EL MUSEU DE CIÈNCIESNATURALS DE BARCELONA

UN PROJECTE DE DIMENSIÓ NACIONAL EN CLAU URBANA

Jordi Carrió i Figuerola

FOCUS

30 L’AVENÇ 434 MAIG 2017

Al saló de Cent de l’Ajuntament deBarcelona, adornat com pertoca a lesgrans solemnitats, a les deu de la vet-

lla del dia 28 d’abril de 1917, reunida la Juntade Ciències Naturals de Barcelona en ple, des-prés de la lectura de la memòria reglamentà-ria per part del secretari Sr. Josep Maluquer,el vicepresident Doctor Carles Calleja intervé«exposant amb gran sinceritat i maestria, en forma enlairada i a tots comprensible, la importància que per a la cultura general tél’impuls al conreu de les Ciències Naturalsper lo molt que contribueix a aixecar l’esperitcap a regions més altes, domini de tota bon-dat, veritat i bellesa.»1

Avui, cent anys després, el fet que el nostremuseu mantingui el vincle amb el Parc Urbàde Barcelona que és la Ciutadella permet re-conèixer i explicar les arrels i la identitat detots els museus de ciències naturals catalans,igual com ocorre a França amb el MuséumNational d’Histoire Naturelle (París), a Dina-

marca amb el Museu d’Història Natural (Co-penhaguen) i als Estats Units amb la Smithso-nian Institution (Washington, DC), tots ellsubicats al bell mig d’importants parcs histò-rics. Reforçar i incrementar aquest vincleamb el que ha estat i és el seu entorn natural,aprofundint encara més en les seves arrels enel camí cap a Museu Nacional de CiènciesNaturals de Catalunya, li permetrà créixer iprojectar-se al futur. La Ciutadella (com tam-bé Montjuïc amb el Jardí Botànic i l’InstitutBotànic) ha d’esdevenir novament, de pledret, i de manera actualitzada, l’espai on s’ex-pressin Darwin, Humboldt i Margalef.

El Parc de la Ciutadella és expressió directadel dinamisme científic i tecnològic dels anysde construcció efectiva de la Barcelona mo-derna. Del paper de la ciència en la transfor-mació de la ciutat. De les aspiracions, espe-rances i voluntat de progrés d’una ciutadaniaque, després d’enderrocar les muralles, de-mostra que vol que Barcelona esdevingui unacapital moderna amb la transformació d’unespai alliberat per a un ús cultural d’alt nivell.És la resposta de la ciutat enfront de l’opres-sió simbolitzada per la Ciutadella, que va néi-xer en el marc dels nous coneixements cientí-fics sobre la Natura. Aquest coneixementpositiu es manifesta en la selecció de les insti-tucions, els espais, els jardins i les instal·la-cions que conformen el Parc.

És, a més, avui i des de fa més de cent anys,un espai que relliga la cultura i la idea de cen-tralitat urbana en el punt de contacte entre lavella i la nova ciutat. Un espai que cal recupe-rar i obrir de nou al seu entorn.

És en aquest espai on es va instal·lar, com amanifestació d’excel·lència científica i amb lavoluntat d’obrir Barcelona al món i constitu-ir-se i projectar-se com a capital europea, elconjunt format per l’Umbracle, el MuseuMartorell, l’Hivernacle i, posteriorment, elMuseu de Catalunya a l’anomenat Castelldels Tres Dragons. Aquest conjunt és avui undels punts més importants de la topografiapatrimonial de la ciutat. La seva situació es-tratègica, des del punt de vista territorial i cul-tural, constitueix un encert. Un encert pro-ducte de la visió d’uns professionals i unspolítics que van saber fer un gran pas enda-vant, molt valent, avançat al seu temps i car-regat de futur. Creien en la política al servei dela gent i en la dimensió universal de la ciència.Mantenir un ús consistent amb la voluntatinicial és clau, rellevant i imprescindible. Noes pot imaginar un lloc millor com a seu insti-tucional, científica i històrica per al futur Mu-seu Nacional de Ciències Naturals.

Plànol publicat a la Guiade les instal·lacions iserveis a càrrec de laJunta de CiènciesNaturals de Barcelona,Parc de Barcelona, 1917.

MAIG 2017 L’AVENÇ 434 31

Aquest article té la ferma voluntat de servirde reflexió, no condicionada per l’actual situa-ció. Situació que vull qualificar de momentà-nia i fàcilment reparable, producte de la man-ca de projecte global pel Parc de la Ciutadella,de desorientació i d’anys de descurança. Situa-ció agreujada, en l’anterior man dat munici-pal, per la manca de respecte a la tasca institu-cional de l’Ajuntament de Barcelona, laDiputació, la Mancomunitat i la Generalitatrepublicana dels anys 1888 al 1939, institu-cions que van alçar les més importants entitatsculturals de Barcelona i Catalunya. L’obsessióper buidar el Castell dels Tres Dragons de lamés important col·lecció de ciències naturalsde Catalunya i del laboratori de recerca queha excel·lit al llarg de cent anys, per fer-ne la«casa del conte», acompanyada de l’abando-nament i conseqüent de teriorament de l’edifi-ci, obra de Lluís Do mènech i Montaner, aixícom del Museu Martorell, l’Umbracle i l’Hi-vernacle, porta al moment més trist de la his-tòria del Parc i del Museu, ara, feliçment, a lesportes de ser superat.

La sèrie d’articles publicats la tardor pas-sada al diari Ara2 retraten la importància del’indret alhora que aquesta situació, i aporten

propostes de represa carregades de sentit.Som a temps de fer el que plantegen les insti-tucions científiques que envolten el Parc, en-capçalades per l’IEC, i les que hi viuen. Laresposta positiva de l’Ajuntament de Barcelo-na a la petició de crear una taula de reflexióconjunta i el resultat d’una primera sessió detreball l’11 d’abril passat convocada per lesTinències d’Alcaldia de Cultura i Urbanisme,conforta i anima.

Aquest article, en la mateixa línia dels ci-tats, se centra específicament en el projectedel Museu de Ciències Naturals de Barcelona,sobretot el Museu a la Ciutadella. Un projec-te carregat de futur, un projecte de dimensiónacional en clau urbana, que recull, actualit-za i projecta la tasca duta a terme fins avuipels treballadors públics dels equips que hanmantingut i conduït el museu a l’excel·lènciacultural al llarg de cent anys de manera inin-terrompuda i avui reconeguda a nivell inter-nacional.

UN PROJECTE DE DIMENSIÓ NACIONAL EN CLAU UR-BANA. Penso que l’actual Museu de CiènciesNaturals de Barcelona i futur museu capçaleradel Museu Nacional (regit per un consorci for-

JORDI CARRIÓ I FIGUEROLAés consultor i gestor cultural.Ha exercit diverses responsa-bilitats a l'Ajuntament de Bar-celona de 1982 a 2012, entreelles Director-Gerent de Mu-seus i Patrimoni Cultural de1989 a 1996, Ha estat res-ponsable de Relacions Insti-tucionals del Consorci delMuseu de Ciències Naturalsde Barcelona (2012-2014).

Esquema de treball pre-sentat a les jornades «LaCiutadella, el primer parccientífic de Barcelona» celebrades al Born del 5de juny al 3 juliol del 2014per les entitats científi-ques que envolten el Parc,el Museu de Ciències Na-turals i la Fundació Zoo deBarcelona. Autora: ItziarGonzález Virós, arquitecta.

A la doble pàgina inicial:Conjunt format pelMuseu Martorell, l’Hiver-nacle i el Castell dels TresDragons. Foto: Brangulí.AFB, Arxiu Fotogràfic deBarcelona, C_025_450

FOCUS

32 L’AVENÇ 434 MAIG 2017

mat per la Generalitat i l’Ajuntament de Bar-celona) i l’Institut Botànic de Barcelona (regit,com a entitat mixta, per l’Ajuntament de Bar-celona i el CSIC) són dues institucions de pri-mer ordre, sòlides, útils, ben posicionadescientíficament i culturalment, amb projeccióinternacional, imprescindibles i preparadesper donar el millor d’elles en aquest món tancomplex i globalitzat. Separades només sobreels papers que reflecteixen les seves perso -nalitats jurídiques, viuen perfectament unidesi coordinades des del punt de vista científic.Ningú no pot pensar que el Jardí i l’Institutbotànics de Montjuïc es puguin donar l’esque-na. Conviuen des que van pujar a la muntanyades de la Ciutadella als anys 1930 de la mà dePius Font i Quer. No poden viure l’un sensel’altre. Fer que aquesta realitat indiscutibletingui reconeixement institucional té fàcil so-lució jurídica. (El museu disposa d’un informedetallat sobre aquesta qüestió que planteja di-verses alternatives, totes prou vàlides).

Ara és el moment de donar un nou impuls alllegat rebut, que és únic; de definir de nou, cla-rament (com també en el cas del conjunt delParc de la Ciutadella), el seu futur a mig i allarg termini, tot i que encara no es disposi en-cara dels recursos necessaris per fer-ho realitat.

No ens podem permetre seguir avançant,fent camí, sense un nord ben definit i compar-tit entre els professionals que hi treballen, lesentitats i la comunitat científica, i els respon-sables polítics. A cent anys de la seva creacióés indispensable, en el cas del museu, que l’Ajuntament i la Generalitat acordin uns ob-jectius i un projecte comú de manera partici-pada i compartida, més enllà de les possibili-tats de dur-lo a terme de manera immediata.És urgent, pensar, estudiar, projectar, reservarsòl si cal (i cal), definir on anem. És responsa-bilitat dels nostres representants i de les insti-tucions on exerceixen aquesta representació,decidir en última instància on van a parar elsrecursos, els del dia a dia i els de les inver-sions, i convé que es faci amb prou coneixe-ment, com ho van saber fer els que ens prece-diren ara fa cent anys. Per pensar sobre elfutur del Museu (o del Parc) i decidir, cal co-nèixer amb prou profunditat el que els ciuta-dans ens han confiat. Ara és el moment. Aixího hem percebut i estem esperançats.

En els cas que ens ocupa, tenim l’enormesort de ser hereus d’una història plena d’en-certs i d’una esplèndida realitat a la que, ambil·lusió i voluntat compartides, faltaran nogaires recursos (tenint en compte tot el quel’Ajuntament ja hi aporta) per arribar ambdignitat i excel·lència, de nou, al que ha de

ser, de manera lògica i per llei, el futur Museude Ciències Naturals de la capital i del país.

LA CIUTADELLA. Els edificis de la Ciutadellasón, de bon inici, l’ànima del Museu de Cièn-cies. Avui, el seu aspecte i el fet d’estar tancatsal públic donen una idea equivocada de l’in-dret si no es traspassen les portes del Castelldels Tres Dragons i del Museu Martorell. Ladescurança que encara pateix l’Umbracle i lavida erràtica i intermitent de restauracions iabandonaments de l’Hivernacle contribuei-xen a empitjorar aquesta impressió. Gairebétothom pensa que el Museu es va tancar el2010 per anar al Museu Blau, l’edifici cons-truït pels arquitectes Herzog & de Meuronl’any 2004 a la zona del Fòrum.

Però, de fet, la realitat, tal i com apuntomés amunt, és més esperançadora. Al MuseuMartorell i al Castell dels Tres Dragons hi hael 75% de les col·leccions de ciències naturalsde Catalunya (uns tres milions d’objectes imostres naturals registrades), la base del mu-seu a la qual cal sumar (de fet i encara no deiure) els fons (un milió d’objectes i mostres)de l’Institut i el Jardí Botànics: l’herbari, lacol·lecció Salvador...

Interior de l’Umbracle delParc de la Ciutadella, c.1900. Autor: desconegut.AFB, Arxiu Fotogràfic deBarcelona,. Bcn001502

MAIG 2017 L’AVENÇ 434 33

És aquí, i a Montjuïc, on l`ànima pren sen-tit, on es desenvolupa la recerca científica.Fons i recerca, binomi indestriable. Una notaimportant que ajuda a entendre la rellevànciad’aquesta recerca: Catalunya ocupa el 0,3%del territori europeu i acull un 30% de la sevabiodiversitat. Aquest fet, la importància de lacol·lecció, i l’excel·lència i vocació internacio-nal del personal investigador expliquen l’èxitdel Museu i de l’Institut Botànic en aquest ter-reny: el de la recerca competitiva, sense obli-dar la cooperativa. Els millors projectes tro-ben finançament concorrent per obtenirrecursos públics. La recerca feta des de la Ciu-tadella i Montjuïc té un territori a la mateixaciutat (la Ciutadella i els carrers propers sónviver naturalista i objecte d’estudi), a Catalu-nya, al Mediterrani i a tot el món, de Xile a laXina. Alhora, el Museu i l’Institut obren lesportes a prestigiosos investigadors que venen,des dels Estats Units fins a Austràlia, a estu-diar organismes de les nostres col·leccions. Iel més important: aquestes recerques són dereconeguda utilitat pública. De les moltes lí-nies de recerca en marxa, un exemple de reco-neixement recent: la concessió d’una ajudad’un quart de milió d’euros (2016-2019), per

part del Ministeri d’Economia i Competitivi-tat espanyol amb Fons Estructurals Euro-peus, per desenvolupar el projecte «Adapta-ció local sota l’escenari del canvi global».

El Museu disposa d’un projecte molt en-grescador sobre el futur dels edificis de la Ciu-tadella amb una proposta que inclou també lasolució definitiva per acabar amb la mala vi-da de l’Umbracle i l’Hivernacle en el momentque s’hi pugui tornar a invertir: retornar alque la Junta de Ciències va inaugurar fa centanys, un Umbracle i un Hivernacle pionerscientíficament i tecnològicament. I fer-ho ara,al servei de la ciutadania, un segle després,amb rigor i imaginació. Èxit assegurat i ver-gonya oblidada.

En relació al Castell dels Tres Dragons,construït com a cafè-restaurant de l’Exposiciódel 1888 i inaugurat ara fa cent anys com amuseu, i al Martorell (el primer museu de laciutat ja té 140 anys!) de moment només calfer la inversió ja prevista per l’Ajuntament perpoder fer ben aviat el trasllat de les col·lec-cions geològiques al Castell i unificar allícol·leccions i recerca. Més endavant caldrà ferla inversió corresponent al Martorell per re-obrir-lo al públic amb l’exposició històricaprevista, la de la Ciència a Catalunya, la delmateix Museu, i la de l’explicació històrica delParc que l’envolta. Al gran museu de ciènciesnaturals de Berlín, del segle XXI, un dels mésimportants del món, hi trobem vitrines que te-nen cent anys. Nosaltres també les conservem.Esperen reviure de nou.

Finalment, per posar al dia el llegat rebut iprojectar-lo al futur caldrà resoldre l’únicproblema que té el Museu, la manca d’espaiper a les col·leccions, que viuran de momentmassa estretors. Es necessita afegir uns 4.000m2 per resoldre el problema al conjunt indes-triable que formen el Martorell i els Tres Dra-gons. Només 4.000! Es tracta de trobar unasolució i no fer invents sense solta traslladanttota la col·lecció no se sap on i canviant ladestinació de la que és indiscutiblement la seuinstitucional, científica i històrica del futurMuseu Nacional. Cal trobar una solució i nocometre un error històric, polític, i econòmicde grans dimensions. Un error que aquestaciutat no es pot permetre. La solució existeixal costat mateix, com es proposa tot seguit, oa sota, en l’espai que va de l’Umbracle al Cas-tell. En qualsevol cas, en una sola edificacióannexa i comunicada amb les existents. No-més cal veure com ho han resolt a Copenha-guen. Ja ho vaig plantejar en el primer articlepublicat a l’Ara, i que recollia la idea de docu-ments anteriors del mateix Museu:

FOCUS

34 L’AVENÇ 434 MAIG 2017

Tenim sort: el solar (en dic solar perquè l’enorme edifici té aluminosi) dels vells jut-jats és molt gran i descansa sobre una su-perfície que ocupava un palau de l’Exposi-ció del 1888. En una part, la més propera al’edifici dels Tres Dragons, es podria aixe-car un edifici nou. I, posats a fer, Barcelonapodria ser exemple de construcció radical-ment sostenible. Què millor que fer un edi-fici eficient, eficaç i, sobretot, sostenible,per posar-hi la col·lecció de ciències natu-rals més important del país. A més, es po-dria fer (de manera compartida amb la Ge-neralitat, propietària del solar, que enaquest cas hauria d’assumir la part més im-portant del pressupost) un edifici volguda-ment econòmic, auster. Per cert, les des -peses de trasllat dels fons, sempre moltimportants, serien mínimes si es fes unaconnexió de caràcter permanent, sota elcarrer Pujades, que uniria l’edifici dels TresDragons, on és ara la col·lecció, amb elnou edifici.

Només amb uns 900 metres quadrats d’aquestsolar es podria arribar a obtenir-ne els 4.000 o

5.000 construïts necessaris. Estic segur que,ben plantejat, i en el marc dels acords que elconseller de Justícia, segons les seves declara-cions públiques, proposa a l’Ajuntament so-bre aquest espai, es pot arribar fàcilment a unacord que situaria el futur Museu Nacional enla millor situació i en la més econòmica de lessolucions possibles. Tot, sense renunciar alsmetres quadrats necessaris per a la futura Audiència de Barcelona, fent ús de la possibili-tat d’estudiar com encabir, amb cura i imagi-nació, la volumetria necessària per a cadascu-na de les dues institucions. Crec sinceramentque podem ser optimistes.

No crec que sigui un somni impossiblecreure que, com a principis del segle XX, po-dem pensar ara en un gran Museu de dimen-sió nacional en clau urbana, internacional-ment reconegut, amb la seu institucional,històrica i científica a la Ciutadella, preser-vant la unitat del Castell dels Tres Dragons,el Museu Martorell, l’Umbracle i l’Hiverna-cle, al mig d’un Parc obert a l’entorn, que harecuperat la permeabilitat perduda i ques’explica a la ciutat, al país i al món, de nouple de futur, com ho feia fa cent anys a mans

Vista aèria de la Ciutadella.Fotografia: Pere Vivas

MAIG 2017 L’AVENÇ 434 35

de la Junta de Ciències. Un Parc on es plante-ja també, per part dels responsables munici-pals, renovar el Zoològic en la línia de fer-neun centre de conservació, difusió i recercacientífica d’excel·lència, amb el compromísd’assolir els més alts estàndards de benestaranimal. Un Parc permeable al seu entorn uni-versitari i de centres de recerca, que represen-ten un actiu importantíssim i que irradien jo-ventut, futur, ciència i nou coneixement: elcampus de la Ciutadella de la UniversitatPompeu Fabra, el Centre Mediterrani d’In-vestigacions Marines i Ambientals, ambl’Institut de Ciències del Mar i la Unitat deTecnologia Marina (CSIC), l’Institut de Bio-logia Evolutiva (UPF-CSIC), el Parc de Re-cerca Biomèdica de Barcelona, les instal·la-cions acadèmiques i de recerca de l’Hospitaldel Mar, la Fundació Pasqual Maragall i, bena prop, la Fundació Catalana per a la Recer-ca i la Innovació. La suma d’aquestes institu-cions, amb el Museu i el Zoològic, fan de laCiutadella i el seu entorn immediat un delspunts de concentració del sector del coneixe-ment més grans d’Europa.

No és un somni impossible. Cal visió i voluntat política per arribar-hi. De fet, no -més hem de saber veure que estem a un pas d’aconseguir-ho.

EQUILIBRI TERRITORIAL, RELLEVÀNCIA SOCIAL I DI-MENSIÓ DIGITAL. Tot i que l’article, com s’hadit, se centra en l’espai de la Ciutadella, abanda de la capacitat de recerca, de l’R+D+I iel seu potencial com a referent internacional,ja referenciada, l’equilibri territorial, la relle-vància social i la dimensió digital són tres deles característiques del Museu molt transcen-dents que també cal destacar.

EQUILIBRI TERRITORIAL. Als anys 1930 Pius Fonti Quer va fer un pas que avui podem valoraren tota la seva dimensió: portar a Montjuïcplantes del jardí de la Ciutadella tot recupe-rant els sots de la Foixarda (on avui hi tenimel meravellós Jardí Històric) i fundar el 1935,en base al laboratori de botànica, l’InstitutBotànic de Barcelona.

Avui, el Museu de Ciències Naturals deBarcelona és una unitat, un organisme cultu-ral únic que concentra l’activitat de maneradistribuïda (no diem pas dispersa ni descon-centrada) en tres punts de la trama urbana dela capital de Catalunya: els parcs de la Ciuta-della i Montjuïc, i en un espai de nova centra-litat, a prop del riu Besòs, l’espai del Fòrum.Aquesta distribució en el territori, iniciada fasetanta anys a Montjuïc i completada en fa divuit amb el nou Jardí i el nou edifici del’Institut botànic; i iniciada i completada en faset al Fòrum amb el Museu Blau i l’exposicióPlaneta Vida, és avui un valor en alça.

Barcelona aposta per crear espais de novacentralitat que disposin d’instal·lacions, i d’equipaments «centrals», d’alt nivell, de ciu-tat i de país, no només a la Ciutat Vella o al’Eixample. En el cas del Museu això és unarealitat que cal reconèixer i valorar. Ja ho tenim!

En el cas de Montjuïc, el Jardí Botànic(amb els Jardins Històrics) i l’institut Botànicsón una esplèndida realitat. En el cas del Mu-seu Blau al Fòrum, també. En el cas de la Ciu-tadella, com em sembla que ha quedat clar,només cal fer un petit pas (si ho comparemamb tot el que ja tenim) en la bona direcció.Aquest museu es pot considerar, de fet, el mu-seu capçalera d’una rica xarxa de museus deciències naturals distribuïts per tot Catalunya

Entitats que envolten elParc i que van participaren les jornades del Borndel 2014: 1. UniversitatPompeu Fabra; 2. CentreMediterrani d’Investiga-cions Marines i Ambien-tals, amb l’Institut deCiències del Mar i la Uni-tat de Tecnologia Marina(CSIC); 3. Parc de Re-cerca Biomèdica de Bar-celona; 4 instal·lacionsacadèmiques i de recercade l’Hospital del Mar; 5Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació;6.El Born Centre Cultural;7. Zoològic; i a baix, alcentre, sense numerar:Museu de Ciències Naturals.

FOCUS

36 L’AVENÇ 434 MAIG 2017

interna, de gestió de la informació i el conei-xement, d’impuls a la connexió amb altresinstitucions, i de projecció internacional. Tot,en el marc d’un clar compromís social ambl’accés universal als serveis virtuals per a totesles persones.

CAP AL FUTUR. L’estudi de la col·lecció Salva-dor, custodiada a l’Institut Botànic, demostrala participació catalana en la construcció del’Europa il·lustrada i es pot considerar un tre-sor cultural europeu.

El museu respon a la Renaixença del segleXIX i creix amb l’impuls que la societat delcanvi de segle (1888-1917-1936) va donar ala cultura en totes les seves expressions. Lagran dimensió patrimonial del museu, primerreferent de flora, fauna i geologia del país, éstambé el primer referent museístic català.

Hereu de més d’un segle de trajectòriacientífica naturalista dedicada a documentar iinterpretar el món natural, el Museu tambéestà especialment concernit per la crisi de labiodiversitat i implicat en els esforços locals iinternacionals per conservar i estudiar de ma-nera prioritària la diversitat natural en uncontext d’una crisi mediambiental global queafecta el nostre futur col·lectiu. El Museu ésavui una Institució implicada en el camí cap auna societat més informada, connectada i res-ponsable amb la natura.

Ara, hem d’estar a l’alçada de la seva histò-ria. Novament, cent anys després del seu arre-lament a la Ciutadella, cal un nou impuls, unpas més, clau i transcendent i al mateix lloc.Un pas que el projecti al llarg del segle XXI.

NOTES1. Text extret de l’acta de la sessió solemne que va pre-cedir la inauguració de les instal·lacions i serveis de laJunta de Ciències Naturals de Barcelona al Parc de laCiutadella el diumenge 29 d’abril de 1917.2. A la tardor passada es van publicar els articles següents al diari Ara: Jordi Carrió, «Barcelona i elParc de la Ciutadella: una reflexió política (1)»,3/10/2016; Jordi Carrió, «Barcelona i el Parc de laCiutadella: una reflexió política (i 2)», 4/10/2016;Jaume Badia i Pujol, «La UPF i el Parc de la Ciutade-lla», 12/10/2016; Jordi Camí, «Ciència extramurs ala Ciutadella», 19/10/2016; Itziar González Virós,«El Parc de la Ciutadella com a símptoma i oportuni-tat», 28/10/2016; Francesc Uribe, «Ciutadella: cièn-cia, museus i futur», 29/11/2016; Miquel-ÀngelRodrí guez-Arias, “Passat, present i futur de la Ciuta-della”, 18/12/2016.

i està preparat i disposat a exercir el seu pa-per. Es un museu de dimensió nacional enclau urbana molt ben situat al territori.

RELLEVÀNCIA SOCIAL. El Jardí Botànic de Mont-juïc (amb la sala d’exposicions de l’edifici del’Institut) i el Museu Blau del Fòrum amb l’ex-posició permanent Planeta Vida són els espaisdel Museu on aquest s’expressa, on es desen-volupen els programes públics, i on la dimen-sió i la rellevància social del Museu es fan pale-ses. La seva integració en la trama urbana hofacilita, sobretot en el cas del Museu Blau. Elmuseu, a Montjuïc i al Fòrum, manté de ma-nera permanent el compromís amb els valorsde l’accessibilitat tan física com comunicativa,l’equitat, la inclusió i la participació com a ex-pressió democràtica del seu projecte públic.

Les associacions d’amics són entitats moltactives i hi col·laboren de manera destacada.A més, disposa d’un projecte per reactivar elseu «Cercle» com a espai participatiu d’enti-tats i empreses disposades a desenvoluparuna «aliança per la recerca i la innovació» pertal d’ampliar la base social del projecte, la su-ma d’esforços i les fonts de finançament.

Establir vincles forts amb el territori properi projectes comuns amb la xarxa educativa iassociativa dels barris de l’entorn forma partdel dia a dia del museu. A més, és un museu in-clusiu i desenvolupa programes com el «Mu-seu ambulant» dirigit a col·lectius històrica-ment exclosos, com ara presons, centres demenors i aules hospitalàries; o els «Serveis amida» per a infants i adults amb dificultats odiscapacitats. En aquest terreny cal destacartambé que, gràcies a la seva temàtica «univer-sal», el museu arriba a persones de procedèn-cies molt diverses. Barcelona és avui una ciutat ètnicament i culturalment rica. Un ex-emple: el 2 d’abril passat, la festa de primavera«Planta’t» dels amics del Jardí Botànic, era unesclat de colors, de flors i de llengües diverses.En aquest terreny el Museu es manifesta comun fantàstic instrument per desenvolupar polí-tiques d’integració i inclusives de rellevància.

DIMENSIÓ DIGITAL. Al Museu no només es digi-talitza i s’omplen taules de dades. El Museuviu de fa temps en l’era Big Data i té presènciaen repositoris internacionals de dades científi-ques. Col·labora en xarxes locals, regionals iinternacionals d’informació i coneixement deciències naturals. Incorpora la participacióciutadana en projectes col·laboratius per al’estudi de la biodiversitat.

Al museu, la dimensió digital es plantejacom a estratègia transversal de modernització