a acostar-se (o continuar presents) al carrer.

“Sense coherència no es pot construir ni confiança ni credibili-tat. Les persones i els equips que fa quatre anys que escolten el batec del carrer tenen una proximitat que els arribistes no podran inventar-se en poques setmanes”, destaca Aleix Cuberes, consultor de comunicació pública. L’autenticitat és una eina fonamental en les municipals, per-què en la gran majoria de pobles els alcaldes tenen contacte diari –i ca-ra a cara– amb els seus conciuta-dans. “Els partits tradicionals po-den fer tres coses: introduir meca-nismes que afavoreixin la partici-pació en les llistes i en els programes, sortir al carrer per co-nèixer l’opinió de la ciutadania i fer servir les xarxes socials”, asenyala Pau Canaleta, consultor de comu-nicació. “Els partits poden segmen-tar millor”, intercedeix Xavier Peytibi, politòleg i consultor.

Un dels factors clau d’aquests comicis és la irrupció de formaci-

BARCELONAORIOL MARCH

CAP AL 24-M

Eines Appgree i Reddit permeten fomentar la interacció

“Ja vinc a casa teva”: el porta a porta es reinventa

per fer-se creïble

bars per mobilitzar l’electorat contrari a la immigració.

També hi ha candidats, com Jaume Dulsat, alcaldable de CiU a Lloret, que s’ofereixen per anar a casa dels votants per ex-plicar-los el seu projecte i escol-tar-los. O el cas de Toni Cantó, candidat d’UPyD al País Valen-cià, que s’ofereix per anar a “fer birres”, fer fúting i anar a casa dels electors. D’altres, com Al-fred Bosch, d’ERC a Barcelona, recuperen les tradicionals bus-tiades i aquesta setmana envien 550.000 díptics a les cases.

Javier Peña és el candidat del PP a Herrera del Duque, un poble de 3.700 habitants a Badajoz. Una nit es va dedicar a posar als poms de les portes un paper com els de “No molesteu” típics dels hotels amb el seu número de WhatsApp de campanya i el tema “T’escolto, t’entenc”. Tot ho va gravar en ví-deo i, després, ho va penjar a You-Tube. És un dels exemples d’in-novació apuntats pels experts en matèria de porta a porta. Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Co-loma de Gramenet, fa servir el hashtag #apeudecarrer per rebre inputs de la ciutadania, i hi ha candidats de ciutats grans –com Ferran Falcó (CiU), a Badalona– que trepitgen els barris per par-lar directament amb la gent. De Xavier García Albiol, alcalde de Badalona pel PP i conegut pel seu discurs xenòfob, els adversaris asseguren que fa campanya als

Estratègia El contacte directe amb els votants és cada cop més buscat

21ara DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2015 política

Els programes electorals es fan capil·lars per implicar els

ciutadans en l’elaboracióPodem, a escala estatal, també

ha posat ja en marxa aquesta set-mana el mecanisme per recollir propostes de la ciutadania. Com funciona? Les iniciatives que aconsegueixin el 10% del suport dels inscrits al partit o bé del 20% dels cercles validats seran sotme-ses a referèndum. “Els partits tradicionals tenen molt a apren-dre d’aquesta estructura en cer-cles i dels seus estils de lideratge”, assenyala Gutiérrez-Rubí. Per què les noves formacions bus-quen aquesta participació des de baix? “També es busquen possi-bles col·laboradors, aliats, vo-tants... I dades personals”, argu-menta Xavier Peytibi.

El fet que els partits integrin propostes de la ciutadania en els seus programes electorals estableix un vincle més fort en-tre les formacions i els seus vo-tants. ¿Pot comportar més frus-tració en cas d’incompliment si s’arriba al govern? “El més lògic és complir el programa, però es poden utilitzar altres tècniques, com ara cridar cada persona que va proposar alguna idea i anar

Barcelona en Comú, la plataforma política que lidera Ada Colau i que està integrada per Guanyem, Po-dem, ICV-EUiA, Procés Constitu-ent i Equo, va obrir aquest dijous el procés d’elaboració del programa de barris amb la participació de la ciutadania. Xavier Trias, alcalde i candidat a la reelecció de CiU, ha re-but 750 participacions a la iniciati-va Programa Obert, que es va ence-tar el 3 de març. L’equip de Trias va publicar a la pàgina web de la inici-ativa les bases del programa i, a par-tir d’aquí, els ciutadans que ho vol-guessin podien fer les aportacions que trobessin pertinents.

En el cas de Barcelona en Comú, que aspira a arrabassar l’alcaldia als nacionalistes, els activistes tenen temps fins al 14 d’abril per fer arri-bar les propostes, online o bé a les as-sembles de barri. A partir d’aquí, se-gons la formació, les iniciatives “se-ran analitzades per l’equip de pro-grama, els eixos temàtics i els grups de barri amb els criteris de transver-salitat, no-duplicació i viabilitat ju-rídico-econòmica”. En pocs dies ja ha rebut centenars de propostes ciutadanes a través d’internet.

informant-lo de què estan fent per complir aquella iniciativa”, sosté Peytibi.

Aquesta manera de guanyar capil·laritat amb els programes forma part de la cultura digital d’avui en dia, sosté Cuberes. “Ai-xò implica que es trenquen je-rarquies amb horitzontalitat i descentralització”, afegeix. El PSOE, per exemple, ha promo-gut assemblees ciutadanes de camí cap a les municipals. Altres partits també criden els veïns de determinats barris a actes oberts per debatre. Els mítings són ara menys prioritaris.

Candidat nou? Una oportunitat per sacsejarPostius, que és el candidat de CiU a Lleida per primera vegada, va dedicar unes quantes hores du-rant una setmana a viure com ho fan persones amb professions corrents: quiosquers, dependents d’una botiga, pagesos i taxistes. Àlex Sastre, candidat també de la federació a Granollers, va fer un espot electoral emulant el progra-ma El convidat de TV3 per expli-car com era el seu dia a dia, dei-xant que les càmeres entressin a casa seva i explicant els motius personals pels quals es presenta com a candidat. Alfred Bosch, cap

Les dinàmiques dels partits fan que, a vegades, els candidats no si-guin designats fins pocs mesos abans de les eleccions. Això fa que els equips de campanya hagin de córrer a preparar una estratègia per donar-los a conèixer amb el temps jugant en contra. “La millor manera és posicionar-se sobre te-mes que obliguin els altres candi-dats a prendre partit i fer propostes que sacsegin l’opinió pública”, sos-té Pau Canaleta, que afegeix la pos-sibilitat de fer una campanya “tren-cadora i un pèl escandalosa” per “garantir que se’n parli”. Antoni

de llista d’ERC a Barcelona per primera vegada, busca definir-se com “l’alcalde del sí” i ha posat en marxa una xarxa de voluntaris per fer conegudes les seves pro-postes. “El porta a porta sempre serà útil, en el cas d’un candidat nou”, defensa Canaleta. Peytibi recorda que en ciutats com París hi havia candidats que s’asseien a parlar amb gent de qualsevol assumpte al mig del carrer, sense cotilles. El contacte directe pot servir, apunten els experts, per mobilitzar l’electorat pròxim que potser es podria abstenir.

Trias El programa obert de CiU a Barcelona ha rebut 750 aportacions

Propostes Campanyes trencadores poden ajudar a fer conèixer el cap de llista

Els experts detallen les estratègies per seduir els votants

Aleix Cuberes CONSULTOR DE COMUNICACIÓ PÚBLICA

“Els fidels i creients dels respectius partits són cada cop menys. En canvi, els escèptics, indecisos i promiscus són decisius per conformar majories i governs. El ciutadà ja no és un consumidor passiu”

Antoni Gutiérrez-Rubí ASSESSOR DE COMUNICACIÓ

“Si els polítics entenen l’horitzontalitat de WhatsApp, i el fan servir com un nou mitjà per dialogar i escoltar els ciutadans, no només serà útil, sinó que es convertirà en revolucionari”

Pau Canaleta CONSULTOR DE COMUNICACIÓ

“Es poden aprendre moltes coses de partits com Podem i Ciutadans. Bàsicament el fet de tornar a connectar amb una part de la societat i la capacitat de mobilitzar la seva gent de base”

Xavier Peytibi POLITÒLEG I CONSULTOR

“Les municipals permeten més interacció amb la ciutadania. Els partits poden segmentar millor, pensar en les persones interessants amb qui parlar i fer-se visibles on hi ha més indecisos”