EL PROFETA Pablo

Gargallo

Documentació general

Títol: Gran profeta. Autor: Pau Gargallo i Catalán (1881 – 1934). Cronologia: 1933. Estil: cubisme. Tècnica: forja. Material: ferro. Formes: escultura exempta. Tipologia: dempeus. Cromatisme: monocroma. Dimensions: 238 cm x 75 cm x 45 cm. Localització actual: n’existeixen diverses reproduccions (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Museu Gargallo; Saragossa, etc.).

Context històric

Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es proclamava a Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va dipositar grans esperances. Però l’alçament d’una part de l’exèrcit sota les ordres del general Francisco Franco, en contra del govern legalment constituït, va desembocar en una cruel guerra civil. Durant la Segona República es visqué una etapa de reformes (1931-1933), gràcies al govern dels partits d’esquerra. Va seguir un període (1933-1935, Bienni Negre) en què el govern de la dreta va anul·lar les reformes anteriors. En una tercera etapa retornà l’esquerra, però el procés reformista es va veure frenat mentre s’avançava cap a una revolució.

Context històric

La República fou rebuda amb molta il·lusió pel poble. S’esperaven reformes importants que milloressin la situació dels pagesos, els obrers i la petita burgesia, i que modernitzessin el país a fi de superar l’endarreriment respecte dels països europeus més avançats en àmbits com l’ensenyament, la investigació científica, la democràcia... Les tímides reformes de l’esquerra provocaren una doble reacció: d’una banda, la dreta (exèrcit, terratinents, Església) es va sentir amenaçada, i, de l’altra, els sindicats obrers i pagesos les van considerar escasses. La conseqüència va ser la polarització de la societat espanyola en dos bàndols irreconciliables. El 8 de juliol de 1936, els militars van fer un pronunciamiento, que fou l’inici d’una guerra civil, i que permeté que s’establís la dictadura del general Franco.

ANÀLISI FORMAL composició

Malgrat que es troba lleugerament inclinat cap endavant, el Profeta s’articula al voltant d’un eix vertical tot aconseguint un equilibri perfecte. Aquest eix s’inicia al cap i continua per la columna vertebral i la cama esquerra. Els peus, de grans dimensions, com les mans, estan fermament arrelats a terra. La gestualitat reforça el missatge que intenta transmetre. En aquest sentit, la cara esdevé l’element més dotat d’expressivitat. El material emprat, el ferro, permet combinar el tub, la làmina plana i el buit, que es converteix, en bona part, en el protagonista de l’escultura.

composició

Les formes còncaves i convexes se succeeixen. La llum crea reflexos en les primeres i es refugia en les segones, d’acord amb la incidència del focus. En omplir els espais buits, ajuda a crear volums en negatiu.

El buit, que Gargallo anomenava «la transparència de la massa», esdevé més expressiu que els volums tradicionals.

La combinació dels elements materials amb els buits és el que dóna profunditat a l’obra, mentre les arestes la doten de força expressiva. Les línies i els plans condueixen la mirada de l’espectador al cap i, des d’aquest, a la boca, que, tant en la visió frontal com en les laterals, és el punt culminant d’expressivitat de la figura (el buit de la boca reflecteix el crit d’exhortació del profeta).

ANÀLISI FORMAL ESTIL

Les formes que s’aprecien en el Gran profeta permeten parlar d’escultura cubista, malgrat que l’obra també respon a plantejaments de l’expressionisme. La introducció del buit, en l’obra de Gargallo, va lligada a la introducció del ferro com a material escultòric. Això suposà una autèntica revolució en l’escultura del segle xx, com també l’exploració, per part dels artistes de l’època, de les possibilitats geomètriques que oferien les planxes de ferro. Fins a Rodin, l’escultura era volum, però amb Gargallo es posa de manifest una altra manera d’entendre la corporeïtat. El descobriment del buit fou el resultat de l’intercanvi de coneixements entre tres grans creadors, que es van conèixer a Barcelona i es van retrobar a París: Gargallo, Picasso i Juli Gonzàlez.

estil A Barcelona, Gargallo va freqüentar la tertúlia d’Els Quatre Gats, on es reunien els artistes que van acabar definint l’avantguarda de la Península. Al final dels anys vint, va abandonar les connotacions modernistes i va adoptar un llenguatge definit pels trets següents: ¥  substitució dels materials convencionals pel ferro; ¥  dramatisme expressiu; ¥  esquematisme; ¥  introducció del buit com a element plàstic; ¥  successió de formes còncaves i convexes; ¥  importància de la llum; ¥  introducció de variacions angulars; ¥  virtuosisme tècnic.

estil

Archipenko Brancusi Modigliani

L’obra de Gargallo rebé influències d ’Archipenko, Brancusi i Modigliani. En aquest sentit, també cal esmentar el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó, de Picasso, paradigma del cubisme, i del realisme expressionista espanyol. D’altra banda, com a gran innovador de l’escultura contemporània, Gargallo va influir en artistes posteriors.

INTERPRETACIÓ Contingut i significació El Profeta, que també rep el nom de Sant Joan Baptista, és l’obra que resumeix la producció de Pau Gargallo. L’escultor treballava aquest tema des de l’any 1904. La figura resultant és un home, d’imatge poderosa, que exhorta amb vehemència la multitud a seguir-lo, tant físicament com ideològicament. Es troba ben afermat a terra, circumstància que reforça allò que vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un gest contundent que acompanya el discurs: és l’actitud de l’orador. Amb l’esquerra subjecta un bastó, instrument del profeta de Judea. Es cobreix amb una esquemàtica pell. Gargallo va dir d’aquesta obra que era la seva «tranquil·litat estètica». I la seva vídua explicava que, quan l’escultor va concebre el Profeta, tenia en el pensament les aspres i desèrtiques terres aragoneses.

INTERPRETACIÓ Funció

El Profeta té com a destí el museu, la galeria d’art o els espais públics, de manera que embelleix i la ciutat moderna, que avança amb l’estètica dels temps.

Extret de : CROSAS,J. Història de l’Art. Batxillerat Castellnou Edicions, 2010