el medi natural de la terra alta

CURS EL PAISATGE NATURAL

DE LA TERRA ALTA PROPOSTES DIDÀCTIQUES

ESCOLA D’ESTIU DE LA TERRA ALTA GANDESA, DEL 3 AL 7 DE JULIOL DE 2006

Albert Gonzàlez Alons Navarro

CdA del Delta de l’Ebre

PROPOSTA DE CURS ESCOLA D’ESTIU 2006

Títol: El paisatge natural de la Terra Alta. Propostes didàctiques. Dates: Del 3 al 7 de juliol de 2006 Durada: 15 hores. Lloc: Gandesa. Escola d’Estiu de la Terra Alta. Professorat: Albert González Maria, professor del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre. Descripció: Aquest curs pretén oferir tècniques de treball didàctic en l’àmbit de les ciències naturals i de l’estudi de l’entorn aplicades al coneixement del medi natural de la Terra Alta. Descobrirem la fauna, la flora, el paisatge i els conreus i ens ensinistrarem en la utilització de mapes i GPS. Està estructurat al voltant de dues sessions de mig matí teòriques, tres sessions amb exercicis pràctics a l’aula i dues sortides de camp. Objectius: - Descobrir els trets fonamentals del paisatge de la Terra Alta: relleu,

conreus, vegetació natural i les característiques ecològiques dels cursos fluvials.

- Practicar diferents tècniques de treball didàctic de l’entorn amb alumnes

de cicle mitjà i superior de Primària. - Conèixer tècniques i emprar instruments d’orientació: treball amb mapes,

brúixola i GPS.

1a Sessió. Dilluns, 3 de juliol Preparatori: Carregar fitxers Powerpoints a l’ordinador projector 9,00 a 10,30 h. Presentació del curs, Repàs al programa. Teoria de mapes. Suport de Powerpoint.

- Tipus de mapes. Mapes topogràfics i ortofotomapes. - Elements del mapa - Sistemes de projecció i datums. - Les coordenades UTM.

Exercici 1: situació de coordenades UTM. Per parelles Material: còpia del mapa 1.50.000

plantilles 1 Km i 100 m 11,30 a 13,00 h. Teoria de corbes de nivell. Suport de Powerpoint

- Interpretació de corbes de nivell Exercici 2: Alçat d’un perfil topogràfic. Per parelles Material: còpia del mapa 1.50.000

Foli en blanc Paper mil·limetrat Retoladors de colors

Marcat sobre el ordinador de la ruta prevista a Puig Cavaller i transferència als GPS.

Mapa

• representació total o parcial de la superficie curva de la Terra sobre una superficie plana (paper)

Tipus de mapes

• Cartografia bàsica (ICC) • Mapes topogràfics 1:50.000 (comarcals) / 1:10.000 / 1:5.000 • Ortofotomapes 1:50.000 / 1:25000 color / 1:5.000 • Mapes de fotografia satèl·lit 1:100.000 color

• Cartografia temàtica • Mapes geològics • Mapes edafològics • Mapes climàtics • Mapes de vegetació • Mapes d’usos del sòl • Mapes de carreteres • ...

ICC: nomenclatura de les sèries

Mapa topografic 1:5.000

ortofotomapa 1:5.000

Mapa topografic 1:50.000 (comarcal)

Elements del mapa

Escala

Nord i desviació magnética

Legenda i símbols

Coordenades

Fulls de la sèrie cartogràfica

Capçalera

Dades tècniques de la projecció

Orígen de la Informació utilitzada

Sistemes de projecció Projecció: model matemàtic de translació de la superfície Terrestre esférica real a un plà mitjançant una xarxa ordenada de meridians i paral·lels

Tipus de projeccions: còniques, cilíndriques i planes

200 sistemes diferents: UTM (universal transversal Mercator) Longitud/latitud Lambert Mercator Polar Homologràfica Eckert ...

Datum Datum: Model matemàtic de la Terra obtinguda a partir de cálculos geodèsics

La terra no és una esfera mi un ovoide perfecte. El més semblant és un elipsoide i es pot traçar de diferents maneres (datum) Les coordenades d’un punt poden variar segons el datum aplicat.

Diferents tipus de datum: • ED50 (European 1950) • WGS84 (World Geodetic System 1984)

Coordenades UTM

• 31N • X=0284,800 • Y=4545,200

Fus o zona (1 a 60) Hemisferi (nord o sud)

Coordenada horitzontal Coordenada vertical

Increments de Km Increments de metres

Exercici 1

Corbes de nivell

http://www.fcoc.info/oros/corbes.htm

Són línies imaginaries d’un mapa que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.

• Les corbes de nivell tancades volten el cim.

• Les corbes que fan “entrades” agudes indiquen un rierol.

• Les corbes de nivell molt juntes indiquen un pendent escarpat.

• Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny de poc pendent o pla.

Excercici 2

EXERCICI 1 Localització de coordenades UTM Sobre la còpia del mapa 1:50.000 de la Terra Alta de l’ICC, localitza les coordenades en projecció UTM de Puig Cavaller, amb l’ajut de les plantilles. Els quadrats de la primera són de 1 Km. Els quadrats de la segona són de 100 metres.

280 285 290

EXERCICI 2 Aixecament d’un perfil topogràfic Ressegueix les cobres de 400, 500, 600 i 700 metres al mapa 1:50.000 de la Terra Alta de l’ICC, utilitzant els retoladors de colors. Aixeca sobre el paper mil·limetrat un perfil topogràfic a partir de la línia recta marcada sobre el mapa que passa per Gandesa i Puig Cavaller. Recorda que les corbes són de 20 metres d’equidistància.

700 Crestes de Volendins

Puig Cavaller

Camí

Font de I'Heura

Riu Guardiola

Gandesa

2a Sessió. Dimarts, 4 de juliol Sortida de camp a Puig Cavaller Presentació dels GPS al pati de l’escola - Posada en marxa - Pantalles bàsiques - Posada a zero de dades - Ajust d’unitats - Traçat en pantalla del trak

Sortida a Puig Cavaller en cotxes i part a peu. - seguiment del track - Marcat de waypoints del camí - Identificació d’algunes plantes de garriga - Reconeixement de les senyals de senders

A Puig Cavaller - Observació del paisatge Exercici 3: Treball de mapa i brúixola. Identificació de punts del paisatge amb brúixola i mapa Localització d’azimuts. Ús de la brúixola Localització de punts de mapa sobre el paisatge Lectura del mapa i les corbes del nivell Solana i obaga. Altres maneres d’0rientar-se Per parelles Material: còpia del mapa 100.000

Brúixola Regla i transportador d’angles Llapis GPS

EXERCICI 3 Treball de mapa i brúixola al camp 1. Situa sobre el paisatge que tens al davant els elements marcats a la panoràmica amb l’ajut de la brúixola i la còpia del mapa topogràfic 1:100.000 de l’ICC.

- Roques de Benet - Cim de Caro - Punta Serena - Pic de Santa Bàrbara - Bot

Necessitaràs la brúixola per calcular els azimuts de cada punt i la regla i el el transportador d’angles per a localitzar-los al mapa. 2. Pots fer el pas invers buscant elements del mapa i localitzar-los sobre el paisatge.

- Ermita de Sant Josep de Bot. - Horta de Sant Joan - Corbera - Villalba dels Arcs - Abocador de runes de Gandesa - Cim de Pàndols

3. Analitza el mapa per situar les serres que tens al davant.

Situa sobre el paisatge els següents elements i anota l’azimut en graus (posa el nom dins del requadre)

Roques de Benet Cim de Caro Bot Punta Serena Pic de Santa Bàrbara

Anota el nom de les dues serralades encerclades amb els nombres j i k.

El paisatge des del Puig Cavaller: orientació S.O.

1 2

3a Sessió. Dimecres, 5 de juliol 9,00 a 10,30 h. Teoria sobre la interpretació del paisatge rural. Suport de Powerpoint - Propostes didàctiques a primària

Exercici 4: Dibuix del paisatge Dibuix d’un paisatge conegut Anàlisi de les característiques del paisatge Calc de línies dominants d’una foto de paisatge Anàlisi dels elements dominants d’una foto de paisatge amb l’ajut de una retícula Individual Material: Full en blanc 2 fotos de paisatge de la Terra Alta Retícula d’1 cm 11,00 a 12,30 h. La toponímia. Suport de Powerpoint - Topònims del mapa - Lectura d’un text sobre el paisatge - Jocs de lectura del paisatge

Exercici 5: Toponímia Classificació dels elements del paisatge a partir de la toponímia del mapa. Comparació amb la toponímia d’una altre zona (el Delta de l’Ebre) En gran grup Material: Mapa 1:100.000 de les Terres de l’Ebre El medi natural de la Terra Alta. Suport de Powerpoint - El relleu de la Terra Alta - Les comunitats vegetals de la Terra Alta - Les espècies més representatives - Preparació de la sortida: activitats al coscollar

Propostes didàctiques per a la interpretació del

Paisatge Rural de la Terra Alta

Escola d’Estiu de la Terra Alta Gandesa, 5 i 6 de Juliol de 2006

On és el tema de la proposta al currículum?

CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL

CM PRIMÀRIA Els paisatges naturals Descobrir elements de relació entre els diferents components

d’un paisatge natural: relleu, boscos...

Elements que componen un medi humanitzat Analitzar les activitats econòmiques de l’agricultura i el seu

impacte en el paisatge Paisatge humanitzats rurals. Les persones com a

transformadores del paisatge Distingir les principals característiques del paisatge humanitzat rural

CS PRIMÀRIA

Els elements d’un sistema natural: relleu, sòls, clima, hidrografia, vegetació i fauna. Elements modificadors del paisatge

Identificar, reconèixer i expressar un vocabulari precís a propòsit dels diferents elements que componen un sistema natural

Comprendre com actuen els diferents agents modificadors del relleu

Sistemes humans

Conèixer les principals característiques del paisatge rural i urbà

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

CM PRIMÀRIA

Diversitat d’entorns físics. Les formacions ecològiques del nostre paisatge

Identificar característiques de diferents tipologies orogràfiques: plana, vall, muntanya, turó...

El vent i l’aigua. El seu paper en el modelatge de la terra

Interpretar aquests agents geològics externs com a transformadors constants de la superfície terrestre

L’espècie humana com a agent transformador del paisatge: gestió de l’aigua, residus i reciclatge

Valorar l’aigua com a un recurs escàs

CS PRIMÀRIA

Factors ambientals i adaptació dels éssers vius a l’ambient. Adaptacions de plantes a diferents factors ambientals: temperatura, llum, humitat

Identificar i explicar diferents maneres d’adaptació de les plantes en diferents factors ambientals

L’activitat humana en la transformació del paisatage

Relacionar i valorar la intervenció humana en el medi i les repercussions que se’n deriven vers el paisatge

Activitats prèvies a l’aula Investiguem la toponímia de la Terra Alta

Un mapa topogràfic de la comarca ens permetrà identificar quins topònims corresponen al medi natural i quins a l’humanitzat. Una recerca i posterior classificació ens aproximarà al relleu, a la flora i fauna salvatge, i a conèixer els veïns de la Terra Alta, les seues professions i els noms pels quals es coneixen.

Es recomanable fer una comparació amb una altra zona de característiques diferents. Proposem la del delta de l’Ebre

Paisatge natural Paisatge humanitzat Viu: plantes i animals (medi biòtic)

Inerts: muntanyes, rius, aire... (medi abiòtic)

Construccions, conreus, camins... (medi antròpic)

-Pic de l’Àliga -Font del Toixó (prop Fontcalda) -Barranc del Bosc -Font de l’Heura (prop Fontcalda) -Lo Camp del Romeret (Batea) -Vall dels Prats (Vilalba) -Coll de Paumeres (Fatarella) La Falconera (Arnes)

-Riu Canaletes -Estrets del Barranc (Pinell) -Barri de les Planes -Agulla de Bot -Barranc de la Cova (Caseres) - Turó de les Comes dels Horts -Barranc de Primavera (Batea

-Puig Cavaller -Lo Calvari -Mas del Llarg (Batea) -Mas de Campana -Mas del Menescal -Mas del Mústio - Turó de les Comes dels Horts (Vilalba) -Santa Bàrbara (Horta) -Punta de les Barraques (La Pobla)

Investiguem la Toponímia de la Terra Alta

Paisatge natural Paisatge humanitzat Viu: plantes i animals (medi biòtic)

Inerts: muntanyes, rius, aire... (medi abiòtic)

Construccions, conreus, camins... (medi antròpic)

-L’Encanyissada -Lo Pla de Gavilans (Gavià argentat) -La Rabosa -La Mata -Erms de Vilaseca

-Gola de Migjorn -Lo Través -La Mar Morta -Lo Galatxo

-Sèquia de l’Anglès -Los Tres Desaigües -La Casablanca -Erms de Vilaseca

Investiguem la Toponímia del delta de l’Ebre

L’anàlisi etimològic d’aquests termes singulars pot donar informació sobre elements, fets o fenòmens que han ocorregut o estan ocorrent al paisatge (formes de relleu, antics usos del sòl, masses de vegetació o conreus avui desapareguts, antics oficis,antigues construccions industrials...) La sortida al camp servirà per a comprovar sobre el terreny aquestes dades.

Com guiar un dibuix panoràmic?

Pràctica a l’aula

A partir d’un recull de fotografies de paisatges diversos de la comarca i, utilitzant paper de calc, es ressegueixen les línies, formes i volums que s’hi aprecien.

Quines diferències s’observen entre les fotografies d’un paisatge natural, un d’urbà i un rural?

Principals grups d’elements d’un paisatge Sobreposem una retícula davant el paisatge que volem analitzar

(foto o croquis), després assignem un símbol o color a cada tipus d’element predominant i, finalment, els quantifiquem fent el

recompte del nombre de quadres de cada símbol. Aquest mètode completa l’anàlisi qualitatiu i permet establir comparacions entre diferents paisatges o punts d’observació sobre el mateix paisatge

conreu

construcció

cel

muntanyes

arbres

La representació poètica

Es llegeix el poema o el text en qüestió i s’analitzen els elements presents en el paisatge referit, tot cercant aquelles paraules i expressions que facin referència a:

Elements naturals

Elements geogràfics

Astres, atmosfera, metereologia

Éssers vius Plantes

Éssers viusAnimals

Elements humans

Poble / cases Personatges Accions Altres elements

Dibuix d’un paisatge Rural

Situats en un lloc elevat -no cal que sigue super panoràmic- ens disposem a emmarcar el paisatge, tantes vegades vist, seguint un procés que ens permetrà copsar les seues característiques.

Marcar les principals línies per a definir els plànols, i orientar el paisatge:

horitzontals, verticals, ondulades, serrades (línia de l’horitzó, carena de muntanyes, límit de camps...)

Incloure formes amb el volum i la superfície i la densitat que tenen les cases, les muntanyes, la vegetació...

Acabar amb el color, que és una de les característiques que es capten abans i que depèn de l’hora, de l’estació i de les condicions metereològiques.

Tot paisatge té els seus punts forts que el caracteritzen, així com

elements aïllats que el complementen.

Per a diferenciar les diverses unitats paisagístiques ens fixarem en algunes de les seues característiques

Del Paisatge Natural ens fixaren en el relleu, la vegetació i l’aigua(barrancs, rius...)

Del Paisatge Agrícola ens fixarem en: - La forma de les parcel·les (regular o irregular) - La mida de les parcel·les (gran o menuda) - Els límits de les parcel·les (oberts- propis de les zones de secà-

o amb murs o tanques) - El tipus de cultiu (mono o policultiu) - La presència o no de sistemes de regadiu - Els camins

Del Paisatge Urbà ens fixarem en la concentració o dispersió dels edificis

Activitats des d’un lloc elevat

El paisatge pel Mòbil Inesperadament una mestra del col·legi truca preguntant per algú

del grup per demanar-li quina sensació o característica li ofereix el paisatge que veu i encomana al grup recollir sensacions o elements observables del paisatge per després fer un poema o una expressió plàstica.

Un secretari anota els dos tipus de característiques, les observables i les sensacions. De la lectura de les dos classificacions en sortiran dos descripcions del paisatge observat: una de personal i una altra d’impersonal

Menú de Colors

• Els colors del paisatge són el menú d’un restaurant molt especial que hi ha al lloc d’observació on anem a interpretar el paisatge.

En petits grups, un farà de cambrer i cantarà la carta del menú de colors als altres del grup, els clients:

- De primer plat hi ha un verd clar ...al romescu (han de dir un element que sigue d’aquest color i tonalitat. Per exemple un ametller)

- De segon plat avui tenim un gris perla... a la planxa - De postres es pot triar entre un marró torrat... amb nata o

un blau cel...amb crema

Viatge al Passat

Per saber com era el nostre paisatge del passat ens cal agafar la màquina del temps i anar enrere.

Per tal que funcione, com a qualsevol màquina, necessita de combustible, però es tracta d’un combustible que surt de la memòria i dels records de la gent. Ja se el que penseu...I els que no en tenen gaire de memòria com se’n recorden de les coses?

Serà el moment de treure les fotografies polsoses, les pel·lícules familiars, els documents audiovisuals i els llibres del poble, de llegir els topònims del mapa, de pregunar als iaios, de...

Durant la investigació podem intentar identificar els elements que encara hi perduren. El paisatge, llavors, adquireix l’aparença d’un mosaic composat de peces de diferents èpoques i significats

En acabar es podria fer una exposició i invitar a la gent del poble a veure-la

Activitats posteriors

El paisatge del futur

A partir de notícies de premsa i d’esdeveniments recents que tenen a veure amb l’escenari del paisatge de la terra Alta (immigració, instal·lació de molins de vent, increment de l’oferta hotelera i de restauració, etc.) S’haurà de descriure detalladament una d’aquestes situacions i es discutirà sobre les raons per les quals el paisatge evoluciona i canvia amb el temps, i sobre tot, el paper de l’home en aquestes modificacions

4a Sessió. Dijous, 6 de juliol 9,00 a 9,30 h. Del coscollar a la finca conreada. Suport de Powerpoint - Propostes didàctiques al coscollar. Plantes i medi físic - Comparació entre condicions del coscollar i la vinya - Proposta didàctica sobre les utilitats de les plantes

9,30 a 11,30 h. Sortida de camp al Calvari. - Interpretació del paisatge rural - Les plantes de garriga - Joc d’identificació de plantes

Exercici 6: Dibuix del paisatge rural Elements del paisatge Línies principals Formes, volums i colors Punts forts i elements aïllats Individual Material: Full en blanc Llapis i colors Exercici 7: Olors del coscollar Jocs dels olors de les plantes de coscollar i garriga Per parelles Material: Bosses d’olors de romer, frígola i espígol 12,00 a 13,00 h. Barranc de la Guardiola - Els organismes aquàtics - Les plantes de vora d’aigua

Exercici 8: Recollida i observació d’invertebrats Per parelles Material: Safates Salabres Pinzell i cullera Làmines d’invertebrats

Del Coscollar a la Finca cultivada Proposta didàctica per a

PRIMÀRIA

Propostes per a estudiar el Coscollar

Travessar el Coscollar per a apreciar algunes de les seues característiques:

- vegetació arbustiva que no cobreix - fulles menudes i punxenques - herbes aromàtiques

Targes del Coscollar Identifiquem plantes del Coscollar a partir d’un joc de Targes

Les olors del Coscollar A partir d’unes bossetes d’herbes aromàtiques s’identifiquen les plantes en qüestió

Propostes per a estudiar el Coscollar

Les 5 fotos del Coscollar. Alguna planta que faci una olor que t’agradi – alguna planta que ja hi era aquí quan vas nàixer - la planta amb les fulles més menudes - la planta o arbre més abundant - La planta igual d’alta que tu

Els Investigadors del Coscollar Per grups s’acota una zona d’uns 2m2 i cada grup inicia el seu treball

d’investigació: A. Fauna B. Plantes C. Sòl D. Temperatura E. Humitat

Fauna del Coscollar Nom Quantitat Dibuixa un animal que vegis

Insectes

Altres

Plantes del Coscollar

Nom Quantitat Alçada Dibuixa una planta que vegis

Estan col·locades en línia?_______ Estan separades a la mateixa distància?__________

El sòl del Coscollar

- Aneu a mesurar els diferents gruixos del terra del Coscollar, tot posant-los al damunt del paper mil·limetrat

Tipus Enumera de 1 a 3 segons vagi de més a menys abundant

Color

Pedres (de 2 a 20 cm)

Graves (de 2 mm a 2 cm)

Arena o argila (menys de 2 mm)

La Temperatura del Coscollar

Mostra On posar el termòmetre Temperatura

1 A baix d’una planta baixa

2 A baix d’una planta alta

3 Sobre el terra sense planta

4 Fes un forat de 20cm i col·loca-hi el termòmetre

Mitjana Sumes totes 4 i divideixes entre 4

La Humitat del Coscollar

Mostra On posar el higròmetre Humitat en %




4 Fes un forat de 20cm i col·loca-hi l’higròmetre


Fauna de la Finca de Vinya

Nom Quantitat Dibuixa un animal que vegis

Insectes

Altres

Plantes de la Finca de Vinya

Nom Quantitat Alçada Dibuixa una planta que vegis

Estan col·locades en línia?_______ Estan separades a la mateixa distància?__________

El sòl de la Finca de Vinya

- Aneu a mesurar els diferents gruixos del terra de la Finca de Vinya, tot posant-los al damunt del paper mil·limetrat

Tipus Enumera de 1 a 3 segons vagi de més a menys abundant

Color

Pedres (de 2 a 20 cm)

Graves (de 2 mm a 2 cm)

Arena o argila (menys de 2 mm)

La Temperatura de la Finca de Vinya

Mostra On posar el termòmetre Temperatura




4 Fes un forat de 20cm i col·loca-hi el termòmetre


La Humitat de la Finca de Vinya

Mostra On posar el higròmetre Humitat en %




4 Fes un forat de 20cm i col·loca-hi l’higròmetre


Conclusions de la investigació entre el Coscollar i la Finca de Vinya

Fauna:

Plantes:

Sòls:

Temperatura:

Humitat:

Opinió personal:

Diàl·leg entre el pagès pare i el pagès fill

Els pagesos d’avui dia ho sou de cap de setmana cinc dies d’anar a la fàbrica i dos a terra enyorada.

Pare i què vols que jo face per poder-me guanyar el pa. La vinya i els ametllers no em són prou per a avançar.

Voleu càrrec de raïm, d’ametlles, i una oliada. I tot això en tant poc temps ho arregleu amb maquinària, “ruixamentes” i el que calga.

Si el vi el paguen millor i podem regar l’arbrada potser mon fill i jo ens dediquem a la plana. Tractar ecològicament i ser pagès, com Déu mana!

Aquest diàl·leg es pot acompanyar d’una escenificació dels personatges, amb alguna peça de roba que els caracteritzi; així com amb una dansa. Proposo una jota: tots dos de cara, a uns 2m., avancen a poc a poc fins a quedar-se prop, mentre es canten la jota alternativament

Toca fusta per a ballar! Objectiu Aquest joc-ball pretén valorar les utilitats de les plantes, en

concret de les estudiades en aquest itinerari que va del coscollar a la finca de conreu

Activitat S’organitza una sessió de ball per parelles. Els ballados estaran

dividits en dos grups: uns seran plantes i uns alres, utilitats d’aquestes plantes. Per poder ballar caldrà trobar la parella perfecta

Material parelles de llapis del mateix color, full amb la proposta de

parelles, carnet de ball, aparell reproductor de música i músiques variades, 2 caixes

La Terra Alta La Pobla de Massaluca

Batea

La Fatarella

Vilalba dels Arcs

Corbera

Gandesa Caseres

El Pinell De Brai

Bot

Prat de Comte

Horta de Sant Joan

Arnes

• Superfície 742,08 Km2 • Població (any 2001): 12.196 hab. • Capital comarcal: Gandesa

• població 2001 percentatge • Arnes 494 4,1 • Batea 2.000 16,4 • Bot 804 6,6 • Caseres 320 2,6 • Corbera d'Ebre 1.050 8,6 • Fatarella, la 1.201 9,8 • Gandesa 2.641 21,7 • Horta de Sant Joan 1.217 10 • Pinell de Brai, el 1.099 9,0 • Pobla de Massaluca 430 3,5 • Prat de Comte 188 1,5 • Vilalba dels Arcs 752 6,2

Relleu

Hidrografia

Vegetació potencial

Vegetació actual

Carrasca Quercus ilex rotundifolia

Aladern Rhamnus alaternus

Carrascar

Ginebre Juniperus oxycedrus

Marfull Viburnum tinus

Carrascar

Cirerer de pastor Arbutus unedo

Lligabosc-rataboc Lonicera implexa

Carrascar

Heura Hedera helix

Arítjol Smilax aspera

Carrascar

Carrascar

Gavarrera Rosa sp. Roja - apegalosa

Rubia peregrina

Esparreguera Asparagus acutifolius

Carrascar

Galzeran - trebo Ruscus aculeatus

Coscoll - garric Quercus coccifera

Mata - llentiscle Pistacia lentiscus

Coscollar - garriga

Arçot Rhamnus lycioides

Coscollar - garriga

Bufalaga tintòria - crespinella Thymelaea tinctoria

Pi blanc o sapí Pinus halepensis

Savina Juniperus phoenicia

Coscollar - garriga

Coscollar - garriga

Argelaga borda Ulex parviflorus

Argelaga Genista scorpius

Romer Rosmarinus officinalis

Bruc - sepell Erica multiflora

Brolla de romer

Esteperola - romerola Cistus clusii

estepa Cistus albidus

Brolla de romer

Timó - farigola Timus vulgaris

espígol Lavandula latifolia

Brolla de romer

Crespinell Sedum sp.

Cruixillada Globularia alypum

Brolla de romer

Maleïda Linum suffruticosum

Botja groga Santolina chamaecyparissus

Brolla de romer

Àlber Populus alba Xop - pollancre

Populus nigra

Bosc de ribera

Om Ulmus minor

Freixe Fraxinus angustifolia

Bosc de ribera

Sarga salix eleagnos

Romiguera Rubus ulmifolius

Bosc de ribera

Boga Typha sp

Canyís Phragmites australis

Bosc de ribera

Jonc boval Scirpus holoschoenus

Roldor Coriaria myrtifolia

Bosc de ribera

Murtra Myrtus communis

Pi roig – pi rojal Pinus sylvestris

Pinassa - pi negral PInus nigra salzmanii

Bosc de pi roig

Grèvol Ilex aquifolium

Bosc de pi roig

Teix Taxus baccata

Roure de fulla petita Quercus faginea valentina

Auró Acer opalus granatense

Bosc de pi roig

Avellaner Corylus avellana

Aranyoner Prunus spinosa

Bosc de pi roig

Arç blanc Crataegus monogyna

Corner Amelanchier ovalis

Bosc de pi roig

Bosc de pi roig

Boix Buxus sempervirens

Boixerola Arctostaphylos uva-ursi

Bosc de pi roig

Herba fetgera Anemone hepatica

Prímula Primula veris

5a Sessió. Divendres, 7 de juliol Preparatori Instal·lar CompeGPs als ordinadors Instal·lar drivers del GPS Carregar Mapes i relleus Carregar mapa geològic 9,00 a 10,30 h. Teoria del GPs. Suport de powertpoint - El sistema GPS - Tipus de receptors - El GPS de camp. Repàs - Tracks, waypoints i rutes

Exercici 9: Ensinistrament de software cartogràfic, descarrega de dades de GPS Obrint programa CompeGPS Connectar GPS i descarrega de track i waypoints Carrega de mapes i relleus Manipulació dels elements en pantalla. Edició. Visió 3D i perfils. En 3 grups Material: Ordinador amb CompeGPS Cable de connexió GPS - Geocaché - Calibrat de mapes

Exercici 10: Calibrat de mapes en CompeGPS Calibrat d’un mapa geològic Visualització de track i waypoints sobre el mapa En 3 grups Material: Ordinador amb CompeGPS 11,00 a 12,30 h. Software cartogràfic en internet. Suport de powertpoint i consulta online a internet. - Lectura de mapes de l’ICC. El visor VISSIR - Descarrega de mapes SID - Utilització de l’Hipermapa

- Google Earth - Cartografia del CREAF. Mapes Miramón. Sistemes SIG. - Altres cartografies digitals disponibles. - Webs de consulta i descàrrega

Altres qüestions pendents. - Els organismes indicadors - Consultes sobre vegetació - Visió de les fotos del curs - Còpia en CD per als assistents

El sistema GPS (Sistema de posicionament global)

• 24 satèl·lits en òrbita geoestacionària

• Gestionat pel Departament de Defensa dels EUA

• Creat als anys 70- 80 per a usos militars

• Traspassat per a ús civil als anys 90

• La Unió Europea prepara el seu sistema: Galileu

• Precisió actual: uns 30 metres

El sistema GPS Funcionament

Senyal de ràdio

Satèl·lit amb rellotge atòmic

Receptor: mesura el temps d’arribada del senyal de cada satèl·lit i calcula per triangulació la situació

El receptor GPS de camp Antena

Pantalla de cristall líquid

Botons de comandament

Piles alcalines

Memòria interna

Connexió USB o sèrie

Avantatges:

• Autonomia

• Resistència

• Mobilitat

Desavantatges

• Cartografia simple

• Memòria

El receptor GPS de cotxe

Aparell exclusiu


PDA

GPS Bluetooth


PDA amb GPS integrat

El receptor GPS de camp Pantalla de satèl·lits

El receptor GPS de camp El track

El receptor GPS de camp El waypoint

El receptor GPS de camp La ruta

GPS i Ordinador

(1) Traspàs de: • Tracks • Waypoints • Rutes • Mapes

• Software de navegació • Mapes

• Port Sèrie • Port USB

3 maneres de treballar:

• Introduir o carregar els elements(1) a l’ordinador sobre el mapa i transferir-los al GPS abans de la sortida. • Fer la sortida i passar els elements a l’ordinador per veure’ls sobre el mapa i guardar-los. • Veient en temps real la posició sobre el mapa a l’ordinador connectat al GPS durant la sortida (map moving)

GPS i Ordinador: moving map

Geocache El primer "cache" el va posar Dave Ulmer a Portland, (Oregon, EUA) el 3 de maig de 2000.

Protocol: 1. Obtenir les coordenades i la descripció del cache per internet (ex: geocaching.com) 2. Buscar i trobar el cache. 3. Prendre un objecte (premi) 3. Deixar un objecte nou 5. Registrar la visita en la bitàcola. 6. Registrar la “trobada" en una comunitat de geocaching.

El software de navegació

Software de navegació

Calibrat de mapes

Escanejar el mapa

Importar i calibrar a l’ordinador

Gravar el fitxer

Exercici 5: calibrat de mapes

Hipermapa http://hipermapa.ptop.gencat.net/hipermapa/

Hipermapa

ICC: institut cartogràfic de catalunya http//:www.icc.es

ICC: Visor VISSIR

ICC: Descàrrega mapes MrSid

ICC: Catàleg

Google Earth

Miramon Sistemes d’Informació geogràfica SIG

Mapes excursionistes: cartografia digital

WEBS D’INTERÈS (Juliol 2006) Sobre GPS general http://www.mundogps.com/ http://www.lacasadelgps.com/ http://www.elgps.com/ http://www.gps.es/ http://www.activagps.com/ http://www.sistemasgps.com.mx/ http://www.gpscity.com/ http://www.prometric.com.mx/gps.html http://www.tomtom.com/products/index.php http://www.gps.com.ar/ http://www.gpsmaps.de./page3.htm http://www.ueurgellenca.com/joomla103i/continguts/cursetGPS/CursetGPS_Screen.pdf http://www.garmin.es/ Cartografia on line Institut Cartogràfic de Catalunya http://www.icc.es/ CREAF http://www.creaf.uab.es/ Hipermapa http://hipermapa.ptop.gencat.net/hipermapa/ Ejercito de Tierra http://www.ejercito.mde.es/publicaciones/sge/mapa.html Instituti Cartografico Español http://www.fomento.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/_INFORMACION/ORGANIZACION_Y_FUNCIONES/sub_cartografica.htm Google earth http://earth.google.es/

http://www.elgps.com/mapas.html Webs amb rutes i informació de muntanya http://www.tierra4x4.com/ http://www.naturaventura.net/ http://www.naturaventura.net/obreportada.php?id=2 http://www.editorialalpina.com/ http://www.feec.org/Activitats/orientacio/orientacio.php http://www.euromide.info/PREV_gps.htm http://www.muntanyavalldecamprodon.org/ http://www.senderisme.org/ http://totgr.senderisme.info/web/virtual.htm http://personales.ya.com/fedala/Pirineos.htm http://www.uectortosa.org/webuec.htm Software CompeGPS http://www.compegps.com/2006/ Fugawi http://www.fugawi.com/ Oziexplorer http://homepage.powerup.com.au/~oziexp2/esp/oziexp_esp.html GSPMapper http://gpsmapper.keenpeople.com/sp/gps_mapper.htm Tom Tom http://www.tomtom.com/products/index.php Utilitats Conversió coordenades http://www.icc.es/geotex/egeoutmcastella2.html Mapes en Garmin http://vip.hyperusa.com/%7edougs/GPSSM/indexSP.html Map moving amb Garmin http://www.traccionatv.com/gps60c.htm#notas

el medi natural de la terra alta

Documents