El Mur de Berln

El novembre de 1958, els sovitics aboliren unilateralment l'Estatut quadripartit ( EUA, Frana, Gran Bretanya i la URSS ), i les autoritats de la Repblica Democrtica Alemanya, per aturar la immigraci cap a l'oest, construiren un mur de ciment aixecat per el govern en el barri de Pankow entre els dos sectors, per acabar amb l'xode per part de la poblaci al sector occidental, va consolidar la separaci fsica de l'antiga capital del Reich en dues ciutats: el Berln Est i el Berln Oest des del 13 d'agost de 1961. La construcci del mur de Berln va anar precedida d'unes crisis que feien entreveure la ruptura.

Des de la seva creaci, el mur ha sigut el smbol de l'opressi, de la poltica de blocs i de la guerra larvada que enfrontava arreu del mn americans i sovitics.

El mur de Berln o mur de la vergonya, tenia una extensi de 165 quilmetres ( 45 dels quals eren dins de Berln ) i va ser construit, sense avs previ, la nit del 13 d'agost de 1961. L'alada del mur edificat va ser de cinc metres i l'amplada, s a dir la zona prohibida, feia 50 metres a molts llocs i molts van morir intentant creuar-la ( 75 persones durant els primers 25 anys ).

Amb els anys, el mur va acabar simbolitzant la divisi d'Europa. Al Berln de l'Est, resultava gaireb impossible acostar-s'hi, mentre que el Berln de l'Oest no era noms una atracci per a turistes, sino que significava tamb un element de la llibertat d'expressi, ja que damunt del mur hi apareixen molts grafits allusius a la divisi de la ciutat, a la manca de llibertat poltica i als esdeveniments que commouen Berln d'un costat o de l'altre.

Desprs de 28 anys aguantant el mur de Berln, finalment, amb la poltica de major transigncia dels pasos del pacte de Varsvia, que va autoritzar emigrar a milers d'alemanys de la Repblica Democrtica, que havien demanat allotjament a les embaixades de la Repblica Federal al Berln Oriental i Budapest, va desemboc el 9 de novembre de 1989, amb l'apertua i es van iniciar els treballs de demolici del mur, un fet que els ciutadans de Berln i tot el poble alemany havia esperat durant molts anys. Aquell any s'obr la frontera en la perspectiva de la unificaci d'alemanya.

La cultura europea es va fer ress d'aquesta situaci i el mur de Berln pass a formar part dels motius literaris ( Le Carr ), cinematogrfics ( el nou cinema alemany ), musicals ( Pink Floyd ) i de quasi tots els mbits del mn de la cultura.