el - servicio jesuita a migrantes · les situacions de vulnerabilitat i els drets vulnerats en...
TRANSCRIPT
El Servei Jesuïta a Migrants (SJM) és una xarxa que treballa per la defensa dels drets de les
persones migrants i el seu ple accés a la ciutadania mitjançant:
• L’acompanyament –personal i col·lectiu– de processos d’incorporació social,
apoderament personal i participació social i comunitària.
• L’oferta de serveis de caràcter formatiu, d’orientació, adreçats a l’enfortiment
associatiu, que reforcen l’acompanyament.
• La incidència pública per tal de promoure marcs legals, polítiques i pràctiques que
garanteixin i siguin respectuoses amb els drets humans de les persones migrants.
• La promoció d’una cultura de l’hospitalitat i la inclusió, suscitant espais de trobada,
acollida i amistat en l’esfera personal i en la comunitària, així com eines per a la gestió
positiva de la diversitat en l’àmbit social.
• L’anàlisi de les situacions que vulneren drets de les persones migrants, denunciant les
causes i buscant possibles alternatives.
SJM, impulsat per la Companyia de Jesús, és la concreció de la seva prioritat apostòlica en l’àmbit
de les migracions, tant en l’àmbit internacional com a Espanya. Són membres del SJM les entitats
socials vinculades a la Província d’Espanya que treballen amb i per a les persones migrants. La
xarxa s’articula al voltant de l’associació civil Servei Jesuïta a Migrants d’Espanya, amb oficines
a Madrid (Centro Pueblos Unidos, de la Fundació San Juan del Castillo), Barcelona (Fundació
Migra Studium), Sevilla (Asociación Claver), Bilbao (Fundación Ellacuria), València (SJM-Valencia)
i Melilla.
www.sjme.org
Autor: Josep Buades Fuster SJ
Integrants dels equips de visita als CIE durant l’any 2018:
Pueblos Unidos (Madrid): Brígida, Ángel, Teresa, Ashton, Juan Carlos, Ana María, Isabel, Louise,
Patrick, Tomasz, Marta, Lucía, Mariano, Elena i Ana.
Migra Studium (Barcelona): Irina, Sebastián, Jocelyne, Victoria, Julia, Clara, Miguel, Miquel, Pilar,
Ana, Sara, Carol, José Javier i Margarita.
SJM-València: Blanca, María, Cristina, María Cinta, Javier, Jorge, María Josefa, Isabel, Ignacio,
Dolores, Jesús, Juan, Mustapha i Alberto.
Claver (Algesires-Tarifa): Mella, Pilar, Mercedes, Adriana, Ilham, Armando i Pep.
2 Discriminació d’origen
PRESENTACIÓ
El títol de l’Informe CIE 2018 del SJM és Discriminació d’origen. L’any 2018, dos terços de les
persones internades als CIE procedien del Marroc (36%) i d’Algèria (32%). De fet, en el sistema
d’internament s’opera una discriminació d’origen.
Aquest document és una versió abreujada de l’informe original. Inclou:
• El resum executiu.
• L’eco d’un crit: carta de Mons. Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, que acompanya
tantes persones migrants i és testimoni dels seus sofriments.
• Una reflexió sobre la discriminació d’origen que no es limita als CIE, ja que les persones
magrebines i subsaharianes reben un tracte diferent ja des del desembarcament.
• Les conclusions i recomanacions del SJM.
SJM publica aquest resum per facilitar la reflexió i el debat sobre les qüestions suscitades en
l’informe. No inclou els següents apartats de l’informe original:
• Una reflexió crítica sobre els CIE realitzada a partir de les visites dels equips del SJM de
Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa.
• Una interpretació raonada de les xifres d’internaments: sexe, edat, nacionalitat
declarada, motiu d’internament...
• Una reflexió crítica que contextualitza l’internament en la seqüència de mesures
adoptades des de la detenció de les persones després de la seva conducció a port per
Salvament Marítim o en el punt de desembarcament de les seves pasteres. Per exemple,
la referència a les instal·lacions provisionals o permanents organitzades per a l’acollida
i detenció quan l’augment considerable de les arribades va fer que les comissaries de
policia resultessin insuficients. Aquest apartat també esmenta els centres d’acollida
humanitària i de refugiats als quals es deriva, o no, les persones migrants després de la
seva primera identificació.
• L’observació de situacions de vulnerabilitat i vulneracions de drets en els CIE: les
deficiències estructurals dels CIE, la identificació de menors d’edat internats, el tracte
dispensat a persones amb problemes de salut, les dificultats i traves per a la sol·licitud
de protecció internacional, les limitacions en la comunicació i en l’ús de comunicacions,
els obstacles a l’accés d’ONG i les limitacions de l’assistència sociocultural i jurídica, així
com la gestió de situacions de crisi.
Versió completa en castellà accessible en línia a: bit.ly/sjm2018CIE
3 Discriminació d’origen
RESUM EXECUTIU
1. Els equips del SJM visiten els CIE de Madrid, Barcelona, València, Algesires i Tarifa. El
propòsit principal de les visites és oferir un espai d’escolta i acompanyament de la persona
dins i fora del CIE, així com observar situacions de vulnerabilitat i possibles vulneracions de
drets. Durant el 2018 alguns equips han hagut de fer front a dificultats d’accés a les persones
internades a causa de la limitació dels espais habilitats; també perquè la direcció del centre
no els ha facilitat el llistat de persones internades i els ha permès només visitar aquelles
que han demanat explícitament comunicar-se amb l’ONG, o bé per altres impediments
circumstancials.
2. Al llarg de 2018 van ser retornades 7.203 persones i expulsades 4.181, la qual cosa implica
11.384 repatriacions forçoses, 2.058 més que l’any 2017. Així com creix poc el nombre
d'expulsions (127), és notable l'augment de devolucions (1.931). El 47,31% de les expulsions
es va produir per simple estada irregular, mentre que el 51,71% de les devolucions es va
produir per entrada il·legal en pastera.
3. Al llarg de 2018 van ser internades 7.855 persones: 7.676 homes i 179 dones. Procedien de
90 països diferents, però especialment del Marroc, 2.801 (35,66%), i d’Algèria, 2.511
(31,99%). Els motius de l’internament eren sobretot dos: 5.502 per expedients de devolució
per entrada il·legal en pastera (70,04%) i 1.246 per expedients d’expulsió per estada
irregular (15,86%).
4. Cal tenir en compte el context dels CIE: els dispositius provisionals de recepció i detenció
(poliesportius, instal·lacions portuàries...) que es van organitzar com a resposta a la
insuficiència de les dependències de les comissaries arran de l’increment del nombre
d’arribades; els Centres d’Acollida Temporal d’Estrangers (CATE) i els centres d’acollida
humanitària i de persones refugiades als quals es deriva, o no, les persones inicialment
retingudes en CATE o després internades en CIE. Preocupen dos problemes: la manca de
detecció primerenca de persones amb perfils d’especial vulnerabilitat i el tracte
discriminatori donat a les persones de nacionalitat algeriana o marroquina, detingudes en
comissaries, mentre que es deriva a dispositius d’atenció humanitària i custòdia les d’origen
subsaharià o asiàtic. Les places d’acollida humanitària s’han de destinar a persones en
situació de vulnerabilitat amb independència de la seva nacionalitat.
5. Les situacions de vulnerabilitat i els drets vulnerats en l’internament estan connectats. Les
tasques d’observació crítica dels jutjats de control, del Defensor del Poble i de les
organitzacions de la societat civil que visiten els CIE assenyalen aspectes que necessiten ser
solucionats per millorar les condicions de vida i de les garanties de drets, com ara: les
deficiències estructurals dels CIE, la identificació de menors d’edat internats, el tracte a
persones amb problemes de salut, les dificultats i traves per a la sol·licitud de protecció
internacional, les limitacions en la comunicació i en l’ús de comunicacions, els obstacles a
l’accés d’ONG i les limitacions de l’assistència sociocultural i jurídica, així com la gestió de
situacions de crisi. La tasca constant de millora no elimina la reivindicació fonamental: la
fi de la institució de l’internament i el tancament dels CIE.
4 Discriminació d’origen
L’ECO D’UN CRIT
Als qui han preparat aquest informe i a tothom que dediqui el temps necessari per llegir-lo. Carta
des del cor:
El que us vull fer arribar no és una dada més sobre la situació dels immigrants, tampoc una
denúncia de les iniquitats evitables que cometem amb ells; vull deixar el ressò d’un crit, el de
milers i milers d’homes, dones i nens als quals hem pres qualsevol mena de recurs i hem llançat
fora de la nostra compassió, amb l’esperança secreta que la mort se’ls emporti i els aparti per
sempre de la nostra vista i, de passada, també de la nostra consciència. Aquí us deixaré només
això: l’eco d’un crit.
En la base de qualsevol forma de «discriminació d’origen» exercida pels responsables del
sistema d’internament d’estrangers, hi ha el menyspreu indiscriminat i la violació continuada
del dret dels pobres a emigrar –dret més sagrat que el dels rics a fer turisme–; hi ha la violació
del dret dels pobres a no patir violència en els seus desplaçaments –no menys sagrat que el meu
o el vostre a viatjar amb seguretat–, i hi ha la violació del dret dels pobres a somiar un futur
millor i poder treballar per aconseguir-ho.
Molt abans de qualsevol forma de «discriminació d’origen» en el tracte que les autoritats donin
als emigrants que arriben a Espanya per camins de clandestinitat, hi ha l’espoliació que els
europeus i altres depredadors de recursos hem fet en les nacions africanes, colonitzades ahir
com si fossin part d’Europa i colonitzades avui d’una altra manera, però sempre colonitzades.
Els emigrants, abans de ser els qui busquen futur a les nostres fronteres, són homes, dones i
nens que han perdut aquest futur perquè els l’hem arrabassat en els seus països d’origen: molt
abans de ser emigrants a la nostra porta, han estat les nostres víctimes a casa seva.
Previ a qualsevol forma de «discriminació d’origen» hi ha les fòbies que cultivem des del miratge
de la nostra supremacia cultural, política, religiosa, i també potser racial. El musulmà, el negre,
el gitano, l’estranger, el diferent... si no aconseguim mantenir-los fora de les nostres fronteres,
han de quedar almenys fora de la nostra vista.
L’Informe que teniu a les mans té el seu particular «diccionari de l’emigració», un diccionari
colpidor, amb paraules i expressions com ara: «discriminació», «CIE», «internament»,
«detenció», «repatriació forçosa», «limitació de drets». Em pregunto fins quan ens veurem
obligats a utilitzar aquest llenguatge, fins quan deixarem als llimbs dels arcaismes paraules com
«equitat», «igualtat», «acollida», «respecte», «llibertat», «protecció», «solidaritat»... Algú –
l’Informe que teniu a les mans en pot ser un bon memorial– haurà de recordar-nos que, en
aquest canvi de llenguatge –en aquest canvi d’opcions personals i socials–, ens hi va la vida.
Hi ha una «discriminació d’origen» que es fa molt abans que un immigrant arribi a trepitjar sòl
espanyol. La que m’impedeix reconèixer-me a mi mateix en qui arriba, en qui demana, en qui
pateix, en qui mor. Mentre no em reconegui en l’altre, continuaré maltractant-me a mi mateix
en l’altre.
Des del cor del vostre germà menor
+ Santiago Agrelo
Arquebisbe de Tànger
5 Discriminació d’origen
DISCRIMINACIÓ D’ORIGEN
L’informe CIE 2017 va posar el focus sobre el sofriment inútil infligit a un important nombre de
persones subsaharianes internades malgrat la certesa que no anaven a ser retornades, per les
dificultats d’identificació o per la impossibilitat que fossin readmeses pels Estats dels que deien
ser-ne nacionals. Aquesta pràctica va cessar, afortunadament, devers el juliol o agost del 2018,
sense que se’n sàpiga encara el motiu, però coincidint amb l’augment d’entrades irregulars de
persones marroquines i algerianes, la devolució de les quals es presumia possible.
Aquest informe vol denunciar la discriminació d’origen que revelen les xifres d’internament per
nacionalitat, quan un 36% de persones internades són marroquines i un 32%, algerianes. Hi ha
una cosa que inquieta profundament quan constatem que dues nacionalitats sumen dues
terceres parts de totes les persones sotmeses a internament. Una cop més, l’internament
s’està utilitzant sobretot com a eina de les polítiques de control de fronteres: un 92% de les
persones algerianes i un 79% de les marroquines van ser internades per motiu de devolució per
la seva entrada irregular a Espanya.
Les poques xifres disponibles sobre població estrangera que va entrar irregularment a Espanya
el 2018 segons la seva nacionalitat no permeten formar-se una idea total del percentatge de
persones internades respecte del total. La petició de dades cursada al ministeri de l'Interior a
través del Portal de la Transparència va obtenir una resposta parcial molt tardana. Bastants
xifres publicades en aquest informe van ser transmeses al març per una ciutadana que les havia
sol·licitat al començament de gener en el marc de la seva activitat professional, i que les havia
rebut dos mesos més tard. Són xifres molt valuoses per formar-se una idea sobre l'internament,
però limitades. Una de les llacunes més sensibles és el percentatge de persones internades per
motiu de devolució respecte del total de les que van entrar irregularment. Els percentatges
avançats en aquest informe apunten a un important component d'atzar en la decisió d'internar
a unes persones i no a altres: una forma estructural d'arbitrarietat.
La discriminació d’origen no es limita a l’internament. El Defensor del Poble i les ONG observen
el diferent tracte que reben les persones magribines de les d’altres orígens després del seu
desembarcament. Les primeres passen fins a 72 hores detingudes en comissaries de policia
mentre es realitzen els tràmits d’identificació; les d’altres orígens ho fan en els Centres
d’Acollida Temporal d’Estrangers; les primeres no gaudeixen de recursos d’acollida
humanitària alternatius al CIE o posteriors a la seva posada en llibertat (llevat d’excepcions, com
les dones embarassades); les segones reben un tractament humanitari millorable, però més
positiu que no pas l’internament al CIE.
Sigui quin sigui el motiu de l’internament, els CIE segueixen sent espais de patiment. Preocupa
el patiment de persones en especials situacions de vulnerabilitat: possibles menors, perfils de
protecció internacional, afectats per problemes de salut física o mental, víctimes de barreres de
comunicació... Aquesta vulnerabilitat està lligada a la vulneració de drets en les proves de
determinació de l’edat, en la tramitació de les sol·licituds d’asil, en l’accés a les comunicacions,
en l’assistència lletrada i en la interpretació i les condicions de vida imposades per instal·lacions
en molt mal estat (condicions de treball també penoses per al personal policial destinat als CIE).
La tasca dels jutjats de control i del Defensor del Poble és fonamental perquè l’internament
s’ajusti al Reglament, perquè no excedeixi els estrets marges de constitucionalitat que va marcar
el mateix Tribunal Constitucional.
Cal seguir treballant pel tancament dels CIE i, mentrestant, per ajustar-los al marc normatiu
que humanitzi l’internament. És un afany ètic i cívic.
6 Discriminació d’origen
CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
En 2018, l'internament va ser eina de la lluita contra la immigració irregular a la Frontera Sud
marítima: més aviat de cara a l'opinió pública, perquè no té efecte dissuasiu. Per prevenir la
irregularitat, segueix sent necessària una política migratòria que flexibilitzi l'obtenció de visat de
residència i treball, si més no dins d'un termini prudencial per buscar feina i iniciar el procés
d'integració cultural.
Cal replantejar una alternativa a l'internament cautelar de persones que acaben d'entrar
irregularment a Espanya per la Frontera Sud: allotjament temporal en recursos oberts d'acollida
humanitària durant els tràmits de documentació amb independència de la seva nacionalitat. Des
de mitjans de 2018 es proporciona a la població subsahariana. Però la població marroquina i
algeriana pateix una discriminació d'origen, ja que sumen 2/3 de la població en CIE.
Hi ha àmbits dins dels CIE en què urgeix millorar la garantia de drets i la gestió:
• Cal que el personal policial destinat al CIE tramiti les sol·licituds de protecció
internacional sense prejutjar la seva admissibilitat a tràmit, tasca que correspon a l'OAR.
Igualment, cal que les tramiti amb diligència, evitant l'execució de la devolució de
persones que havien manifestat la seva intenció de sol·licitar asil.
• És imprescindible fer un esforç notable per implantar serveis d'orientació jurídica a tots
els CIE, millorar la formació específica dels lletrats que presten assistència d'ofici en els
expedients de devolució i d'autorització d'internament, i afinar la tasca dels jutjats
d'instrucció competents per decidir si autoritzen o no l'internament.
• Una de les qüestions a abordar amb més urgència és la disponibilitat d’interpretació a
les llengües efectivament parlades per les persones internades, així com la formació
dels intèrprets per fer la seva tasca amb més professionalitat.
• Cal revertir la política de reconeixement de persones menors d’edat, respectant la
presumpció de la minoria d’edat i posant-los en llibertat per tal d’aplicar la normativa
protectora.
• Cal demanar un esforç per resoldre amb la màxima professionalitat les situacions de crisi
que es produeixen puntualment als CIE.
7 Discriminació d’origen