el treball de recerca en el batxillerat. curs 2009 10.pdf

Generalitat de CatalunyaDepartament d’EducacióIES Eugeni d’Ors

Av. Tarragona, s/n08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈSTel. 93 890 38 33Fax 93 890 06 20E-mail [email protected]://www.xtec.cat/ies-eugeni

EL TREBALL DE RECERCA EN EL BATXILLERAT

CURS 2009-2010



ÍNDEX

0. GESTIÓ DEL DOCUMENT 3

1. INTRODUCCIÓ 4

2. OBJECTIUS GENERALS 4

3. ETAPES DEL TREBALL DE RECERCA 3

4. TUTORIA DEL TREBALL DE RECERCA 5

5. DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL DE RECERCA 6

5.1. Com escollir el tema del TREC 65.2. Plantejament i planificació de la recerca 65.3. Cerca d’informació 75.4. Processament de la informació 75.5. Síntesi de la investigació i explicació dels resultats obtinguts 85.6. Revisió de la feina feta 8

6. TREBALL O INFORME ESCRIT 8

6.1. Redacció 96.2. Format i extensió 106.3. L’índex i contingut 11

7. LA PRESENTACIÓ O EXPOSICIÓ ORAL 17

7.1. Preparació 177.2. Realització 18

8. L’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA 18

9. PREMIS PER A TREBALLS DE RECERCA 22

9.1. De qualsevol temàtica 229.2. De l’àmbit científic i tecnològic 239.3. De l’àmbit d’humanitats i ciències socials 269.4. De àmbits territorials concrets 289.5. D’altres temàtiques 29

El Treball de Recerca en el Batxillerat Pàgina 2 de 26



0. GESTIÓ DEL DOCUMENT

Realitzat per: Revisat per: Aprovat per:

Nom i cognomJoan BlascoEugenia Torres

CàrrecCap d’estudis BATXCoordinació BATX

Data Juliol 2009

Signatura

Llistat de les modificacions

Núm. Revisió Data Descripció de la modificació

00 01/09/09 Creació del document




1. INTRODUCCIÓ

El treball de recerca pertany a la part diversificada del currículum de Batxillerat. És una activitat d’investigació que ha de fer tot l’alumnat de Batxillerat. S’ha d’iniciar preferentment durant el primer curs de Batxillerat i presentar obligatòriament durant el segon curs1. Té les característiques següents:

• És una recerca adequada al nivell d’estudis que està cursant l’alumnat.• Pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari.• Està tutorat per un professor/a. • Té una durada d’unes 70 hores i representa el 10% de la qualificació final del batxillerat.• Es presenta per escrit i oralment.• S’avalua tenint en compte l’actuació de l’alumne/a durant la realització del treball, l’informe escrit i la presentació oral.• Cada centre fa una proposta del marc on s’ha de desenvolupar el treball, organitza les tutories i estableix una normativa sobre el calendari, els criteris d’avaluació i la presentació dels resultats de la recerca.• Abans de començar el treball, s’ha de decidir quina orientació (general o específica) se li vol donar i quin serà l’abast de la recerca. La metodologia és diferent segons el tipus de treball: científic, tecnològic, estadístic, artístic, literari, històric, etc.• Per norma general, es tracta d’un treball individual, llevat dels casos en què sigui necessari fer un treball de grup per la dinàmica de la recerca.

2. OBJECTIUS GENERALS

Prenent com a base la normativa oficial, l’equip docent ha establert uns objectius generals vàlids per a tots els treballs de recerca. Aquests constitueixen el punt de partida de l’avaluació del treball. A més, cada tutor/a del treball determinarà els objectius particulars que calgui assolir en cada un d’ells. A continuació es relacionen els esmentats objectius generals:

• Fer servir tot un conjunt de coneixements i procediments adquirits des de les diferents matèries cursades al llarg de l’etapa.

• Manifestar l’esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques.• Organitzar la pròpia feina i tenir iniciativa per resoldre els problemes que es puguin

plantejar.• Recórrer a les fonts d’informació adients i fer-ne un ús adequat.• Elaborar una presentació neta i ordenada de la memòria i estructurar de forma lògica

el seu contingut.• Expressar-se per escrit de forma correcta, clara, amb vocabulari adequat i emprant

un llenguatge adient.

1 Com a normativa interna del centre, un alumne/a que repeteixi 1r de Batxillerat podrà realitzar el TREC durant aquest curs sense haver d’esperar a cursar 2n de Batxillerat.




• Elaborar les conclusions de forma sintètica, amb claredat i amb un vocabulari adequat.

• Donar respostes adequades a les preguntes que es plantegin, sempre que sigui possible.

3. ETAPES DEL TREBALL DE RECERCA

El treball de recerca se sol desenvolupar a partir de les etapes o fases següents:

• Elecció del tema i la qüestió a investigar • Plantejament d’hipòtesis o objectius inicials • Planificació de la recerca • Cerca d’informació • Processament de la informació • Síntesi dels resultats de la investigació i elaboració de conclusions • Revisió de la feina feta • Presentació de l’informe (redacció del treball i exposició oral)

4. TUTORIA DEL TREBALL DE RECERCA

Durant les diverses fases de realització del treball de recerca, els alumnes són assessorats i supervisats per un professor/a: el tutor/a del treball de recerca. Un cop assignat el tutor i per tal de realitzar l’avaluació formativa a partir del seu seguiment, l’alumne haurà de realitzar conjuntament amb el tutor una planificació d’hores. A més de l’orientació sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol recerca, el tutor/a del treball vetlla perquè l’alumnat efectuï les tasques amb regularitat, utilitzi adequadament les fonts d’informació, faci una selecció correcta de la informació i estructuri correctament la presentació final. Amb aquesta finalitat, es duen a terme entrevistes periòdiques, on es fa el control sobre l’estat del treball i s’estableixen objectius per a les pròximes trobades. Es considera convenient un mínim de 5 o 6 sessions. Bàsicament, aquestes són:

• 1a reunió: inicis tercer trimestre (de 1r de batxillerat) per tal d’acotar el tema escollit• 2a reunió: setmana crèdit de síntesi d’ESO (de 1r de batxillerat); pot variar en funció

del treball a realitzar, cada tutor haurà de decidir quin és el material de que l’alumne ja ha de disposar per a aquestes dates.

• 3a reunió: abans de vacances d’estiu; per tal de marcar les pautes de treball que cal realitzar durant aquest període.

• 4a reunió: segona quinzena de setembre; per tal de realitzar el seguiment del treball realitzat, valorar-lo, etc.

• 5a reunió: abans de les vacances de Nadal; per tal de llegir l’esbós de la memòria i que l’alumne tingui el període de les vacances de Nadal per passar el treball a net.

• 6a reunió (aconsellable): en tornar de les vacances de Nadal; per planificar la presentació del TREC.




En conseqüència, el tutor/a del treball de recerca ha d’ésser present en totes les etapes del treball enumerades a l’apartat 2 i que tot seguit es detallen:

5. DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL DE RECERCA

5.1. Com escollir el tema del TREC

A l’hora d’escollir el treball de recerca cal tenir en compte els factors següents:• La relació de la recerca amb:

– la pròpia modalitat de batxillerat;– els interessos o aficions personals;– l’entorn immediat: escola, barri, municipi...

• El nivell d’aprofundiment de la recerca, que hauria de ser l’adequat a la pròpia capacitat i preparació i, per tant, abastable.• L’equilibri entre el temps de dedicació i la complexitat del tema: la recerca hauria d’estar limitada a una sola qüestió (qui, què, quan, com i per què). • L’enfocament de la recerca com una qüestió a investigar. Cal acotar bé les preguntes que es volen respondre. En aquest sentit, és bo de plantejar-se algun aspecte desconegut sobre el tema del treball i intentar contestar-lo per mitjà de la investigació. • Les fonts d’informació existents i la facilitat per accedir-hi. Abans de decidir-se, és convenient fer una recerca preliminar per garantir la viabilitat del treball.• Els materials i recursos disponibles per desenvolupar el treball (aparells i instruments necessaris per a la recerca, l’experimentació, la realització i la presentació de l’informe...).

A l’hora de fer el treball, pot ser un estímul que algun company/a, amb interessos o aficions semblants, esculli una altra qüestió sobre el mateix tema.

5.2. Plantejament i planificació de la recerca

Un cop decidida quina és la qüestió essencial motiu de la recerca, cal formular una sèrie de preguntes relacionades que permetin identificar els factors, o variables, que poden influir en el procés que es vol investigar; el seu estudi guiarà la recerca principal. Per planificar el desenvolupament del treball de recerca és convenient fer un full o esquema de planificació, en el qual s’han d’indicar:

• La programació de les visites, entrevistes, enquestes, etc., que cal fer • El període de temps estimat per a cada una d’aquestes activitats• La relació de material i aparells necessaris per desenvolupar les activitats i els permisos que es necessiten per fer ús de les instal·lacions (laboratori, aula d’informàtica, biblioteca, etc.).




5.3. Cerca d’informació

Hi ha diverses tècniques de cerca d’informació. Segons el tipus de recerca, s’utilitza l’una o l’altra o diverses en combinació. Les més habituals són:

• Observació sociocultural . És la més adequada per estudiar comportaments o esdeveniments socials. Aplica eines de recollida d’informació com les entrevistes, els qüestionaris, les enquestes o els registres d’observació.

• Observació artística o arquitectònica d’un disseny o instal·lació . En tots aquests casos és convenient disposar d’un esquema pautat amb els factors que caldrà observar, analitzar, interpretar i valorar, tant des del punt de vista funcional com estètic o semiòtic.

• Cerca bibliogràfica i documental . És la localització d’informació continguda en llibres, revistes generals o especialitzades, diaris, arxius, documents escrits o amb imatges en diferents suports (convencionals, TIC, MAV...). És una tècnica que s’utilitza en la realització de tots els treballs de recerca.

• Consulta de fonts històriques . És la consulta de materials diversos (escrits, visuals o orals, en arxius, biblioteques o a través de testimonis de persones) per obtenir informació sobre fets històrics i sobre les causes que els van produir.

• Cerca a Internet . És l’exploració de recursos sobre qualsevol tema a través d’Internet. L’eina que s’utilitza en aquest tipus d’investigació és un cercador.

• Cerca experimental . És el conjunt de mètodes i tècniques emprats per recollir informació d’un treball de tipus experimental. Cal decidir quines variables intervenen en el procés estudiat, quina de les variables interessa investigar (variable dependent), així com dissenyar un experiment per controlar la variació i dependència d’aquestes variables.

Per norma general, cal disposar de fonts d’informació diversificades i contrastades i valorar-ne la qualitat i fiabilitat.

5.4. Processament de la informació

La informació obtinguda s’ha de processar per generar coneixement, tant a través de mitjans convencionals com de les TIC. En primer lloc, cal ordenar i classificar la informació per mitjà de fitxes, taules o bases de dades. En segon lloc, cal analitzar, contrastar i interpretar la informació, aplicant les tècniques i conceptes propis de les disciplines.

5.5. Síntesi de la investigació i explicació dels resultats obtinguts

Ha arribat l’hora de tornar a llegir i revisar el treball per tal d’interpretar les dades obtingudes i treure conclusions:

• Identificar regularitats, correlacions entre variables, relacions causa-efecte




• Explicar els resultats obtinguts, tenint en compte els coneixements teòrics i la bibliografia consultada.

• Suggerir aplicacions dels resultats• Fer propostes per continuar la recerca.

5.6. Revisió de la feina feta

A mesura que es desenvolupa la recerca, és convenient anar fent una valoració del treball i dels resultats que es van assolint, avaluant la pròpia capacitat d’organització, el temps de què es disposa, la tria de qüestions i l’elecció de variables, la previsió de materials i instal·lacions que s’utilitzaran, la preparació de materials necessaris, la programació de visites, els problemes per portar endavant la recerca, la dinàmica de treball i la cooperació amb els companys i companyes, la relació amb el tutor/a, amb les persones enquestades o entrevistades, etc. És a dir, cal valorar la marxa del treball globalment, allò que s’ha fet i allò que resta per fer. Els resultats d’aquesta revisió són necessaris per completar els apartats de conclusions i recomanacions de l’informe o, si escau, per replantejar les estratègies de treball.

6. TREBALL O INFORME ESCRIT

A l’hora d’escriure el treball de recerca, l’alumne/a ha de tenir en compte la presentació escrita (la redacció, el format, l’extensió, l’índex i el contingut del treball).

En línies generals la memòria ha d’incloure una descripció detallada de la metodologia emprada, de les fonts d’informació i de les dificultats que han sorgit:

• Material o documents analitzats, localitat, zona o període estudiats.• Disseny de l’estudi i pla de treball.• Mètodes de recollida d’informació, procediments i tècniques emprades.• Dificultats amb què l’alumne/a s’ha trobat a l’hora d’aplicar la metodologia o

d’interpretar-ne els resultats.

6.1. Redacció

La presentació escrita del treball consisteix en un informe escrit amb l’estructura següent:

• Inici:– portada– índex

• Cos:– introducció




– nucli de l’informe– conclusions– llista de referències documentals

• Final:– annexos

Abans de començar a redactar el treball, cal seleccionar i ordenar les idees que es volen exposar, d’acord amb l’estructura que se li vol donar:

• En primer lloc cal redactar el nucli de l’informe i després la introducció i les conclusions.• Durant la redacció s’ha de procurar escriure frases clares i utilitzar el vocabulari específic quan sigui necessari. Es pot afegir un glossari al final del treball si es considera adient.• Els capítols del nucli de l’informe es numeren i es poden dividir en apartats i subapartats.• Cal referenciar la bibliografia i altres fonts de documentació seguint les normes de citació acceptades i especificades a l’apartat 6.3.• Els annexos s’identifiquen amb lletres majúscules: annex A, annex B...• Les notes a peu de pàgina són un recurs que permet complementar o aclarir algun punt del text. S’escriuen amb un tipus de lletra menor que el del text normal i van precedides d’un senyal (asterisc o superíndex), que també s’escriu en el lloc del text on s’insereix el missatge.• No s’admeten faltes d’ortografia. Per això és molt important que l’alumne/a revisi bé el text, passi al text un corrector de faltes i faci totes les esmenes adients abans de lliurar-lo.

No es tracta d’escriure molt sinó d’explicar el procés seguit, de manera ordenada, breu i fàcil de consultar. Es valora la qualitat, no la quantitat, i es rebutja la simple còpia o resum de llibres o documents.

Tot l’escrit ha de ser original (elaborat per l’alumne/a). Si el tribunal encarregat d’avaluar el treball de recerca de l’alumne detecta que l’ha copiat d’un altre o que gran part del treball consisteix en “retallar i copiar” de pàgines web, automàticament se li avaluarà amb una nota inferior o igual a 4.

Per descriptiu que sigui l’enfocament, l’alumne/a ha d’ésser capaç de fer-se preguntes o respondre-les amb dades i arguments. Si s’inclou alguna cita textual, anirà entre cometes o en cursiva. Si la cita textual ocupa més de 3 línies, anirà en lletra més petita, en paràgraf apart i deixant més marges a banda i banda. S’ha de citar la referència bibliogràfica i la pàgina d’on ha estat extreta.

L’estil cal que sigui clar i senzill (amb paraules entenedores i sense ornaments), precís (sense ambigüitats), personal (amb idees i expressions pròpies) i amb un ús correcte de les paraules i les frases. Si l’alumne/a fa servir sigles, símbols o abreviatures, n’ha d’aclarir el significat.




6.2. Format i extensió

L’informe o memòria del TREC haurà de lliurar-se en format CD (3 còpies, una per a cada persona que composa el tribunal). A la caràtula i als CD’s ha de constar: el nom i els dos cognoms de l’alumne, el grup classe al que pertany, el tutor del treball i la data de presentació.Les següents recomanacions s’han redactat tenint en compte que els treballs es realitzen amb procediments informàtics i sovint es llegeixen directament a la pantalla de l’ordinador.

a) Tipus i mida de la lletra.

L’alumne ha d’escollir una font (tipus de lletra) fàcil de llegir i que es pugui trobar a la majoria d’ordinadors. En general es considera que per a línies de text llargues, sobre paper, es llegeixen millor les lletres amb peu (com per exemple, Times New Roman). En pantalla funcionen igual de bé les lletres de pal sec (com per exemple, Arial). Eviteu les lletres cursives (com ara Comic Sans), que donen un aspecte poc seriós al treball.

Es poden aprofitar les opcions de negreta i itàlica, disponibles en la majoria de fonts, per als títols, peus de foto, text destacat, etc. És millor aquesta opció que no pas barrejar diferents fonts.

No agafar una mida de lletra més petita de 12.L’espai entre línies i la separació entre paràgrafs ha de facilitar la lectura. Es pot

subratllar allò que es vulgui destacar. Els paràgrafs no han de ser llargs i s’ha de veure bé on comença i acaba cadascun.

b) Composició de la pàgina i del document.

Deixar marges generosos (almenys 2 cm).Per esponjar el text, no s’ha d’augmentar l’interlineat (s’aconsella a 1.5). El que convé

és que se separin els paràgrafs. Per fer-ho, utilitzar les opcions del programa, no deixar línies en blanc.

Per forçar el canvi de pàgina, s’ha d’inserir un salt de pàgina. No s’ha de fer afegint línies buides, o es desquadrarà cada cop que es facin canvis.

Si s’han d’inserir diverses imatges a la pàgina, es millor plantejar-se la utilització de taules perquè us quedin ben ordenades.

Aprofitar la capacitat del programa de tractament de text per automatitzar la numeració, no només de les pàgines, sinó també dels capítols i subcapítols (el programa pot generar fins i tot un índex automàtic).

c) Extensió del TREC segons els diferents apartats

• Pròleg: màxim 1000 paraules• Introducció: màxim 10.000 paraules• Nucli de l’informe: entre 10.000 i 20.000 paraules• Conclusions: màxim 1500 paraules




• Recomanacions: màxim 1000 paraules

NOTA BENE: Com vegeu, no s’imposa un nombre de pàgines, sinó que s’han de respectar els límits de paraules a cada apartat del treball de recerca.

6.3. L’índex i contingut

Portada: ha d’ocupar una pàgina sencera (la primera de l’informe) i ha de contenir la informació següent:

- títol amb majúscules- autor/a (nom i grup) - tutor/a del treball - data de presentació

A la portada es podrà col·locar una fotografia o dibuix representatiu del treball.

Pròleg (facultatiu): s’indicarà la justificació i el procés de gestació del tema escollit

Índex: apartat obligatori, que va sense numerar. Llista ordenada de totes les parts del treball (la introducció, els títols dels capítols del nucli de l’informe, les conclusions i recomanacions, la llista de referències i els títols dels annexos) tot indicant el número de la pàgina en la qual apareixen. Se sol situar al principi del treball, però també pot anar al final.

Introducció: no és part del contingut, sinó que presenta el contingut de l’informe de manera breu, però detallada i clara, per orientar el lector. Sol ser l’últim que es redacta. En ella s’exposarà la motivació de la recerca i els objectius del treball, la seva relació amb altres treballs, les circumstàncies acadèmiques o històriques que l’han afavorit i la metodologia emprada, sense donar detalls sobre la investigació realitzada, els resultats, les conclusions o les recomanacions. No és un capítol de l’informe (en tot cas s’ha de numerar com a capítol 0). Per tant, la introducció ha de servir per:

• Presentar el tema i l’origen de l’estudi i justificar el seu interès.• Definir l’abast de la investigació (el límit temàtic o temporal, etc.) a les seves

circumstàncies o limitacions (en referència breu i objectiva).• Definir clarament els objectius de la recerca (se’n pot fer un llistat).• Justificar el material i el mètode de treball utilitzat en funció del tipus d’investigació a

realitzar. Cal que quedi ben clar si se centra en un document, una localitat, un experiment, etc.

Nucli de l’informe: contindrà la informació, distribuïda en capítols, sobre els mètodes de treball seguits, les lleis aplicades, els càlculs realitzats, descripcions i dibuixos/fotografies dels resultats obtinguts i la interpretació i anàlisi d’aquests resultats. Els capítols (1, 2, 3, …) es dividiran en apartats (1.1., 1.2., …) i aquests en subapartats, cadascun amb el seu encapçalament i numerats de forma adient. Quan es faci alguna referència caldrà citar la numeració. S’ha de començar cada capítol o apartat en un full nou. La numeració, nom i pàgina dels capítols o apartats han de coincidir amb els de l’índex.




Si l’alumne/a ho creu convenient, pot utilitzar notes a peu de pàgina, també numerades, que serveixen per aclarir conceptes o fer una remarca especial sobre allò que es tracta. Les descripcions han de ser suficients perquè un/a especialista en la matèria pugui seguir i comprendre les etapes del treball sense dificultat. S’inclouran en el text totes les il·lustracions, taules i fórmules essencials per a la comprensió del treball.Els materials complementaris no essencials per a la comprensió del text (detalls de procediments aplicats, demostracions matemàtiques i taules), s’han d’incloure als annexos si l’alumne/a vol ampliar la informació.

Conclusions: contindran una relació clara de les deduccions fetes com a conseqüència de la investigació. Cal enunciar cada conclusió de manera clara i precisa, en una llista numerada, sense caure en el dogmatisme.Les conclusions han de provenir de l’estudi de dades obtingudes durant la recerca, com a resposta a les preguntes inicials. Per tant, s’han d’argumentar, i indicar-ne les limitacions o contradiccions, els problemes no resolts o els dubtes que han aparegut.S’hi poden incloure resultats quantitatius i una autoavaluació del tot el procés (l’autoavaluació es pot incloure també en les recomanacions).

Recomanacions: Si s’escau, es poden afegir algunes recomanacions, tot indicant accions futures que semblin necessàries com a resultat de les conclusions o d’alguna experiència feta durant l’elaboració del treball. Només s’indicaran si la seva inclusió hi esta completament justificada.

Bibliografia i llista de referències: és una relació de totes les fonts consultades (bibliografia: enciclopèdies, llibres, revistes, articles de diaris i revistes; vídeos, CD-ROM, webs...) en què es basa el treball, degudament assenyalats per tal que es pugui trobar, de forma senzilla i ràpida, la informació que es menciona. En el nucli del treball s’ha de fer referència a aquesta llista quan se cita alguna d’aquestes fonts. En tots els casos cal conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l’ús ètic de la informació obtinguda.

Cal recordar que per normativa els títols els llibres s’han de posar en cursiva:

• Llibres : Qualsevol cita que faci referència a un llibre ha d’especificar les dades següents, una darrere de l’altra:

COGNOM DE L’AUTOR/A en majúscules, seguit del nom amb minúscules o de l’inicial del nom amb majúscules. Títol del llibre (i subtítol, si n’hi ha) en cursiva.Ciutat on s’ha publicat.Nom de l’editorial, entre parèntesis.Any de l’edició. (A partir de la segona edició del llibre, s’ha d’indicar amb un número en superíndex que precedeix a l’any d’edició).

Si el llibre té fins a tres autors es poden posar tots o citar el primer i afegir “et altri”; si té més de tres autors es posa AA.VV.




Exemples:

SPIRIDONOV, V.P., Tratamiento matemático de datos fisico-químicos. Moscú (MIR) 21983.

AA.VV., Fotografiando las matemáticas. Barcelona (Carroggio) 2000.

En cas que es citi diverses vegades el mateix llibre, s’acostuma a utilitzar l’abreviatura op. cit. (obra citada). Ex.: SPIRIDONOV, V.P., Op. cit., p. 79.

• Capítols en llibres o una part d’una obra col·lectiva :

AUTOR O AUTORS en majúscules, seguit del nom amb minúscules o de l’inicial del nom amb majúscules.“Títol del capítol o nom de la part”, entre cometes. En: Nom del editor o compilador seguit del cognom (Ed.),Títol de l’obra col·lectiva. Ciutat on s’ha publicat.Nom de l’editorial, entre parèntesis.Any de l’edició. (A partir de la segona edició del llibre, s’ha d’indicar amb un número en superíndex que precedeix a l’any d’edició).Pàgines del capítol o apartat.

Exemple: BOYCE, E. S., KATZ, R. M. i MELLON, C., “The Place of Bibliographic Instruction in the University Curriculum”, en C. MELLON (ed.), Bibliographic Instruction: The Second Generation. Littleton (Libraries Unlimited) 1997, pp. 60-70.

• Diccionaris o una obra col·lectiva editorial:

Exemple: Diccionari de la llengua catalana. Barcelona (Enciclopèdia Catalana) 1982.

• Una obra col·lectiva coordinada per un compilador :

Es posa “ed.” davant el nom del compilador (del terme anglosaxó editor, compilador). Nom del compilador (ed.) o noms dels compiladors (eds.)Títol de l’obra. Ciutat on s’ha publicat.Nom de l’editorial, entre parèntesis.Any de l’edició. (A partir de la segona edició del llibre, s’ha d’indicar amb un número en superíndex que precedeix a l’any d’edició).




Exemple: POSTEL, J i C. QUÉTEL (eds.), Historia de la psiquiatría. Mèxic, D. F. (Fondo de Cultura Económica), 1987.

• Alguns volums d’una enciclopèdia :

Títol de l’enciclopèdia, Títol del volum. Vol. Núm. Ciutat (Editorial) any.

Exemple: Biosfera, Planeta viu. Vol. 1. Barcelona (Enciclopèdia Catalana) 1994.

Si la referència inclou més d’un volum, cal individualitzar-ne els anys.

Exemple: Biosfera, Planeta viu. Vol. 1. (1993); Litorals i oceans. Vol. 10 (1994). Barcelona (Enciclopèdia Catalana).

• Article de revista : Qualsevol cita que faci referència a un article ha d’especificar les dades següents, una darrere de l’altra:

COGNOM DE L’AUTOR/A en majúscules, seguit del nom amb minúscules o de l’inicial del nom amb majúscules. “Títol del article”, entre cometes.En Nom de la revista, en cursivaNúmero i/o volum (si s’edita en volums) Any (entre parèntesis).Pàg. inicial-pàg. final o la pàgina citada

Exemple: GALLART, N., “L’accés al document en l’era digital”, en Ítem: Revista de Biblioteconomia i Documentació, núm. 18 (1997) 6-16.

• Articles de diaris i setmanaris : igual que en les revistes, però en la data es dóna el dia i el mes de publicació; en els diaris no és obligatori posar el número però sí la secció del diari on s’ha publicat i abans de la pàgina, que s’indica amb l’abreviatura p.

Exemple: MUGUERZA, J., “Del gineceo a la transmodernidad”, en El País Semanal (2007, 20 d’octubre). Suplement Babelia, p. 10.

En els articles de diaris sense autor el primer element és el titular.

Exemple: “El paro baja en Catalunya hasta niveles inferiores a 1980”, en El País Semanal (1997, 8 abril), Economía, p.53.




• Comunicacions personals orals i escrites :

EMISSOR, Nota sobre el tipus de comunicació i les característiques de l’emissor. (data).

Exemple: CASTELO, V., Entrevista telefònica. (1997, 31 gener).

• Documents electrònics :

Autor. Títol [suport], en cursiva. Edició o versió: editorial/productor. DataDetalls materials. Notes. Nota de característiques d’accés. Números d’ identificació (ISBN, FAQ, RFC, etc.). [data de consulta].

Exemples: VALLS, A., L’orientació dels serveis vers els usuaris a les biblioteques universitàries [en línia]. Plana web de la comunicació presentada pels autors, URL: http://escher.upc.es/publiea/documat5.htm, 1995. Títol en el “head”: 5es Jornades Catalanes de Documentació. [Consulta del 7 d’abril de 1997].

CORNELLÀ, A., Agua, agua y más agua, todo en el web. Extra!-Net [en línia] Llista de distribució, URL: mailto:[email protected], 1994. Web amb arxius de missatges, URL: http://www-acad.esade.es/-cornella Catacroc. [Consulta del 3 d’abril de 1997].

Exercicis de català per a estrangers. [disquet]. Versió 1.0. Bellaterra (Universitat Autònoma de Barcelona) 2000. Gabinet de Llengua Catalana. 1 disquet 3.5".

• Una pàgina d’internet :

Adreça de la pàgina (web).Títol de la pàgina. [data de consulta].

Exemple:

http://www.isa.it/Tuscia/ambiente/tevere.htm. Tuscia. L’ambiente naturale. [Consulta del 7 d’abril de 1997].

Annexos (facultatius). Solen anar davant la bibliografia, però si és molt extens, es millor situar-lo després de la bibliografia. Cal incloure’ls a la memòria del treball de recerca si es


http://www.isa.it/Tuscia/ambiente/tevere.htm

http://www-acad.esade.es/-cornella

mailto:[email protected]

http://escher.upc.es/publiea/documat5.htm



vol ampliar la informació amb materials complementaris no essencials per a la comprensió del text com:

• Material que no es pot col·locar en el nucli de l’informe a causa de les seves dimensions (plànols, esquemes, dibuixos...) o de la seva naturalesa (vídeos, DVD, CD-ROM, etc.).• Material complementari (detalls complets de procediments aplicats, demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules) que en el nucli de l’informe alteraria la presentació lògica i ordenada del treball.• Documentació d’interès per al lector/a de l’informe i que no se cita a la llista de referència.• Descripció detallada d’equips, programes emprats o codi font del “software” realitzat.

Taules de dades. Seran de creació de l’alumne/a. Aniran numerades per ordre de presentació (ex.: Taula 3.1.) i amb un peu explicatiu. Si contenen símbols, s’han d’aclarir. Els valors zero s’escriuran “0”, i on falti valor hi anirà un guió. El text s’ha de referir a cada taula.

Figures (gràfics, dibuixos, esquemes, mapes conceptuals, fotos, mapes) han de tenir les mateixes característiques que les taules (ex.: Figura 4.1.). En els dibuixos i mapes s’ha d’indicar l’escala.

Glossari (facultatiu). És un índex de termes utilitzats. Pot ser apropiat en alguns temes, i es posa com un annex. L’alumne/a no ha de definir cap terme sense haver-lo entès bé. D’altra banda, encara que no es presenti un glossari, fóra bo que l’alumne/a vagi fent al llarg de la seva recerca un petit diccionari personal, en una llibreta o en fitxes.

Notes a peu de pàgina. Tenen un tractament gràfic especial, ja que s’escriuen sempre en lletra menuda. Les crides de les notes s’indiquen amb nombres que se situen darrere la paraula o frase assenyalada. Tenint en compte la seva finalitat, podem establir dos grups principals de notes a peu de pàgina:

a) De contingut: Tenen com a finalitat complementar, aprofundir o aportar dades marginals, però considerades útils, que puguin reforçar el discurs principal. Moltes vegades són cites, textuals o no, d’autors reconeguts, estudiosos o especialistes del tema tractat; d’altres són reflexions que l’alumne/a mateix ha fet al llarg de la preparació del treball.

b) De referència bibliogràfica. Remeten a les dades de la font: AUTOR, Títol, editorial, Ciutat, any de publicació i número de pàgina.

En cas que es citi diverses vegades el mateix llibre, s’acostuma a utilitzar l’abreviatura op. cit. (obra citada). Per exemple: CORBIN, H., Op. cit., p. 79.

Si la mateixa referència apareix seguida, s’utilitza l’abreviatura Ídem.




7. LA PRESENTACIÓ O EXPOSICIÓ ORAL

Una vegada acabada la memòria escrita, hauràs de preparar la presentació oral del treball de recerca, que és també una part del treball. No solament cal conèixer el tema, sinó també saber-lo explicar.

7.1. Preparació

Cal que l’alumne/a elabori un guió per tal de fer una exposició ordenada i coherent d’uns 10 minuts. Ha de constar de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. L’esquema orientatiu és el següent:

• Introducció- Motiu del treball i tema que tracta.- Objectius del treball.

• Desenvolupament- Metodologia emprada.- Dificultats amb què t’has trobat.- Contingut (cal que sigui resumit).

• Conclusió- Conclusions sobre el contingut i sobre la realització del treball.- Valoració del que ha significat per l’alumne/a la realització del treball.

Convé que l’alumne/a assagi amb veu alta l’exposició diverses vegades; les darreres, amb algú al davant, (per exemple, en un assaig general amb el tutor/a de recerca i companys/es), comprovar-ne la durada (uns 10 minuts) i corregir possibles dificultats.

7.2. Realització

A l’hora de fer l’exposició oral és convenient que l’alumne/a:

• Porti l’esquema de la seva intervenció per tal que li serveixi de guia.• No llegeixi, sinó que expliqui amb claredat i convenciment. • Vetlli perquè el vocabulari sigui precís i rigorós.• Utilitzi un registre estàndard.• Parli a poc a poc, amb fluïdesa i naturalitat.

Si ho creu convenient, hi pot afegir suport visual (mostres, pòsters, transparències, diapositives, vídeos ...) o fer referència a taules o figures de la memòria escrita. Igualment es pot demostrar el domini de les noves tecnologies i utilitzar el Power Point, però no és




obligatori. El tipus de presentació s’haurà de concretar amb el Cap d’Estudis de Batxillerat i la Coordinació de Batxillerat per poder disposar dels aparells necessaris.

8. L’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

(Extreta de la documentació de novembre de 1999, referida als acords de caps de departament del 28 de gener de 1998):

• Capacitats específiques 60%• Exposició oral 15%• Avaluació formativa 15%• Capacitats genèriques 10%

(Cal tenir-la en compte, però sense l’obligatorietat d’aplicar cap fórmula, ja que cal ponderar el treball en la seva globalitat).

Es tindrà en compte: L’informe del seguiment del treball (30%)El treball escrit (50%)L’exposició oral (20%)

L

Es proposa una graella d’avaluació (aprovada al claustre del 11 d’abril de 2003), en la qual el professor tutor i el tribunal marcaran amb una nota de 1 a 10 cadascun dels aspectes, i a partir del quals s'extraurà la nota final (sempre i quan vulguin utilitzar-la):

AVALUACIÓ FORMATIVA

NOTA AVALUACIÓ GENERALISTA

NOTA AVALUACIÓ ESPECÍFICA

NOTA

N

Procediments de recerca de la informació, tipologia i la seva idoneïtat amb els objectius pretesos

Estructuració adequada del treball escrit de recerca. Ús adequat dels recursos gràfics. Bona presentació dels materials.

d

El departament/tutor responsable proposarà els criteris específics d'avaluació.

Les fonts són adequades i suficients? I la seva diversitat i selecció?

Ús adequat de la llengua escrita. Adequació del llenguatge al tema estudiat

Recursos emprats per a la recerca d’informació; camí seguit per

Ús adequat de la llengua oral. Adequació del llenguatge al




arribar-hi, i tractament de la informació

tema estudiat

Creativitat, capacitat de variar, canviar i aplicar recursos alternatius.

Capacitat de síntesi

Capacitat d’analitzar les dificultats i entrebancs específics que poden aparèixer en el desenvolupament del treball

Esforç, responsabilitat i constància en la realització de les tasques proposades i planificades.

Capacitat de copsar i integrar els resultats que no s’esperen durant el seu desenvolupament.

Capacitat d’organitzar la feina, planificació adequada a la recerca.

Ús adequat dels recursos de la tecnologia de la informació

Creativitat, iniciativa i grau d’autonomia adquirits en el desenvolupament del treball. Capacitat per resoldre els problemes que vagin sorgint.

Realització de les diverses fases i apartats prèviament acotats del treball dins dels terminis establerts

Idoneïtat de les fonts d’informació i capacitat d’extreure dades significatives per al desenvolupament del treball

9. PREMIS PER A TREBALLS DE RECERCA

9.1. De qualsevol temàtica




Premis CIRIT Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent: Premis adreçats a promoure treballs de recerca, experimentals o teòrics, en qualsevol matèria, tant científica com humanística, en els nivells d'ensenyament secundari (ESO i BTX). Els treballs seleccionats es publiquen en un CD o recull. Organitza: Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca.

Premis Argó UAB La Universitat Autònoma de Barcelona convoca els Premis UAB a Treballs de Recerca de Batxillerat, de qualsevol tema, amb la finalitat de reconèixer l'esforç dels estudiants i d'incrementar els vincles i les connexions amb l'ensenyament secundari.

Premis Exporecerca Jove

Magma Associació per promoure la recerca jove organitza l’Exporecerca Jove, una fira de treballs de recerca adreçada als joves de 12 a 30 anys amb premis als millors treballs.

Premis Universitat Internacional de Catalunya

Concurs Pre-Universitari UIC, organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya. Dirigit a treballs de recerca d’alumnat del BTX, que haurà d’exposar-lo oralment. Premi: beca per estudiar a la UIC i un ordinador portàtil.

Premis Universitat de Vic

Premis Universitat de Vic per a treballs de recerca d’alumnat de batxillerat, amb modalitats segons els àmbits. Hi poden optar alumnes d’Andorra, Balears i la majoria de comarques catalanes.

Premis Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull convoca premis per a treballs de recerca de qualsevol modalitat del batxillerat

Premis Baldiri Reixac

Premis convocats per la Fundació Lluís Carulla, destinats a escoles, mestres i professors i alumnat. En la categoria de l’alumnat, hi ha un apartat per treballs de recerca de 2n de batxillerat de qualsevol àrea.

9.2. De l’àmbit científic i tecnològic


http://www.fundaciolluiscarulla.org/cat/img/baldiri/bases_2008-2009.pdf


http://www.url.edu/temp/premistreballsrecerca.pdf

http://www.url.edu/temp/premistreballsrecerca.pdf

http://secundaria.uvic.cat/ca/bases.html

http://secundaria.uvic.cat/ca/bases.html

http://www.uic.es/ca/bases-concurs-preuniversitari



http://www.magmarecerca.org/index.php/exporecerca/premis

http://www.magmarecerca.org/index.php/exporecerca/premis

http://antalya.uab.es/ice/argo/home.htm

http://www10.gencat.cat/agaur_web/AppJava/catala/a_beca.jsp?categoria=altres&id_beca=14361



Concurs webs de Ciències

Concurs de treballs científics que usin la web com a mitjà de presentació dels resultats. Adreçat a les diferents etapes educatives. Organitza: Unitat de Projectes TIC per a l’Educació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

Premis Societat Catalana de Física

La Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, convoca els Premis per als Treballs de Recerca de batxillerat amb l'objectiu d'estimular la redacció de treballs d'iniciació a la recerca en l’àmbit de la física.

Premi Antoni Quintana i Marí

La Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica convoca el Premi Antoni Quintana i Marí amb la intenció de despertar l'interès per l'estudi i la recerca de la història de la ciència i de la tècnica entre els estudiants de batxillerat. Es premien els millors treballs d’estudiants de BTX en l’àmbit de la història de la ciència.

Premis COAC Rafael Moneo-Arquitectura i disseny

La Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes convoca els Premis COAC per a estudiants de batxillerat de les comarques de Barcelona sobre temes relacionats amb l’entorn arquitectònic i geogràfics de les comarques catalanes.

Premi UPC de Ciència i Tecnologia

La Universitat Politècnica de Catalunya, amb la col·laboració del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, dels Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, convoca el Premi UPC de Ciència i Tecnologia per a estudiants dels batxillerats de Tecnologia i de Ciències de la Naturalesa i la Salut.

Premis a treballs de recerca de química. Universitat de Girona

Premis convocats pel Departament de Química de la Universitat de Girona per als treballs de recerca de química d’alumnat de batxillerat de les comarques gironines, Maresme, Vallès Oriental i Osona.

Premi Poincaré – La Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC


http://www.upc.edu/lapolitecnica/web/pag/concursos.php?id_doc=279&cont=1&id=12&root=7

http://www.udg.edu/tabid/4527/Default.aspx





http://www.coac.net/Tarragona/bat/fitxa.pdf



http://schct.iec.cat/

http://schct.iec.cat/

http://scfis.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=839&languageId=1&contentId=2070

http://scfis.iec.cat/filial/ViewPage.action?siteNodeId=839&languageId=1&contentId=2070

http://www.xtec.es/escola/web_cien/

http://www.xtec.es/escola/web_cien/



Matemàtiques i Estadística UPC

convoca el Premi Poincaré al millor treball de recerca de batxillerat sobre temes relacionats amb les matemàtiques i/o l’estadística.

Premi UPF en enginyeria i matemàtica aplicada

L’Escola Superior Politècnica de la UPF premia els millors treballs de recerca en els àmbits de l’enginyeria i la matemàtica aplicada.

Premi UPF en ciències biològiques

La Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i el Parc de Recerca Biomèdica premien treballs de recerca en ciències biològiques.

Premi de l’aigua Stockholm Junior

El Premi de l'aigua d'Stockholm per a joves, organitzat per la Fundación AGBAR - Kemira Ibérica SA, pretén fomentar la conservació i l'ús racional de l'aigua com a recurs escàs al nostre país, contribuir a l'educació ambiental entre els joves i donar a conèixer el cicle integral de l'aigua i les seves repercussions en la qualitat de vida. El premi està obert a treballs de recerca sobre l'aigua i el medi ambient.

Premi Joan Oró a la divulgació de la recerca científica

Aquest premi de l’Associació Catalana de Comunicació Científica s’atorgarà a l’article que millor descrigui la tasca de recerca de l’autor/a, escrit en forma d’assaig o de reportatge.

Concurs de treballs de recerca d’Informàtica de Montcada

Concurs de treballs de recerca sobre tecnologia informàtica per a alumnat de batxillerat i CF, convocat per l’IES La Ferreria, de Montcada i Reixac.

Premis José Cantero - Fundación EPSON IBÉRICA

La Fundació Epson-Institut de Tecnoètica convoca els Premis José Cantero per premiar els treballs de Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Superior dins l'àmbit de la tecnologia i del seu impacte social.

9.3. De l’àmbit d’humanitats i ciències socials


http://www.fundacion-epson.es/cast/prem_cant.html



http://phobos.xtec.net/ieslaferreria/intranet/index.php?module=detic_portal&ref=ctrim



http://www.acccnet.net/index/pg.41.470.html?screen_width=1024



http://www.sjwp.es/presentacion.php

http://www.sjwp.es/presentacion.php

http://www.prbb.org/premi

http://www.prbb.org/premi

http://www.upf.edu/informatica/agenda/premi3.html







Premi Joan Palau Vera - Societat Catalana de Geografia

La Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, convoca el Premi Joan Palau Vera per a treballs de recerca d’alumnes del batxillerat sobre temàtica geogràfica.

Premis Baldiri Reixac Premis Baldiri Reixac, dotats per la Fundació Lluís Carulla, amb diverses modalitats (escoles, professorat, alumnat) i nivells. Pel que fa als treballs d’alumnes, han d’estar relacionats amb la realitat nacional i la tradició cultural catalanes.

Premi Arnau de Vilanova – Filosofia

Premi Arnau de Vilanova per a treballs de recerca d’alumnat de batxillerat sobre filosofia, estètica, lògica i metodologia, psicologia o sociologia. Organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Premi Ernest Lluch de Ciències Socials i Polítiques

Premi convocat per la Fundació Ernest Lluch i els Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra per a treballs de recerca dins l’àmbit de les ciències socials i polítiques.

Premi Francesc Noy d'Humanitats - UPF

La Universitat Pompeu Fabra convoca els Premis Francesc Noy d’Humanitats al millor treball de recerca de batxillerat en qualsevol disciplina d’Humanitats.

Premi Hèracles Premi Hèracles per al millor Treball de Recerca de Batxillerat de temàtica clàssica. Organitza: Secció Catalana de la SEEC.

Premi Núria Tudela i Penya – Revista Auriga

Premi Núria Tudela i Penya per a treballs d’estudiants de nivells universitaris i pre-universitaris sobre qualsevol aspecte del món clàssic. Organitza: Revista Auriga de divulgació del món clàssic.

Premi APAC-John McDowell – Anglès

Premi APAC-John McDowell per a treballs de recerca d’alumnat de batxillerat dins la matèria d’anglès, organitzat per l’APAC i el British Council.

Premis Bonaplata – Premis Bonaplata Joves per treballs de recerca


http://www.amctaic.org/index2.html

http://www.apac.es/john-mcdowell-award/bases-premi-2009.html

http://www.apac.es/john-mcdowell-award/bases-premi-2009.html

http://interclassica.um.es/de_interes/eventos/premis_auriga_2009



http://www.seec.cat/PREMI_H__RACLES_2008_2009.pdf

http://www.upf.edu/fhuma/activitats/premi09/index.html

http://www.upf.edu/fhuma/activitats/premi09/index.html

http://www.fundacioernestlluch.org/beques.php?id=19



http://www.cdl.cat/secciones/humanitatsPremi2

http://www.cdl.cat/secciones/humanitatsPremi2


http://scg.iec.cat/S001.htm





Recerca en història de la industrialització

dins l’àmbit de l’arqueologia industrial, la història industrial i l’antropologia històrica de la industrialització de la societat catalana. Organitza l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

Premis Mestall – Món rural

Premi Mestall per a treballs de recerca d’alumnes de batxillerat sobre temes relacionats amb el món rural. Organitza: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.

Premi Emerencià Roig – Museu Marítim

Convocatòria del Premi Emerencià Roig i Raventós per a joves, sobre temes marítims, convocat pel Museu Marítim de Barcelona per estimular TR d’estudiants de Batxillerat, CF i equivalents en el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes en l’àmbit de la costa catalana.

Premi Josep Ricart i Giralt

Premi de Recerca “Josep Ricart i Giralt” del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona per a treballs de recerca dins el camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítimes en l’àmbit de la costa catalana

9.4. De àmbits territorials concrets

Premis Universitat de Lleida

Premis de Treball de Recerca organitzats per la Universitat de Lleida i adreçat a alumnes de BTX i CFGS.

Premis Universitat de Vic

Premis per a alumnat de batxillerat d’Andorra, Balears i diverses comarques catalanes, creat per la Universitat de Vic.

Premis Universitat de Girona

Premis per als treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat, convocats per la Universitat de Girona, dins els àmbits següents: humanitats/art/ciències socials, tecnologia/ciències, arquitectura/urbanisme/ciutat,


http://www.udg.edu/Default.aspx?tabid=5398



http://secundaria.uvic.cat/ca/inici.php



http://www.udl.es/serveis/seu/espai/treballsrecerca.html



http://www.mmb.cat/default.asp?idApartado=153





http://www.ddgi.cat/historiarural/03%20premimestallconvocatoria2009.htm

http://www.ddgi.cat/historiarural/03%20premimestallconvocatoria2009.htm





joventut i àmbit comarcal. El premi inclou la matrícula gratuïta en els centres de la UdG.

Premis comarcals de la Segarra

Premis comarcals de Treballs de recerca per a alumnat de batxillerat de la Segarra sobre temes diversos vinculats a la comarca.

Trobades de Recerca Jove – Baix Llobregat

Trobades de Recerca Jove, organitzades pel CRP del Baix Llobregat, amb premis per als treballs de recerca d’alumnat de Secundària, BTX i CF sobre qualsevol àmbit de la comarca.

Premi Montserrat Miró i Marimon - Vallès

Premi Montserrat Miró i Marimon als Treballs de recerca d’alumnes de Secundària de Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Quirze del Vallès, en diferents àmbits.

Premi Terenci Thos i Codina – Maresme

Premi Terenci Thos i Codina per treballs de recerca d’alumnat de batxillerat sobre temes relacionats amb la comarca del Maresme en qualsevol dels àmbits de les Ciències Humanes i Socials, instaurat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i l’associació cultural Grup d’Història del Casal de Mataró.

Premis Ramon Calvo - Terres de l'Ebre

Premi Ramon Calvo i Fundació Caixa Tarragona per als treballs de recerca d’alumnes de batxillerat i de cicles formatius de les Terres de l’Ebre.

Premis Camí Ral - Vallès Oriental

Premis Camí Ral sobre temes relacionats amb la comarca del Vallès Oriental, per a estudiants de batxillerat.

Premi Treball de Recerca – CRP Terrassa

Premi al Treball de Recerca d’alumnat de batxillerat de centres de Matadepera, Terrassa i Viladecavalls, convocats per l’Ajuntament de Terrassa, les regidories de Matadepera i de Viladecavalls i el CRP de Terrassa.

Premis Llavor Dirigit a qualsevol alumne que, durant el termini


http://lafura.cat/suplements/llavor/bases.html

http://www.xtec.cat/crp-terrassa/tr09/



http://www.inte.es/respostaeducativa/detall.php?Area=&Destinataris=&Tema=&Temporalitzacio=&Tipus=1605&id=5163&idm=560

http://www.inte.es/respostaeducativa/detall.php?Area=&Destinataris=&Tema=&Temporalitzacio=&Tipus=1605&id=5163&idm=560

http://www.iesdeltebre.net/Web_jfaus/web/ramoncalvo/bases.htm

http://www.iesdeltebre.net/Web_jfaus/web/ramoncalvo/bases.htm

http://www.ghcmataro.org/noindex/ghc/premiT.html



http://www.xtec.cat/crp-sabadell/treballs%20recerca0809/tr9.htm



http://www.llobregat.info/centre/recerca/BASESTRJ09.pdf



http://blocs.xtec.cat/sesegarra/category/concursos-i-premis/





de Lletres - Penedès (i altres)

d’aquesta convocatòria, cursi el darrer curs de batxillerat en algun dels centres d’ensenyament, públics o privats, de les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Penedès i també del sud de l’Anoia i part del Garraf on es distribueix LA FURA i el centre presenti el corresponent treball de recerca, de temàtica lliure.

9.5. D’altres temàtiques

Premis Accés Premis Accés de la Fundació Salas per l’Accessibilitat, per als millors treballs de recerca de batxillerat sobre el tema de l’accessibilitat universal.

Premi Recerca per a la Pau

Premi de Recerca per a la Pau per a treballs de recerca d’alumnat de batxillerat sobre la temàtica de la pau, organitzats per la Universitat de Barcelona, per mitjà de la Fundació Solidaritat UB i l’ICE.

Premis Fundació Catalana Síndrome de Down

Concurs Treball de Recerca sobre la Persona amb Síndrome de Down, convocat per la Fundació Catalana Síndrome de Down per a treballs de recerca d’alumnes de batxillerat que tinguin com a tema monogràfic la síndrome de Down.

Premis en Turisme i Hoteleria

La Fundació Gaspar Espuña-CETT concedeix premis als millors treballs de recerca de batxillerat en matèria de turisme i hosteleria.

Premi de Medi Ambient per unes Escoles Verdes

Amb motiu del projecte Escoles Verdes, es convoca un premi per treballs de recerca sobre temàtica mediambiental, tractada des de qualsevol disciplina.


http://www.xtec.cat/iesbaixemporda/premi_medi_ambient/bases.html



http://www.cett.es/fitxers/campushtml/Espais/272/PremisTrebRecBatxFGECETT_09.pdf



http://www.fcsd.org/ca/investigacion/ctisd_bases.html



http://www.solidaritat.ub.edu/premi_pau/

http://www.solidaritat.ub.edu/premi_pau/

http://www.fundaciosalas.org/?q=ca/access/awards/2

http://lafura.cat/suplements/llavor/bases.html

el treball de recerca en el batxillerat. curs 2009 10.pdf

Technology