El màrqueting i la cerca de nous  públics en arts escèniques.

Jaume Colomer

Diputació

de BarcelonaÀrea

de Cultura

Taller sobre màrqueting

i públics14 de desembre

del 2011

1. Diversitat

de pràctiques escèniques, diversitat

de públics.

• No podem

tractar

els

públics

de manera  uniforme com

ens

vam

acostumar

a fer

en el 

predomini

social dels

mass

media (un emissor,  molts

receptors).

• La revolució

digital ens

permet

relacions interactives

(tots

som

emissors

i receptors) i 

canvia

la naturalesa

de les relacions

entre  ofertants

i públics

culturals.

2. El progressiu

empoderament

dels públics

culturals.

• Els

públics

culturals

volen

tenir

més informació

de la oferta i la demanen

directament

als

ofertants.• Estan

més

disposats

a implicar‐se en els

projectes, a participar‐hi i a assumir responsabilitats.

• Transparència, implicació

i empoderament,  atributs

de la relació

amb

els

públics

de l’era 

digital.

Categorització dels espectadors

• Variables1.

Indicadors

sociodemogràfic s

2.

Preferències3.

Beneficis

cercats

4.

Actitud davant l’oferta (…)

• Gaudi– Sensitiu– Emotiu– Intel.lectual

• Relacions

socials– Distinció

de grup

social

– Integració

i promoció social

• Aprenentatge• Altres

Actitud davant l’oferta

3. Construir relacions

o generar  vendes

• Adoptar un model

de màrqueting

transaccional  (adequat per als béns de gran consum) o un 

model

de màrqueting

relacional (adequat

per

a  construir relacions

de llarga

durada basades

en la 

satisfacció

mútua

i la confiança).

• El màrqueting

relacional millora

l’eficiència però  requereix temps i un canvi del model organitzatiu 

de l’espai escènic (redefinició

de rols i treball en  equip).

4. Una programació

centrada en el  producte

o en els

públics.

• Una programació

centrada en el producte,  amb

l’argument que l’oferta de qualitat 

genera demanda i pel seu valor d’existència.• Una programació

centrada en els

públics:

– Feta per

als

públics

objectiu

d’un espai escènic– Feta amb

els

públics

implicats.

• El programador com

a prescriptor

de  continguts, couching, formador, community

manager, etc.

5. Conèixer

els

espectadors

per personalitzar

les relacions.

• Crear i nodrir

una base de dades d’espectadors, per analitzar la informació

i 

generar coneixement que permeti prendre  decisions eficients.

• Complementar la informació

analítica amb

la  saviesa

de la intuïció.

6. La caixa

d’eines de la gestió

de  públics.

• Una plataforma CRM (Secutix, PatronBase,  Koobin, etc.), integrada en una ERP

• Una aplicació

de ticketing

de gestió

pròpia (compatible amb

altres

canals

de venda de 

forma ocasional.• Una aplicació

de gestió

d’email (tipus 

Experian)• Una aplicació

per

a l’anàlisi de dades (tipus 

Vital Statistics)

7. La captació de nous públics.1.

Cerca– Identificació

de públics

latents

(anàlisi

històric)

– On

trobar‐los2.

Captació– Invitació

a una primera experiència

(tast

de producte)

• Internet (web, bloc, xarxes) i altres• A través de públics

implicats

– Nom

i canal de contacte• Acolliment

– Producte

artístic

i perifèrics– Atenció

personal

• Continuïtat– Dades

de contacte

8. La creació

d’interès per les arts  escèniques.

• Educació

en el context

familiar

• Educació

en el sistema educatiu

• Acció

educativa dels

espais

escènics

9. Dues experiències pioneres

• El Kursaal

de Manresa

• El Mercat

de les Flors

10. Dos llibres

• Tomlinson, R.; Roberts, T. (2011) Aforo  Completo. Cómo convertir datos en 

audiencias. Madrid, Fundación Autor.

• Colbert, F.; Cuadrado, M.; i altres

(2003)  Marketing de las artes y la cultura. Barcelona, 

Ariel.

Bibliografia(2010), Los públicos

de las artes

escénicas. Escenium. Madrid, La Red. http://www.escenium.net/descargas.phpARIÑO, A (2010), Prácticas

culturales

en España. Barcelona, Ed. Ariel.ARIÑO, A. (2009), El movimiento

Open. PUV, València.ARIÑO, A; CASTELLÓ, R.; HERNANDEZ, G.M.; LLOPS, R. (2006), La participación

cultural en España. Datautor, Madrid.BONET, Ll. (coord.) (2002), Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya. DCMC Generalitat de Catalunya.BORDIEU, P. (1976), La distinción. Criterio

y bases sociales

del gusto. Barcelona, Taurus.BOURDIEU, P; DARBEL, A. (2003), El amor al arte. Los museos

europeos

y su

público. Barcelona: Paidós.CASTELLS, M. (1996), La era de la información. Economía, sociedad

y cultura. Madrid, Alianza.CAVALLI SFORZA, L.L. (2007), La evolución

de la cultura. Anagrama, Barcelona.COLBERT, F.; CUADRADO, M.; i altres (2003), Márketing

de las Artes

y la Cultura. Barcelona: Ariel.COLOMER, J (2006), La gestió

de les arts escèniques en temps difícils. Barcelona: Quaderns Gescènic.CUADRADO, M. I altres (2010), Mercados

culturales: doce

estudios

de markerting. Ed. UOC, Barcelona.CUADRADO, M; y otros

(2010), Mercados

culturales: doce

estudios

de marketing. Barcelona, UOC.DONNAT, O. (2003), Le(s) public(s) de la culture. Presse

de sciences, Paris.DONNAT, O. (2009), Les pratiques

culturelles

des français

à

l’ère

numérique. Enquête

2008. La Découverte, Paris.DONNAT, O; OCTOBRE, S. (2000), Les publics

des equipements

culturels. DEPEIDELMAN, J.; ROUSTAN, M.; GOLDSTEIN, B. (2007), La place

des publics. De

l’usage

des études

et recherche

par les musées. La Documentastion

Française, 

Paris.FABIANI, J.L. (2007), Après la culture

légitime. Objets, publics, autorités. L’Harmattan, Paris.GARCÍA ALVAREZ, R; LÓPEZ SINTAS, J. (2002), El consumo d elas

artes

escénicas

y musicales

en España. Comportamientos, valores y estilos

de vida de los 

consumidores. Fundación

Autor, Madrid.KOTLER, N; KOTLER, Ph. (2001), Estrategias

y márketing

de museos. Barcelona: Ariel.KOTLER, Ph. (1999), El marketing según

Kotler. Paidós

empresa, Barcelona.KOTLER, Ph. (2005), Los 10 pecados

capitales

del márketing: indicios

y soluciones. Barcelona: Gestión

2000.Ministère

de Culture. http://www2.culture.gouv.fr/deps/fr/sommaire/publics.htmNÉGRIER, E.; DJAKOUANE, A.; JOURDA, M. i altres (2010), Les publics

des festivals.

Ed. Michel

de Maule, France

Festivals et Réseau

en scène

Languedoc‐

Roussillon.PASSERON, J.C. (1991), Le

Raisonemment

sociologique. L’espace

non

poppérien

du raisonnement

naturel. Nathan, Paris.PUIGGROS, E. (2005), Los museos

para el público, un público

para los museos. Girona: Xarxa d’Escoles de Turisme, Universitat de Girona.Quero, María

José

(2005), Marketing cultural. Un enfoque

relacional en las artes

escénicas. Red

Española

de Teatros

Públicos.RODRÍGUEZ MORATÓ, A. (2007), La sociedad

de la cultura. Barcelona, Ariel.SELLAS, J.;COLOMER, J. (2009), Màrqueting

de les arts escèniques. Creació

i desenvolupament de públics. Sant Celoni, Quaderns Gescènic.SIMMEL, G. (1990), Philosophie

de la modernité. Payot, Paris.VIDAL BENEYTO, J. (2002), La ventana

global. Ciberespacio, esfera pública mundial y verso mediático. Barcelona, Taurus.