El NadalEl pas del temps, amb el seu cicle d'estacions, imposa i determina un ritme a la natura, la vida i les activitats de l'home. Quan el nostre calendari assenyala el 25 de desembre*, dia en què tradicionalment comença l'hivern, conegut com el de la nit més llarga de l'any, astronòmicament anomenat Solstici d'hivern, el cicle de les estacions recomença de nou, i altre cop, de mica en mica els dies s'allarguen: "Per Nadal un pas de pardal", "Per Sant Esteve un pas de llebre", "Per ninou un pas de bou". En aquest període de l'any els camps i els sembrats són en estat de letàrgia i la natura sembla adormida

En les antigues societats agràries, en aquest temps, quan els rebosts i els graners eren plens i els homes es recollien ala llar per a passar l'hivernada, l'arribada del Solstici representava la promesa de retorn del bon temps i l'auguri d'una nova collita. No és estrany, doncs, que aquest esdeveniment omplís de joia la col.lectivitat i que aquesta es festegés reten culte a l'astre que possibilitava la continuïtat del Cilcle Vital.

A mesura que la societat evolucionava i es feia més complexa i gerarquitzada, molts dels atributs de l'astre que menava el pas del temps i el ritme de les estacions foren transferits a figures polítiques i religioses. Així, la figura del Sol com a símbol de poder i d'immortalitat ornava la cuirassa d'Alexandre el Gran i, a la Roma imperial, el dia del Solstici d'hivern fou celebrat i dedicat a la figura de l'emperador: "Natalis Invicti" (Naixement de l'Invicte). Després, l'Església Cristiana, el segle IV, acomodarà a aquest dia la commemoració del naixement de Jesús: Llum del Món i nova promesa de salvació i de resurrecció.

Si l'església va fer coincidir la commemoració del Naixement de Jesús amb les antigues festes romanes del Sol Nou, vol dir que aquestes festes lligades al Solstici d'hivern tenien un arrelament tan profund que era preferible d'assumir aquest sentit de comunió amb l'element còsmic que intentar d'esborrar-lo. Per tant ens trobem que en molts del ritus, que ens semblen específics o propis d'una comunitat concreta, batega encara un panteisme ancestral comú a molts altres pobles.

Les festes que ens han arribat són un seguit de costums que s'ha anat elaborant i enriquint segons les influències culturals i les necessitats col.lectives de cada moment històric, entorn d'aquest atàvic tema central.

Les lluminàries dels carrers, el tió, el pessebre, les felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, etc., són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que ha generat la creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això que ens sembla que està desapareixent, advertim que ens ha donat una munió de plaers col.lectius i gratificacions creatives, a les quals no veiem la conveniència de renunciar a canvi d'aquest únic sentit de l'oci que només convida a la fugida de la llar i de la ciutat, i a la complaença

els símbols

Són molts els símbols i altres elements de les festes antigues que han sobreviscut fins el Nadal d'avui. Amb la voluntat d'ajudar-vos a reconeixer-los, o descubrir-los, tant en el recorregut d'aquesta mostra com en el vostre record personal, he triat els que, segons el meu parer, podrien ser bàsics.

el sol, el foc de nadal

Un altre costum molt vivificant del nostre ritual nadalenc fou l'encesa de fogueres a la plaça de molts pobles, després del sopar de la nit de Nadal...A La Jonquera, Sant Llorenç de la Muga i Agullana, al punt de la mitja nit encenien una gran foguera a la plaça, i tots els homes tenien dret a tirar-hi l'objecte agrícola que més els plaïa: un carro, una arada, etc.A Viladrau l'encenia el jovent amb la llenya robada per les cases. Cantaven i feien gatzara fins a les dotze i llavors trucaven a les portes dient: "Ja és nat!" Així mateix, antany, hom encenia una gran foguera ritual al cim del Tagamanent, que es feia visible des de tot el Vallés.

El gall és un emblema del sol. El seu cant anuncia la sortida del astre. Dalt de les teulades i dels campanars, en els penells, el gall vigila els quatre cantons de la casa. Amb aquesta simbologia ha arribat fins a nosaltres la missa del gall.

Les fogueres volen representar simbòlicament el Sol. El culte a la llum ha arribat fins a nosaltres en les il.luminacions artístiques

la tradició del foc de la llar

Conté dos elements: el foc com a representació del sol, i l'arbre, com a representació de les forces vegetatives del bosc.Aquesta tradició ha arribat fins a nosaltres en el costum del Tió de Nadal

l'arbre

L'arbre simbolitza el poder renovador de la natura, evocador de la perennitat i per tant de la tradició.També és símbol de la vida. Hom li atribueix capacitat de posar en contacte les forces de la terra amb les del cel.

el tió de nadal, arbre

El tió de Nadal, soca adormida com la natura en aquest temps d'hivern i que cal despertar picant ben fort "caga tió, caga turró...", és una probable rondalla que hauria arribat fins els nostres dies com un dels ritus de l'antiquíssim culte a l'arbre.

Aquesta veneració, però, l'hem de contemplar en la seva doble vessant: d'una part trobem l'arbre exemplificat en el ritu de propiciació i fertilització cíclica, com ara ho són les festes de l'arbre de maig. D'altra banda, la trobem en la

veneració al tió perenne, perpetuació del foc de la llar, tingut en altres èpoques com un veritable geni benefactor de la casa.

El ritu del tió de Nadal, el veiem, doncs, com una continuïtat d'aquesta darrera forma de culte a la llar que demana: "Per Nadal cada ovella al seu corral."

les il·luminacions artístiques

El culte a la llum durant aquests dies del cicle nadalenc és molt extens i divers. Les grans il.luminacions , tant de carrers com d'establiments, les llumetes o espelmes amb què hom decora l'arbre, el pessebre o diversos racons de la casa poden ser romanalles del costum d'encendre fogueres per Nadal.

I ho és també, inconfusiblement, el costum d'anar a la missa del Gall i a rebre els Reis amb fanalets i torxes encesos.

la bona sort

L'any solar comença; cal creure que serà un any venturós, un any propici "Any comencem; la fi vegem!", cal augurar un bon any nou. Aquests dies, doncs, són una cita obligada per desitjar la bona "sort".

les herbes de nadal

La plasmació més antiga d'aquest desig deuen ser, segurament, les herbes que porten la bona sort. El vesc, el galceram, el boix grèvol i l'arç groc amb que es guarneixen les cases aquests dies, o que s'ofereixen en senyal de bon auguri, són vegetals que fruiten a l'hivern; potser és aquesta una raó per emparentar-los amb aquest desig de bon auguri.

les estrenes

A més a més s'hi deurien incorporar altres símbols de bona estrugança, com ara la ferradura, i seguint els símbols, el mateix desig fet paraula, fet poesia: les dècimes, les felicitacions, les nadales modernes...Encara més símbols: les estrenes en forma de panera, mesada doble o simple lot de Nadal.

la rifa de nadal

El costum de la loteria, de les rifes, encara que s'estengui tot el llarg de l'any, és durant aquesta temporada que entra dins la tradició comunitària. És interessant de constatar com gairebé totes les rifes del cicle nadalenc tenen una intencionalitat benèfica, i és amb motiu, o excusa, d'aquest esperit que arriben a adquirir més popularitat, pel damunt de les de la resta de l'any. Altrament, hom es deu veure més en cor de temptar la seva bona estrella durant aquests dies, amarats de màgia benefactora, que no pas en altres dies de l'any menys propicis

el quinto o loteria vella

Durant les llargues vetlles de les nits d'hivern, i sobretot els dies de Nadal, hom es distreia amb el joc del Quinto.El joc del Quinto (actual bingo) neix de les mans de Lluís IV, rei de França, per tal de crear recursos per a l'Estat. Aquest fou ideat per dos aventurers italians i consistia en una combinació matemàtica dels números compresos entre l'1 i el 90. D'aquests 90 números se'n treien cinc i els jugadors podien jugar d'avantmà per un, per diversos, o per tots cinc alhora.Carles III adoptà aquesta loteria com a model oficial de l'Estat el 1763.

loteria moderna

El 13 de novembre de1811, les Corts de Cadis implantaren el modern sistema de loteria de bitllets numerats correlativament des de l'u al darrer de la sèrie. Això es feu així perquè va descobrir-se que amb l'antic sistema, jugant a senzills un determinat nombre de vegades en cada sorteig, es podien reunir tantes probabilitats d'encertar que el guany, encara que fos modest, era assegurat. Aquest sistema implantat per les Corts de Cadis, amb lleugeres variacions, és el que es segueix usant avui en dia encara.

els pastorets i el pessebre

Els pastorets i els pessebres dels nostres dies tenen la virtut d'introduir-nos en el món quasi màgic dels pastor. Totes les festes de Nadal estan amarades d'ambient pastoríbol; el pastor és un solitari, en el seu món s'abasta sol. El pastor esdevé bo i un símbol que, pel fet del seu conviure diari amb la natura, ens evoca el record de l'Arcàdia Feliç. El pastor és, també, l'encarnació dels humils en l'evangeli de Crist, i això el fa ser un personatge important en totes les cel.lebracions del Nadal. Per això, en aquesta època de l'any en que l'home de la muntanya descendia a la terra baixa, ell era l'encarregat d'oficiar la part profana a la missa del Gall. Baixava amb el seu cabridet guarnit, amb les músiques, danses i facècies, per tal de complir amb aquesta funció que el transformava en una representació viva de la mítica felicitat terrena.

el pessebre i les figuretes

El pessebre, representació plàstica del misteri de Nadal, que en principi tan sols es realitzava a les parròquies i convents, seguint l'exemple de sant francesc d'Assís que bastí un pessebre vivent la nit de Nadal de l'any 1223, de mica en mica s'anà introduint a les cases particulars.

Foren les llars aristocràtiques del segle XVIII les primeres a construir grans pessebres monumentals, que visitava nombrós públic. Després el costum

s'estengué al poble i la seva gran popularització fa que avui dia encara sigui un dels elements més vius del nostre art popular.

La bugadera, el rabadà, la dona de les tites, els Reis i altres personatges, així com l'aviram, les cases de suro i els rius de paper argentat, posat damunt d'uns bocinets de molsa i suro, ens portaran a un racó del menjador la il.lusió d'un mon feliç i un troç de natura a casa.

els figuraires

Els qui fan possible que cada Nadal, d'ençà 1876 (any en què es té notícia de la primera fira de pessebres), tornin a apareixer els personatges que habiten els nostres pessebres són aquests humils artesans que han fet un taller de la seva llar.

El paper, el suro, la fusta, el plom, el fang, el guix, el teixit, el cartró, qualsevol material ha estat bo per animar i recrear els humils pastors i tota la corrua de gent de poble que va a ofrenar.

Aquesta laboriosa dedicació artesana que requereix tan gran inversió de temps es continua fent, en la majoria dels casos, per amor a l'ofici familiar i a la tradició, i si no la sabem valorar a temps corre el perill de desapareixer, a causa de la competència que suposen les figuretes de plàstic manufacturades en sèrie.

els dolços de nadal: les neules i torrons

Els torrons i les neules són dolços que avui no falten mai, en cap casa, per a completar el gran àpat del dia de Nadal.

Les fruites seques del temps, ametlles i avellanes torrades, sucre i mel constitueixen els productes bàsics amb els quals es fan els torrons. Partint d'aquests elements s'han fet totes les variacions que coneixem: massapà, xixona, alacant, agramunt, etc.

Les neules són fetes amb farina sence llevat, sucre i mel. Aquests dolços, tot i que es coneixen des de fa molt temps (hi ha referències del segle XIII), no tenen un origen clar. Una llegenda catalana conta que de resultes d'una terrible pesta que assolà la ciutat de Barcrlona, es féu la prometença d'aixecar un temple quan aquesta s'acabés. Com a recordatori d'aquest esdeveniment, el Gremi d'adroguers i Confiters organitzà un concurs. El guanyador fou un pastisser que, amb una neula i un bloc d'avellanes i ametlles barrejades amb mel, simbolitzà el pergamí i la primera pedra, commemorant així l'inici de la construcció de l'esmentat temple.

les neules com a elements decoratius a les esglésies

Les neules fetes a la manera de pa d'àngel (sense llevat ni aigua) s'utilitzaven per a guarnir l'església, i es penjaven, ja sigui planes o enrotllades, als arcs i a les columnes. Sembla ser que representaven el glaç i la neu que hi havia al

Portal de Betlem, i en moltes esglésies, a la Missa del Gall, les deixaven caure com si fossin flocs de neu o eren repartides entre els fidels enmig de gran gatzara.

Advent

L'Advent és un periode de temps de quatre setmanes, des del diumenge posterior al 26 de novembre i fins al 24 de desembre. Instituit per l'apòstol Sant Pere per tal de preparar la vinguda de Jesús al món, es tracta d'un periode d'especial trascendència per als cristians que durant aquests quests dies realitzen dejunis i pregàries mentre esperen, amb expectació, esperança i il·lusió , la celebració del Naixement de Jesucrist: el Nadal.

 

L’advent és el temps que precedeix la festa de Nadal –i les vacances escolars, tan esperades després de tres mesos d’estudiar de valent (suposem-ho!). Mentre s’espera, doncs, l’arribada d’aquests dies tan desitjats, una bona idea és fer un calendari d’advent, amb una sorpresa per a cada dia d’aquest període pre-nadalenc. Us proposem de fer-ne un amb capses de llumins. És molt senzill de fer i, d’altra banda, pot durar molts anys.

Material· 1 tros de cartó· 1 cartolina blava· 24 capses de llumins buides· pintures a l’aigua

Primer es pinten les capses de color blanc. Després, es pinten per separat els costats de la capsa

(el de l’interior i el de l’exterior) i es fa el marc de les finestres.

– Es pinten els detalls interiors de les finestres. S’enganxen les capses de manera que es puguin obrir

sense dificultat.

Omplir les capsetes és feina dels pares. Els donarem unes quantes idees, perquè us puguin sorprendre (agradablement, s’entén). Si hi ha alguna cosa que no hi càpiga (un disc amb

música de Nadal, una figura nova per al pessebre, un ornament, una barra de torrons o una capsa de neules...), hi poden deixar un missatge que indiqui a quin lloc de la casa l’han amagat. Això pot originar unes bones estones de diversió familiar.

Festes de Sant Nicolau

 

Les festes de Sant Nicolau es celebren pels volts del 6 de desembre en honor a aquest Sant, conegut també com a Nicolau de Mira o Nicolau de Bari. Aquest personatge vell i amb una llarga barba blanca és molt venerat als països de centre Europa i és a l'origen del Pare Noël. A Catalunya Sant Nicolau és considerat el patró dels infants i els xics de les escoles.

  Festa del BisbetóMonestir de MontserratPels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l’escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts que exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.

  Festa de Sant MicolauCabassers (el Priorat)Els infants de la vila de Cabassers (el Priorat) celebren la festa de Sant Nicolau armats amb un sabre de fusta, cistells de vímet i cantant cançons tradicionals pels carrers del poble. Després, amb els dolços i fruits secs que arrepleguen fan una gran berenada.

Els Micolaus a Gavà (Baix Llobregat) - per Sant Nicolau era costum que els nens es disfressessin de bisbe i anessin per les cases recaptant dolços i caramels, a canvi de cantar una cançó, que començava: “Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa em queia, la caputxa em cau, per Sant Nicolau,si us plau”. Aquesta festa s’anomenava “Els Micolaus”, degeneració de la paraula “Nicolaus”.Festa major d'Hivern de Sant Nicolau a Malgrat de Mar (Maresme) - Repicada de campanes; alguns anys, cercavila amb disfresses, cap-grossos i banda de trompetes; Fira de la Unió de Pagesos (iniciada el 1980), amb parades de productes del camp, vins i herbolaris; concert i concurs de colles sardanistes improvisades (des de 1937). Uns quants dies abans, Nit de l'Esport Malgratenc (des de 1981), amb elecció de l'esportista de l'any. "Cross" popular (des de 1982), concurs de fotografia (des de 1982) i teatre. Dura 4 dies.Festa del Gall Gallet a Benassal (Alt Maestrat) - festa grossa per als escolars benassalencs que aquell dia repleguen diners d'entre els companys i van de casa en casa amb uns llargs pals dels que pengen galls de paper.Festa de Sant Nicolau a Àger (Noguera) - els infants de l'escola, després de la missa, van pels carrers amb espases de fusta cantant unes cançons i portant la imatge del sant i unes paneres per recollir el que la gent els va donant (fruita i diners); després fan un dinar a l'escola. Antigament havien matat un gall a la plaça, però actualment només és simbòlicament un gall de paper.Festa dels Nicolaus a Vilobí del Penedès (Alt Penedès) - els nens i nenes de Vilobí encara mantenen les tradicions dels Nicolaus, 6 de desembre, i de les Llúcies el 13 de desembre, recorrent el terme cantant casa per casa.Festa dels Nicolaus a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) - colles d'infants surten a cantar. Organitzada i mantinguda per les escoles. Altres festes de Sant Nicolau També hi ha referències de la celebració de Sant Nicolau a Canyelles (Garraf), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Castellvell del Camp ( Baix Camp), Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), a la Pobla de Claramunt (Anoia) on els nens - els "nicolaus" - van cantant pels carrers: "Nicolau Sant Pere, / Nicolau sant Pau, / que veniu de Roma, / que porteu corona... i recollint fruits i diners.

Dia de la Puríssima

El dia 8 de desembre és el dia de la Puríssima, en què l'Església festeja el dogma de la Immaculada Concepció de Maria. Aquells municipis que la tenen per patrona celebren aquest dia la seva festa major. També són nombroses les fires que es celebren per aquestes dates.

 Festa majorCambrils (el Baix Camp)La festa major que la vila de Cambrils celebra durant la primera quinzena de desembre en honor a la seva patrona, la Immaculada Concepció, culmina amb l’escenificació i el record d’un dels moments més terribles de la seva història: el setge sofert a mans de les tropes castellanes l’any 1640.

Festa Major de Cambrils (Baix Camp) - els cambrilencs homenatgen la seva patrona amb diversos dies de festa. Amb missa major, processó amb la imatge de la Puríssima, cercavila amb gegants, cap-grossos i banda de cornetes i tambors, Ball de Bastons, esports, exhibició de castellers i concursos de fotografia, pintura i assaig.Festa de les Xiques a El Molar (Priorat) - la diada de La Puríssima (o cap de setmana més proper) es celebra, des de l'any 1992, l'antiga festa de les xiques. Les nenes i els nens del poble amb la indumentària pròpia dels vestuari del segle XiX els que van casa per casa venent les tradicionals coques. A la tarda, la festa continua amb el Ball de Jotes. Festa de la Puríssima a Forada i Buscatell (Eivissa) - els habitants d'aquestes véndes celebren les festes de la Immaculada Concepció, patrona de la petita capella de Forada, fundada l'any 1967. Activitats per als avis i infants amb jocs de cartes, la diada de tir

amb bassetja, la torrada amb barsa, etc El dia de la Puríssima, hi ha xocolatada popular, futbol, jocs i cucanyes infantils i per la tarda missa i ball pagès.Festa de la Puríssima Concepció de Maria a Manresa (Bages) - celebració instituïda pel capítol de la Seu el 1651 i organitzada per la Confraria dels Favets. Passada tradicional de la bandera de la Puríssima pels carrers de la ciutat amb acompanyament dels administradors i de la banda de cornetes i tambors de Súria. El 1983 s'hi incorporaren els gegants i els grallers de la ciutat.Festa de la Puríssima a Vilafant (Alt Empordà) Festa major de la Puríssima a Guardiola de Berguedà Festa i Fira de la Puríssima a Camprodon (Ripollès) - amb ball i elecció de la Pubilla de la Vall de Camprodon. Antigament, fira de bestiar, en record de la qual se sol organitzar una exposició de material agrícola.Fira de Mostres d'Amposta (Montsià) - fira ramadera i de maquinaria agrícola amb gran tradició que rep una mitjana anual d'unes 60.000 persones. Durant aquesta fira es fan xerrades sobre temes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia, exhibicions de doma vaquera i trial, concurs de paella i tasts populars de productes de la zona, entre d’altres activitats. Fira de la Puríssima de Sant Boi (Baix Llobregat) - mostra de productes agrícoles i industrials i automòbils. Iniciada cap a 1947 amb precedents l'any 1931 o el 1933, la multitud d'actes programats la converteixen gairebé en una festa major. Cercavila amb gegants i cap-grossos, "cross" de la Puríssima (des de 1981) i concursos de pintura ràpida (des de 1971) i de fotografia (des de 1978). Hi ha un dia dedicat a Andalusia i a Extremadura. A les pastisseries es poden comprar els "fadrins de Sant Boi", dolç típic creat el 1965, a base de poma i fruita. Els visitants són obsequiats amb un enciam.Mercat de Nadal a Olot (Garrotxa) - fira on s’exposen productes nadalencs, pessebrisme, artesania i gastronomia. També es faran visites guiades per la zona volcànica, concursos i balls.Fira de la Puríssima a Gironella (Berguedà) - fira que inclou la Festa del Blat de Moro Escairat. Amb esmorzar de germanor per als presents amb botifarres i tastet, engegada de globus per la mainada, mostra d'artesania i trobada de gegants i grallers..

Fira de Santa Llúcia

 

Les "Fires de Santa Llúcia", també anomenades "Mercats" o "Fires de Nadal" posen a la venda tota l'ornamentació casolana de les festes nadalenques. S'hi pot trobar el material adient per a confeccionar els pessebres tradicionals - molsa, sorra, la cova del naixement i tot l’estol de figuretes de fang o altres materials que omplen de vida el pessebre: animalons de granja, pastors, Sant Josep, Maria, l’infant Jesús, caganers, etc-. També s’hi poden trobar avets, tions, llums i espelmes, rams

d’eucaliptus i branques de boix grèvol, vesc, galzeran, boix grèvol i l'arç groc; i també complements artesanals de tot tipus que poden funcionar bé com a regal i els productes propis de la localitat on es celebra la fira. En molts casos, aquestes fires són el marc incomparable en el que es celebren tot tipus d’activitats relacionades, com tallers de fanalets de reis, cagations populars, recollides de cartes pels reis, i espectacles d’animació per a la mainada.

  Fira de Santa LlúciaBarcelona (el Barcelonès)Malgrat que a la ciutat de Barcelona hi ha diferents Fires de Nadal on els barcelonins poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.

Fira de Santa Llúcia a Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) - una festa ja molt arrelada a les terres garrotxines, amb Fira Mercat de productes tradicionals i artesans, una pedalada popular, exposicions, audicions de sardanes, botifarrada popular, etcFira de Santa Llúcia a Prats de Lluçanès (Osona) - fira dedicada a mostrar i a vendre tots els productes més tradicionals de les Festes Nadalenques: arbres, elements del pessebre, guarniments, etc Fira de Santa Llúcia a Sabadell (Vallès Occidental) - tradicional Fira que es celebra del 6 al 23 de desembre, i que també aquest any es localitza a la Plaça Dr. Robert i el Racó del Campanar. Hi podreu trobar tot tipus de guarniments nadalencs, des del típic pessebre fins al nòrdic Santa Claus, passant per les cintes pels arbres, les parades de música nadalenca, les kènties vermelles, les boles, caganers i d'altres que ja són d'ús comú a totes les llars.Mercat de Nadal a Llagostera (el Gironès) - un grup de botiguers de Llagostera, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitzen aquest

mercat en el que es poden comprar articles relacionats amb el Nadal com ara, avets, torrons i productes artesans, neules, espelmes i pessebres entre d’altres. També compta amb diverses atraccions pels més petits com ara cavallets, un castell inflable i parades de tir i pesca així com una xurreria.Fira de Nadal al Poble Nou (Barcelona) - fira amb parades d'artesans i amb el taller de fanalets per anar a rebre els Reis de l'Orient i altres activitats gastronòmiques. Impulsada per la Colla del Drac del Poble Nou.

Misa del gall

 

  Fira del GallVilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)El cap de setmana abans de Nadal Vilafranca celebra una festa d'homenatge a l'aviram autòcton del Penedès que combina la fira comercial, amb un gran mostrari d’aviram i vins locals, i la celebració popular, amb una trobada de bestiari festiu de ploma i moltes altres activitats lúdico-festives per a tothom.

Fira del Gall a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) - fira molt concorreguda que es celebra el cap de setmana abans de Nadal. Tota la pagesia baixa a la vila posant a la vista de tots els passants,

els millors productes de llurs galliners: galls, gall d´indis, ànecs, tots grassos i ben nodrits, prometedors de suculències. Aquest antic mercat d'aviram "criat a pagès" es completa amb una mostra gastronòmica d'aviram i vins negres del Penedès. Fira de Sant Tomàs a Blanes (Maresme) Fira de Sant Tomàs a Sopeira (Alta Ribagorça) Festa major de Sant Tomàs a Casarilh (Aj. de Vielha e Mijaran, Vall d'Aran)

Cant de Sibil·la

Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist. Un dels moments més emotius d'aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d'origen medieval que profetitza la fi del món. El Cant el protagonitza, generalment, un jove vestit amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. La Sibil·la també es canta en d'altres indrets del pais: l'Alguer (Sardenya), Barcelona, etc

Caramells de NadalSón uns cants d'origen molt antic que interpreten esquadres de caramellers al compàs del tambor, les castanyoles i un instrument metàl·lic i que anuncien el naixement de Jesús. Es canten en el marc de la missa de la nit de matines, el 24 de desembre, en diferents esglèsies de l'illa d'Eivissa (Puig de Missa, Santa Gertrudis i Jesús).

Cançons de Nadal

EL RABADÀ

A Betlem me'n vull anar,vós venir tu rabadà?

- Vull esmorzar!

- A Betlem esmorzaremi Jesús adorarem.

- I amb neu hi anirem?

- Per la neu que al camí hi hala calor ja la fondrà.

- Oh, i la que fa!

- Alça doncs, encén el foc;i no anem a poc a poc.

- Massa que em moc!

- Tu les teies portaràsi el camí illuminaràs.

- No ho faré pas!

- Que no saps que aquesta nitha nascut Déu infinit?

- Qui t'ho ha dit?

- Un àngel que va volanta tothom ho va anunciant.

- No serà tant!

- La samarra portaràsi de neules l'ompliràs.

- Jo no en vull pas!

- Mai no acabes les raons!doncs te l'omples de torrons.

- No són pas bons!

- En Miquel, el teu cosí,portarà un porró de vi.

- N'hi haurà per a mi?

- Cantaràs una cançódavant Déu fet infantó.

- Tot sol? no, no,

- Quins vailets més espantats!Cantarem tots dos plegats.

- L'orgue de gats!

- Vaja prou! Sents el que et dic?que no em donis més fatic!

- Jo rai ja estic!

- Doncs, avant i no bademque ja és hora que marxem.

- Cap a Betlem!

EL DIMONI ESCUAT

Allà sota una penyaés nat un Jesuset;

nuet, nuet,que és fill de Mare Vergei està mig mort de fred;

nuet, nuet,i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia:- Jesús que esteu fredet;

pobret, pobret;La Verge responia:

- Per falta d'abriguet;pobret, pobret,

per falta d'abriguet!

Pastors hi arribarenallà a la mitja nit;

catric, catric,veient que tots hi anavendel gran fins el més xic;

catric, catric,del gran fins el més xic.

A prop d'allí passavaun dimoni escuat;

patrip, patrap,sentint tanta gatzara

a dintre s'ha ficat;patrip, patrap,

a dintre s'ha ficat.

Els pastorets en veure'lse li tiren al damunt;

patim, patum,i tantes n'hi mesuren

que el deixen mig difunt;patim, patum,

que el deixen mig difunt.

EL DESEMBRE CONGELAT

El desembre congelatconfós es retira.

Abril, de flors coronat,tot el món admira.

Quan en un jardí d'amorneix una divina flor:

d'una ro ro ro,d'una sa sa sa,

d'una ro, d'una sa,d'una rosa bella

fecunda i poncella.

El primer pare causàla nit tenebrosa

que a tot el món ofuscàla vista penosa;

quan en una mitjanit,brilla el sol que n'és eixit

d'una bella auroraque el cel enamora.

Amb contentament i amorcelebrem el dia

en el què el diví Senyorneix amb alegria.

Si no tenim més tresor,oferim-li nostre cor,

que és la gran finesade nostra pobresa.

EL NOI DE LA MARE

Què li darem a n'el noi de la Mare?què li darem que li sàpiga bo?

Panses i figues i nous i olives,panses i figues i mel i mató.

Què li darem a n'el noi de la Mare?què li darem a ne'l tendre Infantó?

Li darem panses amb unes balances,li darem figues amb un paneró.

Tan-pa-tan-tam que les figues són verdes,tan-pa-tan-tam que ja maduraran.

Si no maduren el dia de Pasquamaduraran en el dia del Ram.

Apat de NadalL’àpat de nadal

No hi pot haver festa allà on manca el protocol de l'àpat tradicional. Perquè no és tan sols l'acte de menjar, i la qualitat de la manduca, allò que fa important un festí, sinó també tot el cerimonial que envolta el parament de la taula.

així podem adonar-nos que totes les festivitats, per poc rellevants que siguin, tenen la seva plasmació culinària, el seu moment dedicat al ritual del Ben Menjar.

Nadal, la festa del Solstici d'hivern, vol fer seure al voltant de la taula de la llar tota la família. Però la la família de Nadal no és aquest petit nucli cel.lular compost, només, per pares i fills, sinó una comunitat més àmplia que necessita reunir, si més no, tres generacions: avis, pares i néts.

La taula de Nadal és el que ens queda d'un antic banquet ritual, un banquet que formava (i forma encara) part de tot el ritual dels oficis dedicats a la llar i al Sol Nou. És per aquesta raó que l'àpat d'aquest dia necessita la concurrència de més de dues generacions, perquè al voltant de la taula cal que coexisteixin els avis i els néts, i això perquè els primers tinguin l'ocasió de passar als darrers les seves vivències, el seu cabdal de coneixements seculars. I també perquè a una taula ben parada li cal conversa i gresca, li cal allargar-se en la tertúlia del llevat de taula, on tots participen a la seva manera i amb els seus temes i dèries.

Ara ve Nadal

Matarem el gall!

Aquesta cançoneta, a més d'informar-nos del costum de menjar gall per Nadal, ens porta resssons d'un possible i antiquíssim sacrifici de l'animal emblemàtic del sol. Al gall, escandalós i rei del galliner, li queia el coll en el dia d'avui. I amb el sacrifici de la seva sang hom intentava d'atreure's el benefici del renovellament cíclic de la vida, la contínua mort i ressurrecció del sol, un any rera l'altre.

* El calendari tradicional no coincideix amb el calendari astronòmic actual, implantat en el 1582 pel papa Gregori XIII. Així, la data tradicional del 25 de desembre correspon al 21 d'aquest mateix mes.

 

Dia dels Sants Inocents

 

  Festa dels enfarinatsIbi (l'Alcoià)El 28 de desembre, dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova, és una gran festa popular que té com a activitat central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat.

  Aixecada del ninotTremp (el Pallars Jussà)La quitxalla de Tremp celebra el Dia dels Innocents amb tot un seguit d'activitats al voltant d'una gran llufa de paper de més de dos metres d’alçada que es penja del campanar de l'església i que marca l'inici del dia de bromes i enganyifes ganeralitzades que aquest dia viurà la ciutat.

Any Nou

Any Nou (Ninou)

Aplec del NinouSant Ferriol (la Garrotxa)El primer dia de l’any se celebra un aplec a l’ermita de la Verge del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa) durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.

Els Reis Mags d'Orient

 

  Estratègies perquè els Reis no passin de llargDiferents poblacionsLa mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis Mags d’Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l’encesa de torxes amb espècies aromàtiques i l’arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

Els Pastorets

Ja fa uns 8 segles que, cada any, grups d’afeccionats escenifiquen Els Pastorets.

Aquestes representacions provenen de drames medievals en llatí que es representaven en els oficis litúrgics de la Nit de Nadal i fins al dia de Reis. 

Als segles XIV i XV ja es feien en català i en aquesta època es van anar incorporant textos d’evangelis apòcrifs (no reconeguts per l’Esglésica), lliçons de catecisme així com elements de la imaginació popular com les calderes de Pere Botero o el ball de diables.

Els Pastorets més antics que es conserven daten de 1880, són en castellà. Els més antics en llengua catalana daten de 1887. També són molt importants els que va escriure l’any 1891 Frederic Soler, Pitarra.

De tota manera els més coneguts i representats actualment són els que va crear Josep Maria Folch i Torres l’any 1916 amb el títol Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús.

Pessebres

Pessebres vivents

 Pessebre viventPenelles (la Noguera)La participació en exclusiva dels nens i nenes del poble, la música en viu a la cova del Naixement i l'entrada lliure són els principals ingredients del Pessebre Vivent de Penelles (la Noguera), que es desenvolupa pels carrers de la part antiga de la vila.

Pessebre vivent de La Pobla de Lillet (el Berguedà) - pessebre que va néixer l’any 1996 i que, aprofitant el bonic entorn de cal Xeró (era i casa de pagès situada al bell mig del poble), carrerons i porxos del nucli antic de la nostra vila, ha anat ampliant el recorregut i el nombre de quadres, tradicionals i bíblics, amb la participació de més de cent persones.Pessebre vivent de La Pobla de Montornés (el Tarrragonès) - pessebre que va iniciar les seves representacions l'any 1976, sota l'organització de l'entitat cultural Amics de Montornès i amb la participació desinteressada de moltes persones del poble. S'escenifica als voltants de l'ermita de Montornès, situada en un petit turó proper, i el recorregut per l'itinerari establert està guiat per una persona que anomenen "vell pastor".Pessebre vivent del Bages a Les Torres de Fals (Bages) - pessebre amb un recorregut de 50 minuts i 24 quadres d'escenes bíbliques i moments de la vida quotidiana d’ara fa 2000 anys, que discorre entre les torres i altres edificis medievals d’aquesta vila.Pessebre vivent de Martorelles (el Vallès Oriental) web d'informació d’aquest pessebre interactiu (en el que els visitants poden participar) que transcorre, durant un quilòmetre, dins un bosc conegut amb el nom de Pins d'en Rabasa. També hi ha efectes especials, efectes pirotècnics, de llum i so que fan encara molt més real l'espectacle. Un cop a la sortida s'obsequia als visitants amb un petit mos: pa torrat amb all o oli i també amb un bon porró de vi.

Pessebres diorames

Al costat dels pessebres casolans i dels monumentals, hi ha els pessebres diorames, també coneguts amb els noms d'artístics o bíblics. Es tracta de pessebres que requereixen de cert domini dels materials i que estan formats per panorames tancats. Són representacions corpòries d'una escena nadalenca que incorporen la sensació de volum, atmosfera, profunditat i llum. D'aquests pessebres se'n fan concursos i exposicions en dates nadalenques. Les modalitats que poden adoptar aquestes mostres de l'art pessebrístic vénen donades, per una banda, pel tipus de

pessebre -dimensions normals, miniatura, portàtils, etc.- i per l'altre, pels seus constructors -adults, infantils, escolars, botiguers, membres associacions pessebristes, etc. Amb aquestes mostres públiques i obertes estan orientades a difondre i estimular la continuïtat del costum casolà del pessebre.

Pessebres monumentals

Aquests pessebres es caracteritzen per tenir les figures de tamany natural o gairebé, i per estar instal·lats en llocs significatius per la seva dimensió comunitària, com la plaça major, la plaça de l'església, l'entrada del poble, etc. En la seva confecció hi acostuma a intervenir-hi un especialista -laic o religiós- que dissenya i dirigeix les operacions. En aquells pobles on en comptes de pessebre monumental instal·len un gran arbre de nadal, amb guarniments o no, no és infreqüent trobar, als peus de l'avet o el pi monumental, les figures més representatives del pessebre: la Sagrada Família amb el bou i la mula, dins la cova o establia de Betlem.

Fem el pessebre!

 Fer el pessebre és quelcom senzill: tan sols es necessita un xic d'inspiració, la mateixa que tingueren els Reis Mags en aquella freda nit d'hivern a seguir l'Estel que els guià cap on era l'Infant Jesús.

Aquí hi trobareu tot un seguit de consells que us serviran per donar cos a la vostra imaginació Dediquem una atenció especial al pessebre popular, que és aquell format per un panorama general descobert i fet amb la participació directa de la xicalla de la casa. També hi podreu aprendre alguna cosa aquells, ja més veterans, que feu Pessebre Artístic o aquells que el col.loqueu a l'aparador del vostre comerç

Animeu-vos-hi !

EL CAGANER

       INTRODUCCIÓ

La figura del caganer de segur que l'heu vista en molts pessebres, des de pastors llegint el diari, fins a el castellers, passant per figures de l'esport i famosos polítics...Però hi ha gent que no hi està gens d'acord... diuen que la figura del caganer es un objecte de mal gust, d' inreverència religiosa... i d'altres en diuen execel·lències, figura emblemàtica, identificador del caràcter català, la més popular...

El caganer    Els caganers són, com cada any, les grans estrelles de les fires i els naixements de Nadal. Cada temporada apareixen nous models de caganers. A la fira de Santa Llúcia, al costat de la catedral de Barcelona, poden adquirir-se centenars de models diferents.

   Es tracta d'una figura que es va fer popular en els pessebres catalans vuitcentistes. Amb la seva acció, enriquien la terra i proporcionaven prosperitat per a l'any següent. A més a més del tradicional pastoret amb barretina, poden trobar-se caganers del Barça, de l'Espanyol, bruixes, capellans, monges, natius africans, legionaris romans i bombers, entre molts altres.

EL CAGANER

Es la figura más característica de los belenes de Catalunya y empieza a ser conocida poco a poco en todo el mundo. Presenta muy variadas tipologías: guardias civiles, reyes magos, papa noel, monjas, pastores, jugadores del Barça o el Espanyol, brujas, negros, legionarios romanos o bomberos, todos ellos realizando la misma acción defecadora. En general se le suele situar en una zona alejada del pesebre, detrás de un arbusto, por ejemplo. Tradicionalmente se contruían en arcilla, material muy frágil pero últimamente ya empiezan a verse versiones en plástico, más aptas para decorar la casa graciosamente todo el año sin miedo a que se rompa.

Los Caganers aparecen ya en los pesebres catalanes a finales del siglo XVII, aunque no se hicieron populares hasta el XIX. ¿Su significado? Muy sencillo: con su abono enriquecen la tierra y proporcionan prosperidad para el año siguiente. Además, dicen mucho del sentido del humor escatológico que tienen los catalanes. Se podría decir que, después de Sant Jordi, el caganer es la figura más emblemática de la mitología popular catalana. Y si a alguien le parece irreverente, que recuerde por ejemplo a Manneken Pis,

el famoso niño meón que lleva siglos haciendo de fuente en una plaza de Bruselas.

Por otro lado, no hay que olvidar otra entrañable costumbre navideña en Catalunya: el "Caga Tió". Se trata de un tronco de árbol que simboliza la naturaleza dormida durante el invierno, pero que al ser golpeado con una vara o bastón defeca para abonar de nuevo la tierra y reiniciar el ciclo vital de la Naturaleza

El Caganer

El Caganer es un dels personatges que podem trobar cada nadal als pessebres d'arreu dels Paisos Catalans des de finals del segle XVII.

Amb la seva accio adoba boscos i conreus, per la qual cosa, flora i fauna en genral poden creixer vigorosament i aixi donar aliment amb el qual els catalans es podran ompliran la boca. El Caganer es un puntal de l'ecosistema catala.

La vida sense el Caganer no es podria entendre, es font d'inspiracio per molta gent

Jocs de Nadal

El cicle nadalenc està associat amb la bona sort, la bonança i els bons auguris, i per això és costum de participar en diferents jocs d’atzar destinats a obtenir tot tipus de premis, ja siguin en metàlic o en espècie. Per Nadal es fan edicions extraordinàries de jocs que es

practiquen durant tot l’any (Loteria, Lluminetes o “porres”) i es participa en jocs exclusius d’aquestes dates (Quinto, Quines i altres rifes). La majoria d’aquests jocs tenen importants funcions socials: molts d’ells tenen una intencionalitat benèfica o serveixen per finançar tot tipus de causes, des d’un viatge de final de curs fins a activitats culturals ben diverses. Altres, com el Quinto o les Quines, es juguen comunitàriament amb la resta de membres de la familia o amb el grup d’amics i coneguts, ajudant a reforçar, d’aquesta manera, el vincle social.

  El Quinto, Quina o PlenaDiferents poblacionsEl "Quinto", "Quina" o "Plena" són alguns dels jocs col·lectius i d'atzar més característics de les festes de Nadal. En moltes poblacions les partides d'aquests jocs esdevenen els epílegs perfectes dels dinars de Nadal i un bon moment per trobar-se amb els amics i coneguts.

La sort i el NadalDiferents poblacionsLa creença que les dates de Nadal són propícies per a la bona sort està ben arrelada entre nosaltres. Dos són els factors que han contribuït a crear aquesta associació que uneix el Nadal i la Sort: la commemoració del naixement de Jesucrist i la celebració de l'inici d'un nou cicle temporal.

El tió

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment,

després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

 Era Soca de NadauLes (la Val d'Aran)L’esforç i la imaginació de la població aranesa de Les ha ajudat a convertir l’encesa de la Soca de Nadau, una antiga pràctica familiar quasi en desús, en una celebració popular amb un fort caràcter socialitzador i eix de les festes nadalenques de la comunitat.

 El tióA l'interior de cada casaLa cerimònia del Tió de Nadal és una romanalla d’un antic culte a un amulet domèstic protector de la família que els nostres avantpassats realitzaven pels volts del solstici d’hivern. Amb les transformacions que el temps imposa i malgrat l’arribada de costums forasters, aquest culte manté la plena vigència en terres catalanes.

Gastronomia

Canelons de Nadal

Ingredients:

o Pasta Canelonso Carn de pollastre, porc i vedellao Sal i pebreo Tomàquet, ceba i pebrot o Oli de girasolo I en cas que vulguem betxamel, ja ho sabeu.

Descripció:

Primer de tot, courem el tall en un recipient i afegirem el tomàquet, la ceba i el pebrot, ho salpebrem. Mentrestant, la pasta dels canelons l'hem posat a remullar amb aigua. Quan veiem que la cosa està cuita, ho triturem i ja podem començar a embolicar i a col.locar-los en una plata, llavors es moment de decidir, que en fem, els posem al congelador o en els menjem, doncs en aquesta segona opció, ens fa falta betxamel, amb una mica de llet, ous i sofra anem remanant fins que ens quedi ben espes i bon profit.

Escudella i carn d'olla

6 persones3 hores i 30 minuts

Ingredients:

o 500 g. de carn de vedella o 1/4 de gallina o pollastre o els menuts del pollastre o 200 g. d'orella i morro i 1/2 peu de porc o 1 os de pernil sec o 100 g. de cansalada o 1 os d'espinada o 1 os de genoll de vedella o 150 g. de botifarra blanca o 150 g. de botifarra negra o 250 g. de cigrons remullats o 250 g. de patates o 1 col verda d'olla o 1 nap, 1 pastanaga, 1 xirivia o 1 porro, api

Pilota: o 150 g. de carn de porc picada o 150 g. de carn de vedella picada o 100 g. de cansalada picada o 1 ou; unes molles de pa remullades en llet o 1 all, julivert, sal, canyella en pols o 1 cullerada de farina

Per a l'escudella: o 300 g. de galets grossos

Preparació:

1. Netegeu, rostiu, renteu el peu de porc, l'orella i el morro, la gallina i el pollastre. 2. Poseu una olla al foc amb 4 litres d'aigua, afegiu-hi totes les carns i els ossos,

fins que bulli. Tan bon punt comenci a bullir, escumeu be i traieu totes les impureses que pugin a la superficie. Aboqueu llavors els cigrons (previament remullats, en aigua tebia, durant 12 hores) i deixeu bullir una estona.

3. Afegiu la pastanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, torneu a escumar. Deixeu que bulli 1 hora i 30 minuts, aproximadament; aleshores les carns ja seran prou toves. Afegiu-hi la col, les patates tallades a trossets i la pilota (que ja haurem

preparat), afeg iu-hi tambe les botifarres. Deixeu bullir uns 30 minuts mes. Tot seguit, rectifiqueu de sal.

4. Quan tot estigui ben cuit, coleu-ne el brou 5. Prepareu l'escudella amb el brou colat i els galets, que anirem tirant quan el brou

estigui bullint. Ho deixarem bullir de 12 a 15 minuts. 6. L'escudella se serveix ben calenta i, despres, en una safata ben posades les

verdures i en una altra les carns, tallades a trossos, havent retirat els ossos. Se serveix tot ben calent. Preparacio de la pilota:

7. En un atuell, poseu la carn de vedella, la de porc i la cansalada, tot picat, afegiu-hi l'ou, el julivert i alls picats, les molles de pa previament remullades en llet; assaoneu amb sal i pebre i una mica de canyella en pols; treballeu-ho be primer amb una forquilla, despres es pot fer amb les mans, fins que tot hagi cuallat, formeu llavors la pilota, mirant que tingui una forma un xic ovalada, enfarineu i poseu al brou.

Botifarra amb mongetes seques

4 persones35 minuts

Ingredients: 500 g de botifarra crua 600 g. de mongetes seques cuites

3 grans d'alls sal oli julivert

1. Cal tenir les mongetes seques cuites amb anterioritat. 2. Poseu la graella al foc, preferentment de carbo o de llenya. Quan estigui

calenta, poseu-hi la botifarra (previament punxada amb un escuradents perque no es trenqui). Deixeu-la a foc lent per tal que es cogui per dintre.

3. Poseu una paella al foc amb una mica d'oli (pot ser del fregit); quan estigui calent, tireu-hi les mongetes perque es fregeixin be.

4. Removeu-les amb compte, fins que siguin daurades. 5. Talleu les botifarres en quatre trossos, serviu-les en quatre plats amb les

mongetes al costat, assaonades amb all i julivert picats

Recepte de la Salsa de Calçots

Tenint en compte que cada família té el seu propi petit secret per tal d'elaborar la "salsa dels Calçots", la

recepta que ressenyem a continuació és la més tradicional i bàsica. A partir d'ella podreu fer-la més o menys espessa,

més o menys picant, més o menys dolça, etc.

I N G R E D I E N T S     ( per a quatre persones )

1 cabeça d'alls escalivats i 1 all cru100 g. d'ametlles torrades i pelades30 g. d'avellanes torrades i pelades4 o 5 tomacons madurs escalivatsaproximadament 80 cl. d'oli d'oliva arbequina1 llesca de pa sec i torrat xopat amb vinagre1 polpa de nyora o 2 cullerades de pebre vermellsal

P R E P A R A C I Ó    ( per ordre )

1. En un morter (o batedora) primer posarem la sal al gust. 2. Després picarem els alls. 3. Afegirem i picarem les ametlles i les avellanes. 4. Picarem els tomacons.

5. Afegirem l'oli a poc a poc sense deixar de picar (o batre), fins que veiem que la salsa quedi bé per a sucar-hi el Calçot (depèn de l'oli la podrem fer més espessa o més clara).

6. Finalment afegirem la llesca de pa, la polpa de la nyora o el pebre vermell.

(La textura de la salsa ha d'ésser ben homogènia)

El Calçot

El calçot va ser descobert per un solitari pagès vallenc anomenat Benaiges, de finals del segle XIX conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a la brasa els grills tendres nascuts de la ceba vella conreats especialment per a ésser cuits a la flama, i que també fou ell qui s’enginyà l’amaniment o la salsa que, amb algunes variants, avui mengem.

El procés de conreu del calçot comença quan, als darrers mesos de l'any, se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca del terra que l’acollida i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual va creixent. S’ha d’esperar que tregui cabeça com una ceba normal, llavors s’arrenca una altra vegada (hem arribat al temps d’estiu), es guarda unes setmanes i llavors s’escapça el tros de dalt i es torna a plantar, ha de quedar mig colgada, mostrant la blancor de la planta a l’exterior. Hi ha un precepte agrícola que diu “la ceba ha de sentir les campanes”, cosa que vol dir que, en plantar la ceba, s’ha de colgar molt poc. Segons els pagesos, val més plantar els calçots en època de lluna vella. A mesura que creix la planta, cal

anar-la calçant, és a dir, rodejant-la de terra (aquesta operació de calçar els calçots es repeteix diverses vegades. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

A partir de les primeres dècades del segle XX la calçotada es convertí en una menjada

habitual de moltes famílies vallenques durant els dies festius. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada arreu del país podem datar-les a mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla feia les seves cèlebres calçotades i hi convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, les quals ajudaren a divulgar-les. Ara, la calçotada vallenca cada dia creix en popularitat, els contorns de la ciutat es veuen ornats de fumeres que, ací o allà al llarg i a l’ample de la geografia de l’Alt Camp, són com a punts de referència de les masies vallenques. La festa familiar o amical comença amb la preparació del dinar, en la qual tothom pot participar. Aquest, potser, és un dels seus encants principals, tothom dóna la seva opinió i tots creuen que tenen el secret d’una millor cuita i de la millor manera de fer la salsa.

Les fumeres que s’aixequen enlaire, vers el cel, són uns símbols, són com un missatge d’amistat. És el senyal, la salutació d’un amic, feta amb el mitjà de comunicació més antic de la humanitat.

A partir dels anys seixanta, l'impuls d'alguns restauradors d'esperit emprenedor, han creat locals apropiats per a fer la calçotada, les agències de viatges han inclòs la nova atracció en els seus itineraris, la generalització del vehicle particular i el fet que, a l’hivern, no sovintegin, tant com a l’estiu, les atraccions turístiques i gastronòmiques, ajuden que Valls es converteixi, per uns mesos, en la capital de la calçotada.

L’art de menjar bé ha trobat en la calçotada de Valls un excel.lent plat culinari. No és endebades que un gran entès en la matèria, el gran “maitre” Joan Cabané, definí la calçotada com “un plat estel.lar local ben aconseguit”, com “un costum tradicional vallenc que ha despertat l’interès culinari més enllà de les fronteres”. El secret del bon calçot, el seu àngel, el seu misteri, possiblement el trobaríem en el fet de conrear-se a les terres de Valls i de la seva comarca. Deu ser l’aigua, el sol, el clima, la composició especial de les terres de l’Alt Camp, la dedicació i l’amor amb què els nostres pagesos conreuen els calçots. No trobareu en cap altre lloc el gust especial, el mateix gust, que tenen els calçots de Valls.

Una calçotada a Valls, representa endinsar-se en la comprensió de l’esperit de la nostra terra. La calçotada és una lliçó exemplar que defineix clarament i precisa la manera de ser dels catalans. La calçotada vallenca, tot i agermanant l’agricultura i la gastronomia, ha entrat ja en el camp de l’alimentació i de la

cultura. Des d’un origen humil i popular, s’ha convertit en tradició, s’ha arrelat als nostres costums, i a través de les arts nobles, a través de la sensibilitat artística, ha entrat amb tots els honors als àmbits de l’art de la cuina i s’ha guanyat un merescut lloc.

Més recentment el prestigi calçotaire s'ha estès i també es produeixen i consumeixen calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la calçotada. L'any 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat "Calçot de Valls" i l'any 1996 es va constituir el Consell Regulador. L'àmbit geogràfic d'aquesta denominació comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

  Com es fa una calçotada

Els elements gastronòmics bàsics d'una calçotada són els calçots de Valls amb la salsa especialment feta per acompanyar-los, la carn d'anyell i la llonganissa (o botifarra) a la brasa, i les postres (taronges, crema catalana i productes de pastisseria). Les begudes que genuïnament acompanyen l'àpat són el vi i el cava. El ritual de tota calçotada comença en la delicada operació de preparar els calçots, que consisteix en tallar les fulles

verdes a una mida, i les arrels, els calçots es posen a les graelles, on el foc, ben organitzat i viu, ha de fer la seva feina. Durant l’operació de cocció cal retirar les graelles del foc un parell o tres de vegades per a procedir a girar els calçots un a un. Quan són cuits, és a dir, quan estan tous de la punta i totalment negres de la part de fora, es guarden ben embolicats amb papers de diaris per a mantenir l’escalfor.

Com que s'han de menjar calents, els calçots es porten a la taula encara embolicats i col·locats en una teula, i els comensals els reben preparats per gaudir-ne, cadascun amb el seu corresponent pitet per no embrutar-se, amb la terrina de salsa ben plena i amb una llesca de pa que serveix d'acompanyament i reté el degoteig de la salsa. Els calçots es mengen tradicionalment a peu dret i la quantitat depèn de l'experiència i la gana dels calçotaires, es pot consumir de 25 a 30

calçots.

Les brases s'aprofiten per coure la carn, la llonganissa i, eventualment, botifarra negra, carxofes... Així mateix, durant tot l'àpat corren de mà en mà els porrons plens de vi, preferentment negre. La festa gastronòmica acaba amb la tradicional taronja i les merengues a les quals, els darrers anys s'hi han afegit la crema i els pastissos al.legòrics del calçot.

Per l’elaboració d’una bona salsa de la calçotada de Valls, cada família té el seu secret, fruit de la investigació pròpia que s’ha anat transmetent de generació en generació. Amb tot, els ingredients bàsics per a quatre persones són: 100 grams d’ametlles torrades, 30 grams d’avellanes torrades, 4 ó 5 tomàquets vermells

escalivats, 1 cabeça d’alls escalivats, 80 cl d’oli d’oliva de Valls, 1/2 gotet de vinagre, 1 pebrot sec o pebre vermell dolç, julivert i sal, i tot això ben picat al morter o amb la batedora.

Altres festes

Ball de bastons

Aquesta dansa d’origens, si més no, medievals, és molt semblant a les que hom interpreta en d’altres pobles del Bages i altres comarques, però amb un sabor local inconfusible, que es manifesta en el guarniment dels seus components, en el ritme de les danses, en la dringadissa dels cascavells que acompanyen i donen alegria als cops secs, durs, dels bastons.

Fou a finals del s.XIX quan un professor de música balsarenyenc, Florenci Fornesa, donà un nou impuls als balls de bastons, tot enriquint-los amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn, els quals, amb més sonoritat, donen encís i relleu a les melodies. “La marxa”, “L’airosa”, “El picotí”, “El rotllet”, “La picaseia”, “El rotllet nou”, que actualment són ballats per una sola colla, ho fou antigament per dues, en renyida competència.

Cada any es forma la colla, capitanejada pel portador del banderí, per tal de recórrer els carrers del poble en una diana dita “Bonjorn”, ser presents a l’hora de la benedicció i repartiment del preuat panellet de Sant Marc.

El ball de bastons fou un ball d’homes sols en nombre parell que, proveïts de dos bastons cada un, evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o el del seu oponent o oponents. La característica principal del ball són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana.

Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí.

Tradicions nadalenques

 Resum de tot el nadal

 

BETLEN

Per 1223 Francisco de Asís a Itàlia va voler escenificar el naixement de Jesús amb figuretes de cartó i amb el permís del Papa Honorio III, va muntar-lo en una cova.

A Espanya, l’esposa de Carlos III va portar a la Cort unes figuretes de porcellana procedents de Nàpols, que eren representatives de Nadal. Això va agradar tant al mandatari, que va demanar un Betlem complert per el seu fill, en una fàbrica de porcellana que ell mateix va voler crear.

Des de les hores es va estendre molt la idea, que va penetrar arreu de les diferents llars, ja sigui en diferents materials ( fongs, roba, cartó,...) fins els nostres dies.

 

NADAL

El dia de Nadal és la commemoració de la data del naixement de Jesús, però realment no existeix un acord definit sobre el dia exacte, degut a que en aquells temps hi havia un cert descontrol en la cronologia mesurada amb un calendari o altre. De fet el naixement de Jesús segons tothom va ser entre Novembre i Abril, segons versions diferents, totes aquestes discussions a poc a poc varen dissipar-se degut a que les antigues civilitzacions per aquestes dates ja feien la celebració del naixement del sol (el culte del sol), després del Solstici d’ hivern ( solstici = parada del sol) i existia la simbologia de la lluita de la claror contra la foscor amb el triomf final de la primera.

Llavors el dia de Nadal era el naixement de la claror, que per el Cristianisme era la llum ( Deu ) i a partir del segle V va començar a celebrar-se el Nadal Cristià en aquestes dates.

 

ELS REIS MAGS

En la antiguitat el qualificatiu de mag és donava a la gent que endevinava el futur mitjançant l’interpretació de les estrelles.

Segons diu la història, va haver-hi el sorgiment d’una estrella, interpretada pels mags, que coincidia amb el naixement de Jesús i que havia de ser rei dels Jueus. Llavors aquestes mags que venien de l’Orient és varen desplaçar fins a Jerusalem, per veure aquest recent nascut que hauria d’ésser el Salvador de l’humanitat.

El nom de reis es va donar cap al segle XII i que significava que eren els grans representants del país d’ on eren originaris.

Els colors de la pell dels Reis era representatiu de que eren els emissaris de totes les races, sigui blanca, negra, o la morena ( moros, gitanos,...)

El nombre de Mags no esta clar, però el nombre de tres, va dir-se perquè era l’interpretació dels regals oferts al recent nascut com a proper Rei de reis " Or pel Pare com a Rei"; " Encens per l’Esperit Sant" i " Mira pel fill, com símbol funerari per la futura mort a la Creu".

La data del 5 de Gener va donar-se després i s’ha guardat com a data " Màgica" per el repartiment de regals entre tothom.

 

PARE NOEL

Existeix la llegenda d’un holandès anomenat Sant Nicolás de Mira ( Sinter Klass) que era famós per ajudar a la canalla, pobres, o bé amb problemes. Segons conten, aquest home a part d’ajudar a la canalla, el dia del seu Sant ( 6 de Desembre),es dedicava a fer-lis regals i que posteriorment, aquesta data es va anar desplaçant fins fer-la coincidir amb els vols de Nadal.

La difusió de la festivitat va fer-se, a la seva manera segons el país que la feia "Knecht Ruprecht a Alemanya"; "Pere Nöel a França"; " Father Chistms a Anglaterra"; ....Però l’aparença d’aquest personatge era la d’una persona vestida com el bisbe, i amb un aspecte més aviat seriós.

La figura actual de Santa Claus, va ser obra d’un caricaturista nord-americà als voltants del segle XIX i potenciat per una campanya publicitària al 1930 d’ una beguda de refresc que va fer l’aparença més simpàtica, i amb la creença de que és un personatge que viu al Pol Nord, d’on cada any es desplaça cap arreu per repartir regals.

A Holanda la tradició diu que Sant Nicolás viu a Espanya.

 

ROBA INTERIOR ROJA

L’origen d’aquesta tradició no és del tot certa, però realment hauríem de desplaçar-nos als temps de l’ Edat Mitjana, quan realment gairebé tot estava prohibit i més encara a les classes mitjanes o baixes.

De fet en l’antiguitat sempre s’havia relacionat el color vermell amb el símbol del dimoni, la sang, i la bruixeria. Per això fins i tot estaven prohibits, la plantació i consum de fruits vermells ( tomàquet, pebrot,...), i el vestir-se amb indumentàries vermelles.

De fet a l’ hivern i quan tot sembla parat o mort per el glaç, el color roig és un símbol de sang i de vida, però com que estava prohibit, i la gent deia que duia bona sort començar el naixement del sol, amb un símbol de vida, van optar per portar roba vermella, però que realment no pogués veure´s per la por de ser pres per les autoritats i llavors portant-la el dia del començament de l’any tenien sort tot l’any.

 

LES LLUMS

Guarnir amb llums carrers i llars, son tradicions realment antigues i que fan referència a la disminució de la durada del dia, sobretot en els països Nord-Europeus, on els hiverns són de dia curt i temperatures extremes, hi havia la creença de que la gent havia d’encendre llums, i focs per ajudar al sol a vèncer la seva particular batalla contra la foscor.

Quan realment la batalla estava guanyada, i el dia tornava a allargar-se, la gent guarnia les seves llars amb corones, guirnaldes verdes, i roges per celebrar la victòria ( però mai abans del solstici, duia mala sort, degut a que la batalla encara no s’hauria guanyat)

 

MISSA DEL GALL

Segons diverses interpretacions sobre el començament del dia i de la nit ( Els egipcis començaven el dia al fer-se fosc). Relacionat amb les mateixes creences anomenades en " les llums", els catòlics van optar per celebrar una missa en el moment del cant del gall del dia que començava a allargar-se la claror, per celebrar la victòria amb un acte religiós.

La primera missa va celebrar-se a Roma al segle V pel Papa Sixte III

 

CANÇONS DE NADAL o NADALES

Els seus orígens no eren ni més ni menys que el de les cançons populars del poble, heretades de tradicions, de generacions en generacions, i que realment tenien un origen a antics cultes pagans( en castellà villancico es diminutiu de la paraula villano).

Durant tota l’existència s’havia seguit aquesta tradició, però a mitjans del segle XVIII les autoritats eclesiàstiques varen posar-s’hi en contra i varen amenaçar

als difusors amb càstigs i sancions. Aquestes amenaces no varen donar bon resultat, ja que la gent seguia recordant les cançons, i no les volia perdre.

Al veure´s el clero impotent, va optar per la permissió d’aquests cants teòricament pagans però que pels voltants de Nadal focin amb al·lusions nadalenques i prohibint a les dones els cants i l’ús d’instruments tradicionals com podien ser: la pandereta i la "sambomba". Poc a poc aquestes restriccions varen tornar-se més suaus fins al dia d’avui que per sort ja han passat a la història.

 

L’AGUINALDO

Totes les tradicions nadalenques volten els mateixos orígens, tanmateix com hem dit en l’apartat de les llums i missa del gall. La gent estava obsessionada per la guerra entre foscor i claror que quan realment després de la teòrica victòria de la claror, la gent del camp anava a fer ofrenes i obsequis de plantes i fruits verds als seus deus, com a recompensa i agraïment per l’ajut en la victòria.

Tot això s’ha anat distorsionant fins als nostres dies, on realment els obsequis sempre son, o haurien d’ésser productes derivats dels fruits de la natura ( torro, cava, fruits secs,...)

 

L’ARBRE DE NADAL

Des de l’antiguitat tant els xinesos, hebreus, o egipcis, sempre havien considerat els arbres de fulla perenne verda com símbol de la vida eterna, però les creences més fortes, i que s’acosten més a la tradició és la dels països nòrdics con Suècia, Noruega,... Aquests països i amb motiu d’una sèrie de festes paganes relacionades amb el solstici d’hivern consideraven l’avet com un arbre majestuós i amb poders.

En els països nòrdics era considerat com l’arbre del naixement (triomf i naixement de la claror contra la foscor) degut a que en aquests hiverns freds i coberts de neu ,era l’únic arbre que realment ressorgia per sobre de tots en alçada i amb verdor i eufòria.

A Espanya no va introduir-se fins al segle XX aquesta tradició, que li va costar molt lluitar contra tradicions pessebristes, encara que en l’actualitat visquin amb harmonia.

 

PASTÍS DE REIS ( Rosca de Reis)

La tradició parla de França, durant el regnat de Lluís XV i en data de 5 de Gener.

Durant una reunió amb d’altres reis i mandataris, Lluís XV va voler impressionar als seus convidats amb un bon sopar i també amb un postre molt especial i diferent. Va encarregar al seu cuiner un bon sopar a base de peces de cacera, i després al seu reposter ( segons conta la història era espanyol) que fes un postre especial i diferent.

Dins del repte i les poques possibilitats existents en aquells temps, el reposter va fer una rosca de pasta de brioche, la qual va guarnir amb fruites de tota mena, i en la que al l’interior va introduir una moneda d’or.

El símbol de prosperitat que varen interpretar tots els comensals al trobar en l’interior tant inesperada la sorpresa, va fer que tots es desfessin amb lloances cap al seu autor.

Al cridar al reposter i per sorpresa preguntar-li quin nom tenia aquell postre, ell amb bon reflexe va contestar "Rosca de Reis ". des de llavors totes les reunions d’alts mandataris d’arreu havia de concloure amb la típica rosca de reis, que era popular el dia 5 de Gener per ser el primer cop que realment va fer-se.

 

ELS DOTZE RAÏMS

Diuen que l’any 1909 en el país valencià va haver-hi una collita excepcional de raïm que mai havien vist els avantpassats.

Per donar gràcies i demanar altres anys tant pròspers per aquelles terres, varen dir que havien d’acabar i començar l’any consumint aquella riquesa, i quin moment era el més adequat que en el punt exacte en que el rellotge marqui l’acabament i començament de l’any, coincidint amb les dotze campanades.

 

EL TORRÓ

Diuen que el seu origen ronda el segle XVI quan el poble del Xixona en el país Valencià, després de les collites dels fruits del camp, en les cases varen començar a fer un postre amb una sèrie de components naturals com eren la mel i les ametlles i que feien artesanament a cada casa.

Aquest dolç producte va agradar tant que els pobles dels costats que varen començar a fer-ho, i amb el temps va travessar fronteres amb distintes elaboracions i variants, encara que l’originari no ha perdut ni la tradició ni el nom, per lo que avui és conegut a tot el món

També hi ha d’altres variacions; Alacant (Originari d’Alacant) iema, coco,…. Però que totes tenen el mateix origen i que amb el temps s’han estès per arreu

D’altres escrits també anomenen el torro com a " l’invent" del Segle XVII, quan la pesta assolia per Catalunya i que el gremi de pastissers, va fer un concurs en el qual tenien que fer un postre que simbolitzes una pedra i que tingues totes les garanties sanitàries. Un pastisser de Barcelona anomenat Pere Torró va fer un dolç fet amb avellanes, mel i pinyons el qual va agradar a tots els presents que va prendre el seu nom en diferents variacions provades des de llavors.

 

SANTS INOCENTS

Segons la Bíblia, Herodes va enterar-se que havia nascut un infant i que segons les profecies seria el Rei dels Reis. Per la por de que aquest li prengués el poder i assabentant-se que uns mags de l’Orient s’havien desplaçat des de tant lluny per visitar-lo i oferir-li presents, va anar a retrobar-se amb ells i els digué que quan trobessin el lloc on havia nascut l’ infant li fessin saber per què ell també volia anar a portar-li presents.

Quan els mags van enterar-se realment de les intencions del mandatari aquests no van dir-li res a la tornada. Herodes va enfadar-se, i per la mateixa por de que l’infant pogués arribar a ser Rei, va ordenar que matessin a tots els primogènits nascuts per aquelles dates.

Com tots saben Jesús va salvar-se, però aquella gran matança des d´aleshores s’ha anat celebrant com el dia dels Sants Innocents.

 

EL DINAR DE NADAL I ELS SEUS COMPONENTS

Tal i com hem dit en la tradició de la " LLUM" per aquestes dates nadalenques a part de celebrar la victòria de la claror contra la foscor. També s’ajuntava la festa de l’acabament de la collita, i recollida del bestiar, que més tard va fer-se religiosa celebrant el naixement de Jesús, i degut a que des de sempre totes les tradicions religioses han estat vinculades amb les activitats agrícoles i ramaderes.

Llavors el dinar que es celebrava per Nadal, tenia el seu significat, com també tots els ingredients i components. Com la reunió en voltant de la taula fent un menjar comunitari entre tots els pagesos, ramaders i familiars.

-Els canelons farcits amb carn, i els galets ( dits de gegant) de l’escudella, són símbols de la victòria contra el gegant que mermava els seus ramats i que aquest dia se’l menjaven a trossos

-L’escudella estava realitzada amb brou (caldo) anomenat " de les quatre carns". Carn de porc, de vedella, de gallina i de cabrit, per la simbologia de cada animal amb els diferents sants. El vedell per Sant Lluc; el porc per Sant Antoni; el cabrit per Sant Joan; i la gallina per Sant Pere. Aquests quatre sants guardaven a tots els que mengessin d’aquesta escudella.

-Els galls de Nadal -A l’entrada de la religió dins de la tradició, que era de feia molt temps, va dir-se que no es podria menjar carn, cosa que no va agradar gens a la gent que ho havia fet tota la vida. Llavors varen acordar que els "capons" no eren considerats com carn i tothom en podia menjar " Per Nadal ric i pobre menja gall". Encara que avui en dia molta gent des de l’importació del gall dindi des de Mèxic, el substitueix per aquest, la tradició diu que ha de ser un capó farcit amb productes de la terra ( prunes, pinyons,...)

- Les figues eren el símbol de fertilitat i fecundació de la dona

- Els pinyons signifiquen la fertilitat de l’home, animals i terra

- Les ametlles torrades, o bé formant part de torrons o pastissos eren el símbol de la prosperitat, degut a que és el fruit de l’arbre que primer floreix després de l’hivern.

 

EL VESC ( Viscum album),(Muérdago, en castellà)

Des de l’antiguitat sempre ha estat considerada com una planta amb uns certs poders, per donar bona sort, salut i prosperitat.

El senzill fet de que tingui tot l’any el color verd és símbol de sempre vida i segons els antics celtes, que tenien el ritual de collir-lo pels vols de Nadal havien de fer-ho amb una falç d’or, perquè creien que d’aquesta manera el donava riquesa i ho convertia tot en diners, degut a que al secar-se la planta adquireix un color daurat i tenia boletes com a perles.

Segons la tradició el vesc s’ha de regalar, i un cop a casa s’ha de col·locar prop de la porta d’entrada per no donar pas a als mals esperits. A l’any següent aquest s´ha de cremar i substituir-lo per un de nou que també ha d’ésser regalat i així cada any.

També diu la tradició que si sota una branca de vesc al bosc una parella es dona un petó, tindran la felicitat assegurada tota la vida.

Totes aquestes tradicions i teòriques virtuts esotèriques d’aquesta planta, son degudes a la creença d’una doble vida de la planta, ja que serveix d’aliment als ocells (principals reproductors de la planta) que mitjançant els seus excrements ajuden a la proliferació de la planta i que després, aquesta servirà de trampa per poder-los atrapar amb la substància enganxosa " vesc" sucant una mena de creu anomenada "brisella".

 

POINSETIA O FLOR DE NADAL

És una planta originària de Mèxic, i la seva introducció a Europa data de l’edat dels conqueridors, però que la seva bestial difusió no ha arribat fins el segle XX quan en els tristos i freds Nadals, la gent vol posar alegria a casa seva en forma de guarniment, i que gràcies a les seves bràctees vermelles la poinsettia ens ho ofereix.

Ha anat incrementant la seva venda gràcies al color vermell de les seves bràctees, que mitjançant hibridacions cada cop és més intens, i també per la tradició de que el color roig pels Nadals dona sort i calor.

 

BOIX GRÈVOL ( Ilex aquifolium)

Des de l’any 1984 està prohibida la seva comercialització a Catalunya, degut a l’abús que s’en ha fet per arreu, i el comerç que en tingui haurà de certificar documentalment que el seu origen és d’una comunitat on la seva recol·lecció estigui permesa. A part de la planta sencera, també està prohibida la comercialització de branques, fulles,... o qualsevol part de la planta.

Degut a la forma especial de les seves fulles i el color tant llustrós, i acompanyat per els fruits vermells es la planta que més s’ha utilitzat durant anys per els guarniments nadalencs. Aquesta utilitat s’ha degenerat en un abús, que ha derivat en la seva prohibició, degut a que forma part de la dieta de diferents animalons que poblen els nostres boscos i que troben en els fruits el seu aliment durant l’hivern més rigorós.

A part de color verd existeixen d’altres hibridacions que fan unes fulles matitzades amb blanc i grogós i que també tenen boletes ( fruits) de color vermell i que certificant la seva procedència també podem trobar-los al comerç.

La tradició de posar-la com a guarniment dins la nostra llar ve de molt antic i en l’antiguitat era molt venerada, degut a que era símbol de fertilitat en mig del hivern, donant un toc de vida a la natura o la pròpia llar.

 

LES GUIRNALDES

La tradició de posar guirnaldes, corones nadalenques, o d’altres guarniments dins de les nostres llars, te el mateix significat i origen que " l’arbre de Nadal", però que enlloc de posar un arbre sencer dins de casa, s’agafava aquest i s’anava escampant a trossos per totes les habitacions d’aquesta, i que es barrejava, amb fruits de la temporada d’ hivern, i també amb trossos de boix grèvol i plantes representatives de l’època de Nadal.

Avui en dia encara es segueix aquesta tradició tot i que la gent a optat per fer-ho amb artificial per evitar la feina de recollir o comprar-ho natural, llavors es guarneix amb llaços, llums, pinyes i ninots, o símbols nadalencs.

 

EL VI I EL CAVA

La tradició de beure vi i cava per les dates nadalenques es tant antic com el de celebrar el dinar de Nadal, el vi i el cava són fruits de la terra, i com a tal també eren tradicionals per acompanyar els menjars.

Avui en dia a canviat molt i tant el vi i el cava es beuran tot l’any, encara que per aquestes festes la gent tria unes qualitats millors.

L’anomenada cultura del vi ha proliferat tant que es celebren diferents trobades i concursos per tastar i qualificar diferents categories, creant fins i tot associacions de professionals i amants del tema.