el teatre la volta al món en 80 dies

EL TEATRE: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIESLlengua catalana i planificació lingüística

EL TEATRE: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES Llengua catalana i planificació lingüística

Álvarez Fuentes, Francisco Javier

Fenoll Candela, Miriam

Herreros Gil, Sara

López García, Clara

Rodríguez García, Andrea

0

EL TEATRE: LA VOLTA AL

Álvarez Fuentes, Francisco Javier

Fenoll Candela, Miriam

Rodríguez García, Andrea

1

ÍNDEX

1. Justificació de la unitat didàctica...............................................................2

2. Contextualització.......................................................................................3

3. Descripció de la classe.............................................................................3

4. Objectius..................................................................................................5

5. Continguts................................................................................................6

6. Competències.........................................................................................10

7. Metodologia............................................................................................11

8. Avaluació.................................................................................................11

9. Sessions de treball..................................................................................15

� Sessió 1.............................................................................................15

� Sessió 2.............................................................................................19

� Sessió 3.............................................................................................21

� Sessió 4.............................................................................................22

� Sessió 5.............................................................................................26

10. Conclusió................................................................................................29

11. Webgrafia................................................................................................30

12. Annexos..................................................................................................31

2

JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Aquesta Unitat Didàctica va destinada a tercer cicle, més concretament 5é

d’Educació Primària. Hem triat el teatre per l’elaboració d’aquesta unitat

didàctica, ja que pensem que es tracta d'un tema molt dinàmic que es pot

treballar en altres àrees del currículum com per exemple, en Educació Física

quant a l'expressió facial i corporal, en Educació Artística i Audiovisual per a

incidir en els decorats i elements que apareixen en l'escenari, entre altres. Així

mateix, és un tema que ens permet treballar l'expressió oral, creiem que té

especial rellevància ja que la majoria d'alumnes s'expressen de forma errònia i

són pocs els que saben diferenciar, a l'hora de la lectura, entre interrogacions i

exclamacions, ja siga per la tonalitat que s'ha d'emprar com pel significat que

tenen dins del text.

Un altre dels aspectes que ens permet tractar aquest tema, és que s'engloba

dins de l'expressió oral. Potser per la nostra condició de futurs docents o

simplement per la situació global en què vivim, estem convençuts que si els

xiquets aprenen a manejar-se en situacions amb públic, la vergonya que

comença a aparèixer en aquestes edats, es podrà reduir. Al mateix temps, en

un futur tindran major facilitat per a relacionar-se amb altres persones i els serà

menys costós trobar treball. Aquesta condició, també, els ajudarà al llarg de la

seua etapa acadèmica, pel fet que a mesura que es van superant les diferents

etapes els treballs grupals i les exposicions seran més habituals.

El teatre ens dóna l'opció que el treball cooperatiu del grup-classe siga una

constant, és a dir, durant el repartiment de tasques, els assajos, la

representació, les proves de vestuari, la preparació del decorat... el alumnat

treballarà de manera conjunta sentint-se part important de l'obra.

L'elecció del tercer cicle i del curs de 5é de primària es deu al fet que els

estudiants ja tenen un cert nivell lingüístic que ens porta a pensar que l'obra

serà un èxit. A més, a estes edats comença a aparèixer un sentiment de

vergonya cap als treballs orals, treballs en impliquen una dramatització, per

tant, a través d'aquesta unitat també volem oferir-los estratègies perquè

aprenguen a controlar-se i a afrontar aquestes situacions de la millor manera

3

possible. Hem d'aclarir que no pretenem que després de la realització de les

sessions es duga a terme la realització de l'obra. L'objectiu d'aquesta unitat és

que els alumnes adquirisquen estratègies per la preparació d'aquesta obra i

així, poder dramatitzar-la en la festa de final de curs.

CONTEXTUALITZACIÓ

El col·legi Miguel Hernández està situat a Alacant, una ciutat de 335.052

habitants, i on hi ha ubicats altres col·legis, tant públics com privats. És un

col·legi públic, de dues línies, format per les tres etapes educatives: infantil,

primària i secundària. L'equip docent d'Educació Primària està format per 24

tutors, dos professors d'educació física, tres professors d'anglès, l'especialista

de P.T i la professora de música.

Les relacions del centre amb altres òrgans són bones. Es pretén que l'educació

dels alumnes/as vaja més enllà del centre i al mateix temps s'intenta que

formen part activa de la realitat de la ciutat a través de l'escola.

El punt de partida per l'aprenentatge serà distint segons l'alumne/a. Les

diferències individuals hauran de ser previstes en un ambient de respecte i

atenció a la diversitat, que afavorisca el desig del xiquet de comunicar-se i de

millorar la seua competència lingüística. Per a això, caldrà facilitar l'autonomia

en l'aprenentatge, donant a l'alumne/a els mitjans perquè puga resoldre amb

èxit els problemes que sorgeixen en l'ús del llenguatge.

DESCRIPCIÓ DE LA CLASSE

Aquesta proposta didàctica està ideada per a dur-se a terme durant el tercer

trimestre del curs 2012/2013 i es dirigeix a tercer cicle de primària del C.P

Miguel Hernández, situat a la província d’Alacant. Més concretament a 5é A,

grup-classe matriculat al programa lingüístic PIL (Programa d'Immersió

lingüística).

La classe està formada per un total de 27 alumnes, dels quals 24 són de

nacionalitat espanyola, 2 de nacionalitat colombiana i una de nacionalitat

4

xinesa. Quant als alumnes immigrants, cal dir que els 2 xiquets colombians van

arribar al centre en segon de primària pel que el grau d'adaptació al ritme

natural de la classe és del 100%. No obstant això, l'alumna de nacionalitat

xinesa porta menys d’un any i mig en el col·legi i el seu nivell comú de

referència és d'A2.

El nivell socioeconòmic de les famílies de l'alumnat és mitjà, encara que alguns

pares no presenten estudis superiors a l'educació primària.

A pesar que l'alumna de nacionalitat xinesa porta relativament poc al centre, el

claustre ha decidit que afavoriria en major grau el seu aprenentatge el fet de no

realitzar cap tipus d'adaptació curricular que requerirà eixir de l'aula, més enllà

de l'atenció individualitzada que se li preste i de l'atenció que hem considerat

oportuna per algunes de les activitats d'aquesta unitat didàctica. Serà molt

important la interacció d'aquesta alumna amb la resta dels companys, ja que es

donarà molta rellevància al treball en grup. A més, se li assignarà un alumne-

tutor que li ajude amb les diverses tasques que es presenten en la Seqüència

Didàctica.

5

OBJECTIUS

A continuació, s’enumeren tots els objectius, pertanyents a distintes àrees del

currículum, que desenvolupen durant la posada en pràctica de la nostra

seqüència didàctica, El teatre: La volta al món en 80 dies.

1.- Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos

contextos, per a satisfer les necessitats de comunicació.

2.- Participar en diverses situacions de comunicació i emprar la llengua oral de

manera adequada. Adoptar una actitud de cooperació i respecte amb els

sentiments, idees, opinions i coneixements dels altres.

3.- Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per

a interpretar i valorar informacions de diversos tipus com per exemple:

instruments de treball i aprenentatge.

4.- Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escolar, parlar, llegir, escriure i

conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar i

processar informació.

5.- Llegir amb fluïdesa i entonació.

6.- Utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari.

7.- Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats, quant a temàtica

i complexitat.

8.- Aprendre estratègies de relaxació i autoconfiança per a realitzar amb èxit

representacions teatrals o exposicions orals.

10.- Introduir-se en el món del teatre, coneixent els principals elements i

característiques d’una obra teatral.

11.- Conèixer l’argument de la tradicional obra de Jules Verne: La volta al món

en 80 dies.

12.- Conèixer algunes de les importants ciutats del món amb els monuments

més característics.

6

CONTINGUTS

Al llarg d’aquesta seqüència treballarem continguts d’àrees del currículum de

llengua catalana: Llengua i Literatura. A continuació presentem els continguts a

tractar extrets del DOCV:

Bloc 2: Parlar, escoltar i conversar

1.- Participació activa i cooperadora en interaccions espontànies pròpies de la

vida quotidiana i de l’activitat d’aula amb entonació i pronunciació adequades;

2.- Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives,

informatives i persuasives procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet,

captant el sentit global del text i les idees principals.

3.- Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià) com de

caràcter més formal de coneixements i opinions, contes populars i descripcions

senzilles) per a aprendre i per a informar-se.

4.- Esforç per utilitzar les formes correctes i genuïnes de la llengua oral tant en

les situacions formals com informals.

Bloc 3. Llegir i escriure

3.1. Comprensió de textos escrits.

1.-. Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correcta

correspondència entre fonemes i grafies amb atenció a la informació rellevant,

a la situació i a la intenció comunicativa.

3.2. Composició de textos escrits

1.-. Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula, com a

consolidació del sistema lectoescriptor per a comunicar coneixements,

experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d’aula...)

d’acord amb les característiques pròpies d’estos gèneres.

7

2.-. Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de

comunicació social sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb

especial incidència en la notícia, l’entrevista, la ressenya de llibres o de música,

la carta al director.

3.- Elaboració de textos per mitjà de llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions,

imatges, gràfics...) amb intenció informativa: cartells, còmics, anuncis...

4.-. Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic, social,

cultural i d’interrelació amb l’entorn aplicació de tals coneixements a la

comprensió i composició de textos.

5.- Aplicació de les normes ortogràfiques; les que regulen l’accentuació gràfica i

l’ús dels signes de puntuació i d’entonació.

Bloc 4. Educació Literària

1.- Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos

literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars,

auques...); adaptacions d’obres clàssiques o mostres de literatura actual o de

literatura infantil, tant del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies,

novel·la realista, d’aventures, de misteri, de ciènciaficció, de fantasia) com

d’altres gèneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i

informàtic.

2.-Foment de la lectura i del desig de compartir els sentiments i les emocions

que esta produeix.

3.- Audició, comprensió, memorització i recitació de diferents textos poètics

adequats a l’edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i

l’entonació adequades.

4.- Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments,

emocions, estats d’ànim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals,

descripcions, còmics, redaccions...) a partir de l’exploració de les possibilitats

8

expressives de la llengua per mitjà de l’observació i l’anàlisi de textos model

(històries o contes narrats per la professora o professor) i l’ajuda de distints

recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.

5.- Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a

l’edat i als interessos de l’alumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura

expressiva, escenificada.

6.- Dramatització i lectura dramatitzada de textos literaris d’autors de la

Comunitat Valenciana.

Bloc 5. Coneixement de la Llengua

1.- Anàlisi de la importància del context en el discurs (oral i escrit) i identificació

dels components de la situació comunicativa; exploració de seqüències textuals

per a localitzar les marques lingüístiques que representen estos components i

per a reconèixer les estructures narratives, instructives, descriptives i

explicatives, tant en la comprensió com en la composició.

2.- Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes

lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la

situació comunicativa.

3.- Consideració de la coherència i la cohesió textual com imprescindibles per a

l’organització del discurs.

4.- Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament.

Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques

adquirides en cicles anteriors. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació

d’estos coneixements a la pròpia producció discursiva.

– Classes de paraules: nom (individuals, col·lectius, concrets i abstractes), verb

i adjectiu. Enllaços: preposició, adverbi, conjunció, pronoms, articles i

interjeccions.

9

– Tipus d’enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.

5.- Transformació d’oracions d’activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de

construir els conceptes d’agent i d’objecte per a comprendre determinats

textos.

Bloc 6. La llengua como a instrument d’aprenentatge

1.- Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de

caràcter més formal per a aprendre i per a informar-se.

2. Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions de la

mestra o mestre, xarrada d’un visitant expert, visita d’una autora o autor...) amb

la finalitat de rebre informacions d’interès o de conèixer les opinions d’un

personatge.

3.- Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigixen una

planificació prèvia i una organització del discurs.

4.- Producció de treballs per a organitzar la comunicació. i per a comunicar

coneixements, experiències i necessitats (murals, informes d’experiments,

investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia.

10

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Recolzant-se en el Disseny Curricular de l’àrea de Valencià: Llengua y

Literatura, aquestes son les competències bàsiques que hem de tindre en

compte alhora de desenvolupar la nostra Seqüència Didàctica:

En primer lloc, la competència de la comunicació lingüística, ja que utilitzem la

llengua en diferents contextos comunicatius. Per aquest motiu, aquesta

característica té una gran importància, donat que els aprenentatges que

s’efectuen en una llengua serveixen per l’aprenentatge d’altres llengües.

Altra de les competències que treballarem és la de aprendre a aprendre. Partint

del llenguatge com instrument de comunicació y com a base del coneixement,

treballarem altres coneixements que pertanyent a altres àrees del currículum.

És a dir, utilitzarem el llenguatge per analitzar diverses situacions i interioritzar

nous coneixements, per tant el llenguatge regularà i orientarà el procés

d’aprenentatge.

Mitjançant l’ús de diversos suports electrònics, treballarem la competència

digital y el tractament de la informació. Amb l’ús dels ordinadors obtindrem

informació per poder realitzar diverses activitats de la seqüència. A més a més,

també coneixerem habilitats de recerca i selecció de la informació que ens

proporciona el suport electrònic.

Per últim, per medi de la llengua, també contribuirem al desenvolupament de la

competència social i ciutadana. Es pretén que els alumnes desenvolupen unes

habilitats i destreses per la convivència, el respecte y l’enteniment entre uns i

altres, ja que el treball en grup és necessari al llarg d’aquesta Seqüència

Didàctica. Per tant, perquè aquesta siga favorable han d’existir les habilitats

mencionades anteriorment.

11

METODOLOGIA

Per aconseguir un clima de treball adequat al aula, és fonamental que des del

començament, el alumnes s’interessen per el teatre. Per això, és important

afavorir la discussió oberta i ordenada en relació a preguntes suggerents, en

les que l’alumnat puga aportar directament les seues vivències i coneixements

sobre aquest tema.

Aquestes activitats inicials tenen una gran importància, ja que permeten al

mestre conèixer les idees i experiències prèvies del seu alumnat i tindre-les en

compte, per poder relacionar-les amb nous continguts que es tracten de

ensenyar, afavorint així l’aprenentatge significatiu.

Així dons, treballarem baix una metodologia constructivista en la que el mestre

serà el guia del procés d’ensenament-aprenentatge i els alumnes adquiriran els

coneixements a partir de l’experiència i la seua aplicació a la vida quotidiana.

AVALUACIÓ

L’avaluació s’ha entès amb freqüència com una activitat que es realitza al

finalitzar el procés d’ensenyament, amb el que es pretén comprovar els

aprenentatges realitzats per els alumnes. Aquesta manera d’entendre

l’avaluació presenta dos inconvenients: per una part, no tenen en compte el

nivell inicial dels alumnes, el que porta a comparar els aprenentatges a partir

d’uns criteris comuns prèviament establits, fixos i invariables, per el que no es

té en conte la diversitat, i com a conseqüència, es potència encara més les

diferencies. D’altra banda, l’avaluació no es realitza quan finalitza el procés

d’ensenyament, el que dificulta que el mestre s’adone de les dificultats que els

seus alumnes han tingut durant el procés d’ensenyament-aprenentatge i no

puga ajudar a superar-les.

Per afrontar aquestes limitacions, es presenten tres tipus d’avaluació:

12

Avaluació inicial: el seu objectiu primordial és conèixer la situació de cada

alumne en particular al començament del procés d'ensenyament, i serà pres

com a punt d’eixida per valorar els progressos individuals (atenció a la

diversitat). Durant la nostra proposta didàctica, utilitzarem aquest tipus

d'avaluació per a obtenir una idea general del nivell del grup-classe. Les

tècniques que utilitzarem principalment seran l'observació exhaustiva i el diàleg,

que es durà a terme mitjançant preguntes que porten a la reflexió.

Avaluació formativa: es realitza al llarg del procés d'ensenyament amb l'objectiu

de conèixer els avanços i dificultats de cada alumne i proporcionar-los l'ajuda

necessària per a superar-les. Per a definir açò, Vygotsky va recalcar un

concepte, Zona de Desenvolupament Pròxim que s'entén com “aquell espai

d'activitat que permet a la criatura avançar amb ajuda d'un col·laborador més

hàbil, aconseguint així el desenvolupament de les seues capacitats

intel·lectuals.” És així com el docent adquireix el paper de guia i recolze en tot

moment amb la finalitat de continuar el camí del progrés d'aprenentatge. En

ella analitzarem les aptituds del alumnat enfront de les activitats que es

proposen diàriament: actitud enfront de la realització dels exercicis i enfront

dels membres de l'aula (responsabilitat, respecte, tolerància, interès

participació, adquisició continuada de nous coneixements, assentament de

conceptes, etc).

Així mateix, es valorarà l'esforç de l'alumne a l'hora d'elaborar els treballs, així

com elements de creativitat, innovació, bon gust, etc.

Avaluació sumativa: es realitza en finalitzar el procés d'ensenyament, a fi de

contrastar la informació procedent de l'avaluació inicial i la formativa amb la

situació final dels alumnes. Aquesta avaluació requereix sistematitzar totes

aquestes informacions i completar-les amb unes altres. Tot açò, ha de permetre

realitzar una valoració global del procés seguit pels alumnes.

Com a docents proposem la utilització d'un quadern per a anotar allò que hem

observat de forma sistemàtica durant tot el procés d'ensenyament de la unitat.

Aquells punts que considerarem com més important seran el desenvolupament

de les aptituds entre els alumnes. Per tant, en el quadern del professor

apareixeran els següents ítems a avaluar:

13

-Participació

-Respecte (activitats, companys, materials, professor, etc.)

- Cooperació

- Valoració de l'activitat

- Presentació

- Progrés individual

- Assentament de conceptes

A més, com l'objectiu final de la nostra unitat didàctica és l'escenificació de la

volta al món en vuitanta dies, s'utilitzarà com un element a avaluar. No

pretenem avaluar si el resultat de la representació és satisfactori, sinó si es

duen a terme els aspectes que hem treballat al llarg de la unitat com

l'entonació, identificar-se amb el personatge assignat, tècniques treballades en

expressió corporal, etc.

14

Nom i cognoms de l’alumne:

Observacions:

Participació Respecte Cooperació Valoració de

l’activitat

Presentació Progrés

individual

Assentaments de

conceptes

SESSIONS DE TREBALL

SESSIÓ 1: S’OBRI EL TELÓ! Durant la primera sessió, pretenem que els alumnes s’instroduïsquen en el món

del teatre, com un element important del nostre bagatge cultural.

OBJECTIUS:

- Detectar las idees prèvies dels educands.

- Introduir els elements teatrals.

- Conèixer els trets característics de l’obra teatral.

- Conèixer l’argument de l’obra La volta al món en 80 dies

DESCRIPCIÓ:

Activitat 1

Per introduir els alumnes en el tema objecte d’estudi, el teatre, realitzarem

preguntes dirigides a tot el grup-classe sobre les seues vivències. En tot

moment, és convenient tindre en compte la participació contínua de l’alumna

xina, perquè se senta integrada a l’aula.

Alguns exemples de les preguntes que podem fer a classe poden ser aquestes:

- Heu anat alguna vegada al teatre?

- Quines obres heu vist?

- Quina ha sigut la que més us va agradar?

- Com era la sala?

-Quins elements del teatre coneixeu?

En el cas que l’alumna de nacionalitat xina no conteste a cap de las qüestions,

incidirem en les representacions que es fan en la cultura xinesa. Per exemple: li

demanarem que ens conte com és el teatre al seu país, si ha assistit a alguna

obra teatral a Espanya, etc. Així podrem comparar las diferencies i similituds de

16

les dos representacions. Amb aquests trets diferenciadors, no pretenem valorar

positivament o negativament una de les dos representacions sinó enriquir-nos

amb les dos cultures.

El docent prèviament haurà buscat imatges sobre el teatre a Xina, perquè tots

els alumnes es familiaritzen i coneguen més de prop el que la xiqueta xinesa

els està contant. Aquestes imatges poden ser suport per a la comprensió.

Després de la reflexió conjunta i d’aquestes preguntes guiades, presentarem un

conjunt d’imatges sobre els elements que composen un teatre (no una obra

teatral). D’aquesta manera, entre tota la classe s’intentarà definir o dir les

característiques de cada una d’aquestes parts. A continuació, s’exposen les

distintes imatges que presentaríem als alumnes per poder reflexionar sobre les

parts i els elements del teatre.

Escenari, cortines, trapa i focus. Diferents tipus d’escenaris.

Butaques, corredors, públic i il· luminació.

Butaques en diferents nivells (Llotges).

17

Activitat 2

A continuació, passarem a treballar amb els trets característics que composen

una obra teatral per mitjà d’un fragment de l’obra que tractarem. Els repartirem

als alumnes un fragment de l’obra teatral on apareguen acotacions, actitud que

han d’adoptar els actors/actrius en cada moment, l’entonació, etc.

A partir de la lectura individual i l’observació detinguda de tots els components

del fragment, passarem a realitzar una sèrie de qüestions perquè els alumnes

les visualitzen, i comparen aquest gènere amb el gènere narratiu i amb la

poesia. En aquesta activitat pretenem que tots els estudiants participen de

forma equitativa perquè volem fomentar l’oralitat

• Quin tipus de text penseu que és aquest fragment? Un conte? Una obra

de teatre? Una poesia? Per què?

• Com ho heu sabut?

• Sabeu com s’anomenen les frases que es troben entre parèntesis abans

de la intervenció dels diferents personatges?

• Què ens indiquen aquestes frases?

• En relació amb la nostra veu, quin altre element penseu que és

important per representar una obra?

• Un personatge que estiga trist, parlarà de la mateixa manera que un que

estiga content? A més, estos personatges posaran la mateixa cara?

Quina cara posarà cadascun d'ells?

Decorats

18

• Algun de vosaltres pot dramatitzar aquest fragment?

Activitat 3

Per a l’última part de la sessió, visualitzarem un vídeo sobre La volta al món en

huitanta dies (https://www.youtube.com/watch?v=_Ye8sSVii0s), on es fa un breu

resum de les aventures que poc després emprendrà Phileas Fogg. Es dona a

conèixer el viatge que aquest realitzarà al voltant del món. L'objectiu d'aquesta

activitat és que els alumnes s'aproximen a l'argument de l'obra i que prenguen

contacte amb alguns dels personatges per a poder efectuar el repartiment dels

personatges.

(L'escenari representa la sala d'estar d'un vaixell, amb els seus mobles antics de fusta

i un gran rellotge de paret).

(Narrador) Phileas Fogg i el seu criat (Fix) estaven entre els viatgers del vaixell

"Mongolia". La major part dels embarcats a Bríndisi (Itàlia) anaven a l'Índia, alguns

d'ells s'encaminaven a Bombai mentre que altres a Calcuta. El vent bufava molt fort

(so de vent) i movia de banda a banda el casc del "Mongolia". Què feia Phileas Fogg

durant aquell temps?

- (Fogg) Tant de bo poguera quedar-me quiet, adormir-me i no estar tan nerviós per

aquest onatge (agitant el cap) .

- (Fix) Tranquil Senyor Fogg, prompte o tard arribarem a port i podrà fer tot el que

desitge.

- (Fogg) No puc, he d'estar totalment segur de que aquest fort onatge no causarà

danys en la maquinària.

- (Fix) Vol que vaja a preguntar senyor? (Amb un to tranquil·litzant).

- (Fogg) Si per favor, em seria de gran ajuda."

19

SESSIÓ 2: QUIN PERSONATGE SOM?

La finalitat d’aquesta sessió és el repartiment dels personatges als estudiants per a

la realització de l’obra així com conèixer les característiques físiques i

psicològiques de cadascun d’ells. D’aquesta manera, volem que a poc a poc es

posen en el lloc del personatge per a posteriorment representar-lo correctament.

OBJETIUS:

• Assignar als estudiants els papers que han de representar.

• Conèixer les característiques de la descripció.

• Descriure al seu personatge tant física com psicològicament.

• Distingir entre els personatges principals, els secundaris i extra que

apareixen en una obra.

DESCRIPCIÓN:

Activitat 1

En primer lloc, assignarem a cada alumne el paper que vol interpretar en l’obra.

Per triar a la persona que interpretarà a cert personatge de l’obra, primer

preguntarem qui vol ser cada personatge. Per exemple, Qui vol ser Phileas

Fogg? Anem a imaginar-nos que alcen la mà tres alumnes. Aquests tres

estudiants han d’eixir a la pissarra a interpretar un petit fragment de l’obra.

Entre tots els companys, es deliberarà mitjançant votacions, qui realitza cada

paper. En aquesta activitat, no volem que els papers estiguen estereotipats, de

manera que l’alumna xinesa no haja d’interpretar el personatge xinés.

Activitat 2

Abans de passar a treballar el text descriptiu, recordarem els diferents tipus de

personatges que hi ha depenent del seu protagonisme dintre de l’argument. Es

a dir, classificarem els personatges en protagonistes, secundaris i extres. Així,

els alumnes coneixeran quin tipus de personatge interpretaran en l’obra,

segons la repartició feta anteriorment.

Activitat 3

20

Durant aquesta activitat, volem tractar la descripció dels personatges. Per fer

això, presentarem una descripció de un interprete conegut i proper per als

nostres alumnes com per exemple Phineas, un dels protagonistes de la sèrie

de dibuixos animats Phineas y Pherb. Els estudiants realitzaran una fitxa en la

qual, a través de un qüestionari guiat i una lectura comprensiva de la

descripció, obtinguen les característiques d’aquest. Podem observar aquesta

fitxa en l’annex I.

D’aquesta forma, seran capaços posteriorment d’elaborar la descripció del

personatge de l’obra que se’ls havia assignat prèviament. Per tant, els xiquets

tindran que investigar sobre els trets físics i psíquics de la seua figura. Per

l’execució d’aquesta activitat, utilitzarem la sessió de informàtica, en la que els

alumnes aniran a l’aula d’informàtica per poder buscar informació sobre el seu

personatge i poder completar la descripció d’aquest. Després cada alumne

llegirà la seua descripció en veu alta a la resta de la classe, per fer una revisió

col·lectiva i entre tots proposar aspectes a millorar. Annex II.

21

SESSIÓ 3: ANEM AL TEATRE

Durant la tercera sessió, realitzarem una eixida al teatre perquè els nostres

alumnes observen de la mà de professionals, la representació real de la volta al

món en huitanta dies.

OBJECTIUS:

• Reforçar l'argument de l'obra.

• Observar les característiques de cada personatge per facilitar la

posterior representació.

• Observar com es distribueixen els elements del teatre ja treballats.

• Fer una entrevista.

DESCRIPCIÓ:

Abans de realitzar l'excursió hem d'informar els alumnes que veurem l'obra de

teatre i, al finalitzar l'obra, els actors ens donaran la possibilitat de fer-los una

entrevista. Per tant, en classe hem de preparar entre tots un guió de les

preguntes que farem als actor i per les quals els alumnes tingen més curiositat.

Estes preguntes podran ser del tipus:

• Què feu per memoritzar el text de l'obra? Teniu alguna estratègia?

• Quan eixiu a l'escenari, no teniu vergonya d'actuar davant de tantes

persones? Com vos sentiu?

• Què és el que més vos agrada d'esta obra?

• Els personatges són fàcils d'interpretar?

• Podeu dir-nos algun tret característic dels personatges principals que

ens ajude a interpretar-los?

• Per què vas decidir treballar en el teatre?

D'esta manera, els xiquets es sentiran protagonistes i comptaran les seues

vivències. Quan tornem a classe comentarem les respostes que els actors de

l'obra ens han donat i entre tots, intentarem extraure aquells aspectes o

consells que siguen útils per a la nostra representació de l'obra.

22

SESSIÓ 4: EL VIATGE DE PHILEAS FOGG

En la quarta sessió, volem aconseguir que els alumnes treballen amb la ruta

que realitza Phileas Fogg per conèixer els països pels que viatja, així com les

ciutats més representatives i algun monument emblemàtic de la ciutat. De la

mateixa manera, volem que es fixen en els medis de transport que s’utilitzen

per anar d’una ciutat a una altra i que valoren si és el més adequat.

OBJECTIUS:

- Fomentar una actitud de respecte cap a altres cultures.

- Conèixer les ciutats per les quals viatja Phileas Fogg.

- Identificar un monument típic de cada ciutat.

- Debatre sobre els mitjans de transport.

DESCRIPCIÓ:

Activitat 1

Després d'haver treballat sobre l'obra i assistir a la representació teatral,

realitzarem per grups una ruta del viatge de Phileas Fogg, en la que queden

reflectides les ciutats i el temps passa en cadascuna d'elles.

Per poder treballar l’activitat anterior, farem una reflexió comú amb la intenció

d'esbrinar l'orde correcte de pas per cada país i la durada en ell, amb les

següents preguntes:

- Recordeu el viatge de Phileas Fogg? On comença?

- Quin viatge realitza desprès? Quina durada té?

- Anomena les ciutats que es visiten en l'orde correcte.

- Recordeu els mitjans de transport que utilitza?

Aquest és l'orde i els mitjans de transport que utilitza Phileas Fogg quan realitza

la volta al món:

o De Londres a París, a Torí i a Bríndisi amb trens i vaixell.

o De Bríndisi a Suez i Bombai amb vaixell a vapor.

o De Bombai a Kholby amb tren.

o De Kholby a Allahabad amb elefant.

o D'Allahabad a Benarés i a Calcuta amb tren.

o De Calcuta a Hong Kong amb vaixell.

o D'Hong Kong a Xangai amb goleta (vaixell).

o De Xangai a Yokohama ambvaixell.

o De Yokohama a San Francisco amb paquebot (vaixell).

o De San Francisco a Kearney amb tren.

o De Kearney a Omaha amb trineu.

o D'Omaha a Chicago i a Nova York amb tren.

o De Nova York a Cobh amb vaixell mercantil.

o De Cobh a Dublín amb tren.

o De Dublín a Liverpool amb

xicotet vaixell.

o De Liverpool a Londres amb

tren.

o De casa de Phileas Fogg al

Reform club amb taxi.

Potser algunes ciutats no les recorden i inclús no les coneguen, si és així, no li

donarem importància a aquest fet, ja que el que ens interessa és que els

alumnes ens mostren allò que recorden que estarà relacio

més conegudes o alguna ciutat que els haja cridat l'atenció, ja siga pel nom o

pel que ocorre en aquest lloc.

Una vegada establit el viatge de forma correcta, es formaran grups de 3 o 4

alumnes perquè col·loquen al mapa les ciutats per

indiquen la durada en cadascuna d'elles.

Activitat 2

En aquesta activitat volem mantindre els grups de treball de l'activitat 1. En

aquesta ocasió els alumnes han de cercar informació als ordinadors de l'aula

d'informàtica. El que volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que

realitza Phileas Fogg, amb la intenció de fer una exposició de forma oral sobre

la ciutat, centrant-se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la

cultura del dit país. D'aquesta mane

oral a l'aula i es fomentarà el respecte cap a altres cultures. Com que, algunes

D'Allahabad a Benarés i a Calcuta amb tren.

De Calcuta a Hong Kong amb vaixell.

D'Hong Kong a Xangai amb goleta (vaixell).

De Xangai a Yokohama ambvaixell.

De Yokohama a San Francisco amb paquebot (vaixell).

isco a Kearney amb tren.

De Kearney a Omaha amb trineu.

D'Omaha a Chicago i a Nova York amb tren.

De Nova York a Cobh amb vaixell mercantil.

De Cobh a Dublín amb tren.

De Dublín a Liverpool amb

De Liverpool a Londres amb

sa de Phileas Fogg al

Reform club amb taxi.



alumnes ens mostren allò que recorden que estarà relacionat amb les ciutats


pel que ocorre en aquest lloc.


alumnes perquè col·loquen al mapa les ciutats per on passa el personatge i

indiquen la durada en cadascuna d'elles.



e volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que


se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la

cultura del dit país. D'aquesta manera, tots els alumnes participaran de forma


23



nat amb les ciutats



on passa el personatge i



e volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que


se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la

ra, tots els alumnes participaran de forma


24

de les ciutats a la que viatja Phileas no són massa conegudes, els preguntarem

quines són les que coneixen i si estan interessats en buscar informació

d'alguna en concret.

Els aspectes que els alumnes hauran d’incloure al treball són els següents:

1. País on es troba la ciutat.

2. Nombre d'habitants de la ciutat.

3. Cultura i costums de la ciutat.

4. Edificis més emblemàtics i any de construcció.

Pensem que les ciutats que probablement es seleccionaran són: Londres,

París, Bombai, San Francisco, Chicago, Nova York, Dublín o Liverpool.

Per l'exposició, els alumnes es recolzaran amb imatges del monument de la

ciutat i hauran d'entregar una fitxa al professor en la que s'arreplegaran les

dades que es demanen. A més, els grups faran un mural on es presentaran

fotografies de monuments, la situació geogràfica en de les ciutats mitjançant

mapes, escrits on s’expliquen la cultura i costums dels països, etc. Al grup on

es trobe la xiqueta xinesa, no determinarem que per ser d'esta nacionalitat ha

de triar Xangai o Hong Kong per la seua proximitat cultural sinó que pretenem

que en esta activitat, els xiquets tinguen la suficient llibertat per a poder triar la

ciutat que més els agrade. No obstant això, si aquesta alumna ho desitja pot

aportar dades a l'exposició sobre la seua experiència en estes ciutats, si les ha

visitat.

Activitat 3

A l'última part de la sessió, debatrem sobre els mitjans de transport que

s'utilitzen a la història La volta al món en 80 dies. Alguns dels temes que

plantejarem són:

- Quin mitjà de transport utilitza quan passa d'una ciutat a una altra?

Recordeu algun?

- Quin és més ràpid? Hagueres triat un altre?

- Hui en dia quin és el més habitual?

- Alguns mitjans de transport utilitzats s'usen actualment? Per què?

25

- En quins mitjans de transport has viatjat? En algun més que no aparega

en aquesta obra?

26

SESSIÓ 5: SOM ACTORS

A l’última sessió, intentarem que els nostres alumnes posen en pràctica tot allò

que han aprés durant la unitat. amb vista a la representació teatral de final de

curs, que es presentarà al saló d'actes del col·legi.

En aquesta sessió, els alumnes aprendran tècniques de relaxació, expressió

corporal i expressió oral. Aquestes tècniques les hauran de posar en pràctica

abans de la representació de l’obra teatral: La volta al món en 80 dies, així com

abans de l’actuació. Per tant, aconseguirem que els alumnes estiguen tranquils

i concentrats quan arribe el dia d’exposar l’obra.

OBJECTIUS:

- Treballar l'expressió oral.

- Aprendre l'expressió corporal i facial.

- Conèixer tècniques de relaxació per a evitar la por escènica.

- Preparar l'obra de final de curs.

DESCRIPCIÓ:

Activitat 1

La primera activitat que realitzarem serà oferir als alumnes distintes tècniques

per a relaxar-se davant del públic, perquè estiguen segurs el dia de la

representació final. Generalment, aquestes tècniques permeten que l'individu

adquirisca un major nivell de calma, reduint els seus nivells d’estrès, ansietat o

ira. La relaxació física i mental està íntimament relacionada amb l'alegria, la

calma i el benestar personal de l'individu.

A continuació, presentem diferents estratègies de relaxació que podem dur a

terme en la nostra classe:

1- Relaxació Progressiva de Jacobson

Les tècniques basades o adaptades de Jacobson, consisteixen bàsicament a

aprendre a tensar i després relaxar els distints grups musculars del cos, de

manera que el xiquet o adult puga discriminar entre les sensacions quan el

27

múscul està tens i quan està relaxat. Se suposa que una vegada s'ha aprés a

discriminar, ho convertiran en un hàbit, estaran en millors condicions per a

identificar i tractar les diferents situacions quotidianes que ens creuen ansietat,

tensió o emocions negatives.

Les primeres instruccions verbals per part de la persona que aplica la tècnica

s’han d'orientar a crear una atmosfera tranquil·la: "Estàs còmode i relaxat..."

per a després anar introduint instruccions més concretes: "Ara m'agradaria que

continuares deixant relaxat tot el teu cos, mentre que concentres la teua

atenció en la teua mà dreta. Quan jo et diga, tanca el puny, molt fort, tot el que

pugues. Ara! Fixa't el que sents quan els músculs de la mà i avantbraç estan en

tensió...Concentra’t en eixe sentiment de tensió i malestar que experimentes."

Pocs segons després (5 a 7) afegim la instrucció següent: “Ara quan et diga

solta, vull que la teua mà s'òbriga completament i la deixes caure sobre les

teues cames, deixa-la caure de colp. Solta!”. Al principi, el xiquet no serà capaç

de deixar caure la mà de colp i la col·locarà sobre les cames. Si succeeix açò

cal insistir, tranquil·lament, en les instruccions de soltar de colp.

La tècnica comença centrant la seua atenció en la relaxació dels braços i mans,

desprès s’aniran incorporant en sessions progressives el cap, el coll, muscles,

pit i esquena, estómac i les cames.

És important, després dels exercicis, deixar un temps de transició per a

recuperar l'estat normal d'activació.

2- La Relaxació Passiva.

Esta tècnica es diferència de l'anterior (progressiva) en que no utilitza exercicis

de tensió. Pot resultar indicada quan els subjectes presenten dificultats o

incapacitat orgànica per a tensar els músculs o relaxar-los una vegada tensats.

Les instruccions serien: estar tranquil·lament assentat (o tombat) amb els ulls

tancats, tot el teu cos s'adapta perfectament a la butaca (o un altre) de manera

que no hi ha necessitat de tensar cap múscul.

“Ara concentra't en la teua mà dreta, deixa que desaparega qualsevol tipus de

tensió.... Nota com els músculs van tornant-se cada vegada més relaxats, més

28

tranquils, més calmats... Ara focalitza l'atenció més amunt, en el teu avantbraç

dret; nota com desapareix qualsevol tensió; deixa que es relaxen més i més...

Mentre que continues relaxant el teu braç, avantbraç, i mà dreta, concentra't

ara en la teua mà esquerra...” El procés continua seguint tots els grups

musculars com es feia en la relaxació progressiva, però cada vegada que

s’acaba de relaxar un múscul, s’ha de tornar a mencionar els anteriors. Al final

la tècnica finalitza amb instruccions per a relaxar tot el cos i a més s'inclou el

control sobre la respiració:

“Nota tot el teu cos relaxat, molt, molt tranquil. Deixa els teus peus, les cames,

l’estomac, el pit, l’esquena,els muscles, els braços, el coll, la cara, molt, molt

relaxats. Deixa que la teua respiració porte el seu propi ritme monòton, tranquil.

Deixa't portar per aquest estat de tranquil·litat... Totes les parts del teu cos

estan molt relaxades, molt càlides, molt pesades...”

S’ha de tindre cura amb el to de veu, ha de ser més lent i pausat que el de la

relaxació progressiva però sense arribar a adquirir tons hipnòtics.

Direm als nostres alumnes que estes estratègies, podran utilitzar-les en

qualsevol moment que es senten nerviosos, per exemple, abans d'una

exposició oral, abans d'un examen o d'un partit de futbol.

Activitat 2

En aquesta activitat, necessitarem una sèrie d'imatges de diferents

expressions. Els alumnes hauran de representar el que expressa la imatge amb

l'entonació i l'expressió facial i corporal correcta. Esta activitat és dinàmica i

divertida ja que permet veure com es desenvolupen els alumnes en diferents

situacions. Annex IV.

Activitat 3

Per a l'última activitat, repartirem a cada alumne un full amb el guió d'una

escena de La volta al món en 80 dies. Volem crear un clima adequat perquè

els xiquets estiguen còmodes durant la representació. Així mateix, el que

pretenem és que s'apliquen els continguts treballats al llarg de la unitat. Annex

III.

29

CONCLUSIÓ

Una vegada finalitzada la nostra unitat didàctica El teatre: La volta al món en 80

dies, hem pogut observar com els continguts del currículum es poden treballar

de forma distinta en relació a com es treballen en la majoria d'àmbits escolars,

és a dir, per mitjà de llibres de text, fitxes, explicacions directes per part del

professor, etc.

Per això, per donar un enfocament diferent a la forma què els centres educatius

estan acostumats a treballar, hem decidit treballar els objectius, continguts i

competències a través d'una obra de teatre.

Durant la realització d'esta unitat didàctica ens hem trobat amb algunes

dificultats. La principal ha sigut la impossibilitat de trobar l'obra La volta al món

en 80 dies, adaptada al teatre i a l'edat dels alumnes. Com a conseqüència,

ens hem vist obligats a realitzar una traducció-adaptació, de l’anglès, d'un

fragment d'esta obra.

Un altre dels aspectes que hem de tindre en compte com a futurs docents, és la

formació integral dels alumnes. Per tant, per a poder desenvolupar-se en la

societat, els alumnes han d'adquirir un nivell lingüístic adequat. Al plantejar una

obra de teatre com a context per a aconseguir els diferents objectius, estem

ajudant a l'alumna de nacionalitat xinesa, amb un nivell lingüístic bàsic, a

integrar els coneixements d'una forma més significativa. Treballant l'entonació,

la lectura fluida, diversos recursos relatius a l'escriptura, estratègies de

socialització al treballar en grup..., tractarem diferents aspectes que li seran

útils per al seu dia a dia.

30

Webgrafia

1. http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturafrancesa/juliovern

e/lavueltaalm undo/ 2. https://www.youtube.com/watch?v=_Ye8sSVii0s

3. https://www.youtube.com/watch?v=-No-226O0tg

ANNEX I

Phineas Flynn és un xiquet de 10 anys d'alçada

mitjana. Té uns ulls negres i bastant grans. A

més, el seu pèl és curt i pèl

mascota que és un ornitorinc

És un xiquet molt artístic, imaginatiu i

intel·ligent, ja que té una gran capacitat per a

crear maquines o elements molt originals i així,

poder divertir-se amb la companyia del seu

germanastre Pherb. Normalment, Phineas és

molt alegre i sol estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè

sempre intenta fer el que vol, encara que després no isca com ell havia

planejat. Tampoc sol discutir massa. I com a dada curiosa, Phineas té molt

mala ortografia. Quant a les aficions d'aquest person

cantar i tocar diversos instruments musicals, com per exemple, la guitarra i

el piano. Li agrada molt les xocolatines i el que més li apassiona és dur a

terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar

companys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta

d'aquest personatge, podem dir que és bastant normal. Sol portar una

samarreta de màniga curta, uns pantalons curts i sabatilles esportives. Es

tracta de roba còmoda perquè puga realitzar

Després de llegir la descripció, realitza les següents activitats:

1. Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què

tracta cadascun?

Phineas Flynn és un xiquet de 10 anys d'alçada

mitjana. Té uns ulls negres i bastant grans. A

més, el seu pèl és curt i pèl-roig. Té una

mascota que és un ornitorinc anomenat Perry.

És un xiquet molt artístic, imaginatiu i

intel·ligent, ja que té una gran capacitat per a

crear maquines o elements molt originals i així,

se amb la companyia del seu

germanastre Pherb. Normalment, Phineas és

l estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè



mala ortografia. Quant a les aficions d'aquest personatge, li agrada molt



terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar

nys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta



tracta de roba còmoda perquè puga realitzar els seus plans.

Després de llegir la descripció, realitza les següents activitats:

Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què

31

l estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè



atge, li agrada molt



terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar-los als

nys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta



Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què

32

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

2. Quins verbs són els més utilitzats? Anota’ls i assenyala’ls al text amb

color roig.

______________________________________________________________________

3. En quin temps verbal estan els verbs anteriors?

______________________________________________________________________

4. Assenyala amb color blau els adjectius que apareixen a la descripció.

Recorda que aquest tipus de paraules ens indiquen com són les coses o les

persones.

33

ANNEX II

DESCRIVIM AL NOSTRE PERSONATGE

Desprès de posar en pràctica la descripció de Phineas, ara realitzarem la

descripció del personatge que anem a representar al teatre La volta al món en

80 dies. També realitzarem un dibuix del nostre personatge.

Nom del personatge:

___________________________________________________

Tipus de personatge: _________________________

Descripció:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

34

ANNEX III

ESCENA 9

(L'escenari representa la sala d'estar d'un vaixell, amb els seus mobles antics

de fusta i un gran rellotge de paret)

(Narrador) Phileas Fogg i el seu criat (Fix) estaven entre els viatgers del vaixell

"Mongolia". La major part dels embarcats a Bríndisi (Itàlia) anaven a l'Índia,

alguns d'ells s'encaminaven a Bombai mentres que altres a Calcuta. El vent

bufava molt fort (so de vent) i movia de banda a banda el casc del "Mongolia"

Què feia Phileas Fogg durant aquell temps?

- (Fogg) Tant de bo poguera quedar-me quiet, adormir-me i no estar

tan nerviós per aquest onatge (agitant el cap) .

- (Fix) Tranquil Senyor Fogg, prompte o tard arribarem a port i podrà

fer tot el que desitge.

- (Fogg) No puc, he d'estar totalment segur de que aquest fort onatge

no causarà danys a la maquinària.

- (Fix) Vol que vaja a preguntar senyor? (Amb un to tranquil·litzant)

- (Fogg) Si per favor, em seria de gran ajuda.

(Narrador) L'endemà a l'eixida de Suez, el 29 d'octubre, Phileas Fogg no

deixava de donar-li voltes a la trobada que va tindre amb Picaporta (Policia) el

qual s'havia dirigit a ell al desembarcar a Egipte.

- (Fix) No em va enganyar (li va dir a l'acostar-se amb amable

somriure); vostè és el cavaller que va ser tan pacient i em va servir

de guia pels carrers de Suez.

- (Picaporta) En efecte (amb cara de sorpresa). Vos reconec! Sou el

criat d'eixe anglés tan original...

- (Fix) Precisament, senyor.

- (Picaporta) Senyor Fogg. M'alegre de veure-vos a bord. On aneu?

- (Fogg) Al mateix lloc que vosté, a Bombai.

- (Picaporta) Heu fet ja aquest viatge?

- (Fogg) Moltes vegades.

35

- (Picaporta) Llavors, coneixeu l'Índia? (sorprés de que un lladre

haguera viatjat tant).

- (Fogg) Per descomptat que sí.

- (Picaporta) I és curiós aquest país?

- (Fogg) Molt curiós. Mesquites, minarets, temples, faquirs, pagodes,

tigres, serps, baiaderes. (Amb ganes d'acabar la conversació) . Ja

tindrà temps per a veure-ho.

- (Picaporta) Així ho espere, senyor Fogg.

(Narrador) Des d'aquesta trobada, Picaporta i Fogg van parlar junts ben sovint.

L'inspector de policia tenia interés de trobar un moment d’intimitat amb el

senyor Fogg.

(Narrador) El diumenge 20 d'octubre, al migdia, es va albirar la costa hindú. El

"Mongolia" no havia d'arribar a Bombai fins al 22 d'octubre i arribava el 20 la

qual cosa era un avantatge de dos dies des de l'eixida de Londres.

ESCENA 13

(L'escenari està fosc simulant la nit. En aquesta escena ens trobem en la

selva).

(Narrador) Aouda, no havia tingut consciència del que succeeix. L'atrevit

segrest havia sigut un èxit i ella, embolicada en mantes de viatge, es trobava

descansant en una de les coves. Mentrestant, l'elefant, guiat amb molta

seguretat pel parsi, corria amb rapidesa per la selva encara fosca.

Sir Francis Cromarty, que coneixia els efectes de l'embriaguesa, produïda per

la inhalació dels vapors del cànem, no tenia cap inquietud. Però si el

restabliment de la jove índia no inquietava l'ànim del brigadier general, no tenia

la mateixa tranquil·litat al pensar en l'esdevenidor.

- (Sir Francis Cromarty) Heu d'aconseguir traure a Aouda de l'Índia,

no basta només de traure-la de la ciutat.

- (Picaporta) Serà molt complicat traure-la del país, he sentit que

eixos malfactors s'estenen per tota la península...

36

- (Sir Francis Cromarty) Fa no molt vaig escoltar una situació

semblant a aquesta, una altra jove va aconseguir escapar d'ells i

després de travessar 4 ciutats, eixos energúmens la van agafar i la

van matar.

- (Picaporta) I la policia anglesa?

- (Sir Francis Cromarty) (Negant amb el cap) Res... Aquesta gent té

molts contactes...

- (Fix) El més intel·ligent seria agafar el tren en direcció a Hong-Kong,

encara que serà complicat burlar la seguretat.

- (Fogg) (Amb decisió) Tranquil, ho aconseguirem. Idearé un pla...

Unes hores després...

- (Sir Francis Cromarty) (Assenyalant a l'horitzó) Ací la teniu, l'estació

d'Allahabad.

- (Picaporta) Ací podrem agafar un tren cap a Hong-Kong?

- (Sir Francis Cromarty) No... no és una estació principal. Però

podreu agafar esta nit un tren que vos porte a l'estació de Calcuta i,

una vegada allí, agafar un tren cap a Hong-Kong.

- (Fix) (capficat) No m'agrada com pinta açò...

- (Fogg) (recriminant-li) No sigues negatiu Fix, vaig dir que ho

aconseguirem i ho aconseguirem.

- (Sir Francis Cromarty) És la millor opció que teniu. Si aconseguiu

burlar la seguretat d'ambdós estacions, ni Aouda ni vosaltres

correreu perill. M'agradaria acompanyar-vos, però no puc...

37

ANNEX IV REPRESENTEM EL NOSTRE ESTA D’ÀNIM

Una altra vegada m’han tornat a castigar! Ja no

podré anar a l’aniversari del meu amic!

Que guai! Ens n'anem d'excursió la

setmana que ve!

No me’ls esperava! Quin regal d’aniversari més

fanfarró!

Ara mateix em menjaria el pastís de

xocolate de ma mare... mmmm

38

Què bona olor fas! - Ai! No em digues això

que em fa vergonya

M'he tornat a caure en el pati i em dol el

turmell!

He estudiat molt i he tornat a suspendre

l'examen de matemàtiques

el teatre la volta al món en 80 dies

Documents