el riu túria - treball per projectes i equips · pdf file– utilitzar...

PROJECTE DE VALENCIÀ. 2n ESO Curs 2011-2012. 3a avaluació

QUADERN INDIVIDUAL NOM: ______________________________ EQUIP:_______________________________________ GRUP: 2n ESO ____

EL RIU TÚRIAEL RIU TÚRIAEL RIU TÚRIAEL RIU TÚRIA EL RIU TÚRIA

OBJECTIUS: Al final del projecte seré capaç de:

– Elaborar en equip un text explicatiu acadèmic estructurat. – Conéixer informació diversa sobre el riu Túria. – Elaborar en equip una presentació audiovisual de síntesi del treball escrit. – Buscar informació en diversos mitjans i classificar les idees importants en fitxes de recollida d’informació. – Utilitzar estratègies de lectura per a millorar la comprensió dels textos. – Treballar de manera cooperativa amb les companyes i companys d’equip.

IIEESS RRiiuu TTúúrriiaa.. QQuuaarrtt ddee PPoobblleett CCuurrss 22001111--1122

DDeeppaarrttaammeenntt ddee VVaalleenncciiàà PPrroojjeeccttee:: EEll rriiuu TTúúrriiaa

2n ESO

1

1. QÜESTIONARI INICIAL Comprova el teu coneixement actual sobre les característiques del riu Túria:

1. El riu Túria naix i desemboca, respectivament, a: a. la província de Terol - València b. el Camp de Túria – València c. Ademús – Riba-roja del Túria

2. Pel seu cabal (quantitat d’aigua que porta), el riu Túria es pot considerar:

a. molt cabalós b. poc cabalós c. quasi mai porta aigua

3. Quan va ser construït el llit nou del riu?:

a. entre 1953 i 1957 b. entre 1965 i 1973 c. entre 1978 i 1985

4. Quin és l’afluent més important del riu Túria?:

a. Alfambra b. Xúquer c. Palància

5. Quin és l’embassament del Túria que té més capacitat?:

a. Loriguilla b. Benaixeve c. El Túria no té embassaments

6. ¿Amb quin altre nom es coneix el Túria?

a. Guadalaviar b. Guadiana c. Guadatúria

7. Per quines poblacions passa el riu Túria?:

a. Ademús-Montcada-València b. Teruel- Ademús- Gestalgar c. Manises-Quart-Aldaia

8. En el seu tram final, el riu Túria

a. transcorre entre muntanyes b. s’aprofita per al regadiu c. rep aigua de molts afluents

9. Com s’anomena la zona protegida del riu, des de Pedralba fins a València?:

a. Parc Natural del Túria b. Jardí del Túria c. Pla Sud del Túria

10. Quan va esdevenir-se l’última riuada important del Túria?:

a. 1945 b. 1957 c. 1975

Vés al quadern d’equip, pàg. 2



2n ESO

2

2. EXPLICACIÓ DEL PROJECTE

En el quadern d’equip tens la informació completa sobre el projecte.

PROJECTEPROJECTEPROJECTEPROJECTE Elaborar un text explicatiu sobre algun tema

relacionat amb el riu Túria

TEMESTEMESTEMESTEMES 1. El riu i l’agricultura. Les séquies

2. La riuada de 1957

3. El nou llit del Túria

4. El Parc Natural del Túria

5. El Jardí del Túria de València

6. Descripció del curs del riu Túria

7. El riu Túria en la vida de Quart de Poblet

Anota el tema que li correspon al teu equip: __________________________________

CONTINGUTS

– Informació sobre les característiques del riu Túria. –Els textos explicatius. – Els connectors en els textos explicatius. – Comprensió lectora: estratègies generals; la classificació de la informació. – Expressió escrita: el text explicatiu. Les parts d’un treball acadèmic. Planificació, escriptura i revisió d’un text. – Recerca d’informació: llibres, Internet, entrevista. – Presentació amb mitjans audiovisuals de la informació d’un text explicatiu.



2n ESO

3

3. RECERCA D’INFORMACIÓ

3.1. LECTURA DEL TEXT 1 Comencem a conéixer informació sobre el riu Túria amb l’article d’una enciclopèdia. Vés a espai perquè es tracta d’un text complex. Segueix aquests passos: 1. Abans de llegir, com sempre, fes una ullada general al text. Anota què hi has trobat: 2. Llig el text sencer, encara que no entengues tot el que s’hi explica. 3. La segona lectura no l’has de fer tu sinó que escoltaràs com lligen els teus professors. Has de seguir la lectura mirant el text i prestant molta atenció als comentaris o pensaments que escoltaràs. 4. En la lectura que has escoltat, el professor ha utilitzat estratègies de comprensió mentre llegia. Marca les estratègies que ha usat i indica en quin moment ho ha fet (en el text “lectura gravada”, hi ha una numeració, que és la que has d’anotar):

� Ha llegit el text tot seguit, sense pauses � S’ha preguntat pel significat d’una paraula que no coneixia � Ha interpretat el significat d’una paraula desconeguda � Ha interromput la lectura al final d’un paràgraf o d’una part del text i

s’ha preguntat per la idea principal o el tema del fragment � Ha tornat arrere i ha rellegit algun fragment per comprovar la

comprensió del text � Ha buscat paraules al diccionari � Ha aclarit per a si mateix el significat d’algun fragment, la idea que

s’hi transmet, amb altres paraules � Ha establit relacions entre paràgrafs o parts del text, ha decidit on

acaba un tema informatiu i en comença un altre � Ha interromput la lectura i ha llegit el final per a saber com acaba el

text � Ha relacionat el contingut del text amb el que ja sabia o amb

experiències personals � Ha subratllat paraules o fragments

_____ _____ _____ _____ _____ _____ _____ _____ _____ _____ _____

5. Defineix les paraules següents que apareixen en el text sense buscar-les al diccionari. Si no coneixes alguna paraula, intenta deduir-ne el significat per la forma de la paraula o pel context.

DESEMBOCAR (línia 2)

SUBALVI (lín. 3)

CURS (lín. 4)

PANTÀ (lín. 6)



2n ESO

4

ABASTIMENT (lín. 7)

CABAL (lín. 9)

CONGOST (lín. 12)

RESCLOSA (lín. 12)

AFLUENT (lín. 15)

LLIT (lín. 48) 6. La informació sobre el Túria que apareix en el text es pot classificar en temes diferents. Relaciona les parts del text amb els temes:

Línies 1-3:

Línies 3-20:

Línies 20-32:

Línies 32-36:

Línies 36-39:

Línies 39-46:

Línies 47-49:

____ ____ ____ ____ ____ ____ ____

____

a) Règim fluvial

b) Curs

c) Definició o caracterització general

d) Inundacions

e) El riu i la ciutat de València

f) El nou llit (i el vell llit)

g) Aprofitament

7. El text de l’enciclopèdia està escrit sense espais, però per a poder comprendre’l millor i traure’n la informació és convenient separar els fragments en paràgrafs. Fes-ho,

indicant amb dues ratlles verticals ( )el final de cada paràgraf. 8. Busca la informació concreta que es demana en aquestes qüestions:

• En quina època de l’any se solien produir les inundacions de València?

• Quin és el cabal del Túria quan ix de la ciutat de Terol?

• Quin és el cabal del riu quan arriba a Paterna?

• Quin és l’embassament amb més capacitat?

• En quines muntanyes naix el riu Túria?

• En quina població estan els dipòsits per abastir d’aigua València?

• Subratlla quins d’aquests noms no corresponen a una séquia: Favara, Domenyo, Tormos, Bugarra, Pea, Rovella, Mestalla, Alfambra, Manises.

• Explica quin fet es va produir en els anys següents:

1957:

1960:

1517:

1985:



2n ESO

5

TEXT 1

Túria

Riu mediterrani de la península Ibèrica que naix a la Serralada Ibèrica, a la mola 1

de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, i desemboca a la mar al grau 2

de València. Al poble de Guadalaviar, a l'estiu, resta reduït al seu curs subalvi; 3

però ja a Villar del Cobo té un curs permanent. Des d'allí continua a llevant 4

travessant la indicada serralada per Albarrasí. En aquest sector és embassat al 5

pantà d'El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm3, utilitzat en 6

regatges i abastiment. Tot seguit penetra en la depressió de Terol i, a la ciutat, rep 7

el riu d'Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m3/s. Amb aquesta 8

confluència el Túria assoleix el cabal mitjà de 5 m3/s. Segueix la dita depressió 9

fins a la comarca del Racó, en direcció N-S. Des d'allí troba les muntanyes de la 10

branca valenciana de la Serralada Ibèrica. En travessar-les perpendicularment, 11

forma profunds congosts, que han permès bones rescloses per al pantà de 12

Benaixeve, acabat el 1955, de 243 hm3 (de regatge i de regulació), i el de 13

Loriguilla, acabat el 1967, de 70,9 hm3 (de regatge i de força hidroelèctrica), que 14

alternen amb eixamples conreats que donen lloc a un rosari d'hortes. Els afluents 15

que vénen de la serra de Javalambre —2 020 m alt.— sumen uns 6 m3/s, de 16

manera que a Domenyo el Túria porta un cabal d'11 m3/s, que no és sobrepassat 17

després a causa de les preses per al regadiu. S'obri a la plana al·luvial a Paterna, 18

on comença l'Horta. Desemboca, actualment, als ravals meridionals de València, a 19

la platja de Natzaret, exsangüe, després de 243 km de curs. És un riu amb poca 20

aigua —no arriba a tenir 2 l/s/km2—, però se’n trau un gran partit. El seu 21

equipament hidroelèctric és molt escàs; però les seves aigües alimenten una gran 22

quantitat de séquies que serveixen a les hortes, que comencen ja a Albarrasí, i 23

continuen per Terol, Vallanca, Ademús, Benaixeve, Toixa, Xelva, Xulella, 24

Xestalgar, Bugarra, Pedralba, i ja al Camp de Túria, per Vilamarxant (amb la 25

séquia de la Pea, que té 11 km), Benaguasil i Riba-roja. Aquestes sumen 6 000 ha; 26

però l'horta per antonomàsia és la terminal, l'horta de València. Aquesta té 17 000 27

ha i és regada per nou séquies; la principal i la primera és la séquia reial de 28

Montcada, d'una dotació una mica superior a 3 m3/s. Després d'aquesta hi ha les 29

de Quart, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya, Rovella i l'anomenat 30

canal del Túria. Per a l'abastiment de València, a Manises hi ha una resclosa amb 31

un canal i dipòsits de tractament i reserva. Al tram final, el riu banya els murs de 32

València, concentració humana que és el producte de les aigües del Túria 33

sàviament utilitzades a l'Horta. Sembla que en temps de Roma, València era en un 34

illot envoltat per dos braços del Túria; després, i fins el 1969, el riu ha circulat 35

deixant la ciutat a la seva dreta. El règim de les seves aigües correspon a un tipus 36



2n ESO

6

pluvionival, però amb influència mediterrània en el seu tram final, a causa de les 37

pluges de tardor, que provoquen un cabal màxim entre setembre i novembre, al 38

mateix temps que causen la majoria de les inundacions del riu a l'Horta i València. 39

Allí les inundacions són freqüents i sovint paoroses. Segons el que es coneix, des 40

del s. XIV, hi ha una mitjana de quatre grans inundacions per segle. El 90% són 41

tardorenques. La del novembre del 1340 determinà la iniciació d'un recinte 42

protector contra el riu, a València; la del setembre del 1517 s'emportà l'antic pont 43

dels Serrans; la de l'octubre del 1589 obligà el municipi valencià a construir uns 44

nous murs de contenció; ja al s. XX, la de l'octubre del 1957, amb un cabal màxim 45

instantani de 3.700 m3/s, sobrepassà els dics i els danys foren incomptables. 46

Aquesta inundació fou la base del projecte d'establir un nou llit fluvial pel sud de 47

la ciutat (Solució o Pla Sud). El vell llit del Túria fou dessecat el 1985 i en el seu 48

lloc s’ha construït un parc urbà.49

(Extret i adaptat de l’Enciclopèdia Catalana)50



2n ESO

7

LECTURA GRAVADA Túria Riu mediterrani de la península Ibèrica que naix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, i desemboca a la mar al grau de València.

1. AIXÒ ÉS LA DEFINICIÓ, LA MANERA DE CARACTERITZAR UN RIU.

Al poble de Guadalaviar, a l'estiu, resta reduït al seu curs subalvi;

2. SUBALVI NO SÉ QUÈ SIGNIFICA. L’HE DE BUSCAR. SUPOSE QUE “SUB” ES REFEREIX QUE VA PER BAIX, SUBTERRANI.

però ja a Villar del Cobo té un curs permanent. Des d'allí continua a llevant travessant la indicada serralada per Albarrasí. En aquest sector és embassat al pantà d'El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm3, utilitzat en regatges i abastiment.

3. O SIGA, PER A REGAR I PER A ABASTIR... DEU SER PER A ABASTIR D’AIGUA POTABLE.

Tot seguit penetra en la depressió de Terol i, a la ciutat, rep el riu d'Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m3/s. Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal mitjà de 5 m3/s. Segueix la dita depressió fins a la comarca del Racó, en direcció N-S.

4. ESTÀ DESCRIVINT EL CURS DEL TÚRIA, PER ON PASSA... HI HA PARAULES, CONCEPTES IMPORTANTS QUE HE DE TINDRE CLARS: CURS, CABAL...

Des d'allí troba les muntanyes de la branca valenciana de la Serralada Ibèrica. En travessar-les perpendicularment, forma profunds congosts,

5. NO SÉ QUÈ ÉS. HE DE BUSCAR-LA AL DICCIONARI

congosts que han permès bones rescloses

6. TAMBÉ HE DE BUSCAR-LA

per al pantà de Benaixeve,

7. ALLÍ HE ESTAT JO FENT PIRAGÜISME

acabat el 1955, de 243 hm3 (de regatge i de regulació), i el de Loriguilla, acabat el 1967, de 70,9 hm3 (de regatge i de força hidroelèctrica), que alternen amb eixamples conreats que donen lloc a un rosari d'hortes.

8. O SIGA, ESTAN ELS PANTANS I LES ZONES AMB HORTES

Els afluents que vénen de la serra de Javalambre —2 020 m alt.— sumen uns 6 m3/s, de manera que a Domenyo el Túria porta un cabal d'11 m3/s, que no és sobrepassat després a causa de les preses per al regadiu. S'obri a la plana al·luvial a Paterna, on comença l'Horta. Desemboca, actualment, als ravals meridionals de València, a la platja de Natzaret, exsangüe,

9. AIXÒ TAMPOC SÉ QUÈ SIGNIFICA, PERÒ NO EM FA FALTA ARA

després de 243 km de curs.

10. EN LA DESCRIPCIÓ DEL CURS DEL RIU HA EXPLICAT ELS LLOCS PER ON PASSA, COM ÉS L’OROGRAFIA DEL LLOC (MUNTANYES, DEPRESSIONS O PLANES), TAMBÉ DIU EL CABAL DEL RIU EN CADA MOMENT, ELS AFLUENTS, L’APROFITAMENT (REGATGE, ABASTIMENT). AL FINAL DIU LA LONGITUD (243 KM.)

És un riu amb poca aigua —no arriba a tenir 2 l/s/km2—, però se’n trau un gran partit.

11. HA ACABAT LA DESCRIPCIÓ DEL CURS I EXPLICA UNA ALTRA COSA, SEMBLA QUE L’APROFITAMENT (COM SE LI TRAU PARTIT AL RIU).

El seu equipament hidroelèctric és molt escàs;

12. AIXÒ VOL DIR QUE S’UTILITZA POC PER A LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

però les seves aigües alimenten una gran quantitat de séquies que serveixen a les hortes, que comencen ja a Albarrasí, i continuen per Terol, Vallanca, Ademús, Benaixeve, Toixa, Xelva, Xulella, Xestalgar, Bugarra, Pedralba, i ja al Camp de Túria, per Vilamarxant (amb la séquia de la Pea, que té 11 km), Benaguasil i Riba-roja. Aquestes sumen 6 000 ha; però l'horta per antonomàsia és la terminal, l'horta de València. Aquesta té 17 000 ha i és regada per nou séquies; la principal i la primera és la séquia reial de Montcada, d'una dotació una mica superior a 3 m3/s. Després d'aquesta hi ha les de Quart, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya, Rovella i l'anomenat canal del Túria.



2n ESO

8

13. PER TANT, L’APROFITAMENT PRINCIPAL DEL TÚRIA ÉS PER A REGAR HORTES A TRAVÉS DE SÉQUIES

Per a l'abastiment de València, a Manises hi ha una resclosa amb un canal i dipòsits de tractament i reserva. Al tram final, el riu banya els murs de València,concentració humana que és el producte de les aigües del Túria

14. CREC QUE HA CANVIAT DE TEMA... ACABA AMB L’APROFITAMENT PER A L’AIGUA POTABLE DE VALÈNCIA I ENLLAÇA AMB ALGUNA IDEA SOBRE EL RIU I VALÈNCIA

Al tram final, el riu banya els murs de València,concentració humana que és el producte de les aigües del Túria sàviament utilitzades a l'Horta. Sembla que en temps de Roma, València era en un illot envoltat per dos braços del Túria; després, i fins el 1969, el riu ha circulat deixant la ciutat a la seva dreta.

15. AQUEST FRAGMENT ÉS ESPECÍFIC SOBRE VALÈNCIA, PER LA IMPORTÀNCIA QUE HA TINGUT EL RIU EN LA CIUTAT

El règim de les seves aigües correspon a un tipus pluvionival,

16. ES REFEREIX A UN ALTRE TEMA: EL RÈGIM DEL RIU, AIXÒ CREC QUE SE LI DIU “RÈGIM FLUVIAL”, ÉS A DIR, D’ON PROVENEN LES AIGÜES QUE FORMEN EL RIU.

El règim de les seves aigües correspon a un tipus pluvionival,

17. PLUVIONIVAL: PLUJA I NEU, SEGUR.

però amb influència mediterrània en el seu tram final, a causa de les pluges de tardor, que provoquen un cabal màxim entre setembre i novembre, al mateix temps que causen la majoria de les inundacions del riu a l'Horta i València. Allí les inundacions són freqüents i sovint paoroses. Segons el que es coneix, des del s. XIV,

18. HA ACABAT D’EXPLICAR EL RÈGIM FLUVIAL I ARA SE CENTRA EN LES INUNDACIONS, COM A CARACTERÍSTICA ESPECÍFICA, PRODUÏDES PER LES PLUGES DE TARDOR TÍPIQUES DEL MEDITERRANI.

Segons el que es coneix, des del s. XIV, hi ha una mitjana de quatre grans inundacions per segle. El 90% són tardorenques. La del novembre del 1340 determinà la iniciació d'un recinte protector contra el riu, a València; la del setembre del 1517 s'emportà l'antic pont dels Serrans; la de l'octubre del 1589 obligà el municipi valencià a construir uns nous murs de contenció; ja al s. XX, la de l'octubre del 1957,

19. EIXA INUNDACIÓ LA VAN VIURE ELS MEUS PARES, N’HE SENTIT A PARLAR

amb un cabal màxim instantani de 3.700 m3/s,

20. QUINA BARBARITAT. ABANS HA DIT QUE QUAN ARRIBA A DOMENYO TÉ UN CABAL D’11 m3/s! COM POT SER TANTA AIGUA?!

sobrepassà els dics i els danys foren incomptables. Aquesta inundació fou la base del projecte d'establir un nou llit fluvial pel sud de la ciutat (Solució o Pla Sud). El vell llit del Túria fou dessecat el 1985 i en el seu lloc s’ha construït un parc urbà.

21. AIXÒ JA HO SÉ: EL LLIT NOU COMENÇA ACÍ, A QUART, PER ON VA LA V30. EL PARC URBÀ ÉS EL JARDI DEL TÚRIA, A VALÈNCIA.

22. JA ESTÀ. HAURÉ DE SEPARAR EL TEXT EN PARTS, SEGONS ELS TEMES, PER PODER ACLARIR-ME.



2n ESO

9

3.2. LECTURA DEL TEXT 2

Riu Túria (Viquipèdia): http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Túria 1. Llig el text de la Viquipèdia. Recorda que sempre que lliges un text has de seguir aquestes estratègies: – Abans de llegir: mira el text (títol, paraules destacades, imatges...) i anota què has trobat – Lectura del text: fes una primera lectura contínua per a fer-te una idea global del contingut del text. En la segona lectura, anota els pensaments, reflexions, preguntes que et sorgeixen, de manera semblant al que han fet els professors en el text de l’Enciclopèdia. 2. Anota la informació del text classificada en aquest temes:

Definició o caracterització general

Dades i xifres

Nom

Curs: orografia, afluents, embassaments, aprofitament en cada tram

Règim fluvial

Afluents

Embassaments

El llit vell

El llit nou

3. Mira ara el mateix text de la Viquipèdia, però en una altra llengua (espanyol, anglés, francés...) i afegeix en el quadre anterior la informació diferent que hi trobes. 4. Selecciona paraules per al glossari del treball. Escriu-ne la definició sense buscar-les al diccionari, només amb els teus coneixements.



2n ESO

10

TEXT 2

Riu Túria (Viquipèdia)

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol (amb el nom de Guadalaviar fins a Terol) i desemboca, amb el nom de Túria, al sud de la ciutat de València. Al seu pas pel Racó d'Ademús, rep el nom en castellà de río Blanco. El seu cabal és escàs i irregular (14 m³/s a Vilamarxant), no obstant, les seues aigües reguen el Camp de Túria i l'Horta de València. El 1957 es va desbordar (Gran Riuada de València) amb un cabal de 3.700 m³/s. Causà moltes destrosses i pèrdues humanes a la ciutat de València i com a conseqüència es va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m³/s. Riu amunt, als Serrans, es construí un embassament anomenat "del Generalísimo" amb la mà d'obra dels presos de la guerra civil. Avui en dia el coneixem com l'embassament de Benaixeve. El vell llit del Túria, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat de València i és hui en dia un jardí conegut com a Jardí del Túria. En aquest llit es troben el Palau de la Música de València i la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Origen dels noms El Túria era ja conegut a l'època preromana com a Tirio, derivat del nom de l'urbs íbera Tiris, situada a prop de la seua desembocadura. "...I no lluny de la separació d'aquest riu, el riu Tirio voreja la ciutadella de Tiris..."—Ora Maritima d'Aviè Pel que fa a río Blanco, nom col.loquial utilitzat a Ademús, sembla un calc de l'àrab Guadalaviar, o riu blanc.

Hidrografia És un típic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren la seua aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produïdes a la seua conca. Es pot distingir dos trams significants de la conca. El primera, del naixement fins a Xulilla , és muntanyenc i és on rep quasi tots els seus tributaris. És també la zona que menys profit trau del riu, encara petit i en alguns punts inaccessible. El segon tram és un de planúria, de Pedralba a la costa, on el riu s'aprofita en gran mesura pel regadiu dels cítrics. Curs A l'Aragó El manatial del riu se situa a la Muela de San Juan, als Monts Universals de l'Aragó. Les seues aigües provenen de la Serra de Tremedal i la Serra de Jabalón. A Tramacastilla recull les aigües del riu Garganta. Passa pel poble turístic d'Albarrasí fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarrasí s'hi cria una truita autòctona. A Terol rep les aigües de l'Alfambra, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt se'n diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat s'anomena Túria o río Blanco. A Villel hi conflueixen el Túria i el Camarena abans d'eixir d'Aragó. Al País Valencià Entra al País Valencià per Mas de Jacinto, Torre Baixa al Racó d'Ademús i rega els camps de pomes d'Ademús. Al Racó, petit enclavament de la província de València, té com a tributaris els

Cota del naixement 1680 msnm

Naixement província de Terol

Desembocadura Mediterrani

Longitud 280 km

Cabal mitjà 14 m³/s

Superfície de la conca

23.000 km²

Territoris de la conca l'Aragó i al País Valencià: Racó

d'Ademús, Els Serrans, Camp de Túria i l'Horta



2n ESO

11

rius Riodeva, Ebrón i Bohílgues. Passa als Serrans tot travessant un tros petit de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, on arreplega les aigües salines del riu Arcos. Just després de passar el llogaret de las Rinconadas passa de nou al País Valencià, transcorre davall un viaducte construït a meitat del segle XX. Al Serrans l'orografia és molt accidentada fent difícil l'aprofitament del riu. Tanmateix, és ací que trobem l'embassament de Benaixeve i la Canal de Túria (abans Canal del Generalísimo) que és destinada al rec dels camps de Lliria , Casinos i Bétera. A l'alçada de Xulilla el riu es troba amb els afluents torrencials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i més avall, un congost impressionant. A partir de Xulilla abasteix el regadiu de més de 12.000 ha a les comarques del Camp de Túria i l'Horta. A l'alçada de Llíria, rep les aigües de la rambla Castellarda. Existeixen diversos projectes sobre aquesta zona, tant de urbanització com de protecció de l'entorn. Un d'aquests és el Parc Natural del Túria, creat al 2007 i encara pendent d'un marc legal concret però que es preveu com a un dels parcs naturals urbans més grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el Túria des de Pedralba fins a la ciutat de València, passant per Xest, Vilamarxant, Lliria , Benaguasil, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata. És a Mislata que trobem un altre parc urbà, el Parc de la Capçalera, i seguidament al terme de València el Jardí del Túria. Mentrestant, la llera nova del Túria transcorre al sud, deixant València al nord i Xirivella i diverses pedanies de València al sud. Desemboca a la mar just al sud del Port de València, a Pinedo.

Afluents

• riu Garganta • riu Alfambra • riu Camarena • riu Riodeva • riu Bohilgues • riu Ebrón • riu Arcos • riu Reatillo • riu Toixa • rambla d'Artaix • rambla de la Escorihuela

Embassaments

• Embassament d'Arquillo de San Blas, de 22hm³ • Embassament dels Alcamines (en construcció), de 17hm³ • Embassament de Benaixeve, de 228hm³ • Embassament de Loriguilla, de 71hm³




2n ESO

12

3.3. REDACCIÓ D’UN TEXT SÍNTESI

Després d’haver llegit i extret la informació dels textos anteriors, ja tens uns coneixements generals sobre el riu Túria. Abans de continuar la recerca sobre el tema específic que ha de treballar el teu equip, has d’elaborar un text que servisca de resum dels teus coneixements actuals sobre el riu Túria. Segueix aquestes instruccions: 1. El text ha de tindre, aproximadament, 100 paraules. El títol és: “El riu Túria”.

2. Planificació. Prepara les idees abans d’escriure:

• És un text que escrius per a tu mateix, per als companys i per al professor, amb l’objectiu d’aclarir les idees sobre el tema i demostrar que saps de què parles.

• Classifica i ordena la informació que vas a escriure. Aquests són alguns dels aspectes que poden aparéixer: definició, descripció del curs, orografia, afluents, embassaments, aprofitament, règim fluvial, inundacions, el riu i la ciutat de València, el llit vell, el llit nou...

3. Escriu l’esborrany. Segueix l’ordre de les idees que has planificat. Preocupa’t d’expressar clarament cada informació. Separa els apartats o temes en paràgrafs diferents. No pots utilitzar títols o apartats diferents.

4. Revisa el text. Recorda que has de revisar, almenys, aquests dos aspectes:

• el text respon als objectius que havies planificat?; apareixen les idees que havies previst i estan clarament explicades?; has separat els temes en paràgrafs diferents?; l’ordre de la informació és l’adequat?

• revisa l’ortografia, la gramàtica, el vocabulari i els signes de puntuació; utilitza diccionaris i altres fonts d’informació, si cal.

5. Escriu la versió final a l’ordinador.



2n ESO

13

3.4. RECERCA D’INFORMACIÓ ESPECÍFICA

Has de buscar informació sobre l’aspecte del riu Túria que ha de treballar el teu equip. Torna a anotar el tema que heu de treballar:

_________________________________________________________________

��A les pàgines següents tens un FULL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ en blanc, que

has d’utilitzar per a prendre nota de la informació que trobes en els llibres i a Internet. També tens un model elaborat, perquè et servisca d’exemple. FONTS:

• Internet

• Informació de persones que tenen coneixements especials (llauradors, gent major del poble, persones relacionades amb el Tribunal de les Aigües i el reg de les séquies...)

• Coneixements personals (viviu al costat del riu, aneu amb cotxe per la V30, que voreja el nou llit, passegeu pel Parc de Capçalera i el Jardí del Túria...)

• Llibre: TENDERA, Elena i altres: Túria, el río escultor. Ed. Egeo, València, 1999. El pots trobar a la biblioteca de Quart (Casa de la Cultura), amb aquest teixell: Aquests són els apartats de l’índex que poden interessar l’equip: El curs. La conca i el relleu. El cabdal. Afluents. Vegetació, fauna i flora. Estudi geològic. Incidència de la climatologia. Sòls i materials. Rambles, barrancs, planes. Terrasses del Túria mitjà. Aprofitament hidràulic. L’agricultura. Horta. Séquies i assuts. Aigües potables. Crescudes, riuades i avingudes. Nou llit. Albufera. Fets històrics.

OBSERVACIONS:

− Anota en el Full de recollida tota la informació important que trobes. Si és una pàgina d’Internet, també pots guardar-la completa en un llapis de memòria.

− No oblides replegar també imatges, que necessitareu per al treball i la presentació.

− Utilitza les estratègies de lectura que has aprés.

− L’equip que treballa el tema La riuada de 1957 ha de consultar un documental, que es troba a Internet, titulat “La riuà”.

− L’equip que treballa el tema El riu i l’agricultura. Les séquies ha de realitzar una recerca exhaustiva a través dels cercadors d’Internet, provant amb les paraules: séquia, horta, reg, Tribunal de les Aigües, molins, alqueria, sempre relacionat amb el riu Túria.

− L’equip que treballa el tema El riu Túria en la vida de Quart haurà d’aconseguir informació de persones del poble.

ORGANITZACIÓ Anota la teua part de la tasca de recerca d’informació:

556 TUR




2n ESO

14

FULL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

DOCUMENT: ____________________________________________

� Web � Llibre � Altres

Sumari: Aspectes sobre els quals proporciona informació:

� Definició � Dades � Descripció, característiques

� Causes � Conseqüències � Història � _____________

� Casos concrets: � ________________ � ________________

Informació: Imatges seleccionades:

Nom: Data:



2n ESO

15

FULL DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ-Model

DOCUMENT: Article “Riu Túria” de Viquipèdia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Túria

� Web � Llibre � Altres

Sumari: Informació general sobre el riu (naixement, curs, desembocadura, afluents, embassaments, aprofitament). Fa referència al nou llit, al Jardí del Túria, al Parc fluvial, a les séquies... Aspectes sobre els quals proporciona informació:

Definició Dades Descripció, característiques

� Causes � Conseqüències � Història Curs del riu

� Casos concrets: El nom Afluents i embassaments

Informació: Naix a la província de Terol, desemboca a València. Té 241 o 280 km. (?). Cabal escàs, de 14 m2/s, però rega l’horta del Camp de Túria i de l’Horta. 1957: riuada de València, va causar molts danys. Per això, es va desviar el curs del riu. En el vell llit, quan passa per València, s’ha creat el Jardí del Túria. L’embassament més important és el de Benaixeve.

Nom: prové de Tiris, ciutat ibera; a Terol es diu Guadalaviar; a Ademús, río Blanco.

Hidrografia: riu mediterrani; en el primer tram rep l’aigua de torrents, rambles (neu i pluja) i afluents. De Pedralba a la costa s’aprofita per al regadiu. Curs: Naix a la Muela de San Juan, als Monts Universals de Terol. Passa per Albarrasí, Terol. En aquest tram rep molts afluents, destaca el riu Alfambra. Passa pel Racó d’Ademús; després, els Serrans, amb una orografia molt accidentada, on hi ha l’embassament de Benaixeve, el Canal del Túria i l’embassament de Loriguilla. Després, el Camp de Túria i l’Horta, on s’utilitza per al regadiu. Des de Pedralba s’ha creat el Parc Natural del Túria (2007), que abasta 15 termes municipals fins a València (Xest, Llíria, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart, Mislata...). El nou llit transcorre pel sud de València i desemboca a Pinedo. Superfície de la conca: 23.000 km2.

En el text també hi ha una llista de tots els afluents i els embassaments.

Imatges seleccionades: (guardades en pen-USB) El riu al seu pas per Benaguasil. Jardi del Túria

Nom: Sara Tormo Data: 24-4-12



2n ESO

16

4. POSADA EN COMÚ

Per preparar la posada en comú en equip de tota la informació que heu trobat, segueix aquests passos:

1. Prepara el material que has recopilat. Repassa les fitxes de recollida d’informació.

2. Organitza la informació que tens guardada digitalment (en el pen-llapis de memòria); recorda que, a més de text, necessiteu també imatges.

3. Elabora un xicotet guió del que explicaràs al teu equip: Amb la posada en comú, acaba la primera part del treball. Abans de seguir amb la redacció del document, has de recordar i reflexionar sobre tot el treball realitzat. Ja saps que això ho fas en forma de diari. – Fes un guió del que inclouràs en eixe diari. El text l’has d’escriure a l’ordinador, seguint les idees d’aquest guió:

DIARI Data: Projecte: Apartats: Objectius: Continguts: Procés: Valoració:




2n ESO

17

5. ELABORACIÓ DEL TREBALL ESCRIT

5.1. ELS TEXTOS EXPLICATIUS El text que heu d’escriure en equip és un text explicatiu. Per això, per a elaborar el vostre treball, heu de conéixer les característiques d’aquests tipus de textos. 1. Llig el text de la pàgina següent “Els textos explicatius”. Subratlla’l, indica al marge la idea que s’explica en cada paràgraf i completa la graella d’aquesta pàgina amb la informació més important.

2. Busca la web xtec.es/aulanet/quadern/cat/esc.htm. Has de llegir l’explicació inicial i la que apareix en la ruta següent: “pas a pas”- redacció - link ”l’organització del text expositiu” – “glossari” complet. Completa la informació sobre el text explicatiu en la columna de la dreta de la graella.

ELS TEXTOS EXPLICATIUS

“El text explicatiu” Web “Quaderns digitals”

DEFINICIÓ

PARTS

TIPUS D’INFORMACIÓ

Definició,

CONNECTORS

VERBS

ORACIONS

LÈXIC

RECURSOS PER ACLARIR

RECURSOS PER ORDENAR

GÈNERES



2n ESO

18

3. Indica si els textos següents són explicatius, narratius o descriptius:

– A classe, el professor et pregunta i tu contestes què és l’art romànic:

– Contes als teus pares un problema que has tingut amb una companya de classe:

– Un fullet sobre els riscos en l’ús de material pirotècnic:

– Una guia turística dóna informació sobre la catedral:

– Has conegut un xic i expliques a una amiga com és:

– En la web de l’institut lliges un text sobre les optatives de Batxillerat:

– Parleu amb els amics sobre les coses que heu fet en les vacances:

– En la web de projectiu, en l’apartat d’ortografia, lliges informació sobre l’accent:

4. Torna a entrar en la web Quadern digital, polsa en la icona d’Activitats i treballa “Ordenar”, “Col·locar” i “Classificar”.

ELS TEXTOS EXPLICATIUS La majoria dels textos on has buscat informació per a aquest projecte són textos que s’anomenen explicatius. Els textos explicatius o expositius són aquells que pretenen explicar (fer comprendre, donar a conéixer) al lector conceptes, fenòmens, situacions i aspectes determinats de la realitat (en el nostre cas, el riu Túria). Als textos explicatius es transmeten coneixements sobre un tema o una idea de forma clara i objectiva, de manera que puguen ser entesos pel lector. Aquest tipus de text és molt habitual en l’àmbit acadèmic, amb gèneres orals i escrits, com ara: llibres de text, apunts, treballs d’investigació, explicacions del professorat, resums, diccionaris, exàmens, conferències... Encara que les exposicions adopten formes molt diferents depenent del tema tractat, l'estructura bàsica del text explicatiu sol ser la següent:

• Títol: És una paraula o frase curta que respon a la pregunta: de què tracta el text?

• Introducció: Es presenta el tema. Pot incloure definició, antecedents, origen, motius...

• Desenrotllament: És la part central del text. Pot incloure: estructura, composició, qualitats, classificació, funcionament, fases (si és un procés)...

• Conclusió: Quan el text és molt llarg, pot aparéixer un breu resum de les idees principals.



2n ESO

19

Les característiques lingüístiques dels textos explicatius són les següents:

• No apareixen opinions ni valoracions.

• Temps verbals: predomina la 3a persona, el present d’indicatiu i les formes impersonals amb el pronom es

• Connectors (paraules o locucions que marquen les relacions entre les idees d’un text): sobretot són d’ordre (en primer lloc, a continuació, per acabar...) i lògics (contrast d’idees: però, al contrari..., causa o conseqüència: perquè, ja que; per tant, doncs...).

• Ús de recursos per fer més comprensible la informació: o reformulacions o aclariments: per a explicar millor alguna

idea: En el text teatral són molt importants les acotacions, és a dir, els fragments escrits amb cursiva que ens expliquen aspectes de l’escenografia o relatives als actors.

o exemplificacions: per aclarir idees principals de l’exposició: Els grecs consideraven divinitats els fenòmens naturals que no comprenien, com ara el llamp, o algunes nocions abstractes, com el destí.

o dades concretes: ús de nombres, xifres, dates per aconseguir més precisió en la informació: L’esquelet humà té 206 ossos i més de 600 músculs.

• Ús abundant d’oracions subordinades (causals, consecutives, finals...): No se’n pot saber l’origen perquè s’ha perdut el document original.

• Lèxic específic del tema de cada text. Per últim, en els textos expositius es fan servir recursos formals que contribueixen a ordenar i aclarir la informació: separació en capítols o



2n ESO

20

5.2. ELS CONNECTORS

1. Fes les activitats de la pàgina següent: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/spd/spd3/spd3_01_05.htm. (Activitats 10-17, 19-22). Després, completa els quadres de connectors següents: CONNECTORS PER A ESTRUCTURAR EL TEXT

Per presentar o iniciar un tema:

Per contrastar amb el que s'acaba de dir:

Per afegir idees:

Per canviar de tema:

Per posar un exemple:

Per resumir:

Per retornar a una qüestió ja tractada:

Per acabar:

CONNECTORS LÒGICS

Conjuncions i locucions conjuntives concessives:

Conjuncions i locucions conjuntives causals:

Conjuncions i locucions conjuntives consecutives:

Conjuncions i locucions conjuntives adversatives:

En l’escriptura de qualsevol text, un element imprescindible és l’ús dels connectors. Són paraules o grups de paraules que s’utilitzen per a enllaçar, lligar, relacionar, connectar les diferents parts del text. Així, els connectors mostren l’estructura (les parts) del text i les relacions entre les idees que s’hi expliquen, de manera que faciliten la comprensió del text.

Hi ha dos tipus de connectors: Connectors que serveixen per estructurar el text: enllacen parts relativament extenses del text, entre les quals estableixen ordre i relacions. Connectors que serveixen per estructurar les idees o connectors lògics: connecten les idees en l’interior de l’oració. Són les conjuncions o locucions conjuntives.



2n ESO

21

2. Tria el connector adequat i escriu-lo en l’espai buit de cada frase. Després, classifica’l i canvia’l per un altre equivalent:

a) ______________ les regles pràctiques per a redactar un text, es poden aplicar a tots els textos, dels més simples als més complexos. D’UNA BANDA, PEL QUE FA A, ATÉS QUE, ARA BÉ.

b) El textos relativament curts també han de tindre la seua organització, ______________ siga més modesta. ÉS A DIR, QUANT A, NO OBSTANT AIXÒ, ENCARA QUE.

c) En l’interior d’un paràgraf, les frases s’ordenen de més generals a més concretes; els exemples sempre són al final de tot. ______________, els connectors textuals solen ocupar sempre la posició d’inici de la frase, i així se’ls distingeix amb facilitat. A MÉS, EN EFECTE, EN CANVI, TANMATEIX.

d) És important que la pàgina i els paràgrafs tinguen bona imatge i conviden a llegir. ______________, la millor recomanació és que cada pàgina tinga entre tres i huit paràgrafs, i que cada paràgraf continga entre tres i quatre frases. TOT I QUE, PER AIXÒ, JA QUE, COM ÉS ARA.

e) El text guanyaria claredat si es fera més evident l’ordre o, ______________, si s’explicara l’estructura al principi. ENCARA QUE, PER TANT, CONSIDERANT QUE, PER EXEMPLE.

f) Per als escrits quotidians, igual que per als menjars de diari, de dilluns a divendres, els fragments curts i lleugers són més digeribles. ______________ també hi ha dies de festa i és costum i tradició afartar-se fins al capdamunt. PERÒ, EN EFECTE, TANMATEIX, PER AIXÒ.

g) El jòquer és la carta que es pot utilitzar en qualsevol moment. ______________, hi ha noms, verbs i adjectius de sentit molt genèric, que usem quan no se’ns acudeixen altres paraules. NO OBSTANT AIXÒ, AMB TOT, AIXÍ MATEIX, D’ALTRA BANDA.

h) Les paraules concretes es refereixen a objectes tangibles, reals. ______________, les paraules abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran de significats. PEL QUE FA A, PERÒ, EN CANVI, NO OBSTANT AIXÒ

i) A la majoria no ens agrada que ens corregisquen una coma i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany,______________, que moltes persones prescindisquen d’aquest aspecte de l’escrit o que el consideren poc important. DONCS, PERÒ, PER CONSEGÜENT, PER ALTRA BANDA.

j) La puntuació estructura les diverses parts del text: l’acabament del paràgraf, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. ______________, segons quins siguen els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l’escrit. NO OBSTANT AIXÒ, AL MATEIX TEMPS, EN CANVI, PER ALTRA BANDA.

(Frases extretes i adaptades de La cuina de l’escriptura, Daniel Cassany)



2n ESO

22

5.3. LA PLANIFICACIÓ DEL TEXT

A. Les parts del text Un treball de caràcter acadèmic ha de tindre els elements següents: – Portada: inclou el títol del treball (pot ser el del tema del treball o un altre relacionat que us inventeu), el nom de l’equip i autors, assignatura... – Índex: s’ha de consignar el títol de cada apartat amb la indicació de la pàgina on comencen. – Contingut explicatiu: informació sobre el tema del treball distribuïda en apartats; també ha d’incloure imatges. – Bibliografia o relació de fonts consultades. Més avall tens informació sobre com citar les fonts. – Glossari: relació del vocabulari específic relacionat amb el tema del riu Túria. B. La planificació de la informació Heu d’anotar, seleccionar i ordenar la informació que penseu incloure en el treball. Recordeu distribuir-la en apartats. Aquesta part del treball es realitza en el quadern d’equip.

COM CITAR LES FONTS CONSULTADES EN UN TREBALL: LLIBRES

– COGNOMS i Nom de l'autor.

– Títol i subtítol de l 'obra (en cursiva).

– Editorial o editor.

– Lloc d'edició.

– Data d'edició.

– (Pàgines on està la informació que ens interessa).

Exemple: SERAROLS, Jordi: Treball de recerca. Editorial Castellnou. Barcelona. 1999. (Pàgs. 35-50). INTERNET

– COGNOM i Nom de l’autor.

– Títol del document (en cursiva).

– http://www.nom del lloc web.

– [dia de mes de any -en números-].

Si no hi ha autor, citarem només el lloc web d'on hem extret la informació.

Exemples: RUSSELL, Peter E. La magia, tema integral de “La Celestina”. www.cervantes.virtual.com [15 de setembre de 2004].

www.edu365.batxillerat/comfer/recerca/index.htm [30 de març de 2005].




2n ESO

23

5.4. ESCRIPTURA I REVISIÓ

Escriptura del text En equip, us organitzareu per a escriure totes les parts del text. Heu de tindre en compte com s’ha d’escriure en general i les característiques concretes del text explicatiu:

Revisió del text

– Seguiu l’ordre, l’organització de les idees i la distribució en apartats que heu realitzat en la planificació. – En l’exposició d’idees, separeu en paràgrafs les informacions diferents. – No oblideu usar connectors. – Verbs: en una exposició, el més habitual és usar verbs en 3a persona i en present d’indicatiu. – Utilitzeu frases senzilles i en veu activa. – Useu el lèxic específic del tema i sigueu precisos en l’ús dels termes i en les explicacions. – Per fer més comprensibles les idees principals del text, en les explicacions cal usar aclariments, exemples, dades i xifres. També heu d’incloure imatges i, si cal, esquemes i gràfiques.

– Estan totes les idees que havíeu previst en la planificació? Falta informació important o sobra informació prescindible? – S’entenen totes les idees que expliqueu, estan exposades clarament? – Hi ha apartats? – Heu separat la informació en paràgrafs? – La relació de les idees, a través dels connectors, és clara? – Els verbs estan en 3a persona i en present? – Les frases són senzilles i en veu activa? – Heu usat el lèxic específic del tema? – Heu fet servir aclariments, exemples, dades i xifres per fer més comprensible la informació? – Heu posat imatges? – L’ortografia, la gramàtica, el vocabulari i els signes de puntuació són correctes?




2n ESO

24

6. PRESENTACIÓ

[Quadern d’equip].

7. DIARI

Explica tot el procés seguit en la realització d’aquest projecte. No cal que enumeres els objectius i els continguts ni les dates concretes de cada activitat, però sí la manera en què s’ha realitzat cada fase del projecte i la valoració, tant del producte final com del procés.





2n ESO

25

8. AUTOAVALUACIÓ Valora els diversos aspectes del projecte. Puntua de 0 a 10 el teu treball i el del teu equip. Molt important: explica el motiu de la nota.

AUTOAVALUACIÓ NOTA

Equip Jo

1. TREBALL INDIVIDUAL: treball a casa, treball individual a classe, recerca d’informació, quadern del projecte.

Explicació:

2. TREBALL EN EQUIP: exercici dels càrrecs, organització i distribució del treball, posades en comú, relació entre els companys. Explicació:

3. PRODUCTE FINAL: el text explicatiu, amb el glossari i els altres elements. Explicació:

4. PRESENTACIÓ DEL PRODUCTE. Explicació:

5. VALORACIÓ GLOBAL


el riu túria - treball per projectes i equips · pdf file– utilitzar...

Documents