I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

Elaboració de mapes de coropletes

Els mapes de coropletes són aquells que

representen una quantitat referida a una superfície, i és la

forma cartogràfica més freqüent per a expressar

gràficament les densitats. També es poden utilitzar per a

representar valors qualitatius (per exemple en la

distribució de resultats electorals...). Tot i que es podrien

representar valors absoluts, en aquest cas és preferible l’ús

de mapes de punts o de figures geomètriques.

Les propietats dels mapes de coropletes són:

La seua capacitat per a esquematitzar valors de

distribució sobre superfícies a molt distintes escales, i;

El seu valor per a mostrar el dinamisme d’un

fenomen en un període de temps determinat.

Construcció del mapa

Els requisits necessaris per a la construcció d’un mapa són:

1. Treballar sobre un mapa base on es representen les divisions

territorials de les quals es disposa la informació a representar

(províncies, comunitats autònomes, regions, països...).

2. Fer els càlculs necessaris amb els valors (densitats, coeficients,

percentatges, números índex...) del fenomen que es va a

representar en cada divisió territorial.

3. Identificar el nombre d’intervals.

4. Calcular l’amplitud dels intervals

5. Seleccionar i aplicar a cada interval una trama o ombrejat.

L’expressivitat d’un mapa i la seua llegibilitat a primer cop d’ull depenen del rigor en el compliment d’aquests

requisits. Per aquesta raó s’han de seguir els següents criteris en l’elaboració dels mapes:

El càlcul dels valors. Els mapes de coropletes utilitzen fonamentalment xifres relatives. Existeixen dos tipus de

dades relatives: les resultants de dividir el valor d’un fet donat per la superfície referida (densitat); i les resultants de dividir

dues dades absolutes de les quals cap té caràcter territorial (coeficient). També s’utilitzen percentatges quan es tracta

d’expressar l’evolució d’un fenomen, cartografiant-se directament la taxa de variació en els dos sentits (positiu i negatiu)

durant l’interval de temps considerat. També es poden utilitzar números índex quan al període de partida se li assigna el valor

100.

Elecció dels intervals. Es pot fer de diferents formes. El mètode més senzill és una successió de graons regulars, que

poden ser decimals, o bé, es poden establir mitjançant una corba que expresse la freqüència de les diverses quantitats. Quan

la sèrie numèrica disponible és curta i relativament homogènia, els intervals regulars són apropiats. Tanmateix, també és

important quan s’adopta aquest criteri de classificació, que el ventall no siga molt ampli o molt dispers, ja que això obligaria

a un nombre d’intervals massa extens, fent la lectura del mapa complicada. Una altra possibilitat en l’elecció d’intervals es

basa en criteris estadístics. Quan el ventall de valors amb què s’opera s’amplia i és important prendre en consideració els dos

extrems. Això no obstant, en un nombre d’intervals no molt extens, convé utilitzar la mitjana de tots els valors (x) i a partir

d’ella establir intervals multiplicant o dividint per un valor constant cada un d’ells. Es comença un interval que va de la x a

2x, un segon interval cap amunt de 2x a 4x, deixant un tercer obert. En els intervals que queden per davall de la mitjana es

procedeix de la mateixa manera, però dividint en compte de multiplicant.

I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

: Exemple

Calculem l’amplitud d’intervals o classes de la següent taula de dades:

Taula de dades:

a) Es resta el valor menor al major, i s’obté el resultat (a).

50 − 5 = 45

(a) = 45

b) Es divideix (a) entre el nombre d’intervals que volem (per exemple, 5) per tal d’obtenir l’amplitud o límit de classe (b).

45/5=9

(b)=9

c) Es suma el resultat (b) al valor menor i després s’afegeix al resultat obtés. A continuació repetim aquesta operació fins

arribar al valor major:

5 + 9 = 14 interval 5 − 14

14 + 9 = 23 interval 14 − 23

23 + 9 = 32 interval 23 − 32

32 + 9 = 41 interval 21 − 41

41 + 9 = 50 interval 41 − 50

Aplicació de l’ombreig. Per a representar un fenomen zonal, s’utilitzen símbols d’extensió, que poden diferenciar-se

fàcilment mitjançant el color, el to o el gra. Si es treballa en monocromia, és suficient amb utilitzar trames constituïdes per

punts o línies regularment espaiats denominades ombrejats, disposades segons orientacions diferents. Quan el mapa de

trames és quantitatiu, la representació zonal es defineix, per un cert nombre d’intervals i la representació és selectiva i

ordenada al mateix temps, constituïda per trames de valors diferents o per ombrejos de major o menor densitat i

convenientment jerarquitzat. Aquestes són algunes regles elementals:

Els efectes visuals menys acusats es reserven, en principi als valors més dèbils. També es pot procedir al revés,

amb la qual cosa s’aconseguirà un efecte de negatiu que pot ser útil en alguns casos.

En els intervals es pot utilitzar una gamma única i contínua o, al contrari, una gamma doble de to o de grau de

gradació decreixent a un costat i a l’altre d’una mitja o d’un valor significatiu cap als extrems.

Exemple

Trama o ombrejat. Calculats els intervals, procedim a aplicar a cada interval una trama o ombrejat. Podem optar per

una gama de color única y continua, que creix en intensitat en relació a l’increment del valor de les dades. Aquesta és la

preferible i la més utilitzada. Tanmateix, també podria utilitzar-se una gama doble de tonalitat, o també una gama decreixent des

de la posició mitjana (no recomanable).

Si apliquem una trama la gradació ha de seguir els mateixos principis assenyalats: trama clara per a dades inferiors, i

més fosca en relació amb l’increment dels valors.

Llegenda. A continuació, una vegada s’ha retolat el mapa convenientment, s’ha

d’incloure una llegenda que continga els intervals, amb la gradació o trama corresponent, tot i

indicant el valor de cada interval (percentatge, tones, passatgers...).

Títol. Finalment, no oblideu que tot mapa ha d’incloure un títol que indique de la

manera més clara i precisa què s’està representant. El resultat final serà similar a aquest: