1

Portfoli d’Alba Haro NegreDisseny d’interiors

albaharo

Portfoli d’Alba Haro NegreDisseny d’interiors

albaharo

5

Índex

5

Introducció

7

Casagaratge

8

ShowroomLékue

10

StandLékue

14

Seminaris

16

Maquetes

20

Pinturesi dibuixos

32

Índex

7

Aquest portfoli és un recull dels treballs més representatius que he fet durant la meva carrera.

He intentat seleccionar un conjunt de treballs que mostressin les meves habilitats en els camps que se m’han donat millor: les maquetes, la pintura, el propi fet de projectar, amb tots els seus passos, i alguns

projectes ràpids que s’engloben en l’apartat titulat “Seminaris”.

L’objectiu d’aquest portfoli és mostrar les meves capacitats per tal d’aconseguir un lloc com a professional en el món del disseny en que m’he decidit capbussar: el disseny d’interiors.

Introducció

8

El projecte consistia en dissenyar un ha-bitatge de 45 m2 amb un concepte donat, força peculiar: un garatge. Per aquest motiu es va iniciar un anàlisi dels espais “garatges” per extreure’n les seves qualitats formals i ambientals: espai fosc, que pot tenir diversos espaisindependents en un espai comú, en el cas que es tracti d’un garatge privat però de diversos propietaris, amb portes grans que es poden obrir de paret a paret, que es pot utilitzar per moltes ac-tivitats com ara espai on assajar amb un grup de música, a on s’hi poden guardar eines i/o utilitzar-lo com a un espai de treball o com a traster on guardar-hi tots aquells utensilis que no es necessita tenir molt propers, és a dir, a casa, que normalment es té brut degut a que s’hi guarda un vehicle el qual sol portar brutícia de l’exterior i se li solen aplicar productes que embruten com són la grassa i/o l’oli. De totes aquestes carac-terístiques es va optar per representar la foscor, el repartiment i l’amplitud de l’espai i la grandària de les portes.

Un cop establerts els conceptes principals es va procedir a determinar el briefing del projecte començant per l’objectiu: el principal objectiu d’aquest projecte és transmetre les característi-ques d’un garatge a una casa per tal de transmetre al client la sensació d’estar vivint en un garatge. En segon lloc es va descriure el target: el públic objectiu són homes i dones joves, d’entre 20 i 45 anys, de classe mitja que resideixin en una ciutat de més de 50.000 habitants. El client que entraria a viure en aquesta casa seria una persona aficionada a la

mecànica i als vehicles en general. Per altra banda també seria una persona introvertida i que li agradessin els espais grans i amb poca llum. Tot seguit es va fer una descripció inicial del producte: la casa garatge és un nou tipus de habitatge que obrirà una nova perspec-tiva en el sector de l’habitatge al tenir com a característica principal la foscor, una característica molt impactant, poc comú i trencadora per aquest tipus d’edificació. Per altra banda, tot i poder semblar un espai poc acollidor en el qual ningú voldria viure, aquest habitacle resulta ser molt modern i a la vegada molt proper, agradable i confortable per l’usuari i els seus convidats. Per últim es van especificar les limitacions del projecte: aquest projecte té dues grans limitacions pel que fa a paràmetres: l’àrea total que podia ocupar la casa i el seu volum. En primer lloc, l’àrea no podia ser superior als 45 m2, i en segon lloc el volum podia ser com a màxim de 150 m3. Per altra banda, també hi ha una limitació en el terreny de les obertures: dues de les seves quatre parets havien de ser façanes però les altres dues havien de ser obligatòriament mitgeres, és a dir que estiguessin en contacte amb altres edificacions i, per tant, no podrien contenir ni portes ni fi nestres.

Per veure com es podria destacar la foscor a través de la llum es va iniciar un estudi sobre la il·luminació, ja que es va decidir que la poca llum que hi hagués fos principalment natural, que hi haguessin algunes escletxes al sostre que deixessin passar alguns carrils de llum, tot i que es complementaria amb

alguna petita font de llum artificial a través d’algunes rengleres de LED’s per quan no fos suficient la natural. Amb aquest objectiu es van construir diverses maquetes de treball amb diferents obertures al sostre per estudiar quina era la millor forma que adoptés la llum en funció de la forma i el lloc per on entrés.

Un cop fet l’estudi es va decidir fer primer el disseny interior per adequar les entrades de llum a les poques divisi-ons físiques que tingués l’espai, o bé s’utilitzaria per establir alguna separació més de forma visual. Per aquest motiu es va començar enumerant les diferents zones que hauria de tenir la casa: una sala d’estar, una cuina, una zona per menjar o treballar, un bany, una habita-ció per l’habitant i una petita habitació de convidats. Es van estudiar diferents formes de dividir i repartir l’espai i es va acabar decidint tancar només les tres zones més privades: el bany, l’habitació de convidats i la cuina, i repartir tot l’espai restant en els altres tres espais, col·locant a cadascun el nombre mínim de mobles que es necessitessin.

A l’hora d’escollir els materials cons-tructius es va decidir que aquests fossin els mínims i més característics d’un garatge, rudes i poc treballats: en primer lloc el formigó, tot el paviment estaria revestit de formigó polit per donar-li un aspecte fosc i fred; en segon lloc el guix: totes les parets i els murs exteriors estaran revestits amb guix texturitzat; per últim els envans que separarien les diverses zones tancades estarien fets amb placa de cartró guix.

Pel que fa al mobiliari, com ja s’ha dit anteriorment és el mínim necessari per complir les necessitats de cada zona: en primer lloc hi ha l’espai comú que engloba el menjador, la sala d’estar i l’habitació de l’usuari. En aquest espai

hi ha per una banda la taula i els seients del menjador els quals són de fusta i els seients es caracteritzen pel fet d’estar enganxats a la paret, és a dir que no tin-drien potes; per altra banda hi ha la zona de sala d’estar representada tan sols amb un sofà que conté un mòdul chaise-longue; i per últim hi ha la zona d’habi-tació que es caracteritza per tenir el llit doble baix, tipus futon japonès, moble que li dóna un aire modern alhora que senzill. En segon lloc hi ha l’habitació del convidat, en la qual hi ha un segon llit, també tipus futon, però en aquest cas és individual. En tercer lloc hi ha la cuina amb tres mòduls d’armaris situats a la zona baixa amb portes de fusta. Aquests mobles anirien enllaçats per sobre amb panells de marbre. Per altra banda hi ha la nevera i la rentadora que ambdues són de plàstic blanc neutre. Per últim, en quart lloc hi ha el lavabo format per una banyera, un moble amb el lavabo en sí, i el vàter.

1

1 Fotografia de la maqueta de l’habitatge amb el mobiliari i on es veu com entraria la llum en l’espai principal a una certa hora del dia.

2 Conjunt de quatre fotografies de la maqueta, una sense les parets envolvents per veure la distribució de tot el mobiliari, i les altres tres amb parets i sostre per veure diferents punts de vista i entrades de llum.

3 Conjunt de tres fotografies de la maqueta de treball amb diferents entrades de llum.

4 Plànol de l’habitatge en planta.

Habitatge de 45 m2:CASA GARATGE

9

2

3 4

10

El projecte consistia en dissenyar l’interior d’un showroom per a la casa Lékué, una marca dedicada al disseny de productes per a la cuina de silicona, principalment. En aquest sentit el primer que es va fer va ser analitzar la marca.

Història i la seva filosofia:“Dissenyem amb enginy perquè gaudeixis de la teva llar”.El gran afany revolucionari que caracteritza a la firma Lékué es la clau de l’èxit d’aquesta companyia, que va iniciar el seu rumb a la dècada dels 70 amb la comercialització de les primeres escombres i glaçoneres de cautxú. Anys després va seguir creant tendència amb la creació dels primers motlles de silicona platí. Pràctic, qualitat, innovació i disseny avantguardista constitueixen la base de la filosofia de Lékué, valors que li han permès experimentar un ràpid creixement en els últims anys.

Actualment, Lékué continua desenvolupant noves categories de productes, sempre amb el desafiament de sorprendre als seus usuaris i facilitar-los que gaudeixin de la llar. Per això, mantenen una estreta relació amb els seus consumidors així com amb els professionals del sector amb l’objectiu d’innovar constantment tant en materials com en dissenys professionals per a la llar que destaquen pel seu atractiu, ergonomia i facilitat d’ús.

També se’n van determinar els principals conceptes caracterís-tics: Afany revolucionari Crear tendència Practicitat Qualitat Innovació Disseny vanguardista Ergonomia Facilitat d’ús Menjar sa

En segon lloc es va procedir a iniciar l’estudi del local i el seu entorn. El local era de 190 m2 i estava ubicat en l’interior d’una de les illes al barri de l’esquerra de l’eixample de Barcelona, con-cretament a l’interior de l’illa del carrer còrcega número 195.

Posteriorment es van establir el concepte bàsic i principal del projecte: futurista. Se li volia donar tota una estètica futurista que combinés formes orgàniques amb un estil minimalista i que pre-

dominés el color blanc per tal de transmetre netedat i formalitat als visitants.

Finalment es va començar a dissenyar establint una primera zonificació del local que venia donada per la intenció de crear un recorregut per tal que el visitant el vegi d’un costat a l’altre. D’aquesta manera s’aconsegueix crear un espai ampli i òptim per als treballadors de l’empresa, ja que a part de showroom també s’havien de complir les necessitats de quatre altres àrees: l’àrea de màrqueting, l’àrea de disseny, un despatx tancat i una sala de reunions. En aquest sentit el recorregut iniciava en una petita entrada rebedor que formava part del passadís principal i que tindria, en primer lloc, a mà esquerra una petita sala on hi haurien els controls principals de les instaŀlacions principals del local, i, en segon lloc, davant tindria una porta que comunicaria l’entrada amb la zona de treball dels empleats de la marca, la zona de l’àrea de màrqueting i de l’àrea de disseny. Si es continués pel passadís a mà esquerra es trobaria el despatx tancat que també es podria utilitzar com a sala de reunions, ja que seria l’únic espai totalment tancat i independent del local. A continuació, seguint pel passadís, es trobaria la zona principal del showroom amb una llarga barra que envoltaria una petita zona de cuina i on els visitants podrien veure com s’utilitzen els productes de la casa, alhora que ells mateixos també els podrien usar. Per últim, en la zona del fons del showroom hi haurien els lavabos, un dels quals totalment habilitat per a persones discapacitades.

Hi haurien dues parts del local que el caracteritzarien molt i alhora el vincularien amb la marca i els seus productes: per una banda, l’envà que separaria la zona de treball dels empleats del passadís tindria alguns forats per on es veurien penjats alguns dels productes de la marca per tal que el visitant els pogués veure bé des d’aquestes dues zones del local; i per altra banda, la segona zona característica del local seria la paret que separaria la zona del showroom dels lavabos, ja que estaria tapada per un parell d’armaris on es mostrarien més productes de la marca, tot i que aquests no estarien tant accessibles al públic ja que l’armari seria tancat però amb portes de vidre per tal de mostrar bé el conjunt de productes. Aquesta segona zona característica també tindria dos trets característics més: per una banda un cartell gran situat al capdamunt de l’armari amb el logotip de la marca, per tal de do-nar-li un toc més publicitari i que identifiqués el local amb la mar-

Showroom deLékué

11

1

2

1 Planta del projecte amb indicacions de les seccions.

2 Secció E-E’, vista en alçat.

3 Renderització de la zona de treball.

12

4

5

13

ca dels seus productes, i per altra banda la porta que comunicaria amb la zona dels lavabos seria una gran pantalla que, a través d’un parell de guies i tot el corresponent sistema de rodaments, podria desplaçar-se al llarg de tota la superfície davantera dels armaris per tal de poder complir dues funcions: per una banda la de porta pròpiament dita de tancament de la zona dels lavabos, i per altra banda podria mostrar un vídeo amb el que hi volgués exposar la marca, ja sigui un vídeo on es veiés la manera de fer de la marca que és bastant característica al voler tenir un aire bastant formal però alhora proper amb el client i quotidià, o un vídeo més publicitari on es mostressin tots els productes de la marca sent utilitzats per treballadors o clients.

Pel que fa als materials usats en el projecte s’ha de dir que han estat escollits amb molta cura per proporcionar l’ambient desitjat: en primer lloc el vidre, per les portes de l’entrada i els vidres de les finestres interiors i exteriors; en segon lloc el silestone pels envans, material que els permet adoptar aquestes formes tant característiques; en tercer lloc l’acer inoxidable pels marcs de les

finestres i la pica de la cuina; en quart lloc hi ha l’estuc plàstic blanc que s’utilitzaria per recobrir les parets ja existents; en cin-què lloc i últim lloc hi ha la fusta wengue que s’utilitzaria per les portes que comuniquen el passadís amb la zona de treball i amb el despatx tancat, material que proporcionen al local un toc de cali-desa i sofisticació i pel sostre fals, tret molt característic del local ja que està compost d’una estructura de llistons d’aquest material que permet veure el sistema d’instaŀlacions situat al damunt alho-ra que l’amaga lleugerament.

En darrer lloc el mobiliari també és un tret característic del local: per un costat hi ha les taules de la zona de treball, taules es-pecialment dissenyades pel projecte que es caracteritzen per tenir un sistema d’un rail en el qual s’introdueixen les parts inferiors de les potes de les taules per tal de poder-les separar o ajuntar en funció de les necessitats del moment; i per altre costat també des-tacar els seients que es caracteritzen per ser ergonòmics, per tal de proporcionar comoditat i bones postures als treballadors.

6

4 Renderització de la zona de màrketing. 5 Renderització de la zona de cuina. 6 Renderitació de la zona de màrketing i del passadís principal.

14

8

9

10

Aquest projecte consistia en dissenyar

un estand per la marca Lékué per la fira

“San Sebastián Gastronomika”, que es

va celebrarar del 20 al 23 de novembre

del 2011 a la capital guipuzcoana, en

el recinte firal del Palau Kursaal.

Aquesta fira, coneguda internacionalment,

acull no tan sols les millors marques

de productes culinaris de tota mena,

sinó que també s’hi conviden un grup de

xefs normalment estrangers, els quals

mostren les seves habilitats i maneres

de cuinar.

El procés de disseny d’aquest stand es

va iniciar analitzant en profunditat

la marca, la seva forma de treballar,

els seus dissenys i el seu target, que

està compost per totes les persones

als qui els agrada cuinar d’una forma

especial i diferent. Lékué ofereix

un gran ventall de productes, tots

fets amb silicona, que permeten fer

més distreta i agradable l’acció de

cuinar, i poder donar uns resultats

molt més originals i seductors que els

que s’obtenen habitualment. Tot seguit

es va procedir a buscar la manera com

transmetre el concepte i les idees que

vol transmetre la marca de forma ràpida,

ja que la fira tan sols dura quatre dies,

econòmica i molt directa de cara al

públic. Inicialment es va pensar en la

idea de fer dues estructures modulars

orgàniques, que transmetien la sensació

agradable que aporten els productes de

Lékué a la cuina. Aquesta idea va anar

evolucionant fins arribar al projecte

que es presenta a continuació, basat en

els conceptes de claredat i senzillesa,

els quals Lékué transmet a través d’un

disseny molt directe, fàcil d’entendre i

utilitzar.

Stand de Lékué

15

1 Fotografia de la maqueta en perspectiva.2 Fotografia de la maqueta des d’un punt de vista més elevat.3 Fotografia de la maqueta en un angle realista.4 Fotografia de la maqueta en vista aèria.5 Render.6 Fotomuntatge d’un dels renders.7 Render.8 Fotomuntatge d’un altre render.

4

2 5

1

3 6

4 7

8

Aque

st a

parta

t con

té u

na p

etita

mos

tra d

els

sem

inar

is re

alitz

ats

dura

nt e

l prim

er i

el te

rcer

cu

rs d

e la

car

rera

. D’a

ques

ta m

aner

a es

vol

en m

ostra

r alg

uns

treba

lls re

alitz

ats

en p

oc

tem

ps d

e du

raci

ó de

ls q

uals

se

n’ha

n ob

tingu

t uns

resu

ltats

que

es

cons

ider

en p

rou

vist

osos

i r

emar

cabl

es.

A co

ntin

uaci

ó s’

expl

ique

n le

s de

man

des

i els

resu

ltats

d’a

ques

ts tr

es tr

ebal

ls i

en le

s se

-gü

ents

pàg

ines

es

mos

tren

les

foto

grafi

es o

els

plà

nols

del

s re

sulta

ts o

btin

guts

.

El p

rimer

sem

inar

i que

es

mos

tra e

s va

real

itzar

dur

ant e

l pr

imer

trim

estre

del

prim

er c

urs

de la

car

rera

i co

nsis

tia

en g

ener

ar u

n vo

lum

il·lu

min

at a

par

tir d

’una

pla

nxa

de

polip

ropi

lè b

lanc

(de

70x1

00cm

i 0,

8mm

de

grui

x) i

una

bom

beta

, sen

se u

tilitz

ar c

ap a

ltre

mat

eria

l, to

t res

pect

ant

les

cara

cter

ístiq

ues

d’aq

uest

mat

eria

l, ja

que

és

un m

ater

ial

que

tend

eix

a ag

afar

una

form

a pl

ana,

per

la q

ual c

osa

no

es p

ot d

oble

gar i

és

mol

t com

plic

at d

onar

-li u

na fo

rma

o co

rbar

-lo i

man

teni

r-lo

en

la n

ova

posi

ció.

Per l

a re

alitz

ació

d’a

ques

t prim

er s

emin

ari e

s va

obt

ar p

er

expe

rimen

tar a

mb

el m

ater

ial i

aco

nseg

uir u

n re

sulta

t que

re

sulté

s in

nova

dor i

dife

rent

alh

ora

que

es v

an c

ompl

ir le

s ex

igèn

cies

de

l’enu

ncia

t: el

que

es

va in

tent

ar é

s fe

r qu

e el

mat

eria

l ado

ptés

una

form

a co

mpl

exa

i efím

era

sego

ns le

s ca

ract

erís

tique

s de

l mat

eria

l, pe

rò q

ue e

n af

egir-

hi u

na p

eça

de s

ubje

cció

es

va c

onse

guir

asso

lir

l’obj

ectiu

pla

ntej

at c

rean

t un

obje

cte

esta

ble

i am

b fo

rmes

in

nova

dore

s. A

mb

aque

st s

emin

ari e

s va

apr

endr

e qu

e de

la m

anip

ulac

ió d

’un

pla

es p

oden

obt

enir

estru

ctur

es

tridi

men

sion

als

més

com

plex

es.

El s

egon

sem

inar

i tam

bé e

s va

real

itzar

dur

ant e

l prim

er

trim

estre

del

prim

er c

urs

de la

car

rera

i co

nsis

tia e

n la

re

prod

ucci

ó de

la c

adira

Ber

lin d

e 19

23 d

e Ge

rrit

Riet

veld

a

esca

la 1

:10.

El s

emin

ari e

s di

vidi

a en

due

s pa

rts: e

n la

pr

imer

a s’

havi

en d

e pr

endr

e le

s m

esur

es d

e la

cad

ira q

ue

esta

va e

xpos

ada

a ta

man

y re

al e

n un

esp

ai d

e l’e

scol

a; e

n la

se

gona

par

t el t

reba

ll er

a pa

ssar

aqu

este

s m

esur

es a

l’es

cala

a

la q

ual s

’hau

ria d

e co

nstru

ir la

maq

ueta

i po

ster

iorm

ent

cons

truir

la m

aque

ta a

mb

fust

a de

bal

sa d

e 2m

m i

llist

ons

de

fust

a de

bal

sa d

e 3x

3mm

.

Amb

aque

st s

emin

ari e

s va

ass

olir

l’obj

ectiu

d’e

nten

dre

la re

laci

ó en

tre le

s m

esur

es re

als

d’un

obj

ecte

i la

sev

a re

pres

enta

ció

a es

cala

i pe

rceb

re la

impo

rtànc

ia d

e le

s pr

opor

cion

s co

m a

ein

a fo

nam

enta

l per

al p

rocé

s de

dis

seny

.

El te

rcer

sem

inar

i, en

can

vi, e

s va

real

itzar

com

a p

ràct

ica

en

l’ass

igna

tura

d’e

rgon

omia

cur

sada

en

el te

rcer

trim

estre

del

te

rcer

cur

s ac

adèm

ic. A

ques

t sem

inar

i con

sist

ia e

n di

ssen

yar

una

aula

d’u

na g

uard

eria

teni

nt e

n co

mpt

e el

s us

uaris

que

la

utili

tzar

ien

(els

nen

s i n

enes

d’e

ntre

2 i

3 an

ys i

la p

rofe

ssor

a),

els

obje

ctiu

s de

l pro

ject

e (e

stim

ular

l’af

ectiv

itat d

els

nens

, de

snev

olup

ar a

ctiv

itats

, cre

ar h

àbits

de

conv

ivèn

cia,

cre

ar

un e

spai

erg

onòm

ic i

apor

tar c

omod

itat a

l’us

uari)

i al

guns

co

ndic

iona

nts,

com

són

la p

ract

icita

t, la

seg

uere

tat,

el

man

teni

men

t, l’a

ntro

pom

etria

i l’e

rgon

omia

.

El re

sulta

t d’a

ques

t sem

inar

i va

ser u

na a

ula

de 7

,25x

5.50

m

que

cont

enia

una

pet

ita zo

na d

e jo

cs a

mb

un a

rmar

i per

des

ar

les

jogu

ines

, la

zona

de

taul

es i

cadi

res

junt

amen

t am

b un

a pi

ca p

er s

i s’e

mbr

uten

i la

zona

de

lava

bos

que

s’in

tegr

a a

l’aul

a pe

r fac

ilita

r la

fein

a de

la p

rofe

ssor

a i p

oder

vig

ilar

als

nens

de

la c

lass

e i a

ls q

ue e

stig

uin

al la

vabo

alh

ora.

Els

m

ater

ials

que

es

plan

tege

n pe

r a l’

aula

són

per

una

ban

da

el c

autx

ú, q

ue s

e si

tuar

ia a

l ter

ra i

s’ai

xeca

ria u

n sò

col d

’un

met

re d

’alç

ada

d’aq

uest

mat

eix

mat

eria

l; en

seg

on ll

oc, l

es

pare

ts s

erie

n de

gui

x pi

ntat

am

b pi

ntur

a pl

àstic

a bl

anca

, i

per ú

ltim

hi h

aurie

n do

s en

vans

de

cartr

ó gu

ix p

er s

epar

ar

la c

lass

e en

si d

els

lava

bos

i els

lava

bos

de la

sal

a de

la

prof

esso

ra.

1, 2

i 3

Fot

ogra

fies

de la

m

aque

ta d

e la

làm

pada

enc

esa

i ap

agad

a de

s de

dife

rent

s pu

nts

de v

ista

.

6, 7

i 8

Fot

ogra

fies

de le

s du

es

parts

de

la là

mpa

da d

esm

unta

-da

on

es v

eu la

sim

plic

itat d

el

conj

unt.

1

4

6

2

5

7

3 8

4 i 5

Dib

uixo

s es

quem

àtic

s de

la

làm

pada

.

20

1

2

21

En aquest apartat es mostra un recull d’algunes maquetes que s’han fet per workshops, per estudiar algun arquitecte o per assignatures que simplement consistien en realitzar maquetes.

La primera maqueta forma part d’un treball sobre Álvaro Siza realitzat per l’assignatura de projectes del primer trimestre del tercer curs. Concretament és la maqueta del Pavelló Carlos Ramos que és un dels pavellons de l’escola d’arquitectura d’Oporto, a Protugal. Es va dividir la maqueta per la meitat horitzontal a mode de secció de l’edifici per tal de poder les seves parts veure en detall. El material que es va utlitzar per a aquesta maqueta és el cartronet per l’estructura general i cartró pluma i paper per les escales interiors i es va construir a escala 1:500?.

La segona maqueta és d’un restaurant que es va projectar per a l’assignatura de projectes del tercer trimestre del tercer curs. Aquest restaurant se situaria a la planta baixa d’un hotel que es construiria en un dels edificis de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta maqueta està feta amb cartró pluma de 10mm, reixes metàl·liques, cartronet, fusta de balsa i plaques de metacrilat de 3mm de colors (blau, vermell i groc) i construida a escala 1:100.

La tercera maqueta representa un petit estand on s’hagués fet la presentació del novè CD del grup de música Gossos, Oxigen (2007), i on es podrien realitzar alguns concerts en acústic i amb poc públic ja que l’aforament seria molt limitat. Aquesta maqueta es va realitzar per una pràctica d’una assignatura anomenada “L’experiència del color” del primer trimestre del tercer curs, i es va construir a escala 1:50 amb una esfera de metacrilat, cartró pluma de 10mm i llistons de fusta de balsa de 3x3mm.

La quarta maqueta es va realitzar durant el tercer trimestre del primer curs i és una representació de l’estació de metro Entença de la línia 5. Aquesta maqueta es va realitzar amb cartró pluma de 10mm però de forma molt característica ja que en lloc de tenir plans verticals i horitzontals només en té d’aquests segons per remarcar l’horitzontalitat de la construcció. Està seccionada per dos punts per tal de poder veure sense problemes les tres plantes (dues de l’estació i la tercera del carrer) i des de tots els punts de vista.

La cinquena maqueta és el resultat d’un workshop anomenat “Música congelada” que consistia en representar una cançó en un format de tres dimensions, com si fos un espai que representés la música. Per realitzar aquest workshop primer es va haver d’escollir una cançó, escoltar-la i fer-ne una reinterpretació personal. El resultat obtingut és un espai que representa el tema central de la pel·lícula El fantasma de l’òpera, una mena de passadís llarg i no gaire ample, per on hi haurien un parell de passareles, una verda i una vermella, per on el visitant es mouria i aniria pujant i baixant en funció del to de veu en cada paràgraf de la cançó. Les dues passareles són per representar les dues veus que canten, una masculina i una femenina. Ja que és un duet hi ha moment en que el visitant hauria de saltar d’una passarela a l’altra per tal de seguir avançant, però també hi ha trams en que les dues passareles avancen paral·lelament, cadascuna al seu to.

3

22

4

5

23

6

12345

678910

11121314

15161718

19202122

Maqueta Pavelló Carlos Ramos de Álvaro Siza

Maqueta del restaurant de l’hotel Sant Pau Maqueta de l’stand pel grup Gossos Maqueta de l’estació Entença de la L5

del metro de Barcelona

Maqueta del workshop “Música congelada” representant el tema “El fantasme de l’òpera”

24

7

8

25

10

9

26

11

12

27

14

13

28

15

16

29

18

17

30

19

20

31

22

21

32

PINTURESEn aquest apartat es mostra un conjunt de dibuixos i pintures realit-zats abans de començar la carrera o al llarg d’aquesta. Primerament es mostren els realitzats abans de començar la carrera i s’ordenen periò-dicament: primer es va desenvolupar la tècnica del carbonet, de la qual es mostren tres exemples dels resultats obtinguts; posteriorment es va passar al “pastel”, del qual se’n mostren dues pintures; en tercer lloc i per concluir aquest primer grup de dibuixos i pintures hi ha els quadres fets amb olis, que aquí se’n mostren tres.

A continuació es mostra un conjunt de tres treballs realitzats durant la carrera: el primer és un treball realitzat amb gouaches i és una mostra de com es pot representar una imatge amb una sola gamma de colors, en aquest cas una gamma de quatre tons de blau. En segon lloc hi ha un quadre fet amb olis que representa el concepte d’oposició ja que les figures estan col·locades una en el lloc lògic de l’altra. Per últim, hi ha un tercer treball compost per sis dibuixos fets amb llapis que representen un espai expositiu que es va dissenyar a partir de dos prismes rectanculars, dos cubs i un prisme cilíndric donats pel professor. D’aquest espai se’n va representar una planta, una secció i quatre perspectives. En la planta s’indiquen els punts de vista agafats per representar les perspectives i la línia per on es secciona l’espai.

1 Bodegó fet en carbonet.2 Paissatge muntanyós fet en carbonet.3 Maniquí fet en carbonet.

I DIBUIXOS

33

1

2 3

34

4 Pintura d’una orga feta amb pastel.5 Paissatge muntanyós fet amb olis.6 Bodegó fet amb pintures a l’oli.7 Pintura d’un llop feta amb pastel.8 Paissatge d’una posta de sol fet amb olis.

4

5

35

6

7 8

36

9 Pintura feta amb gouache blau i blanc.10 Quadre fet amb pintures a l’oli.11 Conjunt de dibuixos fets a llapis.

9

10

37

11

40

negre

635 18 10 35albaharo89@gmail.com

http://cargocollective.com/albaharo

Rosselló, 41, 1r 2a, 08029, Barcelona