�EL LLIBRE DEL TAO

(antologia)

I

El Tao que pot ésser expressat no és el Tao absolut.Els Noms que poden ésser dits no són els Noms absoluts.

El Sense Nom és l’origen del Cel i la Terra.L’Anomenat és la Mare de totes les coses.Així, el qui s’allibera de la passió veu el Secret de la Vida.El qui contempla la vida amb passió en veu els resultats manifestos.

El Secret i les seves manifestacions són de la mateixa naturalesa.Reben diferents noms quan es fan manifestos.

Ambdós poden ésser anomenats el Misteri Còsmic.El Misteri dels misteris és la Porta del Secret de tota vida.

II

Quan tots els homes reconeixen el bell com a tal,sorgeix el reconeixement del lleig.Quan tots els homes reconeixen el bo com a tal,sorgeix el reconeixement del dolent.

Així, l’ésser i el no-ésser s’engendren mútuament;el difícil i el fàcil es completen mútuament;el llarg i el curt contrasten entre ells;l’alt i el baix són l’un en la mesura de l’altre;el to i la veu s’harmonitzen mútuament;davant i darrere s’acompanyen mútuament.

Per això,el Savi condueix els seus afers sense actuar,predica l’ensenyament sense parlar.Totes les coses es manifesten, ell no les rebutja.Els dóna vida, però no se n’apodera.Actua, però no s’apropia.Acompleix la seva tasca, però no s’atribueix cap mèrit.I precisament perquè no s’atribueix cap mèrit,el mèrit no li pot ésser arrabassat.

V

La Natura no és sentimental,tracta totes les coses com si fossin gossos de palla.El Savi no és sentimental,tracta els homes com si fossin gossos de palla.

L’univers és com una manxa:és buit, però és inesgotable.Com més se’l fa treballar, més produeix.L’excés de paraules esgota la intel.ligència.És millor aferrar-se a l’essencial.

X

¿Pots mantenir units el cos i l’esperitsense que es dissociïn?¿Pots controlar la teva força vital i aconseguir la flexibilitatd’un nadó?¿Pots netejar i purificar la teva visió interioresforçant-te per arribar a la perfecció?¿Pots estimar el poble i governar el reialmepracticant la no-acció?¿Pots obrir i tancar les Portes del Celfent el paper de la Femella?¿Pots comprendre totes les cosessense fer servir la ment?

Engendrar, alimentar,engendrar sense apropiar-se,actuar sense prendre possessió,ésser guia dels homes sense exercir la cominació:aquesta és la Virtut amagada.

XIII

“El favor i la desgràcia ens sobresalten;allò que estimem i allò que temem és dins nostre”.

¿Què vol dir: “El favor i la desgràcia ens sobresalten”?Els qui reben un favor de daltse sobresalten quan el reben,i també quan el perden.¿Què vol dir: “Allò que estimem i allò que temem és dins nostre”?Tenim por perquè tenim un jo.Si no considerem aquest jo com a tal,de què podem tenir por?

Per tant, a qui aprecia el món com a si mateixse li pot lliurar el govern del món;i a qui estima el món com a si mateixse li pot confiar el món.

XVIII

Quan el gran Tao va ésser abandonat,

sorgiren les doctrines de l’”amor” i la “justícia”.Quan aparegueren els coneixements i l’enginy,els seguí una gran hipocresia.

Quan els sis parentius deixaren de viure en pau,s’exalçà l’amor patern i la pietat filial.Quan un país caigué en el caos i el desgovern,aparegueren els “ministres lleials”.

XIX

Desterreu la saviesa, abandoneu els coneixements,i el poble se’n beneficiarà cent vegades més.Desterreu l’”amor”, abandoneu la “justícia”,i el poble tornarà a estimar els seus.Desterreu l’astúcia, abandoneu la “utilitat”,i els lladres i els bandits desapareixeran.

Aquestes tres normes són insuficients;la gent necessita allò en què pot confiar: revela el teu jo simple i natural, abraça la teva Naturalesa Original, controla el teu egoisme, restringeix els teus desigs.

XX

Elimineu la instrucció i s’acabaran les preocupacions.Quina diferència hi ha entre “ah” i “oh”?Quina diferència hi ha entre “bé” i “mal”?No es pot deixar de témer allò que els homes temen,però, que lluny que està l’alba del desvetllament!

Tothom s’alegra,com si mengés les ofrenes sacrificials,com si pugés a la terrassa en primavera.Només jo estic en calma, com qui no té res a fer,com el nadó que encara no sap somriure,desaferrat, com qui no té casa.

La gent del món viu en l’abundància,però jo sóc com un abandonat,el meu cor és com el d’un foll,és confús i nebulós.

Els homes vulgars saben, brillen;només jo semblo curt i atordit.Els homes vulgars són llestos i estan segurs d’ells mateixos;només jo estic abatut.Sóc serè com el mar,sóc mòbil com el vent.

Tothom té un objectiu;només jo semblo tossut i rude.Sóc diferent dels altresperquè aprecio la Mare que em nodreix.

XXXI

Les bones armes són instruments nefastos,odiats pels homes.Per això l’home del Tao les evita.En la vida quaotidiana, el cavaller considera l’esquerra com el lloc d’honor,mentre que, en temps de guerra, ho és la dreta.

Puix que les armes són instruments del mal,no són adequades per al cavaller.Quan l’ús de les armes és inevitable,és millor romandre en calma.

Ni tan sols en la victòria hi ha bellesa,i qui la troba bellaés algú que gaudeix de la matança.El qui gaudeix de la matançano prevaldrà en el món.

Per a les coses de bon auguri, hom prefereix el costat esquerre.Per a les coses de mal auguri, hom prefereix el costat dret.El lloctinent es col.loca a l’esquerra,el general es col.loca a la dreta.Això vol dir que la guerra és considerada com un funeral.Cal plorar amb gran tristesa les grans matances.Una victòria s’ha de celebrar amb el ritu funerari.

XXXII

El Tao és etern i no té nom.Encara que en la seva Simplicitat primordial és petit,ningú no pot utilitzar-lo.Si els reis i els barons s’hi adherissin,el món sencer se’ls sotmetria espontàniament.

El Cel i la Terra s’unirieni deixarien caure una dolça rosada.El poble, sense necessitat d’ordres,viuria en harmonia.

Quan la Simplicitat primordial es diversificà,aparegueren els noms.Puix que hi hagué noms,era convenient de saber on aturar-se per reposar.El qui sap on aturar-se per reposarsap evitar el perill.El Tao és en el món

com el gran riu o el mar on van a parar tots els rierols.

XXXIII

El qui coneix els homes és intel.ligent.El qui es coneix a si mateix és savi.El qui venç els altres és vigorós.El qui es venç a si mateix és veritablement fort.El qui s’acontenta amb el que té és ric.El qui persevera és home de voluntat.El qui no perd el seu Centre resisteix.El qui mor i no pereix té llarga vida.

XXXVIII

L’home de virtut superior no pensa en la seva virtut,per això és virtuós.L’home de virtut inferior s’aferra a la virtut,per això no té virtut.L’home de virtut superior mai no actua,i mai no obeeix a motius personals.L’home de virtut inferior actua,però obeeix a motius personals.L’home de bondat superior actua,però ho fa sense motius personals.L’home de justícia superior actua,i ho fa perseguint una finalitat.Però quan l’home de cortesia superior actua i no troba resposta,s’arromanga per tal de forçar-la.

Per això,quan es perd el Tao, sorgeix la doctrina de la bondat;quan es perd la bondat, sorgeix la doctrina de la justícia;quan es perd la justícia, sorgeix el ritual.Ara bé, el ritual no és més que l’escorça de la lleialtat i la fe,i és el començament del caos.La presciència tan sols és la flor del Taoi l’origen de la insensatesa.Per això l’home noble viu en el que és sòlidi no en el diluït.Viu en el fruiti no en la flor.Per això rebutja això i agafa allò.