el web negre 009 extra resum any 2009

Segona èpocaNúmero 9

31 desembre 2009

Quan felicitem algú li diem “per molts anys”.Si tots han de ser com aquest, potser queens ho replantegem.

1Un any fabulós... o no!

Repassem l’any Númeroespecial

48pàgines

KAP 4

ewnENCARA HI HA ACTUALITAT

DEVIL

5SOLER

DEVIL


6

L’altre dia, cap al migdia, allòque poses la tele i dius, ca-lla posa una cadena “pro-gre”, no et trobis amb “Inte-reconomia” i vaig i poso

“Cuatro” que són els del PAÍS i la SER,gent intel.lectualment elevada. I la poso. Iem surt la Montserrat Nebrera en unatertúlia que modera la Concha GarciaCampoy, que és catalana, o almenys hanascut aquí.

Parlaven de l’Aminatu Haidar, que enca-ra estava en vaga de fam a l’aeroport deTenerife perquè el Marroc no li reconeixla seva nacionalitat saharaui. Allà tothomhi deia la seva. I la Nebrera també. Va dir(i encara ho recordo esgarrifat) que perella la Haidar es podia morir de fam, queera una opció que havia escollit en plenallibertat la Haidar i allà ella. Que els go-verns, l’espanyol i el marroquí, no n’ha-vien de fer ni cas i que la situació creadanomés era culpa del Zapatero, que té laculpa de tot, tot i tot. I la Conxita que lidiu: Així la deixaries morir? I la Montseque hi torna: Si ella ha escollit morir, que

d’estranyar. Però ella hi vol entrar de to-tes totes i es parla que farà un nou partit(a aquest pas cada ciutadà amb unesmínimes aspiracions polítiques, farà unpartit) i això que no li agrada com funcio-nen els parlaments, potser el que sí liagrada és el sou que es cobra.

Tornant al que va dir sobre l’Aminatu, usimagineu si aquesta dona (no sé per quèhe estat dient-li senyora) hagués tingutalgun càrrec de responsabilitat en elstemps del Mahatma Gandhi? La humani-tat s’hagués perdut la ideologia de la noviolència. Que queda clar que no és pre-cisament la seva.

Es veu que per aconseguir vots la Nebrees vol presentar com la fatxa més fatxa.En competència directa amb la RosaDíez. Es pensen que això és el que volelectorat. Que no s’enganyin, no tot l’e-lectorat consumeix tertúlies de les telesde la capital del reino.

Creieu-me, no tots els polítics són iguals.N’hi ha que són més iguals que altres.

es mori, jo no aniré mai en contra la lli-bertat de les persones.

O jo sóc un bleda o d’aquesta senyoran’hem de fugir com de la pesta. Aquestasenyora va fotre el camp del PP català(o d’aquí) perquè va dir que la política i

els polítics l’havien decebut, que el fun-cionament dels parlaments és antide-mocràtic, que la política és una merda,vaja. I ara es postula per a tornar alParlament. Es veu que ha parlat ambtothom per veure si la volen (fins i totamb el Reagrupament que ho reagrupatot) I no. No la vol ningú. Tampoc és

La llibertat i la senyora NebreraewnEL GAT PENTINO

per MANEL, EL PUYALUs imagineu si aquesta

dona hagués tingut alguncàrrec de responsabilitat

en els temps delMahatma Gandhi?

7

ewnENCARA HI HA ACTUALITATPEDRO MOLINA

NAPI

KAP

SOLERQUEL 8


9

Lluís Bagaria, nascut a Barcelona el 1882 i des-prés d'una joventut accidentada, descobrí el seuextraordinari talent innat per captar la fesomiadels seus contemporanis a través d'un innovadori sintètic estil de fer caricatures. Si bé feu les pri-

meres exposicions com a pintor compartint sala amb altresartistes de la seva generació com Nonell, Xiró i MartínezPadilla, no començà a assolir notorietat fins que va abo-car-se a dibuixar caricatures de personatges rellevants dela societat catalana. El 1911, Bagaria es trasllada aMadrid i en pocs anys es converteix en una vertadera ce-lebritat gràcies a les seves incisives caricatures. L'humorgràfic català era en aquells moments entre els capdavan-ters del món gràcies a la forta tradició satírica de publica-cions emblemàtiques com L'Esquella de la Torratxa, LaCampana de Gràcia, Cu-cut! o Papitu, i dibuixants extraor-dinaris com Apel.les Mestres, Pellicer, Cornet, Apa,Junceda, Nogués o Opisso. Bagaria, que d'haver restat aBarcelona no hauria deixat de ser un més a la nòmina bri-llant de ninotaires de la premsa catalana, destacà a Madridper la seva originalitat entre la resta de dibuixants de la ca-pital. Descobrim avui una coberta del setmanari satíricL’Avi, on el jove Bagaria ja demostra la seva vena més in-cisiva i el seu estil sintètic.

LLUÍS BAGARIA. L’Avi, gener de 1907

ewnEL CALAIX DELS NINOTSper JAUME CAPDEVILA

Lluís Bagaria

10

ewnELS VIDEUS DE EL WEB NEGRECom evitar agafar el Grip A menjant raim per cap d'any, per Teresa Barbades.

BENVOLGUTS GERMANS I GERMANES, IÀDHUC COSINS I COSINES, EL RAÏM, COMEXPLICA UN ARTICLE AL NÚMERO 456 DE

LA REVISTA SCIENCE, ÉS UN GRAN TRANS-MISSOR DE VIRUS I BACTERIS...

PER AIXÒ AQUESTES SENZILLESRECOMANACIONS PER CELEBRARLES CAMPANADES I EVITAR QUEELS VIRUS MALMETIN ELS NOS-

TRES ORGANISMES.

PER EXEMPLE INSERIR ELS DOTZE GRAMS DE RAÏM PER L'ORIFICI DEL'ORELLA, AMB EL QUE EVITEM LA INFECCIÓ DEL CONDUCTE ESTOMACAL…

O TAMBÉ BEURE'S EL SUC DEL RAÏM,I SI POT SER CONVENIENTMENT FER-MENTAT I EMBOTELLAT… NO NO CAL

QUE L'AIXAFEU VOSALTRESMATEIXOS PERQUÈ EN VENEN UNES

AMPOLLES ON ÉS DELICIÓS,

ENCARA QUE SI EN PRENEM UN XICMASSA, L'ENDEMÀ PODEM TENIR UNA

MICA DE MAL DE CAP...

AMB TOT AIXÒ, FELIÇ ANY 1310! AMEN!

Tot això i més al canal webnegre de YouTube

http://www.elwebnegre.com/botigueta

12

2009UN ANY FABULÓS Recordeu el 2009? Sí, home, l'any quehavíem de sortir de la crisi, l'any que tor-naríem a lligar els gossos amb llonganis-ses i les hipoteques plourien dia sí i diatambé, i el preu dels pisos tornaria a pu-jar, que es veu que això és bo per omplirles butxaques, l'any que tots trobaríemfeina i ens havíem de comprar un Audi,l'any que havíem de ser més alts i mésguapos i més rossos (tot, segons les pre-visions del govern).

Acompanyeu-nos en aquest viatge peltemps, un viatge amb l’humor inconfusi-ble de El Web Negre

13GENERL'any nou 2009 va començar amb focsartificials. Pim, pam, pum, l'exercitd'Israel va encarregar-se de posar-hi lapólvora, i entre el dia 3 i el divuit de ge-ner, allò de la franja de Gaza va ser lagran mascletà, i la comunitat internacio-nal, no va posar-hi ni draps calents, quecom que els 1.400 morts eren palestins(ep, sí, 13 soldats de l'exercit d'Israeltambé van deixar-hi la pell, pobrets)doncs, res, tu, mira cap una altra banda,i endavant les atxes.

El 2009 pel davant i pel darreraperJULI VERT

ewn2009: UN ANY FABULÓS

XAVI

Gaza

PUYAL

14

KAPLAF


15

A Madrid, mentrestant, la nostra amigaMagdalena Álvarez, "antes partía quedoblá", feia ninots de neu a les pistes del'aeroport de Barajas, i les cues per anar-ho a veure foren de 400 quilòmetres.Com que això va ser a Madrid i no aCatalunya, es veu que tothom es va em-pipar molt, i allà es va decidir que la noiatenia els dies comptats.

Els americans, mentrestant, feien aterraravions al riu Hudson, cinc dies abansque el nou Messies prengués possessiódel seu càrrec, que es veu que fou unacosa molt sonada, que ens en recorda-rem pels segles dels segles, amen. Tot iaixò, jo em recordo molt més de la dimis-sió d'en Calderón, un altre president,però no pas com l'Obama, que és unpresident negre, no; en Calderón era elpresident Blanc, però tenia unes martin-gales de l'alçada d'un campanar i li vanpetar als morros, i va haver de dir adéu-siau i marxar de la llotja del Bernabéucuita corrents, perquè els merengues dela capital se'l miraven malament.

A Madrid, també, i a finals de gener vamdescobrir que la Villa y Corte era farcidad’espies, com Can Barça, però amb ‘bo-cata de calameres’ en comptes d’aromesde Montserrat. Tots ex-guardiacivils, ex-policies i ex-urbanos que s'espiaven en-tre ells, i es feien informes i allò semblaval'FBI, la CIA i el Mortadelo i Filemón, totjunt, a major glòria de l’EsperanzaAguirre.

PUYAL

PUYAL

VersílocosEl mundo se inflama,los muertos en guerrale gritan a Obamaque ate a la perra,

que enseña los dientes,que está rabiosa,¡que mata a inocentes!,que muerde y acosa.

Hamas, Israel…Israel, Hamas…La sangre, la hiel…Nunca más, ¡nunca más!

Bush al fin se ha ido,¡largo, tejano loco,presidente corrompido!El mundo respira un poco…

¿Será Obama capaz,con el Pentágono a cuestas,de alcanzar por fin la paz?¡Se admiten las apuestas!

FRANCHU


Q#

16

FEBREREncetàvem el febrer sense sospitar queen Garzón s'avorria i en comptes de mi-rar les musaranyes, que és el que fan lamajoria de jutges del país, es va dedicara treure pols d'uns sumaris que tenia perallà al damunt, i va començar a detenirgent de bé del PP, acusats de formar partd'una trama de corrupció anomenadaGürtel. Allò va fer un pet com una gla i vaempastifar fins a l'apuntador.

La moguda als jutjats no sacabà ací, carpràcticament deu dies després, els jut-ges espanyols van decidir fer una vagaper queixar-se qui sap de quantes coses.El govern, amb el ministre de justícia alcapdavant, dient que allò no podia ser, iels jutges, que què s'havien pensat. Iapa, els jutjats paralitzats, i ningú no vanotar-hi res, perquè estan paralitzatstambé la resta de l'any. Però tot plegatencara portava cua, i el ministre Bermejova haver d'agafar els trastos i anar-se'ncap a casa, no només per haver cabrejattots els jutges del país, si no per unes bo-niques fotografies del ministre practicantun esport que consisteix en massacrarcérvols amb una escopeta acompanyatd'un jutge. Sí, aquest jutge era enGarzón, que s'avorria, i en comptes demirar les musaranyes...

BERNAL

QUEL


17PUYAL

LAF

Però el febrer fou un mes curtet, i entrecrisi i bombolles, eres i punyetes, l'alegriaens la va donar la Penélope, una noiamolt maca que es va endur l'Oscar a lamillor actriu per una pel.lícula de WoodyRoures.



18

MARCEl març no podia començar pitjor: se'nsmor el Pepe Rubianes. Déu va voler veu-re el seu darrer espectacle en directe ise'l va endur de gira per l'eternitat. A les eleccions a Euskadi i Galícia es vangirar les truites: Galícia tornà a ser feudel PP, i Euskadi... també, encara quenominalment van decidir que hi posarienel Patxi López.

A Madrid, mentrestant, el dia 11, el PPtancava la Comissió d'Investigació sobrela trama d'espionatge,arribant a la conclusióque mai no s'havía es-piat ningú, quel'Espernza és molt bonanois i que 'aquí no hapasado nada'. Per dis-trure el personal els bis-bes sortien al carrer fentproclames contra la lleide l'avortament, i és quesi les noies de be co-mençaven a avortar, noquedaria ningú que elspogués dir 'padre'.

Aquí, els nostres univer-sitaris es negaven a em-passar-se els estudis a la Bolonyesa, iuns amables agents dels mossos d'es-quadra els van ajudar a deglutir amb unscopets a l'esquena.

L’AVI

JORD

IBOR

RÀS

19

Els nois d'en Saura, amb el seu delit perajudar es van passar, i de tants copets,van haver-hi alguns contusionats. 57 fe-rits entre estudiants, mossos, vianants iperiodistes, i és que en Saura ha aplicatel comunisme a la sevaconselleria: "hem derepartir, n'hi ha d'ha-ver per tothom" i aixího van fer els mos-sos, i va rebre tot-hom, no només elsestudiants, que s'homereixen (on s'esvist això d'estudiar, encomptes de fer-se ma-nobre per ajudar a aixe-car l'economia del pa-ís?), i van rebre fins i totla premsa i un senyor quepassava per allà, que si hosap no hi passa. I és que elpobre senyor, a més amés, tenia els estalvis a laCaja de Castilla laMancha, que es veu quetot i ser un lloc de secà,allò feia aigües per totesbandes, i encara no ho sa-bem com van salvar els mo-bles.

El març també una pilade mobles vells, els sol-dats que l'exercit espanyol tenia aKosovo, van marxar cames ajudeu-me el

dia que els Kosovars van declarar la in-dependència de Sèrbia. Espanya va dei-xar l'OTAN amb el cul a l'aire, i encaraavui diu que no reconeix els de Kosovo,però vaja, els de Kosovo com si sentissin

ploure. I és que als espanyols,això de la independència i l'auto-

determinació són paraules que elsfan urticària.

L’AVI

KAP


20

ABRILEl mes d'abril el president del govern es-panyol va aconseguir una de les fites dela legislatura: una foto amb l'Obama. Esveu que tots dos es van trobar en unpassadís de Praga, i es van fer unes ca-rantoines, es van tustar l'esquena i pocacosa més, això sí, amb llum i taquígrafs,i fotògrafs i tot el que calgui per immorta-litzar un moment tant important per lahistòria d'Espanya.

A Itàlia, sense mediació d'en Berlusconi,va haver-hi un terratrèmol de tres parellsde collons. Va tremolar tot, i fins la torrede Pisa es va posar dreta. 6,3 graus del'escala Richter, que s'ha dit aviat.

Un altre terratrèmol sacsejava el governespanyol 6 graus a l'escala de laMoncloa, que vol dir que van saltar laMagdalena Álvarez i tres inútils més, perdonar cabuda al Blanco, la TrinidadJiménez, la González Sinde, elGabilondo i, atenció, en Chaves. Quinajugada mestra del mestre d'obresZapatero, que per mantenir la paret de lacasa dreta, va canviar uns quants totxos.També va fotre al carrer el Solbes, i vapromocionar una noia molt calladeta alcapdavant del ministeri d'Economia. Esveu que els mèrits per ser ministre delscalés són: saber sumar i restar i guardarla clau de la caixa lluny de l'abast de lagent amb barretina.

DEVIL

PERE GIL

En qualsevulla família d'eixe país, des que Cristòfol Colom va feraquell joc d'ous a la Reina Isabel la Catòlica, ha d'haver-hi un oncled'Amèrica. L'Oncle d'Amèrica és un senyor que viu a l'altra banda deWisconsin i un cop de tant en tant envia per correu llaminadures pelsnens i un bitllet d'un dòlar per ajudar a la manutenció de la resta de la

família. Que farien tantes i tantes famílies sense el seu Oncle d'Amèrica!!!En Zapatero va tenir la oportunitat de conèixer el seu Oncle d'Amèrica. Un senyorde pell fosca i somriure clar que li va riure totes les gràcies al nen malcriat de León.Li va tustar l'esquena i li va prometre que si mai anava a Amèrica, li deixaria posarels peus a sobre la taula, un vell desig ocult del nostre marrec. Amb l'intercanviacostumat de llaminadures, la cosa va acabar essent molt empallegosa, i l'Oncled'Amèrica, novell en l'ofici de fer d'Oncle, no va recordar-se d'avisar Zapatero quesi menja moltes llaminadures o diu gaire mentides, li cauran les dents...


21QUEL

SOLER

KAPewn2009: UN ANY FABULÓS

NAPI


Que del barret i no de la barretina, els dela capital es van treure les balances fis-cals i durant un instant fugaç ens les vanensenyar com aquell pit de la LatoyaJackson, vist i no vist, i 'si te he visto nome acuerdo i si me acuerdo posa-t'hi fu-lles'.

A Mèxic ens assabentàvem d'un grip queen aquells moment era porcina, que des-prés seria nova, després seria la grip A idesprés el negoci del segle, sobretot pelsfabricants de tamiflu, sigui el què sigui eltamiflu.

Una altra cosa memorable del mes d'a-bril fou la quantitat de socis del club del'Inem, que arribant als quatre milionsd'aturats, celebrava a cop de subsidi re-troactiu i altres martingales l'èxit de la po-lítica econòmica del govern.

BERNAL

PUYAL

La crisi impulsa Zapatero a remodelar el Govern

Solbes a l’atur!

L’AVI 22

RICARDO

KAP

SOLER


23

A.

24

MAIGDiuen que pel maig cada dia un raig, i siets del Barça, el maig del 2009 va serben bé així: primer el gloriós dos a sis alBernabéu, seguit de la Copa del rei, laLliga i la Copa d'Europa, dita Championsen estranger, que va fer-nos visitar la fontde Canaletes un cop cada setmana, isaltar i botar i abraçar-nos i amb aquellaalegria. No tanta alegria, tot s'ha de dir,va haver-hi durant el maig a Euskadi, onun titella anomenat senyor López es vaconvertir en Lehendakari gràcies a l'ajutdel seu enemic irreconciliable del PartitPopular, amb el que es veu que si hi hauna poltrona pel mig, no hi ha enemicsque valguin.

Els que si que valen són els amics d'unLehendakari fallero de més al sud. Valentant els amics dels enyor Camps que liregalen la robeta, i això va provocar quehagués d'anar a fer-se visitar per un jut-ge. Un assumpte de bigotis, per dir-hod'alguna manera... un assumpte brut,que ni tan sols portant els trajos a la tinto-reria van aconseguir desempallegar-sede la ferum de merda que feien.

A la merda, canviant d'aires, va engegartothom en Kim Il Jong, un senyor de co-lor groc que mana molt a Corea del Nord,i va seguir jugant amb uns míssils nucle-ars que li havien portat els reis mags del'occident.


25BERNAL


PUYAL

KAP

KAP

26


JUNYEl juny del 2009 va ser mogut de veres.Per començar, un Airbus francès va deci-dir convertir-se en submarí a mig viatge.Quatre dies després veiem les fotogra-fies de Silvio Berlusconi i les seves ami-gues de 2.000 euros l'hora a VillaCertosa. Sí, així vam poder veure que elslíders mundials també les passen moltputes. Alhora, Europa ens cridava a lesurnes, si bé no cridava massa fort, no foscas que ens despertés: va guanyar ladreta que és el que convé a la gent debé, i així anem fent.

Per anar fent, en Florentino es va gastar94 milions d'euros en una presa de xoco-lata de la marca Cristiano Ronaldo. Amés de fer abdominals, sembla que tam-bé sap repetir com un lloro les frases queli ensenyen, que de moment es limiten a"Hala Madrí" i poca cosa més. I és quequi no es consola és perquè no vol.

Els que no es consolen ni volent, són elspobres Iranians, que són una gent queviuen a l'Iran, i votin el que votin en leseleccions, s'han d'empassar el líder quevulgui el seu líder espiritual. Els Iraniansque es queixen es vesteixen de verd, sibé la policia els estomacà tant que totplegat acaba tenyit de vermell. I anarfent.

Anar fent és el que feia un tal Bárcenas,tresorer del PP, i pel que sembla moltamic dels Camps i Gürtels dels que jahem parlat. Estava tant esquitxat que nil'osset del Micolor no es veia amb cor detreure-li les taques de porqueria del da-munt, especialment la de la zona de lesbutxaques.

DANI SAUS

27

No com els catalans, que les butxaquesles tenim buides de tant pagar els capri-cis de Madrid. i si en resta alguna engru-na ens la tornen de mala gana, i així,amb quatre engrunes i quatre ferros vampoder inaugurar la T1, que és una granterminal per volar a llocs on es pot anar apeu. Que per anar a la resta del món s'hade continuar passant per Madrid.

Un disgust ens vam emportar el 25 dejuny, quan ens assabentem que un ne-gret descolorit se'n va anar a l'altre barriajudat pel seu metge de capçalera. Japodien fer-se cops d'estat a Honduras,com jutjar en Madoff, que la gent, quesom molt sensibles, només volíem saberde què s'havia mort el pobret d'enMichael, i quin dia l'en-terraven i qui es que-dava els quatre xavosque havia guanyatcantant virolais a lamoreneta.

DEVIL

ewn2009: UN ANY FABULÓSL’AVI

PUYAL

28XAVI

DANI SAUS

KAP


CREMA DE LLAVIS

Ves com tindré la ment decreuada que sempre quearriba Sant Joan el capm’associa petards amb po-lítica. Serà que estic ence-

sa o potser que sóc una dona fogosaperò trobo que s’escau la relació deparentiu entre foc i l’art del politiqueig.Mira que seria fàcil despreocupar-medel món per unes hores i atipar-me no-més única i exclusivament de coca icava fins les orelles...Doncs no, mentre manipulo pirotècniesamb la mainada com a bona mare res-ponsable dels seus fills, llegeixo lesinstruccions per evitar mals majors.Per cert, poc comprenc perquè el cas-tellà és una llengua perseguida aCatalunya. Si resulta que les explica-cions en els embolcalls estan aquí enaquest idioma i prou! Clar, deu ser l’ex-cepció, als altres llocs tot es deu eti-quetar en català i para de comptar. Laresta d’idiomes, especialment el de lameseta, són fonedissos. Com es cre-men, no? Es que sóc una exagerada,segur que em van anar a raure a les

mans els únics productes escrits encastellà.Ara, per què dimonis vinculo políticaamb petards? Fàcil. Entre l’arsenal demunicions dilapidat, en tot moment,identificava explosius amb personeshumanes. Què hi faré, potser sí queestava tocada pels fums, les espurnesi els aromes dels petardets...Bé, però més enllà de núvols de gravi-desa, hi ha explosius de tota mena. Atall de catàleg aquí en deixo anar unsquants d’específics: Els sorollosos, elsde flamarada, els lluminosos, els es-quifits, els pudorosos, els vistosos, elstronats, els penjats, els enlairats, elsvoltors, els incendiaris, els pirats...Proposo un joc. Relacioneu els nomsanteriors amb polítics, segur que troba-reu on ubicar-los. Ah, i després, etique-teu-los cadascun amb un mot definito-ri. Ei, que sigui en català, d’acord?

Exemple de petard classificatSèrie: tronatsDenominació d’origen: Popular partitNom: Cebetes (de Cebetes, Àngel)

Petardsper LA MAGINA DELS OUS


30

JULIOLEl 9 de juliol, com que tothom havia demarxar a fer les seves vacances, elGovern de Madrid i el de Barcelona esvan posar d'acord amb el finançament ivan confirmar les nostres sospites: unamerda punxada amb un pal, sempre quenosaltres hi poséssim el pal.

La Rita Barberá no tenia problemes de fi-nançament perquè un senyor de llargsbigotis li regalava els bolsos. Això sí: elshi regalava buits, i ella era la que s'haviad'espavilar per omplir-los. Parlant d'om-plir, si recordeu aquell xicot que es deiaBárcenas que tenia la clau de la caixadels cèntims del PP de Madrid, va haverde tocar el dos, si guaita, ves per on, elpobre va haver de sortir per la porta deldarrera, i és que per la porta del davantno hi passava de tant plenes que teniales butxaques.

Amb totes aquestes, l'Aznar no deia res,i és que de tant fer abdominals aSardenya, se li va inflar el bigoti.

L’AVIewn2009: UN ANY FABULÓS

SOLER

PUYAL 31


QUEL

Penedictus XVI

32

QUEL

ERMENGOL

A Catalunya el darrer dia de juliol fou elque va començar a inflar-nos una altracosa. Una colla de mossos d'esquadradesvagats, com que no tenien estudiantsa ma per atonyinar, van anar-sen a es-corcollar el Palau de la Música i van tro-bar-hi que en Millet i en Montull, dos per-sonatges molt nets i polits, ja havien fettal esbandida durant els darrers anys,que amb prou feines si quedaven els mo-bles. La burgesia catalana va trontollaramb els 3 milions de l’escala Richter queMillet va confessar a les pàgines de ‘LaVanguardia’ haver-se embutxacat senseadonar-se’n.

L’AVI


33

Q#

PUYAL


PUYAL

PUYAL


KAP 34

AGOSTL'agost, amb aquella calor que ens esta-borneix, el jutge Juan Luis de la Rúa, vavotar a favor d'arxivar la causa contraFrancisco Camps. I és que rebre qautreamericanes de regal, valorades en mésde 12.000 euros és una cosa que li potpassar a qualsevol, i si algú no s'hi hatrobat mai, que alci el dit. Per això són elsamics, oi? i es veu que el de la Rúa i elCamps ho eren -i molt, d'amics.

El Barça fa com els alemanys de les plat-ges mallorquines i s'afarta deSupercopes, que és una cosa que sem-pre ve de gust i es posa bé. I l'Usain Bolt,un xicot amb molta pressa, va fer un ba-tut d'estiu, i va batre els rècords del mónd'anar d'anar a tota pastilla.

Els governs preparaven la vacuna de lagrip A per la tornada de les vacances. Ien Montilla va agafar vacances, que es-tava molt cansat de tant no fer res durantels sis primers mesos de l'any...

ROGER FILLOL

35

ewn2009: UN ANY FABULÓSXA

VI

SETEMBREEl mes de setembre va ser maco perquèuna colla d'Arenys van decidir fer un re-ferèndum que va posar dels nervis totaEspanya. Va haver de venir un autocarde la falange a posar pau!

En Zapatero fou convidat a una festa dedisfresses a la Casa Blanca on hi viu unnegre, va anar-hi amb les filles. I així coml'última vegada que es va trobar amb elseu amic Obama, vinga presses per fer-se la foto, ara resulta que no, que no li vafer gràcia el retrat i tot van ser retrets.Sobretot als americans que van haver detreure i retreure les fotografies de la webde la casa blanca. Però això no va servirperquè aquelles fotografies fossin mésvistes que les de la cara nova de la BelenEsteban (ep, no, això és del mes de de-sembre!)

La cara nova és el que els Castellers deBarcelona volien fer-li al cantautor PauRiba per les festes de la Mercé. I no pasper desafinar, que seria la cosa més nor-mal del món, si no per celebrar amb con-fetti un pilar de vuit amb folre i manilles,anticipant que les manilles serien l'ele-ment més popular dels darrers mesosdel 2009, ja ho veureu, ja.

ERME

NGOL

L’AVI 36


OCTUBREL'octubre ens va deparar una alegria: Ríode Janeiro fou designada pel COI per ce-lebrar els Jocs Olímpics del 2016. "Coi","Recoi", i algunes paraules més gruixu-des són es que van sentir-se per Madridaquells dies, però nosaltres que ja hempassat el tràngol de fer uns JJOO no elsdesitgem pas tant de mal als pobrets ma-drilenys, i ens vam alegrar molt de la de-cisió del Coi, que coi.

Una medalla, com les dels jocs, van deci-dir de posar-li al senyor Obama uns tipusde Suècia. El Premi Nobel de la Pau vaanara a parar a l'inquilí de la CasaBlanca aquell octubre, no fos cas que esposés a fer coses que li impedissin de re-bre el guardó, com acostuma a passaramb els inquilins de la casa blanca. Sihagués estat pels habitants d'Afganistan,on els soldats americans els estoma-quen un dia sí i un altre no, per que esvegi que són bona gent, li haurien donatla mateixa medalla al President americà,però en comptes de penjar-li al coll, lihaurien intentat ficar pel cul amb caixa itot.

KAP

NÉSTOR


37

PUYAL

Parlant de caixes, em ve al cap el PP,que es barallaven per aquelles dates pelcontrol de Caja Madrid per poder, preci-sament, poder fotre ma a la caixa. I ésque els amics del PP són dels que fotenma i després se'n renten les mans, i si nomireu en Ricardo Costa, secretariRegional que va haver de plegar, i ho vafer dient "jo he seguit sempre les direc-trius del PP" és a dir, que les directriusdel partit inclouen el mangoneig a granescala. Ja ho sabíem, però sempre agra-da sentir-ho explicar.

A finals de mes, aquells dies que a les fa-mílies normals amb les seves hipotequesels costa més d'arribar, vam descobrirque això de la brutícia no era només po-testat del PP, si no que la sociovergènciaera un fet, i que en Prenafeta, MaciàAlavedra, Luigi i Bartu ja ho practicavenfeia temps. Les diferències entre els par-tits es dilueixen als furgons de la policiaamb destí a l'Audiència Nacional, i elssocialistes i convergents van començar atenir malsons.

38

LAF

ROGER FILLOL


Mira-te’l si la sap llarga, el punyetero… Moltses van desenganyar inicialment, però elsanalistes d’El Web Negre sabien que en totaixò hi havia ‘gato encerrado’ i una gatamaula de l’alçada d’un campanar. En

Boadella, director artístic dels nous Teatros del Canald’Isabel II de Madrid, està exultant, extasiat, encantat ambla seva nova producció artística. No podia ser d’una altramanera! Si amb la seva troupe sempre ha mantingut unesperit crític amb tots els governs amb els que li ha tocatviure, i ha ridiculitzat en les seves obres a polítics de totsels signes i colors, des de Franco fins a Pujol, passant perFelipe González i Pasqual Maragall, ara l’Albert tél’Esperanza en el seu messiànic punt de mira. I lliguemcaps, car totes les seves últimes declaracions i actituds estornen clares com l’aigua. Si ha accedit al que ha accedit,després de la seva negativa fa quatre anys, és perquè havist clar que tenia el motiu per repetir l’èxit del seuOperació Ubú, aquella versió casolana del Ubú rei deJarry. Ara sabem les seves malèvoles intencions quan vaacceptar el pessebre madrileny: no es tracta d’abandonarla creació i la crítica més punyent al poder establert, comho fan tants altres joglars rodamóns venuts al capital, sinóper la pudor que hi fa a la capital del regne, convertida enel centre i la dreta d’un cercle viciós o de vici, on el joc brutdels polítics madrilenys en defensa d’interessos i ambi-cions particulars es fa amb pràctiques habituals de la delin-qüència organitzada, li dóna l’oportunitat antològica de re-visitar aquella crítica corrosiva contra l’autoritat a través del’arribada al poder del grotesc Pare Ubú, que al costat dela seva dona encarna la corrupció i el despotisme, gairebéun paradigma dels dictadors del segle XX… i del XXI. Llestel paio, oi! L’obra ja té nom, Ubú, reina, i prota: la mateixaEspe, que, aguerrida com poques en muntatges de totamena i condició, no és de les que es deixen trepitjar esce-nes ni avençar impunement. S’haurà de veure.

JIGG

Ara bé, per malsons els nostres al veureel reportatge de la revista Woman onapareixia l'Alícia Sánchez Camacho en-senyant cuixa. La 'pretty woman' dels po-pulars catalans, aquell partit que "és unamerda" segons paraules textuals troba-des a un SMS amb gust de cirera, mos-trava els eu cantó més "sexy". Per mi, laúnica manera que aquesta senyora sem-bli mínimament sexy és amb una bossad'escombraries al cap, però encara va te-nir sort la noia, que tot i fer-se la lleonano la van confondre amb un gos, cosaque es veu que passa molt cap allà alMontsià, que si la veuen encara li hau-rien fotut una perdigonada i hauríem tin-gut un disgust... o no.

39

DEVIL

DEVIL


NOVEMBREEl novembre vam acabar enfarfegats detonyina de la marca Alakrana. Històriesde pirates i de segrestos fins a la sopa,amb final feliç, sobretot pels que van co-brar la pasta, que diuen que va ser trincotrinco i van fer festa grossa.

Una altra mena de festa per celebrar l'a-niversari de la caiguda del mur de Berlin,va servir per mostrar que si bé ja no hihavia mur, el món encarà està ple de tot-xos, sobretot als governs, però vaja, aixòés un altre tema i no cal que hi donemvoltes. Parlant de totxos i d'Europa, re-sulta que el parlament europeu va esco-llir just en aquells dies de novembre unsenyor que serà el "president d'Europa",que servirà per posar-se a l'altra bandadel fil de telèfon que reclamava un talKissinger, i poca cosa més.

També fou el mes en que Iberia i BritishAirwais varen decidir fusionar-se: els es-panyols d'iberia es van comprometre abeure's un te cada dia a les cinc, i els an-glesos de British a tastar el xoriço ibéric,marca de la casa. I que no pateixi ningúque continuaran perdent les maletes, nofos cas que ho trobéssim a faltar.

PUYAL

KAP 40


41


NÉSTOR

42NÉSTOR

QUEL

Fou temps d'editorials conjuntes a lapremsa catalana per reclamar la Dignitatde Catalunya, una cosa que vam perdreel 1714 i que encara la busquem. Peròen Jiménez Losantos i companyia ja vantenir teca per dir-nos el nom del porc...

Parlant d’embotits, em ve al cap enMarichalar que el novembre es va trobardivorciat de la infanta Elena. A partir d'aras'haurà de pagar els pantalons de la se-va butxaca, si bé no li podran negar l’ho-nor d’ésser el ‘papà’ d’un Froilàn...


43ROGER FILLOL


ERMENGOL

DEVIL

DESEMBREI arribem al desembre que encara el de-veu tenir força fresc: ha estat el mes del'Aminatou Haidar, una noia amb proble-mes alimentaris i territorials; el mes de laCopa Davis i el Mundialet de Clubs pelsamants de les pilotes xiques i grans, elmes en que s'ha descobert que el TigerWoods era especialista en fer el salt deltigre, i el mes en que en Berlusconi i laBelen Esteban s'han fet la cara nova. Elmes de la Llei d'Economia sostenible iels talls d'internet patrocinats per laSGAE, i el mes de portar al Parlamentels toros i els toreros, que mules i bande-rilleros ja fa temps que en tenim els es-cons plens. El desembre, amb el fred, havingut també l'alegria del votar si volemser catalans o què, que ha provocatl'alèrgia dels que volen que seguim es-sent una colònia d'Espanya. No tot hanestat flors i violes, perquè les violes s'hanpansit amb els fums que s'han gastat aCopenhagen, però vaja, hem acabatl'any mitjanament vius que n'hi ha que noho poden dir. I així com el vam co-mençar, sense feina, sense cuartus perpagar la hipoteca i sense esperança queaixò tingui sortida, acarem el 2010 ambalegria, aquella alegria de la inconscièn-cia que si no fos per que ens agafem lescoses amb humor n'hi hauria per plorar, ide tanta plorera encara li daríem un dis-gust al conseller Baltasar que encara téels embassaments plens d'aquell anyque va ploure tant.

KAP


44DANI SAUS PUYAL

45DEVIL


L’AVI L’AVI

PUYAL


46

47

RICARDO PEREGRINA

DANI SAUS

DEVIL

NAPI


A El Web Negre sabem que qui dia passa,any empeny:

Destapa el cava:Néstor Macià

S’empassa el raïm:Puyal

Conta les campanades:Josep Ignasi Gras

Brinda amb gasosa:Kap

Bufa l’espanta-sogres:L'Avi

Fa confetti amb paper de vàter:Soler

Ens desitja feliç 1812:Ermengol

Encara ha de complir els bons propòsits del’any passat:Napi

Es dutxa amb cava:Quim

Balla al ritme de l’orquestra:Quel

Porta un smoquing de lloguer:Xavi

Acomiada l’any amb un mocador:Roger Fillol

El sopar no se li ha posat bé:Pere Gil

Això es celebrava menjant raïm o melons?:Dani Saus

Prefereix el raïm envasat, reserva del 72:Devil

Als melons, si van de dos en dos, tampoc elsfarem un lleig:Eugeni Brandat

Han vingut a celebrar el cap d’any:Bernal, Franchu, Ricardo Peregrina, JordiBorràs, La Magina dels Ous, Laf, A.

48

ewnTRACA FINAL

KAP

el web negre 009 extra resum any 2009

Documents