El Sindicat Agrícola de Sant Boi de Llobregat (1909-1939)

per Gemma Tribó Traveria

Aquest fou un dels sindicats de la comarca del Baix Llobregat que nasqué impulsat per la llei de Sindicats de 28 de gener de 1906, llei que serví per a ca­nalitzar l' estalvi pages per mitja de la vida associativa. No fou el primer de la co­marca, cronologicament els de Cornella (agost de 1907), Gelida (mare;: de 1908) i Sant Just Desvern (octubre de 1907) el precediren, pero sí que fou el primer, i potser l'únic a la pan baixa de la comarca, que va crear una caixa rural. 1 El Sindicat de Sant Boi, fundat el mare;: de 1909, tenia, a més, com a objectius ba­sics, facilitar adobs i llavors a bon preu als seus associats, objectius que compar­tia amb els altres sindicats recentment creats a la comarca.

Aquestes associacions pageses, que eren de composició social molt heteroge­nia -entre els associats hi havia pagesos benestants, pero la majoria eren petits propietaris, parcers o arrendataris-, cobrien també altres objectius que ni la iniciativa privada ni els recursos públics atenien: la divulgació pels po bies i en­tre els grups més pobres de la pagesia dels avane;:os tecnics i l' ensenyane;:a agríco­la, feina realitzada sota la tutela ideologica de plantejaments interclassistes. Serviren, sobretot, per a sumar esfore;:os individuals en una tasca comuna, la qual cosa ajuda a la pagesia mitjana baixllobregatina a resoldre problemes vin­culats a la comercialització dels seus productes, tant relatius al mercat barceloní com a l'exponació i a la creació d'un important capital social compartit per tots els associats. L'element motor d'aquest procés fou la capitalització de l'agricul­tura per mitja de la via associativa, perque tal com deia la Junta del Sindicat en

1. MINISTERIO DE FOMENTO, Memoria descriptiva-estadística social agraria de las entidades agricolas y pecuarias (Madrid 1917), ps. 164-165. Segons aquesta Memoria, a més de la Cambra, existien a la comarca 12 sindicats: el de Castellbisbal, fundat el 1913 i amb 139 socis; el de Cornella, fundat el 1907 i amb 104 socis; el de Gelida, fundat el 1908 i amb 24 socis; el de Sam Boi, fundat el 1909 i amb 200 socis; el de Sam Joan Despí, fundat el 1900 i amb 64 socis; el de Sant Just Desvern, fundat el 1907 j amb 18 socis i els de Molins de Rei, Corbera de Llobregat, Sam Andreu de la Barca, El Prat de Llobregat, Castelldefels i l'Hospitalet de Llobregat. D'aquests sis darrers només en tenim constancia i no disposem d'jnformació perque no respongueren el qüestionari que els envia el Ministeri per a fer una estadística social agraria.

106 GEMMA TRIBO TRAVERIA

finalitzar l'any 1914 i fer un balan~ economic dels cinc primers anys d'existen­cia del Sindicat: «On serien aquestes pessetes si no existís una societat com aquesta? Al calaix dels industrials i no en poder dels pagesos.»2

1. EVOLUC/6, COMPos/c/6 SOCIAL / ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

I.:interclassisme inicial, sense desapareixer del tot, s'ana diluint en arribar la Segona República. D'unes relacions docils i amistoses amb l'Institut Agrícola Catala de Sant Isidre, la Federació Agrícola Catalano-Balear i la Cambra Agrícola Oficial del Baix Llobregat, creada l' any 1904 i que representava els interessos dels grans propietaris, el Sindicat Agrícola de Sant Boi, sense trencar les relacions cor­dials amb aquestes organitzacions, s'ana acostant a la Unió de Vinyaters i a la Unió de Rabassaires, i, malgrat que la Unió de Sindicats Agrícoles, depenent de la FACB, tingués bones relacions amb el Sindicat de Sant Boi, als anys trenta no tots els membres del Sindicat veien amb bons ulls aquesta identificació.

En concret, els pagesos més pobres, obligats a vendre a la menuda per a sub­sistir, creien que I'USA només defensava els interessos dels pagesos que venien al major. La revifalla de l' exportació als anys trenta ajuda a superar la polemica, ja que el Sindicat es convertí de nou, seguint les linies dels anys fundacionals i des­prés d'haver passat per moments molt crítics, en una eina insubstitu'ible per a or­ganitzar l' exportació a nivelllocal i garantir la sortida per Portbou o per Irun de les fruites i les verdures de Sant Boi gracies a la coordinació amb l'USA.

No podrem tractar en profunditat tots els aspectes de la historia, el funcio­nament i l' evolució del Sindicat, pero intentarem aturar-nos en alguns aspectes que ens ajudaran a entendre una mica les etapes més creatives de la vida associa­tiva dels pagesos baixllobregatins: els anys del seu naixement, la conjuntura de la Primera Guerra Mundial i els anys trenta. Etapes en que, gracies a la con­vergencia d'esfor~os individuals en una tasca col· lectiva, la pagesia baixllobrega­tina aconseguí que la petita i mitjana propietat velna sottissin ben r.arades de la crisi agrícola finisecular i es dota d'un element de cohesió social i d idencitat co­marcal, trets que es refor~aren gracies a l' exportació. Els fons dels sindicats ser­viren per a capitalitzar una agricultura on la terra era molt poc concentrada i els petits pagesos no disposaven de diners. Es compraren maquines que mai un pages individual no hauria pogut somniar, s' abaratiren els costos d' adobs i materies químiques i es facilitaren les vies de comercialització. És a dir, gracies a la creació d'un capital social, vehiculat per la vida sindical, s'ajuda a la integra­ció de la petita propietat a les relacions de producció capitalistes, fet inversem­blant i inexplicable sense el protagonisme del fenomen associatiu.

Al mateix any 1909, el sindicat ja comptava amb noranta-tres socis, pero el nucli que féu de motor eren els vint-i-cinc socis que es comprometeren amb ac­cions per tal de construir el local. Entre ells hi havia els germans Mirabent Figueres, Joan Puig Villarrubies, Baldiri Farrés, Francesc Font i Cristofol

2. Arxiu del Sindicat Agrícola de Sane Boi, Llibre d'Actes (desembre de 1914).

EL SINDlCAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 107

Rebull, que constitulren l'anima del Sindicat.3 En el quadre següent, que rela­ciona el nombre de socis amb les terres que conreuen, sigui n propietaris o ex­plotadors, s' entén per petita propietat o explotació aquella que no garanteix la subsistencia de la família pagesa i situem ellímit en les explotacions inferiors a 2,99 hectarees, frontera versemblant únicament si tota la terra era de seca. L'ex­plotació mitjana, de 3 a 9,99 hectarees, incorpora puntualment treball assala­riat, i la gran explotació, de més de 10 hectarees, necessita habitualment ma d' obra exterior per a una correcta explotació de les terres.

Sindicat Agrícola de Sant Boi. Socis i terres que cultiven, 1909

hectarees núm. sods % ext. hect %

0-0,99 22 24,44 15 7,08 1-1,99 26 28,88 39,88 18,83 2-2,99 20 22,22 49,47 23,26

3-4,99 16 17,77 62,69 29,61 5-9,99 5 5,55 31,81 15,02

10-19,99 1 1,11 12,85 6,06 20-49,99

Total 90 211,7

El sindicat cresqué en afiliació, de manera que deu anys després de la seva fundació tenia dos-cents quaranta-quatre socis i en arribar la Segona República assolí quasi els tres-cents. (Vegeu el grafic de la pagina següent.)

Després de l' arrencada inicial, durant els primers anys de Guerra Europea hi hagué un estancament. L'any 1917, a causa possiblement de la carestia d'adobs i de l'increment de la demanda europea de productes agrícoles, el Sindicat torna a créixer amb la incorporació de trenta-quatre socis nous. Després de la Guerra Europea, els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera constitueixen un altre període d' e~tancament i de perdua de socÍs. El punt més baix correspon al 1927 amb únicament cent-noranta socis, cinquanta-quatre menys que al 1919. La darrera ona d'afiliació amplia fou entre 1932 i 1933, quan es passa de dos­cents onze a dos-cents noranta-vuit socis.

La greu crisi que va viure el Sindicar, provocada alhora per la nova orientaci6 del mercat d' entreguerres i per la conjuntura política de la Dictadura, féu que l' any 1929, al mateix temps que se suprimia la Caixa Rural, a causa de la gravosa situació economica que creaven els socÍs que se n'anaven i que volien recuperar el capital, la Junta Directiva acordés suprimir l'entrada de 25 pessetes per a ser socio Malgrat no haver de pagar entrada, 6ns a l' arribada de la Segona República

3. La informació sobre el Sindicat Agrícola de Sant Boi és extreta dels lligalls ordenats crono­logicament que es conserven a l'actual Cambra Agraria de Sant Boi que amablement el Sr. Baldiri Ros em va deixar consultar l'any 1987. D'ara en endavant citarem SASB.

108 GEMMA TRlBÓ TRAVERIA

Síndícat Agrícola de Sant Boí, 1909-1933. Evolució del nombre de socis

350,---------------------------------~

300

250

200

150

100

50

O~~----~----~----_+----_+----_+~

1909 1917 1919 1927 1932 1933

Nombre de socis -1 93 127 244 190 211 298

el nombre d' afiliats no cresqué. A més, aquest creixement estigué també afavorit per la revisió de quotes. Des de la seva fundació eIs socis pag~ven en proporció a la terra que explotaven i segons eIs tipus de contracte d' explotació. En arribar I'any 1932, la necessitat de revisar les quotes s'imposa, ja que hom sospitava que «ni ha d'antigues que pagan poe per la terra que conreuen».

La inexistencia d'entrada i la revisió de quotes facilita l' entrada a petits page­sos que d'aquesta manera pogueren participar en l'exportació deis anys trenta, gracies a la infrastructura organitzativa del Sindicato Alguns vells socis no accep­taven de bon grat aquestes incorporacions queixant-se dels deutes dels «nous», quan, de fet, de socis morosos o al deseobert n'hi hagueren sempre. Aquesta queixa, en realitat, refleetia el fet que eIs nous socis eren majoritariament page­sos pobres. Observeu eIs quadres de la pagina següent.4

La composició social era molt heterogenia: propietaris, parcers i arrendata­ris, majoritariament conreadors de petites explotacions, eren la base social del Sindicato Si comparem les dades de 1909 amb les de 1912 i 1933 observarem com, en tots eIs anys, eI pages de petita explotació era el dominant, pero existia una tendencia que la mitjana propietat guanyés presencia i, sobretot, assumís el

4. Les dades per a elaborar aquests quadres han estat localitzades al SASB-LLA deis anys cor­responents. Per a aprofundir més en el coneixement del Sindicat Agrícola de Sant Boí de Llobre­gat, hom pot consultar el capitol 14 de la tesí de doctorat de Gemma TRIBÓ TRAVERIA, Evolució de l'estructura agraria del Baix Llobregat (1860-1931), dedicat a I'associacionisme i al comporta­ment polític deis pagesos del Baix Llobregat (Barcelona. Universitat de Barcelona, 1989).

EL SINDlCAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 109

protagonisme social i la direcció del sindicato Aquesta tendencia, en part neu­tralitzada per l'entrada de vuitanta-set socis nous entre 1932 i 1933, s'explica per la importancia socio-política de la mitjana explotació a la comarca. La nom­brosa entrada de perits pagesos, propietaris o arrendataris, al Sindicat durant els primers anys de la Segona República ajuda a entendre l' acostament als planteja­ments rabassaires i l' agudització de les contradiccions internes dins el Sindicat, entre els pagesos benestants i els pagesospobres. Contradiccions que, d'altra banda, el clima polític de la Segona República ajudava a emergir.

Nombre de socis i estructura de la propietat

Abans de 1932 Socis.nous de 1932 a 1933

Hectarees socis % ext. hect. % socis % ext.hect. %

0-0,99 43 20,37 28,5 4,5 28 32,18 20,17 8,59 1-1,99 46 21,80 73,87 11,67 24 27,58 38,19 16,26 2-2,99 46 21,80 117,64 18,58 15 17,24 40,26 17,14

3-4,99 40 18,95 145,21 22,94 10 11,49 39,83 16,96 5-9,99 31 14,69 201,44 31,82 7 8,04 45,01 19,16

10-19,99 5 2,36 66,32 10,47 2 2,29 26,92 11,46 20-49,99 1 1,14 24,48 10,42

Totals 211 632,98 87 234,86

Socis i te"es que conreen (J 933)

hectarees socis % ext. hect. %

0-0,99 71 23,82 48,67 5,61 1-1,99 70 23,48 112,06 12,92 2-2,99 61 10,46 157,9 18,21

3-4,99 50 16,77 185,04 21,34 5-9,99 38 12,75 246,45 28,42

10-19,99 7 2,34 93,24 10,75 20-49,99 1 0,33 24,48 2,82

Total 298 867,84

En analitzar la composició social, hi ha dos factors que hem de recordar. La majoria dels petits explotadors tenien un tros de terra al regadiu i un tros al se·ca. Si la terra cultivada al regadiu sobrepassava les dues mujades -és a dir era quasi d'una hectarea- es podia considerar que es tractava ~'un pages benes-

110 GEMMA TRIBO TRAVERIA

tant.5 El segon factor a tenir present era el tipus de contracte: el que predomina­va era l'arrendament. A partir de les dades de la Mútua d'Accidents de la Uni6 de Rabassaires, a la qual s'asseguraren alguns membres del Sindicat durant la Segona República, hem calculat que de les terres cultivades pels pagesos sindi­cats se n'explotaven un 65,73 % en regim d'arrendament, mentre que la resta, el 34,270/0, ho era en regim de propietat. Molts pagesos eren explotadors mixtos: conreaven un petit tros de terra en propietat i un altre perit tros en arrendament.6

Mútua d'Accidents de la Unió de Rabassaires (J 936)

Grup exploto

0-0,99 H 1-1,99 H 2-2,99 H

3-4,99 H 5-9,99 H

10-19,99 H 20-49,99 H > 50H

Totals

Propietaris

nO ext.

3 1,7

2 5,4

5 7,1

Arrendataris

nO ext.

2 1,26 2 3,2 4 9,38

2 7,63

10 21,47

Mixtes

nO ext.

2 3,65 4 9,24

4 15,73 1 5,13

11 33,75

El total de terres en propietat era de 21,36 hectarees (7,1 + 14,26) i les ter­res arrendades totalitzaven 40,96 hectarees (21,47 + 19,49). Així, els membres de la Mútua d'Accidents de la Uni6 de Rabassaires del Sindicat Agrícola de Sant Boi conreaven en propietat el 34,270/0, i la resta, el 65,730/0, eren terres arrenda­des. Aquesta mostra d'un total de vint-i-quatre socis bé pot representar els per­centatges generals de terres cultivades en arrendament i terres cultivades en pro­pietat pels integrants del Sindicat Agrícola de Sant Boi.

2. LA CREACIÓ DE CAPITAL SOCIAL: LES BASES D'UN SINDICALISME CO OPERA TIU

L'any 1919, en una enquesta enviada per la Mancomunitat de Catalunya a la pregunta següent: «A quina feina es dedica l'Associaci6?», la resposta era clara:

5. J. LLOVET MONT-Ros i J. M~ RIu VULART, a El conreu de la terra com a ocupació secunda­ria deis no agricultors (Barcelona, Arxius, 1936), afirmen que, el 1936, una hectarea de regadiu corresponia a jornals per a un home durant un any.

6. A la columna de mixtos, el total de terra en propietat és de 14,26 i la terra en arrendament és 19,49. L'explotació mitjana era de 2,59 hectarees (62, 32 hectarees I 24 explotacions). La ma­joria deis pagesos tenien més de la meitat de les terres de seca i predominaven els arrendaments i els petits conreadors. Si ens fixem en el quadre de 1936, únicament dos pagesos propietaris sobre­passen les dues hectarees.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 111

«A l' experiencia de conreus, selecció de fruits, guarderia rural, auxiliar els socis en els seus treballs, facilitar amb bones condicions elements de producció i fo­ment de l' agricultura.» Més endavant, a la pregunta: «Que necessiteu?», els membres del Sindicat diuen: «Comunitat de primeres materies, un Banc Agrari Catala, conferencies agrícoles.» Aquestes dues respostes resumeixen molt bé la vida del Sindicat. La primera recull els objectius assolits; la segona denuncia unes mancances estructurals de l'agricultura catalana i espanyola que difícil­ment es resoldran.

La dependencia de la importació per a abastir d' adobs químics r agricultura espanyola, veurem com es reflecteix en la vida del Sindicat. La manca de credit agrícola que féu que el mateix Sindicat hagués de fer emprestits amb banques privades (Banc de Barcelona) a través de la Caixa Rural i el fet que per a cons­truir l'edifici social i comprar maquinaria no pogués acudir a les entitats finan­ceres públiques com el Banco de España són petites mostres de manifestacions locals de problemes estructurals del camp catala.

a} Mecanització

La compra de maquinaria, que podia ser utilitzada per tots els socis i que es pagava amb el capital social generat per la venda d'adobs i les quotes deis asso­dats, va ser un dels elements que de bon principi va caracteritzar la vida del Sindicat. I..:adquisició d'una desgranadora de blat de moro (octubre de 1912), la decisió de comprar una maquina de batre sistema Ruston i una empacadora Emperator pel preu de 16.500 pessetes (juliol de 1913) o bé la compra d'un conreador Muratori (desembre de 1915) constitueixen exemples de com, gra­des a la creació de capital sodal, a través de la vida associativa, es va anar meca­nitzant el camp de Sant Boí.

El capital a invertir en la maquina de batre era elevat i quatre sods benes­tants es van fer solidaris de la despesa «a fi de que la Junta no quedés compro­mesa amb aital compra». Aquí veiem un exemple del paper dinamitzador que la mitjana propietat, o la pagesia benestant, tenia dins la vida sindical i que, de re­truc, també la benefidava.

La maquina de batre omplí d' euforia i optimisme els sods del Sindicat, el conreu de cereals era encara important i l'esclat de la Guerra Europea féu enca­ra més útil la seva adquisidó. Els mesos de juny, juliol i agost eren mesos de tra­fec i brugit, pero ben aviat es convertiren també en mesos de conflicte;

El primer problema que s'hagué de solventar fou el de l' energia que l' accio­naria. El 1914, la Compañía de Fuerza y Riegos del Ebro estava fent la conduc­ció d'electricitat a Sant Boi, pero fins que l'era on s'instal·la la maquina no tin­gué cables a prop, el Sindicat no pacta cap acord amb la Companyia, ja que aquesta demanava molts diners per a la connexió.7 Finalment, l'any 1917, gra-

7. La companyia exigia 4.993 pessetes, que era el que es pressupostava pel quilometre de línia que separava l'únic transformador existent a Sant Boi de l' era del Sindicat; el Sindicar ho trobava exagerat, ja que argumentava que les dues batedores existents, una a l'Hospiraler -propietar del

112 GEMMA TRIB6 TRAVERIA

'cies a la instal·laci6 d'un transformador de la Companyia a prop de l'era del Sindicát fou possible r entesa i la maquina de batre funciona amb fors:a. l' estiu de 1914 s'havia llogat a la casa Pasq ual de Barcelona un locombbil per a accio­nar la batedora. EIs dos estius següents de 1915 i 1916, el Sr. Güell els deixa un locomabil de 40 Cv. 8

Superat el problema energeric, es presentaren nous problemes. Mentre dura la Guerra Europea, el conreu cerealícola, majoritariament de blat pera també d' ordi, era profit6s. La conjuntura beI·lica féu ~ugmentar el preu deis froductes agrícoles i tot plegat féu que els jornals augmentessin. Mentre que e 1914, el jornaler que era responsable de la maquina cobrava 5 pessetes diaries, el 1920 en cobrava 11. Als anys següents els jornals s'estancaren o davallaren. Per la ma­teixa feina, el 1921 el jornaler responsable de la maquina cobrava 10 pessetes. La normalització' del mercat interior de cereals féu que al cap d'uns anys, a par-J~·~.de 1924, la ,maquina d~ batr~ no produís .. beneficis, fi~s que, finalment, l'es­tni·de 1929 delxa de funcIOnar 1 als anys seguents es gestIOna la seva venda .

. \

Q) L experimentació i la introducció de nous productes

~l Sindicat comptava amb una Comissi6 d'Experiments, animada per l'infa­tigahle Josep Puig Villarrubias, que féu un treball de divulgaci6 deis nous re­meis p~r a les plagues del camp i tot el relatiu a l' arboricultura: insecticida per a combatre el cuc de les pomes (octubre de 1914), insecticida Guip per a comba­tre elp.ulg6 de les faveres (novembre de 1912), el sofre líquid matisat i el sulfa­titzadol: líquid Tardieu, el primer per al oidium i el segon per al mildiu, malal­ties que'~quells anys afectaven la vinya de la comarca.

Aquesta. comissió, s' encarregava de comparar la puresa deis adobs coneguts i l'efectivit~t deis nous que es volien introduir al mercat. El mec~nisme era sen­zill: lá,Cómissi6 d'Experiments aplicava al camp d'experiments que tenia el Sindicat; o bé en algun camp d'un soci que ho necessités, les mostres gratui'tes que enviaven les cases comercials. A continuació emetia un. informe que orien­tav.a l' a<;tuació deis socis per tal d' aplicar el producte o rebutjar-Io, Vegem-ne uns quants. exemples: al mars: de 1912, la casa Otto Meden volía introcluir un nou ad'ob"eI nitrat de calci o de Noruega. La Comissió d'Experimentació fou responsabl~ de comprovar previament els resultats abans de formalitzar la co­manda. Duiant el mes d'abril del mateix any, la Comissió va efectuar proves de plantes desconegudes a la comarca: el ricinus palmacristo i el girasol, ambdues demandades per la indústria. També va distriouir mostres a diversos socis de la casa Comptoir Parisien: la Robusgina o adob per a hortes, ellleixiu arborícola o insecticida líquid, l'ungüent Stop i Occilimaco. El novembre de 1914, Josep

Sr. Sabadell- i una altra a Gava -creiem que ben segur era la del Sr. Balaguer- no havien pa­gat res d'instal·lació a·la Companyia.

8. Santiago Güell i López, propietari de la Colonia Güell, gran industrial i fill del creador de la Colonia, Eusebi GÜell.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 113

Puig Villarrubias, responsable de la Comissió, certificava a la Junta Directiva que un assaig fet per eH de l'insecticida Guip núm. 2, pel julio!, per a combatre un cuc de les pomes, a l' octubre havia donat una coHita sense malaIties. Es con­servava sense caure de l' arbre el 90% de la coHita de pomes camoses. Aquestes proves i garanties previes eren molt volgudes pels pagesos, ja que, aixÍ, aminora­ven el risc economic i de fraca.s en provar nous productes q~Ímics o nous adobs, i, fins a cert punt, eren necessaries per tal de vencer la desconfiancra aravica dels pagesos cap a les noves tecniques i els nous productes.

e) Els adobs

L'analisi d'aquestes activitats experimentals ens serveix d'introducció per a plantejar el problema dels adobs. Durant els primers anys de vida del Sindicat, les cases comercials de representació estrangera practicaven un veritable bom­bardeig en la Huita per a introduir nous adobs. EIs anys següents observem la Huita de cases espanyoles per a guanyar-se el mercat i, finalment, a causa de la conjuntura creada per la Primera Guerra Mundial, la manca d' adobs -especial­ment de sulfat de coure- provoca una forta crisi d'abastiments. A Sant Boi sa­bem que, el 1913, els adobs organics, com fems i latrines, continuaven essent els dominants, pero a poc a poc es comencraren a utilitzar adobs inorganics. 9

EIs primers anys de vida del Sindicat (1909-1911), els adobs minerals i pro­ductes químics més emprats eren els següents: superfosfats, sulfat de ferro, sul­fats, sofre refí, sulfat de coure, nitrat, nitrat de sosa, kainita i sulfat de potassa. En arribar la Segona República, es féu una revisió de les existencies d'adobs que tenia el Sindicat (juliol de 1931): 5 tones d'amonÍac, 2 tones de potassa, 2 tones de fosfat de ferro, 1.900 quilos de superfosfat, 1.000 quilos de sulfat de coure, 720 quilos de sofre refí, 640 quilos de sofre floristeHa, 100 quilos d'arseniat de sosa, 50 quilos d'arseniat de plom d'adrogueria, 50 quilos d'arseniat de plom de primera i 2.500 quilos d'adobs organics.

Entre els adobs de la primera decada del segle i els dels anys trenta observem globalment com el nitrat ha estat substituIt per compostos amoniacals, la qual co­sa indica que durant I'hivern l' explotació hortÍcola continuada s'havia accentuat, perque els compostos amoniacals s' aplicaven durant aquesta estació i en treballs profunds, mentre que els nitrats es barrejaven en treballs superficials durant l'es­tiu. Aquesta substitució dels nitrats per compostos amoniacals també asssenyala que els cereals havien estat desplacrats definitivament per l'horticultura. D' altra banda, la presencia d'arseniats el 1931 significa que l'especialització de fruita ha­via incrementat la presencia de productes antiparasitaris i insecticides en general.

El quadre que hem elaborat sobre la utilització d'adobs inorganics i produc­tes químics, entre 1909 i 1934, reflecteix aquests canvis i és suficientment il·lus­tratiu. 1O

9. ASASB, Enquesta enviada el 1913 per l'InstÍtut Agricole InternatÍonal, Beauvais (Oise) al Sindicat Agrícola de Sant Boi de Llobregat.

10. Elaboració a partir dels lligalls corresponents de l'Arxiu del Sindicat Agrícola de Sant Boi. En alguns anys, falten mesos, per exemple, l'any 1910 no presenta dades de setembre a desembre.

114 GEMMA TRIBÓ TRAVERIA

Compres d'adobs inorganics i productes químics (kg) (J 909-1934)

anys 1909 1910 1915 1919 1929 1930 1932- 1933 1934 Sulfat Cu 1.025 1.507 3.504,2 200 Sulfat Fe 1.075 2.426 2.800 600 5.000 2.000 Sofre reH 1.920 6.800 7.660 1.200 Sufterfosf. 16.200 12.700 25.600 4.300 Su fat poto 400 Nitrat sosa 6.097 8.341 7.073 8.400 26.197 10.000 Potassa 200 Sulfat amoníac 13.160 6.780 Clorus poto 4.000 2.000 Superfosf. cal. 29.000 3.000 68.000 57.000 24.000 Superfosf. os 11.000 20.000

Durant eIs anys de la Segona República, eI superfosfat de cal~ fou l' adob inorganic per excel·lencia que desplaC;a al sulfat amonic i al nitrat de sosa. La desaparició del s,ulfat de coure reflecteix la perdua d'importancia de la vinya. Les parcel.les de seca dels pagesos del Sindicat dedicades a vinya foren substitul­des entre 1909 i 1920, a poc a poc, per fruiters de seca, cirerers i préssecs en el cas de Sant Boí. La utilització de superfosfats d'os als anys 1933-1934 enllac;a amb la vella tradició de pols d' os, que les moles deis molins del Canal de la Infanta trituraven a mitjan segle XIX i també amb la recerca d' ossos que practi-caven els pobres de la comarca. .

Finalment, les dades de l'any 1919 resumeixen la conjuntura crítica que crea la Primera Guerra Mundial quant a abastiments d' adobs: la manca de sulfats i de potasses, adobs que s'importaven d'Italia, Anglaterra i Alemanya, desenca­dena una veritable guerra comercial protagonitzada sobretot per la naixent in­dústria química espanyola que intenta canalitzar a favor seu la situació. Durant aquells anys, a la casa CROS SA, a la Sociedad Minera y Metalúrgica de Peñarroya i a les Salinas Marítimas de Bous de Port (Alacant), se'ls obrien unes expectatives d' abastiment del mercat espanyol en adobs inorganics que no sabe­ren aproStar, pero que serviren per a plantejar el problema. Durant la conjuntu­ra 1914-1919, totes aquestes cases es preocuparen d' escriure al president del Sindicat oferint-li els seus productes: les kainites d'Alacant, el sulfat de coure de Peñarroya, etc. També els agents comercials de cases estrangeres eren presents en la correspondencia del Sindicat fent ofertes, com ara els representants de les potasses de Stassfurt o el sofre italia. La comunitat de primeres materies de la Federació Agrícola Catalano-Balear també oferia diversos adobs inorganics, es­panyols i d'importaci6, i la Cambra Agrícola de l'Emporda oferia a bon preu so­Ere italía. ll

La crisi creada per la conjuntura beI·lica trenca la relaci6 comercial que el Sindicat mantenía des de la seva fundació amb J. Alesan, Guanos, Drogas i Azu­

_ fres, casa on sempre havia comprat els adobs ínorganics i que, a més d'importar-

11. ASASB- Correspondencia anys 1914-1919.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 115

ne, tenia fabrica propia al Poble NouY En el transcurs de l'any 1919, la fidelitat proveldor-client s'havia comenc;:at a esquinc;:ar. Així ho reflectia dolgut el Sr. Alesan en una carta. 13

Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, la vida associativa cai­gué en l' esmortelment. Aquest fet, sumat a la desorientació del mercat de pro­ductes agrícoles que seguí la postguerra, porta el Sindicat Agrícola de Sant Boi a una crisi, que, com ja hem indicat, a finals de la de cada dels anys vint es con­creta en la disminució del nombre de socis, en la venda de la maquina de batre i en el tancament de la Caixa Rural, així com en la ruptura definitiva de la relació amb la casa Alesan, relació que la conjuntura 1914-1919 ja havia tornat preca­ria. L antiga casa Alesan, primer, únicament es queixava de no rebre encarrecs del seu antic comprador, pero, davant el silenci del Sindicat Agrícola, li trameté finalment un deute contret pel valor de 7.540 pessetes. 14

L' abastiment d' adobs als anys 1928 i 1929 comene;:a a fer-se a través de la Unión Química y Lluch SA i, sobretot, amb la Compañía Comercial Ibérica. La primera venia al Sindicat nitrat de cale;: -Basf alemany- i la segona, successo­ra de Peñarroya, abastia el Sindicat de tota mena d' adobs.

d) Problemes de finanfament: la Caixa Rural

Un altre problema que arrossega la· vida del Sindicat fou el del credit extern i el de la liquidesa de la Caixa Rural. El capital social del Sindicat, format de les entrades i les quotes dels socis, era petit, i quan hom es proposava objectius que exigien una forta inversió s'havia de recórrer a l' aval privat, tal i com ho feren quatre socis benestants per a oferir garanties al Banc de Barcelona perque el Sindicat disposés de les 16.500 pessetes que calien per a comprar la maquina de batre. Cap entitat finacera pública no volgué aixoplugar la Caixa Rural de Sant Boi. Bertran i Musitu féu gestions davant del Banc d'Espanya, pero, finalment, fou el Banc de Barcelona el que concedí el credit necessari.

La manca de credit era un problema estructural de l' agricultura catalana i, especialment, la manca d' entitats financeres dedicades al credit agrícola. Per tant, és logic que el Sindicat Agrícola de Sant Boi donés supon a totes les cam­panyes que, diputats a rítol personal o bé des del Servei d'Agricultura de la Mancomunitat, feien per a aconseguir un Banc Agrícola Catala.

Per als membres del Sindicat Agrícola de Sant Boi, la creació d'una Caixa

12. ASASB- Lligall, 1914. El despatx era a Freixures 23 i la.fabrica al carrer Pere IV 250. 13. 28 d'abril de 1919. La casa P. Álvarez era la primera fabrica d'adobs inorganics de la co­

marca situada a l'Hospitalet i sembla que oferia ado~s a més bon preu, pero, segons Alesan, amb menys garantia.

14. En el Llibre d'Actes sembla que el Sindicat Agrícola fes esfor~os per a tornar els diners, pero en cap moment no queda ciar que el deute fos del tot cancel·lat. Aquesta casa també submi­nistrava adobs a les terres de la Baronía del Papiol, ¡la situació deuria acabar de manera similar, ja que el lligall 72 de l'Arxiu de la Baronia del Papiol és molt explIcit: Cuentas de Juan Alesan, se­questrador de la Baronfa del Papiol.

116 GEMMA TRIBO TRAVERIA

Rural propia fou molt beneficiosa. Així, el Sindicat podia pagar per endavant els adobs i ajudar amb petits préstecs els socis pobres perque poguessin adobar els seus camps. A la llarga, aquest sistema porta a l'endeutament del Sindicat, situa­ció que s'agreuja quan la maquina de batre comenC;a a generar perdues i, a més, es donaren de baixa socis que tenien dret a recuperar els seus diners en sortir. Quan la crisi fou irreversible, cap entitat financera pública no sortí en defensa de la petita Caixa Rural santboiana i, logicament, s'hagué de clausurar. Mentrestant, durant els anys de la seva existencia (1909-1929), la Caixa Rural del Sindicat ajuda a la millora de l'agricultura santboiana. EIs comptes al desco­bert i els ajuts per a adobs foren una constant durant la vintena d'anys que la Caixa funciona. Sense aquesta petita organització financera els petits pagesos difícilment haurien invertit tant en adobs i en maquinaria com ho feren.

e) El conflicte de la inspecció del timbre

La llei de Sindicats Agrícoles, de 28 de gener de 1906, preveia exempcions fiscals de diversos tipus per als sindicats que es creessin: aranzels, timbre, etc. Ara bé, disposicions posteriors a la llei Aranzelaria (20 mare; de 1906) suprimi­ren els avantatges que els sindicats tenien en relació amb la importació de ma­quinaria, eines, llavors o bestiar, i el mate ix succeí amb les exempcions deis im­postos del paper timbrat per una modificació de la llei del Timbre. 15

La interpretació d' aquesta modificació de la llei del Timbre fou polemica al Sindicat de Sant Boi, a causa d'una inspecció que es féu el 8 de novembre de 1913. Mentre que el Sindicat de Sant Boi, l'advocat nomenat per al cas i tots els sindicats de Catalunya vinculats a la Federació Agrícola Catalano-Balear opina­ven que la llei de Sindicats els dispensava de l'impost del timbre, l'inspector que visita el Sindicat de Sant Boi opinava que «s'han de reintegrar elllibre d'Actes, els papers de comptabilitat i els talonaris de quotes». La Junta Directiva, aco­llint-se a la llei de 1906 s'hi nega, pero !'inspector argumentava que en aquest aspecte la llei era derogada a partir de gener de 1911 i que l' impost del timbre s'havia de pagar. El sindicat de Sant Boi, davant la situació creada per l'inspec­tor, planteja el problema a la FACB, i, conjuntament, acordaren que la llei de 1906 era vigent, nomenant el Sr. Joan Pardo Wherle -secretari de la FACB­com a advocat defensor del Sindicat. Es prengué l' acord d' advertir a tots els sin­dicats de la Federació Agrícola que si rebien visita d'un inspector del timbre es resistissin a pagar.

El juliol de 1914 es dicta sentencia favorable al Sindicat de Sant Boí. La multa de 826 pessetes, així com el valor de la documentadó per valor de 89,10 pessetes, que l'inspector del timbre Samuel Ruiz pretenia que el Sindicat abo­nés, no s'hagueren de pagar. El Sindicat Agrícola de Sant Boi edita la resoludó per a deixar-ne pública constancia, i, a més, agrair al senador Josep Elias de

15. MINISTERIO DE FOMENTO, Dirección General de Agricultura, Minas y Montes, M emaria Descriptiva-estadistica social agraria de las entidades agrlcolas y pecuarias (Madrid 1917), ps. 154-155.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 117

Molins «per la seva interpelació al Govern per el compliment de la lIei de Sindicats i també a la Federació Agrícola Catalana Balear per el parer que sobre el mateix assumpte repartí entre els sindicats».

fJ Comercialització i transport

L'anyen que nasqué el Sindicat, el 1909, Sant Boi no tenia encara Unia fer­ria; per tant, havia de portar les mercaderies amb carro fins a Barcelona o bé fins a l'estació de Cornella. El dia 29 de desembre de 1912 una representació del Sindicat Agrícola assistia a la inauguració del ferrocarril.

El 1910, Sant Boi era l'únic poble del Baix Llobregat que tenia telefon, la qual cosa servia per a compensar el relatiu ai'llament que, fins aleshores, tingué pel fet de trobar-se a la banda dreta del riu i sense tren. A partir de 1912, a més del telefon, el tren, i, amb ell, el telegraf, li serviran de mecanismes d' enllas: amb el mercat barceloní i, adhuc, arnb l' estranger, un cop trencat l' a"illament secular que el Llobregat imposava, només assuajat pel pont d~ Ferran Puig del Prat du­rant uns quants anys.

EIs problemes de comercialització i transpon que el Sindicat de Sant Boi ha­gué d'afrontar els podem agrupar en dos blocs: els relacionats amb el mercat barceloní i els vinculats amb l' exportació a Europa.

En relació amb el mercat barceloní, les reivindicacions del Sindicat santboia eren clares: que l'Ajuntament de Barcelona suprimís el dret de consum sobre fruites i hortalisses o, almenys, que evités els abusos que a vegades es cometien als burots i que engrandís l' espai destinat als pagesos santboians. .

L' any 1911 esclata un conflicte de transpon: els camalics no volien treballar els dies de festa; així ho decidiren en una reunió del mes de febrero L'enfronta­ment no es resolia, malgrat les gestions que féu l'actiu soci Isidre Mirabent, que volia convencer el diputat del districte per a posar-lo al costat dels fruiteraires. Segons ell, els fruits d'estiu es feien rnalbé de seguida i a vegades el seu transport no podia esperar ni un dia. Finalrnent. el governador civil i la Junta de Reformes Socials van prendre una resolució declarant que es podia treballar els dies festius quan fos necessari per a la comercialització de la mercaderia. Els pa­gesos productors havien guanyat la batalla.

La subhasta del transport de les mercaderies del Sindicat Agrícola de Sant Boi als mercats barcelonins era cada any un punt important a resoldre. De les condicions que es pactessin en sortien beneficiats tots. El Sindicat tenia una pa­rada a la Boqueria on comercialitzava a la menuda mercaderia de tots els socis que era atorgada per subhasta pública, igual que el transport, a un dependent.

EIs problemes de la venda al major i dels embalatges homologats cornens:a­ren a preocupar més tard el Sindicat Agrícola, quan aquest comen~a a integrar­se al corrent exportador. A principis de segle, aquests problemes ja preocupaven els primers exportadors fruiteraires de la riba esquerra i durant la decada 1910-1920 capficaven els hornes de la Cambra Oficial Agraria del Baix Llobregat, as­sociació dels grans propietaris de la comarca que vedlava pels interessos de l' ex-

118 GEMMA TRIB6 TRAVERIA

portació de les fruites i les verdures del Baix Llobregat. Aviat el Sindicat Agrícola de Sant Boi comen~a a produir per a l' exportació i es va haver de plan­tejar aquestes qüestions.

g) L'exportació a Europa

Possiblement la primera onada d' exportació a Europa que precedí la funda­ció del Sindicat actua com a esperó del seu naixemenr. El que sembla clar és que el seu naixement es realitzava amb voluntat de participar-hi, a fi de vencer els obstacles que imposava l' al11ament de la riba dreta, sense bona carretera i sense tren, en reIació amb les fruires de l'esquerra, de més facil accés ál mercar barce­loní i a l'europeu.

A partir de 1912 -any de l'arribada del tren-, quan la vida associativa es comen~ava a consolidar i els pagesos del Sindicat podien gaudir deIs primers re­sultats positius de la seva activitat cooperativa, comen~aren a plantejar-se de manera concreta els problemes vinculats amb l' exportació, procés impulsat in­tensivament per l' estirada exportadora que crea la conjuntura de la Primera Guerra Mundial. .

La participació en l' exportació d'hortalisses i fruiters féu plan tejar problemes relacionats sobretot amb el transport, 16 pero també amb la necessitat d'una guarderia rural, la qüestió dels embalatges,17 la preocupació per la modificació de la llei de Ca~a i els esfor~os per a millorar la quantitat i la presentació de la fruita baixllobregatina perque tingués acceptació a l' estranger.

Acabada la Primera Guerra Mundial, l' activitat del Sindicat per a no perdre l' exportació fou intensa. Al mateix Sindicat es convocaren reunions d' exporta­dors de fruites,18 s' enviaren adhesions a una reunió que es reali tza al IACSI per a demanar la lliure exportació de la patata primcrencal9 i es reberen visites com la que féu el Sr. Oliveres de Sant FeIiu per parlar de l' exportació de fruiters a Lon­dres. 20

Als anys trenta, la instal·lació de telefon al mate ix Sindicat respon a la repre­sa del moviment exportador en al~a.21 Durant aquells anys, Caries Martí assistia regularment a les reunions d'exportadors de fruites fresques i fomentava activi­tats que ajudaven a l'activitat exportadora, com ara l'exposició de fruites que se celebra al Sindicat el juliol de 1931.

Lany 1932 comenc;aren a existir dificultats per a l' exportació a Franc;a. Els contingents que comencen a imposar 4es de Franc;a, on hi arribava fruita baix-

16. ASASB-LLA, 1911. El Sr. Isidre Mirabent dóna compte d'una reunió d'exportadors de fruites el 26 de febrer de 1911 per parlar del problema del transporto

17. ASAB-LLA, 1912. El Sindicat de SaO( Boi dóna suport als embalatges proposats pel IAeSI el juny de 1912 ..

18. ASASB-LLA, 10 d'abril de 1921. 19. ASASB-LIA, 26 de novembre de 1927. 20. ASASB-LLA, 20 de gener de 1929. 21. ASASB-LLA, 15 de desembre de 1931.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 119

lIobregatina per Irun i per Portbou, afectaren negativament el Sindicat. En aquest context crític les gestions de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya ajudaren a solventar parcialment el problema. Frans:a era un important centre consumidor de carxofes santboianes i la restricció en l' exportació va ser la causa que els homes del Sindicat elaboressin una llista dels socis que en conreaven per saber-ne exactament l' estat de la producció i poder repartir equitativament les quantitats imposades per Frans:a. Alguns socis pensaven que s'havia obrat amb massa prudencia, «cas de seguir l' actual estat de coses representaria la rUIna d'aquesta comarca». L'expert en exportació, el soci senyor CarIes Martí, era, pero, del criteri que s'havien de secundar les iniciatives dels sindicats del Prat i de I'Hospitalet, «principals interessats en aquest afer».

Malgrat les dificultats, l'any 1933 s'acorda de crear una marca propia del Sindicat. Lexportació de cireres i altres fruites feia d'estímul per a servir el gene­re amb pulcritud «a fi que s'acrediti en els mercats estrangers»Y El Sindicat con­trolava la qualitat, oferia embalatges homologats i, a través de les reunions amb USA, participava en l' organització de l' exportació. Pagesos benestants, membres del Sindicat, com Miquel Ros, Josep Lladó i Pere Germés portaven la iniciativa en l' organització de l' exportació, procés del qual en sortiren beneficiats.

L'any 1933, els enciams i les carxofes s'exportaren, pero menys del que els pagesos havien desitjat. L'any 1934, el contingent va ser més dur i, preveient la situació, hom accentua les mesures de control de qualitat i presentació. L'indivi­dualisme i la particular concepció de la llibertat que tenien els pagesos feia que no acceptessin de bon grat aquestes mesures. El novembre de 1933, un soci can­sat de la situació deia que aniria «directament amb el seu carro alla a on sigui amb la seva llibertat i responsabilitat». Hom acabava d' exigir als socis, per tal d' evitar abusos, que a més de les mujades de carxofes diguessin quants quilos de carxofes per mujada tenien.

L'any 1934, el Comite de Fruiters i Verdures, seguint l'informe del soci Jaume Albareda que havia viatjat a l'estranger per organitzar l'exportació, fac­tura les fruites i les verdures per mitja del Sindicat i tingué oberta l' oficina de l'USA a Portbou, des d' on es reexpedia allloc de destinació. l' exportació col·lectiva era una realitat que organitzada a través dels sindicats cohesionava la vida dels pagesos de la comarca.

EIs darrers anys de la República, malgrat les dificultats imposades per la po­.lítica de ~ontingents francesa, enllas:ant amb l'experiencia comercialitzadora , barcelonina i amb l'exportació d'inicis de segle i de la Primera Guerra Europea, . l' exportació de fruites i verdures baixllobregatines continua i, 6ns i tot, els pri-

mers anys de la Guerra Civil, les carxofes, els enciams i les fruites de la comarca es vengueren a Europa.23

22. ASASB-LLA, 19 de mars: de 1933. 23. FEDERACIÓ DE SINDlCATS AGRfCOLES DE CATALUNYA. Comarcal del Maresme, Memoria,

Exercici 1936-37 (Vilassar de Mar 1937). Malgrat que el titol sembla restrictiu al Maresme, in­clou les dades d' exportació agrícola del Maresme i el Baix Llobregat.

120 GEMMA TRIBÚ TRAVERIA

3. ORGAN/TZAC/6 DE CLASSE O /NTERCLASS/SME?

Com hem observat més amunt el Sindicat Agrícola de Sant Boi presentava una composició social moIr heterogenia, pero era una associació de caracter po­pular enfront d' organitzacions com la Cámara Agrícola Oficial del Bajo Llobregat, on trobem els rics hisendats de la comarca i els seus representants po­lítics, a més d' algun agrarista il·lustre i advocats i juristes barcelonins amb inte­ressos territorials a la comarca. El fet que la gran propietat coordinés els seus in­teressos a través de la Camara Oficial Agraria del Baix Llobregat no ens ha de fer oblidar que la pagesia mitjana i, 6ns i tot, la petita propietat i els parcers i els arrendataris, se sentien identificats, sovint, amb els objectius dels rics hisendats, que organitzaven campanyes per a autoprotegir-se del fisc, per a evitar l'aug­ment de la contribució territorial o bé sol·licitar rabolició de l'impost de con­sumo

Així les coses, bé podríem dir que a nivell de composició social, malgrat el caracter més popular dels sindicats enfront les cambres, dins el Sindicat es do­nava un aiguabarreig interclassista que acollia des del pages mitja fins al petit parcer i el perit arrendatario Malgrat que els objectius defensats fossin els plante­jats pels grans propietaris, els sectors mitjans i més pobres de la pagesia partici­paven en les campanyes, com succeí en el cas del Sindicat de Sant Boi, perque n' esperaven sortir beneficiats.

En arribar la Segona República, l' esclat del conflicte rabassaire i la polemica jurídica entorn de la parceria, les di6cultats en la comercialització -que lesio­naren més la petita economia pagesa- i r entrada en massa de perits pagesos al sindicat faran que les contradiccions entre els pagesos més pobres i els més rics aflorin i es plantegin obertament, malgrat que els pagesos benestants continua­ven portant la iniciativa de la vida associativa. Lanalisi d'un cas concret ens aju­dara a entendre 1'hegemonia ideologica dels pagesos benestants que dirigien el Sindicat, que s'identificaven amb la visió dels problemes de 1'agricultura catala­na que tenia el IACSI, i, al mateix temps, esbrinar com la composició social he­terogenia posara en qüestió, en determinats moments, aquesta filosofia domi­nant recolzada en aliances vertical s i bene'ida pel IACS!.

Existien precedents dins la vida del Sindicat d'aquesta conflictivitat social emergent: durant el conflicte dels camalics, el 1911, els homes del Sindicat de Sant Boi varen actuar com una veritable patronal. Una situació semblant, pero més directa, es produí l' any 1918, quan els treballadors de la maquina de batre demanaren millor salario L'any 1915, quan la maquina funcionava amb locomo­bil, davant d'una demanda similar el Sindicat accedí. Era un estiu de molt tra­fec. El 1918, el president del Sindicat no accedeix a elevar el jornal pactat de 6,5 pessetes jornal-batedor, en contra de les aspiracions dels jornalers que exigien cobrar 7 pessetes. En el conflicte hi intervingué la Societat de Jornalers de Sant Boi, la veritable organització de classe dels treballadors del camp assalariats, pero no s' arriba a cap acord. El Sindicat contracta com a operaris uns valencians que treballaven a Viladecans, al preu marcat per la Junta de 6,5 pessetes. Aquest conflicte provoca una discussió en «termes bastant vius» dins el Sindicat. L' any

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 121

1920 es torna a donar un conflicte similar, que se salda amb l'acomiadament de l' encarregat de l' era, Pau Viles, que era, a més, membre de la Societat de Jornalers i estava a la Junta del Sindicat, i, més endavant, el setembre de 1921, se l' expulsa del Sindicat.

El Sindicat també es preocupava dels contractes d'arrendament dels seus so­cis. Pel febrer de 1913 va fer gestions perque se li respectessin a un soci les mi­llores d'un «camp que tenia arrendat el qual estava en venda~~. El setembre de 1918 es detectava malestar per actituds insolidaries entre els membres del

. Sindicat qua n Josep Capdevila afirmava: «Hi ha alguns associats en el Sindicat que treballen per sostreure el terreny que conreuen al tres associats [ ... ]. El Reglament preveu que tots els socis tenen l' obligació de declarar davant de la Junta les condicions del contracte del terreny que tinguen pres en arrendament i que no hi havia cap soci que hagués fet aquesta declaració.»24

L'any 1920, la quantitat de socis en descobert era gran, segons els revisors de comptes: «S'han cridat a tots els socis, pero que no ha arribat el cas de arribar a la violencia.» Mirabent recordava que eH, per aquestmotiu, havia portat socis al jutjat. Altres soéis deien que el problema greu era haver de pagar per endavant el genere, perque els socis que no podien pagar en sortien perjudicats. La crisi ori­ginada pels elevats preus dels adobs i la carestía existent durant la Primera Guerra Europea havia minat les relacions de convivencia i tot eren desconfian­ces internes.

Lany 1922, durant la campanya pro-rabassaire, l'actitud del Sindicat era ambigua. Després d'una llarga discussió, s'acorda «veure amb simpatia el movi­ment d' aquesta campanya, pero sense separar-se deis estatuts del sindicat, de les Entitats Federades de la Unió de Vinyaters i de la Federació Agrícola Catalana Balean~. El malestar a l'interior del Sindicat anava en augment durant els darrers anys de la Dictadura. Pel seternbre del 1926, tota la Junta Directiva va dimitir «resentida por los ataques en genera!». EIs anys de les vaques grasses havien passat, l' eufOria dels primers anys de la maquina de batre s'havia apagat.

L'any 1927 fou dels més conflictius i acaba amb la dimissió de l'administra­dor. EIs socis compraven adobs fora, perque creien que el Sindicat els venia massa cars. Es demanaren penalitzacions per a aquells qui no compressin els adobs al Sindicat, i, com a anunci d'un temps d'austeritat, se sol·licita que no es fes més el menjar del final del batre. I.:agost de 1928 s'acorda que els carrecs di­rectius fossin rotatoris i obligatoris; a ningú no li feia il·lusió estar al davant d'una associació en crisi de la qual se n'havien anat bastants socis.

L'endeutament de molts pagesos amb la Caixa Rural, la manca de recursos financers externs i la reestructuració del mercat europeu després de la conjuntu­ra de 1914-1919, a més dela carestia i l'elevat preu dels adobs, van comen~ar a incidir negativament dins la vida del Sindicat ¡les diferents actituds dels socis es crisparen. La davallada del preu dels cereals, en un moment que s'havien pactat jornals alts per als batedors, acaba amb un dels símbols del Sindicat: el 1929 s'hagué de vendre la maquina de batre.

24. ASASB-LLA, 15 de setembre de 1918.

122 GEMMA TRIBÚ TRAVERIA

L'arribada de la República fara que el Sindicat rebi sang nova: més de vuitan­ta nous socis en un any. 1 provocara que de controlar unes sis-centes hectarees passés a. controlar-ne més de vuit-centes, quasi la meitat del terme municipal. L'arribada dels nous, majoritariament petits propietaris, desvetlla recels: els velIs socis es queixaven del que devien els nous.

La discussió ento.rn de la Unió de Sindicats Agríco.les, del setembre de 1933, reflecteix 1'heterogeneYtat en la co.mpo.sició so.cial i les diferents concepcions de sindicat existents, po.laritzades á l' entorn de plantejaments interclassistes i de plantejaments classistes radicals. Tofo.l RebulI argumentava el seu Vo.t en co.ntra de l'adhesió a l'USA perque creia que els seus integrants anaven en co.ntra deIs arrendataris i com que en el Sindicat «hay mayoría de socios arrendatarios, el ad­herirse a la Unión es ir contra nosostros».25 Aquesta intervenció va ser qualificada de polltica per alguns membres que reco.rdaren a RebulI que quan el Sindicat es tro.bava adherit al IACSI els arrendaments es feien en millo.rs co.ndicions. RebulI es defensava dient que no. vo.lia fer política, pero feia memoria que els senyo.rs que van venir a demanar d'adhesió als USA eren co.l·labo.rado.rs de la Dictadura i que els USA no.més havien ringut en co.mpte els interesso.s dels ve­nedors a l'engros en el mo.ment de nego.ciar amb l'Ajuntament de Barcelona. Si no., no s'hauria suspes la venda a la tarda en el mercat, que afavoria els petits co.mparets «que necessiten po.der vendre la seva modesta co.llita a la menuda».

L' exportació encara es presentava bé l' any 1933 i aixo calma els esperits: s'aco.rda adherir-se als USA tant per a canalitzar bé les vendes a l'estranger, co.m per a negociar els problemes de comercialització a Barcelo.na, ja que s'havia d'evitar que els lIo.cs de fruita i verdura del mercat central fo.ssin acaparats pels valencians, co.m co.men~ava a succeir. Si aquestes aspiracio.ns no. eren ateses, la Unió de Sindicats Agríco.les dei a que «s'aniria a la vaga o sinó es deixaria per un temps de po.rtar fruits a la ciuta!». Tanmateix, Tofol RebulI no. estava co.nven~ut i sospitava que 1'USA dé l'arma i no.saltres els cartutxos i els do.nem perque dis­pari en co.ntra l'arrendatari». La pluralitat d'actituds po.lítiques i la diversitat de la compo.sició social dins els sindicats era, doncs, un fet pales.

Els desno.naments d'arrendatarís l'estiu de 1935 tornaren a encendre l'am­bient. Es féu una reunió amb molta co.ncurrencia en que sense cap vo.t en contra s'intenta cercar la fórmula perque «no. pugui cap propietari cometre ni tan soIs un de dits abuso.s en cap company soci del nostre Sindicat [ ... ], pero que si es donés el cas, poguer comptar amb to.ts els so.cis perque valent-se de tot lo. que humanament pugui fer-se en legítima defensa poguem lograr tenir assegurada la terra que trebalIem que és la no.stra vida i la dels no.stres filIs».26 L'escrit és domi­nat per una visió del sindicat co.m a grup de germano.r i no com a casa de nego­ci. Amb aquest crit a la solidaritat per a evitar desno.naments, el Sindicat Agríco.la de Sant Bo.í es col·lo.cava al costat dels rabassaíres, així co.m amb l'ad-

25. ASASB-LLA, 1 de setembre de 1933. 26. ASASB-LLA, 15 de juliol de 1935.

EL SINDICAT AGRíCOLA DE SANT BOl DE LLOBREGAT 123

hesió a la Unió de Sindicats Agrícoles i amb la identificació amb la Camara Oficial Agraria del Baix Llobregat o amb els postulats del IACSI ho havia fet a favor dels propietaris. Eren anys d'intranquil.litat i angoixa per al pedt pages no propietari, tant per modus economics com per la precarietat jurídica en que vi­via, fos parcer o arrendatari.27 Malgrat tot, hom pot afirmar que l'interclassisme, posat en qüesdó en aquests moments puntuals de solidaritat horirzontal, conti­nuava essent la ideologia hegemonica dins les classes fageses baixIlobregatines, tot i que políticament, durant la Segona República, e seu comportament elec­toral es decanta cap a r esquerra.

27. La publicació, el 1933, per la Generalitat de Catalunya d' E/s contractes de conreu a Cata/unya, reflecteix el malestar i la conflictivitat existents al camp cataJa durant la Segona República. .