el projecte per restaurar els residus salins · càrrec dels alumnes dels cursos de formació...

8

Upload: others

Post on 29-Aug-2019

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 21

ECONOMIAIberpotash ha persentat al Govern el pla per restaurar l’abocador de residus salins del Cogulló, de Sallent

La Generalitat disposa de dos mesos per validar el projecte per restaurar els residus salins

RedaccióManresa

UN PAS. L’alcalde de Sallent valora com un pas per arribar a assolir l’objectiu final i Prou Sal el considera un projecte “irrealitzable”

El runam salí que l’empresa calcula que necessitarà 50 anys per “liquidar”

nnn El Centre de Formació Pràc-tica serà l’encarregat de mecanit-zar diferents peces del nou cotxe ecoRZ, un vehicle de competició completament elèctric dissenyat i desenvolupat per UPC ecoRacing, una associació d’investigació tec-nològica formada per enginyers i estudiants d’enginyeria industri-al que té per objectiu desenvolu-par noves tecnologies en l’àmbit de l’automoció sostenible. El disseny d’aquest vehicle va gua-nyar el primer premi a la compe-tició Fórmula SAE Italy l’agost del 2014 i, actualment, es troba en fase

La Generalitat té un termini de dos mesos per acceptar o rebutjar el pla de restau-ració de la muntanya de re-

sidus salins del Cogulló de Sallent que ha presentat l’empresa minera Iberpotash. L’ultima paraula, pe-rò, la tindrà el Tribunal Superior de Justícia.Com ja va informar Canal Taron-ja, el pla d’Iberpotash contempla diluir els residus salins de la mun-tanya del Cogulló amb aigua i por-tar-los fins al mar Mediterrani amb la construcció d’un nou col·lector de salmorres que costaria uns 100 MEUR. La companyia mine-ra calcula que per eliminar el re-buig acumulat necessitaria més de tres milions de m³ d’aigua l’any, que haurien de sortir del riu Llobregat, i un temps aproximat d’uns 50 anys.

La plataforma Prou Sal considera que la proposta d’Iberpotash per reduir el runam salí de Sallent és “irrealitzable” i critica que, un cop més, sigui el ciutadà qui hagi d’aca-bar pagant les il·legalitats ambien-tals de l’empresa minera. Un dels seus membres, Jep Ribera, consi-dera que la quantitat d’aigua que Iberpotash necessitaria per elimi-nar el runam és “una barbaritat” i assegura que equivaldria a l’aigua que consumeix una tercera part dels 78.000 habitants de Manresa durant tot un any.

Valoració alcalde Sallent proposta Iberpotash

L’empresa Iberpotash ha presentat al Govern el pla per restaurar l’abo-cador de residus salins del Cogulló, acatant les sentències judicials que així ho exigien.Segons el pla de restauració, l’em-

presa apunta diferents fronts: l’un passa per la venda de sal acumula-da; l’altra es centra en l’abocament dels residus al mar, demanant que es posi en funcionament un nou col-lector de salmorres dimensionat per a aquesta finalitat i que reque-riria molta aigua, 3,3 milions de m³ l’any per diluir un milió de tones anuals de sal. Iberpotash ha ex-pressat que aquestes actuacions no estan “dins les possibilitats re-als de l’empresa” amb la qual co-sa deixa a mans de la Generalitat el finançament d’aquesta infraes-tructura, segons apuntava La Van-guardia divendres. Per a l’alcalde de Sallent, David Saldoni, aquesta proposta s’entén com un pas per arribar a assolir l’objectiu final que és la desaparició total de la munta-nya de sal. Iberpotash en el mateix pla assumeix que l’eliminació total dels residus requerirà uns 50 anys aproximadament. El programa de

restauració s’ha presentat en com-pliment de la sentència de 10 d’oc-tubre de 2011 del Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya. Tot i que es va recórrer, el Tribunal Suprem la va ratificar. n

Organitza un curs de lideratge amb judoEl disseny del vehicle va guanyar el primer premi a la Fórmula SALE Italy

La Cambra de Manresa torna a apostar per aplicar la filosofia del judo a l’empresa

El Centre de Formació Pràctica de Manresa mecanitzarà peces per a un cotxe de competició que és 100% elèctric

RedaccióManresa

RedaccióManresa

nnn La Cambra de Comerç de Man-resa torna a apostar per la incor-poració al món de l’empresa de la filosofia del judo, amb un curs de desenvolupament del lideratge a càrrec del judoka manresà i cre-ador del concepte de Judo Mana-gement, Ferran Agúndez. El curs, que porta per títol “Com desenvo-lupar el lideratge. La via del judo”, es farà els dies 5 i 7 de maig, de 4 a 8 de la tarda, a la seu de la Cambra i s’adreça a professionals i directius que vulguin millorar les seves ha-bilitats de lideratge amb una tècni-ca totalment innovadora. El proper

dimarts 14 d’abril, el curs es presen-tarà sobre el tatami del pavelló del Vell Congost, en un acte que tindrà lloc a les 7 de la tarda i que és obert a tothom. El principal objectiu del curs és que els participants desenvolupin les competències de lideratge neces-sàries, tant pel que fa a la trajectò-ria professional com per a la seva vida personal. I ho faran coneixent la cultura oriental, un aspecte d’es-pecial interès per a empreses que treballen a Àsia, i aplicant els ide-als del judo en el desenvolupament d’habilitats de gestió a les organit-zacions. El curs inclou la realització d’un pla personal per al desenvo-lupament del lideratge. n

de construcció per poder participar en diferents competicions interna-cionals durant la temporada 2015. La iniciativa és fruit d’un acord de col·laboració entre el Centre de For-mació Pràctica, referent en forma-ció i desenvolupament tecnològic per a la indústria del Bages i UPC ecoRacing. La mecanització, a més, anirà a

càrrec dels alumnes dels cursos de formació ocupacional que es fan al CFP, de manera que podran posar en pràctica els coneixements adquirits en un projecte real i total-ment innovador. UPC ecoRacing va ser responsable, l’any 2010, de la construcció del pri-mer cotxe híbrid de competició dis-senyat i fabricat a Espanya. n

ARXIU

Municipis | Redacció | Actualitzat el 23/04/2015 a les 11:25

La dinamització del Centre Històric, alcentre del debat del POUMVuit representants de diverses entitats manresanes van descabdellar diversosaspectes d'aquest projecte de futur en el primer acte informatiu sobre eldocument urbanístic

Ramon Bacardit i Mauro Mas, durant el debat sobre el POUM. Foto: DCCCP

Amb la idea clara que es tractava d'un acte d'informació i debat després del procés de participacióciutadana, i a les portes de l'aprovació inicial, els representants de la societat civil van poderpreguntar aspectes concrets del POUM al regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa,Ramon Bacardit, i al director del Pla, Mauro Mas. Així, en el torn d'Enric Masana, president de ladelegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, va fer aflorar un desig delregidor Bacardit: si l'ajuntament disposés d'un milió d'euros extra, invertiria en la rotonda de laBonavista, i amb 15 milions d'euros es podria resoldre el 40% de les problemàtiques de mobilitatde la ciutat.

Enric Martí, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, va incidir en eltransport públic i en que caldria prioritzar el carril bus. El regidor, en resposta, va remarcar queel POUM preveu traslladar l'estació d'autobusos i ferrocarril a la rotonda de Prat de la Riba, fentacostar el transport públic a l'entrada de la ciutat i permetent crear un parc urbà on ara hi hal'estació de Manresa Alta.

Jaume Torras, representant de Meandre, va demanar per la preservació de l'horta tradicional i la

Pàgina 1 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51233/dinamitzacio/centre/historic/al/centre/debat/poum

potenciació de l'horta familiar, així com quin futur tenen els camins rurals. Mauro Mas li varespondre que aquests assumptes s'han de concretar en els respectius plans especials.

El president de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC), Jaume Pont, i el representant del'Associació de Comerciants Sobrerroca, Plaça Major, Sant Mqiuel i voltants, Joaquim Vert, vandemanar per la previsió de noves zones d'aparcament, per quan les carreteres de Cardona i deVic tinguin voreres més amples o s'hagi fet la rotonda de la Bonavista. El POUM, en paraules delseu director, preveu aparcaments dissuasius a diversos punts dels afores: Renfe, Congost,avinguda Universitària, la Parada, Prat de la Riba (nova estació) i Trullols.

En representació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca a Catalunya (PAHC), Rufí Cerdan vademanar quins instruments hi haurà per fer possible l'habitatge social a Manresa. Mauro Mas,recordant que hi ha un 20% d'habitatges desocupats, va dir que la solució no està en fer nouhabitatge social sinó en permetre que als baixos de les cases del centre històric hi hagiaparcaments o, directament, habitatges i en implantar zones de rehabilitació i pressupostos perpagar lloguers.

Arran de la intervenció del president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, Pere Casals,el director del POUM va adquirir el compromís d'entrar en el detall de la problemàtica dels baixosde les cases del centre històric, per facilitar la implantació d'establiments comercials.

Núria Cabrera, membre de l'executiva de PIMEC, va demanar com incideix la commemoració deManresa 2022 (500 aniversari de l'estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa) en el POUM, iRamon Bacardit li va explicar que només es permetran dos processos d'expropiació: els entornsde la Cova i la façana sud (entre la fabrica de l'Aranya i el camí de la Cova, per recuperar lesbalmes) i la zona de la Guia.

Pàgina 2 de 2

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51233/dinamitzacio/centre/historic/al/centre/debat/poum

Regió7DIVENDRES, 24 D’ABRIL DEL 201510

SOCIETAT4MANRESA

EL DEBAT DEL NOU PLA URBANÍSTIC El regidor d’Urbanisme, Ramon Bacardit, i el director de l’equip redactor del POUM, Mauro Mas,van respondre qüestions plantejades per vuit representants del teixit social i econòmic de Manresa en una sessió de debat sobre el nou plaurbanístic de la ciutat durant la qual es van tractar temes comercials, de mobilitat, de rehabilitació i habitatge, l’Anella Verda i la Fàbrica Nova

4

Una de les preocupacions decol·lectius ciutadans que va aflo-rar a la sessió informativa sobre elnou Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM) de Manresa,organitzada per la DemarcacióCatalunya Central del Col·legi dePeriodistes i Regió7, va ser la pos-sible ampliació de l’hipermercatCarrefour.

La va posar sobre la taula elpresident de la Unió de Botiguersi Comerciants (UBIC), Jaume Pont,a l’auditori del conservatori demúsica dimecres a la nit, i la res-posta del regidor d’Urbanisme,Ramon Bacardit, i del director del’equip redactor del POUM, Mau-ro Mas, va ser que l’hipermercatdel sector dels Trullols sense el noupla general i amb el planejamentactualment vigent a la mà ja es potampliar.

Bacardit i Mas van explicar quela jugada del nou pla urbà seriaque, «si ja poden fer això, tant pertant facilitar l’ampliació en super-fície per obtenir alguna cosa acanvi». Van posar com a exemplesde contrapartides possibles «ob-tenir una rotonda, un carrer o lamillora d’una línia de bus».

Van afegir que es podrien tirara terra les marquesines exteriorsconstruïdes per aixoplugar els cot-xes i fer un aparcament subterra-ni que absorbís les places quedesapareixerien en superfície.

El president de la UBIC va dirque si el que s’obria era gran quan-titat de botigues variades podriaafectar al comerç de la ciutat.

El director de l’equip redactordel POUM, Mauro Mas, va volerdeixar clar que les propostes queinclou la planificació urbanísticaeren «àmpliament modificables»si es considerava necessari.

La notícia de la previsió quefeia el nou pla urbanístic per faci-litar l’ampliació en superfície del’hipermercat la va donar el can-didat socialista a l’alcaldia de Man-resa, Felip González mitjançantaquest diari (vegeu Regió7del 14de març). L’alcaldable va assegurarque el PSC, en aquell moment, noestava a favor ni en contra d’aquestfet.

González va dir que «aquestapossibilitat d’ampliació del Carre-four pot ser positiva per a la ciutat.No tot s’ha de mirar des del puntde vista del que interessa els co-merciants, potser hem de teniren compte també els consumi-dors».

Va criticar que davant d’un temaque podia ser potencialment po-lèmic no s’optés per afrontar-lo decara, sinó «esperar que l’oposicióho descobreixi».

FRANCESC GALINDO | MANRESA

L’Ajuntament diu que el pla urbà facilita alCarrefour créixer per tenir contrapartides

El regidor d’Urbanisme afirma que l’hipermercat ja es podia ampliar sense que la ciutat obtingués res a canvi

Imatge de la sessió informativa i de debat sobre el POUM de Manresa organitzat pel Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central i Regió7

ADRIÀ GONZÁLEZ

El regidor d’Urbanisme, Ra-mon Bacardit, i el director de

l’equip redactor del Pla d’OrdenacióUrbanística, Mauro Mas, van res-pondre les preguntes plantejadesper Pere Casals, president de laCambra de Comerç de Manresa;Enric Martí, president de la federa-ció de barris; Jaume Torras, deMeandre; Núria Cabrera, membrede l'executiva de PIMEC; JaumePont, president de la UBIC; JoaquimVert, de l'Associació de Comer-ciants Sobrerroca, Plaça Major,Sant Mqiuel i Voltants; Rufí Cerdan,de la PAHC i Enric Masana, presi-dent de la delegació Bages-Ber-guedà del Col·legi d’Arquitectes.

4

8 entitats participena la sessió

L’Ajuntament està en negocia-cions amb el govern central per de-limitar àrees de rehabilitació queli permetin acollir-se a ajuts delsplans generals de l'habitatge.

Aquesta és la resposta que es vadonar a la crítica realitzada pel re-presentant de la Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca a la minsatasca realitzada en rehabilitació iper posar a disposició habitatge as-sequible per a les famílies.

Sobre la preocupació dels co-merciants del Barri Antic per l’am-pliació de l’espai sense vehicles i laineficàcia dels aparcaments de la

Reforma i de la Via de Sant Igna-si, el regidor d’Urbanisme va dirque el nou POUM no impedeixque es faci un aparcament sota elMilcentenari.

Els responsables del POUMtambé es van mostrar disposats aser flexibles per facilitar la im-plantació d’activitats al nucli antic,com demanava la Cambra de Co-merç.

Pel que fa a la federació de bar-ris, continua trobant a faltar me-sures per racionalitzar de maneraefectiva la mobilitat externa, iMeandre, la millora de la con-nectivitat amb l’Anella Verda.

REDACCIO | MANRESA

Negociacions per obtenirajuts a l’habitatge

La pregunta sobre si el POUMpot fer alguna cosa per activar l’o-peració congelada de la FàbricaNova, feta per Pimec, va ser res-posta per Bacardit i Mas, que vanexplicar que la planificació ja estàfeta en aquest sector, a banda delnou pla urbanístic, i el problema ésla «inversió de 50 milions d’euros»que requereix, en un moment decrisi econòmica colpidora.

Per la seva part, la delegació Ba-ges-Berguedà del Col·legi d’Ar-quitectes va voler que els ponentsprioritzessin i va demanar a quèdestinarien els diners si l’Ajunta-ment disposés d'un milió d'eurosextra. La resposta va ser queaquests diners s’invertirien a larotonda de la Bonavista, i queamb 15 milions d’euros es podriaresoldre el 40% de les problemàti-ques de mobilitat de la ciutat.

REDACCIÓ | MANRESA

Una inversió pendent de 50milions a la Fàbrica Nova

Little Nursery

C/ Carrasco Formiguera, 12, baixos 1-2 Manresa - Tel. 638 875 029 - 630 454 989

www.littlenursery.cat - [email protected]

NOU PROJECTE EDUCATIU - PREUS ECONÓMICS

DESPERTAR LA CURIOSITAT ENS FA APRENDRE...

DESCOBRIR JUNTS, ENS FA CRÉIXER!!!

Vine a coneixe'ns!!!

PREUS ECONÓMICS

Llar d'infants anglesa.Horaris de 7.45 h a 22.30 h

Necessites un espai perreunions o cursos? Nosaltres en tenim

per hores a bon preu

Forma't amb nosaltres al millor preu:

cursos d'ofimàtica, disseny gràfic, disseny de Webs...

Tel 93 873 06 61Passatge de Ferrocarril, 1-3 08242 Manresawww.aulia.cat

També tramitem la formacióbonificada per empreses.

[email protected] - 24/04/2015 08:16 - 178.23.208.155

Municipis | Redacció | Actualitzat el 24/04/2015 a les 11:01

La Cambra acollirà una jornadatècnica de presentació del POUMDilluns, organitzada conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i laIntercol·legial Tècnica del Bages-Berguedà

La Cambra de Comerç de Manresa acollirà dilluns vinent, a 2/4 de 7 de la tarda, una jornada depresentació del nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), a càrrec del seu director, MauroMas, i del regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa, Ramon Bacardit. L'acte tindrà uncaràcter tècnic ja que és organitzat conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i laIntercol·legial Tècnica del Bages-Berguedà, l'organisme que agrupa col·legis i entitatsprofessionals d'àmbit tècnic.

Es tracta d'una sessió oberta a tothom en què els responsables del POUM explicaran el contingutdel Document d'Aprovació Inicial que va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Manresa el 20 demarç passat. A principis d'abril es va obrir un període d'exposició pública de tres mesos (fins al 7de juliol) durant el qual tothom que ho consideri oportú podrà presentar al·legacions al document.

Pàgina 1 de 1

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/51263/cambra/acollira/jornada/tecnica/presentacio/poum

27/4/2015 ElSetmanari.cat

http://www.elsetmanari.cat/noticies/detail.php?id=23248&nwl= 1/3

| 27 d'abril de 2015 |

Portada Actualitat Manresa Comarques Cultura Esports Cercador web Google

 Manresa   25/04/2015

La Cambra acollirà dilluns una jornada tècnica de presentaciódel POUMÉs organitzada conjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Intercol·legialTècnica del BagesBerguedà.De: Redacció  

La Cambra de Comerç de Manresa acollirà dilluns vinent, a 2/4 de 7 de la tarda, unajornada  de  presentació  del  nou  Pla  d’Ordenació  Urbanística  Municipal  (POUM),  acàrrec del  seu director, Mauro Mas,  i  del  regidor d’Urbanisme  de  l’Ajuntament  deManresa,  Ramon  Bacardit.  L’acte  tindrà  un  caràcter  tècnic  ja  que  és  organitzatconjuntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Intercol·legial Tècnicadel  BagesBerguedà,  l’organisme  que  agrupa  col·legis  i  entitats  professionalsd’àmbit tècnic.

 

Es  tracta  d’una  sessió  oberta  a  tothom  en  què  els  responsables  del  POUMexplicaran el contingut del Document d’Aprovació Inicial que va ser aprovat pel Plede l’Ajuntament de Manresa el 20 de març passat. A principis d’abril es va obrir unperíode d’exposició pública detres mesos (fins al 7 de juliol) durant el qual tothomque ho consideri oportú podrà presentar al·legacions al document.

Imprimir | Enviar per email

Sigues el primer dels teus amics a qui li agrada.M'agrada

 Escriu la teva opinio

Nom:

Opinió:

Escriu el resultat de 3+2 (en xifra):

Enviar opinió

#ENGINYER tècnic amb anglès per #Manresa #Bages #feina infojobs.net/manresa/enginy… #empleo

suriaocupacio @suriaocupacio

Show Summary

Supermercats Dia busca #CARNISSER/A per #Manresa #Bages #feina en Barcelona: infojobs.net/seleccionar/de… #empleo

suriaocupacio @suriaocupacio

Show Summary

Supermercats DIA busca #PEIXATER/A per #Manresa #Bages #feina en Barcelona: infojobs.net/seleccionar/de… #empleo

suriaocupacio @suriaocupacio

6m

8m

9m

Tweets

Compose new Tweet…

L’apunt de la Diputació deBarcelona

Sant Jordi, a les Biblioteques

Llegir més

CaixaBank, escollit millor entitatde banca privada a Espanya el2015 per Euromoney

Llegir més

ertament des de la transició hiha hagut una veneració espe-cial cap a l’autonomia munici-pal, que s’ha mantingut inalte-

rable tots aquests anys. És perfectamentcomprensible, tot i que a vegades condueixa situacions absurdes de diferències de cri-teri en ordenances, o de duplicitats per des-coordinació entre veïns, difícilment justifi-cables. Vist en perspectiva, aquesta autono-mia municipal s’ha portat sovint a l’extrem,sense prioritzar l’òptica supramunicipal

quan calia, fent que la nostra comarca noestigui prou equilibrada en molts aspectes,no visualitzi prou els seus atractius ni tam-poc tingui el pes al país que li correspon-dria. La crisi ha portat alguns ajuntaments acompartir o mancomunar serveis i equipa-ments. Està bé, però no n’hi ha prou.

Al Bages ha faltat un lideratge ferm persuplir aquestes mancances, cada cop es veumés necessari, i per lògica hauria de recau-re en la persona que sigui escollida alcaldede Manresa. Sense pretendre menystenir elpaper del Consell Comarcal, però la realitatés la que és i hem d’atorgar el paper d’aban-derat comarcal a qui pot ser més fàcilmentescoltat per raó del càrrec, independent-ment de qui l’ocupi. Un lideratge així nos’adquireix automàticament sinó treballant-se’l i volent-lo exercir, malgrat que a vega-des hagi d’avantposar l’interès comarcal allocal i al de partit. Per això, de cara les pro-peres eleccions municipals, des de la Cam-bra demanem als candidats de Manresa

que es comprometin a exercir-lo si gua-nyen, i a col·laborar-hi per sobre de tàcti-ques polítiques, si esdevenen oposició.

Amb un bon lideratge podríem fer reali-tat demandes mai ben ateses, plantejant-lesde forma molt més contundent que fins arai amb el suport de tot l’espectre polític i ci-vil. Com ara el desdoblament de la C-55 o,si no és possible, la gratuïtat de la C-16 lliga-da a l’acabament de la B-40. O la posada alcalendari de la via d’ample europeu per amercaderies, la millora de la connectivitatviària o ferroviària amb Barcelona, l’accés ala banda ampla de tots els polígons indus-trials de la comarca, etc.

Parlant de polígons, el consens permetriaresoldre situacions grotesques. Fins aracada municipi ha volgut desenvolupar elsseus polígons, per a tot tipus d’activitat i pergarantir-se ingressos i ocupació sense que-dar enrere respecte els veïns. Però és clar,els termes municipals no són iguals i en al-guns casos ha calgut ocupar zones agrícoles

d’alta productivitat aconseguida a base demolts anys de feina i esforç, i resultant-neparcel·les més aviat petites que no admetenprojectes de certa envergadura, o mal co-municades, amb serveis cars per mancad’economies d’escala, etc. No seria més lò-gic fer-ne una planificació comarcal, com-pensant-se inversions, costos i beneficis, ipromocionant l’oferta conjuntament?

En els importants reptes de futur que te-nim, la visió supramunicipal i el lideratgecomarcal també són imprescindibles. És elcas del projecte ignasià, que podria esclataramb motiu de l’efemèride del 2022 si actu-em estratègicament. En el fons ha de supo-sar el llançament turístic de la comarca, queté molts actius per posar en valor, però sen-se una estratègia més enllà de la que facicada municipi o la suma d’iniciatives priva-des, serà molt poc reeixit. Seria un gran fra-càs si per manca de consens i lideratge nofóssim tampoc capaços de treure partit d’a-quest gran potencial que s’endevina

C

es últimes enquestes, al ma-teix temps que la crisi i la cor-rupció institucional continu-en colpejant Espanya, ara

amb Rato a la inacabable llista de gover-nants caiguts, assenyalen la fi del biparti-disme PPSOE i l’ascens de noves forma-cions polítiques com Podemos i Ciuta-dans. Mentre que el partit neomarxistade Pablo Iglesias, líder autocràtic quecentralitza tot el poder partidista en lesseves mans, suposa una regressió cap a laplanificació centralitzada, el partit d’Al-bert Rivera ofereix una imatge de renova-ció i modernitat.

Ciutadans està escalant a velocitat ver-tiginosa amb la mateixa ambigüitat es-querra/dreta que utilitza Iglesias, peròamb una imatge menys rupturista. Ab-sorbeix el 50% dels vots d’UPyD, el 20%del PP i el 13% del PSOE, i se situa a l’en-torn del 18% del total i amb una forquilla

de 55/60 diputats al Congrés de Diputats.L'estratègia centrista de Rivera obté elsmillors registres entre els que tenen 30 i45 anys i amb estudis superiors. El líderde Ciutadans és també el dirigent políticmés ben valorat d’Espanya. Amb el fitxat-ge de Luis Garicano, prestigiós econo-mista de la London School of Economics,Ciutadans presenta un aggiornamento oposada al dia de l’ideari socialdemòcrata.

Atès que Espanya no ha conegut maiuna tradició liberal basada en la llibertatd’elecció i la responsabilitat individual,tot partit que vulgui arribar a governar hade promoure l’intervencionisme estatal iel paternalisme regulador amb el pretextde protegir l’individu i la societat de totesles amenaces externes. Luis Garicano iManuel Conthe han dissenyat un progra-ma econòmic on la centralització pater-nalista del govern busca minimitzar lesineficiències i els incentius perversos ge-nerats per la regulació estatal.

En l’àmbit de la lluita contra l’atur, undels càncers de la nostra societat, propo-sen un contracte únic amb indemnitza-ció creixent i l’anomenada motxilla aus-tríaca. El treballador acumularia cadames un fons de capitalització que no ser-viria per pagar les pensions ni el subsidid’atur, sinó la indemnització. En aquestcompte d’estalvi individual, el treballadorconeixeria en tot moment el seu total

acumulat, i l’empresari no hauria de fer-se càrrec dels actuals 20 dies de salari perany treballat en els acomiadaments pro-cedents o els 33 dies en els acomiada-ments improcedents. També proposencrèdits fiscals per complementar les ren-des salarials dels treballadors amb sousmés baixos, bonificacions empresarials ala Seguretat Social per incentivar la con-tractació, xecs formatius concedits no a lainstitució formadora sinó al treballador,que elegiria el centre i les matèries de for-mació, i una llei de segona oportunitatque faciliti la renegociació dels passiusals deutors de bona fe.

En el país del «¡Que inventen ellos!», laformació de Rivera mostra una obsessióper la innovació. Espanya no ha destacatmai en aquest camp. El nombre de pa-tents d’origen hispànic és molt reduït i elseu contingut tecnològic tan elevat com,en el seu dia, ho varen ser el pal del chu-pa-chups o de fregar. La innovació en elsmotors econòmics tradicionals, la cons-trucció i el turisme, és pràcticament in-existent. També la petita dimensió de lesempreses dificulta poder aconseguir fi-nançament i diversificar riscos en l’àmbitde recerca i desenvolupament. De fet,l’escassa activitat de R+D+i es localitza enel sistema educatiu superior. I les univer-sitats espanyoles es caracteritzen per es-tar d’esquena al sistema productiu i em-presarial.

El partit d’Albert Rivera promet capgi-rar aquesta situació i es fixa com a objec-tiu arribar al 3% del PIB en innovació, elmateix nivell que Dinamarca o Suècia.Un objectiu possiblement massa ambi-ciós, si es parteix de nivells inferiors al’1,3%. Més enllà dels aspectes quantitati-us, és molt més important considerar els

qualitatius. Dedicar molts recursos pú-blics a la innovació no és cap garantiad’èxit, de la mateixa manera que tenir2.500 km d’alta velocitat ferroviària noens fa un país més pròsper. Més aviatpassa el contrari. Imposar unes determi-nades directrius de recerca des de daltpot significar immobilitzar recursos pú-blics en projectes que no tenen viabilitateconòmica ni social. Moltes de les gransinnovacions a escala mundial dels últimstemps són fruit de l’esforç empresarial idel treball quotidià de milers de treballa-dors en el dia a dia de l’empresa.

Quin és l’origen de les càpsules de cafèo de la venda de productes on-line? Sor-geix de la rivalitat empresarial o de lail·luminació d’algun alt funcionari? De larealitat empresarial o d’algun despatx go-vernamental? El quart país que més in-verteix en R+D+i de la UE és Eslovènia,però el seu creixement acumulat des del2008 és el -8,3%. En canvi, els dos païsosmés rics de la UE, Luxemburg i Irlanda, hiinverteixen només l’1,16% i l’1,58% res-pectivament. La qualitat és molt més im-portant que la quantitat. Per això, en llocd’imposar objectius comuns no compar-tits, el partit d’Albert Rivera hauria de su-primir tot obstacle a la competència iabolir la regulació que distorsiona les de-cisions lliures d'empresaris i famílies. Lasocialdemocràcia dels països nòrdics,com Dinamarca o Suècia, no és una plan-ta que es pugui trasplantar directament icréixer en latituds més meridionals. Hi hacertes varietats que necessiten unes de-terminades condicions ambientals perdesenvolupar-se. A Espanya cal algunacosa més que copiar el model social quefunciona raonablement bé al Nord d’Eu-ropa.

L

«De cara a les properes eleccions municipals, la Cambra demana als candidats de Manresa que es comprometina exercir el lideratge si guanyen, i a col·laborar-hi per sobre de tàctiques polítiques, si esdevenen oposició»

«El partit d’Albert Rivera hauria d’abolir la regulació quedistorsiona les decisions lliures d'empresaris i famílies»

L'ASCENS DE CIUTADANS

doctor en economia i professor dels estudis d’em-presa de la fub -u-manresa

Jordi Franch

REFLEXIONS MUNICIPALS

Regió7 diumenGe, 26 d’abril del 2015 33

ECONOMIA

tribuna universitària

president de la cambrade comerç de manresa

Pere Casals

lletres de canvi

[email protected] - 26/04/2015 19:05 - 37.15.238.106