EL SACRIFICI D’IFIGÈNIA

ESQUEMA

• Context històric

• Anàlisis formal–Documentació–Tècnica–Descripció–Representació–Aspectes estilístics: composició, color, etc.

• Iconografia, significat i funció

Context històric

Aquest mosaic pertany al segle I aC. i va ser trobat a la part alta de la ciutat romana d’Empúries, al nordoest del fòrum, l’any 1849. És considera el mosaic més important i significatiu trobat a Empúries.

El segle I aC és el moment del màxim imperialisme romà. Una vegada conquerides les terres de la Itàlia peninsular, Roma, de conquesta en conquesta, passa a controlar totes les riberes de la Mediterrània. L’any 27 aC, després de la victòria d’Accium sobre Marc Antoni i Cleopatra i de la conversió d’Egipte en província romana, Octavi rebé del Senat el títol d’August, instaurant un imperi hereditari.

Signos:  1) Expansión del Imperio a la muerte de César y zona de influencia romana en Armenia y costas del Mar Negro;  2) Expansión territorial desde Augusto a Nerón y en época de Trajano; 3) Intento de penetración romana en Germania en tiempo de Augusto; 4) Límites del Imperio; 5) Límites de las provincias.

Anàlisis formal

Documentació

Nom: Mosaic. (Emblemata) del Sacrifici d’Ifigènia; Autor: Desconegut. Segurament realitzat en un taller

musivari de la Mediterrània Oriental.Cronologia: Segle I aC.Estil: Romà imperial.Localització original: Ciutat romana d’Empúries.Localització actual: Museu Arqueològic de Catalunya (Empúries).

                               

                                                                                                      

TècnicaEl mosaic, o opus tessellatum, és una decoració de paviment o de paret feta amb

tessel·les de diversos colors i materials, que solen ser cubs més o menys regulars de mig centímetre de costat. Els materials podíen ser des de marbres de colors (basalts, granit, pòrfid, serpentina), pedres semiprecioses (malaquita, lapislàtzuli, cornalina) fins a vidre, esmalt o ceràmica. La tècnica de col·locació dels mosaics és descrita amb detall per Vitrubi i per Plini el Vell.

Els dos autors parlen d’una base de preparació sobre un sòl llis i sec, que consisteix en tres capes:

1. statumen: capa inferior amb conglomerats de pedra de dimensions d’un puny.

2. rudus: segona capa formada por tres quartes parts de grava i una de calç, d’una profundidat de 25 cm.

3. nucleus: capa superior formada por tres quartes parts de ceràmica triturada i una de calç, amb un gruix d’uns 12 cm

Sobre el nucleus es posava el preparat sobre el qual s’incrustaven les tessel·les, que es col·locaven seguint un patró definit, uns cartrons figurats o geomètrics. Per marcar l’àrea que es cubria amb un determinat color de tessel·la, hi havia sinopies     , marques sobre l’enlluit on es disposaven les tessel·les.Finalment, les tessel·les es polien amb unes pòlvores de marbre, sorra i calç, que deixava la superfície llisa i compacta.

Descripció

Es tracta d’un “emblemata” d’opus vermiculatum. Els emblemata eren petits elements que se situaven al centre del paviment, presidint una composició geomètrica, generalment en blanc i negre, i d’alguna manera els personificaven. Usualment s’hi acostumava a representar un sol motiu (com ara el que dibuixa una màscara tràgica o el que mostra peixos o una perdiu) però també hi havia escenes com la del felí que persegueix una gallina o la que ara comentem.

Aquest emblema figurat ocupava la part central d’una sala, està envoltat per una sanefa negra i es va trobar al mig d’un paviment d’opus tessellatum de color blanc amb sanefes exteriors negres. Hi apareixen 15 personatges (13 persones i 2 estàtues).

Representa una escena mitològica, el sacrifici d’Ifigènia. L’escena es desenvolupa en un

campament militar, en el port d’Aùlida; al fons, uns arbres i tendes. Els arbres possiblement són xipresos, els arbres funeraris per excel·lència. De la tenda o pavelló en penja una tela blanca. En el centre de l’escena hi ha un altar i, al seu voltant, hi trobem els personatges principals de l’episodi. Ifigènia, vestida de blanc, amb el cap cobert amb un vel (senyal de dol), es troba entre Ulisses (l’heroi mític de l’Odissea d’Homer), en el centre de la composició, i el seu pare, Agamèmnon, en un primer terme, que es posa la ma al cap en senyal de dolor. Calcant, l’endevinador i sacerdot, cobert amb una túnica blanca es troba entre Ulisses i Menelau, rei d’Esparta i germà d’Agamèmnon. Menelau porta un ceptre en les seves mans creuades. Un “camillus” (nen noble, acòlit) nu i, en primer terme, assisteix els oficiants. En un segon pla veiem soldats i altres personatges que assisteixen a la cerimònia i que poden voler simbolitzar el poble. Rera un arbre apareix un soldat, segurament identificable com Aquil·les o Ayax. En la part esquerra del mosaic hi ha una columna i sobre aquesta les figures d’Àrtemis i Apol·lo. A la part superior dreta del mosaic Àrtemis condueix una cèrvola..

        - Voluntat de crear una il·lusió d’espai (podem distingir 4 plans diferents) i d’atorgar relleu a les figures amb la posició oblíqua respecte a l’espectador i el contrast e contorn de les figures amb el fons. 

- Complexitat compositiva. Podem distingir, en un primer pla, un cercle format pels personatges principals de l’escena. Al fons, domini de les línies verticals.       

- Gran qualitat tècnica del mosaic.       

- Predomini dels colors blanc, vermell i verd.       

- Segons M.A. Elvira pot tractar-se de la còpia d’una pintura famosa d’algun artista de mitjans del segle IV aC., potser Arístides de Tebes o Timanto.

ICONOGRAFIAL’escena segueix la representació teatral del mite del Sacrifici d’Ifigènia basat en l’obra d’Eurípides “Ifigènia a Aúlida”. La història de l’escena representada, ens l’expliquen els poetes grecs de la següent manera: reunits els prínceps grecs en el port d’Aùlida amb l’objectiu d’embarcar-se per anar contra Troia, es van veure impossibilitats de sortir per manca de vents favorables. La raó era que Agamèmnon (pare d’Ifigènia, rei de Micenes i cap de l’exèrcit grec) havia ofès Àrtemis (deessa de la cacera) perquè anant de cacera, havia ferit un cèrvol consagrat a ella.

Segons l’oracle, calia oferir el sacrifici d’Ifigènia per tal d’obtenir uns vents favorables. Agamèmnon, després de dubtar, i pressionat per la resta de la tripulació, accedí al prec de la deessa. Però en el moment just del sacrifici, aparegué Àrtemis amb una cèrvola per tal que se la sacrifiqués en lloc d’Ifigènia

SIGNIFICATPodem destacar dos aspectes:

        Influència hel·lenística: Els temes mitològics, com el sacrifici d’Ifigènia, eren temes molt propis del gust grec i que veiem represos pels romans.

        Sembla que aquest mosaic va ser realitzat en un taller oriental, fet que ens porta a parlar de contactes comercials i culturals entre les dues ribes de la Mediterrània. 

FUNCIÓ

En trobar-se a l’interior d’una vivenda podem dir que la funció d’aquest mosaic era decorativa i que el seu ús era privat. La utilitat del mosaic era l’emblelliment de les vivendes. Els romans donaven molta importància als espais interiors i cobrien els materials pobres amb pintures i mosaics.