el mestre i margarita - inici - temporada · pdf filemolts records per a ivanov (círcol...

El mestre i Margarita

de Mikhail Bulgakov

direcció i dramatúrgia de Pep Tosar

Juan Carlos Sánchez

Teatre de Salt

divendres 16/11/12 – 21h

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

El mestre i Margarita de Mikhail Bulgakov. Direcció de Pep Tosar

Pg. 2

Satanàs aterra a Barcelona en la versió del Mestre i

Margarita de Pep Tosar El teatre també té els seus mites, actors i directors, però sobretot espectacles. Tots tenim al cap algun muntatge mític, d’aquells que si te’ls perds tothom t’assenyala amb el dit i s’encarrega de recordart’ho. Per a alguns és Dissabte, diumenge i dilluns, aquell inoblidable Eduardo de Filippo al Nacional; per altres, el 2666, de Roberto Bolaño, però fins i tot per damunt d’aquestes grans fites, tothom parla d’una obra molt més petita i inaccessible: El Mestre i Margarita. L’adaptació que Lluís Massanet i Xicu Masó van fer de la monumental novel·la de Mikhaïl Bulgàkov va ser la revelació del Grec de 2003, però va tenir un recorregut molt curt: només se’n van fer disset funcions i no va ser possible reposar-la en temporada perquè el Teatre Lliure de Gràcia va començar aquell estiu unes obres inacabables. I aquí va néixer el mite. Pep Tosar, el diabòlic protagonista de la versió de Masó, explica que durant aquests deu anys li han preguntat contínuament quan tornaria a fer El mestre i Margarita. Com passa amb aquells espectacles vistos per poca gent, en l’imaginari teatral el fenomen s’ha anat fent gran, i més si tenim en compte que des d’aquell fugaç Satanàs ningú més a l’Estat s’ha atrevit amb Bulgàkov. Però Pep Tosar és generós i darrerament ens ha donat moltes segones oportu- nitats. Després de recuperar el seu Blai Bonet o el seu Senyor Sommer, aquesta tardor torna el mite, torna El mestre i Margarita. De la versió de Xicu Masó només n’ha quedat l’esperit: el gust per un teatre auster i minimalista, per un teatre d’actors. La base és la mateixa, però en la versió d’aquest 2012 els canvis són molts: el repartiment és nou i la dramatúrgia i la direcció ara són de Pep Tosar tot sol, que aprofita la tèrbola realitat de la crisi econòmica per aplicar retallades i canvis a la història original. En la versió que s’estrenarà al Temporada Alta, el dimoni de Bulgàkov no aterra al Moscou de 1930 sinó que ho fa a la Barcelona dels nostres dies, de manera que la sàtira original de la Rússia soviètica comptarà amb protagonistes i referents actuals. I qui millor que Satanàs per desemmascarar els culpables que ens han conduït a l’abisme?

Albert Forns Text del Monogràfic Temporada Alta a La Vanguardia – 1 d’octubre de 2012

Presentació

A mig camí entre la sàtira social i el conte fantàstic, aquesta obra mestra de la literatura és una diatriba contra la fèrria burocràcia estalinista. El seu autor, el rus Mikhail Bulgakov, va encendre l’ira dels censors amb una paràbola en què el dimoni arribava a Moscou per alterar de manera violenta i delirant l’ordre establert.

Amb idèntica voluntat crítica, la versió teatral d’El mestre i Margarita de Pep Tosar fa que el dimoni i els seus acòlits no visitin Moscou, sinó la Barcelona dels nostres dies, per denunciar les seves xacres polítiques, socials i culturals que aquesta ha generat.

També hi ha una història d’amor unida a una lluita per la veritat en l’obra d’art. És una història mordaç, satírica i profunda, que pretén desemmascarar, des de l’argument original de la novel·la, algunes de les presumptes veritats que ens han aconduït als principis dels nostres dies.

Dani Chicano


Pg. 3

Fitxa artística

Intèrprets: Pep Tosar, Maria Lanau, Fermí Reixach, Alba Sarraute, David Anguera, Òscar Muñoz, Òscar Molina, Evelyn Arévalo, Laura Aubert, Xavi Frau

Dramatúrgia i direcció: Pep Tosar Ajudant direcció: Adrià Aubert Assistent direcció: Catalina Florit Producció: Ricard Farré Productora executiva: Marina Marcos Fotografia del cartell: Fotografia: Juan Carlos Sánchez Ávila Muntatge fotogràfic: Montse Lapuyade ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estrena

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Dades

Dia i hora: Divendres 16 de novembre, 21h

Lloc: Teatre de Salt

Durada: 2h (aprox.)

Preu: 31€ (25.62 + 5.38 IVA) + 18€ (14.88 + 3.12 IVA)


Pg. 4

Sinopsi ESTRANGER: Disculpi’m, però per governar el món cal ser capaços de preveure el que ha de venir; em sembla que en això estem d’acord. I com pot ser-ne capaç l’home, ell, que no pot preveure res, ni que sigui en un termini ridículament breu, posem un milenar d’anys? Ell, que ni tan sols està segur del que passarà l’endemà? Vostè, per exemple… Vostè es posa a dirigir els altres… N’agafa el gust i, tot d’un plegat, pum!, una crisi cardíaca, lleu… Aleshores, a vostè deixa d’interessar-li del tot la vida dels altres. Només li interessa la seva. Corre a ca’l metge, a ca la vident. Per no res. I tan orgullós com se sentia de gobernar les coses, de sobte es veu rígid dins una caixa de fusta. O bé, decideix fer vacances. Posem que decideix anar de vacances. Una decisió de les més anodines. Però de sobte rellisca, cau sota les rodes d’un flamant tramvia modern. Em dirà que hi havia volgut caure? No deu ser, més aviat, que algú altre ho ha premeditat tot?

El Mestre i Margarita de Pep Tosar serà una adaptació de la novel·la de Bulgakov. En aquesta adaptació el Dimoni i els seus acòlits visiten Barcelona en els nostres dies, i no la Rusia dels anys 30, com en l’original, desestructurant i qüestionant l’ordre de les coses. També hi ha una història d’amor unida a una lluita, o una rendició, per la veritat en l’obra d’art. És una història mordaç, satírica i profunda, que preten desenmascarar, des de l’argument original de la novel·la, algunes de les presumtes veritats que ens han aconduït als múltiples i lamentables precipicis dels nostres dies.

Círcol Maldà

Comentari del director La vida d’un ciutadà normal, categories mundials apart, sol arribar al cènit del seu recorregut, assistida per una dotzena de llibres principals. La majoria d’ells solen ser comuns a la resta dels ciutadans normals d’arreu del planeta. Lectures que acostumem a reiniciar cada cop que, en la vida, ens descobrim excedits de passat, però que la re-visitació d’aquelles paraules ens fa més abordables les diferents versions de nosaltres mateixos que el periple vital ens reserva. Les set edats de l’home, com les anomena Jack, l’irreductible personatge solitari de Al vostre gust. Crec que un d’aquests llibres és El Mestre i Margarita, de Mihail Bulgákov. Una narració que ens mostra la vida d’una manera tan afinada que sempre resulta nova, amb una inèrcia gairebé infinita. Una història capaç de convocar en una sola obra tota la misèria i la noblesa de l’home. Fa 10 anys, amb la llarga, terrible i mortal calor de l’estiu de 2003, vaig interpretar a Satanàs, el personatge vehiculant d’aquesta història. Lamentablement, un esforç gegantí com aquell –érem una companyia independent, amb més de deu actors- només es va poder veure al llarg de disset dies. Els últims disset dies del Lliure de Gràcia d’abans.

Crec que l’espectacle va crear molta expectació i curiositat. Potser perquè, a diferència de la resta d’Europa, la novel·la no havia estat adaptada mai per al teatre en tot l’estat espanyol. Encara ara, que jo sàpiga, només n’existeix el nostre precedent.


Pg. 5

Fins fa poc, en una roda de premsa, en una entrevista, o en alguna trobada casual, sovint apareixia algú que em preguntava, quan tornaràs a fer El Mestre i Margarita? Jo, recordant les dificultats passades, solia respondre, buf, qui sap! Amb aquelles representacions varen finir moltes coses. Absències que no sabíem en què es convertirien; en què ens convertirien. Ara, amb una edat més a la meva esquena, quan ja fa anys que ningú em parla d’aquell espectacle, recapitulo El Mestre i Margarita i, pensant en els nostres dies, en tot el que ha arribat a succeir des de 2003 ençà, descobreixo la història molt més necessària d’allò que mai hagués pogut arribar a sospitar. Quan penso en què és el que podem fer, des del teatre, per un món com el d’avui, sovint l’única resposta digne que em ve al pensament és el silenci. Un silenci que sento que em crida des de tots els dies, des dels fets, des de les urgències... Estem fets de genètica i de cultura. Contra la genètica no hi podem fer gran cosa. Però potser, abans de saltar definitivament pel penya-segat de la cultura, buf, qui sap si encara no valdria la pena de tornar donar la veu a la mirada del dimoni. A aquest dimoni que tots portem a dins com a part de la nostra cultura més ancestral i que només els homes com Bulgákov ens l’han sabut ensenyar de manera reconeixedora. És des d’aquests pensaments, i des de la contradicció constant que m’aboca a buscar en el propi teatre una raó que justifiqui l’injustificable: la meva recerca en el teatre d’un argument raonable per a renunciar al silenci, que acudeixo de nou al Mestre i Margarita. Si una cosa ens ha quedat clara és que buscant el bé no hem generat més que mal. Potser és hora de deixar de dissimular i prendre el coratge de fer el camí a la inversa.

Pep Tosar


Pg. 6

Els Currículums

Pep Tosar Dramatúrgia, director i intèrpret

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre l’any 1985. Inicia la seva carrera al Teatre Lliure a finals dels 80 en muntatges de Pere Planella, Josep Muntanyès o Fabià Puigserver com Maria Stuard, Paraula de Poeta: Blai Bonet, El manuscrit d’Ali Bei, Titànic 92, D’Arenys a Sinera...). Després, als 90, amb Calixto Bieito, Teresa Vilardell, Tamsing Townsend o John Strassberg. Al Mercat de les Flors, en muntatges com La noche de El Dorado, La Gavina, La tempestat, Macbeth o Galileo Galilei. Treballa com a ajudant de direcció al teatre Maria Guerrero, amb l’espectacle La comedia sin título, de Lorca, dirigit per Lluís Pasqual, Madrid-1988. Amb Lluís Massanet i Xicu Masó funda la companyia Teatre de Ciutat, amb qui produeix i protagonitza Sa història des senyor Sommer, de Patrich Süskind, Premi especial de la crítica 1994; Réquiem (Grec-1997) i Revés(Teatre Lliure i Teatro de la Abadía, 2002) a partir dels contes del llibre del mateix títol de l’escriptor italià Antonio Tabucchi. I el 2003, de nou al Teatre Lliure, El Mestre i Margarita, Premi de la crítica y Premi Butaca al millor espectacle i finalista en els premis MAX al millor espectacle revelació. I, finalment, Al vostre gust de William Shakespeare, espectacle inaugural del Grec-2005. Per una altra banda, ja en solitari, escriu, produeix, dirigeix i protagonitza els següents espectacles: La casa en obres(Grec-1998 / Romea 1999), Premi especial de la crítica, a partir de la vida i l’obra del poeta mallorquí, Blai Bonet. Esquena de ganivet(Grec-2004 / Sala Muntaner 2004), Premi de la crítica Serra d’Or al millor espectacle, finalista en els premis MAX, pel millor espectacle revelació. Somnis de somnis (Sala Muntaner-2006), a partir del llibre de relats del mateix nom, d’Antonio Tabucchi. Molts records per a Ivanov (Círcol Maldà-2009), Premi de la crítica a la millor direcció, una peça original, inspirada en l’Ivanov, d’Antón Chéjov. I, actualment, Nocturn (Círcol Maldà-2009), una dramatúrgia a partir dels llibres d’Antonio Tabucchi: Rèquiem, Els volàtils del beat angèlic, Petits equívocs sense importància, L’àngel negre i S’està fent cada cop més tard. En cine ha treballat com a actor en més de 30 pel•lícules. Participa també en diverses series de televisió a TV3, Tele 5 i TVE1.


Pg. 7

Maria Lanau Intèrpret

Nascuda a Andorra, cursa estudis d’interpretació al Col·legi del Teatre de Barcelona i estudis superiors de tècnica de veu a l’Institut del Teatre. La seva carrera professional inclou tant teatre com cinema i televisió. Així, en l’àmbit del teatre, participa a Desnudos en la cocina de Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri; Misteriós assassinat a Manhattan dirigit per Elisenda Roca; Casa i jardí d’Alan Ayckbourn, direcció de Ferran Madico; Hombres escrita i dirigida per Sergi Belbel ( T de Teatre); Atraco a las tres direcció d’Esteve Ferrer; Criaturas (T de Teatre) amb direcció de David Plana; Comèdia Negra de Peter Shaffer, dirigida per Tamzin Townsend; El sopar del idiotes de Francis Weber, dirigida per Paco Mir. També puja a l’escenari a Soy Fea de Jordi Sánchez i Sergi Belbel; Pigmalió, versió de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala, dirigida per J. L. Bozzo (Dagoll Dagom); A porta tancada de J. P. Sartre, direcció de Carme Tinture; Pel davant i pel darrera (Noises Off) de M. Frayn, dirigida per Alexander Herold; El mercader de Venecia de W. Shakespeare, dirigida per Sergi Belbel; Per molts anys de M. Camoletti, direcció de Frederic Roda; Pequeños cuentos misóginos de P. Highsmith, direcció de Pere Sagristà; El desengany de F. Fontanella, dirigida per Domènec Reixach; Bajo un manto de estrellas de Manuel Puig, dirigida per J. Mesalles; Tàlem, escrita i dirigida per Sergi Belbel; Las esclavas del hogar; El Fabulós viatge d’en Florenci i Amb orquestra i tot (Cia. Flic-Flac). Els seus treballs televisius s’han pogut veure a Tele5, Antena 3, TVE , TV3 i Canal +. Destaquen sèries com Siete Vidas (Tele5), El Grupo (Tele5), Policías (Ant. 3), Lobos (Ant. 3), Ciudad Sur (Ant. 3), Para qué sirve un marido (TVE) i Locos por la tele (TVE). El públic català la recorda per les seves interpretacions a sèries de TV3 com Vent del Pla, Jet Lag, La Memòria dels cargols, Cròniques de la veritat oculta, La Sucursal (telefilm), La Lloll, Agència de Viatges, Cinc i acció, Judes Xanquet i les maniquins, Crònica negra, Tres estrelles, Filiprin, Oh! Bongònia i Plàstic. Al cinema ha participat en els llargmetratges de Patxi Amezcua, Miguel Martí, Jaume Balagueró i Paco Plaza, Rafa Cortés, Ventura Pons o Francesc Bellmunt, entre d’altres; a més de diversos curtmetratges.

Fermí Reixach Intèrpret

Fermí Reixach es forma com a actor a Barcelona, en els Estudis Nous de teatre, sota la direcció d’ Albert Boadilla i Josep Montanyès i també en l’Institut del teatre. Complementa els seus estudis a Nova York, en l’Stella Adler Institute i en l’ Ernie Martin Actors Creative Studio. Rep classes de veu de la mà de John Devers i participa com a oient en l’Actors Stuido de Nova York. Membre fundador d’ Els Comediants i el col·lectiu Teatre Lliure. Amb una carrera ja consolidada, ha participat tan en teatre com en cinema i televisió. Així, en cinema, participa en nombroses pel·lícules com: El muerto y ser feliz. Dir.: Javier Rebollo (2011); La voz dormida. Dir.: Benito Zambrano (2010); The Cold Light of Day. Dir.: Mabrouk El Mechr (2010); 23F. Dir.: José María de la


Pg. 8

Peña (2010); Emergo. Dir.: Carles Torrens (2010); La Isla de Gozo-Ghost Track. Dir.: Fabrizio Rossetti; La mosquitera. Dir.: Agustí Villa (2009); Cruzando el límite. Dir.: Xavi Giménez (2009); Héctor y Bruno. Dir.: Ana Rosa Fernández Diego (2009); La estación del olvido. Dir.: Christian Molina (2009); The Frost. Dir.: Ferrá Audí (2008); El Greco. Dir.: Yannis Smaragdis (2007); El perfume. Dir.: Tom Tykwer (2006); Iris. Dir.: Rosa Vergés ( 2004); Darkness. Dir.: Jaume Balagueró (2002); Semana santa. Dir.: Pepe Dankar (2002); Mi dulce. Dir.: Jesús Morá (2001); Faust: Love of the Damned. Dir.: Brian Yuzna (2000); Volaverunt. Dir.: Bigas Luna (1999), entre d’altres. També participa en nombroses sèries televisives i tvmovies, d’on en destaquen: La Salazón. Dir.: Jesús Font (2012); Arenal “La visitadora de Cárceles”; Dir.: Laura Mañá (2012); Carta a Eva. Dir.: Agustí Villaronga (2011); 14 D'Abril, Macià Contra Companys. Dir.: Manuel Huerga (2011); Olor de Colonia. TV3 (2011); La Riera. TV3 (2010-2012); La mujer olvidada. Dir: Laura Maña (2010); Polseres Vermelles. TV3 (2010); Rhesus. Dir.: TV3 (2008-2009); Guante blanco. TVE (2008); Jaume I, franceses contra catalanes. Dir.: Jordi Pujol (2008); Mar de fons. TV3 (2006-2007); El cor de la ciutat. (2005); Fragments. Dir.: Judith Collel (2003) TV3; Don Quijote. TVE (1991); El diario de un loco. TV3 i Don Juan Tenorio. TVE (1983). La seva carrera teatral s’ha desenvolupat principalment entre la península ibèrica i els Estats Units, on ha treballat en espectacles com: Patria. Dir.: Jordi Casanovas (2012); Diari d’un boig. Dir.: Fermí Reixach (2010); Mystics. Dir.: Ignacio Alcover e Ignacio Uriagereka (2008); Consell d’amor. Hughie de Eugene O’neil. (2006); Veinte poemas de amor y una canción desesperada.(2001-2005); Edipo en Colono y Edipo Rey de Sófocles. Teatro Romano de Mérida (1992) entre moltes d’altres. A Catalunya l’hem pogut veure en treballs de directors com Pere Planella, Lluís Pascual i Fabià Puigserver. Al llarg de la seva carrera professional ha estat nominat als premis gaudí en dues ocasions. Ha guanyat el premi a millor actor en el Festival de Cinema de Gijón, el premi al millor actor per la Generalitat de Catalunya i el permi Icaro de Teatre al millor actor per “El Rey Lear.

Alba Sarraute Intèrpret

Des de molt petita estudia música, acrobàcia, cant, i estudia teatre a l'Aula de Teatre de Mataró, ampliant la seva formació amb cursos a l'obrador de la Sala Beckett. Posteriorment es forma a l'Escola de Circ Rogelio Rivel de Barcelona i continua els estudis a l'Escola Superior de Circ Contemporani Acadèmie Fratellini de París. Des dels setze al vint anys, va ser fundadora i membre de la Companyia de teatre de carrer Terraq'ua. Paral·lelament treballa amb animacions com pallassa, xanquera i personatge acrobàtic amb Xarop de Canya i Artristras. Als disset anys realitza el seu primer espectacle individual Seriosamente Tragicomedia que ha anat evolucionant i variant al llarg del seu recorregut professional. El presenta a París com Le spectacle de l'envol, la fragilité du calme i posteriorment després d'un viatge per llatinoamèrica crea Mirando a Yukali. Espectacle premiat pel públic, de IV Festival Internacional de Pallasses d'Andorra 2009 i a la Fira de Teatre


Pg. 9

de Tàrrega 2009 A l'epoca de Fratellini va a Roma per treballar amb la companyia Factore K dirigida per Giorgio Barberio Corsetti en la creació de Paradiso (estiu 2003) i amb Argonauti (2004). Col·labora amb Pallassos sense fronteres amb l'expedició a Haití agost-setembre de 2007 i està convidada al Festival de Rio de Janeiro: Esse monte de mulher Palhaça. II Festival Internacional de Comicidade Feminina. Des 2007 participa com a presentadora en actes vinculats al món del circ a l'Ateneu Popular 9 Barris, l'Altaveu de Sant Boi, conjuntament amb Marc Parrot, en el Ple de Riure del Masnou, en el Castell de Montjuïc en l'espai dels Raconassos durant la Mercè 2009, etc Setembre 2009 entra a la creació de Llits, espectacle músical i de circ, amb coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, el CAER de Reus i l'Auditori de Sant Cugat, conjuntament amb Albert Pla, Lidia Pujol. Textos de Feliu Ventura, música de Borja Penalba i Lluis Llach i dirigit per Lluis Danés. Ha treballat de professora d' Acrobàcia expresiva a l'Aula de Teatre de Mataró i a l'Escola de Circ Rogelio Rivel. Els seus darrers espectacles inclouen: dirigeix, Vida d'un pallasso de Monti & cia. (2010), Diva (Soy la otra) (2010) i Badomies. Cinc moviments musicats de la Fontaine. CAER, Teatre principal de Vilanova i Escena Nacional d'Andorra.

David Anguera Intèrpret

Tortosa, 1990. Llicenciat d’interpretació de text a l’Institut del Teatre. Ha rebut formació de piano i cant. La seva darrera participació en l’escena teatral és a l’espectacle ‘Boys don’t cry’, de Victoria Szpunberg, amb direcció de Glòria Balañà dins el Grec 2012. Anteriorment, havia participat en diversos espectacles teatrals com ‘Tot és just...’, Taller de l’Institut del Teatre dirigit per Pep Tosar, o ‘Ulisses, una odissea musica’, de la Cia. Els Pirates Teatre. D’altra banda, fa tres anys que està dins del món de la ràdio i actualment copresenta el programa matinal Reacció en cadena, a Imagina Ràdio. Forma part del grup de teatre de la Lira Roquetense i ha representat les obres “Entre tu i jo” de Manolita Nadal i “Spot”, de Carles Alberola i Roberto García. Interpreta i toca diversos instruments a l’obra de Toni Galmes “A l’ombra d’un pi escanyolit”. Ha participat en diferents events i concerts populars. Finalment, ha actuat en alguns curtmetratges i n’ha presentat algun de propi en el camp de l’animació.

Òscar Muñoz Intèrpret

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, complementa la seva formació a Anglaterra i Itàlia. En l’àmbit teatral, col·labora amb la Cia Jordi Bertran en l’espectacle ‘Poemes Visuals’ i ha participat en nombrosos espectacles: 2011 ‘La vampira del Raval’ i ‘Home-natja, direcció Jordi Oriol; el 2010


Pg. 10

estrena‘La música’, Cia. Cambalache; 2009, ‘Lleons’ i ‘Girafes’, direcció Pau Miró; el 2008, Bondat, El cercle de guix caucasià i El rei Lear, direcció d’Oriol Broggi; 2007 Primera història d’Esther; 2006 Els estiuejants; 2005 La mort d'Ivan Ilitx, Happy Hour; 2004 Copi i Ocaña, al purgatori; 2003 Just la fi del món, 2002 El somni d'una nit d'estiu (en el paper de Egeu Garlopa guitarra); 2001 Enric IV (en el paper de Landolf, conseller secret); 2000 Tartuf, o l'impostor; 1999 Jordi Dandin, etc A televisió, ha format part del repartiment de diverses sèries de TV3 com Poblenou, Laberint d’ombres o Temps de silenci.

Òscar Molina Intèrpret

Òscar Molina, nascut a Granollers, marxa a París amb 18 anys per estudiar teatre a la Ecole Internationale de Théatre Jacques Lecoq. De tornada a Catalunya, participa en el ‘Cyrano’ de Josep Maria Flotats. Amb Flotats decideix també introduir-se en el món de la interpretació teatral. Entre les obres de teatre que ha dirigit s’inclouen la recent ‘Absent’ de Fermí Casado, Sala Versus; David i Sara (Teatre Gaudí, 2012), In on it (Versus Teatre, 2011), Reacció (Sala Beckett, 2010), Pasta fullada (Teatre Gaudí, 2010), L´any del pensament màgic (2008), El equipaje del viajero, Sota les faldilles i Ferdinando (2001),durant l’any 2000: Parella Oberta, Jocs d'escena i Sum Vermis. Verdaguer o fals. Per altra banda, les seves interpretacions teatrals s’inicien amb el seu treball amb Flotats i la col·laboració amb la Cia. Els Joglars, amb Albert Boadella, i inclouen gran nombre de títols fins a la recent i celebrada ‘Agost’, direcció Sergi Belbel per al Teatre Nacional. Altres títols: [2007] El maletí o la importància de ser algú, [2002] Don Juan (en el paper de Don Juan), [2000] La serventa amorosa, [2000] Pop Corn, [1999] Amadeus i [1999] Troilus i Cressida (en el paper de diomedes (grec), hector troià). A televisió ha participat en nombroses sèries de TV3: Estació d’enllaç, Laberint d’ombres, Temps de silenci, El cor de la ciutat, Ventdelplà, La Riera, etc i altres produccions de la televisió catalana com Mirall trencat o Les veus del Pamano. El seu treball s’ha pogut veure també a altres televisions estatals com en el cas de ‘Cuéntame cómo pasó’ a TVE.

Evelyn Arévalo Intèrpret

El 2005 es llicencia en Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. Durant els seus estudis gaudeix d'una beca de mitg any a la Luwdik Solski de Cracòvia (Polònia) on assisteix a classes amb Kristian Lupa i Jerzy Sthur. Actriu a l'obra Automàtics de Javier Daulte, representada al Festival Temporada Alta i a la Sala Muntaner de Barcelona l'any 2006. Aquest mateix any funda amb Belen Bouso i Mireia Sanmartin la companyia Variacions06 estrenant 'La suma i la resta' a l'Institut del Teatre, el Teatre de Ponent, la Sala Maria Plans i a La Clau. Posteriorment


Pg. 11

estrenen 'Les normes de la desesperació' a La Clau, la Sala Maria Plans, l'Obrador de la Sala Beckett i el Círcol Maldà. Des de 2009 s'incorpora al Círcol Maldà, a l'equip directiu i artístic de la sala. En aquest procés participa tant en aspectes de gestió, endegant el projecte de la programació alternativa i jove del teatre, i en la vessant més artística com a actriu en espectacles com 'Nocturn' “La casa en obres” o 'Somnis de somnis'. Participa en projectes televisius com el telefilm 'Automàtics', produït per TVC, i la telesèrie 'El cor de la ciutat' de la mateixa cadena televisiva.

Laura Aubert Intèrpret

Barcelona, 1987. Llicenciada en Interpretació per l'Institut del Teatre de Barcelona. Estudia violí amb Santi Aubert. Cant amb Dolors Aldea i Elisenda Arquimbau. Actriu principal a la minisèrie Barcelona Ciutat Neutral (Sònia Sánchez. TV3). Actriu a Molts records per Ivanov i Somnis de Somnis (Pep Tosar), El Casament d'en Terregada (Joan Castells, TNC), Teoria de Catàstrofes (Moïsès Maiques), Electra (Adrià Aubert), diferents espectacles de Els Comediants. Actriu i fundadora d'Els Pirates Teatre participant a la majoria dels seus espectacles. Tallers de l'Institut del Teat re amb Xicu Masó, Teresa Vilardell, Pep Anton Gómez, entre d'altres. Cantant solista a La Flauta Màgica (Els Comediants, Gran Teatre del Liceu), membre del cor infantil a Turandot (Núria Espert, al Liceu) i a I Plagliaggi (Liceu). Actriu i cantant a Brundibár (Mercat de les Flors), El bosc de Farucárun (J. Fondevila, Teat re Lliure).

Xavi Frau Intèrpret

Palma de Mallorca, 1983. Xavi Frau es llicencia a l’Institut del teatre de Barcelona i amplia la seva formació interpretativa amb professors com Nicolay Kárpov, Maria Shmáevich i Isabel Úbeda. Com a actor teatral ha treballat als següents espectacles: Anfitrió 38 de Jean Giraudoux. Direcció: Emiliano Carilla (2012); Vida privada, a partir de la novel·la de Josep M. de Sagarra. Direcció: Xavier Albertí. Teatre Lliure (2010); Els accidents del petit príncep., de Albert Tola i Miquel Àngel Raió. Direcció: Miquel Àngel Raió. Teatre Principal (2010); durant 2009 col·labora ja amb Pep Tosar a La casa en obres i Molts records per a Ivanov. A més d’altres produccions teatrals, Xavi Frau ha participat també a les sèries televisives ‘Llàgrima de sang’ i ‘L’anell’ (de IB3 Televisió).


Pg. 12


Pg. 13

el mestre i margarita - inici - temporada · pdf filemolts records per a ivanov (círcol...

Documents