EL PINTOR DE PETXINES UNA NIT, EL MAR ES VA ESVERAR MOLT, EL CEL ES VA TAPAR I VAN COMENÇAR A CAURE LLAMPS I TRONS. ENMIG D’AQUELLA TEMPESTA, LA BARCA D’UN POBRE MARINER, QUE NO PODIA CONTOLAR EL RUMB, ANAVA D’UN CANTÓ A L’ALTRE SENSE PARAR. A EN ROBERT, EL VA ENVAIR UN FRED TERRIBLE MENTRE LES ONADES EL BUFETEJAVEN. DE SOBTE, PERÒ, VA APARÈIXER UNA BALENA GRANDIOSA QUE, D’UN COP DE CUA, EL VA FER ANAR A PARAR A TERRA FERMA. SENSE SABER ON ES TROBAVA, EN ROBERT VA VEURE EL FAR QUE HI HAVIA A L’ILLA. SEMBLAVA ABANDONAT. UN COP REFET DEL SEU NAUFRAGI, VA DECIDIR D’ENTRAR-HI.

A LA PANXA DEL FAR TOT ERA FOSCOR. PER SORT, VA TROBAR UN LLUM D’OLI A L’ENTRADA I, AIXÍ QUE EL VA PODER ENCENDRE, VA COMENÇAR A PUJAR LA LLARGA I ESTRETA ESCALA DE CARGOL. CANSAT I QUASI SENSE ALÈ, EN ROBERT VA ARRIBAR AL CAPDAMUNT. ES VA ADONAR QUE EL LLUM DEL FAR JA NO CREMAVA. PERÒ, DESPRÉS DE BUSCAR I REMENAR MOLTA ESTONA, ES VA TROBAR A LES MANS UNA BOMBETA DE RECANVI NOVA DE TRINCA. QUIN ENSURT VA TENIR LA GABINA ANTONIETA QUAN LA VA VEURE BRILLAR…! AL CAP D’UNS QUANTS DIES, L’ANTONIETA I EN ROBERT, EL NOU HABITANT DEL FAR, JA ANAVEN A PESCAR JUNTS. EL MAR ERA SEMPRE EL CENTE DE TOTS ELS SEUS JOCS… UNA VEGADA, POTSER PERQUÈ VAN POSAR A L’HAM UN TROSSET D FORMATGE, VAN PESCAR UNS BONS SABATOTS…!

PERÒ, UN ALTRE DIA, EN ROBERT VA TROBAR UN VESTIT DE BUSSEJADOR I, SENSE PENSAR-HO GENS NI MICA, VA VOLER ANAR A CONÈIXER EL FONS DEL MAR… EN ROBERT ESTAVA FASCINAT D’HAVER DESCOBERT LA VIDA QUE S’AMAGA AL FONS MARÍ. LI HAURIA AGRADAT TANT QUE L’ANTONIETA EL POGUÉS VEURE… COM S’HO FARIA PERQUÈ ELLA SE’L POGUÉS IMAGINAR? DESPRÉS DE DONAR-HI MOLTES VOLTES, VA TROBAR LA SOLUCIÓ: PINTARIA EL FAR AMB TOTS ELS COLORS DEL MAR. AMB LA PINTURA QUE LI VA SOBRAR, EN ROBERT, PLE D’ENTUSIASME, ENCARA VA VOLER PINTAR TOTES I CADASCUNA DE LES PETXINES QUE VIVIEN A LA PLATJA. A L’ILLA, TAMBÉ HI VA ARRIBAR L’HIVERN. VA SER LLAVORS QUAN EL MARINER ES VA RECORDAR DE LA BALENA QUE L’HAVIA SALVAT I L’HAVIA CONDUÏT FINS AL FAR.

EN ROBERT VA AGAFAR LLANA I AGULLES DE FER MITJA, I VA COMENÇAR A FER UNA BUFANDA MOLT I MOLT LLARGA. ES VA PASSAR LES TARDES D’HIVERN FENT MITJA, AL COSTAT DE L’ANTONIETA I ASSEGUT AL BALANCÍ. EL DIA QUE LA BUFANDA VA SER PROU LLARGA, VA CRIDAR LA BALENA AMB UNA CANÇÓ QUE NOMÉS ELL CONEIXIA. ELLA ES VA APROPAR, TAN GROSSA I SUAU COM ERA, I EN ROBERT LI VA EMBOLICAR LA BUFANDA PER TOT EL COS. LA BALENA, TOTA CONTENTA, VA GIRAR CUA I VA NEDAR MAR ENDINS MÉS ABRIGADA QUE MAI. QUAN VA SER UN TROS LLUNY, ES VA GIRAR CAP AL FAR I VA FER UN GEST PER DONAR LES GRÀCIES AL MARINER TOT DIENT-LI:

- FINS BEN AVIAT!