el tdah a l’escola

EL TDAH A L’ESCOLA

ALFRED OLIVART [email protected]

El TDA-H i el fracàs escolar.

Existiexen varies causes de baix rendiment escolar i el TDAH és una de les més.

HEM DE TENIR CLAR...

FAMILIA ESCOLA

EDUCACIÓ INTEGRAL

BONA PRÀCTICA EDUCATIVA

CONSEQÜÈNCIES DEL TDA-H

A partir dels propis símptomes que comporta el trastorn; és habitual que els TDA-H tinguin problemes en les següents àrees:

• Autoestima• Habilitats socials• Problemes d’aprenentatge• Problemes de conducta

Educació emocional: L’autoestima• El concepte d’autoestima fa referència a aquesta actitud que

desenvolupem tots i totes i que ens ajuda a enfrontar-nos a tots els esdeveniments que van passant al llarg de la nostra vida.

• L’autoestima i l’autoconcepte són dos conceptes que van molt lligats.

• L’autoconcepte fa referència al conjunt de percepcions, autoatribucions,actituds , sentiments i judicis que tenim sobre nosaltres mateixos/as ( la imatge que cada un adquireix de si mateix), mentre que l’autoestima té que veure amb la valoració que fem de les nostres capacitats i assoliments.

Conceptualització de l’autoestima

1. És una avaluació que cada persona efectua i manté de sí mateix/a i indica mesura l’individu es creu capaç, important, digne i amb èxit.

2. És l’actitud favorable o desfavorable que l’individu té cap a ell mateix.

3. Es genera a partir: L’observació pròpia que ens fem a nosaltres. L’assimilació i interacció de la imatge i opinió que

els demés tenen de nosaltres i ens projectem.

Tipus d’autoestima• L’autoestima alta o positiva: Manfesta en diferents

formes que un és “lo suficient bo” o “ lo suficient capáç”. Estarem més disposats a establir relacions positives amb els altres i a rebutjar les relacions destructives.

• La baixa autoestima: Implica insatisfacció, rebuig o menyspreu, per sí mateix, signifca que tots aquells sentiments, coneixements, etc que s’han anat aconseguint no són bastant vàlids en comparació amb els demés. La baixa autoestima busca la seguretat d’allò conegut i poc exigent o pel contrari busca allò massa exigent.

Com afecta l’autoestima als nens amb TDA-H

Existeixen estudis que demostren que els nens/es amb TDA-H es valoren a si mateixos més negativament, amb més problemes, més impopulars i menys feliços que els altres nens i nenes de la seva edat. Més del 50% de nens/es amb Tda-H presenten problemes emocionals com ara sentimens depressius, sentiments de desconfiança, inseguretat o baixa autoestima. Es pot donar per diferents motius

• Acostumen a ser més difícils deducar, d’aquí, que rebin amb major freqüència, una informació negativa sobre el seu comportament i les seves tasques. Massa sovint, se’ls diu “ no cridis”, “ comporta’t” “ això és impresentable” “ torna-ho a fer ja”.

• Sovint se’ls confon amb nens/es mal educats, ganduls, dropos, “ passotes” o “tontos”.

Aquets nens/es creixen sotmesos a un major nombre de fracassos i errors. S’esforcen per fer bé les coses, per agradar als del seu voltant, però els resultats no sempre són satisfactoris i cometen més errors que els altres, tot i haver se esforçat més.

Arrel d’aquest esforç sense èxit, se senten indefensos “ no sé què fer, faci el que faci, fracasso”.

Sovint es troben davant de tasques que exigeixen una atenció o un autocontrol que no estan capacitats per afrontar, augmentant així la seva sensació de frustració o fracàs.

Després de fracassar en algunes tasques, les persones adultes van deixant d’oferir-los responsabilitats per por que no compleixin. El nen/a ho viu com un missatge negatiu que li diu” no t’ho deixo fer, perquè no seràs capaç”, llavors, el nen/a, no se sent competent ni segur d’ell mateix.

Com millorar l’autoestima a l’aula

Que un nen/a tingui baixa autoestima pot fer que els seu rendiment sigui inferior al que voldríem. Per això és important dedicar temps a incrementar-la.

Poden tenir en compte les següents orientacions:

•Acceptar les dificultats que suposa tenir un alumne amb TDA-H dins l’aula.

•Un cop es coneixen aquestes dificultats és més fàcil identificar els esforços per

per part de l’alumne i elogiar-lo quan realitat alguna cosa ben feta.

•Oferir-li major grau de confiança en la seva persona i en les seves competències.

Dir-li: “ ajuda’m, m ‘agrada saber que puc comptar amb tu”.

•Intentar modificar el nostre llenguatge per tal d’evitar el tan temible NO ( “no

Corris, no facis això, no fas res de res! “…)

•Evita l’acusació, la ridiculització i la falta de respecte.

•Potenciar activitats que fomentin la integració social del nen amb TDA-H dins del

grup classe ( treballs en grup, dinàmiques, jocs…)

Per expressar sentimentsnegatius, quan estem enfadats

amb ell, és molt convenient utilitzarLa següent fórmula:

“ jo em sento…”“quant tu fas…”

“ em sento trist quan…”“perquè….”

Jo em sento trist, quan portes la feina bruta, perquè sé que tu si vols

ets molt net i polit.

Recorda aquets 5 punts:

1. Accepta’l! Fes-lo sentir únic, valora’l a ell com a persona i no valoris solament els seus

èxits i competències.

2. Descobreix què té d’especial i digues-li! Practica l’elogi, tenint en compte les seves

dificultats i grau d’esforç. Verbalitza tots els aspectes positius de la seva conducta.

3. “Creu en ell” Ofereix confiança al teu alumne. Proposa-li responsabilitats amb la teva

supervisió i ajut. Pots començar oferint-li activitats en què saps que fàcilment pot

aconseguir èxits.

4. Analitzar els teus missatges. Aquests s’han de convertir en missatges positius que li

indiquin què esperem d’ell ( sense oblidar on són les seves dificultats.

5. Fes ús del llenguatge de l’autoestima. Millora la teva comunicació amb ell. Utilitza un

llenguatge positiu i evita acusacions, ridiculitzacions i comentaris irònics.

TECNIQUES DE L’AUTOCONEIXEMENT

La presentació

Tots els nivells.

Millorar l’autoconcepte dins del grup.

Potenciar l’esperit de cohesió de grup

Tècnica per millorar l’autocencepte i l’autoconfiança davant el grup.

EN BUSCA DEL TRESOR

C. Mitjà, superior i ESO

Es tracta d’una fitxa, on l’alumne ha de trobar gent que tingui els mateixos gustos que ells/a.

Ideal per practicar l’autoconfiança en el inici de les relacions socials. Afavoreix el coneixement dels altres. Conèixer el que tenim en comú. Estimula la cohesió de grup.

Ex. de la fitxa:Busca quatre persones que tinguin el mateix hobbies que tu.Busca a algú que necessiti que li diguis algo bonic.Busca algú que celebri el mateix cumpleanys que tu.

Exemples per treballar l’autoconcepte i l’autoestima a l’aula dins el PAT

LA FLOR EMOCIONAL

Infantil, primària i ESO.

L’alumne fica el nom/foto al centre de la flor. Els més grans, poden fer una autoreflexió sobre cinc qualitats positives.

Després se’ls hi torna a donar, però aquest cop, cinc companys ( els de taula o amics seus) fiquen una qualitat que ells pensen.

Un cop tenim les dos flors, podrem comparar com ens veiem nosaltres, i com ens veuen.

Ideal per afavorir i incrementar l’autoconcepte de cada nen.

Millora les relacions entre els alumnes de la classe.

Exemples per treballar l’autoconcepte i l’autoestima a l’aula dins el PAT

LA BÚSTIA

A tots els nivells.

Els alumnes ficaràn missatges positius cap als seus companys quan ho creguin oportú.

HI haurà un racó estipulat a la classe, on els alumnes podràn dipositar el missatge.

Setmanalment, o quan es cregui oportú, s’obrirà la bústia. Cada nen llegirà el missatge que ha rebut en veu alta.

Exemple de la bústia a P5

Què són les habilitats socials?Podem definir les habilitats socials:

“ com un conjunt de comportaments eficaços en les relacions interpersonals”

Són les conductes que manifestes, en situacions de relació amb altres persones, en la que expresses els teus sentiments, actituds, els teus desitjos o opinions, els teus drets; respectant el dret que tenen també els demés a expressar lo mateix.

Aquestes conductes són apreses. Faciliten la relació amb els altres, la reivindicacions dels propis drets sense negar els drets dels demés. Posseir aquestes capacitats evita l’ansietat en situacions difícils o noves. A més facilita la comunicació emocional i la resolució de conflictes.

En moltes ocasions ens “tallem a l’hora de parlar”, no sabem demanar un favor, ens costa anar sols a realitzar activitats senzilles, no podem comunicar el que sentim, no sabem resoldre situacions amb els amics o amigues, amb la família, etc. Totes aquestes dificultats són base de la carència d’habilitats socials.

Les habilitats socials i TDA-H• No hi ha dades sobre com i quan s’aprenen les habilitats socials, però la

infància és sense dubtes un període crític.

El factor més crític sembla ser el modelat. Els nens/es observen als seus pares i mares interactuant amb ells/es així com amb altres persones i aprenen el seu estil. Tant les conductes verbals ( per exemple somriures, entonació de veu, etc) poden aprendre’ls d’aquesta manera.

L’ensenyança directa “ instrucció” és un altre vehicle important durant l’adolescència.

Les habilitats per a mantenir interaccions socials positives són condicions essencials pel desenvolupament, ja que influeixen en la consecució d’uns nivells adequats d’adaptació familiar social, escolar i personal, així com un autoconcepte i autoestima òptimes en nens i nenes, joves i persones adultes.

Les habilitats socials i TDA-H• Les habilitats socials són les funcions que més afectades estan en el TDA-

H. La dificultat per respondre a les demandes plantejades en la interacció, la baixa tolerància a la frustració i la conducta agressiva, portarà als nens i nenes que pateixen TDA-H, el rebuig i aÏllament social.

Algunes pautes amb els que els/les podem ajudar:

•Observar al nen o nena mentre juga amb altres: això ens ajudarà a entendre què és lo que fa bé i quines són el seus errors alhora de relacionar-se socialment.

•Dissenyar un sitema de senyals per a utilitzar amb el nen o nena en diferent situacions socials: tocar-se l’orella, fer la garxina, tocar-li l’espatlla. Així, els ajudarem a millorar el seu desenvolupament social sense cauar-li vergonya.

Les habilitats socials i TDA-H

• Treballar en un comportament o habilitat social a la vegada: enfocar l’atenció i l’esforç del nen on ena en una sola habilitat per un període de temps. D’’aquesta manera, tot li resultarà menys confós i obtindrà una millor resposta a la seva intervenció.

•Involucrar al nen o nena en activitats de grup, sempre considerant els seus interessos i habilitats.

•Recordi que vostè és un exemple per al seu nen/a: en la mesura en que vostè es comporti correctament, controlant els seus temperament o escoltant amb cortesia, li estarà proporcionant al nen o nena un model positiu, d’habilitats socials apropiades

Com treballar les habilitats socials a l’aula.

Es recomana dur a terme un entrenament psicoeducacional d’habilitats socials, de planificació, afectives, alternatives a l’agressió i dirigides a respondre amb eficàcia l’estrès.

L’entrenament en habilitats socials facilita als nens i nenes a aconseguir els següents beneficis:

•Augmenten les iniciatives d’interacció afectiva i apropiada en els nens i nenes. ES a dir, els nens i nenes es relacionen més i millor uns amb altres.

•Els nens i nenes obtenen més reforç social i satisfacció en les seves interaccions amb iguals i majors.

•Es redueixen les recriminacions verbals i els càsitgs proporcionats per iguals, pares i mares, i professorat. Amb això, també es redueix el nivell d’ansietat i estrès dels i les escolars

Com treballar les habilitats socials a l’aula.

L’entrenament en habilitats socials facilita als nens i nenes aconseguir els següents beneficis:

•Augmenta la capacitat de prestar atenció, concentració i assimilació de continguts curriculars; és a dir, millorar el seu rendiment acadèmic.

•La presa de consciència de disposar d’habilitats per resoldre conflictes interpersonals i el reforç social per comportaments desitjats per pares i mares i professorat, contribuint al desenvolupament d’un bon autoconcepte i autoestima elevada.

•Disminueixen els comportaments agressius i antisocials, lo que fa millorar l’adaptació curricular.

GRUP I: HABILITATS SOCIALS BÀSIQUES.

•Escoltar.

•Iniciar una conversa.

•Mantenir una conversa.

•Formular preguntes.

•Donar les gracies i utilitzar

paraules amables i de respecte.

•Presentar-se.

•Presentar altres persones.

•Fer un compliment.

GRUP II: HABILITATS SOCIALS AVANÇADES.

•Demanar ajuda.

•Participar

•Donar instruccions.

•Seguir instruccions.

•Disculpar-se

•Convèncer als demès

Habilitats socials a treballar

Habilitats socials a treballarGrup III: Habilitats relacionades

amb els sentiments

•Conèixer els propis sentiments.

•Expressar els sentiments.

•Comprendre els sentiments dels

demès.

•Enfrontar-se amb l’empipament de

l’altre.

•Expressar afecte

•Resoldre la por

•Autorecompensar-se

Grup IV: Habilitats alternatives a l’agressió

•Demanar permís

•Compartir alguna cosa.

•Ajudar als demés

•Negociar

•Defensar els propois derts i

autocontrolar-se.

•Respondre a les bromes i no entrar

a les baralles.

Evitar els problemes amb els demés

Habilitats socials a treballarGrup V: Habilitats per fer front a

l’estrés

•Formular una queixa.

•Respondre a una queixa.

•Demostrar esportivitat en el joc.

•Resoldre la vergonya.

•Arreglar-se-les quan el deixen de

costat.

•Defensar un amic/ga

•Respondre al fracàs, fruistació,

missatges contradictoris,

acusacions, pressions de grup...

Grup VI: Habilitats de planificació.

•Prendre decisions.

•Coneixer i actuar sobre la causa del

problema

•Establir un objectiu

•Determinar les pròpies habilitats

•Recollir informació

•Resoldre els problemes segons la

seva importància.

•Prendre una decisió

•Concentrar-se en una tasca.

Dinàmica de grup. Resolució de conflictes

Role- PlayTots els nivells.

Treballar la resolució de problemes habituals en el grup, mitjançant la dramatització i la reflexió en parelles i grupal.

Es proposaran diferents conflictes que poden sorgir ( al pati, a l’aula etc) els nens interpretaran i han de trobar una sol.lució alternativa adient al problema.

EX.

En Pep cau perquè el Marc ha ficat el peu, per traure la pilota i ha caigut el Marc. El Marc està molt enfadat amb el Pep.


Històries d’ases.

A partir de cicle mitjà.

En parelles, se’ls hi donarà la fitxa i han d’extraure la manera en que els dos asses s’entenen per anar a menjar al mateix munt de palla.

Un cop les parelles ho han finalitzat, s’exposarà en el gran grup.

Ideal per treballar i afavorir la resolució de conflictes de manera positiva i dialogant.

Resolució de conflictes. El maneigde la ràbia


La Fortalesa Tots els nivells

Ideal per afavorir la resolució de conflictes, interessos dins el grup i la cohesió grupal.

Es divideix el gurp en dos subgrups. En un estan tres alumnes i l’altre la resta del grup.

El grup dels 3 alumnes, han d’intentar entrar dins la fortalesa, però els altres han d’intentar de manera pacifica i sense violència que no entrin.

Dinàmica de grup. El debat.

El debatDiscussió entre vàries persones per aprofundir sobre un tema determinat. Al debat hi ha d’haver un coordinador que introduix el tema, un secretari que anota les intervencions i el temps d’intervenció de cadascú, els participants que parlen del tema debatut i un moderador que s’encarrega que el debat sigui tranquil, dóna els torns de paraules i centra el tema si algú se surt d’ell. Aquesta dinàmica afavoreix l’ordre i el respecte pel qui parla.

Dinàmica de relació i col.laboració

Dibuix a cegues: Un alumne es tapa els ulls i l’altre el dicta a fer una cara. Un cop finalitzat, s’intercanvien els rols.

El laberint secret: Fem un circuit. Un alumne va amb els ulls tancats i l’altre l’indica el camí.

El domino.

Els trastorns específics d’aprenentatge

• Al voltant del 19 al 26% presentaran un Trastorn d’aprenentatge , és adir que el seu rendiment en lectura,càlcul o expressió escrita és inferior al que s’espera per l’edat, escolarització i nivell d’intel.ligència.

• .És freqüent identificar en aquestes infants dificultats predominantment desatents, ja que són aquests els qui per manca de concentració,organització planificació presenten més limitacions per seguir el curs escolar.

• Tot i no complir criteris diagnòstics de trastorn d’aprenentatge, la gran majoria de nens amb TDAH tindrà dificultats acadèmiques que seran resultat de la seva distracció, impulsivitat i comportament inquiet

Dificultats en la lectura• Omissions: oblidar llegir una lletra, síl·laba, paraula o fins i tot tota una

frase. “Llegeix:“la meu germà té sis any_ “

• Addicions: Afegir lletres, síl·labes o paraules al text que s’està llegint “Llegeix:“les casa dels meus tiets”

• Substitucions : llegir una lletra, síl·laba o paraula per una altra Llegeix:“vaig apropar-me al gos amb cert tambor” (en lloc de temor, Em fa mal el calaix)

• Dificultat davant alguns grups consonàntics com: tr/bl/pr/bl/ t-d/ ll-y/ v-b/ m-n)

• Comprensió lectora deficient que es tradueix en una mala comprensió de textos escrits, (lectures) o comprensió deficitària de les instruccions que acompanyen a les tasques

Dificultats lectura II

• Desgrat o rebuig davant la lectura, sovint per fatiga, fracassos anteriors o per la mateixa dificultat que comporta mantenir l’atenció davant de tasques llargues.

• Lectura lenta, “sil·labejada” o precipitada

• En gran grup, es sol perdre, davant la demanda del mestre per a que continuï llegint.

Tècniques de millora de la lectura

Motivar l’alumne amb textos breus, senzills, visuals i amb opcions atractives de resposta ( jocs, dibuixos, inventar un títol, respostes múltiples, joc de preguntes i respostes...)

Anar augmentant progressivament l’extensió i la dificultat del text

Rutina diària a llegir targetes que continguin paraules amb els grups consonàntics que tenen dificultats.

Cabra, sobre, marbre, plat, plou, paret, sed, beure, veure...

Premiar tot esforç positiu envers la feina.

Encerclar/pintar les accions a realitzar en un enunciat.Classifica aquestes paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

Lectura compartida entre iguals o internivell ( padrins de lectura)

Assajar prèviament amb l’alumne la tasca a fer davant el grup, per fomentar la seva autoconfiança.

Tècniques de millora de la lectura II

• Utilitzar un metrònom per evitar el sil.labeig o la precipitació. Incrementant la velocitat a mesura de la pràctica del text.

• Lectura cronometrada “al millor de dos “per augmentar la velocitat lectora

• Abans d’una lectura grupal, llegir de forma individual, una o dues vegades, per agafar seguretat davant la lectura.

• Davant la lectura grupal, utilitzar un cartó assenyalador, perquè no es pugui perdre durant la lectura.

• Acords previs: Saber prèviament, quin fragment ha de llegir en la lectura grupal, augmentarà el nivell d’atenció durant la lectura.

Tècniques de millora de la lectura III

• Utilitzar jocs de taula que impliquin llegir. Cluedo, joc de pistes, pictionary,joc de rol....

• Llibre-joc: Llibres de passar d’una pàgina a l’altra segons el final que es vulgui ( com una gimcana)

• Reforçar la lectura ben feta de paraules, per tal de motivar a fixar-s’hi.

• Permetre temporalment, l´’ús d’un assenyalador que ha de ser retirat progressivament.

• Fer un llistat de “ paraules maleïdes.”

AUTOINSTRUCCIONS PER LA LECTURA COMPRENSIVA

1.Respirar profundament abans de començar.2. Començar a llegir a poc a poc i parant-me als punts.3. Llegir una pregunta.4. Llegir cada una de les respostes possibles i anant eliminant

les que no siguin. 5. Si trobo o penso més d’una resposta possible, tornaré al

text a buscar la resposta correcta.6. Per trobar la resposta ràpidament, em quedaré amb una

paraula clau i ho buscaré al text.7. Quan estic segur de quina es la resposta, la subratllaré i

l’escriure o ficaré una creu a la resposta correcta. 8. Continuo a la següent pregunta.

Dificultats en l’escriptura.• Unió de paraules. « aveure , lhospital, acasa,…»

• Fragmentacions « Des prés, ales hores, da munt,… »

• Addicció de lletres “ trornar” “didferent” ( diferent)

• Omissió de lletres, síl·labes o paraules abil (abril) semana (setmana)

• Substitució de lletres, síl·labes o paraules “llallus”

( iaios) llent ( gent) max (maig)

Dificultats en l’escriptura IIRepetició o rectificació de síl·labes o paraules tortornarem, airhir

Dificultats en la psicomotricitat fina, la qual comporta problemes en fer-se els cordons, pintar sense passar-se de la linia....

Poden fer lletra molt gran o molt petita i desorganitzada, a no ser que apretin molt, però llavors es cansen

Major nombre de faltes ortogràfiques : Els hi costa memoritzar les normes ortogràfiques i la seva falta d’atenció durant les tasques, fa que tinguin més faltes d’ortografia.

La repetició de les normes « la letra con sangre entra » no serà útil.

Tècniques de millora de l’escriptura• Lletrejat de paraules una estona al dia.

• Plantilles de doble o quàdruple línia per millorar la cal·ligrafia.

• Adaptadors de bolígraf i llapis per millorar el traç

• Subratllar les paraules que ha escrit malament i anotar-les en un registre.

• Dictat de paraules.

• Activitats enriquidores. Utilitzar les paraules que ha escrit malament utilitzant frases on surti ell i/o el seu món pròxim.

• Treballar el vocabulari amb activitats multisensorials: jocs tipus “el penjat”, elaboració dediccionaris propis o lletrejat de paraules sobre superfícies rugoses -sorra, farina, a l’esquena de l’altre,

Tècniques de millora de l’escriptura II

• Petites còpies diferides. Primer ho llegeix una o dues vegades i tot seguit ho copia, vigilant de no cometre cap error ortogràfic ni gramatical.

• Proporcionar temps als nens, per corregir la seva pròpia grafia o la dels seus companys, avaluant l’activitat in situ.

• Dictar cada paraula lentament, exagerant o allargant els sons, ja que permet als alumnes, retenir amb major facilitat, la seqüència, mentres escriuen.

• Reforçar una postura corporal correcta, el nen ha d’estar ben sent i orientat a la taula.

• Comprovar si el nen utilitza sempre la mateixa mà, per escriure.

• Evitar el desenvolupament d’hàbits gràfics incorrectes, de la forma més ràpida i eficaç possible, perquè una vegada s’assimilen i es cronifiquen els mals hàbits, es tornen molt difícils de eradicar.

• Ensenyar-li i instruir-lo a realitzar correctament els treballs, sense taxons i borradures. Pautes clares i de diferents colors

Tècniques de millora de l’escriptura III

• Si el nen té problemes de lateralitat, estaria bé, marcar de color vermell l’esquerra i de color blau la dreta.

• Tenir un racó a l’aula, on exposar bons models de treballs dels membres de la classe.

• Proporcionar estímuls i/o oportunitats per realitzar escrits. Ex. El periodista de la setmana, un diari de la classe, la revista escolar….

• Ensenyar-li alternatives per aquelles paraules que utilitza amb excés, i reemplaçar-les per unes altres més interessants.

• Descripció de seqüències, imatges, cartells publicitaris, espots publicitaris.

• Crear una xarxa de correspondència entre alumnes de la mateixa/ diferents classe i/o nivell, mitjançant el correu electrònic, o cartes.

• Realització d’un diari personal. Pràctica reflexiva del seu estil d’aprenentatge i la seva consciència sobre l’esforç.

AUTOINSTRUCCIONS PER LES DIFICULTATS DEL GRAFISME

1. Estic ben sentat?2. Tinc el paper en la posició adequada?3. Agafo el llapis correctament?4. On son els marges? Per on començo?5. Faig la mateixa lletra?6. Deixo espai diferent entre paraules i línies?7. Mantic els marges.

Exemples reals

Mural de les endevinalles Els peridodistes de l’escola

Mostrari padrins de lectura

Dictats entonatsEl periodista de la setmana

Mostres d’activitats

El treball per projectes.

Exemple Educació Infantil P-5 Exemple Cicle Mitjà.

Instruccions visuals

LES TAC I LA LECTOESCRIPTURA.

• No podem oblidar que estem educant infants dels segle XXI i que les necessitats són diferents a les que hem viscut al llarg de la nostra pròpia experiència discent. Tenint en compte que vivim en “la societat de la informació, de la tecnologia i de la immediatesa”, el mestre ha d’apostar per les TAC com a recurs primordial en la seva tasca ja que li permet arribar a tot l’alumnat. En comptes de considerar-les com un obstacle, ha de creure en les seves oportunitats perquè, entre d’altres aspectes, és la manera de fer front a les dificultats d’aprenentatge diverses. És, per tant, lògic que l’escola es vinculi amb la manera com els nens i les nenes estan acostumats a rebre la informació (de manera molt visual i real).

• http://www.youtube.com/watch?v=s4MzOvaEWzA&feature=player_embedded#at=284

• http://www.youtube.com/watch?v=yNBEtKT2kcY&feature=player_embedded#at=48

http://www.youtube.com/watch?v=yNBEtKT2kcY&feature=player_embedded#at=48

http://www.youtube.com/watch?v=yNBEtKT2kcY&feature=player_embedded#at=48

Dificultats en el càlcul matemàtic.

• Pobre comprensió dels enunciats • Dificultat a l’hora d’identificar l’operació a realitzar.

• Dificultat d’abstracció de conceptes matemàtics

• Errors en el càlcul mental.

Tècniques de millora pel càlcul matemàtic

• Autoinstrucció davant dels enunciats dels problemes: Davant del problema subratllo les dades i encerclo la paraula clau o paraules clau que m’identifiquen l’operació.

• Davant enuciats matemàtics: Autoinstrucció: Dades, què em pregunta?, decidir l’operació i repassar si està correctament.

• Autoinstrucció pel reconeixement de l’operació: Sumar = POSAR coses (+) Restar = TREURE coses (-) Multiplicar = POSAR coses (+) MOLTES VEGADES (x) Dividir = REPARTIR coses (:)

• Exercicis on només l’alumne ha d’identificar l’operació i no se li exigeix la resolució completa del problema.

• Cada signe pot tenir el seu color.

• Proposar-li enigmes on el nen tingui de descubrir el que ha de fer, mitjançant pautes visuals.

Tècniques de millora pel càlcul matemàtic II

• Manipulació de material o representació gràfica de les dades

• Ús dels dits per fer càlcul mental.

• Representació mental dels nombres.

• Activitats enriquides: proporcionar a l’alumne, activitats on les persones implicades són nens i nenes de la classe. Així millorarà en atendre millor el càlcul mental.

• Entrenament de calcul mental diàri. Començar amb operacions simples ( 3+2, 6+4, 7+2) per tal de comenci a agafar seguretat en el càlcul, i així, no utilitzar els dits.

• Ús de les TAC: jclic, programari xtec. Molts recursos tecnològics per poder abordar aquestes dificultats dins l’aula.

• Treballar per racons cooperatius. Potenciar l’aprenentatge entre iguals. Competència aprendre a aprendre.

Tècnica del STOP• Una estratègia que s’ha mostrat molt efectiva amb

els nens amb TDAH pertreballar la resolució dels problemes matemàtics, és l’aplicació d’autoinstruccions com la següent :

• Podem utilitzar aquest senyal quan el nen s’hagi d’aturara pensar abans de procedir a fer qualsevol tasca. Aquestsenyal, confeccionat amb paper o cartró, té escrits aldarrera els següents passos:

• 1. PARO : voldrà dir « deixo el llapis sobre la taula,

encara no el necessito »• 2. MIRO: “observo tot el full i llegeixo tot el que hi

apareix”• 3. DECIDEIXO: “subratllaré les dades i buscaré la

paraula clau que em diu el que haig de fer... crec que és una suma”

• 4. SEGUEIXO: “ara ja puc agafar el llapis i fer el que he decidit: faré una suma”

• 5. REPASSO: “torno a fer l’operació més a poc a poc, comprovant el resultat i em pregunto si aquest té sentit”

Recordem elogiar-lo de forma especial, ja que aquest exercici,per a un nen impulsiu, acostumat a fer-ho tot de forma ràpida,suposa esforç molt important.

Guies visuals per les operacions bàsiques.

Breus anotacions• Entre el 40% i el 60% de nens-adolescents amb TDA-H

impulsius/ hiperactius – presentaran simptomatologia pròpia del Trastorn Oposicionista o Negativisme Desafiant, essent aquest, amb gran diferència, el que es presenta amb major freqüència.

• Entre el 20% i el 40% de nens-adolescents desenvoluparan un TDA-H amb Trastorn de conducta disocial. En general, els problemes més comuns de conducta que presenten són les mentides, els robaments, les “campanes” i, en menor grau, les agressions físiques.

Quan sorgeixen el problemes de conducta?

• La tasca es difícil i avorrida.

• Se li exigeix un treball per un període de temps prolongat.

• Hi ha poc control (patis, classes, espais oberts, excursions, transicions d’aules...)

• es realitzen canvis d’activitats que el nen o adolescent no controla.

• El nen no sap què s’espera d’ ell.

• Només se li recorden els errors, no se l’accepta tal com és.

• No se’l respecta (se’l crida, amenaça,...).

• És castigat en excés.

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALS• L’objectiu és aconseguir una autonomia progressiva del

nen en la regulació del seu comportament a nivell:

• Físic: hàbits, ordre, col·laboració.

• Cognitiu: discriminació de la informació rellevant de la irrellevant, autoavaluacio, autocorrecció, selecció de les estratègies més adequades a cada situació.

• Emocional: autoconcepte i autoestima positiva i relacions sanes i satisfactòries amb l’entorn.

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques de modificació de conducta. AUGMENTAR CONDUCTESAUGMENTAR CONDUCTES

REFORÇ POSITIU

-Aplicar reforçadors positius davant una conducta positiva i que volem que es repeteixi.

-Elogiar sempre de forma sincera i vertadera (“com que sóc conscient que això li costa: li dic”)

-S’ha de donar davant una conducta concretaI clara. Si cal, especificar-la.

-Perquè sigui més efectiu el reforçador s’ha de donar in situ.

Exemple:

Quan el/la nen/a estigui ben assegut i fent allò que dessitgem,li farem un somriure si ens mira,o

li tocarem el braç


RETIRADA DE REFORÇOS NEGATIUS

Retirar els reforzadors desagradables una vegada ha realitzat una conducta deseada.

Recompencem l’esforç realitzat, retirant quelcom desagradable per ell/a.

Exemple:

Si fas bé els tre s primers exercicis, no tindràs que ferl’últim.

Si aproves els examens oralsno els faràs per escrit.


EL SOL DELS DESITJOS

-A tutoria, juntament amb el tutor i el grup classe,cada alumne farà una pràctica reflexiva de la Setmana o quinzena.

-Se li donarà un raig ( tros de paper de color) on haurà de proposar-se un objectiu a millorar durantel temps que pactem.

-Es penjarà cada raig en un racó de la classe.

- Es repassaràn els objectius, cada vegada que el mestre/professor ho consideri oportu, o en aquelles situacions que l’alumne no ho compleixi.


ECONOMIA DE FITXES O PUNTSEs pot utilitzar, en el cas que

es vulgui modificar una o més d’una conducta a la vegada

-Es donarà un punt, fitxa o element establert ( gomets, estrelles...), cada vegada que es compleixi un objectiu pactat.

-La revisió dels objectius pactats es revisarant amb el nen al davant, i si no les ha fet com ensho pensavem, tindrà un punt negatiu i el refor-çarem amb una lloança.

-Els punts es bescanviaran per un premi d’unallista confeccionada prèviament, on cada premitindrà un valor.

-Es farà un quadre de registre, on es penjaràen un racó de l’aula, per tenir constància i presència per el nen.

Llista de premis setmanals:

25 punts: Nota positiva felicitant el en i premi a escollir de la caixa de sorpreses.

24-22 punts: 10’ joc lliure.

21-20 punts: Encarregat

19 punts: Controlador de fila

18: Enganxina gran

17: punts: Encarregat esborrar la pizarra.16-15 punts: Caramel

Exemple: Economia de puntsNom: _______________________________________ Curs: ________________ Setmana: ____________________

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES TOTAL

Quan arribem: Deixar els estris al seu lloc ( jaqueta, motxilla) i preparar-nos per fer l’activitat

1 0 1 1 0

Aixecar la mà abans de parlar

1 0 0 1 1

Portar els deures fets nets i polits

1 1 0 0 1

Anotar els deures a l’agenda.

1 0 1 0 1

No deixar-se el material.

1 0 1 0 1

Total 5 1 3 2 4 16 punts

Exemple II: Treballem i ens portem bé

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques de modificació de conducta. REDUIR CONDUCTES CONDUCTES

EXTINCIÓ

-Deixar de recompensar conductes, ignorar-les, per tal que desapareguin.

-Mantenir-se ferm: no mirar, no escoltar-lo, no Gesticular, no dedicar-li cap mena d’atenció.

-Quan el nen fa la conducta adequada, es-reforça

- No es pot utilitzar si la conducta pot comportar danys al propi nen o als altres companys que resten a la classe.

Exemple: L’alumne s’asseu malament per tal

De cridar l’atenció.

S’ignora la conducta fins que al Final el nen no es sent reforçat i

Calla.

Seguidament es reforça la conducta d’estar callat.


TEMPS FORA

-Es tracta d’aïllar el nen/a a un lloc sense estímuls amb l’objectiu que no obtingui reforçadors que puguin manternir la conducta inadequada, a fi que desaparegui.

-Aplicable a infantil i primària.

- Immediatament després de la conductaExpliar que la conducta no és adequadaI que per això estarà – minuts “ al racóde pensar”, per reflexionar sobre la conducta.

-Quan finalitzi el temps, es convidarà a tornar amb la resta.

-El temps dependrà de l’edat: 1 minut per any. MAI NO MÉS DE 10 minuts.

-El temps començarà a contar quan estigui quiet i tranquil, NO ABANS.

Exemple:

L’alumne s’asseu malament per tal de cridarl’atenció.

S’aplica l’extinció però la resta de companysel reforcen imitant-lo, o dient-li que es divertit

En aquest cas l’extinció no funciona, perquè s’està reforçant la conducta per

part dels alumnes


SOBRECORRECCIÓ

-Consisteix en fer repetidament la conducta correcta Exemple:

Quan entra en una classe a Demanar quelcom, entra sensetrucar la porta i tot “reboltós”.

Se li tornarà a demanar que surtide la classe i torni a fer l’acció de la manera més correcta.


El càstig:• És l’última opció a acotar.

• Per conductes molt negatives i poc freqüents.

• Ha de suposar una senyal per a que el nen/a se n’adoni que ha traspassat el límit imposat a una conducta.

• Ha de tenir relació amb la infracció ( si embruta algo, ho neteja).

• Si s’aplica s’ha de fer SEMPRE que apareix la conducta.

• Si s’aplica, s’ha de combinar amb el reforç positiu de les conductes oposades.

• El càstig social pot ser perjudicial i contribueix en disminuir l’autoestima.

• El càstig físic, enra ràbia i odi, també frustració.

• Si un nen respon únicament a càstigs sever, alguna cosa falla.

• Posar límit a una conducta, no és “fastiguejar” al nen/a.

• Eliminar una activitat agradable i el temps fora es pot utilitzar.

• El no ensenyar la conducta correcta, només pot eliminar-la.

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives

ENTRENAMENT EN AUTOINSTRUCCIONS

Verbalitzar les instruccionsen veu alta, que servirande pauta per ensenyar a pausar de manera refelxiva

Ajuden a evitar el processament impulsiuDe la informació

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives. L’AUTOCONTROL

EL SEMÀFOR

VERMELL: Enrabiats, enutjats. Perill a perdre elControl.

TARONJA: nerviosos, moguts, una mica enfadats

VERD: Tranquils, contents, alegres, amb ganes.


EL SEMÀFOR II

Vermell: ATURAR-SE, quan tenim sentiments de ràbia, i volem agredir algú ( com un vianant quan està vermell el pas)

Groc: PENSAR, un cop aturat. Ens donarem compte del problema.

Verd: SOLUCIONAR-HO. ( si algú es dona temps per pensar poden sorgir alternatives o solucions al conflicte. És l’hora d’escollir la millor opció

Aquesta tècnica està especialment indicada per treballar l’autocontrol de les emocions negatives: Odi, ira, agressivitat, impulsivitat davant la reacció...

Indicada per treballar la bona convivència educativa.

Es pot penjar cartell per tota l’escola, o aquells on es preveu major conflicte.

Passos:•Associar els colors a les emocions.•Autoconeixement d’un mateix.•Conèixer tècniques d’autocontrol.•Primer amb el mestre, mitjançant el Role-Playing i desprès sols.


• Imagina’t que tens una llimona a la teva mà esquerra. Ara intenta exprimir-lo i traure-li tot el suc que sigui possible. Sents la tensió a la teva mà i peu esquerra, i augmentant a mesura que el vas expriment. ARA, DEIXA’L CAURE. Fixa’t en com estan de relaxats els músculs.

• Agafa un altre llimó i intenta exprimir-lo. Exprimeix-lo més fort que la primera vegada, MOLT BÉ. Ara tira el llimó i relaxa’t. Fixa’t amb lo bé que se sent la teva mà i el teu braç quan estan relaxats.

• VENGA, una altra vegada.. ( Repetir el mateix amb el braç

EXPRIMINT LLIMONS


• Aquesta tècnica, dirigida a nens des de preescolar fins a 2n. de primària, té com a objectiu afavorir l’autocontrol i la relaxació davant de situacions estressants o que li generen ràbia. En l’aplicació de la tècnica cal tenir encompte:

• L’educador parteix de l’explicació d’un conte per tal que el nen s’identifiqui amb el personatge que el protagonitza.Davant d’una situació potencialment estressant, el mestre diu la paraula “tortuga”, el nen adopta una posició prèviament entrenada (imitant la tortuga introduint-se dins la seva closca- barbeta al pit, mirada al terra, braços i punys tancats i en tensió, estirats al llarg del cos) compta fins a10 i procedeix a relaxar de nou tots els seus músculs.

• Cal que el mestre reforci o premiï aquest entrenament o posterior aplicació, per tal que el nen s’animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma quan se senti inquiet o davant de situacions que li resultin de difícil control.

LA TÈCNICA DE LA TORTUGA


LA MALETA VIATGERA DE L’AUTOCONTROL

-Comptar fins a 10 o 20

-Apretar els punys o quelcom que tingui a les mans.

-Respiració ( inspirem pel nas, expirem per la boca).

-Mullar-se la cara.

-Escoltar música tranquil·la.

-L’esport com a mitjà de relaxació.

-Exercicis de relaxació: yoga, tai-chi…

AUTOCONTROL

ALGUNES ORIENTACIONS DAVANT DE SITUACIONS CONCRETES

• S’ AIXECA SOVINT:

•Recordar la norma abans de començar “ningú vindrà a la meva taula si no té la feina acabada, qui tingui un dubte que aixequi la mà i jo m’acosto”.•Pactar un senyal entre el mestre i l’alumne que li recordi la norma de forma privada.•Reforçar la conducta correcta (apropar-se i dir “m’agrada veure’t assegut, sé que faràs una bona feina”) i ignorar la incorrecta •Elaborar un sistema que li doni l’oportunitat de posar-se dret i caminar (dibuixar un espai a terra, donar un càrrec...).•Entrenar-lo lo a estar uns minuts treballant autònomament (si és capaç d’estar assegut uns minuts pactats durant la tasca, podrà realitzar després una activitat que li agradi).•Aplicar la conseqüència més lògica en cas d’incomplir la norma (per exemple, temporalment perdrà el privilegi de seure).

INTERROMP CONSTANTMENT:

• Oferir la norma per escrit o a través d’un dibuix en un lloc visible(“per intervenir cal estar en silenci, ben assegut a la cadira i amb la mà aixecada.

• Pactar amb el nen senyals silenciosos com a recordatori (tocar,mirar, picar l’ullet) i mantenir-se sovint proper a ell.

• Aprofitar algunes situacions amb d’altres nens per mostrar el modelcorrecte (“a veure a qui pregunto... a l’Albert que està assegut, ensilenci i amb la mà aixecada”).

• Reforçar la conducta correcta, sempre que aquesta es doni o s’aproximi “m’agrada que la Marta recordi que ha d’aixecar la mà i esperar que jo li digui que parli. Gràcies Marta”.

• En cas que el nen continuï interrompent, oferir petits recordatoris dela norma i ignorar la conducta. (“Ara és el teu torn d’escoltar i el meude parlar. Si vols dir alguna cosa, estigues en silenci, ben assegut i aixeca la mà”).

• Podem donar al nen impulsiu un petit marge d'interrupció, pactant prèviament amb ell una interrupció legal (com per exemple, que ens pugui dir: “Senyo, quan puguis...”). Posposant la interrupció l’ajudem a adquirir un major autocontrol, doncs el forcem a contenir-se,alhora que aconseguim disminuir el número d’interrupcions.

• Als nens poc autònoms els podem oferir un mitjà addicional per reclamar ajut (el nen pot disposar d’una targeta vermella que situarà sobre la taula quan necessiti l’ajut del mestre).

MOLESTA ELS COMPANYS DE TAULA:

• Asseure’l amb un company que presenti un bon model de comportament.• Dedicar un temps personal a parlar sobre els sentiments que generaen el company/ companys quan envaeix el seu espai, els interromp,parla en excés...• Oferir un espai per a ell sol on pugui treballar tranquil·lament,presentant-

li aquest com un “lloc per treballar tranquil” i no un “lloc perquè no molestis”.

• Elogiar-lo mitjançant l'alabança específica quan treballi correctament amb els seus companys (“m’agrada la forma en quèen Carles està treballant amb el seu company”).

• En cas d’incompliment podem aplicar, per exemple, el Temps-fora sota la següent consigna: “ neix-te al teu company quan creguisuque podràs treballar en silenci”.

PERD EL CONTROL,CRIDA,DESAFIA... • Si perd completament el control, cal retirar-lo de l’aula.• Si el nen/jove desafia: inicialment es poden oferir altres alternatives de solució (“està bé, si no ho vols dibuixar, escriu-ho”), en cas que aquestes no donin resultat convé no confrontar -se ni entrar en lluita de poders (“aquí qui mana sóc jo!!”), mantenir-se ferm i no caure enlamentacions (li diem: “després en parlem”,

ignorem els seus comentaris i continuem l’activitat), no agredir (ni físicament ni verbalment).

• Posteriorment al desafiament, dedicar un temps personal a parlar-ne, deixant que s’expliqui, escoltant-lo atentament, cercant conjuntament solucions per a un altre moment, orientant-lo,recordant-li els límits i respectant-lo en tot moment.

• Novament es pot aplicar el temps-fora com a tècnica per reduir aquest comportament.• Cal evitar l’abús de l’expulsió de l’aula, doncs aquesta estratègia no afavoreix

l’autocontrol del nen amb TDAH. Com a alternativa pactem amb ell tres advertiments. Sota el primer s’aixeca i es manté dret al costat de la cadira, sota el segon es manté dret al final de la classe i només sota el tercer abandona l’aula

“VA COM UNA MOTO”:

• Reforçar en tot moment la bona conducta (per exemple, quancamina de forma tranquil·la pel passadís o quan respecta la Fila durant el menjador).• Ignorar algunes conductes inadequades moviments, xerrar en veu baixa,sorollets…)• Permetre un alleugeriment per a la tensió física (guixar un full,esborrar la

pissarra, anar a buscar alguna cosa, anar a beure aigua...).• Ensenyar tècniques d’autocontrol (Tècnica de la Tortuga*) i relaxació

(respiració profunda).• Pactar prèviament amb el nen senyals de recordatori per aplicar les

tècniques d’autocontrol o relaxació.• Intentar preveure moments clau on sabem fàcilment que perd el control:

moments de transició, tasca poc planificada, avorriment,moments sense activitat a fer...

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives. L’autoavaluació conductual reforçada

FITXA AUTOAVALUACIÓ REFORÇADA. Pri- ESO

COSES QUE SE’M DONEN BÉ

COSES QUE NO SE’M DONEN BÉ

QUÈ PUC FER PER SOL.LUCIONAR-HO

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Cognitives. L’autoavaluació conductual reforçada

Autoavalució Reforçada

FITXA AUTOAVALUACIÓ REFORÇADA. Pri- ESO

QUÈ HEM FET AVUI? 1. Deixar les coses 2.Assentar-me correctament.

3.

4.

5.

6.

El contracte de comportament

Tant a primària com a secundària.

És de força utilitat per eradicar conductes negatives i/o destructives.

Ha de contenir una recompensa a curt termini, per motivar-lo a continuar seguint la norma.

El podem tenir penjat a la paret, com a suport visual.

NOM: DATA: QUÈ HA PASSAT: PER QUÈ HA PASSAT:

QUÈ HA PASSAT DESPRÉS:

COM M´HE SENTIT: SOLUCIONS: EM COMPROMETO A: SIGNATURA:

Un altre exemple més senzill de fer.

Indicat per alumnes de secundària.

TÈCNIQUES COGNITIU-CONDUCTUALSTècniques Conductuals a secundària.

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica T- 11 "Conca de Barberà"

SIGNATURES D´ACORD: , D DE 200 .

Fases de la mediació escolar a secundària.• 1. Presentació.• 2. Primera fase de contacte: Mantenir reunions per separat per valorar la

situació.• 3. Mediació amb tots els assistents.• 4. Presentació i regles del joc.• 5. Versions de les visions del subjecte, amb un llenguatge assertiu i gens

agressiu cap a l’altra persona.• 6. Les dos parts han de ser escoltades.• 7. Aclarar el problema:punts de coincidència, divergències...• 8. Cerca creativa de sol.lucions i valoració de les mateixes per les parts

implicades.• 9. Arribar a acords.• 10. Aclarar acords, perquè puguin ser equilibrats i possibles.• 11. S’han d’anotar en una acta com acords i establir un procediment de

revisió i seguiment.

Em de recordar que la mediació ha de ser voluntària per part de les persones implicades.

Suggermients per la mediació escolar

1. Programar sessions de dramatització (per a la formació i per a la difusió).

2. Valoració conjunta de les trobades realitzades amb la parella amb qui s’ha conduït la mediació.

3. Formació de parelles en les quals una persona tingui molta experiència i l’altra s’estigui iniciant.

4. Compartir lectures formatives.

5. Assistir a jornades o activitats de formació.

6. Realització de trobades periòdiques de tot l’equip per valorar globalment el funcionament del servei

de mediació, introduir canvis i millores.

7. Analitzar entre tots i totes algunes de les situacions mediades, vetllant al màxim per la

confidencialitat de les persones implicades.

8. Establir contactes amb altres centres on hi ha servei de mediació.

9. Preveure una matèria optativa de formació de mediadors i mediadores.

10. Preveure activitats dels diferents blocs de continguts per a les tutories.

ALGUNES PISTES PER ORGANITZAR LA MEDIACIÓ ALGUNES PISTES PER ORGANITZAR LA MEDIACIÓ Algunes preguntes clau i opcions possibles que ens podem plantejar són: 1.A qui oferim el servei? Es pot acotar l’oferta de mediació 1r-2n de l’ESO, encara que també es pot obrir a tot l’institut. És freqüent que el servei s’ofereixi només a l’alumnat, reservant per més endavant les mediacions professor/alumne. 2.Quins conflictes mediarem i quins no? Sempre costa delimitar quins conflictes no són mediables. Pot ser que el cap d’estudis del centre estableixi uns límits clars, de no ser així també pot ser que el coordinador/a faci de filtre i de referent, de manera que quan algú es trobi en una mediació complexa li pot comunicar. 3.Quins espais adequarem com a sala de mediació? Les trobades de mediació no han de complicar l’ús dels espais al centre. El millor lloc serà un espai assequible, tranquil i l’ús del qual no generi conflicte (idealment). Qüestions pràctiques: qui té la clau d’accés, quina altra funció té aquell espai, tothom el coneix bé, té connotacions negatives...

Amb un cartell indicatiu, algun pòster, taula i cadires, fulls d’enregistrament de la trobada, llibret de mediació, plantes...

5.Com formem les parelles? Hi ha mil i una possibilitats, des de no formar parelles i deixar que les persones en conflicte triïn els mediadors (inconvenient: en període de pràctiques ens interessa que tothom pugui fer alguna mediació) fins a formar parelles estables que estan a disposició un dia concret de la setmana (facilita molt l’organització). A l’hora de constituir les parelles, per ara s’acostuma a treballar alumne i professor o PAS, les famílies participen depenent de la seva disponibilitat horària (la comuniquen al coordinador). L’elecció de parella es pot realitzar de viva veu i comú acord, a l’atzar, a indicació del coordinador/a o atenent a d’altres prioritats. 6.Quin serà el calendari de funcionament del servei? Evitem la interferència del servei de mediació amb les activitats acadèmiques, per això programem les trobades en estones d’esbarjo o quan no hi ha classe. Els horaris de les diferents etapes varien? Cal tenir-ho present. El servei de mediació funciona a partir del dia que l’iniciem i fins a finals de curs. 7.Com donarem a conèixer als companys i companyes del centre que quan tinguin un conflicte poden sol·licitar mediació?

Taula de registre per la difusió en el centrePodem fer cartells, publicar-ho a les revistes, comunicar-ho a les

reunions, passar per les tutories, penjar un cartell a cada aula... Com organitzarem aquestes tasques?. 8.Com s’accedirà al servei de mediació? Les persones que necessiten mediació poden sol·licitar-la a través de qualsevol persona mediadora, els tutors i tutores poden recomanar als alumnes que vagin a mediació, membres de l’equip directiu que han de gestionar un conflicte poden oferir la possibilitat d’intentar una mediació... Sempre es transmet aquesta demanda al coordinador o coordinadora que adjudica dia, hora i mediadors i s’encarrega de comunicar la celebració de la trobada a les persones en conflicte i a la parella mediadora. Alguns centres elaboren fulls senzills per tal de recollir i traspassar aquestes informacions, mentre que d’altres ho fan de viva veu. Com més àgil sigui el procediment millor. No sempre és fàcil que les persones en conflicte confiïn en el servei de mediació. Caldrà que els mediadors i mediadores no deixin escapar cap oportunitat per animar els companys i companyes a “provar” la mediació, encara que sigui per petits conflictes. Del que es tracta és de fer pràctiques.

PLA DE DIFUSIÓ DEL PROGRAMA DE MEDIACIÓ AL CENTRE Actuació Alumnes responsables Professor/a responsable Data

Exemple full d’enregistrament de la trobada de

mediació

TROBADA DE MEDIACIÓ PARTICIPANTS: A: B: Mediador/ a: Mediador/ a:

DATA:

QUÈ TENIM ENTRE MANS? (resum de la situació):

QUÈ DECIDIM? (resum de l’acord o consens):

REVISIÓ: DATA: Ho complim?

Funciona?

Ha millorat la nostra relació?

S’ha arreglat el problema?

Signat (A):

Signat (B):

Signat mediador/ a: Signat mediador/ a:

ACORD PER LA MILLORA DE LA NOSTRA VIDA A L’INSTITUT Reunides d’una banda les alumnes: -A P -A G junt amb el psicòleg de l’EAP (), amb l’objectiu d’arribar a un acord per a millorar la relació entre les alumnes A P i A G, acorden el següent: 1/ NO CREURE ALLÒ QUE DIUEN ALTRES PERSONES SOBRE NOSALTRES (NO FER CAS SI EM DIUEN: “L’A DIU QUE TU...” NI “L’ DIU QUE TU...”). 2/ NO FER QUE LES NOSTRES FAMÍLIES ES BARALLIN PELS NOSTRES ASSUMPTES. LES NOSTRES FAMÍLIES JA TENEN MOLTES PREOCUPACIONS. 3/ LES NOSTRES COSES ÍNTIMES MILLOR NO EXPLICAR-LES A QUALSEVOL PERSONA. 4/ TENIR MÉS PACIÈNCIA L’UNA AMB L’ALTRA. 5/ RESPECTAR-NOS MÚTUAMENT (L’A A L’A I L’A A L’A). 6/ NO DIR COSES QUE FEREIXIN ELS SENTIMENTS DE L’ALTRA COMPANYA. 7/ INFORMAR D’AQUEST ACORD AL TUTOR, I DEMANAR QUE ENS AJUDI. 8/ REVISAREM AQUEST ACORD CADA 2 SETMANES, DE MOMENT. Signat:

MESTRE/PROFESSOR/PSICOPEDAGOG

A P A G DATA:................................................................

Full de seguiment comportament disruptiu a l’aula PERÍODE: ALUMNE/A: CURS: CANVI DESITJAT:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 8´30-9´30

BÉ REGULAR MALAMENT





9´30-10´30






10´30-11´00

11´00-12´´00






12´00-13´00






14´30-15´30




15´30-16´30




Aquest full de seguiment pot ajudar a controlar l’alumne amb tots els mestres que intervenen a l’aula.

Es pot aplicar a qualsevol nen/a amb conducta disruptiva.

Tant a primària com a secundària.

Els pares han de ser coneixedors d’aquest seguiment.

Full de seguiment comportament disruptiu a l’aula II

Estratègies d’organtizació i planificació

Abril 1

2 3 4 5 6 7

8

9 Examen Llengua

10 11 English Project

12 13 14

15

16 17 18 Exsmrn Català

19 20 21

22

23 Examen Matemàtiques

24 25 26 Sortida Casa

Pagès.

27 28

29 Autorretrat proporcional

30

Examens: CATALÀ: - Continguts: Signes de puntuació / S Sorda i S sonora (Tema 5 i 6) MATEMÀTIQUES:: - ContInguts: Els cossos geomètrics. (Tema 5) LENGUA: - Tema: Los verbos de primera, segunda y tercera conjugación. (Tema 4)

Entregar Treballs.

English Project about animals. Farm animals.

Autorretrat dibuixant les proporcions reals.

SORTIDA:

On: Villalonga del camp.

Què: Visitar una casa de pagès.

Si volem que l’alumne no pateixi angoixa envers les tasques i el dia a dia a l’escola. Podem tenir un calendari on apareixen totes les tasques que hi hauran durant el mes.

S’aconsella no ficar més de dos exàmens a la setmana.

MAI dos exàmens consecutius.

El contracte de deures

Tant per primària com secundària.

Podem ficar totes aquelles pautes que volem que el/la nen/a compleixi.

Un cop explicat i acordat, es penjarà a la classe, com a suport visual.

Es pot donar una altra còpia perquè ho tinguin al seu lloc d’estudi ( casa).

ALTRES RECOMANACIONSMODIFICACIÓ DE L’ENTORN DE CLASSE PER AFAVORIR LA CONCENTRACIÓ

• Tenir un espai on poder treballar lliure d’interferències

• Tenir lloc espaiós, amb llum suficient, lluny de portes i finestres per tald’evitar distraccions. Tenint en compte de no destacar-lo ni aïllar-lo de laresta de companys.

• Seure prop de la pissarra

• Seure aprop de la taula de professor, per tenir més accessible reforçar-lo i una supervisió constant de les tasques i control dels factors de distracció.

• Organitzar les taules en parelles o en forma de ferradura, evitar lestaules en quadrat.

• Col·locar l’alumne al costat d’un company/a tranquil que pugui servir-lide model.

PROPORCIONAR UN AMBIENT ESTRUCTURAT I PREDICTIBLE

• •Presentar les normes de classe i fer-les visibles.

• Reservar un espai a la pissarra on anotar els deures i datesimportants d'exàmens i entrega de treballs.

• Deixar un temps concret per a que els alumnes es copiïn a l’agendaels deures.

• Tenir l’horari setmanal penjat a un lloc visible de la classe.

• Anticipar-se a les novetats i informar amb temps dels canvis.

• Ensenyar a planificar, prepara el material necessari d’unaassignatura abans de començar la classe.

• Assegurar-se de que l’alumne ha entès les instruccions.

• Deixar un temps per a organitzar les seves coses. Fer un modelat.

• Ús de l’agenda diàriament, revisar-la a diari.

TENIR EN COMPTE EN RELACIÓ AL COMPORTAMENT

• Donar “respiros” a la necessitat de moure’s

• Demanar-li tasques d’ajuda al professor

• Tenir activitats preparades per quan els alumnes van acabant les tasques

• Evitar el càstig. Aquest no ensenya la conducta correcta, només la incorrecta.

• Substituir el verb SER pel verb ESTAR

• Modificar la nota no és efectiu per millorar el comportament

• Generar alternatives positives quan l’alumne fa una conducta negativa.

• No s’aconsella permetre que els alumnes es quedin sense participar enactivitats especials com ara excursions. Això pot repercutir negativamentent la seva autoestima.

• Dedicar-li temps.

el tdah a l’escola

Documents

dinmica de grup

perd el control

tots els nivells

qu ha passat

les habilitats socials

lalumne sasseu malament

una conducta

el nen