el meu primer llibre de trens i modelisme ferroviari …...locomotora de vapor del tipus beyer -...

30
El meu primer llibre de trens i modelisme ferroviari amb Realitat Aumentada Jordi Sanfeliu Llop CFGS Educació i Control Ambiental INS Escola del Treball Lleida

Upload: others

Post on 31-Dec-2019

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

El meu primer llibre de

trens i modelisme ferroviari

amb Realitat Aumentada

Jordi Sanfeliu Llop

CFGS Educació i Control

Ambiental

INS Escola del Treball

Lleida

2

3

Índex

Índex ....................................................................................................................................... 3

Com ho hem fet? .................................................................................................................... 5

El Ferocarril ............................................................................................................................ 6

Història del Ferrocarril ............................................................................................................ 7

El Ferrocarril a Catalunya ....................................................................................................... 8

Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur .............................................................................. 9

Altres sistemes. Els ferrocarrils de via estreta ..................................................................... 10

Altres sistemes. Els cremallera ............................................................................................ 11

Altres sistemes. El metro ...................................................................................................... 12

Altres sistemes. El Funicular ................................................................................................ 13

Altres sistemes. El Telefèric ................................................................................................. 14

Els elements del tren. La locomotora. .................................................................................. 15

Locomotores de vapor .......................................................................................................... 16

Locomotora dièsel ................................................................................................................ 17

Locomotora elèctrica ............................................................................................................ 18

Locomotores. Kalmar Verkstad SJ (X) 2000 South West Trains 8-Car ............................ 19

Locomotores. Bombardier TRAXX ....................................................................................... 20

Els elements del tren. Els vagons ....................................................................................... 21

Els trens de joguina .............................................................................................................. 24

El modelisme ferroviari ......................................................................................................... 25

Bibliografia ............................................................................................................................ 26

4

5

Com ho hem fet?

Aquest llibre que teniu ara entre les vostres mans és un exercici d’aula que hem realitzat a

l’assignatura Mètodes i Productes Cartogràfics del primer curs del CFGS d’Educació i

Control Ambiental.

L’objectiu d’aquest exercici ha estat tenir un primer contacte amb les Tecnologies de la

Realitat Augmentada (RA).

Cada autor/a ha tingut que triar un tema, seleccionar o elaborar uns texts explicatius,

cercar imatges i models en 3D. Amb tot això s’ha iniciat el procés de maquetació del llibre

emprant un editor de texts per fer el document i una aplicació de realitat augmentada per

associar els marcadors amb els models 3d. Finalment s’ha exportat l’escena i imprès el

llibre.

Un cop fet tot això sols cal que el lector tingui instal·lat al seu mòbil o tablet el visor de RA

“Aumentaty” :

(per a PC: http://author.aumentaty.com/sites/default/files/Downloads/AumentatyViewerSetup_1.3.exe)

(per a mòbils: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.Aumentaty.Viewer&hl=es_419 ).

Visor per a PC Visor per a mòbils

I que es descarregui l’arxiu *atx2 per a PC o *.atm2 per a mòbils.

6

El Ferrocarril

El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre

carrils, normalment d'acer, compost per un o més

vagons o cotxes arrossegats per una locomotora. A

banda de la via convencional, hi ha la circulació per

cables (telefèric) o altres tipus de via, com ara les de

levitació magnètica o la dels trens maglev.

Els ferrocarrils poden dur una locomotora o més d'una,

acoblades al davant o en configuració push pull (una al

davant i l'altra a la cua). Els vagons poden ser

arrossegats o autopropulsats (automotors).

El tren ha tingut una gran influència en el

desenvolupament de moltes societats; el seu ús i

importància varia segons l'època. Ha format part

essencial de moltes nacions i ha presentat un gran avantatge en la industrialització, en

comparació amb els països que no han disposat d'aquest mitjà de transport.

7

Història del Ferrocarril

La primera locomotora de vapor va circular el 21 de febrer de 1804, a prop de Merthyr

Tydfil, al País de Gal·les. Fou construïda a

Anglaterra per Richard Trevithick. Tot i així, un

gravat de l'any 1550 mostra unes vagonetes

circulant sobre rails a les mines de Leberthal, a

Alsàcia. L'home creu que els romans ja utilitzaven

una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes

tenien dues roderes amb una separació fixa, molt

semblant a la de les nostres vies actuals.

La generalització del sistema ferroviari ha estat

gràcies a la màquina de vapor, però de bon

començament ja es van utilitzar sistemes

alternatius per fer front a

la manca de potència de

la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions

particulars.

Pels volts del 1900, l'aparició de

motors elèctrics potents permeté l'ús

de la tracció elèctrica, la més emprada

actualment. Aquest sistema necessita

que la línia estigui dotada d'una

catenària o d'un tercer rail, portadors

del corrent elèctric.

En el període d'entreguerres apareixen les locomotores dièsel. Els

anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el

desenvolupament dels motors de combustió interna. És també en aquesta època quan

comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.

8

El Ferrocarril a Catalunya

Els orígens del

ferrocarril a

Catalunya es

remunten a la

primera meitat

del segle XIX. El

primer ferrocarril

a construir-se a

l'Estat Espanyol fou entre Güines i

L'Havana a Cuba (aleshores colònia

espanyola). Allà va ser on Miquel Biada,

un mataroní que havia fet "les Amèriques" amb èxit, fou convidat a la inauguració. Veient

els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar la seva vila natal

(Mataró) amb Barcelona. Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb

gaire interès i es va veure obligat a recórrer a capital estranger per obtenir el finançament

necessari. A Londres es va reunir amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. A

Roca li va seduir el projecte i va utilitzar els seus

contactes per trobar el finançament necessari. El 1843,

quan ja tenien el projecte encarrilat, van sol·licitar la

concessió del ferrocarril al govern espanyol, que van

obtenir el 13 d'agost de 1843. Aleshores van crear la

societat per a la construcció i explotació de la línia de

tren. Després que Biada hagués de lluitar molt i superar

moltes desconfiances, es va constituir la Companyia del

Ferrocarril de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de

1845 davant notari a Barcelona. Finalment el primer

ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28

d'octubre de 1848 sota una gran expectació.

9

Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

Fou construïda

segons el tractat

francoespanyol

de 1904, que

establia dues noves línies

transpirinenques catalanes, una de les

quals havia d'unir Lleida amb Sent Gironç

El primer tram va ser el Lleida-Balaguer,

inaugurat l'1 de febrer de 1924 i construït

per l'estat. L'any 1926, durant la dictadura

de Primo de Rivera, es va redefinir el

projecte fent-lo més ambiciós: la línia havia de tenir 850km i unir Baeza (Jaén) amb Sent

Gironç. La guerra civil espanyola

estroncà el projecte. Amb la

instauració de la dictadura franquista

es va recuperar el Pla a través de la

nova empresa

estatal Renfe.

El tren

arribaria a

Cellers el

1949, a Tremp

el 1950 i a La

Pobla de

Segur el 13 de novembre de 1951.

L'any 1962, per recomanació del Banc

Mundial, l'Estat espanyol va decidir aturar la construcció de noves línies fèrries i

concentrar-se en la millora de les ja operatives. Això va suposar que el govern paralitzés

la línia Baeza-Sent Gironç.

Locomotora de vapor del tipus Beyer - Garratt. Matrícula oficial RENFE: 282F-0421 (Garrafeta)

10

Altres sistemes. Els ferrocarrils de via estreta

L'ample ferroviari mètric és aquell ample ferroviari que

fa 1.067 mm o menys. Aquest ample és conegut com a

mètric, o via estreta perquè és més estret que l'ample

ferroviari estàndard i fa més o menys un metre

d'amplada.

Als Països Catalans la línia Llobregat-Anoia és

d'ample mètric i és de 1.000 mm, com també totes les

línies de Serveis Ferroviaris de Mallorca i de

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. El ferrocarril

de Sóller també és de via estreta, atès que fa 914 mm

d'ample.

11

Altres sistemes. Els cremallera

S'anomena tren cremallera a un tipus particular

de trens que basa el seu funcionament en

l'acoblament mecànic amb la via per mitjà d'un

tercer rail o «cremallera».

La disposició esmentada permet que sigui utilitzat

en zones de grans pendents, en les quals el

funcionament per adherència entre carrils i rodes

no seria possible.

El primer ferrocarril de cremallera fou el ferrocarril

entre Middleton i Leeds, a Anglaterra, on la primera locomotora de vapor comercial

començà a funcionar el 1812. Utilitzava un sistema de cremallera i pinyó dissenyat i

patentat el 1811 per John Blenkinsop. La idea del tercer carril va aparèixer el 1862 de la

mà del suís Niklaus Riggenbach .

A Catalunya hi ha dos trens cremallera: el de Montserrat, de

5,24 Km de longitud i 550 m. de desnivell i el de Núria, de 12,5

Km de longitud i 1.059 m. de desnivell.

El Cremallera de Montserrat és el ferrocarril que uneix Monistrol

de Montserrat amb el Monestir de Montserrat mitjançant la

tècnica de cremallera. Fou inaugurat el 6 d'octubre de 1892,

construït per Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. El

1957 es clausurà. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el

recuperà i el re-inaugurà l'11 de juny de 2003.

12

Altres sistemes. El metro

El metro, abreviació de ferrocarril

metropolità, anomenat ferrocarril urbà en

els primers temps, és un ferrocarril elèctric

per al transport de passatgers dins l'àmbit

urbà, amb una alta capacitat i freqüència

de pas, essent en general subterrani o en

viaducte.

A diferència

del tramvia, és

totalment independent i segregat de la resta de circulació i

mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i

el Benelux) s'han construït

sistemes mixtes

de metro i tramvia (Stadtbahn

, Prémetro), on els combois

circulen segregats de forma subterrània al centre de

les ciutats com a metro i de forma superficial als barris

perifèrics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant

inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer

metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom

de "Gran Metro" (actual L3). El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del

primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins

aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

13

Altres sistemes. El Funicular

Un funicular és un remuntador constituït per 2 combois

(cabines o grups de cabines) que circulen sobre rails i

són estirades per un cable tractor. El seu nom deriva

del llatí, funiculus, diminutiu de funis, que significa

"corda".

Es pot dir que és l'equivalent terrestre del telefèric,

canviant-ne els cables sostenidors per rails. Ara bé, en

aquest cas, els rails són comuns per a les dues cabines

i només al centre es bifurquen per a permetre el

creuament de les cabines.

Els rails mantenen una inclinació aproximadament

constant, que és compensada a dins la cabina per un

terra pla però a diferents nivells, imitant uns grans

esglaons. La capacitat de les cabines és força important, essent estrany que tinguin

menys de cent places. El funcionament d'aquests aparells no és diferent al dels funiculars

convencionals. Per contra, el que sí que és una característica comuna de la majoria de

funiculars a estacions d'esquí és el fet de ser subterranis, si no en la seva totalitat almenys

en part. Això permet de no sotmetre's com la resta de remuntadors a la variabilitat de la

superfície del terreny (tant pel que fa a pendent com a suport estructural) ni a les

inclemències del temps, cosa que permet més dies d'obertura.

L'immens cost que suposa realitzar un túnel sota una muntanya

limita la seva instal·lació a les situacions més adverses (sota de

geleres, zones de vent), o emblemàtiques (remuntador principal

de l'estació amb un gran desnivell). Les seves velocitats en

avançar (al voltant dels 10m/s) són sensiblement superiors a la

de la resta de remuntadors (excepte telefèrics i funitels).

14

Altres sistemes. El Telefèric

El telefèric és un sistema de transport aeri constituït per

cabines colgades d’una sèrie de cables que

s’encarreguen de fer avançar a les cabines a través de

les estacions. Quan les

cabines van per terra es

denomina funicular.

El sistema de cada telefèric està compost per un o més

cables (depenent del tipus). El primer cable es fixe i

serveix per a sostenir les cabines, el segon està

connectat a un motor (situat a l’estació) i fa moure les

cabines.

Alguns telefèrics disposen de

dues cabines per tram (trajecte

entre estació i estació) a fi de

crear un contrapès. Altres

sistemes més complexes tenen

varies cabines suspeses

simultàniament en cada direcció.

La majoria d’aquests mitjans de transport son accionats amb energia elèctrica. Aquest

sistema de transport s’usa en zones amb grans desnivells, on l’accés per carretera o

ferrocarril resulta difícil.

Un dels primers telefèrics fou construït el 1914 per a facilitar l’accés dels passatgers al

ferrocarril en la ciutat de Berna. El primer transportador de pla inclinat per a passatgers

del mon fou construït per Leonardo Torres Quevedo a la ciutat de San Sebastián

(Espanya) el 1907 per a permetre a l’aristocràcia donostiarra accedir sense problemes al

cim del mont Ulía.

15

Els elements del tren. La locomotora.

La locomotora és el material rodant amb motor que s'utilitza per donar tracció als trens.

Des dels seus inicis, a principis del segle XIX, fins a mitjans del segle XX, les locomotores

van funcionar amb vapor.

La primera locomotora a vapor va ser construïda el 1804 per Richard Trevithick per a les

mines de Penydarren, a Gal·les. Fins al 1825, la utilització de locomotores de vapor fou

exclusiva de línies fèrries en les mines de carbó. El mateix any es va inaugurar el

ferrocarril Stockton - Darlington, que va ser el primer a prestar servei públic de transport

de càrregues amb locomotores de vapor. Els trens de passatgers consistien en diligències

tirades per cavalls.

La primera línia de passatgers amb servei regular amb tracció de

vapor fou la Canterbury - Wishtable, al sud de la Gran Bretanya.

La primer línia considerada moderna fou la Manchester -

Liverpool, inaugurada el 1830. Totes tres línies utilitzaven

locomotores construïdes per George Stephenson. Les

locomotores elèctriques existeixen des de finals del segle XIX,

però el gran cost de la instal·lació i el fet de ser una tecnologia

nova les van relegar a usos concrets, com, per exemple, els

grans ports de muntanya de Suïssa on, malgrat el cost elevat de la instal·lació, donaven

millors resultats que les locomotores de vapor.

Les locomotores dièsel no es van desenvolupar plenament fins als anys cinquanta, quan

les millores en aquesta tecnologia van permetre fabricar motors amb la potència

necessària.

16

Locomotores de vapor

La locomotora de

vapor típica empra

una caldera

horitzontal cilíndrica

amb la llar en la

part posterior, parcialment dintre de la

cabina que protegeix els operaris de les

inclemències meteorològiques. La llar és el

lloc on es crema el combustible. Està format

per quatre parets laterals i un sostre,

denominat cel. En la base hi ha la graella o cremador, sobre el qual es diposita el

combustible, i, sota la graella, el cendrer, una caixa per recollir les cendres, i la boca per la

qual entra l'aire per a la combustió. Els fums de la llar surten per una sèrie de tubs situats

longitudinalment dintre de la caldera i envoltats d'aigua, a la qual transmeten la calor. El

conjunt de tubs es denomina feix tubular. Alguns, de major diàmetre, contenen en el seu

interior altres tubs més fins pels quals circula vapor per ser reescalfat i augmentar així la

potència de la locomotora. En la part frontal de la caldera hi ha la caixa de fums, on va a

parar el fum després d'haver passat pels tubs del feix, abans de sortir per la xemeneia,

que sobresurt en la part superior. El vapor es

recull en la part més alta de la caldera, bé sigui a

través d'un tub perforat,

situat per sobre del

nivell de l'aigua, o bé

per un dom (cúpula en

la part superior). El

vapor surt de la caldera

a través d'una vàlvula

anomenada regulador.

17

Locomotora dièsel

Les locomotores dièsel són aquelles que utilitzen

com a font d'energia la produïda per un motor de

combustió interna de cicle dièsel. La transmissió de

la potència es realitza amb transmissió mecànica

convencional en petites locomotores de maniobra, i

màquines auxiliars. En locomotores de major

potència, la transmissió

mecànica no és adequada

i se substitueix per la

transmissió hidràulica o

elèctrica. Hi ha locomotores dièsel que arrosseguen trens de

viatgers capaços de superar els 250 km/h, però els seus

principals

problemes

són les

temperatures sota zero, els forts

pendents i els trens de gran tonatge.

18

Locomotora elèctrica

Les locomotores elèctriques són

les que utilitzen com a font

d'energia

l'electricitat

provinent

d'una font

externa per

aplicar-la

directament

a motors de tracció elèctrics. Les

locomotores elèctriques

requereixen la instal·lació de cables d'alimentació al llarg de tot el recorregut, que se

situen per sobre dels trens a fi d'evitar accidents. Aquesta instal·lació es coneix com

catenària, a causa de la forma que adopta el cable del qual penja el cable electrificat, que

ha de mantenir-se paral·lel a les vies. Les locomotores prenen l'electricitat a través d'una

estructura metàl·lica articulada, que fa pressió sobre la catenària, anomenada pantògraf.

El cost de la instal·lació d'alimentació fa que la tracció elèctrica solament sigui rendible en

línies d'alt trànsit, o bé en vies amb gran part del recorregut en túnel sota muntanyes o per

sota del mar, amb dificultats per a la presa d'aire per a la combustió dels altres tipus de

motor. Un cop desenvolupada una línia ferroviària per a la circulació de vehicles elèctrics,

fa que l'elecció d'aquest tipus de tracció sigui el més econòmic, el menys contaminant i el

més ràpid.

19

Locomotores. Kalmar Verkstad SJ (X) 2000 South West Trains 8-Car

X 2000, també anomenat X2, és un tren operat per SJ a Suècia.

Va ser construït per Verkstad Kalmar a Kalmar, Suècia (abans

que l'empresa fos comprada per Adtranz el 1996) i posada en

marxa el 1990 com a tren únicament de primera classe amb un

àpat inclòs en el preu del bitllet i ús gratuït de la màquina de fax

del tren. Hi ha un restaurant informal a bord, que serveix plats

d'estil snack-bar.

La velocitat màxima del tren és 210 km/h (130 mph). S'assolí la velocitat rècord de 276

km/h (171 mph) durant una prova preliminar amb dues unitats de locomotores el 1993.

Tanmateix, la velocitat màxima permesa en tràfic regular és 204 km/h (127 mph) per

raons de seguretat – el sistema de senyalització (i sistemes com la catenària) no es

construeixen per assolir aquestes velocitats donat que la via es comparteix amb els trens

regulars; i que la majoria de línies es van construir a final del segle XIX. Les vies

construïdes al segle XIX pel Ferrocarril Stockholm-Göteborg/Malmö són relativament

rectes, ja que es van planificar seguint el camí més curt, sense ciutats intermèdies, i el

paisatge és relativament pla.

Altres ferrocarrils del segle XIX tenen itineraris més curvilinis. En comparació amb altres

trens d'alta velocitat, el 2000 X no és especialment ràpid; però comparat amb trens

regulars, s’escurça el temps de viatge en un 25% -prou per fer-lo competitiu amb

companyies aèries en moltes rutes. Típicament la velocitat mitjana és d’uns 150 km/h (93

mph).

20

Locomotores. Bombardier TRAXX .

La Bombarder TRAXX és una plataforma modular de

locomotores elèctriques i dièsel-elèctriques construït per

Bombardier Transportation, construït en variants de passatgers i

càrrega. La primera versió era una locomotora a doble tensió AC

construïda a partir de 2000 per Ferrocarrils alemanys; versions

posteriors inclouen versions DC, així com màquines de

quàdruple voltatge, capaces d'operar en la majoria dels

esquemes d'electrificació europeu: 1.5/3.0 kV DC i 15/25 kV AC. La família es va ampliar

per incloure versions alimentades amb dièsel el 2006.

Elements comuns a totes les variants de locomotora inclouen els bodyshells d'acer, el dos

bogies amb dos eixos cada un, els motors d'inducció asíncron trifàsic, el refredament en

les vores de la teulada i els frens de disc de roda.

La marca TRAXX es va introduir en 2003. L'acrònim es refereix a aplicacions ferroviàries

transnacionals amb flexibilitat extrema. Les locomotores es van fer principalment per als

ferrocarrils d'Alemanya, amb les comandes procedents de països com França, Israel,

Suïssa, Suècia, Noruega, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg, Polònia Espanya, Hongria i Àfrica

del Sud.

21

Els elements del tren. Els vagons

Un vagó (anglicisme de wagon) és un vehicle dissenyat per ser

arrossegat per animals de càrrega o altres enginys mecànics creats per

l'home, com les locomotores.

En el cas dels vagons de ferrocarril, es defineix el vagó com al vehicle

destinat al transport d'animals o objectes, contràriament al vagó de

passatgers, que és destinat exclusivament al transport de persones.

Hi ha un gran nomgre de tipus de vagó, adaptats a diferents funcions.

22

Els elements del tren. Els edificis de servei

Una estació ferroviària o estació de

ferrocarril és una instal·lació de vies i

agulles, protegida per senyals, on es

poden coordinar processos de circulació i

els límits de la qual queden definits pels

senyals d'entrada

d'ambdós extrems.

En general, les

estacions compten

amb aparells de

via. En certs Reglaments de Circulació, es consideren estacions als

baixadors, Llocs de Bloqueig,

Llocs de Banalització i

Bifurcacions, així com els Llocs de Circulació, quan

intervinguin en el bloqueig.

Tradicionalment es considera una estació ferroviària o

estació de ferrocarril al punt d'accés de viatgers i

mercad

eries

del

ferroca

rril, eventualment amb les instal·lacions

addicionals per a les operacions

ferroviàries.

23

Els elements del tren. Els edificis de servei

El dipòsit de Dayton és l’edifici més antic de cotxeres de tren supervivents a l'estat de

Washington. Originàriament va ser construït el 1881 i dissenyat en l'estil Stick/Eastlake.

Inicialment la Sala del Cap d’Estació proporcionava accés a un balcó que recorre els

costats de l'edifici. Una tribuna de tres cares en ambdós nivells del

costat nord proporciona una vista de les vies a l'est i oest. Les

parets interiors són típiques de l’edificació de la zona. Totes les

habitacions tenen sostres alts i revestiment. L'escala de

mercaderies està intacta i utilitzable. El 1899 el dipòsit, llavors

gairebé de 20 anys d'edat, va ser traslladat a la ciutat sobre trocs-

patins tirats per cavalls fins a la seva localització actual al principal

carrer comercial. L'estació de tren va servir com a nucli de la

ciutat fins que es va tancar

el 1 de gener de 1972. El

dipòsit es va reobrir al

públic el juliol de 1981

com a Museu on es

realitzen exposicions

itinerants al pis superior.

L’estació de Dayton figura

als registres locals,

estatals i Nacionals de

Llocs Històrics.

Més informació a: http://www.daytonhistoricdepot.org/about_us.html

24

Els trens de joguina

Els trens son un dels elements de la vida quotidiana més emprats per a

dissenyar joguines que han fet i fan feliços, generació darrera

generació, als infants de tot el mon.

De fusta, metàl·lics a escala, de plàstic, en forma de llibres... ens han

ajudat a passar moltes hores de la nostra infantesa.

25

El modelisme ferroviari

El modelisme ferroviari és una activitat recreativa té

per objecte imitar els trens d'escala i el seu entorn. Els

trens poden ser estàtics o en moviment. En aquest

últim cas, normalment utilitza electricitat a baixa tensió

(entre 9 i 24volts) tant pel moviment com pels

accessoris, il·luminació, etc. Durant part del segle XX

també vans ser populars els de corda i hi ha models

de locomotores de vapor real

a escala.

Els seus orígens es remunten a finals del segle XIX, en línia amb

l'aparició de joguines enginyoses que aplicaven tecnologies

innovadores, dissenyades al voltant del petit tren de xapa i

impulsat per un motor elèctric. L’any 1891, a la Fira de Leipzig,

Marklin introduí la primera locomotora funcional a escala de la

història (1:32 o

1 escala).

Construïda en llauna, disposava d’un

mecanisme del rellotge de corda que

l’ajudava a moure's sobre els rails.

Carlisle i Finch van presentar la primera

composició d'un tren completa amb

motor elèctric el 1897. A principis del

segle XX Joshua Lionel Cowen creà un

tren elèctric per a l’aparador de la seva

botiga de joguines, però va rebre tantes

sol·licituds que l’atracció publicitària

finalment es va convertir en un clàssic de la indústria de la joguina.

26

Bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarril

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_ferrocarril_a_Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Funicular

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cremallera_de_Montserrat

https://en.wikipedia.org/wiki/TRAXX

Model TRAXX https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7adc8184ad679791e810c01b1498aa2b

Model Locomotive 701 557-1 "Piggy"

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=cb45e47c83b8a851ae0bc4b0af15767b

https://en.wikipedia.org/wiki/X_2000

Model X2000.

https://es.wikipedia.org/wiki/Modelismo_ferroviario

https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro

Dayton Depot https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=d78df28d8171369c4218fa8a5df4a1b2

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_ferrocarril

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tren_cremallera

https://ca.wikipedia.org/wiki/Locomotora

Model Funicular Gelida https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7123832eea0a9fa25468c59a4f0a1d6a

Model Maquina Vapor https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=7345b535b54fa2a9fd8b28fbb9afebc3

Model vagó díposits ciment: https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=444bba0774dabe0d1d8ef23228237d0b

ADLM (Advance Diesel Locomotive Manufacturer) E230: https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=uc4a9f0e5-

497c-42ab-9fce-3b299d7db5a7

Garratt Steam Locomotive 590:

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=53dc644209d810026ee79ab3c736e281

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tren_cremallera

http://www.grijalvo.com/Tf_Soller_imagenes/t_tf_fc_soller_bahnpal_small.jpg

http://www.sollernet.com/trendesoller/en1.html

http://www.alpentunnel.de/20_Faszinierend/50_soller/Bilder/Img_1450.jpg

http://www.salillas.net/ferrocarrils/renfe5.jpg

http://glanceback.inetempire.com/oldtrains/trevith1.jpg

http://www.gef.free.fr/metro.jpg

http://www.trenscat.com/nuria/images/trens/P9090013.jpg

http://www.trenscat.com/tmb/images/mjP070706067.jpg

http://www.ozepices.ch/chablues/photos/barcelona/seaside-foot/images/mer-teleferic.jpg

http://fotos2013.cloud.noticias24.com/maqueta/15.jpg

http://www.learneurope.eu/index.php/es/realidad-aumentada/lleida/

http://quinalafem.blogspot.com.es/2013/02/276-de-la-primera-la-nova-estacio-de.html

https://cjaronu.files.wordpress.com/2010/09/ferrocarril.jpg

27

http://www.trenscat.com/montserrat/stjoan_ct.html

https://i.ytimg.com/vi/mM4DGcTdJbs/hqdefault.jpg

http://static8.depositphotos.com/1126085/1020/i/950/depositphotos_10209274-CUBA---CIRCA-1993-A-stamp-printed-

in-Cuba-dedicated-to-Diesel-engine-development-shows-train-circa-1993.jpg

http://www.ojodigital.com/foro/urbanas-arquitectura-interiores-y-escultura/404389-estacion-de-tren.html

http://www.sientegalicia.com/fotos/actividades/Museo%20Ferrocarril%20Monforte%20Ribeira%20Sacra%20(1).jpg

https://c2.staticflickr.com/8/7676/16818627974_1c8b669bd3_b.jpg

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=37c3560e75bb5a8f10c1280407c71fa6

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=3a1614d8da39aa2a8be7c8c5fdb9bd6d

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=df6036a3f23c70a78137de236f24388e

https://3dwarehouse.sketchup.com/model.html?id=u9570ac40-6a61-4aae-9489-6c7e7943658a

28

29

30