el sentit de la revoluciÓ segons louis althusser
DESCRIPTION
EL SENTIT DE LA REVOLUCIÓ SEGONS LOUIS ALTHUSSER. TREBALL FINAL GRAU – HUMANITATS Universitat Oberta de Catalunya 2012. Daniel Carbonell Cob Direcció: Núria Estrach Mira. INTRODUCCIÓ. PER QUÈ UN ESTUDI MARXISTA EN UN CONTEXT CONTEMPORANI?. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
EL SENTIT DE LAEL SENTIT DE LAREVOLUCIÓ SEGONSREVOLUCIÓ SEGONSLOUIS ALTHUSSERLOUIS ALTHUSSER
TREBALL FINAL GRAU – HUMANITATSUniversitat Oberta de Catalunya 2012
Daniel Carbonell CobDirecció: Núria Estrach Mira
INTRODUCCIÓPER QUÈ UN ESTUDI MARXISTA EN UN CONTEXT CONTEMPORANI?
Perquè el marxisme és filosofia, és història, és economia, és sociologia, és teoria política... En definitiva perquè el marxisme tracta moltes de les matèries que hem vist al llarg del Grau en Humanitats.
Per què Althusser? Perquè l’obra d’Althusser va suposar als anys seixanta i setanta un terratrèmol teòric que, a pesar de la polèmica, va sacsejar la concepció oficial del marxisme, i la forma de pensar el món contemporani.
Per què ara? Perquè en un context com l’actual, on diferents moviments socials posen en qüestió el sistema de relacions existent, hem de cercar eines d’anàlisi i comprensió d’aquesta realitat complexa i canviant.
INTRODUCCIÓMETODOLOGIA I TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
S’ha fet ús bàsicament de la cerca documental i l’anàlisi crític.
Altres tècniques d’investigació (entrevistes, eines estadístiques, etc.) són, en principi, poc apropiades per al tipus d’investigació que s’ha volgut desenvolupar
Metodologia de treball:Enunciació de les hipòtesis de treballCerca documentalLectura de fonts secundàries de referència
(manuals filosòfics, obres de consulta)Recensió crítica de fonts primàriesRecensió crítica fonts secundàries Escriptura de l’assaigConclusions
INTRODUCCIÓHIPÒTESIS INICIALS
És missió d’aquest TFG aconseguir una visió sintètica de l’obra de Louis Althusser, i jutjar la seua idoneïtat com a eina d’anàlisi social a l’època actual des d’un punt de vista bàsicament teòric.
Hipòtesis inicial: l’obra de Louis Althusser descriu el marxisme com una epistemologia que permet copsar la realitat estructurada en tots el seus nivells de complexitat, la qual cosa la fa adient com a eina de descripció i comprensió de la forma d’estructuració actual de la societat (econòmica, política i ideològicament).
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
L
OU
IS A
LT
HU
SS
ER
REBUIG DE LES INTERPRETACIONS IDEOLÒGIQUES DEL MARXISME
L’objectiu d’Althusser és desenvolupar un marxisme científic, que posi de manifest la distinció entre ciència i ideologia.
Aquesta concepció del marxisme qualifica com “ideològiques” altres interpretacions del marxisme, com ara l’historicisme o l’humanisme marxista.
Althusser caracteritza la pràctica teòrica com una analogia del procés productiu.
El producte de la pràctica teòrica serà un concret-de-pensament, un coneixement objectiu, diferent de l’objecte real.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
L
OU
IS A
LT
HU
SS
ER
LA NECESSITAT D’UNA TEORIA
Althusser relaciona teoria i pràctica des del moment que assumim que una teoria no és sinó el producte d’una pràctica: la pràctica teòrica.
La pràctica revolucionaria, aquella que actua per a comprendre i canviar el món, tindrà sempre necessitat d’una Teoria. Aquesta Teoria validarà la pràctica revolucionaria i servirà de recolzament davant possibles atacs ideològics.
L’eina fonamental de la pràctica teòrica marxista serà la dialèctica marxista.
L’especificitat de la dialèctica marxista, i la seua distinció de la dialèctica hegeliana no va ser explicitada teòricament per Marx. Althusser cercarà les bases teòriques d’aquesta distinció.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
L
OU
IS A
LT
HU
SS
ER
LA RUPTURA EPISTEMOLÒGICA
Althusser situa el 1845 el moment en el qual el pensament de Marx realitza una ruptura epistemològica en base a la qual s’aixecaran els fonaments per al desenvolupament d’una nova ciència, la ciència marxista, sobre unes bases conceptuals noves, una nova problemàtica.
La “ruptura epistemològica” divideix per tant l’obra de Marx en dos moments: un jove Marx encara “pre-marxista” que desenvolupa conceptes ideològicament contaminats, i un Marx madur, plenament “marxista”, que en virtut de la ruptura epistemològica, desenvoluparà una Teoria plenament conscient del paper que la ideologia hi juga en la nostra concepció del món i la realitat.
AP
RO
XIM
AC
IÓ A
L P
EN
SA
ME
NT
DE
L
OU
IS A
LT
HU
SS
ER
IDEOLOGIA I APARELLS IDEOLÒGICS D’ESTAT
La ideologia condiciona la forma en que el subjecte actua i es relaciona amb el món que l’envolta.
La ideologia tendirà a protegir la supervivència d’un determinat mode de producció, possibilitant, per tant, el manteniment d’un determinant sistema de relacions, amb una classe dirigent i una classe sotmesa.
L’Estat té com a missió el manteniment d’aquest sistema de relacions, fent ús dels seus aparells repressor (policia, exercit, tribunals) i ideològic (aparell escolar, aparell religiós, aparell familiar, etc.).
Els aparells ideològics d’Estat tenen com a missió preparar el subjecte per l’adopció del rol que la classe dirigent li ha “assignat” dins l’engranatge social.
És missió de la ciència marxista desemmascarar el paper de la ideologia, les seues formes de transmissió i la seua influència sobre els actes dels individus.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
: R
E-L
LE
GIN
T E
L C
AP
ITA
L
L’OBJECTE DEL MARXISME
A la seua obra Para leer El Capital, Althusser pretén cercar l’essència del marxisme. El coneixement d’aquesta essència permetrà rebutjar diverses interpretacions ideològiques del marxisme: humanisme marxista, historicisme, etc.
Per cercar l’essència del marxisme, Althusser assenyala la necessitat de re-llegir El Capital, ja que és en aquesta obra on podem trobar la gènesi de la ciència i la filosofia marxista.
Amb aquest objectiu, Althusser es pregunta sobre la nostra forma de llegir i sobre la nostra forma de mirar. Serà la pràctica marxista, enunciada per Marx a les seues obres, la que possibilità la cerca del vertader objecte del marxisme, en virtut d’una lectura i d’una mirada objectiva, lliure d’ingerències ideològiques.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
: R
E-L
LE
GIN
T E
L C
AP
ITA
L
EL PROCÉS DE CONEIXEMENT
El procés de coneixement que defensa la concepció althusseriana del marxisme s’oposa a la representació clàssica que l’empirisme ens ofereix. El marxisme rebutjarà la concepció racionalista del coneixement: una operació d’abstracció que es realitza entre un Subjecte determinat i un Objecte del món real, basada en l’extracció de l’essència de l’objecte per part del subjecte.
El marxisme establirà una distinció entre l’objecte de coneixement (fruit del procés de coneixement) i l’objecte real, ja que tots dos pertanyen a plànols d’existència diferents. El procés de producció de coneixements marxista actuarà sobre una matèria primera distinta a l’objecte real, produint un objecte complex, que donarà compte d’una estructura complexa de representacions tècniques, ideològiques i socials.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
: R
E-L
LE
GIN
T E
L C
AP
ITA
L
LA RUPTURA AMB L’ECONOMIA CLÀSSICA
Segons Althusser, Marx s’adona de les mancances de la teoria econòmica clàssica basada en una concepció empirista del coneixement, determinada per tant per abstraccions ideològiques realitzades per un Subjecte en un plànol simple de fets econòmics.
Marx, amb l’enunciació dels conceptes de plusvàlua, valor d’ús i treball abstracte/treball concret, trencarà amb l’economia clàssica. Aquestos conceptes seran l’eina que utilitzarà Marx per descriure el tot social marxista: un tot estructurat on diverses instàncies, relativament autònomes, coexisteixen dins d’una complexitat de relacions, determinades en última instància per la instància econòmica.
Serà la teoria marxista la que podrà donar compte d’aquesta complexitat estructurada, i, per tant, oferir les eines per a la seua transformació.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
: R
E-L
LE
GIN
T E
L C
AP
ITA
L
CONTRA L’HISTORICISME
CONTRA L’HUMANISME
Althusser assenyala a la unió de l’humanisme i l’historicisme com la temptació més gran a la que s’enfronta aquell que vulgui interpretar el marxisme, ja que en aquesta unió es produeix una reducció de la consideració de les relacions de producció al nivell de simples relacions humanes.
L’historicisme i l’humanisme són caracteritzats pel pensament althusserià com unes interpretacions voluntaristes i idealistes del marxisme, governades per interessos ideològics.
Per l’acció d’aquestos interessos ocults, els conceptes desenvolupats per l’humanisme i l’historicisme marxista queden invalidats com a portadors de coneixement, i s’allunyen de la vertadera problemàtica marxista.
LE
S F
ON
TS
DE
L M
AR
XIS
ME
: R
E-L
LE
GIN
T E
L C
AP
ITA
L
LA REVOLUCIÓ TEÒRICA DE MARX
Marx rebutjarà una causalitat lineal que governi un plànol simple de fets econòmics i socials. Per contra introduirà la noció de regió estructura, espai complex on existeix una causalitat variable i múltiple. Aquesta complexitat vindrà determinada per la unió dels efectes de les forces productives i les relacions de producció.
Aquesta complexitat del tot-estructurat trenca amb la immediatesa de la causalitat lineal, i per tant, amb la concepció empirista del coneixement. Serà missió de la teoria marxista definir un procés de coneixement capaç de donar compte de la causalitat estructural que regeix la complexitat social. Aquesta serà la vertadera revolució teòrica de Marx.
EL PENSAMENT ALTHUSSERIÀEN UN CONTEXT CONTEMPORANI
En un context contemporani regit per un pensament únic, basat en el preceptes capitalistes, tant econòmica com
socialment, l’obra de Louis Althusser ens dona indicacions de la importància de desenvolupar un pensament crític en la
nostra forma d’apropar-nos a la realitat social, econòmica i política.
El marxisme defensat per Althusser donarà especial importància a aquesta mirada crítica, que possibiliti el
desemmascarament dels interessos ocults (ideologies) que determinen la pretesa llibertat individual.
Althusser assenyalarà que són els moviments socials crítics, els que, comptant amb una base teòrica el
suficientment desenvolupada, podran fer front a totes aquelles idees preconcebudes que governen el món, i per
tant, abastir un veritable coneixement de la realitat complexa en la que estem immersos, possibilitat, així, la seua
transformació.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Althusser, Louis (1965). La Revolución teórica de Marx. México: Siglo XXI, 1967
Althusser, Louis; Balibar, Étienne (1967). Para leer El Capital. Madrid: Siglo XXI, 2010
Althusser, Louis (1969). Ideología y aparatos ideológicos de Estado. [Document en línea] – Url: http://www.infoamerica.org/documentos_pdf/althusser1.pdf
Althusser, Louis (1992). El porvenir es largo. Barcelona: Destino, 1992
Gonzalez Rojo, Enrique (1974). Para leer a Althusser. México: Diógenes, 1974 [Document en línea] – Url: http://www.enriquegonzalezrojo.com/pdf/althusser.pdf