Piti, el petit Piti, el petit ximpanzéximpanzé

Hi havia una vegada una família de ximpanzés que vivia a la selva. La seva vida era molt tranquil.la i divertida : saltaven de branca en branca menjant fruits , fulles o caçant insectes .

El pare Xuc

La mare Xita

El petit, en Piti

La mare Xita , estava molt pendent del seu fillet: l’acaronava, l’ensenyava a menjar els fruits que trobaven ...

Res no semblava que pugués alterar aquesta pacífica vida

Un bon dia,un soroll de passes estranyes alertaren els nostres amics.

Anem, ràpid !!Amaguem-nos !!

Compte ! És l’home blanc !

Què passa ?

Vigileu bé , que per aquí

n’hi ha molts !

Eren caçadors de ximpanzès.Buscaven exemplars joves per a un circ molt important.

Un homes,vestits d’una manera molt estranya , anaven avançant a poc a poc per la selva.

Allà,allà n’hi ha un !!

Un soroll estrany va retrunyir i...

Un dard amb anestèsia es va clavar al cos d’en Piti que va quedar immòbil i totalment adormit.

En Piti es va despertar en un lloc totalment desconegut per a ell. Uns barrots li impedien sortir i no hi havia cap rastre de la seva família.

De tant en tant li portaven una safata amb verdures i fruites ...Primer ni les tastava però més endavant va començar a provar-les.

Cada dia el treien de la gàbia. Una noia el feia donar voltes i més voltes en una pista que mai s’acabava.

Si feia tot el que ella manava , li donava un plàtan però a vegades i sense saber per què, rebia un cop sec d’un fuet llarg . Això sí que feia mal !!

I,a força de patacades,en Piti va aprendre a fer el que li manaven ...fins i tot jugava a golf !!

El dia que més li agradava era el dia en que hi havia molta gent que l’aplaudia , els nens reien i li deien paraules amables ... Acabada la funció, la seva mestressa li donava molts plàtans !!

Quan tornava estar tancat a la gàbia,estava molt trist: enyorava la selva,l’olor de la seva mare, l’olor dels arbres...

Va anar passant el temps i cada dia es trobava més cansat i avorrit.Ja no li agradava sentir les rialles ni els aplaudiments del públic.No volia fer més aquells exercicis estúpids.

Un bon dia al matí, el van posar dins un camió i se’l van endur.

És ben estrany! Només m’han posat a mi

dins el camió?

I els

elefants?

I els tigres ?

Al cap d’una bona estona,el camió es va aturar.Els dos homes van obrir la porta i van empényer el pobre Piti cap a fora .

Au,vinga, veste’n! Al circ ja no ens serveixes per res.

Una boca menys per alimentar !!

Van tornar a pujar al camió i van fugir ben de pressa.

En Piti no sabia cap on anar.Es va endinsar en el bosc que hi havia al seu davant.Estava desorientat.

Donava voltes i més voltes i no trobava res per menjar.

Estava acostumat a la safata que li portaven cada dia a la gàbia... Al cap d’uns quants dies de rondar pel bosc es va arraulir al peu d’un arbre , mig mort de gana i de set.

Tant de bo pugués tornar al circ!Allà al menys menjava!

Va ser llavors , quan uns boletaires s’hi van acostar, una mica atemorits, al veure aquell gros animal.

Ostres!! , què veig ??? És un ximpanzé !!

Ai, quina por!!No t’hi

acostis,Pep !!

Els boletaires el van carregar com van poder a la seva furgoneta i el van portar a la Fundació que hi havia prop del poble. Allà s’ocuparien molt bé d’ell.

I...tal dit,tal fet:

Els cuidadors li van fer les primeres cures,el van alimentar i netejar.

Al cap d’uns dies ja s’havia recuperat del tot i el van posar amb d’altres ximpanzés.Va fer amics i va recuperar l’alegria.

Gràcies a les investigacions de la Fundació , al cap d’uns mesos , van poder retornar en Piti al seu lloc de procedència ...

Pare, mare,he tornat !!Sóc lliure !!

Juanito Bongo Charly Marco

Nico Pancho Sara Toni

Toto Romie Waty Víctor