El segde lesconcenque ofe

Des dcivilitzad’acoll

Londred’una csegle Xaugme

I ara, lcreixem

le XXI seràs ciutats ésntració rau fereixen les

de la primeacions provir a milers d

es ho va viucentúria assXX ciutats

ents de pob

les ciutats ament espec

à més que cs un fenomen les possciutats.

era revolucivocant fortede nous ciu

ure el seglesolint la xifrcom Nova lació més e

asiàtiques, ctacular.

cap altre elen progressibilitats de

ió industriaes tensionstadans en c

e XIX. La sera de cinc m

York, Tòquespectacula

però també

0

de la civilitssiu i sense

desenvolup

al aquest pa les ciutat

curts períod

eva poblacimilions sis-cuio, El Cair

ars.

é les d’Amé

tzació urbane retorn. Ipament eco

procés migrts com a co

des de temp

ó es va muents mil haro o Sao P

érica del Su

na. El creixla causa p

onòmic, però

ratori ha afonseqüèncips.

ltiplicar perbitants l’any

Paulo varen

d i d’Àfrica

xement demprincipal d’arò també pe

fectat a toia de la nec

r cinc, en poy 1900. Al ll

n protagonit

, experimen

mogràfic aquesta ersonal,

tes les cessitat

oc més larg del tzar els

nten un

L’habitcreixemimplosl’urbanmigrac

manifeCerdà esgarrtrasllad

En aqimplanperò saigüesimpulssaneja

L’aiguadels sipeça centendon apa

Des d’l’ordendel cicbasatsvectors

La intenaturaes pugcal acespeci

La disesdevenoméscol·labordre: agents

Per aixgovernrespos

El woràmbitsrespos

tatge constment i caus

siona i ja nnisme neix cions vuitce

est de Friedutilitza pe

rifoses desdada a les c

quests docuntacions urbsobretot frus brutes. Elssant les primament que v

a passava astemes de

clau del dissdre el seu Pareixen, am

’aleshores enació del tecle de l’aigus en el mets fonament

ensa ocupal. Això, junt

gui incremetualitzar elsialment en e

sponibilitat enen elemes serà poboració entr

es el cams.

xò, convé anança, delssta als repte

rkshop que s - l’urbanisstes de cara

titueix el prsa sovint elo son vàlidcom a conntistes. Tan

dich Engels er formula

scripcions dciutats.

uments es banes, fruit it de les ms enginyersmeres xarxvaren transf

a constituir proveïment

seny urbà. Projecte d’Eb tot luxe d

els sistemerritori. Ho faua. En l’actabolisme dals per a ga

ació del tetament ambntar significs criteris peel control de

de les noents a tenirssible en re el sectorp de joc o

profundir en models ur

es del terce

es presentsme i l’aigua el futur im

rincipal pro trencamen

des les paunseqüènciant en el

sobre la sir la sevade les con

fa referènde l’apilon

mancancess varen serxes d’abastformar radic

un element d’aigua poUna vegada

Eixample dee detalls, le

s vinculatsan amb mé

ctualitat, desde les ciutaarantir la sa

rritori no hb la incidèncativament eer assegurae l’ocupació

oves tecnolr en compte

la mesurar públic i eln es multip

n el coneixebanístics, ir mil·lenni.

ta, pretén pua - amb lmediat.

1

blema quent dels modutes urbanís

de la crisi

ituació de lTeoria G

ndicions de

ncia a la mnament, de

en el provtambé prot

tament i, alcalment la q

nt clau en laotable i de ra més, Ildefe Barcelonaes solucions

a l’aigua jués intensitats de l’econ

ats, l’aiguaalut i la qual

ha estat secia del canvel risc per inrar un correó de les zon

logies i l’ae en el maa que s’aprivat. La

pliquen les

ement del bde la gesti

posar en co’objectiu de

cal afrontadels tradiciostiques desocial i ha

a classe obeneral dee vida de

manca dela manca d

veïment d’atagonistes dl mateix tequalitat de v

a construccrecollida defons Cerdàa sense less per a cada

uguen un pat, d’ençà qunomia circupren encaritat de vida

empre respvi climàtic enundació. Aecte drenatnes inundab

aplicació dearc d’una soaconsegueixciutat jugapossibilitat

binomi AIGUió del cicle

ntacte profee contrapos

ar en aqueonals d’urba

la ciutat prbitacional p

brera com ela Urbanibona par

condicions de ventilaciigua i en ld’aquell primmps, projecvida i la salu

ió de la ciue les aigües

com a paraseves secc

a xarxa.

aper clau eue s’adoptalar i des dra més valode la ciutad

ectuosa amen el règim Al objecte d’tge del terrbles.

e nous sisocietat el pxi una efictambé aqu

ts de conta

UA - CIUTAde l’aigua q

essionals i sar experiè

ests procesanització. Lareexistent. provocada

en els estudització, apart de la p

d’higiene ió i de la b’evacuació mer urbanisctant sistemut dels ciuta

utat. La projs residuals eadigma. No

ccions trans

en l’urbanisma una visió idels plantejaor com a udania.

mb el medde pluges,

’acotar aquritori urbà,

stemes de progrés de caç interfí

uí un rol de acte entre t

AT en el marque han de

experts d’aències i de

ssos de a ciutat De fet, per les

dis que areixen oblació

de les brutícia,

de les sme tot mes de adans.

ectació era una o és pot versals

me i en integral aments un dels

i hídric fa que est risc incidint

gestió la qual cie de primer

tots els

rc de la e donar

ambdós cercar

Rece

Ober

Fr

Al

Jo

Visió

LaArq

LaciuUn

LaMa

Discu

Pausa

Els re

Lacapre(AS

IncDoCa

Ladir

Discu

Dinar

Visió

L’ade

Lal’À

Lad’Uco

Discu

Sess

La jornad

pció dels a

tura

rancesc To

bert Martín

ordi Agustí

ó històrica

a ciutat coquitectura i

a ciutat deutat del Xniversitat Po

a construccartín Pascua

ussió

a cafè

eptes de la

as nuevas ftedràtic d’Eesident de SERSA)

cidència deolz, catedràatalunya i di

a transició rector Execu

ussió

r

ó prospect

aigua i el c Negoci a S

a revolucióÀrea Metrop

a ciutat sàUrbanisme nsultor en e

ussió

ió de disc

da serà mo

assistents

rres, rector

nez Lacamb

, director de

onstruïdaprofessor t

ls higienisIX). Teresaolitècnica de

ció de l'Eixal, doctor e

a ciutat ac

fuentes deEnginyeria A

l’Associaci

e la urbaniàtic d'Engiirector de l'I

energèticutiu d’Estab

tiva

ciutadà deSuez Spain

digital i eolitana de B

àvia, col·lade la Uni

enginyeria i

cussió de

oderada pe

2

r de la Univ

bra, directo

e l’Agència

a partir titular de la

stes (coma Navas, de Catalunya

xample i l'n Història i

ctual

e agua: priAmbiental dó Espanyo

ització delnyeria HidInstitut FLU

ca. Santi Mbanell Energ

la smart c

el seu efectBarcelona

aborativaversitat Po gestió de l

les conclu

el professo

ersitat Polit

or general A

català de l’

de l’aiguaUniversitat

el progrésdoctora ena

'aigua: decatedràtic d

ncipios y ee la Univer

ola de Reut

territori enràulica a

UMEN

Martínez, dogia

city. Fernan

te a les ciu

i cooperaolitècnica d’aigua

usions Pe

r de period

tècnica de B

AGBAR

Aigua

a. Manel GPolitècnica

s tecnològiGeografia

Cerdà a Gd’Institut

estrategiassitat Politèctilització So

n el risc pela Univers

octor en C

do Rayón,

utats. Ram

tiva. Pere de Cataluny

re Macias

disme Lluís

Barcelona

Guardia, da de Catalun

ic contribui professo

Garcia Fàri

s. Rafael Mcnica de Caostenible d

er inundacisitat Politèc

Ciències Po

director d’I

mon Torra, g

Macias, pya i Ramir

i Josep Do

s Reales

octor en nya

ueix a la ora de la

a. Manel

Mujeriego, atalunya i e l’Aigua

ió. Josep cnica de

olítiques i

nnovació

gerent de

professor ro Aurín,

olz

Fundad

Autor dgenera

Va ser,tracta dde camdinàmicd’Inves

dor y Directo

Ingeniería yWater MonMundial deJAWER-JOeditada porRIBAGUA-

de numerosal.

, fa quinze ad’un grup intemins i enginca fluvial. stigació Flum

Ingen

DirectPúblic

PioneIngen

Direct

Consu

or en diversas

y Territorio, enographies, Ingeniería C

OURNAL OFr la IAHR y eRevista Ibero

as colaboraci

Doctor EHidràulicaPorts de

La seva universitàdocènciahidràulica

La invefonamentestudi dei la planif

anys, un delserdisciplinar nyers geòlegArran d’aqu

men UPC-CIM

iero de Cam

tor General dcos y de OSU

ero de la ingeiería Ambien

tor del Plan I

ultor internac

s etapas de

español, editinglés y esp

Civil F APPLIED Wel CCE oamericana

iones en libr

Enginyer de a a l’Escola la Universita

tasca profària: docènc ha estat

a de preses,

stigació i talment en:

e la incidèncificació dels re

s impulsors format per b

gs l’activitat uest grup dMNE del qual

3

minos por la U

de la AsociaUR-Observa

eniería ambntal que dirig

Integral del D

cional en Ing

las revistas:

tada por el Cpañol, edita

WATER ENG

del Agua, es

ros y publica

Camins, CaTècnica Sup

at Politècnica

fessional abcia, recerca

impartida dinàmica flu

la transferhidràulica da dels embaecursos hídr

de la creacibiòlegs, llicen

del qual s’d’investigacil Josep Dolz

Universidad P

ación por la Etorio de los S

iental en Esgió durante 1

Delta del Ebr

geniería y Go

CICCP da por UNW

GINEERING

spañol, edita

ciones espe

anals i Portsperior d’Enga de Cataluny

basta les tri transferè

principalmenuvial i gestió

rència de de preses, aassaments enrics.

ó del Grup dnciats en cièn’orienta a l’ó l’any 20

z n’és el direc

Politécnica d

Excelencia dServicios Urb

paña a travé5 años.

ro.

obernanza de

WATER y el

AND RESE

da por la IAH

cializadas y

s i Catedràtinyers de Caya.

res vessantsència de cont en: hidrdels recurso

tecnologia anàlisi del risn la dinàmica

d’Investigacióncies ambienenginyeria h12 es va ctor.

de Cataluña.

de los Servicbanos.

és del Taller

el Agua.

l CCE-Cons

EARCH, ingl

HR y el CCE

de informac

tic d’Enginyeamins, Cana

s de l’activoneixement. ràulica bàsi

os hídrics.

s’han censc d’inundaca natural del

ó FLUMEN. ntals, enginyhidrològica icrear l’Inst

cios

de

sejo

lés,

E

ción

eria als i

vitat La

ica,

trat ció, riu

Es yers la titut

ciutats interessl’exposla metrdel 201

Univers

Ha estaPolíticapresidir

Autor d

catalanes, sat en partiició i autor d

rópoli moder11.

sidad del Pac

at Alcalde d’a Territorial r les Comiss

de 10 llibres i

DoctoComp- Barc

Imparsegon(Doctde TCiutala Unrecerdedic

així com lecular en les

del catàleg. Lna : 1867-19

Doct

Diretram

Conplande d’Infd’Infunivpaïs

cífico de Lim

’Olot, presidei Obres Púbions d’Habita

i de múltiples

or arquitecteposició ArquicelonaTECH

rteix cursos n cicle, i Historat, Màstereoria i Històrt’ en el Màst

niversitat Polca s’ha cen

cat en bona es aproximas relacions La revolució 967, celebra

tor en Enginy

ctor estratèmviàries de B

sultor estratificació i medCamins de fraestructurefraestructureersitària queos d’Iberoam

ma.

ent de la Dipbliques de laatge i de Seg

s articles sob

4

e, professor titectònica de

H.

d’Història destòria Urbanr i Postgrau)ria de l’Arquter d’Intervenlitècnica de trat en els epart a la h

acions compentre l’aigude l'aigua ada pel MUH

yeria de Cam

ègic del Prarcelona.

tègic en matdi ambient. Pla UPC. D

s. Ha estat ps. És mem

e aplega depmèrica. Doc

putació de Ga Generalitatguretat Viària

bre territori i

titular d’unive la Universit

e l’Art i de l’na i de l’Urb). Participa eitectura i impnció SosteniCatalunya -estudis urbahistòria urbaparades a a i la ciutat

a Barcelona :HBA al Saló d

mins, Canals

rojecte de

tèria de govProfesor titulDirigeix la Cpromotor i pmbre fundaartaments viència en mà

Girona, Const, senador i a i Mobilitat S

infraestructu

ersitat del Dat Politècnic

Arquitecturabanisme, en en el programparteix l’assigble en el MeBarcelonaTna i de l’urbna de Barceescala intert, i ha esta: de la ciutatdel Tinell el

s i Port per la

Connexió d

vernança d’inlar d’UrbanisCàtedra d’emresideix la Fador de Rnculats a l’enàsters de la

seller de Meddiputat al C

Sostenible.

res.

Departament ca de Catalun

a, en el prim el tercer cma de doctognatura ‘Aiguedi ConstruïtECH. La sebanisme, i selona i d’altrnacional. S

at comissari t preindustriamarç-setem

a UPC.

de les xarx

nfraestructursme de l’Escmpresa Cer

Fundació CerRUITEM, xa

nginyeria dea FUPC i de

di Ambient i Congrés, on

de nya

er i icle orat ua i de

eva s’ha tres

S’ha de

al a bre

xes

res, cola rcle rcle rxa 10

e la

de va

entre a

La lluitadues exdues e(1867-2

Darreraque ha

finançad’elèctr

ltres, destaq

a per l’aiguaxposicions (1

exposicions (2017) (2017)

ament ha accomptat am

ats per la riques locals

Caten H

Ha del col·el s

Autopartd’ai

quen els títols

a la Barcelo1888-1929) ((1888-1929 ).

tuat com a cmb el suport d

Doctor llicenciatAdminist

Director del negoIbérica. la generVallès OElèctricscomerciaplataform

Comissió ). Membre d

edràtic d’EnHistòria Cont

ocupat divesistema ed

laborat en listema educ

or de diverst de la seva gua a Barces següents: E

ona del segle(2007), Barce(2009) i Aig

comissari dede l’Ajuntame

en Ciència t en Investtració i Direc

Financer deoci d’enllumDirector Exeració hidroelèOriental, Cos, sistemesalització de ma de televEuropea. Ve l’Executiva

5

nsenyament temporània.

ersos càrrecsducatiu i tala implantaci

catiu català.

sos llibres, arecerca s’ha

elona en èpoEl Rec Comt

e XIX (1999)elona: Aiguaües de Barc

e l’exposició ent de Barce

Política. Mtigació i T

cció d’Empre

e la filial espenat domès

ecutiu d’Estaèctrica, distr

omercialitzacs d’autoco fibra òptic

visió). ParticVicepresidena de PIMEC

Secundari.

s de responambé en l’ió de la norm

articles, cona centrat enoca Contemptal, 1822-187

), Aigua i soca i ciutat. L’abcelona, 150

Passat, preselona i d’Aigü

Màster en STècniques d

ses.

anyola de Mstic de Philipbanell Energ

ribució d’elecció d’electricnsum amb

ca, internet,ipa en dive

nt de GEOal Vallès Ori

Llicenciat, M

nsabilitat en ensenyamen

ma de Qualita

ferències i i la història dporània. En 79.

cietat a Barcbastament danys al serv

sent i futur dües de Barce

Societat de e Mercat i

Massive Lightps Lighting agia. (Estabanctricitat al Riitat, Càrregab bateries, telefonia rsos project

ODE (Assocental

Màster i Doc

aquesta frant primari. at ISO 2008

itineraris. Bode l’abastamaquest terre

celona entre ’aigua entre vei de la ciu

del Rec Comelona.

la Informaci llicenciat

ting i Controa la Penínsnell es dedicpollès, Osona de Vehc, operació fixa i mòbtes de rece

ciació Europ

ctor

anja Ha en

ona ent

eny,

les les

utat

mtal,

ció, en

oller sula a a

na i iles

i il i rca pea

ReutilizConfereen BaReutiliz

històriacarreteLa polítde carrSarrià.

zación del Aencia Internarcelona en

zación Soste

a de l’Enginyres del territtica pràctica:reteres de laDel tren urb

Catde Cat197

En ReuAssreutde l

FueAgua, celebacional de la

septiembrenible del Agu

dd

d

yeria Civil i Gtori de Barce: Cerdà i la Da Diputació dà al metro re

edrático de Caminos, Caalunya, dond

76 hasta su ju

2010, recutilización dsociation por tilización dela reutilizació

e Presidentebrado en Caa IWA sobre de 2011. ua desde 20

Llicenciada eper la UnivConstrucció regió de d’Urbanismed’EnginyeriaPolitècnica ddel DepartaUPC. La sevinfraestructu

Gestió del Paelona (2007) Diputació de de Barcelonaegional. 1863

6

Ingeniería Aanales y Pude ha ejercidubilación en

cibió la disel Agua po

r “sus contribl agua y su ón del agua”.

e del 1r Simastell Platja RegeneraciEs Preside

08.

en grau en versitat de i Mobilitat: lBarcelona

e i d’Històriaa de Camide Catalunyment de Teva recerca s

ures en l’Àratrimoni Cultu

i ha estat coBarcelona (2a (2013), i c3-2010”(2013

Ambiental enuertos de la do la docenc2011.

stinción de or parte de buciones signcontinuada .

mposio Interd’Aro, Giro

ión y Reutilizente de la

Història de lBarcelona, la modernitz(1761-1969)

a de les Ons (ETSEC

ya i, actualmeoria i Històs’ha centrat rea Metropoural. Ha pubomissària de2009), Els caco-comissàri3).

n la EscuelaUniversidad

cia y la inves

Personaje la America

nificativas al dedicación a

nacional de ona, en 199zación del A

Asociación

’Art i Doctoramb la tesació de la xa)”. Ha estbres Públiq

CCPB) de ment, professòria de l’Arq

en història uolitana de licat el llibre

e diverses exarrers del tera de “150 a

a de Ingenie Politécnica stigación des

del Año an WateReuprogreso de

a la comunid

la IWA so91 y de la

Agua, celebra Española

ra en Geograsi “Planificacxarxa viària atat professues a l’Escla Univers

sora associauitectura deurbana i de Barcelona,

e Història de xposicions crritori. 150 an

anys de tren

ros de

sde

en use e la dad

bre 8ª

ada de

afia ció, a la ora

cola sitat ada e la

les en les

com nys de

d'adminla seva

Ha redaMetropd’espai

És profa l’ETSpaïsos.sobre la

nistració de da política de c

actat diferenolità de Barci públic i arqu

fessor en curSAB i confere. Ha escrit ara gestió púb

MàsteBusinEmpreActuacarrerinternha ceeconosmartblog aquesdivers

diverses filiacorporate ve

Arqu

Ha el’AjunTècnBarc

ActuadmmetrmobMetr

nts figures decelona, i Planuitectònics.

rsos de màsenciant sobrerticles per dilica.

er Enginyer ess Adminenedoria (E

alment Directra com a diacional (Esp

entrat la sevaomia i el cant cities, corpo

OpcionDigsts temes pusos fòrums ls de Suez Snturing.

uitecte per l’E

estat arquitentament de nics de la Macelona fins l’a

alment, és Ginistració resopolità, gestilitat entre dopolità de Pr

e planejamenns parcials i

ters i postgrae temes relacferents mitja

7

de Caminnistration (EESADE). Mtor d'Innovairectiu en lapanya, Xile, Aa activitat ennvi digitals, aorate venturiital (https:/ublica articlei congresso

Spain i d’star

ETSAB

ecte municip Granollers

ancomunitat any 2008.

Gerent de l’Àsponsable dtió de residud’altres, i Coromoció de S

nt, com el Plespecials en

au de la UPCcionats amb

ans especiali

s, Canals iEuroforum). àster in Dció de Nego

a gestió de Argentina, Cn la innovaciamb especiaing i intrapre//opciondigitaes, i participos. És memrt-up en les q

pal i Directo(1982-1992

de Municipis

Àrea Metropoe la redacci

us, cicle inteonseller DelSòl i Gestió P

la General dntre d’altres,

C i l’EAPC, ml’urbanisme tzats, llibre d

i Ports (UPMàster en

igital Businoci a Suez Sl'aigua, a n

Colòmbia, ...)ó de negoci

al dedicació neurship, esal.wordpresspa com a combre també que Suez Sp

r de Serveis2), i Directos de l’Àrea M

olitana de Baió i gestió dgral de l’aigegat de l’IMPatrimonial).

e Granollersaixí com div

membre del ti l’arquitectu

d’espai públic

PV). Màster n Innovacióness (ESADSpain. Dilata

nivell naciona). Des del 20i vinculada aa les àrees

ssent l’autor s.com). Soonferenciant é dels consepain inverteix

s Territorialstor de Serv

Metropolitana

arcelona (AMdel planejamgua i transpoMPSOL (Inst

s, Pla Territoversos projec

tribunal de Pura, en diferec i publicacio

in ó i DE). ada al i 011 a la

de del bre en

ells x en

s a veis de

MB), ent

ort i titut

orial ctes

PFC ents ons

L’aigual’aiguaestat aindustrl’aiguaestreta

Tot sesedentcentreshidromMesopestat eorganitser gePietro gestió hidràuperquèmonumespectd’oblidd’evergtenien les term

El cascanviaformesd’escoRec CradicalpolítiqueconòmL’aqüeessencBesòsoficis icanalitproduc

La formcomplepoder conversinó sos’identd’utilitz

a d’escorrea de boca, l’al llarg de rials. En aq

a sempre haa relació ent

embla indictarització, is urbans

mòrfics moltpotàmia, a Eencara métzació socia

estionada aLaureano e

d’un aiguliques tradiè resulta dmentals i vtaculars ob

dar que l’egetisme. Mun objectiu

mes públiqu

de Barceloant relació es del creixorrentia: els omtal del sel entre la ues i essenmica adqui

educte romcialment ai, era un canindustrials).tzat i desvictiu de la ciu

mació a paetament difurbà que

rtit el ‘bé coocial. Les tètificava el zació del p

ntia, l’aigua’aigua com

la històriaquesta qüesa estat centre innovac

car que e en conseqal setè i

t singulars. Egipte o a l’és estudiat.al. L’aigua partir de p

ens explica ua molt ecionals. Sodifusa i povisibles impres hidràuli

escala i laMés que a u principalmues.

ona permetentre aiguaxement foratorrents i leegle XI, quelògica de lncialment cireix una a

mà s’alimengua consumnal obert i t. En efecte at del cursutat.

artir del segferent. És u

havia supomú’ en basècniques em‘plombier’ lom fins mo

a com a ferta medi de

a factors destió les varintral i decisions tècniqu

els primers qüència el sisè mil·leEl rol de la

’Indo en l’em. Hi ha unpot ser objepràctiques com els oa

escassa peovint menysoc visible, pulsades peiques realit

a monumenassegurar

ment consum

t posar en a i ciutat. Ca del recines rieres. D’e seguia sela ciutat anconsumidorautonomia cntava d’unamptiva, meenia una fula gestió d

del torren

gle XIV del una de les perat els pse de la sevmprades noamb el meolt més tar

8

tilitzant, l’aigtransport, i ecisius en ables crítiq

siva i, al llaues i innova

assentampas del pa

enni abansa gestió de mergència dna relació ecte de concomunitàrie

asis no són er grups hstenim la ge

i ens fixeer poders tzades a l’antalitat delles bases

mptiu, perq

evidència mCom en altrnte romà ’altra banda

ensiblementntiga, sostira, i la de creixent i aa deu, eraentre el Reunció essende l’aigua dt original, a

sistema dmàximes

particularismva legitimita

o tenien resestre les ford, i el term

gua com a més endavels assen

ques han anarg de la hiacions socia

ments on ealeolític al s de Crist,

l’aigua a lede les granmolt estretntrol gerences difuses fenòmens nhumans questió hidràuem en cancentralitzats

antiga civilits aqüeducproductivesuè alimenta

moments i res ciutats, estan molt

a, si compart el mateix cnguda bàsla ciutat ba

acaba esde un condu

ec Comtal ccialment pr

del Rec Coacabaren a

e les fonts manifestaci

mes, havia at. La princ

s de noves. onts. A Ba

me no hagu

procuradorvant l’aigua taments agnat variant, istòria, semals.

es va inicineolític, i ta van sorges grans pls civilitzaciota entre gecial d’un poi compartidnaturals, sinue comparulica a les cnvi en les s. Aquest zació roma

ctes romans de l’econaven princip

aspectes da la baixa

t condicionrem l’aqüedcurs, s’evideicament peaix-medievaevenint un ucte tancatcaptava aigroductiva (mmtal i del M

articulant el

de Barceloions de la adquirit a

ipal innovacSi en altres

arcelona noués tingut c

ra de biodivcom energ

grícoles, urperò la ge

mpre hi hag

iar el procambé els p

gir sobre elanes al·luvons històriqestió de l’aoder centraldes. Per exnó el resultarteixen tèccomunitats estructure

és el cas ana. Però nns eren unnomia de l’palment les

diversos d’aa edat mitjanades per ducte romà encia la difeer les estrual on la dincentre pro

t i proporcgua d’un amolins, agricMerdançar,

barri més

ona té unaconsolidacutonomia ició no era ts indrets d’Eo hi han ncap sentit. E

versitat, ia, han rbans i

estió de gut una

cés de primers entorns vials de ques ha aigua i l, o pot

xemple, at de la cniques

locals, s més de les

no hem n acte Imperi, fonts i

aquesta ana les l’aigua amb el erència uctures nàmica

oductiu. cionava ssut al cultura, també actiu i

a lògica ió d’un i havia tècnica Europa notícies Es van

imposaterrissabandaestretaCatedrcasalsespecil’autèn

El sistdeterioles fod’abasque seagudesComtaCanalede Noperíodhabs / demanLa persota enecesses va fcabal públicaL’expade les canvi t

La inflindústrd’abasgaleriecruïlla projectproposMontcal’eclos1857 subter1867 qiniciativBarceld’un pl’EixamCompacapitald’aigüepublicaes corr

ar les tècnia, més fàc, tot el sis

ament lligaral, Palau d de prou stialment sor

ntic motor de

tema era corava amb fnts. Calie

stiment van empre vans al segle X

al a l’alçadaetes, al capva Planta, e de gran c1787:100.5

ndes d’aigursistent manel Besòs i sitats de la fer l’anomees va mult

a, i també uansió del sis tècniques tecnològic r

exió decisivria, sinó la nstament de es filtrants dde Pau Clatava entre Bsar instal·laada a una aió d’empresla societat rànies de lequan es vanva privadaona”, va prou a la llera

mple; i és anyia d’Aiglitzada i ames de Dos a la Comparespon amb

ques més ccils de supstema respat al princidel Rei, Platatus tenienrprenent que la ciutat, o

costós de mfacilitat. Deen constan

ser recurren resultar inXVIII. El 17a dels moli

pdamunt de l’escasseta

creixement 580 habs). a per part dnca d’aiguael Ripoll pciutat. Perònada mina iplicar gaireuna ampliastema va setradicionals

rellevant.

va és la runecessitat d

Barcelonade Montcadaris-ConselBarcelona i ar una bomalçada de 2ses privade

“Palau, Ges valls de n precipitar. El 1867 rojectar la a del torrenencara mé

gües de Bamb àmplia c

Rius. Quananyia d’Aigüb el canvi de

compartidespervisar i mponia a uns

pals centreau de la Ren dret a l’aigue hi haguéon hi vivia m

mantenir. Ee manera qunts, reparacents, es vansuficients.

703 es va ains del Clola Rambla,

at de recursque durant També de de les famí va portar,

per captar ò aquesta vde Montcad

ebé per deució molt seer substancs. No implic

ptura de l’ede dotar d’aa. La Mina da a la casel de Cent. LGràcia. El

mba de va3 metres. P

es que proparcia i CiaDosrius amels canvis.

una empreTorre de le

nt de l’Olla iés significatarcelona pcapacitat tèn observemües el 1873e marc soci

9

s dels mesmenys deps valors i es instituc

eina, Llotja, gua de la cés tan poqmés del 40%

Era molt seue el 1414 cions i su

an fer succe Aquestes

ampliar la dot: l’anomen, i des d’allàsos de l’ajuel segle XVun gran inc

ílies que esdes de 177aigua pel

voluntat no da que portu i va permeensible del cial, però decava cap in

edat industraigua a l’Eix

de Montcaeta de JesúLa seva cotmestre de lapor per ePerò no es vposaven una” havia inmb aquesta. El 1866 s’

esa privadaes Aigües di l’elevava atiu que el romoguda cnica, va a

m l’opuscle , constatemial, econòm

tres de caspendents da un ordreionals: CoHospital, c

ciutat com aues fonts a% de la pob

nsible a lees va insta

ubstitucionsessives am

tensions votació am

nada ‘fibla à servia tot untament bVIII va tripliccrement de considerav

78, a impulsRec Comtaes va conctava l’aiguaetre un augmercat de

e fet es limitnnovació d

rial. Però cxample, el mada portav

ús, que queta no permees fonts de

elevar 2.50va fer. La pna respostaiciat el pro

a intenció. P’aprovà la L, la “Sociedel carrer La un dipòsitmateix 186per capita

adquirir l’emde Distribu

m fins a quinmic i instituci

ses, el cond’oficis espee social. Ensell de Cconvents, ea privilegi. Ra l’àrea méblació.

s oscil·lacioaurar el càr, i com qpliacions dvan esdeveb una presadel Clot’ qel Raval. Dorbònic va car la poblales activita

ven dignes sar la constal que havretar fins elfins a la cament imporcabals per tava a fer uestacable,

onvé remamotor del caa aigua ro

edava a unsetia abastir la ciutat, Jo

00 m3/cadaassivitat mu lucrativa a

ojecte de dPerò no va Llei d’Aigüedad Ensan

Llúria 56, qt que servia67 es consl belga i f

mpresa que ció d’Aigüen punt els conal.

ductes d’obecialitzats.

El sistema Cent, Geneetc. També Resulta, enés densa i

ons hídriqurrec de mesue les dif

des del segenir especia d’aigua due arribava

Després del coincidir a

ació (1718: ats i d’augm

d’aquest ptrucció d’unvia de pal·l 1824-1826aseta de Jertant de la dal consum

un ús més inni significa

rcar que noanvi en el s

odada des s 4 metres l’eixample osep Fontsa dia d’aigunicipal va fal problemaderivació d’ ser fins a

es que facilinche y Mejque captavaa als immobstitueix a Lfrancès qufeia la con

es de Dosricanvis tecn

bra i de D’altra estava

eralitat, alguns

n canvi, activa:

ues, es stre de ficultats le XIV, ialment del Rec a a les Decret

amb un 34.005

ment de rivilegi. a mina liar les 6, quan esús. El dotació privat.

ntensiu va cap

o és la sistema de les sota la que es erè, va

gua de facilitar

a. Ja el ’aigües

a 1866-itava la ora de

a aigua bles de Lieja la e, ben

nducció us que ològics

En la repercde la hmirademanerCiutatsimpensteixits

Avui, cels orícertamgeneracom apresensovint una leurbanaeconòmGuiller

Una pl’anàlisparadiginnovacaractehistòriaconseqindustrsolucioinfluènanome

Serà, seus caixí coels segi dels sque tarepte csovint certes efectiv

AquesconfiguevolucAigua la refleprimerque vaexplicaespecidetermcondic

introducciócussions pohistòria, soes hi ha el ra més cruas que van sables abaurbans al p

com tots elsígens de

ment, a lesalitzada, ena recurs vitant des del la seva est

ectura suggea sinó tambmic i, per tarme al seu v

erspectiva si dels canvgmes cien

adores és leritza el paa, europea qüència derial condueons sobre encia en la penant la ciut

doncs, intecontemporaom sobre lagles XVIII i seus meca

ant afectavecreixent perd’una visiódosis d’uto

ves des del

ts aspectesuren, com

cionant per i ciutat es vexió sobre r lloc, metgean desenvoar l’afectaciial virulènci

minant per acions insalu

ó del prograc desitjablebre el medfenomen u

a les problecomençar

ns de l’arribpunt de qual

s problemesla relació

s ciutats o el segle Xal per a la sorgiment dtructura terreridora del bé com el ant, les convolum Les t

històrica àvis físics de

ntífics, de la que es as cap a lai occidenta

e les transfeixen a unel cos urbà qproducció dtat moderna

eressant cenis a repen

a que estavXIX aparegnismes, es

en al conjunr reformar leó negativa opia però qcamp de l’u

s descrits ss’ha referpoder rec

van convertl’objecte d’

es i científicolupar unaó de les ma sobre lesal sorgimen

ubres de le

ama d’aquees que una i natural i lrbà que ha

emàtiques dr a desenvbada de la lificar el seg

s que afectecomplexa eoccidentals IX. Remarqvida huma

de les primritorial. En e

paper censeu aprofitdicions de

temps de l’e

mplia, ambe les societnous correproposa a

a gestió del. La rupturaformacions

marc de que adquirede ciutat a a.

entrar-se ensar i reflexi

va emergint gué i es con

focalitzà ent de la ciutes urbs, cadque va estue, sobreto

urbanisme c

són consubrit, una ac

conèixer-la tir en qüesti’estudi es vcs procedena concepcióalalties de

s urbanes. Lnt del movies primeres

10

est workshmala gesti

les societata estat des derivades dvolupar-se

industrialitzgle XXI com

en el món qentre aigua

a partir quem en seana i tambémeres aglomel cas de la tral de l’aigtament va cvida en el m

eau, de 198

b vocació dtats urbaneents de pe

aquí per ape l’aigua a a amb les feconòmiqupreocupac

eixen un propartir del s

n l’afirmacióonar de ma per superansolidà la nen les causetat com a lda cop méstimular propot, va suposcom a nova

bstancials actitud que encara dinions essencva abordar nts del mónó ecològicatipus infecc

La importàniment de l’s ciutats in

op sobre aió de l’aiguts humanesde sempre

de l’obtenciósobre uns zació i que

m el de la civ

que habitema i ciutat ede mitjan

entit moderné com a fameracions uciutat euro

gua per entcondicionarmedi urbà.

83.

e transverses en paralensament proximar-no

partir de lformes d’haues i tambcions i, segotagonismesegle XIX.

ó d’aquestaanera obsesació de les ecessitat dees que prod’individu en

s complexespostes refosar la posa disciplina.

a l’etapa hili és cara

ns dels noscials i, de lades de dif de la quím

a de la meciós que dencia concedhigienisme dustrials. U

aigua i ciuta ha demoss. I en el cee el lloc on ó, ús i eva

paràmetresegueixen

vilització urb

m, l’escala éen sentit m

segle XVn perquè el ctor energèurbanes i epea, hi ha atendre no nr el desenvÉs l’estudi

salitat, que ·lel a la inti de sol

os al momel’etapa conbitar de la cé polítiques

guidament, e sense precÉs a dir, e

a nova actitssiva sobre condicions

e coneixemduïen les sen particular.s i inabastarmadores dda en marx

stòrica queacterística stres plantea mateixa foferents cam

mica i les cièedicina (Urelmaven lesdida a l’esta

i el seu foUnes condic

tat s’alerta strat tenir, entre de toes manifes

acuació de es de creixn estenent ebana.

és planetàrmodern es

III i, de mcontrol de

ètic ja haviaen determinautors que només l’estvolupament exemplar d

tingui en ctroducció dlucions tècent d’inflex

ntemporàniaciutat tradics de la rea la rece

cedents amel que hem

tud que po la ciutat he

s anteriors. ment del me

eves disfun. A continuaables, acomde la realitaxa d’interve

e estem rela qual haejaments aorma que fe

mps del sabències en grteaga, 198s poblacionat dels llocsocus posat cions que

de les al llarg

otes les sten de l’aigua. xement el seus

ria però troben, manera l’aigua a estat nà ben han fet ructura sòcio-

d’André

compte e nous

cniques xió que a de la cional a volució rca de

mb gran vingut

orta als eretada Durant di urbà

ncions i ació, el

mpanyat at amb encions

latant i a anat actuals. em ara, ber. En eneral,

80) per s, amb va ser en les havien

aguditztorn, drespon

L’obligals juraquestdesenvproble1996) despletècnicsd’actuatenir se

No pocompaXIX laasseguva demposat sortits les tèl’anivebrancal’higienimbuinconglo

Evidend’abascom uciutat qdiscussobre e

zat situaciode medicinansabilitats p

gació de troristes amb t movimenvolupamentmes de lesi, cal no o

egament des que es vacions que empre impl

odia ser d’aartit va ser la transformaurar el tan mostrar la sde relleu tade les escocniques apllació, el c

a de l’enginisme –Cernt-lo de peomerats em

ntment, per stiment d’aigna condicióque hem hesió quan qel medi nat

ons ja existea social, nocpròpies de l’

obar soluciola irrupció t va ser, t de l’urbas urbs domoblidar-ho,

el negoci iman anar esva sobrep

icacions de

altra manerala consecucació materidesitjat proeva solvèncants cops –oles d’enginpreses en àlcul de flunyeria munrdà en va sensament ppresarials v

bé que no gua i de saó imprescineretat i queqüestionem ural.

ents però qcions totalmesfera dels

ons a la ciud’una legisen propiet

anisme comminades ara

per l’afirmmmobiliari. Aspecialitzantpassar clarae caràcter ec

a en tractació de la mial de les c

ogrés i la imcia en millo–la bibliogrnyeria de ca

l’extensió uxos, els pnicipal (Herser un exempragmàtic. van fer la re

era una connejament –

ndible per a en alguns el seu fun

11

ue ara esdment noves s poders púb

utat industriaslació espetat, la basm a discipla per les re

mació de la Així, entre t en la ciutament les pconòmic, so

ar-se de soillora socialciutats va c

mplementacorar les condrafia franceamins van s

de les opressupostorce, 2013).

mple- va afaEls operad

esta per a la

ndició sufic–juntament a l’eclosió ddel seus a

ncionament

evenien raoque van se

blics.

al va involucífica derive de pensina nascudelacions de

propietat projectes utat es va tepropostes uocial i cultur

ocietats hum (Grau, 200confiar en ció de les xadicions de vsa, en lloc ser els mésbres públiq

os- per pos. La seva avorir la sedors de xaa consolidac

ient, la presamb els altde la ciutatspectes mécom a eco

ons de saluer assumide

ucrar així taada de l’hisament queda per intee la producprivada amtòpics, refoeixir un cosurbanístiqueral.

manes: un 09). Ara bé,els avençoarxes d’infravida de la po

destacat-, s competentques a essar-les al scrítica als va apropiac

arxes sovinció completa

sència de leres serveis t moderna dés essenciaosistema i

ut pública i,es en l’exer

ambé als poigienisme. Ae va inforentar abordcció fabril (mb el consormadors sos de pensaes concrete

dels vector, al llarg de

os tecnològraestructureoblació. Coels profes

ts en el domscala territoservei de la

límits teòrció del disc

nt dependea del mode

es infraestru urbans-, sdel segle X

als ara es pla seva afe

al seu rcici de

olítics i Alhora, mar el dar els Dupuy, egüent ocials i ament i es i va

rs més el segle ics per

es aviat om s’ha sionals mini de orial –a nova rics de curs tot nts de l.

uctures ’erigeix XIX. La osa en ectació

La segmajorsser unmodermodercatalancatalà.

El creies va comercforma des demateixmetropMaresmajor urbans

Aquesequipadel trael provpropiet

En el msegonafinanceciutat. obligadbarriadvan subarcelocreixemles priaconsedestacl’Ajuntapodersels des

L’evoluquadredeficieBarcell’abastpous, contamdels re

L’abasles neestablibarcelomina fi

gona meitas transformana ciutat rerna i cosmornes emprenisme polít.

xement dem multiplicacials i els espectacula

els anys setx temps, lapolitana queme. El procabast i inte

s i fabrils eu

ta evolució aments i sernsport, el sveïment hidtat immobili

marc d’aqua meitat deeres disposL’impuls d

da a viure des popularucceir sensoní. Les ament industmeres dèceguir fer-secat en la ament de s provincial sequilibris q

ució de l’abe general. Eents l’any 1ona procedtament mun

presentaveminació peresidus indus

stament de ecessitats diments eclonina. Aquiltrant de M

t del segleacions urba

eclosa dins opolita urb

eses, organtic i bresso

mogràfic i ur. El territequipamenar. Les duetanta, i l’an

a nova ciute s’anava ccés industriensitat de uropeus.

de creixemrveis públic

subministramdrològic. Aixiària fou un

esta Barcelel segle XIXsaven d’un del creixemeen condiciors de les pose resoldreautoritats etrialitzador ades del s

e amb el poredistribucBarcelona, i estatal i

que Barcelo

astament dEl servei de 859, data ddia dels ponicipal. Les en risc d’r les filtraciostrials que a

titularitat md’institucionlesiàstics i uests cabalsontcada, or

XIX i els anes i socia

del seu res mediterrànitzadora dol de movim

urbanístic eori necessts i habitat

es fites princnnexió de vutat va esteconfigurant alitzador, ml’àmbit esp

ment va anacs que vertement de gaxí mateix, ladels àmbits

lona, l’evoluX, en plenapoder decisent econòmons de maroblacions p les contrastatals, proi apaivagaregle XX, eoder municiió del creamb escamancat d’u

ona venia pa

’aigua a la proveïmen

d’aprovacióous particuaigües del ’esgotamenons dels noabocaven fà

municipal prons com la

militars o s eren captrigen també

12

inicis del sals de Barcecinte emmània, constde l’Exposicments d’ava

experimentasari per lotges necescipals forenuit poblacio

endre la seperifèricam

motor de l’expanyol, com

ar acompanebraren l’exas, el serveia incessans d’inversió

ució social a revolució sori sobre lmic va genrginació al roperes. El

adiccions qovincials i r els esclatsel catalanismipal, es van

eixement eassos recuruna línia claatint des de

Barcelona t i les cond

ó del projeclars de l’insubsòl de l

nt per sobombrosos pàbriques i ta

oporcionavaCatedral,

negocis i htats a les dé del mil·len

segle XX vaelona. La c

murallat medructora d’ució Universantguarda c

at fou accelcalitzar lessaris augm

n l’ocupacióons de les reva influèncment cap al

xpansió urbmparable no

nyada pel dpansió de la d’electricitat construcc

ó més cobej

i política esindustrial, la urbanitzaerar una nvell centres règims po

que generavmunicipals

s de desconme polític in mostrar imconòmic grsos econòara d’actuae dècades e

de l’època icions higiècte d’Eixamnterior del ra ciutat ant

breexplotacpous negresallers.

a aigua perl’Ajuntame

habitatges ddeus de la snari Rec Co

a ser un decapital cataldieval a con eixample

sal de 188cultural com

erat. La pos instal·lacmentà la se de l’Eixamodalies entcia envers Baix Llobre

bana i demoomés amb

esenvolupaa ciutat: lesat, el telegrió d’habitatats.

sdevingué fles elits bu

ació i la induombrosa cahistòric de

olítics d’aquva el procé

s es limitarntentament

el republicmpotents pegenerat. Leòmics propició, van im

enrere.

respon ambniques de la

mple. L’aigurecinte de iga, explotaió i un cs, de l’obso

r a les fontsnt o la Dide particulaserralada demtal. Aque

els períodelana va pas

onvertir-se ee burgés, s88, impulsom el mode

oblació de lacions induseva superf

mple, especitre 1897 i 1la incipien

egat, el Valogràfica, foels grans c

ament de ds xarxes tècràfic, el teletges va fer

força agitadrgeses, urbustrialitzaciapa social e la ciutat ouelles dècaés de creixren a afavsocial o po

canisme, qer jugar un

es limitaciois, subordin

mpedir contr

b fidelitat a a ciutat erea a disposCiutat Vell

ades per micreixent peolet clavegu

s públiques iputació, dars de l’elite Collserola

est proveïm

es amb ssar de en una seu de ora del ernisme

a ciutat strials i ície de ialment 921. Al t regió llès i el u el de centres

iversos cniques efònic o

que la

da. A la banes i ó de la obrera

o a les ades es xement vorir el olític. A ue van

n paper ons de nat als arestar

aquest n força ició de la i de ilers de erill de ueram i

i per a iversos t social a i a la ent era

incapadisposdispospodia ala restmolinsclima fuites gravetaper alimprivileg

Els prod’Eixamtopar aintegrad’una amb texplotaque laprèviamde la cd’acceprojectsuficieper la la cruïdispossignificcondicde l’Aju

En elscaractenegociexpectde prol’aigualiberal

Aquesresta dcatalande vapcabalsde l’aL’increcom l’ales difid’ofertaen modistribumajoriaels préinfraesproveïdseu E

aç d’atendresició no passava d’aiguaaugmentar a de socis

s. D’altra bamediterraniconstants at a la ciutamentar les giats edificis

ojectes de mmple no vaamb la feblants de la Scentral d’ex

tecnologia acions prop Llei d’Aigüment. A mécentral va

eptar no augte de l’arqunt pressió aciutat antig

ïlla de l’avinsava de l’acativa el secions de subuntament d

s primers aerístiques dis i de sotatives de c

oveïment hia a Barcelon

en que s’an

tes empresde les branns i altres tpor per a l’s explotats. bastament

ement de laabsència dicultats d’aca en els baodernitzar euïdores oba burgesa. éstecs demstructures ddores no eixample, es

e les necessava de 5a a l’interioels cabals de la Socie

anda, el volui i el mal ei a perilloat ho feienfont públiqus que en dis

modernitzacn tenir èxit.lesa financeSocietat de xtracció d’ade vapor

peres del bües no permés, la mancser denuncgmentar la uitecte Rova l’aigua de

ga. Es tractanguda Diagaigua ni deervei tradiciobministrar ae Barcelona

anys postede la nova ocialització

consum vandrològic dena amb unenava conve

ses tenien ques produtenien capitextracció i La fase d’ed’aigua q

demanda el clavegue

ccés de lesarris perifèrels sistemetenien esca Empreses

manats ambde captació

es va fer ess va conce

essitats de 50 litres diaor de les seque obteniaetat de propum d’aquesestat de la oses filtracin amb una ues de veïnsposaven.

ció del serv L’intent d’aera de l’Ajupropietaris

aigües freàtprojectada

baix Besòs metia nous ca de claredciada i el ccapacitat d

vira i Trias,e Montcadaava de cons

gonal amb ee les infraeonal que ja aigua a la noa va ser ocu

eriors a l’apurbanització

burgesos animar, pr

es de 1865 es caracterísertint la ciuta

sistemes deuctives i detal francès,elevació deufòria i de cue es va d’aigua va eram adequ classes poics i el poc es de provassos bene que ja ope

b els que s’ó i conducsperar i el sentrar cap a

13

l’antiga ciuaris per habeves casesa de Montcapietaris de

stes aigües xarxa de cions del sucota de pre

nat i les esc

vei municipaaugmentar ntament i a

s de les aigtiques de laper Rovirse’n consiafloramentdat jurídica

contenciós nd’explotació elaborat e

a i de renovstruir una eel passeig estructures proporcionova ciutat dupat per la

provació deó, edificacio, generarierimer, la crea 1885. I s

stiques modat de Barce

e gestió fine serveis. A belga o ane l’aigua i dconfiança dgenerar vser molt muat, la persopulars al s interès de

veïment doeficis ja queraven van ’havien acocció. La faservei d’abaa l’any 189

utat emmubitant i la m. A més, l’Aada sense la mina, redepenia de

conducció i ubsòl. Finessió que acomeses pr

al d’aigua pels cabals p

amb els inteües de la ma conca dea i Trias fderaven pe

ts que fessi en la propno es va re

ó. Tampoc eentre 1876 var les velleestació elevde Sant Jo necessàri

nava a la vede l’Eixampliniciativa de

el Pla d’Eions de caràen una greació de divsegon, va adernes, pròlona.

ancera i deAlgunes erenglès. Moltede sistemes

del capital ea començaenor del qusistència d’servei pel cols propietar

omèstics. Due competicomençar a

onseguit lesallida de lastament p96 de man

rallada. El major part dAjuntament comptar amgants i titul

e la irregulardistribució alment, qu

amb prou ferivades a niv

posterior a lprocedents

eressos divemina. La inael Besòs a fou molt cerjudicadesin disminuir

pietat municesoldre finses va portai 1880, pe

es conduccivadora amboan. El munes per milella ciutat i le. El buit dee l’empresa

xample s’eàcter resideran demanersos proje

aparèixer elpies de la s

e tecnologian societatses disposavs de pressin les possibar a decauue es prevehàbits d’higost de les tris dels hab

D’altra banden pels ma tenir difics concessioa majoria

privat de Baera gairebé

volum d’ade la poblat de Barcelomb el vist i plars de fàbrritat estacio les exposa

uan arribaveines era svell de carr

l’aprovació de Montca

ergents delsauguració eMontcada

contestada. s, tot argumr els ja autocipal dels tes el 1910 ar a terme u

er tal de doions de dist

b un gran dinicipi barcellorar de mno es trobeixat per re

a privada.

esperava qencial i centnda d’aiguaectes emprel mercat prsocietat ind

a assimilabls amb accioven de tecnió i regulacbilitats expaure cap a

eia degut a giene tradictarifes i la bitatges de da, les em

mateixos bacultats per reons i constde les so

arcelona, iné exclusiva

aigua a ació no ona no plau de riques i onal del aven a en per uficient rer dels

del pla da van s altres el 1879 dotada Altres

mentant oritzats errenys a canvi un altre otar de tribució ipòsit a loní no manera ava en

enúncia

que les tres de a. Les esarials rivat de ustrial i

es a la onistes nologia

ció dels ansives

1885. factors

cionals, manca lloguer

mpreses rris de etornar ruït les

ocietats nclòs el a en la

SGABtècnica

En aqcreixeclavegd’univcirculaimportciutat Pere GbarceaugmeAmb eque drealitzincom

Davanalternamunicprivat.alternapossibperò, quasi

, l’empresaa suficients

quests anysement, no dgueram moversalitzar eació continutants mesui el seu p

García Farlonines hauentar els cael servei muisposava de

zades i prompatible.

nt d’aquesatives. O b

cipal, o bé . Tot depeatives polítbilitat i des va fracassexclusiu.

a amb més per sobrev

s finals del isposava d’

oderna i eficel servei doua, l’Ajuntares per fer roveïment ia. Segon, urien d’estaabals d’aiguunicipal base la capacitoporcionar

ta realitat,é es plantepodia inten

enent de letiques, desde 1911 a

ar i el serv

experiènciaviure a les d

segle XIX ’aigua correcaç, ni a Comèstic i dament de Bfront a les sd’aigua. Prles noves Oar dotades ua a dispossat en les ctat necessàun extens

l’Ajuntamejava moderntar la munes conjuntus de 1891 a 1920 per vei privat de

14

a de gestióificultats de

bona part ent a les sevCiutat Vella de posar enBarcelona vseves resp

rimer, l’aproOrdenances

d’un mínimsició de la ccaptacions dària, tenia co

servei de

ment de Barnitzar i amicipalització

ures econòma 1911 la segona.

e la SGAB

ó del serveiel mercat de

de la poblaves llars i lani a l’Eixa

n marxa ela posar enonsabilitatsovació del s municipalm de 250 ciutat. Fou lde Montcadom a objec

proveïmen

arcelona dmpliar el seuó de l’emprmiques i sel consisto Aquest coes va imp

i amb les e l’aigua bar

ació barcela ciutat no tmple. Amb sistema dmarxa a p

s envers la hprojecte dels, segons litres d’aig’objectiu mé

da no era potiu rendibilitnt popular

disposava u propi sisteresa que doocials i de

ori va optaonjunt d’inicosar com a

bases finarceloní.

lonina, en ctenia una xab el doble ode sanejampartir de 18higienitzaci

e claveguerles quals leua diaris. Tés difícil d’aossible i la tzar les invea baix pre

només deema d’abasominava ele les succear per la pciatives púba servei do

ncera i

continu arxa de objectiu

ment de 91 tres ó de la ram de es llars Tercer, assolir. SGAB, ersions eu era

e dues tament servei essives primera bliques, ominant

El notsituarnen núcprecednuevos

La regáreas gcosteralimitadconsiduna covaloresprecipide unasequía

Para sdisponactuacdeterioestrictamedianentre ulos cotécnicautilizan

Para ahacersactuaccostesestrateequilib(smartcon frecriteriogestión

El Áreade Tadiversamuy dimplanpermiturbanocontamque nuexigido

La incestratedestacpase adesala

table increnos en 7,6 mcleos urbandentes a las núcleos u

ión meditergeográficasas español

dos de lluviderable insoonstancia ens anuales itaciones anas lluvias ma más largo

satisfacer lanibles en cción: 1) la poro de su amente necnte el uso usuarios/co

onsorcios, 5as del sectndo modern

asegurar lose siguiendciones (meds extraordinegias de usbrando la ext systems), ecuencia unos de sosten ágil, eficie

a Metropolitrragona coas estrategdestacado ntación limiido la recuos, aunquemina paga” uestros medo por las no

corporaciónegias más ncadas realiza ser un eación de ag

mento de millardos denos cada ve hora de a

urbanos y la

rránea, desds donde los las participias, intercaolación. El n la precipit

y estacionuales se s

más breves es y también

as demandacada zona protección calidad, 2) cesaria pade embalse

oncesionario5) la regenor de la po

nas tecnolog

os beneficio unos critdio y largoarios que é

so, como foxplotación dpara asegu

n factor limenibilidad (ente y trans

tana de Baronstituyen eias de gestipara benetada. Los uperación de siguen pl

alcance nudios acuáticormativas eu

de la reunovedosas zaciones y dlemento esuas salobre

población e personasez más gra

asegurar el as actividade

de Portugaefectos de

pan de esealados por tercer Infortación medi

onales. En superpone ue intensas, n más intens

as de aguageográfica

de las fuenel ahorro

ra cada uses y acuífeos, mediantneración y otabilizacióngías de des

os potenciaterios opera

plazo), evéstas comporma de apde las infraeurar y optimitante, inclu(ambientaleparente a la

rcelona, el Cejemplos eión de los reeficiarse deplanes de

de esos calanteando

uevas cotascos recuperuropeas.

utilización pde gestión de experiensencial de es y marina

15

registrado, junto con

andes y extsuministro

es comercia

l hasta Oriel cambio cli

e clima meperíodos m

rme sobre a anual, jun

definitiva, una mayor generadore

sos, genera

a de las poba, disponentes de agy el uso e

so, 3) la reeros naturalte formas dla reutiliza

n y 6) la desmineralizac

ales de esativos básicvitando las portan, 2) dportar fiabiliestructuras

mizar sus buso en las es, socialesa población

Consorci demblemático

recursos híde formas

e saneamieauces comla necesida

s (futuro sanran su calid

planificada de los recncia contrasla gestión

as también d

durante lla tendenc

tensos estáde agua,

ales, agríco

ente Medio,mático seráditerráneo,

más largos Cambio Cl

nto a una nosi a la

irregularidaes de inundadores de d

blaciones, uemos de s

ua disponibeficiente deegulación dles, 4) el in

de gestión cación del aesalación dción.

sas estratecos y contrurgencias

iversificandidad y resil

s y la gestióeneficios; lasociedades

s y económn.

e la Costa Bos de los pdricos, a la de gestión

ento de numo parte inad de queneamiento 2ad y alcanz

del agua cursos hídricstada, todaintegrada ddespierta u

as últimascia crecienteán planteanen cantidad

olas e indus

está considán más mar

caracterizade falta d

imático en otable irregrelativa co

ad, la imagedaciones, y esertificació

utilizando loeis estratebles, evitanel agua, dede los recuntercambio como las magua, mediade aguas sa

gias, su imrastados: 1y las emeo las fuenteliencia al són de todo a gestión ds desarrollamicos) y 5

Brava y el pprogresos rvez que ofrn que aúnuestros ríosntegral de el criterio2.0) que aszan el buen

aparece ccos. Aunquvía hemos de los recun gran atrac

s décadas, e a concendo unos red y calidad

striales asoc

derada unarcados. Lasado por pede precipita

Catalunya ularidad enonstancia den resultantunos períoón.

os recursosegias básicndo sobre tedicando eursos dispoy la transfe

mancomunidante aplicaalobres y s

mplantación) planifican

ergencias, ctes de aguaistema hídrel sistema

de los servicadas, 4) ap5) ofreciend

proyecto delrealizados recen un pon gozan ds y vertidonuestros n

o de que “seguren rean estado eco

como una ue disponemde conseg

ursos hídricctivo, en ra

hasta trarnos

etos sin d, a los ciadas.

a de las s zonas eríodos ación y

revela ntre sus de las te será

odos de

s finitos cas de todo el

el agua onibles, erencia ades y

aciones salinas,

n debe ndo las con los a y sus rico, 3) hídrico cios es licando do una

l Camp en las

otencial de una os han núcleos “el que almente ológico

de las mos de uir que

cos. La azón de

la abuaguas

La expcon gr(zonasreutilizaportasectoreindirec

La reureglamtradicioque stratamestá ppotabilincluso

Un anáutilidadde Caclimatocuenca

La primuso deproyecpromoContropresupaños dbrócoliconvenmicrobprotegregeneaplicabproyechabía prácticcrudo, de estasesormome

La apacomponormacuantocon otr

A diferpotableel prinde la pde reuemblem

ndancia de producidas

periencia derandes y es de climatozación (no ciones netaes agrícola

cta como dir

utilización dmentación eonalmente lsuscita la iento, al cic

práctica quelización deo prohibida

álisis del prd para perfe

alifornia tienológicas, dea mediterrá

mera realizael agua regcto de Monvido direct

ol de los Rpuesto de 5de cultivo di) en 7 hncionales, pbiológica aner la salud

eración autbles a los mcto de demoaprobado

ca del riego de campos

tos límites r, en base nto.

arición, duraortaban la retiva aplicab

o que es ingras fuentes

rencia del pe indirecta cipio del “cproducción utilización pmático de e

este tipo ds directame

e territoriosextensos deología desépotable y

as de recursa, jardineríarecta.

del agua hespecífica. la necesidareincorpora

clo del aguae, desde el agua a po desestim

roceso históeccionar nune un granemográficasnea.

ación institugenerada p

nterey en Ca y exclus

Recursos H5 millones dde cuatro va de terrepuso de manalíticament

pública detorizado (u

metales pesostración p(título 22 dsin restricc

s de golf y de calidada los mode

ante los añoecarga de able a esta agerida por de agua co

proyecto de recayó sob

caso por cadel agua cpotable indesta nueva f

e recurso ente a los sis

de clima mesarrollos uértica) está

potable) tsos hídricosa, industria

ha progresaUna de la

ad de disipaación del a de consumel inicio derincipios deada por la n

órico seguiduestro siste

interés pas, geográfic

ucional parapara riego California, esivamente pídricos y ede dólaresvariedades eno agrícoanifiesto qute comparalos consum

una estaciósados y otropermitió legide la Ley dción con agude todo tipo microbioló

elos cuantita

os 80 y 90, acuíferos deaplicación mlas personaonvenciona

Monterey, re los promso” y bajo uomo de la c

directa de forma de va

16

en zonas costemas hídr

mediterráneurbanos en á poniendo tiene comos con los qu

e incluso

ado generaas facetas

ar y superar agua residmo humano

e la epidemel siglo XXnormativa y

do por los pma, tanto a

ara nosotrocas y de ac

a estableceragrícola de

entre 1980 por la admel Departam. Los resulvegetales

ola de Moue el uso dable a la demidores. Elón potabilizos compuesitimar la regdel Agua) yua regenerao de riego dógica fueroativos de e

de diversose uso potabmucho másas, aunque les que lleg

la comprobmotores de la

un estrechocalidad del agua de Oalidar la ido

osteras y laricos existe

eo como el áreas conde manifie

o opción pue poder sade consum

almente a más com

el rechazodual, con o (agua pot

miología enX, carece dy el sentir de

pioneros de a nivel nacioos, debido actividad ag

r una justifice productosy 1985. E

ministración mento de Stados expe(alcachofa

onterey, sige un agua

e un agua dagua obte

zadora) tamstos de integlamentacióy marcó eada de prodde jardinerín confirmad

evaluación d

s proyectosble planteo l

exigente ssea de for

gan al acuífe

bación de laa iniciativa, o programaagua extra

Orange Cooneidad de e

posibilidadntes.

sur del estan recursos sto el gran

práctica paatisfacer losmo humano

la par o pplejas de cultural, emun determ

table). Es n 1850 y lae aceptacióe la poblaci

la reutilizaconal como a las numerícola que t

cación cients de consu

El proyecto del estado

Salud Públierimentales a, coliflor, leguiendo prregenerada

de consumonida mediambién satiserés en aquón que pocl punto de ductos agríca. La idonedas en 201de riesgo d

de reutilizala necesida

sobre la calrma indirectero.

a idoneidad autorizado

a de vigilancaída del acuunty consteste tipo de

d de incorpo

ado de Calhídricos lim

n potencial ara generas consumoso, tanto de

precedida dresolver h

mocional y tminado granecesario lea adopciónón pública ión actuales

ción puede de la UE. Eerosas simtiene con n

tífica y técnumo crudo de Monter

o: el Consica sufraga obtenidos echuga icerácticas aga con una co público p

ante el procsfacía los uel momentocos años an

expansióncolas de co

eidad y la v12 por un

disponibles

ación de agad de elaboridad del agta, tras su

de la reutilos a funcioncia y controuífero. El prtituye un ee reutilizació

orar las

lifornia, mitados

que la r unas

s de los forma

de una a sido técnico

ado de egitimar n de la

y está s.

ser de El caso ilitudes nuestra

nica del fue el

rey fue sejo de aron su

tras 5 eberg y grícolas calidad ermitía eso de límites

o. Este ntes se n de la onsumo igencia comité en ese

ua que rar una gua, en mezcla

ización ar bajo

ol tanto royecto ejemplo ón. Los

resultafuncioninicial estatalla norinspira

El proreglamembalsen torinvestihacienpotabilestudiocompaproyecuniversescalapaneleexpertotextos los sera cons

Todo eusuariolas excolabodesde elaboraagua q

Un critagua hde aplimplicaque seiniciativde form

ados de dénar el proyede 82 hm3les, tras su rmativa apación para la

oceso segmentacionesse) y potabrno a una gación que

ndo sobre lización y dos y experiartido de lactos de esidades, ce

a real, 3) laes asesoresos indepenreglamenta

rvicios técnsulta pública

este esfueros, en térm

xperiencias oración de

el punto dación de un

que se dese

terio generha sido divulicación técada, de moe les planvas ha resuma tempora

écadas de ecto Ground3/año, ha s

evaluaciónlicable a oas normativ

guido duras vigentes ble directa (

serie de e universidala calidad

depuración iencias, junas asociacevaluación entros de ina valoraciós creados y dientes e inarios sobre icos y jurídia para su ap

rzo regulatominos de ob

disponibleslas adminisde vista técna propuesea.

ralmente adulgar ampliacnica, con odo que se tea. Ha haultado en ual o incluso

seguimiendwater Repido el mate

n por paneleotros proye

vas aprobad

ante las úa la varia

incorporacióetapas co

ades y cenmicrobioló

son capacento con otroiones profesuelen savestigación

ón de esospatrocinad

ncluso funcila estrategiicos del estprobación d

orio implica bjetivos y ps y otras ostraciones pcnico comota de regla

doptado paamente el avobjeto de sienta mot

abido casoun fuerte recindefinida.

17

to, intensifplenishmenterial de refees de expeectos simildas o en fas

últimas déante de reón a la red

omplementantros de invógica y ques de alcanos planteadesionales yalir a conn y proyectos estudios os por las aionarios estia de reutiliztado de unadefinitiva.

una motivaresupuestoobtenidas epúblicas (sao presupuesmentación

ara impulsavance de laconseguir tivada y en

os en que chazo públ

ficado desdt System deerencia usartos convoclares. Estase de aprob

écadas parutilización de distribu

arias: 1) lavestigaciónuímica quenzar, 2) la edos específy las admincurso antos operativocomparadoadministractatales, conzación en ca normativa

ación consi, que, basá

específicamalud públicastario. Esa aplicable a

r la implanas iniciativasla mayor c

ntusiasmadaun plantea

ico, lo que

de que en el OCWD coado por lascados, paraa normativabación por o

ra evaluarpotable indción) se ha

a utilizaciópúblicos y

los proceevaluación ficamente, nistracionese grupos os de reutili

os específiciones públic objeto de v

cuestión; y 4 específica

derable o mándose en ente, consa y recursocolaboraci

la forma d

tación de ls, tanto regcomplicidada a participamiento inaha llevado

2008 empon una cap

s administraa aprobar ea ha servotros estado

r y adaptdirecta (mea ido confign de la ey privados esos técnicconjunta dbajo el pats públicas;

organizadización de cos, por pacas, formadvalorar y pr4) la adopc, que es so

mayoritaria el conocim

sigue despeos hídricos)ión culmina

de reutilizac

la reutilizacglamentariasd de la popar en el pradecuado a su cance

pezó a pacidad aciones n 2014 ido de os.

ar las ediante urando

extensa vienen

cos de e esos trocinio ; estos os de agua a arte de dos por oponer ión por

ometida

de los iento y

ertar la ), tanto a en la ción del

ción de s como blación royecto de las elación

INC

A les social

La urbjuntames pugcal acespeci

1. FAC

En lesintensependeaquest

1.1

MalgrameditefactorsprobabesmenMolinaintensique esen l’àm

SegonconsidnombrAmb reaugme

1.2

Les pesuperfpropiciaquestassociel corrpropagl’inici dd’aquedispos

Un cla1962 aen la mRiera enderrurbanit

1.3

L’estat

CIDÈNCIA D

regions mesón les inun

banització dment amb lagui incremectualitzar elsialment en e

CTORS QU

s petites i es pluges nts) són lets factors.

1 Pluges

at que podeerranis les s de tipus bilitat d’avinntar: 370 ma, 7/11/1982itat sovint astà directammbit urbà.

ns el Tercerderant tot Cre de dies/aelació a l’event en la fre

2 Morfol

etites conquficial provocien la format motiu, a at a l’acció rent transpgació abansde la pluja

estes conqusa pràcticam

ar exemple al Vallès Ocmajor part, ade les Are

rocar i arrotzador dels

3 Alterac

t de la cobe

DE LA URB

editerrànies ndacions as

del territori a possible funtar significs criteris pel control de

UE CONDIC

nombroseslocals i les

es causes

s intenses

en existir d’avingudes geogràfic

nguda es m. en quat2); 128 mm

afecten unament relacio

r Informe soCatalunya, nany de plugevolució futu

eqüència de

ogia de la c

ues de pencat per unació de riuamés del rdinàmica d

orta un ims esmentada fins que ues sigui mment de tem

del que s’hccidental. La l’acció dinenes (Terr

ossegar nomanys 50 va

ció de la co

erta vegeta

BANITZACI

com Catalssociades a

no és semutura incidècativament eper assegure l’ocupació

CIONEN LES

s conques s caracterínaturals d’

’altres caussón normai meteoro

presenti a tre hores i mm. en una

petita supeonat amb e

obre el Canno es detees intensesra, els esce

e les pluges

conca

dent elevata pluja. Siades que erisc d’inundde l’aigua (iportant perda, fa que

es presenmolt curt i, pmps per pren

ha exposat L’elevat nomnàmica de l’rassa) en smbrosos haa suposar l’o

berta veget

l i els usos

18

IÓ DEL TER

lunya, el risa les riuade

mpre respecència del cael risc per irar un corró i ús de les

S RIUADES

de caràcteístiques mo’avingudes

ses (per exealment degològic. Aqu

la tardor. mitja (Figuehora (Mon

erfície i sónl risc per in

nvi Climàtic ecta una tes, ni de la menaris no só locals d’ele

t afavoreixei aquesta ées propaguedació (territimpacte i arcentatge del temps d

nta l’avinguper tant, s’ndre mesur

t anteriormembre de víc’aigua i del ser superaabitatges. Cocupació de

tal

del sòl en

RRITORI E

sc natural as provocad

ctuosa ambnvi climàticnundació. Arecte drenas zones inun

S

er torrenciaorfològiques

amb eleva

emple la fuudes a pluests darrerCom exem

eres, 20/9/1ntserrat 10/n de curta dnundació de

a Catalunyndència es

màxima precón concloenevada inten

en la ràpidaés d’intensen per les tori submerrrossegamede materialde respostauda en un incrementi

res de prote

ent és l’avinctimes que material sò

ada la capCal dir quee la major p

una conca

N EL RISC

amb més ies per plug

b el medi hc en el règimA l’objecte datge del terndables.

al existentss (especialmat risc. Tot

usió ràpida ges intensers afavoreimple de p1971); 423 /6/2000). Ldurada (infee les petites

ya, per al pstadísticamecipitació en nts, però s’asitat.

a concentracsitat elevadlleres amb rgit), cal teent). Això é

sòlid. L’ela (temps tra

determinatel seu risc

ecció.

nguda del 2va provoca

òlid transporacitat de l

e l’intens i part de la lle

tenen una

C PER INUN

mpacte ecoges intenses

hídric naturm de plugesd’acotar aqrritori urbà,

s a Catalument les et seguit s’a

de la neu),es provocaixen que l

pluges intenmm. en un

Les pluges erior a una s conques

període 195ent significavint-i-quatr

aprecia un

ció de l’escda, ambdós

gran velocenir presenés més acuslevada veloanscorregutt punt de

c donat qu

25 de setear van ser drtat pel corrla llera, l’adesordena

era.

clara incidè

NDACIÓ

onòmic i s.

ral. Això, s, fa que uest risc , incidint

nya, les elevades analitzen

als rius ades per a major

nses cal n dia (La

de més hora), el situades

50-2014 i ativa del re hores. possible

colament s factors citat. Per t el risc sat quan ocitat de t des de la llera)

ue no es

mbre de degudes, rent. A la aigua va t procés

ència en

les camagnitgran. N

2. OC

Històrieconòml’activitd’aqueaquestha de cadascanys nni tan Eviden

3. ME

A l’obje

3.1

Existeisistemper exadients

Per la dels ricompliDistrictcorresdegudeDe la aquestla poss

El riscciutat ld’espacompo

Existeibé persegurepoder hidràuciutadael disshidrogpossibAquesun nota

3.2

L’ocupseves la impeurbane

racterístiqutud a causaNormalmen

UPACIÓ D

cament a lemica. Cal rtat urbana,

estes aptitutes zones epreveure

cun d’ells. no s’ha fet psols s’ha c

ntment, tot a

SURES A A

ecte de red

1 Norma

ix un marc màtica del quxigir el seus per tal de

rellevància iscos d’inuniment d’aqute de Concponent Proes a l’escomateixa mat tipus d’inusibilitat que

c per inundala llera té un

ais lliures i orta el sistem

ixen zones r poca alçadetat acceptaadmetre lalic”, de maana actuïn cseny dels ràfica pree

ble tan solst tipus d’acable estalvi

2 Preser

pació i ús dcaracteríst

ermeabilitzaes.

es de les sa d’una met aquest és

E ZONES I

es planíciesreconèixer agrícola, inds, hem deestan espeuna localitzSovint la inpreservant

considerat daixò ha con

ADOPTAR

uir el risc a

ativa legal s

legal que rual compor

u complimefer possible

que té, cal ndació i lauest Real Dca Fluvial ograma de olament urbanera que undacions (

siguin inclo

ació està en valor afegde zones

ma fluvial, s

urbanes inda i velocitaable si la ura inundació anera que dcom elemecarrers ha

existent. Evs en zones ctuacions jai en infraest

rvació de le

el territori éiques hidroació que és

seves avingenor infiltrac el cas qua

NUNDABLE

s al·luvials els factors

ndustrial i pee contrapocialment exzació raciontensa i ràles seves c

de manera rtribuït a inc

PER REDU

ssociat a le

obre l’ocup

regula la octaria una dnt, així come la seva ap

esmentar lseva trans

Decreto s’hade Catalun

Mesures. à (xarxes da molts altrpluvial floodoses en el f

estretament git, donat qu

verdes, fesense oblida

undables a at de l’aiguabanització ed’aquest te

durant la innts eficaçosde perme

videntmentde nova u

a han estat tructures clà

s caracterís

és aconsellalògiques. E un factor a

19

gudes, podció i d’una n s’urbanitz

ES

s’hi ha cons favorableser ubicar-hisar els riscxposades. Pnal d’usos

àpida ocupacaracterístiqrigorosa el

crementar n

UIR EL RISC

es riuades e

pació de zon

cupació de isminució dm per dotaplicació efic

a Directiva sposició ma elaborat enya (que es

La Directide clavegueres països,ding). Actuafutur desenv

t vinculat a ue pot supont partícip ar però el ri

les quals ea. En aquees duu a teerritori. Pernundació es per conten

etre una cir, l’adopcióurbanitzacióposades e

àssiques co

stiques hidr

able que esEs poden pragreujant en

dent incremvelocitat de

za un territo

ncentrat unas que reuni les infraescos per inuPer tant, l’od’acord am

ació del terques hidrolòrisc d’inundotablement

C ASSOCIA

es poden co

nes inundab

zones inundel risc. Calar a l’Admicaç.

2007/60/CEmitjançant e

el Pla de Gs troba en va permet eram i circu la transpoalment s’esvolupament

la reserva osar un elem

al ciutadà isc associat

el risc és basts casos érme prenenr això cal qls elementsnir i transporculació de d’aquesteó, i requeren pràctica e

om són el g

rològiques n

s realitzi derendre mesn la formaci

mentar-se noe l’escolamori.

a gran part eixen aque

structures dundació als ocupació demb els riscrritori esdevògiques natdació preext el risc asso

AT A LES R

onsiderar dif

bles

ndables, l’o una decidinistració P

E referent al Real Dec

Gestió del Rfase final no inclour

ulació de casició a Esptà analitzant de la Direc

d’espai pement de gra

de la riqut.

aix, bé per lés possible nt les mesurue la ciutats pensats portar l’aiguae cabals aces mesureseix d’una nen altres parans col·lec

naturals

e manera qures per limó de les riu

otablement ment superfi

de l’activitaests territore transport quals norme zones inucos assumivinguda alsturals. En oxistent a l’oociat a les r

RIUADES

ferents mes

observació eida voluntatública dels

a l’avaluaciócreto 903/2Risc d’Inund

de tramitare les inunabals pels panya no cont a escala ctiva.

er a les lleran interès a uesa ecològ

la baixa freassolir un

res necessàt tingui un per facilitar

a. Així, per ecord amb s és pràcnormativa caïsos i reprctors.

ue es respmitar i/o comades a les

la seva cial més

at socio-ris per a . Davant malment undables bles per

s darrers ocasions, cupació. riuades.

sures.

estricta i t política

s mitjans

ó i gestió 2010. En dació del ació) i el ndacions carrers). onsidera europea

res. A la la xarxa

gica que

qüència, nivell de àries per “disseny r la vida exemple, la xarxa ticament

concreta. resenten

ectin les mpensar conques

3.3

Les membasel cas col·lecles mesentit cestructresoldrd’actua

En àrees podendegas’adapl’existèdificultcaràcteAixò pdificultriuada era pre

3.4

És nedefinictan frerespon

És neinterdis

4. PER

Les riunostre cal red

A diferles cauresponprendrquotidiaplicabrecursocriterisha sertotalme

Cal nohagueprovoqexistiràtot supimmed

S’ha dmesurade con

3 Infraes

mesures esssaments p

de petites ctors. Del quesures no escontraposaturals davare les queacions com

ees urbanesden implemaments i gr

pti al compoència de metat en la coer esporàdi

pot ser enctats en el mfa pràctica

evist.

4 L’Adm

ecessari incció i un finaneqüent i sunsabilitats q

ecessari dosciplinaris q

RCEPCIÓ D

uades han dpaís i amb

duir fins als

rència del quses del risnsabilitat dere donin coians i quebles els critos disponib

s han de ser basat en ent siguin q

o perdre la mm de patir

quin inundaà prou sensperant l’actdiata i no du

d’evitar la sea estructura

nsiderar aqu

structures p

structurals er regular econques u

ue s’ha expstructurals r els avantant de les n

e fixin la idplementàrie

s consolidadmentar per rans col·lecortament decanismes qonservació ic del seu úcara més p

mantenimentment impos

inistració H

crementar lnçament efiummament quan es prod

otar l’Admique permeti

DEL RISC

de ser consb la qual henivells que

que passa asc per plugee l’Adminisom a result el ciutadàeris estricta

bles amb l’oer en gran muna correct

quines sigui

memòria hisr en algun acions ambsibilitat per titud tradiciourable a un

ensació de al, ja que seuestes mes

per disminui

clàssiquesels cabals i urbanes les posat als apcom l’ordenatges i els io estructuradoneïtat d’es basades

des, les medisminuir

ctors han dee la xarxa que pretengde les infr

ús, l’eficàciproblemàtic t són més assible prend

Hidràulica

la cooperaccaços de lefrustrant p

dueix una in

nistració Hn dur a term

siderades cem de convla Societat

amb altres res intenses tració. Per at que el rà admet aament racioobjecte d’opmesura polta percepcin les mesur

stòrica i tenpunt de l

risc greu impulsar leonal de preepisodi dra

seguretat pempre existures com a

20

r el risc a z

s per dismels endega actuacions

partats antenació de l’ocinconvenienrals. Han deuna determ

s en una vis

esures estrude manerae ser dissede drenatg

guin el seu raestructurea de l’actuaa conques

acusats i, adre decision

ció entre les mesuresper al ciutanundació.

Hidràulica dme una ges

com una carviure. Aques consideri a

riscos, el cii, per tant,

r tant, semrisc per inuamb més conals que teptimitzar la ítics, tot ceió del risc eres adoptad

nir present la nostra gper a pers

es mesures endre decis

amàtic.

pràcticamentirà una pro

atenuants de

ones inund

minuir el aments per s equivalenriors es descupació delnts que pode ser les caminada actió integral d

ucturals sóna significatienyats de foge natural control. Si

es, agreujadació pot ess petites, olhora, la vens quan una

es diferent preventive

adà com é

d’uns mitjastió eficaç d

racterística sta convivèacceptables

iutadà penscreu que labla lògic a

undació siguconformitat.endeixen a l

seguretat gercant el coemfatitzant des.

l’elevada prgeografia psones i benque facin p

sions de fo

nt absoluta obabilitat deels risc pree

ables

risc per iconfinar el ts són els sprèn el cla territori. M

den represearacterístiquuació o, m

del problem

n pràcticameva el risc

orma que eevitant, en tenim en coda en aquetar seriosam

on el caràclocitat amb a infraestru

ts administs i d’auxili. s l’intercan

ns materiael risc per in

hidrològicaència compos.

sa que li sóa seva preveacceptar quui molt infe Per tant, a fixació d’global del pnsens sociaque és imp

robabilitat dluges de gns. Només possible un

orma reactiv

que freqüe que no resexistent i, e

nundació cabal circudipòsits i e

ar interès qualgrat tot, n

entar les acues del promillor, d’un

ma a resoldre

ent les úniqper inunda

el seu funciotant que p

ompte la traest cas pement comp

cter esporà què es prectura no ac

tracions peCal evitar la

nvi d’assign

als i d’unsnundació.

a natural, prorta uns ris

ón totalmentenció és ún

ue les meerior a d’alt

no són toun repartimpaís. Així dal. Aquest possible el

de que tots gran intens

d’aquesta na prevencióva com a r

entment gensulti suficienen principi, n

són els ulant. En els grans ue tenen no té cap ctuacions oblema a

conjunt e.

ques que ació. Els onament possible, adicional l marcat

promesa. dic i les

esenta la ctua com

r a una a imatge nació de

s equips

ròpia del scos que

t alienes nicament esures a tres més otalment

ment dels oncs els consens iminar-lo

els anys sitat que

manera ó eficaç, resposta

nera una nt. S’han no ha de

confiarMassaritme igdeu, eles sevlleres spetita essent

r-se en ellea sovint el rgual o supen gran mesves caractesituades aigi mitjana mt així en les

es per a aurisc no tan erior a aquesura, a una erístiques hgües avall dagnitud dis de més gra

ugmentar esols no es

ell amb el qocupació d

hidrològiquedels grans eminueix de an entitat, p

21

el nombre ds redueix, squal s’actuael territori p

es naturals.embassame manera no

persistint, pe

de personesinó que so per tal de

poc prudent. Cal dedicents, on la fotable desper tant, el ri

es i de benorgeixen nosolucionar- i alhora poar una atenreqüència drès de la sesc que hi te

ns exposatsus problem

-ne d’altres.oc respectuonció especde les avingeva construenen associ

s al risc. mes a un . Això es osa amb

cial a les gudes de ucció, no iat.

Quan pels sistal siste

Semblsituaciil·limitafutur sha al s

Es podvent?. de sab

Una cemolta eressonun espplaque

El modpotèncl’abastd’elect

Ens vacap de

Errekatreballad’aque

Desprél’objecvan sePaís Bsocial,l’espec

No cal

Actualsetmanabastim

Al maisubminexploraplantej

Van fecampanecessnomés

Les placobrir finals d

parlem de ttemes de gema produc

a que hi haó actual, b

at, cap a unostenible, q

subsòl, acum

den apagarNo hi ha ca

ber que pod

entral nucleenergia, qu

nàncies magpai de temes solars, m

del econòmcia com es t de la indústricitat a gra

an convidare setmana d

aleor (“un madors que h

ells anys.

és de moltctiu d’enderrer ocupats Basc, donan trencant mculació imm

dir que l’Aj

ment hi viunalment, qument, a mé

g del 2017 nistrament ar la transicjat, però la

er sessionsanya de coositaven pers 35 dies.

aques ja esemergèncie

de desembr

transició eneneració d’

ctiu i social.

a acord en basada en n model eneque no és pmulats al lla

r totes les cap problem

drem tenir la

ear o una gue si la apognètiques nps molt cu

mentre no es

mic i social ddesitja. Si

stria serà liman escala.

r a fer una de desembr

món millorhi van anar

tes vicissiturocar els edper deu es

nt-li el nommotllos per mobiliària.

juntament d

uen uns 12ue fan anas de tallers

es va prodelèctric. Noció energètnecessitat e

s informatiopfunding, r comprar i

stan instal·laes és al sere confiaven

ergètica amelectricitat s

la necessil’ús de co

ergètic basapossible si earg de miler

centrals nuca, ni des de

a mateixa en

gran centralrten en pocnecessita murt i, per ais disposi de

dels païsosnomés com

mitada, men

ponència are, a Erreka

” en Eusker per ocupa

uds, el 201dificis i prostudiants de

d’Errekaleexplorar sis

de Vitoria-G

20 okupes, ar el forn di cursos ob

duir un canvo per això ica al seu eels va porta

ves i mana la que 1instal·lar u

ades, les baeu lloc, aixín en poder-

22

mb visió sistsón diferen

itat de fer uombustiblesat en fonts des segueixers d’anys.

clears i subel punt de vnergia, però

l hidràulica,c temps repmolta potènc

xò, de cape sistemes q

s desenvolumptem ambntre no es d

a unes sessaleor, un ba

era) es var els llocs d

13 es volieomoure unael campus or Bizirik (Estemes coo

Gasteix no h

organitzatsde pa, unaberts a totho

vi radical evan renun

extrem. Comar a tenir qu

nifestacions.100 ciutad

un sistema

ateries tambí com el va-ho posar e

tèmica, veiets dels actu

una transicis fòssils code generacen cremant

bstituir-les pvista tecnolòò no la mate

, com les qpresenta mocia, és a di

p manera pque puguin

upats es bab fonts d’endesenvolupi

sions sobre rri molt esp

a construir de treballs c

en desallotja nova urb

de Vitoria-Errekaleor éoperatius de

o va celebr

s en diferen impremta

om, com aq

n el seu diaciar al seum expliquene prendre d

, desprès dans van a

d’autoprod

bé, el petit gariador de pn marxa.

em que si leuals, això po

ió que ens om si es tió renovablet els estalvi

per plaquesògic ni econeixa dispon

ue tenim aolta potèncir, molta en

podria funciacumular m

sa en la disergia renovin nous sist

transició enecial de Vit

els anys creats per l

jar els últimanització, p-Gasteiz, deés viu), pere treball i c

rar pas.

nts comitèsi uns hortsuell en el q

a a dia, donprojecte, s

n, en cap mdecisions de

de les quaportar els ducció. Ho

generador qpotència i e

es fonts d’enot comporta

ha de porttractés d’unes, doncs vs energètic

s solars i mnòmic. Ara

nibilitat de p

l Pallars, aia. Un equip

nergia feta sionar alime

molta electri

sponibilitat vable, la potemes d’acu

nergètica, etoria-Gastei

50, per acl’expansió i

ms residenperò els pise la Univerr iniciar un convivència

s que es res per al seue vam par

ncs els vansinó que v

moment s’hoe caire ener

uals van o100.000 euvan acons

que ha de pel transform

nergia, o ar canvis

tar de la n recurs volem un cs que hi

molins de bé, hem otència.

cumulen p per fer servir en entat per icitat.

de tanta otència a umulació

el primer z.

collir els ndustrial

nts, amb sos buits rsitat del projecte

a i aturar

euneixen eu auto-rticipar.

n tallar el an voler o havien rgètic.

brir una uros que eguir en

permetre mador. A

Si presubmin

Elles fa

Ara, alen unatenir il·les bat

El queveïns generaforn onfer viab

En aqudistribucanvi s

Plantejdecisiocreaciómés so

nem com anistrament,

an servir m

ls pisos no a zona com·luminació, teries.

e han de ferde Lakabe

ació, en unan produeixeble el projec

uests momeució, doncssocial.

jar la transons tenen có o destrucon perllonga

a referènciala llista de

olt la parau

hi pot havemunitària, cdepenent d

r, bàsicame, un pobleta comunitaten 800 kg dcte.

ents, ningús per a elles

sició energèconseqüèncció d’infraesades en el t

a el nivell drenúncies é

la precariet

er electrodoom les dutx

del generad

nt, és adapt abandonat d’unes 50 e pa a la se

a Errekales prima l’au

ètica ha de cies, i les dstructures, temps.

23

de confort és molt imp

tat.

omèstics, i xes. Als pis

dor, i més en

ptar el seu cat i okupat

persones. etmana que

eor acceptatonomia i la

servir comdecisions eque no nom

de les llarsortant.

tant les rensos es pot ndavant en

consum al cl’any 1980Tenen una

e els procur

ria tornar aa vivència,

m a elemenen matèria emés tenen c

s okupades

ntadores cocarregar efunció del n

cicle solar, c, on ara ja nevera, do

ren els ingre

estar connque reforça

t de reflexióenergètica costos molt

s abans de

om les neveel portàtil, enivell de cà

com han ap hi viu una

os congeladessos sufici

nectat a la xa el seu pro

ó, perquè tsolen comelevats, sin

el tall de

eres són el mòbil i rrega de

près dels a tercera dors, i un ients per

xarxa de ojecte de

totes les portar la nó que a

Com émagnittecnoloaixò es

Les msota eenergieaquest

Molts dde lesautomàl’evidèestadíspensarincompCities intel·ligseu conecess

Ens trouns ciul’higiendels se

En la pcaracteels repoperatprincipeconòminterdisles poimmeddisruptcoherè

és sabut, letud. Al matogies i les sstà tenint i t

és afortunael qualificates per arribt grup selec

dels represe Smart Citiàticament ancia empíristicament i r inclús queprensiblemei les novesgència del comportamesitats, desitj

obem doncutadans qunisme i l’ecerveis urban

ponència queritzen actuptes que latiu, funcionpals reptes mics, sinó msciplinari i trtes d’un c

diat) que hativament inència amb e

es ciutats eteix temps seves aplicatindrà un im

ades de lesiu d’Smart bar a entracte.

entants de ies es troba ser qualifica aconseltossudame

e va a la bent retwitejs tecnologieciutadà, per

ent, les sejos i anhels

cs amb unee tenen ja m

conomia indns d’aigua e

ue aquí proualment lesa nova situnal, econòm

que l’aigumés aviat mransversal.

canvi de paa de jugar lnnovadoresel tarannà d

stan experi-i de form

acions estampacte extra

s ciutats d’aCities. I ler també co

les Smart Ca en els seficats com alla més avient estable baixa: noméa a tort i a

es estan imrò sí en lesves maner

s.

s ciutats temolt poc a dustrial traden l’actualita

posem, ana Smart Citi

uació plantemic, tecnolòua planteja

mediambientFinalment,radigma, e’aigua a la

s. Només el ciutadà d

24

imentant cama estretam

n evolucionaordinàriam

aquesta eraes menys aom a memb

Cities, afirmeus ciutadaa Smart Ciat pensar qdes de fa

és cal veura dret. Tot

mpactant des seves conres de com

ecnològiqueveure amb

dicional, clàat.

alitzarem enes i els seueja al binomògic i soc

a al ciutadtals, socials un cop vist

especularemciutat s’haaixí es p

de la Smart

anvis qualitment vinculanant exponeent significa

a de la tecafortunadesbres de ple

men solemneans que, petizens. Desque l’smartnja uns quae alguns twi això, no forma mol

ndicions de municar-se

es, dràsticamels fills de

àssics i prin

n primer llocus ciutadanmi aigua-ci

cial. Veuremà de l’smas, inclús polt que aquí t

m que el paa de construodran supCity.

atius i quanada amb l’aencialment. atiu en el ci

cnologia s’as lluiten am

dret -i qua

ement que er extensió s del meu pness dels cants milers wits de celeés menys t significativvida, la sevi relaciona

ment i ràpidla segona

ncipals fona

c els aspectns. D’aquesutat, des dm en consart city ja ítics, i amb

també ens taper de futuuir sobre la erar els r

ntitatius de anterior- leCom és na

iutadà.

aglutinen ormb totes lean abans m

la raó últim inevitable,punt de vistciutadans ed’anys. I e

ebrities quecert que leva, potser va visió delar-se, i le

dament canrevolució in

aments con

tes diferencsta anàlisi ddels punts seqüència no són tè

un marcat trobem -comur (necessà

a base d’estreptes actu

primera es noves atural, tot

rgulloses es seves millor- en

ma de ser passen ta, però,

es manté es podria e la gent es Smart no en la món, el s seves

nviants, i ndustrial, ceptuals

cials que deduirem de vista que els

ècnics o caràcter

m no?- a àriament tratègies uals, en

La majmillorasistem

Tenim Besòs compaseva dd'espa

La Metkm² i hEstemespaisciutada

Barceld'Euroteixit ucultura

La ciutde maemission descompa

Com agestió complihan d'atot cult

Vist aqrepte daquestun Eco

Les noprocessobretoque l'h

L'AMBfixant-n

Les noprestainformaurbanssensorbuscanimpresfuncion

La xarx

LA

joria de mear la qualita

mes que la c

una metròi Riu Llob

acta en el pdensitat, l'àais lliures o

tròpolis Barhi viuen mé davant don

s lliures queans, i que a

ona i la seopa amb 5.urbà divers: al, i d'ell és c

tat, és l'espatèries primons, de for

s de l'AMB artint els ser

a conseqüèndels serve

ir només laassolir noveturals.

quest marc,de com intet gran repteosistema d'i

oves tecnossos urbanot, a const

habiten i la v

B canalitza nos en econ

ostres ciutació de servació digital s semblaranrs i actuadnt l'eficièncscindible imnament si v

rxa és el fac

REVOLUC

etròpolis arrat de vida, conformen.

òpolis geogrbregat) i la pla de Barceàrea metropnaturals.

rcelona s'ors de 3,2M dncs, d'una me aporten vafavoreixen

eva àrea m093 habitahabitatges

crea coneix

pai on hi conmeres, de vrma cíclica,parem esperveis dels 3

ncia del creeis urbans. seva funcies exigènci

i entenent egrar les T

e, l'AMB ha innovació O

logies i el s ens permruir una mevisiten.

la gestió denomies d'es

ats ja dispoveis. El qua la infraesn el mateixdors. Aquescia i la sa

mpulsar un pvolem uns s

cilitador dels

CIÓ DIGITA

reu del mónen fer més

ràficament dcosta de

elona i méspolitana de

rganitza en de personemetròpolis dvalors ambal fet que la

metropolitannts per km2, oficines, s

xement, cre

nviuen moltvehicles i com si es

ecial atenció6 municipis

eixement urbLes infrae

ió immediaties mediam

la ciutat coTIC en el d

desenvolupObert

creixent emmet milloraetròpolis mé

els serveis scala i per l

osen d'intelue ens permstructura físx a primerasta informa

atisfacció deprocés de rerveis més

s territoris i

25

L I EL SEU

n planifiquens eficients e

definida pemés de 42s heterogèn

Barcelona

36 municips, de les qude ciutats, dientals, ecoa vida sigui

na, és tam2, sobretot serveis, i onativitat i inn

tíssims servpersones. tractés d'u

ó, en la gess que forme

bà i el canvestructures ta d'abastim

mbientals, e

om un gran ia a dia depat una plat

mpoderamear en l'eficiés sostenib

metropolita'altre fent e

·ligència enmeten les

sica, de tal ma vista, seraació permee les necere-enginyerieficients i u

ntel·ligents

U EFECTE A

n el seu futels serveis

er la serrala2 km, que cnia i disconta compta a

pis que ocupuals 1,6M vd'un sistemaonòmics i smés habita

bé, una dea la capita

n s'hi concenovació.

veis i fluxosTot plegat

una gran màstió dels se

en l'àrea me

vi climàtic, hi els proce

ment o manconòmique

sistema de e la gestió taforma cog

ent de la ciència i l'op

ble per a m

ans per unaels processo

n els seus noves solu

manera quean densos etrà la presessitats reaia de les ciuna millor i

i ens dóna

A LES CIUT

ur amb políurbans i m

ada prelitoraconfigura utínua en el mb més de

pen una supiuen al muna de ciutatssocials molable, eficien

e les metròal, on hi trontra un gra

s. Fluxos d'agenera pr

àquina metrveis metrotropolitana.

han apareguessos de genteniment, ss, socials, d

sistemes, lde la ciutatgnitiva ente

utat en la ptimització

millorar la qu

a banda, mos compartit

sistemes ducions "smae, tot i que een milions

sa de decisals de les utats i la mmés àgil ad

l'oportunita

TATS

ítiques enfomés sosten

al, els dos na metròposeu entornel 52% de

perfície totanicipi de Bas entrelligadt beneficios

nt i saludabl

òpolis mésobem consoan intercanv

aliments, droductes, rtropolitana. opolitans, ag.

ut nous reptestió ja nosinó que a de segureta

l'AMB ha ast. Per tal dnent el terr

gestió de sde resulta

ualitat de v

minimitzant rts més efici

d'informacióart" és sobels futurs pde dades sions àgil metròpolis

modelitzaciódaptació al

at per desen

ocades a ibles els

rius (Riu olis més . Tot i la l territori

al de 636 arcelona. des entre sos pels e.

denses olidat un vi social i

'energia, residus i És aquí

grupant i

tes en la han de més ara at i fins i

ssumit el d'abordar itori com

serveis i ats, però vida dels

recursos ents:

ó i en la breposar aisatges de nous i ràpida

s. Es fa ó del seu canvi.

nvolupar

un nou

Cal trede poddemanvisualit

Els semassivdemantelefon

Incorpogas naeficien

Senseplatafoserveisnatura

La utilimilionsestils d

L'expemanteels àmtecnolòcol·labi Apps

El projrius, el

Per eximplem5239 in

Aquesa comcomplerecolliramb urapides

Un altsemi srecollidrecollidmediam

S'han aquestsobre individelemensolar o

La ints'enfroplatafo

u model urb

eure rendimder oferir unndes de latzació d'info

nsors i actuves de dadnda d'infraenia mòbil, G

orar la utilitatural) perm

nts i sostenib

cap menaormes tecnos. Cal atenls amb infra

ització mass d'accions de vida dels

eriència de lniment, a la

mbits dels pògica cread

boració entrmòbils de g

jecte va coml tractament

xemple sobmentat un sncidències

t model de mpartir ambementa amr opinions sun model desa.

tre exempsoterrats amda de resida en funmbiental.

integrat tamt és un sistseguretat iualitzada ant autònomo elèctrica.

tegració uronten molteorma de ge

bà que perm

ment de les pns serveis pa ciutadaniormació com

uadors introdes i requestructures

GPS ...) a tot

tzació de lametrà la inbles.

a de dubteològiques qdre a la coaestructures

siva de les de la gent

s nostres co

l'AMB, es ba neteja, a parcs, platgda permet ce diferents gestió per a

mençar el 2t de residus

bre els 51 sistema GISde manteni

gestió és eb els Ajunt

mb una aplicsobre la que control d

le, donant mb sensorsdus que eció de l'o

mbé a les pltema, basat emergènc

a través de que a més

bana de ls metròpoliestió integra

meti un creix

possibilitatspúblics innoia, entenenm al modela

oduïts a totuerint una

digitals sot el territori.

a xarxa comntegració d

e, les ciutaque facilitinomplexitat qs que moue

xarxes de t dia a dia,onciutadans

asa en unales obres pges, rius, tcompartir inempreses,

als tècnics i

2014 i ja ess, el manten

parcs metrS que identiment, amb

eficient i innotaments i pcació adreçualitat del se qualitat q

servei a s per deteces generencupació de

atges del litt en IP, peries, estat dles dades

s s'impleme

es infraests d'arreu deada pel ma

26

xement sost

s que ens oovadors, i qnt que aqat de les inf

t arreu, sobgestió com

ofisticades

m a quarta dels sisteme

ats hauran n aquesta nque comporen les energ

col·laborac, facilitarà ls.

a estratègia públiques i atractament nformació aajuntament altres apps

stà implantaniment de g

ropolitans qifica 51.000una mitjana

ovador per prendre deçada a l'ususervei. Així que permet

42 KM dctar el nive. D'aquestels 129 co

toral metropr poder trandel mar, inc

transmesenta amb se

tructures del món. Desanteniment

tenible.

ofereix la intque realmenuestes posfraestructure

breposats amplexa com(xarxes de

utilitat (a mes, redund

de desennecessària rta la interagies, person

ció en línia i'anàlisi en

integrada qa les activitde residus

amb els muts i ciutadans informativ

at en la gesgrans infraes

que hem ge0 elementsa de 655 in

la recollidaecisions méuari, que pdoncs, el

t minimitzar

de platges:ll de càrrega manera ontenidors

polità un totnsmetre de cidències, ees des del mensors i xarx

el transpors de l'AMB i les incid

ternet de lesnt donen ressibilitats aes.

la realitat, mportarà une quarta ge

més de l'eleant en fav

volupar i iinnovació

acció que enes, béns, r

una comprtemps real

que dóna sutats que s'hs i la mobilunicipis i amnia, a travéses pels usu

stió dels parstructures i

estionat, dud'actius i

cidències a

de dades qés adients.ermet implisistema opr les incidè

disposem ga i milloras'optimitzeinstal·lats

tal de 51 bàmanera ins

etc, de manmòbil "in sixa wifi, i s'a

rt és un destem ara

dències de

s coses (Ioesposta a leapliquen ta

produint qn incremeneneració, x

ectricitat, l'avor de ciut

implementaen la pres

enllaça ecosresidus i aig

rensió avan dels nous

uport a la ghi desenvolulitat. La plampliar les às de portals

uaris.

rcs, les platel transpor

urant el 20s'han atès

al mes.

que se'n de. D'altra baicar als ciu

peratiu es cències i act

d'uns conar l'eficiènc

en els itinei reduir l

àculs de mestantània mnera centralitu". El bàc

alimenta per

dels reptesdesenvoluples més d

t) per tal es noves ant a la

uantitats nt de la xarxa IP,

aigua i el ats més

ar noves tació de sistemes gua.

nçada de hàbits i

estió del upen, en ataforma àrees de s en línia

tges, els rt públic.

017, s'ha més de

eriva, per anda es

utadans i completa uar amb

ntenidors cia de la eraris de 'impacte

egafonia, missatges

litzada o ul és un r energia

s a què pant una de 4.000

parade

Altres tracta d'incenmeditedron p

Enfronl'educainclusiópublicoimportadigital aquestrecercaimpulsfoment

Per coles ciuhàbits transpodesenvdesple

es de bus e

exemples d'un sistemndis, un perrani. Una er la fumiga

nt d'aquest ació digital tó social. Do-privades ant, promoen l'àmbit st és un laboa i una inc

sat la seva t de la Soci

onstruir les tats actualsde consumort públic,volupament

egament de

steses arre

d'ús de lesma de vigilàn

roblema saltra aplica

ació.

canvi de ptant a la indes de l'AMper fomenvent l'educsocial des doratori ciutacubadora dactivitat coetat del Co

smart citiess, això ens

m vetllant pe la integt d'infraestl'activitat p

eu del territo

s eines digncia i d'actuubstancial ació d'aque

paradigma dústria en gB col·labor

ntar la creació digital

del punt de adà, és una

d'iniciatives om a centreneixement,

s del futur, ha de permer la sostenració socitructures der part dels

27

ori metropol

itals és amuació mitjansobretot d

est sistema

en la maneeneral, comrem amb aeativitat, la

per disminvista gene

a barreja enempresaria

re digital d' des del mu

hem de semetre crear n

ibilitat en eal i la pde telecoms agents que

ità.

mb la presençant sensodurant l'èpoa és el con

era de viurm a la socieltres emprecreació d

nuir les diferacional i entre un cenals i socialsinnovació cunicipi de C

r capaços dnous entornls terrenys

prosperitat municacionse hi proporc

ervació els ors, per la poca d'estiutrol de plag

re i treballatat per a ga

eses i entitae start-ups

erències quconòmic. É

ntre de forms. Des del ciutadana pornellà.

d'abstraure'ns ciutadansdel medi ameconòmica

s i d'enercionen serv

boscos urbprevenció i u en el cligues mitjan

ar, s'ha de arantir la iguats, teixint s, i sobret

ue suposa lÉs el cas demació, un c

2007, el Cper a la dif

'ns de la res adaptats mbient, l'ena i apostrgia de suveis.

bans. Es l'extinció ima sec nçant un

reforçar ualtat i la aliances

tot, molt a bretxa

el Citilab, entre de

Citilab ha fusió i el

ealitat de als nous

nergia, el tant pel uport al

Les trtecnolòactuacsocietaquart dcom hode les no pasde la shan exla gentecnolòsegle X

En pril’habituseva tecològ

La ciutaquestdels cecontroa la hecompo

La ciutcompanomésd’iniciablockc

Es podcontacsubstitla gest

Per reesquemquan camb la

Algú dimenscercle elemencercle de la augmeaigua, consum

Sota ausuari.

LA CIU

ransformaciògiques pecions que mats evoluciode segle abo feia la geeines digit

s posseir, tasocietat no experimentatt gran ho pògics que sXXI.

mer lloc esual smart craducció an

gica.

tat ha de set concepte.entres de dlar-la. Per e

eterarquia, dosició policè

tat també hartides tingus d’iniciativatives vitalschain en con

dria parlar cte, on la cotuïdes per utió del cicle

espondre aqma de l’evoconstituïen a reutilitzaci

podria ressionada i tèi per més

nts, no acosencer es ciutat s’ha

entar el caràara parlem

m...

aquesta òpt.

UTAT SÀVIA

ons de leser bé que amai abans onen. Té mbans. Els Meneració quals, però e

ant se val ses limita al t modificaciposa de mas’han analitz

s tracta decity. Una cinglesa: WIS

er una ciuta Ens explicecisió i queell les organde l’autoritaèntrica.

ha de ser couin altes prves socialss. El car-shnstitueix el p

de la CIUTol·laboracióun ample mde l’aigua?

questa preolució de laa la ciutat ó.

star en l’eècnicaments discussioonseguireminstrumenta

de concenàcter coopem de l’ús,

tica el para

A, COL·LAB

s ciutats deaquestes shavien est

molt poc a villennials ese els ha prencara més i parlem d’acanvi Inter ons ben siganifest. Eszat en ponè

una ciutatutat sàvia pSE, la ciuta

at col·laborca que la ce cap organnitzacions, cat directa a l

ooperativa. robabilitats s, sinó taharing o l’eparadigma a

TAT DE LEó substitueixmarc de coo?

gunta, es a relació enantiga, un p

escenari nt ben eficie

ons banals transcend

al i on la imntrar en aceratiu de l’ú

de l’estalv

adigma ja n

28

BORATIVA

els segle Xiguin molt tat possibleveure la pos comportenecedit. Es cper un can

automòbils,generacion

gnificatives:per tot aix

ències anter

t sàvia. Aqpot ser perat del bene

rat iva. El ficomplexitat nització de ccom la polítla connexió

Ha de facide ser exe

ambé d’inicenergia distamb unes p

ES SINERGx l’exclusivisoperació. E

presenta, antre la ciutaprimer sign

n-1, el d’uent. Greu e

entorn a ir al segle portància raconseguir dús. On abanvi, de la re

no és l’eficà

A, COOPER

XXI no nodestacades

es. Les ciutoblació (urbn de manercert que es nvi de cond

habitatgesnal: els coho una simpleò que convriors, conèix

uest qualifirfectament star (welfar

lòsof Daniecontempor

caràcter jeràtica, han de

ó comunicat

ilitar un entecutades aciatives ecribuïda en possibilitats

GIES, la cisme, on lesn aquesta c

a partir de at i l’aigua. e de civilita

una econoerrada. Per com han dXX. Ara to

au en la cèdisminuir lans es parlaveutilització

àcia del cic

RATIVA I L’

més abastes i permetitats evolucbana) del 2ra substancdistingeixe

ucta: prefero bens de

orts d’una me ullada al cvé, més enxer els trets

icatiu va mdefinida pere), de la in

el Innerarity rània rau enàrquic està e transitar dtiva, de la p

torn en el qmb èxit. I conòmiquesson dos e insospitade

utat on es s lluites perciutat, quins

les ponèncDes de les

at fins al tan

omia circulmés voltes

de ser gesoca un noul·lula de l’ús

a magnitud va d’un usuen origen,

le, sinó la

’AIGUA

en les qüen portar a ionen perq

2018 amb lcialment difeen per l’ús mreixen gaudconsum. E

mateixa gencomportam

nllà dels eles de les ciut

molt més ener l’acrònimntegració, s

y ha desenvn la diversien condicio

des de la jerposició centr

qual les inicno estem ps o simpl

exemples, pes.

troben pur l’exclusivits reptes pre

cies anterios fonts púbncament de

lar perfects que li dostionats elsu esquema,s. Tota la sdels fluxo

uari que “ga de compa

saviesa de

estions terme

uè les a d’un erent a massiu dir que l canvi

neració ment de ements ats del

nllà de m de la smart i

volupat ificació ons de rarquia ral a la

ciatives parlant lement però el

nts de tat son esenta

ors un bliques el cicle

tament nen al

s seus , on el aviesa s i en

astava” artir el

el node

Silvia

CoordFund

T. 93M. 65@ silv

a Borges

dinadoraació Cerc

34 017 3453 107 75via.borge

s

d’Activitacle d’Infra

45 50 es@upc.e

ats aestructu

edu

29

ures