el mon medieval 10

EL

MÓ

N M

ED

IEV

AL

16

164,50 €

www.monmedieval.cat

EL

MO

NE

ST

IR D

E S

AN

T F

EL

IU D

E G

UÍX

OL

S

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLSSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSIS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENTSANT JULIà DE VILATORTA • FRANcESc D’ASSÍS • LES ESPÈcIESLA PASQUA • L’ARMAMENT HOSPITALER • L’AVORTAMENT

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Seccions 06 LA FOTO DEL LECTOR

08 NOTÍCIES

14 MÚSICA

16 GENEALOGIA

17 NUMISMÀTICA

18 FESTES, FIRES I FESTIVALS

20 CUINA MEDIEVAL

22 CASTELLS ROMÀNICS CATALANS

24 LLIBRES / CD / DVD

Articles 26 L’ENTREVISTA Miguel Iaffa, director de l’Associació Call de Barcelona

34 NOUS TEMES Por del mar en temps medievals

48 ECONOMIA Cardona i la seva sal

62 MONUMENTS Món Sant Benet, monestir esplendorós

74 LITERATURA L’Edat Mitjana en la literatura infantil i juvenil

84 GASTRONOMIA L’alimentació i la societat a l’occident alt medieval

98 FESTES, FIRES I FESTIVALS Recreacions històriques, viure el passat

Sumari Número 10

PÀGINA 34 POR DEL MAR

PÀGINA 48 CARDONA I LA SEVA SAL

PÀGINA 62 MÓN SANT BENET

PÀGINA 84 L’ALIMENTACIÓ I LA SOCIETAT

5 www.monmedieval.cat

L´Editorial

Equip El Món Medieval

Avui no parlarem de cor-rupció ni esmentarem l’Estatut de Catalunya. Això ja ho hem fet en anteriors editorials, i molt ens temem que podrem continuar par-

lant-ne a bastament en el futur.Avui ens dedicarem a analitzar un fet que totes les civilitzacions que ens han precedit havien sabut veure: la nostra situació geogràfica dins la península Ibèrica ens col·loca com una autèntica cruïlla estratègica de xarxes viàries i, conseqüentment, com una font de riquesa i desen-volupament econòmic. Tothom ho havia vist així, i així ho veuen també els nostres veïns de l’oest peninsu-lar. Però aquests sempre han prefe-rit pensar que el quilòmetre zero de la modernitat i el progrés és el castís Madrid, i cap allà han dirigit totes les seves inversions.Així doncs, avui dia, i per culpa d’aquesta visió centralista tan arrelada a la Corte, ens trobem amb una xarxa de trens de gran velocitat que encara no arriba a Europa; un transport aeri que ens obliga a pas-sar per la capital d’Espanya per sortir del continent, amb les limitacions que això suposa pel món eco-nòmic català; i un eix ferroviari que no té l’ample de via emprat per Europa. Per molts dels governants actuals, del color que siguin, qualsevol pla econòmic per al desenvolupament peninsular que no passi per Madrid és impensable.Val a dir, però, que no estan sols en la seva tasca enderrocadora; guiats pel seu gos pigall, els fan costat uns quants polítics d’aquest país, alguns banquers i uns quants empresaris nostrats que s’estimen més enviar ampolles de vi a Valladolid que a Amsterdam o que empresses siguin alemanyes en lloc de cata-lanes. Així, els poders polítics i fàctics espanyols, amb l’inestimable ajut local, ens tenen acorralats. El seu pla és que, en allò que ens és essencial (electricitat, transports, telefonia, carburants, etc) els catalans siguem dependents. Fins i tot han après a dissimular el seu temor davant unes consultes inde-pendentistes que podrien dur a una situació de trencament institucional; arribats a aquest hipotètic punt, ja saben que podrien deixar-nos desproveïts dels mínims serveis essencials amb total impunitat.Cal, doncs, que Catalunya sigui autosuficient en aquells sectors productius en els quals ells no poden ser tan competents. I per fer això manquen en aquest país uns polítics, uns banquers i uns empresaris que, practicant la utopia, mirin menys per la seva butxaca i facin el que cal perquè Catalunya pugui ser competitiva dins d’un món globalitzat.

Dit això, en aquest número publiquem una interessant entrevista a Miquel Iaffa, director de l’Associació Call de Barcelona; coneixerem la por que l’home medieval tenia del mar, i sabrem com era l’alimen-tació a l’Occident alt medieval; també ens aturarem al Món Sant Benet, i descobrirem la història de Cardona i la seva sal, per acabar i coneixent el fenomen de les recreacions històriques, que molt sovint ens retornen a l’època medieval.

Esperem que gaudeixin d’aquestes pàgines.

Equip El Món Medieval

Tots hi perdem

26 EL MÓN MEDIEVAL

L’Entrevista


L’Entrevista

“La usura jueva va existir però al servei de l’església cristiana”

text i Fotos: ignasi roBleda

Un dels objectius de l’as-sociació és recuperar la memòria històrica de la co-munitat jueva a Barcelona. quins en són els grans epi-sodis?De la comunitat jueva d’aquí, en destacaria que ja hi érem, a la “Pre-Ca-talunya”, a través d’una colonització que es va ano-

menar incorrectament fení-cia, quan ells a sí mateixos s’autoanomenaven canani (cananeus), i així es van fer dir fins al segle V dC. Entre ells hi havia els israelites, que procedien del regne d’Israel. Cal no oblidar que després de Salomó es van dividir els regnes d’Israel i de Judà. I la gent d’Israel

i la que aquí s’anomenava fenícia, doncs era pràctica-ment la mateixa. Els israe-lites del nord van conquerir bona part de la Pre-Catalu-nya. No sabem si ja eren els que després van donar lloc al judaisme o eren senzilla-ment gent de la religió ca-nanea en el seu sentit més ampli.

Miguel Iaffa, director de l’Associació Call de Barcelona

Nascut en un poble del Priorat, de pare brigadista defensor de la República i crescut i educat a Argentina durant la dictadura, Miguel Iaffa, de professió optometrista però vinculat des de fa molt temps i des de diversos vessants al món de la cultura (estudis a la Sorbona francesa), és el director de l’Associació Call de Barcelona, creada el 1997 i que es troba darrera la recuperació de la Sinagoga Major de l’antic barri jueu de la capital catalana, on es fa l’entrevista. També de la memòria històrica de la comunitat jueva a la ciutat. Una memòria que, destaca, “no han aconseguit esborrar tres segles d’Inquisició, la deformació espanyolista ni el franquisme”.

Nous Temes

34 EL MÓN MEDIEVAL

joseP torroella Prats. llicenciat en història

L’EDAT MITJAnA Fou un MÓn BàSICAMEnT TERRESTRE. LA MAJoR PART DE LA GEnT VIVIA D’ESquEnA AL MAR; nAIXIA I MoRIA SEnSE HAVER VIST MAI LA IMMEnSITAT BLAVA. MoLTS, FInS I ToT, SEnSE ConÈIXER-nE L’EXISTÈnCIA. quAn ALGú –un CRoAT, un PEREGRÍ, un CoMERCIAnT- ES VEIA oBLIGAT A EM-PRENDRE UN VIATGE PER MAR, ERA PRES DE DIVERSOS TEMORS

FUNDATS O INFUNDATS.

Por del Maren temps medievals


Nous Temes

48 EL MÓN MEDIEVAL

Economia

Cardonai la seva sal

dr andreu galera i Pedros

director de l’arxiu MuniciPal de cardona

Pels camins de la història


Economia

62 EL MÓN MEDIEVAL

Monuments


MÓn SAnT BEnET REP AVuI MILERS DE VISITAnTS, ATRETS PER LA SInGuLARITAT D’un ESPAI quE, A L’EnToRn DEL MonESTIR, APLE-GA DIVERSoS EquIPAMEnTS, I on REALITzEn ACTIVITATS TAn VA-RIADES CoM TALLERS PER A InFAnTS o FAMÍLIES, ConVEnCIonS I ACTES DE ToTA MEnA, o PRoJECTES RELACIonATS AMB LA InVES-TIGACIÓ CIEnTÍFICA En GASTRonoMIA. no CAL DIR, PERò, quE LA JoIA DE LA CoRonA ConTInuA SEnT EL MonESTIR, ToTALMEnT RESTAuRAT DES DE FA DoS AnyS PER CAIXA MAnRESA, I quE Con-SERVA L’ESPERIT I LA CALMA quE L’HAn PRESIDIT AL LLARG DE LA SEVA LLARGA I CoMPLEXA TRAJECTòRIA. AVuI, DEu SEGLES I MIG DESPRéS DE LA SEVA FunDACIÓ, ELS VISITAnTS PASSEGEn PEL RE-CInTE, PoTSER ALIEnS A LA GRAn quAnTITAT D’ESDEVEnIMEnTS DE quÈ HAn ESTAT TESTIMonIS AquELLS MuRS quE VA AIXECAR,

FA MéS DE MIL AnyS, un noBLE AnoMEnAT SAL·LA.

Monuments

text: rosa giBert

Fotos: Marc Vila

Món Sant Benetmonestir esplendorós

74 EL MÓN MEDIEVAL

Literatura


anaBel sáiz riPoll

doctora en Filologia. catedràtica ies jauMe i de salou

L a literatura in-fantil i juvenil és rica en matisos i treballa tots els gèneres. Entre ells, la novel-la històrica és, segurament, un

dels més atractius. Diversos escriptors posen al servei de la literatura la seva imaginació i la seva capacitat de fabulació. Així, són molts els títols que se centren en un moment de l’Edat Mitjana –l’alta o la baixa- com a context històric, i ho fan per narrar la his-tòria de personatges reals o com

a record d’unes èpoques passades que no són, potser, tan diferents a la nostra com podríem pensar a priori: Déu, la vida, la mort, l’amor, l’amistat, els problemes econòmics, les lluites pel coneixement i un bon grapat més de temes que es poden llegir a les novel·les ambientades a l’Edat Mitjana no són tan llunyans a les nostres quimeres.

Són molts els aspectes del món medieval que mostren un univers ric, que res no té a veure, en la majoria dels casos, amb una època fosca i entre te-nebres.

L’Edat Mitjana gaudeix de

molt bona salut a la literatura juvenil i ens n’hem d’alegrar, perquè permet que els més jo-ves puguin entendre d’una ma-nera amena com i quan van suc-ceir uns fets que ens han deixat una petjada important.

Hi ha, com hem dit, moltes novel·les ambientades a l’Edat Mitjana, però ens centrarem en un nombre limitat d’obres que ens poden ajudar a reflectir alguns aspectes concrets de la història medieval catalana. La majoria dels títols localitzats re-flecteixen l’Edat Mitjana als reg-nes peninsulars. Cal afegir que,

Literatura

L’Edat Mitjana, en la literatura infantil i juvenil

Gastronomia

84 EL MÓN MEDIEVAL

L’alimentació i la societat a l’Occident alt medieval

Gastronomia


alBert PratdesaBa i sala. historiador i arqueòleg.

L’alimentació i la societat a l’Occident alt medieval

DIàRIAMEnT PRE-PAREM I CONSUMIM ELS noSTRES àPATS, GEnERALMEnT SEn-SE PENSAR D’ON VÉ-nEn o quInA TRA-DICIÓ PoRTEn AS-SoCIADA. AL MATEIX TEMPS, ENS DECAN-TEM PER UNES MO-DES, JA SIGUI PER GUST O BÉ PER qüESTIonS DE SA-LuT. VAL A DIR quE AquESTES PREoCu-PACIONS O PREFE-RÈnCIES quE TEnIM AVUI DIA TAMBÉ HI EREn En EL PASSAT, EVIDENTMENT, CIR-CUMSCRITES EN UN HoRITzÓ CuLTuRAL DIFERENT.

Tampoc no po-dríem enten-dre la nostra cuina sense fer un repàs a la història de l’alimentació,

sobretot al període clàssic i medieval, ja que aquestes èpoques han influït enorme-ment en els nostres costums

98 EL MÓN MEDIEVAL

Recreacions històriques,

viure el passat

Festes

Miquel Bresolí Pijuan, PeRiodista Fotos cedides Per: medieval ceRcos

99 www.monmedieval.cat www.monmedieval.cat 99

Festes

Subscripció

Puedes enviarnos la suscripción por u

Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)

DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________

(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE

Firma

DOMICILIACIÓ BANCARIA

Subscrigui’s a

Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.

Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)

Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció

PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA

16

14

15

3

4 9

5

1

2

11

7

6

12

8 13

10

el mon medieval 10

Documents