Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 219-231

El treball de les dones i la vida auotidiana al sud d l~uropa*

I

Dina Vaiou Departament de Planificació Urbana i Regional Universitat Tecnica Nacional dlAtenes

Data de recepció: setembre 1993

Resum

L'article examina les perspectives de les dones del sud en el projecte de la integració euro- pea centrant-se en dos temes interrelacionats: a) el concepte de la integració social, forta- ment promogut per la CE en documents i polítiques recents, i b) les implicacions de I'increment de la mobilitat de les persones (així com dels béns i del capital), el qual esti obligat a seguir la unió econbmica i monetaria i la destrucció de les barreres aranzelaries després de 1993.

Basat en la investigació en quatre palsos del sud dlEuropa i en quatre regions diferents dins seu, I'article argumenta que les experiencies laborals i les condicions de la vida quoti- diana de les dones són molt diferents de les que la CE ha considerat per basar la seva filo- sofia i política seguides per portar a terme la unificació, i que el problema no ser& I'exclusió de les dones després de 1992, sinó els termes desfavorables de la seva inclusió en el pro- jecte de la integració europea.

Paraules clau: Integració europea, dona, sud, treball, família.

Resumen. El trabajo de las mujeres y la vida cotidiana en elsur de Europa

El articulo examina las perspectivas de las mujeres del sur en el proyecto de la integración europea, centrándose en dos temas interrelacionados: a) el concepto de la integración social, fuertemente promovido por la CE en documentos y políticas recientes, y b) las implica- ciones del incremento de la movilidad de las personas (así como de 10s bienes y del capital), el cua1 esti obligado a seguir a la unión económica y monetaria y a la destrucción de las barreras arancelarias después de 1993.

Basado en la investigación en cuatro paises del sur de Europa y en cuatro regiones den- tro de ellos, el articulo argumenta que las experiencias laborales y las condiciones de la vida cotidiana de las mujeres son muy diferentes de las que la CE ha considerado para basar su filoSofia y política seguidas para llevar a cabo la unificación, y que el problema no será la exclusión de las mujeres después de 1992, sino 10s términos desfavorables de su inclusión en el proyecto de la integración europea.

Palabras clave: Integración europea, mujer, sur, trabajo, familia.

* Traducció de I'anglks per Pilar Pujol.

220 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou

Résumé. Le travail des femmes et la vie quotidienne ddns 1Europe du sud

Cet article exarnine les perspectives des fernrnes du Sud dans le projet d'Intégration Européenne, et se centre sur d e u aspects qui sont en étroites interrelations: a) le concept dlintégration sociale forternent appuyé par la CE dans les documents et les politiques récen- tes et b) la croissante rnobilité des personnes (ainsi que celle des biens et des capitaux), conséquence de I'union éconornique et rnonétaire et de la destruction des barrieres doua- nitres apres 1993, et les irnplications de cette rnobilité.

La recherche s'est faite dans quatre pays du sud de 1'Europe et dans quatre regions diE férentes dans chacun de ces pays. L'article rnontre que les expériences de travail et les con- ditions de vie quotidienne des fernmes sont tres différentes de celles sur lesquelles la CE a fondé sa philosophie et sa politique d'unification. Le probleme ne sera pas celui de I'ex- clusion des fernrnes aprks 1992, rnais plut6t les conditions défavorables de leur inclusion dans le Projet dlIntégration Européenne.

Mots-clés: Intégration, femrne, sud, travail, farnille.

Abstract. Wornen k work and everyday life in southern Europe

The paper examines the prospects of women of the South in the project of European Integration, focusing on two interrelated thernes: a) the concept of social partnership, hea- vily prornoted by the EC in recent documents and policies, and b) the irnplications of increased rnobility of people (as well as goods and capital), which is bound to follow eco- nornic and rnonetary union and the rernoval of custorns barriers after 1993.

On the basis of research in the four countries of Southern Europe and in four different regions within thern, the paper argues that the work experiences and conditions of every- day life of wornen are very different frorn those on which the EC has based its philosophy and policyrnaking designed to achieve unification, and that it is not wornen's exclusion that will be the problern in the years after 1992, but rather the unfavourable terrns of their inclusion in the project of European Integration.

Key words: Integration, wornen, south, work, farnily.

Sumari

Introducció Un model del sud?

El treball de les dones i vida quotidiana Bibliografia

Introducció

L'anhiisi i la formulació tebrica sobre els models espacials i de desenvolupa- ment, així com de les polítiques a diferents nivells geogrifics, no tracten nor- malment sobre ((la vida diaria)) i el ((treball)), i menys sobre la vida quotidiana i el treball de les dones en contextos socioespacials concrets. Fan més emfasi en els aspectes ccpúblics)) del desenvolupament capitalista, com a descripció universal i racional i com a base explicativa. Hi ha, per exemple, molta docu- mentació sobre tancaments de plantes industrials, sobre 110cupaci6 masculi-

El treball de les dones i la vida quotidiana ai sud d'Europa Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 221

na, sobre la flexibilització de la producció, sobre els nous models de regulació estatals, sobre la difusió de les innovacions, etc.

S'ha establert una jerarquia de I'activitat humana on tot el que es classifi- cat sota el nom &((altres)) és menysvalorat, malgrat la seva importincia en la reestructuració, en la creació de nous espais industrials, en les noves formes de producció o en molts d'altres processos que s'han considerat. En aquests apro- paments i en les polítiques sobre les quals es fonamenten, les jerarquies de gtnere i d'espai són considerades de moltes maneres, com ara excloent de I'ana- lisi el que són les esferes d'activitat amb carrega simbblica de moltes dones i les histbries de desenvolupament de moltes regions del sud d'Europa tot jw- taposant-les amb experitncies de les regions del nord o amb normes masculi- nes.

Aquest article posa I'atenció en alguns aspectes menys dramatics i més invi- sibles de la vida social on tenen lloc les activitats de les dones i on les identitats de ghnere són formades en un context on les experiencies i els significats de desenvolupament del sud dlEuropa estan espacialment diferenciats. L'article sorgeix d'un projecte de recerca sobre I'impacte de la integració europea en les dones a Espanya, Portugal, ItBlia i Grtcia (vegeu Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1).

És important fer notar des del principi que el sud dlEuropa no forma una entitat homogtnia. És un concepte geogrsc i histbric que es dóna a I'entorn del debat polític i acadtmic (amb uns efectes importants en la definició del problema i en la creació de teoria). Malgrat que existeixin moltes semblances, no es pot parlar d'una única Europa del Sud, especialment si són considera- des les diferencies geogrg~ques i socials de cada país. Tal com argumentaré més endavant, entre dones és possible identificar models més semblats de tre- ball i d'experitncies en la vida de cada dia que no pas des d'una visió general per regions concretes.

La vida de cada dia és un concepte que va canviant I'tmfasi de les seqiitn- cies, una colla de fets que se segueixen els uns als altres de manera regular, que són considerats naturals i funcionen de manera que no es tenen en compte i no es valoren. Perb, a part de la repetició i de la reproducció, la vida de cada dia també considera la possibilitat de ruptura, trencament, crisi, renovació (Lefebvre, 19681 1990; Katz, Kirby, 199 1). Un estudi d'aquesta Brea ((considerada natu- ral)), on tenen lloc les experitncies de la gent, requereix diferents conceptes que han de ser utilitzats i diferents temes que prenen importancia en I'anBlisi dels models socials. Estudis com aquest mostren la diferencia existent entre el paper de la dona i l'home en diferents practiques i processos, i els diferents usos i percepcions de I'espai i el temps.

En l'estudi del desenvolupament espacial de la vida quotidiana, la importb- cia del treball, especialment en la vida de les dones, esdevé més evident. El tre- ball és un concepte important per a l'aniiisi i I'explicació dels models espacials, de les tipologies i de les relacions de treball, ja que són part de la histbria i part de la constitució de llocs concrets. Al mateix temps, ((treball)) és un con- jut de practiques socials on les identitats i relacions de gtnere són constru'ides,

222 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou

com a mínim en part. En aquest context, el treball és una categoria central per entendre el desenvolupament de llocs concrets des de la perspectiva de gknere.

Per les dones, la vida de cada dia, 1'6s del temps i l'espai estan condicio- nats pel que esta disponible a la seva $rea de residtncia. La seva integració al mercat de treball és condicionada pel temps i el treball que dediquen a la vida domestica, lligada a llocs concrets. Trets que són específics d'un lloc remar- quen la importancia de les diferencies a nivell micro, en refertncia a les vides de la gent i les seves lluites (MacKenzie, 1989). Aquests trets van canviant els recursos apropiats en línies histbricament variables, donen forma als llocs i són condicionats per ells.

Per tant, és important mirar el context geografic i histbric concret en el qual transcorre el treball de les dones i la vida quotidiana. Hi ha diferents regions que estan integrades de maneres diferents en la divisió del treball a nivell nacional i internacional, de manera que aquestes regions presenten difertncies importants en I'estructura productiva i la construcció social i cul- tural, i hauran d'encarar-se a reptes futurs (com ara la integració europea) de formes que són lluny de ser igual de dinamiques i beneficioses.

El treball de les dones i vida quotidiana

Per les dones, les definicions i experitncies de treball són molt més complexes que el treball remunerat. El treball inclou processos i relacions de treball que són permeables amb la vida de cada dia i no poden encaixar en una classificació dualista, com ara treballlno treball, temps de treballltemps de lleure, lloc de treballlllar. Els límits temporals i geografies se sobreposen i s'intercanvien, i no poden ser separats de manera adequada mirant exclusivament les catego- ries de treball dels estudis econbmics i estadístics sobre els quals es basa la for- mació de polítiques (per una discussió detallada, vegeu Vaiou, Stratigaki, 1989). El que és el pes més gran de treball per la dona és considerat ((no-treball)): feina dombtica, l'atenció dels fills, ocupar-se dels altres, feina emocional, així com ccajutw al negoci familiar, treballs estacionals o temporals, treball a casa, etc.

Aquesta dicotomia entre el treball remunerat i no remunerat, el treball rea- litzat a casa o a fora, la distinció de temps i llocs, pressuposa, de manera implí- cita o explicita, acceptar la divisió de gknere en el treball, on cada costat de la dicotomia correspon a un dels gkneres. De tota manera, la divisió al llarg d'a- questa línia és una descripció pobra de l'experitncia de treball de les dones (i dels homes). En diferents llocs i temps, les dones han realitzat treball remunerat fora de casa, una part del treball no remunerat/reproductiu ha estat assumit per l'estat o ha entrat en el mercat; part del procés productiu ha anat a parar o s'ha mantingut a la llar, marcat per una divisió social i espacial prhia del treball (vegeu, entre altres, WGSG, 1984; Redclift, Mingione, 1985; Hadjimichalis, Vaiou, 1990b).

Combinacions de diferent tipus i relacions laborals en la vida quotidiana de les dones fa que aquestes estiguin més lligades que els homes a llocs concrets. Aquests lligams són definits al llarg del temps per una colla de processos. Les

El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 223

difertncies en sectors o branques de producció, en tipus i mides d'empreses, en la tecnologia utilitzada i en la mena de relacions laborals formen part de la definició de lloc i determinen condicions forqa diferents d'oferta i de deman- da de treball. També una part de la definició de lloc és constitui'da per ele- ments com ara l'estructura social de classe, les tradicions culturals, l'ttnia i les difertncies religioses, les relacions tradicionals de gtnere, les estructures fami- liars, així com la diferenciació espacial de treball i provisió de serveis socials, com ara l'educació, la salut, el benestar, etc. (vegeu, per exemple, Urry, 198 1; Massey, 1984). Tot aixb condiciona la manera com les dones (i els homes) són integrats en el domini ((públics del treball i en el domini ((privat)) de les relacions personals i familiars.

De tota manera, la major part de les recerques i la formació de polítiques a nivell nacional o europeu es concentra en un tipus de treball determinat i concret: el treball fix, a temps complet, el treball de l'home per mantenir la família, en grans empreses, en la indústria oli serveis (Phahl, 1988). La figu- ra del treballador de col.lectius massificats (normalment homes) és la base de la major part d'andlisis i propostes, mentre que les altres formes i com- binacions de treball (normalment realitzades per dones) són deixades de banda, definides com ((altres)), considerades poc importants i destinades a desapartixer.

Perb el treball formal, a temps complet i el model de grans col.lectius de treballadors no s'ha aconseguit del tot, ni tan sols a les societats industrials. Aquest model tampoc ha estat mai dominant en altres parts del món. Hi ha hagut unes altres formes de treball que es creia que desapareixerien de mane- ra gradual que s'han mantingut i que fins i tot han incrementat la seva importh- cia. Aquesta jerarquia de formes de treball (i els treballadors implicats) és utilitzada tant per la recollida de dades sobre el treballlatur que informa per a la formació de polítiques nacionals i comunitaries, com per la recent divisió de tipus de treball entre cctípicsa i ((no típics)). Aquesta classificació ha estat sug- gerida per la ((Xarxa d'Experts en la situació de la dona en el mercat de treball)) de la Comunitat Europea i inclou:

totes aquestes formes de treball que són diferents de les ocupacions tradicionals Der caracteristiaues tan diverses com ara el nombre i la distribució de les hores tre- ballades, l'organització i localització de la producció, la determinació del sou i la regulació estatuhria i els convenis (Meulders, Plasman, 1989: 1).

Seguint aquesta definició, el treballador de grans col.lectius a les societats industrials (re)sorgeix com la norma (típic). Totes les altres formes de treball són definides com el seu contrari (atípic). La dicotomia crea una jerarquia no només pel que fa al tipus de treball, sinó també pel que fa als treballadors i dels llocs on les formes de treball diferent són predominants. Aquesta defini- ció situa des del principi en una posició secundaria els que formen part dels ((altres)) tipus de treball: dones, joves, migrants, minories (tots estan en una posició de desavantatge en el mercat de treball). Hi situa també tots els llocs

224 Doc. Anii. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou

on predominen les ((altres)) formes de treball: la major part de regions d'Espanya, Portugal, ItBlia i Grtcia, que estan en una posició de desavantatge en el Mercat Únic Europeu.

La dicotomia entre ((norma)) i ((altre)) ( o ((típics i ccatipic))) esdevé especial- ment problematica quan s'intenta realitzar un estudi del treball i dels models de vida quotidiana al sud dtEuropa. Per una banda, la norma nord-europea ha esdevingut ((la norma)) en moltes regions del sud. Per altra banda, la major part de les ccaltres)) formes de treball estan tan esteses que la terminologia ccati- pic)) no té sentit. Aquest és el cas concret del treball de les dones. O n i com treballen les dones del sud?

El tret característic de la dtcada passada, tant al sud dtEuropa com a la Comunitat Europea en general, és la creixent participació de les dones en el mercat de treball com a resultant de la incorporació d'un gran nombre de dones tant a les xifres de l'ocupació com de l'atur. De tota manera, les taxes d'activitat de les dones a Espanya, ItBlia i Grtcia es mantenen més baixes que la mitjana comunitaris, mentre que a Portugal són més elevades, basicament a causa de l'expansió dels serveis públics (Andre, 1991). La major part de les dones del sud no estan integrades al treball remunerat (taula 1). Als pai'sos del nord, la creixent taxa d'activitat femenina ha anat acompanyada per una crei- xent taxa d'activitat a temps parcial o temporal i de concractes precaris, majo- ritariament en el sector serveis (Meulders i altres, 1992, Employment in Europe, 1992). Ai sud dtEuropa, la creixent taxa de participació de les dones esta con- nectada amb el creixement de l'autoocupació i l'expansió dels serveis públics (educació, salut, administració) on es treballa poques hores i han funcionat, fins fa poc, com a substitut del treball a temps parcial.

Les dones del sud es concentren principalment en els serveis (taula 2), tot i que distribui'des en unes Brees d'activitat redui'des (venedores, neteja, cam- breres, mestres d'escola primaria, secretaries i infermeres). Ai voltant d'una de cada quatre o cinc dones treballa a la industria, i una de cada nou en un redui't nombre de branques (tkxtil, confecció, calqat, tabac, joguines, joieria, alimen-

Taula 1. Taxes d'activitat femenina, 1990.

Espanya ItAlia Gran Bretanya Portugal Europa

Taxa d'activitat 31,9 34,5 34,9 46,8 42,4 Ratio Ocupació/Població 24,2 29,l 30,8 43,8 37,8 Taxa d'atur 24,2 15,7 11,7 6 5 11,O % de dones en treballs no remunerats* 75,3 68,3 75,4 51,4 56,7

* Inclou treballadores de la família (no remunerades), aturades i dones econbmicament no acti- ves com a tant per cent de dones en edat de treballar (15-64). Font: Labour Force Suvey, 1990, taules 1,22, 33; Employment in Europe, 1992.

El treball de les dones i la vida quotidiana ai sud d'Europa Doc. A d . Geogr. 26, 1995 225

Taula 2. La distribució sectorial de l'ocupació femenina.

Sectors econbmics Espanya Itdiia Gran Bretanya Portugal Agricultura 13,7 9,6 35,4 22,6 Indústria 16,8 23,l 17,l 25,3 Serveis 69.5 67,3 47.5 52,l

Font: Labour Force Surveys, 1989.

tació). Practicament totes aquestes branques presenten barreres ttcniques i administratives i es concentren en irees específiques (Conroy, 1990). A l'agri- cultura, les dones es concentren en cultius més tradicionals i menys mecanit- zats (olives, cítrics, tabac), on representen el 50% de les hores treballades per any. En canvi, en cultius més dinimics i mecanitzats (per exemple, en la pro- ducció de vegetals i de gra en hivernacles) la seva aportació baixa per sota el 20% de les hores treballades (Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1: infor- me regional).

Una gran part del treball de les dones al sud queda fora del que les mesu- res estadístiques i les avaluacions nacionals i europees diuen, fora del que es classifica com a actiu econbmicament: treball agrícola en explotacions fami- liars, ajuda a la família en petits negocis, treball industrial realitzat a la llar, tre- ball informal o temporal en el turisme, serveis industrials i personals, treball irregular en el sector públic, són algunes de les Arees que empren mA d'obra femenina (Barthelemy i altres, 1988).

En els diferents contextos dels paikos i regions del sud d'Europa es poden observar una gran varietat de formes de treball que no encaixen amb ((la norma)), amb el treball típic. El tipus i l'extensió exacte d'aquestes formes de treball ((atípiques)) són específics del lloc, i varien d'un indret a I'altre segons les estruc- tures productives locals, les relacions tradicionals de gtnere i les actituds sobre el treball de les dones. Aquests treballs atípics possibiliten les oportunitats pel desenvolupament d'activitats molt diverses i la integració de les dones (Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1: informes regionals). Els exemples que seguei- xen il.lustren aquest punt.

De totes les formes de treball ((atípiques)) (en la classificació de Meulders, Plasman, 1989), c(l'autoocupacióa i les ((treballadores familiarsa apareixen, com a mínim en part, a les enquestes de f o r ~ a de treball (Labour Force Surveys). En general, l'autoocupació és més comuna entre homes que no pas entre dones, perb hi ha un creixement de l'autoocupació de les dones en l'agricultura. L'ús de les treballadores familiars es dóna molt sovint en l'agricultura, especialment on predominen les explotacions familiars.

Com ja s'ha dit abans, el treball a temps parcial no és usual al sud d'Europa. Perb treballar poques hores o a temps irregulars és comú en formes de treball temporal, com ara ((en condicions fixades)), ((ocasionals, ((estacional)) o (cel tre- ball segons les necessitats (work on call),,. El treball estacional és molt ampli en l'agricultura i en les indústries agrícoles (majoritariament en el tabac i el

226 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Dina Vaiou

processament d'aliments). Si el treball és formal (amb contracte) hi ha un mínim de dies laborals que permeten al treballadorltreballadora poder acce-

1 dir als beneficis de l'atur per la resta de llany. Perb la major part del treball estacional en l'agricultura és informal, sense contracte, especialment durant la recol~lecció (vegeu, per exemple, Cruz Villalon, 1987; Papayannakis i altres, 1986; Mingione, 1988; Comissió per la igualtat i els drets de les dones, 1991).

A causa dels retalls recents en la despesa pública, el treball estacional o tem- oral ha esdevingut comú, també, en els serveis públics: s'utilitzen contractes curts en els serveis de correus i el telefonic, en les institucions locals, en educació, etc. per tal de poder evitar el nombre creixent de personal fix (ORML, 1989). PrBctiques similars són utilitzades per empreses industrials i comercials tot encadenant contractes temporals per tal de satisfer necessitats permanents (i els llocs de treball que els corresponen) amb un estalvi considerable en sous i distribució de beneficis.

El treball a domicili és una altra forma d'ocupació ((atípica)) que té condicions de treball dolentes. Constitueix una part important de les operacions utilitza- des en moltes branques de la indústria i que inclou bBsicament a dones (Recio i altres 1988; Barthelemy i altres, 1988; Vinay, 198511 987; Vaiou, sense publi- car). Segons el Consell d'Europa (1989), al sud dfEuropa les dones represen- ten el 80-90% dels 1.5 milions considerats treballadors a domicili. Les dones treballen a la llar intentant combinar les tasques de la casa i l'atenció als altres amb el treball remunerat. Estan pagades a tant la peGa, cosa que fa que la feina sigui molt intensiva, i sovint utilitzen materials que són perillosos per la salut dels infants i dels adults. Com a norma, les treballadores a domicili no tenen seguretat social o altres beneficis, i els empresaris rarament respecten la llei que reconeix l'estatus de treballadores d'aquest tipus d'ocupació.

Quan les dones treballen en feines estacionals esdevenen, quan s'ha acabat la temporada, ((mestresses de casa)), o passen a realitzar uns altres tipus d'acti- vitat remunerada. Val la pena destacar que moltes dones enregistrades com a mestresses de casa (no com a f o r ~ a de treball) realitzen activitats múltiples al llarg de l'any. Poden dur a terme tasques en l'explotació agrícola durant algu- nes epoques de l'any, en turisme quan n'és temporada, a la botiga familiar per algunes hores al dia, a la indústria domestica, sense guanyar mai l'estatus de persona treballadora (vegeu, entre altres, Hadjimichalis, Vaiou, 1990a; Bimbi, 1986; CCOO, 1987).

La concentració de dones en els treballs atípics o informals no és en abso- lut una qüestió d'elecció, sino que és majoritariament deguda a la manca d'al- ternatives (treballs a temps complet i regulars) i també a la falta d'infrastructures socials accessibles i subvencionades que els possibilitin cercar altres maneres d'organitzar la vida quotidiana. La participació creixent de les dones en el tre- ball remunerat, tant si és legalitzat com si no, no s'ha correspbs amb un desen- volupament d'aquesres infrastructures. Tenir cura dels altres i el trebaii dombtic continua essent, a tot el sud d'Europa, un ((treball de dones)). Requereix molt temps i energia, desmotiva l'intent d'explorar el mercat de treball i certament determina les condicions que ho fan possible.

El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 227

Les guarderies per als infants més petits de cinc anys només cobreixen una petita part de les criatures en aquestes edats, amb horaris que no s'adapten als laborals. Les mares de nens petits es veuen forCades a deixar el mercat de tre- ball (amb més d'un 60% de no participació). Alguns estudis de diferents pay- sos de la CE indiquen que tenir un segon fill o més, afecta molt les possibilitats de la dona de treballar fora la llar. En moltes regions i ciutats del sud d'Europa, una gran proporció de les dones comenCa a treballar a casa o en treballs tem- porals quan tenen les criatures petites, per tal de poder mantenir les entrades que són bisiques per a la supervivtncia de la familia i cccombinar-ho)) amb les responsabilitats de tenir cura dels altres.

Les hores lectives als col.legis estatals segueixen fonamentades amb la cre- enCa que les mares estan constantment disponibles per anar a portar i a buscar els fills a l'escola, ocupar-se'n abans i després de classe, durant els migdies i les llargues vacances. Aquestes escoles obren a les 8 o a les 9 fins a la 1 a Itdia i a Espanya, i funcionen per torns a Grtcia i Portugal (CREW, McLoone, O'Leary, 1989), sense respectar els horaris de treball. Altres serveis, com ara la salut, les botigues, els bancs, també estan oberts amb la mateixa suposició, creant la necessitat que hi hagi una mestressa de casa a temps complet a cada llar.

Com que les dones han d'assumir tot el pes de tenir cura dels altres i de les tasques domtstiques (en sentit ampli inclouen, per exemple, la realització de serveis i la disponibilitat envers els diferents membres de la família o el com- plement dels serveis públics deficients o inexistents) estan lligades a la seva Brea de residtncia. El treball remunerat, el temps de despla~ament i l'itinerari són elements importants a considerar quan s'ha de combinar amb les hores d'escola, amb l'atenció dels familiars grans, amb les hores que les botigues i els bancs estan oberts. La pressió que suposen els rellotges desincronitzats ha estat inte- grada, en gran mesura, dins la (nova forma de) familia extensa. Les dones grans realitzen els serveis que són insuficients o no existeixen. Combj~ar el treball remunerat amb la vida de la família requereix una xarxa completa d'obliga- cions mútues i de dependtncia amb dones d'edats diferents, mentre que els homes se'n mantenen fora.

Un model del sud?

Són les formes de treball i els models de la vida diiria semblants arreu del sud d'Europa i característics d'aquesta zona? Tal com s'ha vist anteriorment, el sud d'Europa no és una entitat homogtnia, no es pot parlar de les dones del sud com un grup homogeni, tot i que hi ha trets i experitncies semblants entre les diferents classes i Brees. L'tmfasi en la importincia del lloc i l'espai es deriva tant de la diversitat de l'experitncia de les dones al sud dfEuropa com de la premissa que considera que les dones, més que els homes, estan condiciona- des per les estructures existents als llocs determinats.

Malgrat les difertncies significatives, es poden trobar trets i experitncies comunes entre les dones del sud. I malgrat que elles estiguin pitjbr a tot arreu si se les compara amb els homes, hi ha, com a mínim, dues irees on es troben

228 Doc. A d . Geogr. 26,1995 Dina Vaiou

particularitats (i que potser les diferencia de les del nord), a part de viure en les regions menys desenvolupades de la Comunitat Europea. Una és la rela- cionada amb I'experitncia i definició de treball i l'altra fa refertncia a la importhncia de la família en la vida quotidiana i en les estrattgies per encarar- se i canviar aquesta condició.

Fent un resum general, les dones del sud dtEuropa treballen en branques de la indústria en declivi o en crisi, ocupen la majoria de llocs de treball de poc esta- tus i mal pagats, treballen en petits negocis familiars, molt sovint sense cobrar, són majoritariament treballadores informals, sense seguretat i sense assegu- ransa, i sovint no estan sindicades. A més, el treball de les dones es concentra en negocis familiars molt petits, que són majoritaris al sud dtEuropa (mitjana de menys de deu treballadors per negoci). Molts d'aquests negocis tenen difi- cultats per realitzar innovacions, ampliar mercat o encarar-se amb la intensa competitivitat de la Unió Europea. Es refien de l'activitat informal i dels sous baixos que els asseguren anar tirant a curt termini, perb que porten a una ocu- pació femenina no estable, a la deteriorització de les condicions de treball i a la reducció del marge de negociació disponible.

En aquest context, les experitncies de les dones amb treball renumerat són molt lluny de les del treballador de grans col.lectius. Aquest últim adquireix més importancia, ja que se n'espera, com a ((part social)), que jugui un paper important en el procés d'integració europea. Pel que fa als treballadors, la noció de ((part social)) pressuposa unes relacions de treball formal i unes organitza- cions col.lectives a través de les quals es manifesta la representació dels treba- lladors -els ocupats com a ((part social)). Aixb no té gairebé res a veure amb el treball renumerat de les dones al sud d'Europa.

La participació creixent de les dones en el treball remunerat no s'ha vist acompanyada d'adaptacions en la vida domtstica. Les dones del sud dlEuropa porten el pes de les responsabilitats de la familia sense el suport de la parella i amb abstncia d'una infrastructura social adequada. Aixi, no només els adju- dica el pes de la feina, que no és ni considerat ((treball)), sinó que determina, en gran mesura, la disponibilitat d'activitat remunerada i les condicions que calen per assumir-la. Les limitacions són més fortes entre les dones d'ingres- sos baixos que no tenen accés als serveis privats i viuen normalment en Brees on les infrastructures socials són inadequades i10 estan deteriorant-se.

Per tal de poder fer front a aquestes pressions, moltes dones s'han de refiar de complicades xarxes d'ajuda mútua, incloent amics, veins i, sobretot, la fami- lia, que s'ha convertit en un requisit per poder mantenir I'activitat de la parella. Aquestes xarxes són desenvolupades després de viure en un lloc concret molt temps i són, per tant, especifiques d'aquell indret. Canviar el lloc de residen- cia per tal de millorar les condicions de treball no és una possibilitat viable per moltes dones, ja que I'accés a un treball millor (o a qualsevol treball) deptn del conjunt d'obligacions i de la dependencia mútua (Vaiou, 1993).

En el nord dfEuropa una (<xarxa de protecció)) de l'estat del benesta ha por- tat a una emancipació progressiva de tots els membres de la família. En el sud, l'estat del benestar ha estat relativament poc desenvolupat per motius que són

El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 229

fora de l'abast d'aquest article. La familia ha esdevingut una ((xarxa de protec- ció)) alternativa, ha mantingut el paper d'unitat productiva en tots els sectors o branques de l'activitat econbmica on predominen les empreses petites. També han continuat mantenint un paper de fons comú de recursos ecombmics i ser- veis per als joves, els vells, els malalts, etc. Probablement es pot parlar de l'e- mancipació dins de la familia (Bettio, Villa, 1991) acompanyada d'una persisttncia dels comportaments, drets i deures esperats.

De tota manera no són les ((famílies)), sinó alguns membres de la família que assumeixen diferents funcions. La divisió del treball per gtneres i edats és forsa marcada i contribueix a reproduir les relacions de poder entre dones i homes, i entre els joves i els vells, com una jerarquia de posicions i tasques que són ((considerades naturals)) en l'hmbit de la vida quotidiana, tant en les qües- tions repetitives i com en les crisis.

Les difertncies nord-sud pel que fa al treball i a la vida quotidiana de les dones, situen les del sud en una posició marginal en el desenvolupament sig- nificatiu per al procés d'integració europea. Les formes i els continguts dels seus treballs no es corresponen amb la normativa de les politiques. Al mateix temps, són considerades com ((altres)) (davant del model predominant de part social/treballadora, sobre la qual es fonamenten els programes i les politiques). De tota manera, els trets del treball que caracteritzen les dones del sud, esde- venen cada vegada més significatius, fins i tot en el nord, en el marc de la fle- xibilització del mercat de treball.

S'ha de dir que una minoria de dones amb un bon nivell educatiu, alta- ment qualificades i amb accés a la informació i als serveis privats, estaran en la posició de beneficiar-se de la integració europea. Per la majoria de dones del sud, les barreres són constantment reconstrui'des. En la flu'idesa del desenvo- lupament actual es considera evident que continuaran realitzant les mateixes fei- nes i contribuint al desenvolupament econbmic i social. Perb ((l'avantatge comparatiu)) del seu treball mal pagat esth desapareixent: dones (i homes) al centre i a l'est d'Europa són considerades com una estrattgia de reestructura- ció de les empreses dinhmiques en tant que noves fonts de treball mal pagat.

Fins i tot amb aquestes condicions desfavorables i amb una difusió mínima de la informació i dels mitjans materials, les dones del sud estan assumint, can- viant, organitzant i lluitant contra la marginalització. Si les practiques i llui- tes locals poden formar una estrattgia més general per al futur, és una pregunta diferent i difícil. Establir contactes no és normalment facil, fins i tot si les prhc- tiques i expertncies són similars. Perb l'experitncia de desenvolupar xarxes de suport i encarar-se a la vida de cada dia mentre s'intenta canviar és un fet molt valorable sobre el qual es poden desenvolupar estrattgies.

Bibliografia

ANDR& I.M. (1991). aWoments employment in Portugal)). Iberian Studies, 20: 1 i 2. BARTHELEMY, P.; MIGU~~LEZ LOBO, F.; MINGIONE, E.; PAHL, R.; WENIG, A. (1988).

Underground economy and irreplarforms of employment (trevail au noir). Programa

230 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Dina Vaiou

per la recerca i acció pel desenvolupament del mercat de treball. Comissió de la Comunitat Europea, DG V (10 volums).

BETTIO, F.; VILLA, P. (1991). ((Un percorso mediterraneo per llintegrazione delle donne nel mercato del lavoro? L'esperienza italiana)). Universitat de Trento i Siena (mimeo).

BIMBI, F. (1986). ((Lavoro domestico, economia informale, communita)). Inchiesta, 74 octubre-desembre.

C C 0 0 (1987). La mujer en la economia sumergida. Madrid: Secretaria de la Mujer. COMMISSION FOR EQUALITY AND WOMEN'S RIGHTS (199 1). Portugal,

Status of Women. Lisboa. CONROY JACKSON, P. (1990). The impact of the completion of the Interna1 Market on

women in the European Community. Documents de treball preparats per la DG V, Unitat per la Igualtat dlOportunitats (~1506190-EN).

CONSELL D'EUROPA (1989). Theprotection ofpersons working at home. Estrasburg. CREW, MCLOONE, J.; O'LEARY, M. (1989). Infrastructures and women k employment.

Comissió de la Comunitat Europea, DG V. CRUZ VILLALON, J. (1987). ccPolitical and economic change in Spanish agriculture)),

Antipode, 19:2. DURAN, M.A. (1987). ((Notas para una critica de textos básicos de economia espafio-

la)). El trabajo de h mujeres. Madrid: Instituto de la Mujer, Ministeri0 de Cultura. HADJIMICHLIS, C.; VAIOU, D. (1990a). ((Flexible labour markets and regional deve-

lopment in Northern Grecee)). International Journal of Urban and Regional Research, 14:1.

HADJIMICHLIS, C.; VAIOU, D. (1990b). ((Whose flexibility? The politics and infor- malisation in Southern Europe)). Capital and Class, 42.

IQTz, C.; KIRBY, A. (1991). ((In the nature of things: the environment and everyday li fen. Transactions of the Institute of British Geographers, 16.

LEFEVRE, H. (19681 1990). La vie quotidienne dans le monde moderne. Paris: Gallimard (taducció de l'anglts Eveyday I$? in the modern world. New Brunswick and Londres: Transaction publishers.

MACKENZIE, S. (1989). ((Restructuring the relations ofwork and life: women as envi- ronmental actors, feminism as geographic analysis)). KOBAYASHI, A.; MACKENZIE, S. (editors). Remaking Human Geography. Boston: Unwin Hyman.

MASSEY, D. (1984). Spatial division ofhbour. Londres: Macmillan. MERELLI i altres (1986). Giocchi di equilibrio. Tra lavoro efamiglia le donne dellu coo-

perazione del node110 emiliano. Mili: Franco Agneli. MEULDERS, D.; PLASMAN, R. (1 989). Women in atypical employment. Comissió de la

Comunitat Europea, DG V (Vl1426189.FR). MEULDERS, D.; PLASMAN, R.; VAN DER STRICHT, V. (1992). Laposition desfemmes

sur le marchi du travail dans la Communaute Europeenne 1983-1990. Comissió de la Comunitat Europea DG V (Vl938192-FR).

MINGIONE, E. (1988). ((Work and informal activities in urban Southern Italyn. PAHL, R. (ed.). On Work. Oxford: Basil Backwell.

ORML (Osservatorio Regionale sul Mercato del Lavoro) (1989). Le recenti tendenze del mercato del lavoro nelle Marche. Bolletini ORML, núm. 10. Ancona: el Lavoro Editoriale.

PAHL, R. (ed.) (1988). On Work. esp, la. part. Oxford: Basil Blackewll. PAPAYANNAKIS, L. i altres (1986). Investment opportunities in Anatoliki Makedonia and

Thraki. Atenes: METEK (a Grtcia).

El treball de les dones i la vida auoridiana ai sud d 'Euro~a Doc. Mai. Geoar. 26, 1995 231

RECIO, A. i altres (1988). El trabajoprecario en Catalunya: la industria textil lanera del Vallks Occidental. Barcelona: Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

REDCLIFT, N.; MINGIONE, E. (1985). Beyond Employment. Oxford: Basi1 Blackwell. URRY, J. (1 98 1). The anatomy of capitalist societies. Economy, civil society and the state.

Londres: Macmillan. VAIOU, D. (1981). ((Women of the South after (like before) Maastricht?)), article pre-

sentat a la confertncia *New tendencies in Urban and Regional Development in Europe)). Durham, 29-31 de mar5 (mimeo).

VAIOU, D. (publicació propera). ((Nat-going-to-work: Women industrial homeworkers in Greek cities)). BORIS, E.; PRUGL, E. (editors). Invisible no more.

VAIOU, D.; GEORGIOU, Z.; STRATIGAKI, M. i altres (1991). Women of the South in European Integration. Problems and Propects. Comissió de la Comunitat Europea, D G V (Vl694192-EN).

VAIOU, D.; STRATIGAKI, M. (editors convidats) (1989). ((Women's work. Benveen two worldsn. Número especial de Synchrona Themata, 40.

VINAY, P. (1985). ((Family life cycle and the informal economy in Central Italy)). International Journal of Urban and Regional Research, 9: 1.

VINAY, P. (1987). ((Women, family and work. Symptoms of crisis and the informal economy in Central Italyn. Proceedings, Samos Seminar sobre ((Changing Labour Processes and New Forms fo Urbanisation)).

WGSG (Women and Geography Study Group de I'IBG) (1984). Geography and Gender. Londres: Hutchinson.