KAZUSHI ONO directorMARTA MATHÉU sopranoGEMMA COMA-ALABERT mezzoROGER PADULLÉS tenorJOSÉ ANTONIO LÓPEZ barítonCOR LIEDER CÀMERACOR MADRIGALCOR ANTON BRUCKNER

1, 2 i 3 DE JUNY DE 2018SALA 1 PAU CASALS

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

www.auditori.cat

Comenta aquest concert amb

#auditori #obc

Lepant 15008013 Barcelona Mitjans Patrocinadors

EL RÈQUIEM DE DVORÁKC O N C E RT D E C LO E N DA

Per tal de conèixer millor el nostre públic, hem realitzat una enquesta amb la finalitat de saber la vostra opinió sobre la nostra programació i poder tenir en compte els vostres comentaris en les futures temporades.

Us agrairem que respongueu aquestes breus preguntes que només us ocuparan 5 minuts. Ho podeu fer a través de la pàgina web que trobareu seguint aquest codi QR o omplint a mà les butlletes que trobareu a les taules abans d’entrar a la sala i dipositant-les a les urnes un cop hagueu acabat el qüestionari.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Vosaltres també sou l'OBC. Ajudeu-nos a millorar responent la nostra enquesta!

ENQUESTA EO-LAB II (UNIÓ EUROPEA) El divendres 1 de juny us faran entrega d’una enquesta dins un sobre elaborada per la Vrije Universiteit d’Amsterdam, que agrairem que respongueu i dipositeu a l'urna ubicada al foyer i senyalitzada amb les indicacions d’EO-LAB II. L’Orquestra forma part d’aquest projecte europeu que té l’objectiu d’apropar la música clàssica a nous públics i la vostra opinió ens serà molt útil. Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

JUNY DE 2018

Kazushi Ono director • Marta Mathéu soprano • Gemma Coma-Alabert mezzo • Roger Padullés tenor • José Antonio López baríton • Cor Lieder Càmera • Cor Madrigal • Cor Anton Bruckner

PROGRAMA 24

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

DISSABTE 2| 19 h

DIVENDRES 1 | 20.30 h

DIUMENGE 3 | 11 h

1 / ANTONÍNDVORÁKNelahozeves,Bohèmia 1841 -Praga 1904

Rèquiem, op. 89 (1890). 1a audició

Part I:

Requiem aeternam

Graduale

Dies Irae

Tuba mirum

Quid sum miser

Recordare, Jesu pie

Confutatis maledictis

Lacrimosa

Part II

Offertorium

Hostias

Sanctus

Pie Jesu

Agnus Dei

62’

45’

PAUSA 20’

El Rèquiem és l’obra espiritualment més profunda de Dvorák, que, en el període més fecund de la seva vida, va decidir afrontar la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana.

Així, a 49 anys i en plena maduresa artística, un cop superats els períodes d’identificació amb la música nacional i folklòrica, després de ser reconegut per la combinació de les tendències neoromàntiques i la disciplina clàssica, Dvorák va afegir el seu nom a la llarga llista de compositors que han arranjat aquest text sacre i que han produït sempre obres d’una gran originalitat.

Quan va esbossar el disseny del Rèquiem, la vigília de Cap d’Any del 1890, el compositor romàntic txec havia acabat la Vuitena simfonia, expressió d’acció de gràcies pels dons suprems de la vida. Malgrat que la mort d’éssers estimats l’havia colpit de prop anys enrere –havia perdut tres fills en pocs mesos de diferència–, no el va impulsar cap tragèdia concreta, sinó el desig de descriure el final de la vida com un punt ferm des d’on veure-la en retrospectiva i mesurar-ne el significat. Per això, va escriure una obra de grans dimensions, exclusivament per a la interpretació en concert i del tot impracticable en un context litúrgic.

La selecció del gènere va estar influïda, sens dubte, per l’èxit recent d’una sèrie de visites a Anglaterra, on la seva reputació s’havia consolidat fermament arran de les obres corals de les dècades del 1870 i el 1880 –entre les quals hi ha el famosíssim Stabat mater–, que van ser rebudes amb un autèntic entusiasme. La demanda de més obres aviat va ser tan gran que Dvorák amb prou feines la podia satisfer, i quan, el 1888, el Festival de Birmingham n’hi va encarregar una de nova, van haver de passar dos anys abans de centrar-se en la composició del Rèquiem. Amb tot, no som davant una obra d’encàrrec, sinó que el compositor es va guiar exclusivament pel sentit del deure i la responsabilitat més alta cap al seu art.

Potser per això no abunden al Rèquiem els efectes dramàtics, sinó que Dvorák fa un enfocament molt més contingut del text que el de Verdi, per exemple. El seu lirisme innat i l’orquestració contribueixen al caràcter introvertit de l’obra, que recorre a colors ombrívols, amb el corn anglès, el clarinet baix i els trombons en primer pla. La sensibilitat amb què es tracta el text, però, revela la gran lluita interna pels valors decisius de la vida, i una profunda comprensió dels misteris de l’existència humana.

COMENTARI per A l b e r t To r r e n s

Ja el tema introductori –que recorda el segon «Kyrie» de la Missa en Si menor de Bach– és molt eloqüent pel seu rang tonal mínim, el cromatisme i la indefinició rítmica. Va reapareixent durant tota l’obra associat a un sentiment de tristesa i pesar, i les múltiples transformacions a què és sotmès revelen la mà experta del Dvorák simfonista.

Segueixen aquesta introducció del cor diverses imatges de pèrdua i desesperació, a través d’obstinats sorprenents i temes interrogatoris a càrrec de les trompetes del Judici Final, o la imatge abrupta del jutge al «Rex tremendae». Tot i que la soprano solista ofereix una resposta positiva al dubte de la mort, el cor es mostra contundent i rítmicament agressiu al «Dies irae». Després del «Recordare» per a quartet solista, que apel·la a un passatge de l’Stabat mater, arriben el «Confutatis» –una nova imatge d’horror i condemna– i el «Lacrimosa» –una pàgina de consolació–, construïts de manera semblant a partir del contrast entre moments dramàtics i tranquils.

La segona part del Rèquiem comença amb l’«Ofertori», serè i tranquil, d’orquestració fosca i restringida i modalitat major. Segueixen, com és habitual en els rèquiems clàssics, una fuga sobre el text «Quam olim Abrahae», que cita una cançó gòtica txeca, i l’«Hostias». L’afirmació joiosa de la vida arriba al clímax amb el «Sanctus», seguit del «Benedictus», més calmat i reflexiu, però sense cap signe de foscor, després del qual reapareix l’«Hosanna», que culmina amb total resplendor.

Per calmar la transició cap al número final, Dvorák interposa, abans del llarguíssim «Agnus Dei», un senzill però commovedor «Pie Jesu» sobre la conclusió de la seqüència. L’últim número uneix la triple imprecació tradicional amb la comunió «Lux aeterna», i tanca l’obra tornant a la tonalitat principal de Si bemoll major i amb ecos dels corals de l’Església ortodoxa que també trobem en algunes òperes de Dvorák.

El compositor va acabar el Rèquiem el 30 d’octubre de 1890, després de treballar-hi durant deu mesos i de combinar aquesta feina amb visites a Moscou, Sant Petersburg i Londres. Per això, la partitura porta l’encapçalament «Escrit a Colònia, de camí cap a Londres». La major part de l’obra, però, la va compondre a la residència de Visoka, mentre que els retocs finals els va fer a Praga.

El Rèquiem el va publicar Novello a Londres, i es va estrenar al Festival de Birmingham el 9 d’octubre de 1891. Se’n van fer moltes altres interpretacions a la República Txeca i a Viena, on el triomf d’aquesta obra va esborrar els fracassos precedents de Dvorák.

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni, i té com a missió divulgar la música simfònica principalment del segle XIX a la creació actual.

Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania: cinema en versió original, concerts familiars i escolars, música experimental, òperes i música de cambra. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, que també és titular de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio. Altres titulars han estat Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropovitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderzewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein... L’OBC ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA i ha actuat a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAi NACIONAL DE CATALUNYA

PRIMERS VIOLINS Nicolas Gourbeix*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Kostadin Bogdanoski*, concertino associat invitat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Marina Arrufat* / Vladimir Chilaru* / Clàudia Farrés* / Francina Moll* / Sei Morishima* / David Olmedo* / Eugenia Ostas* / Anna Sibila* / Yun Wu* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Cristian Benito* / Ana Chiu* / Frédéric Descargues* / Carles Franco* / Sergi Mauro* / Francesc Puche* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova VIOLES Duccio Valerio*, solista invitat / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Albert Coronado* / Maria Juan* / Alexeider Pérez* / Albert Romero* / Marc Tarrida* VIOLONCELS José Mor, solista / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Olga Manescu / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* / Magdalena Cristea*/ Carmen Enjamio* / Marc Galobardes*/ Laia Puig* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Enric Boixadós* / Trent Hellerstein* / Guillermo Nasarre* FLAUTES Bea Cambrils / Laia Albinyana* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Robindro Nikolic* / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Eliseo Escrig* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Leite* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Victor Fluixà* / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix / Iker Vélez*, trombó baix TUBA Daniel Martínez* TIMPANI Juan Antonio Martín* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera ORGUE Fernando Artime* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis *col·laborador

K A Z U S H I O N O director ©

Ig

or

Co

rtad

ella

s

Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono

· Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya· Director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra· Assessor Artístic del New National Theatre Tokyo

Considerat un dels directors més brillants de la seva

generació, Kazushi Ono ha estat descrit pel prestigiós

diari francès Le Figaro com «una de les ments musicals

més fascinants de la nostra era». La seva extraordinària

capacitat com a director l’ha portat a ser convidat per

cèlebres formacions de tot el món: la BBC, les orquestres

de Birmingham, Boston, Mont-real i Londres, la Ràdio

de Viena, la Leipzig Gewandhaus, La Monnaie i les

filharmòniques d’Israel, d’Oslo i de Radio France, entre

d’altres. També ha dirigit òperes a teatres tan importants

com la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de

Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper

de Berlín o l’Òpera de París.

Del 2008 al 2017 va ser director titular de l'Òpera

Nacional de Lió i ha estat recentment guardonat pel

Ministeri de Cultura francès com a Oficial de les Arts i

de les Lletres, títol que se suma al prestigiós Asahi Prize

que va rebre el gener del 2015.

La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat,

receptivitat i molta calma. Als concerts s’entrega

totalment a una recerca mística del fet musical que

depassa les simples lectures racionals.

Marta Mathéu té una sòlida formació musical com a pianista, organista i cantant que li permet abordar amb naturalitat les principals obres i rols de l’òpera, l’oratori i el lied, tot alternant el repertori de música antiga amb el repertori clàssic, romàntic, del segle XX i contemporani.

Ha actuat al Palau de la Música Catalana, el Teatro Real, el Gran Teatre del Liceu i la Philharmonie de París i sota la direcció de mestres com Gustavo Dudamel, Victor Pablo Pérez i Jordi Savall. Juntament amb el pianista Albert Guinovart ha assolit èxits notables de crítica i públic. En òpera, ha participat en les produccions de Les noces de

Fígaro i Goyescas d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Entre els seus mestres hi ha Ana Luisa Chova, Montserrat Caballé, Elena Obraztsova i Wolfram Rieger.

Va guanyar el Concurs Francesc Viñas el 2008 (Premi al millor intèrpret de Mozart, al millor intèrpret espanyol i del públic, entre d’altres) i el Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya i ha sigut guardonada als concursos internacionals Manuel Ausensi i Montserrat Caballé.

La mezzosoprano Gemma Coma-Alabert va obtenir el primer premi al Conservatori Nacional de París i va perfeccionar la seva formació a la Guildhall School of Music de Londres i a Le Studio de l’Òpera de Lió.

Ha actuat a l’Aspen Opera Theater (EE.UU.), el Teatro Real de Madrid, el Liceu de Barcelona, el Palau de les Arts de Valencia, el Teatro de la Maestranza de Sevilla, a París i Berlín, amb les orquestres simfòniques nacionals de Madrid, Barcelona, Montpellier i moltes altres tant d’Europa com dels Estats Units i Amèrica Llatina.

Els seus enregistraments discogràfics inclouen Ariane et Barbe-Bleu (Opus Arte), Rèquiem de Bottesini amb la London Philharmonic Orchestra (Naxos), Dante de Granados amb l’OBC (Naxos) o El Pessebre de Pau Casals.

La pròxima temporada la portarà de nou a L'Auditori per interpretar Dante amb l'OBC, al Teatro Real de Madrid amb una nova producció de Falstaff i al Liceu per fer el paper de Laura a Luisa Miller.

M A RTA M AT H É U soprano

G E M M A C O M A-A L A B E RT mezzo

V ER MUT JA ZZDiumenge 3 de juny • 12.45 h • A l’espai exterior de L’Auditori

GUILLEM ARNEDO BAND & CELESTE ALÍAS: Celeste Alías veu •

Guillem Arnedo batería • Santi de la Rubia saxo tenor • Roger Mas

piano • Dee Jay Foster contrabaix

CONCERTGRATUÏT

Format en nombroses disciplines musicals (Clarinet, Piano, Direcció i Pedagogia Musical) i graduat en Cant en el Conservatori Superior de Música de València, el seu repertori abasta diversos gèneres i períodes històrics que inclouen també músiques avantguardistes i actuals.

Ha actuat en sales i festivals internacionals, com la Konzerthaus i l’Osterklang Festival de Viena, Berwaldhallen d’Estocolm, Orquestra Filharmònica de Varsòvia i Theater an der Wien, i nacionals, com el Teatro Real i l’Auditorio Nacional de Madrid o L’Auditori de Barcelona.

Ha interpretat obres com les Passions i la Missa en Si menor de Bach o els oratoris més destacats de Mozart, Haydn, Beethoven, Mendelssohn i Brahms, a més dels Lieder eines fahrenden Gesellen, Kindertotenlieder i la Simfonia dels Mil de Mahler o la Simfonia Lírica de Zemlinsky. En el camp operístic ha cantat Figaro (El barbero de Sevilla), Escamillo (Carmen), Malatesta (Don Pasquale) o Achilla (Julio Cessar).

Entre els seus enregistraments discogràfics es troben Don Giovanni de Mozart per a Opus Art, La Verbena de la Paloma per a Decca i Pepita Jiménez d’Albéniz, El Diluvi de Noé de Britten i Gurrelieder de Schönberg per a Deutsche Grammophon.

RO G E R PA D U L L ÉS tenor

J OS É A N TO N I O LÓ P E Z baríton

Roger Padullés inicià la seva formació vocal a l’Escolania de Montserrat. Com a solista estudià a Barcelona amb Joaquim Proubasta i l’any 2001, atret pel lied alemany, es traslladà a estudiar cant a Freiburg im Breisgau (Alemanya) amb Reginaldo Pinheiro, becat per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 guanyà el segon premi al Concurs Internacional Francesc Viñas així, com el premi Plácido Domingo.

Va ser membre de l’Opéra Studio del Teatre d’Estrasburg (França) i ha actuat en sales com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatro Municipal de Santiago de Chile, el Concertgebouw d’Amsterdam, el Teatro Real de Madrid o el Capitole de Toulouse. També ha treballat escènicament

amb directors com Peter Brook o Christoph Marthaler i actua regularment en concerts de lied i oratori per tota Europa.

El seu enregistrament Mompou Songs per al segell Opus Arte amb el pianista Iain Burnside li ha reportat diversos guardons.

C O R L I E D E R CÀ M E R A d i re cto r Eduard Vila i Perarnau

C O R A N TO N B R U C K N E R d i re cto ra Júlia Sesé

El so càlid i expressiu, propi i característic de Lieder Càmera va ser una de les prioritats del treball del seu fundador Josep Vila, i ha continuat així posteriorment amb Xavier Pastrana, Elisenda Carrasco i Eduard Vila i Perarnau.

Va ser cor adscrit al Festival Castell de Peralada i va actuar amb Carles Santos fent gira per festivals europeus i també al TNC. Aquesta peculiar trajectòria fa d’ell un cor versàtil, amb una extraordinària flexibilitat i una especial comunicació amb el públic.

L’interès pel patrimoni propi l’ha dut a dedicar a la música catalana cinc dels seus sis enregistraments. L’últim inclou l’obra Sanctus –Benedictus, estrena mundial a la temporada 14-15 de L’Auditori. Rep el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

C O R M A D R I G A L d i re cto ra Mireia BarreraFundat per Manuel Cabero el 1951, sempre ha mostrat predilecció pel repertori dels segles XX i XXI, amb un interès especial en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, ha mantingut una important activitat en el camp simfònic, principalment en col·laboració amb l’OBC, sent cor adscrit de L’Auditori i l’Orquestra des de 2012. Ha estat dirigit per Celibidache, Cambreling, Frühbeck de Burgos, Decker, Foster, Gergiev, González, Hager, King, Mas, Mena, Ono, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Ros Marbà, Rostropòvitx o Soustrot. Ha participat en òperes i cantates al Liceu, ha col·laborat amb Perejaume i ha realitzat gires amb la Filharmònica de Praga, la Sttatskapelle Weimar, l’Orquestra Mariïnski i la Nacional d’Hongria.

En l’àmbit discogràfic destaca l’enregistrament de la música coral de Joaquim Homs realitzat per a Fundació Autor, el seu darrer treball Madrigal i la seva col·laboració recent amb l’OBC i Pablo González en un treball sobre Enric Granados (Naxos). El cor compta amb la col·laboració del Departament de Cultura.

Va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre’n la direcció, primer conjuntament amb Josep Miquel Mindan i després amb Josep-Ramón Olivé. Ha treballat amb directors com de la Rubia, Valdivieso, Puig, Boada, Allred, Pastrana i Reverté, i ha col·laborat amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Barroca Catalana o l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Col·labora per primera vegada en aquest concert amb l’OBC.

Va guanyar el 2n premi al XI Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el 2n premi al 34è Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014) i el 3r premi i premi del públic al certamen coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018). A més, fou seleccionat per ser el cor pilot de Helmuth Rilling en l’11è Simposi Mundial de Música Coral el 2017.

JULIOL - AGOST 2018

RÈQUIEM

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA, CORO INTERMEZZOLeah CROCETTO, Ekaterina GUBANOVA, Charles CASTRONOVO i Alexander VINOGRADOVDirecció Musical: Giampaolo BISANTI

INFORMACIÓ I VENDA D’ENTRADES: www.festivalperalada.com · T. 902 37 47 37

LA FLAUTA MÀGICADE MOZARTDirecció Musical: Josep PONSDirecció d‘Escena: Oriol BROGGIORQUESTRA I COR GRAN TEATRE DEL LICEUAmb Adrian ËROD, Olga KULCHYNSKA, Kathryn LEWEK, Liparit AVETISYAN, Andres BAUER, Paco VAS, entre d’altres.

AUDITORI PARC DEL CASTELL

AUDITORI PARC DEL CASTELL

5 JULIOL · 22h CONCERT INAUGURAL

6 i 7 AGOST · 22hÒPERA · ESTRENA NOVA PRODUCCIÓ

DE VERDI

PROGRAMA DE MÀ REQUIEM DOVRAK_FLAUTA REQUIEM A5.indd 1 17/5/18 15:18

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

OBC 2018_2019

L’Auditori de BarcelonaLepant 15008013 Barcelona

info@auditori.cat

L’Auditori és un consorci de

Mitjans patrocinadors

w w w . a u d i t o r i . c a tw w w . o b c . c a t

KAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

ABONA’T!

Ja pots aconseguir el teu abonament per a la temporada 18/19 o comprar entrades per a cadascun dels concerts de la programació.

ETS ART. ETS MÚSICA. ETS OBC.