SÍLVIA HIDALGO

El treball per

contextos a l’aula.

A l’escola sabem que hi ha moltes maneres d’afavorir que tots els nens i nenes aprenguin el màxim

de les seves possibilitats, si més no, aquesta hauria de ser la finalitat de totes les escoles.

Una de les formes d'aconseguir-ho és generant des de les aules contextos d'aprenentatge (temes,

projectes, propostes, investigacions...) que requereixen un tractament globalitzat dels continguts a

treballar. Això vol dir que els mestres i les mestres han de provocar i aprofitar els interessos i atendre

les necessitats dels alumnes tot guiant i orientant els seus aprenentatges.

Des d’aquest punt i partint d’uns objectius molt clars, ens hem de plantejar el com fer-ho, com plante-

jar-ho, de quina manera, com, quan, on, per què, etc….però… totes les escoles tenen clars tots

aquests ítems?

Des del meu punt de vista, i després d’haver vist i passat per vàries escoles com a estudiant de pràc-

tiques crec en la idea de treballar per projectes/contextos( indiferent el nom), però tenint sempre pre-

sents, què es vol treballar i perquè.

Crec que la nova pedagogia i les noves metodologies que s’apliquen avui dia a les aules, fan que

mestres que van acabar fa molts anys els estudis, i que avui dia segueixen treballant en el mateix

àmbit, es trobin perduts i desorientats en el desenvolupament de les metodologies que es porten a

terme a les escoles. Concretament conec el cas d’una mestre interina de 58 anys, que va rotant per

moltes escoles i un dia, m’explicava que a l’escola on estava treballant no seguia una programació

prèvia i que les activitats que es desenvolupaven durant el dia a dia, eren sorgides al moment. La pro-

gramació, per tant, s’anava elaborant a mesura que el dia avançada.

D’altra banda penso que el fet de treballar per projectes, implica imaginar un trajecte en què s’invest-

iga a partir d’un interès o curiositat, on s’ha de tenir molt clar des d’un inici que el més important no

són els resultats sinó el propi procés que els infants fan del seu projecte.

Dins la meva trajectòria com a estudiant en pràctiques, he viscut a algunes escoles, el fet de treballar

per projectes, i tenir el privilegi de poder encetar a un. Abans de començar el projecte em vaig replan-

tejar vàries premisses que volia tenir en compte al llarg del desenvolupament d’aquest.

En primer lloc, una de les premisses va ser tenir clara la possibilitat d’aprendre els uns dels altres, ja

que d’aquesta manera l’aprenentatge es fa més vivencial i on cap nen es sent fora del projecte.

En segon lloc, vaig tenir clar des del primer moment la idea de què els infants poguessin manifestar

quins eren els seus interessos i necessitats en tot moment. Per fer-ho vaig pensar que la rotllana era

el lloc ideal on cada infant podia explicar quines eren les seves curiositats i necessitats.

En tercer lloc, vaig tenir clar que el mestre, havia d’estar disposat a escoltar quines eren les necessi-

tats del grup dels nens i les nenes. Ha d’ajudar i acompanyar en tot el procés i ha d’anar reconduint

les necessitats del grup.

En quart lloc, i últim, destaco com un dels elements al que més importància li vaig donar, el fet de te-

nir present en tot moment, que tots els infants NO són iguals, i que cada un té interessos i desitjos

diferents.

En conclusió, i per finalitzar, és important fer una bona retrospectiva un cop acabat el projecte, on el

més important és la observació, així com el gaudi dels infants en la finalització del projecte.

“Els millors projectes poden ser aquells que es plantegen com un tema obert, al qual els infants han

de buscar solucions. El mestre no té la resposta, no sap com avançaran ni com acabaran. El seu pa-

per serà observar, plantejar situacions, materials, preguntes perquè els infants avancin, per anar po-

sant segurament més important que el resultat perquè l’adult, a la vegada, va aprenent de les respos-

tes dels infants i segons elles haurà d’anar adequant les seves respostes.”

Sílvia Majoral. Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes.

Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2004.