EL MODERNISME.LA POESIA DE JOAN MARAGALL

Grup Nº 1: Astyr Doncel, Katherine Lorena Nuñez i Sara Rodríguez

Índex

1. Una època de grans transformacions

2. El Modernisme: el desig de modernitat2.1. El període modernista2.2. Una reacció romàntica2.3. L’artista i la societat

3. Joan Maragall3.1. La <<paraula viva>>3.2. <<La vaca cega>>

1. Una època de grans transformacions

L’últim quart del segle XIX la societat catalana viu grans canvis a causa de la industrialització del país. Barcelona creixmolt ràpidament seguint el model de les grans ciutats europees, és forma la burgesia industrial que vol modernitzar-se i intervenir en política, i “neix” una classe obrera que forma sindicats per millorar les dures condicions de treball.

Amb questa situació de canvi s’explica l’aparició d’una sèrie de fenòmens que van marcar la societats catalana entre elfinal del segle XIX i principis de segle XX, que són: 1. Naixement d’un ampli moviment cultural (el Modernisme)

2. La voluntat de construir un país autònom (el catalanisme polític)3. Les revindicacions revolucionaries de la classe obrera (socialisme

ianarquisme)

Pàgina 245

2. El Modernisme: el desig de modernitat

A partir de l’any 1982 sorgeix un grup d’artistes i intel·lectuals que es van definir com “modernistes”.Amb el Modernisme volien expressar el seu desig de modernitat, que es concentrava en la intenció d’obrir la cultura catalana als corrents culturals més moderns. El seu objectiu era transformar la societat a través de l’art i l'acció política per posar-la al dia i situar-la a nivell europeu. les idees de joventut, progrés i innovació.

Pàgina 245

Aquest moviment ja s’havia iniciat durant l’època de la Renaixença. Però els modernistes van reaccionar contra aquest moviment, perquè el consideraven massa endarrerit i tradicional. Exemple del llibre: Els lemes del Jocs Florals, fe i amor, van ser substituïts per

2.1. El període modernista

Pàgina 246

El Modernisme s’inicia al 1892 i finalitza al 1911 amb la mort de Joan Maragall.Una de les característiques principals es que aconsegueix introduir l’arten totes les manifestacions de la vida social. Per fer-ho present elsmodernistes creaven revistes, feien festes com les festes modernistes deSitges I es reunien per fer tertulies.

2.2. Una reacció romàntica

Pàgina 246

Durant el segle XIX hi havien estils oposats com el Romanticisme i el Realisme, els modernistes van reaccionarcontra el Realisme i es van sumar al moviment romàntic.

2.3. L’artista i la societat

Pàgina 247

Eren joves ‘’revels’’ que volien ser artistes i molts d’ells van marxar de casa i van dur una vida bohèmia.

N’hi havien de dos tipus: els regeneracionistes que van adquirir uncompromís per canviar la societat i l’altre sector, l’esteticista, que vanrebutjar la societat i es van refugiar al seu propi Art (per ells era unareligió).

3. Joan Maragall

Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860 en una família burgesa,dedicada a la indústria tèxtil. Com que era l’hereu, el seu pare volia ques'incorporés de seguida a l’empresa, per més tard fer-se càrrec, però ell no hova acceptar perquè volia fer una carrera universitària.

L’any 1879, amb el consentiment familiar, va començar la carrera de Dret (mésque advoca, el que volia era relacionar-se amb la joventut il·lustrada i formar-se com a intel·lectual). Per això va alternar les classes amb les conferències, lestertúlies, l’estudi d’idiomes i la lectura dels grans escriptors europeus del’època.

L’any 1890 va començar l’activitat periodística: va entrar a la redacció del“Diario de Barcelona” i va col·laborar en la revista L’avenç (la mes significativadel Modernisme), on va publicar el seu primer llibre de poemes (Poemes).

Gràcies a l’activitat poètica i periodística, va ser un intel·lectual moltreconegut, llegit i respectat. Va morir a Barcelona l’any 1911.

Pàgina 247

3.1. La <<paraula viva>>

Pàgina 248

Joan Maragall va elaborar la seva pròpia teoria poètica que va definir amb l'expressió de paraula viva .

La poesia és "paraula viva", segons la seva expressió; és a dir, l'expressió pura del sentiment inspirat per l'objecte poètic.

Maragall és un poeta que ens vol transmetre el seu esperit optimista .

Para Maragall, la paraula ‘’ és la meravella’’ major del món. Duu en el seu seny aquesta cosa immaterial debel·ladora de l'esperit: la idea.

La seva obra poètica és una exaltació de la vida i la natura .Per això el poeta dirà en un dels seus poemes :

Tot semblava un món en flor

i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada

que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,

esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor

com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara

que dóna a tota font son ombra clara.

Joan Maragall << Les muntanyes >>

3.2. <<La vaca cega>>

Pàgina 248

• El tema principal de la poesia de Joan Maragall es la natura, ja que ell viu en una ciutat ple de parets on la natura es escassa. Llavors quan contempla la natura queda impressionat i meravellat.

•El poeta vol transmetre la emoció i els sentiments que li provoca al veure la natura lliure. Es un dels escriptors més representatius del modernisme.

•La seva obra reuneix dues actituds diferents;esteticista i regeneracionista.

3.2. <<La vaca cega>>

Pàgina 248

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no, ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada… Però torna,

i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se’n torna

orfe de llum sota el sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

3.2. <<La vaca cega>>

Pàgina 248

•Interpretació de l’obra:Un dia Joan Maragall i la seva dona estaven a la Font de les Abadesses i una vaca es va apropar amb un gest que nosemblava normal. Llavors la dona li va preguntar a un pastor que li passava, i el pastor li va respondre que era cega.Joan Maragall en arribar a casa va començar a escriure allò que li havia sorprès, la vaca cega.La imperfecció i la desgracia de la vaca fan d’aquesta vaca un ésser solitari, que simbolitza l’individu aïllat i incomprès,tal com es sentien els poetes modernistes.

•MètricaVersos decasíl·labs d’art major amb rima assonant.

El modernisme.La poesia de Joan Maragall FI