el kybalió

8/8/2019 El Kybali

1/98

El KybalioPhilosophia Hermetica

per

Tres Iniciats

La cultura d'un poble es pot mesurar pels llibres escrits en la seva llengua.

El Kybalio 1 Traducci de La Pedrera (www.lapedrera.forocatalan.com)

8/8/2019 El Kybali

2/98

El KybalioUn estudi de

La Philosophia Hermtica del'Antic Egipte i Grcia

perTres Iniciats

"Els llavis de la Saviesa estan closos, excepte per les odes que Entenen"

La Societat de Publicaci IoguiTemple Manic Chicago, Ill.

Publicat1912

A Hermes Trismegiste, conegut pels antics egipcis com el Ms Gran iMestre de mestres. Aquesta petita obra d'ensenyaments hermtics, li esreverentment dedicada.

Contingut

Contingut ............................................................................................. 2Introducci............................................................................................ 3Captol I La filosofia hermtica ............................................................ 7Captol II Els set principis hermtics .................................................. 11Captol III Transmutaci mental.......................................................... 19Captol IV El Tot ................................................................................. 23Captol V L'univers mental ................................................................. 28

Captol VI La paradoxa divina............................................................. 34Captol VII El Tot en tot....................................................................... 42Captol VIII Els plans de correspondncia ......................................... 49Captol IX Vibraci.............................................................................. 59Captol X Polaritat............................................................................... 64Captol XI Ritme ................................................................................. 69Captol XII Causalitat.......................................................................... 74Captol XIII Gnere............................................................................. 80Captol XIV Gnere mental................................................................. 85

Captol XV Axiomes hermtics ........................................................... 93


8/8/2019 El Kybali

3/98

INTRODUCCI

Molt plaer ens causa el poder presentar aquest treball a l'atenci delsestudiants i investigadors de les Doctrines Secretes, obra que estbasada en els antiqussims ensenyaments hermtics. S'ha escrit tanpoca cosa sobre aquest assumpte, malgrat les innombrables refernciesque s'han fet d'aquests ensenyaments en molts dels treballs sobreocultisme, que els investigadors de les veritats arcanes hauran, sensedubtes, pressentit l'aparici d'aquest llibre.

El propsit d'aquest no s l'enunciaci d'una filosofia o doctrinaespecial, sin ms aviat el de donar a l'estudiant una exegesi de laveritat, que li serveixi per conciliar els molts tpics dels coneixementsocults que pot ja haver-hi adquirit per que, aparentment, sncontradictoris i paradoxals, la qual cosa sovint desanima i disgusta alprincipiant. El nostre intent no s el d'erigir un nou temple de saviesa,sin el de collocar en mans de l'investigador una clau mestra amb laqual pugui obrir les nombroses portes internes que condueixen alTemple del Misteri.

Cap coneixement ocult ha estat tan gelosament guardat com elsfragments dels ensenyaments hermtics, els que han arribat fins anosaltres a travs de les centries transcorregudes des dels temps delGran Fundador, Hermes Trismegiste, el triat dels dus, quiva morir en l'antic Egipte, quan la raa actual estava en la seva infncia.Contemporani d'Abraham, i, si la llegenda no menteix, instructor d'aquellvenerable savi, Hermes va ser i s el Gran Sol Central de l'Ocultisme,els rajos del qual han illuminat tots els coneixements que han estatimpartits des de llavors. Totes les bases fonamentals dels

ensenyaments esotrics que en qualsevol temps han estat impartides ala raa sn originries, en essncia, de les formulades per Hermes.dhuc les ms antigues doctrines de l'ndia han tingut la seva font en elsensenyaments hermtics.

Des de la terra del Ganges molts ocultistes avanats es van dirigircap a l'Egipte per prostrar-se als peus del Mestre. D'ell van obtenir laclau mestra, que, a la vegada que explicava, reconciliava els seusdiferents


8/8/2019 El Kybali

4/98

punts de vista, establint-se aix fermament la Doctrina Secreta. De totarreu del globus van venir deixebles i nefits que miraven aHermes com el Mestre dels Mestres, i la seva influncia va ser tan granque, malgrat les negatives dels centenars d'instructors que hi havia alsdiferents pasos, es pot fcilment trobar en els ensenyaments d'aquests

ltims, les bases fonamentals en les quals s'assentaven les doctrineshermtiques. L'estudiant de religions comparades puden fcilmentpercebre la influncia tan gran que els ensenyaments hermtics hanexercit en totes les religions, sigui qual sigui el nom amb que se'lsconegui ara, b en les religions mortes o b en les actualment existents.L'analogia salta a la vista, malgrat els punts aparentment contradictoris, iels ensenyaments hermtics sn com un conciliador d'elles.

L'obra d'Hermes sembla haver-se dirigit en el sentit de sembrar la

gran veritat que s'ha desenvolupat i germinat en tantes i tan estranyesformes, ms aviat que en el d'establir una escola de la filosofia quedomins el pensament del mn. No obstant aix, la veritat originalensenyada per ell ha estat guardada intacta, en la seva puresa primitiva,per un redut nombre d'homes en cada poca, els quals, refusant grannombre d'afeccionats i d'estudiants poc desenvolupats, van seguir laconducta hermtica i van reservar el seu coneixement per als pocs queestaven preparats per comprendre-ho i dominar-ho. Dels llavis a lesodes va ser transms aquest coneixement entre aquests pocs. Semprehan existit en cada generaci i als diversos pasos de la terra algunsiniciats que van conservar viva la sagrada flama dels ensenyamentshermtics, i que sempre han desitjat emprar els seus llums per encendreels llums menors dels del mn prof, quan la llum de la veritats'emmarcia i s'ennuvolava per la seva negligncia, o quan la seu bles'embrutava amb matries estranyes. Han existit sempre els pocs quevan cuidar l'altar de la veritat, sobre el qual van conservar semprecremant el llum perpetu de la Saviesa. Aquests homes van dedicar laseva vida a aquesta labor d'amor que el poeta descrigu en aquesteslnies:

Oh, no deixis extingir-se la flama! Sustentada per generaci desprsde generaci en la seva fosca caverna en els seus temples sagratssustentada. Nodrida per purs sacerdots d'amor no deixis extingir-se laflama!

Aquests homes no van buscar mai ni l'aprovaci popular ni acaparargran nombre de proslits. Sn indiferents a aquestes coses, doncssaben de sobres quants pocs hi ha en cada generaci, capaos de

rebre la Veritat,


8/8/2019 El Kybali

5/98

o de reconixer-la si se'ls presents. Ells reserven la carn per alshomes, mentre que els dems donen llet als nens, conservenles seves perles de saviesa per als pocs triats capaos d'apreciar el seuvalor i de portar-les en les seves corones, en comptes de tirar-les-hi alsporcs que les macularien i trepitjarien en el llot dels seves corts. Ms

aquests homes no han oblidat encara els preceptes d'Hermes respectea la transmissi d'aquests ensenyaments als que estiguin preparats perrebre'ls, sobre la qual cosa diu El Kybalio: Onsevulla que estiguin les

petjades del Mestre, all, les odes del que est prest per rebre els seusensenyaments s'obren de bat a bat. I a ms: Quan l'oda s capa desentir, llavors vnen els llavis que han d'omplir-les amb saviesa. Perla seva actitud habitual ha estat sempre estrictament d'acord amb unaltre aforisme, del Kybalio tamb, que diu que els llavis de la Saviesaromanen tancats, excepte para l'oda capa de comprendre.

I aquestes odes incapaces de comprendre sn els que han criticataquesta actitud dels hermetistes i els que s'han lamentat pblicamentque aquells no hagin expressat mai clarament el veritable esperitdels seus ensenyaments, sense reserves ni reticncies. Per unamirada retrospectiva a les pgines de la histria demostrar la saviesadels mestres, els qui coneixien la bogeria que era intentar ensenyar almn el que aquest no desitjava ni estava preparat per rebre.Els hermetistes mai han desitjat ser mrtirs, sin que, per contra, hanroms retirats, silenciosos i somrients davant els esforos d'algunsque s'imaginaven, en el seu ardent entusiasme, que podien forara una raa de brbars a admetre veritats que noms poden comprendreels que han avanat molt en la Sendera.

L'esperit de persecuci no ha mort encara a la terra. Hi ha certsensenyaments hermtics que, si es divulguessin, atraurien sobre elsseus divulgadors una cridria d'odi i el menyspreu de les multituds, lesque tornarien a cridar de nou: Crucifiqueu-lo l! Crucifique-lo l!

En aquesta petita obra hem tractat de donar-vos una idea delsensenyaments fonamentals del Kybalio, indicant tot quant es refereix alsprincipis actuals, deixant-vos el treball d'estudiar-los, ms aviat que elde tractar-los nosaltres mateixos detalladament. Si sou veritablesestudiants o deixebles, comprendreu i podreu aplicar aquests principis;si no, heu de desenvolupar-los, doncs d'una altra manera elsensenyaments hermtics no seran per a vosaltres sin paraules,paraules, paraules.


8/8/2019 El Kybali

6/98

ELS TRES INICIATS


8/8/2019 El Kybali

7/98

Captol I

La filosofia hermtica

Els llavis de la saviesa romanen tancats, exceptepara l'oda capa de comprendre.

El Kybalio.

Des de l'antic Egipte han vingut els ensenyaments fonamentals isecrets que tan fortament han influt en els sistemes filosfics detotes les races i de tots els pobles, durant centries senceres. L'Egipte,la ptria de les pirmides i de l'Esfinx, va ser el bressol de la Saviesa

Secreta i de les doctrines mstiques. Totes les nacions hantret les seves, de les seves doctrines esotriques, l'ndia, Prsia,Caldea, Medea, Xina, Jap, Assria, l'antiga Grcia i Roma, i uns altresno menys importants pasos, es van aprofitar lliurement de les doctrinesformulades pels hierofants i Mestres de la terra de Isis, coneixementsque noms eren transmesos als que estaven preparats per participar del'ocult.

Va ser tamb en l'antic Egipte on van viure els tan grans adeptes

i Mestres que ning desprs ha sobrepassat, i que rares vegades hanestat igualats en les centries que han transcorregut des dels temps delGran Hermes. L'Egipte va ser la residncia de la Gran Lgia de lesfraternitats mstiques. Per les portes del seu temple van entrar tots elsnefits que, convertits ms tard en Adeptes, Hierofants i Mestres,es van repartir pertot arreu, portant amb si el precis coneixementque posseen i desitjant fer partcip d'ell, a tot aquell que estiguspreparat per rebre-ho. Cap estudiant d'ocultisme pot deixar dereconixer el gran deute que t contret amb aquells venerables

Mestres d'Egipte.Per entre aquests grans mestres va existir un al que els altresvan proclamar el Mestre dels Mestres. Aquest home, si s que potanomenar-se home a un ser semblant, va viure a Egipte en la msremota antiguitat i va ser reconegut sota el nom d'Hermes Trismegiste.

Va ser el pare de la saviesa, el fundador de l'astrologia, el descobridorde l'alqumia. Els detalls de la seva vida s'han perdut per a la histria,a causa de l'immens espai de temps transcorregut des de llavors. La


8/8/2019 El Kybali

8/98

data del seu naixement a Egipte, en la seva ltima encarnaci enaquest planeta, no es coneix ara, per s'ha dit que va ser contemporanide les ms antigues dinasties d'Egipte, molt abans de Moiss. Lesautoritats en la matria ho creuen contemporani d'Abraham, i enalguna de les tradicions jueves s'arriba a afirmar que Abraham va

obtenir molts dels coneixements que possea del mateix Hermes.

Desprs d'haver transcorregut molts anys des de la seva mort (latradici afirma que va viure tres-cents anys), els egipcis ho van deficar ivan fer d'ell un dels seus dus, sota el nom de Thoth. Anys desprsels grecs van fer tamb d'ell un altre dels seus dus i ho van anomenarHermes, el du de la saviesa. Tant els grecs com els egipcisreverenciaren la seva memria durant centries senceres, denominant-liel inspirat dels dus, i afegint-li el seu antic nom Trismegiste, que

significa tres vegades gran (mestre). Tots aquests antics pasos hovan adorar, i el seu nom era sinnim de font de saviesa.

dhuc en els nostres dies usem el terme hermtic en el sentit desecret, reservat, etc., i aix s a causa que els hermetisteshavien sempre observat rigorosament el secret dels seusensenyaments. Si ben llavors no es coneixia all de no tirar perles als

porcs, ells van seguir la seva norma de conducta especial que elsindicava donar llet als nens i carn als homes, que les seves mximessn familiars a tots els lectors de les escriptures bbliques, mximesque, d'altra banda, havien estat ja usades molts segles abans de l'EraCristiana.

I aquesta poltica de disseminar acuradament la veritat ha caracteritzatsempre als hermetistes, dhuc en els nostres dies. Els ensenyamentshermtics es troben en tots els pasos i en totes les religions, per maiidentificada amb un pas en particular ni amb secta religiosa alguna.Aix s a causa de la prdica que els antics instructors van fer per evitarque la Doctrina Secreta es cristallitzs en un credo. La saviesa

d'aquesta mesura salta a la vista de tots els estudiants d'histria.L'antic ocultisme de l'ndia i la Prsia va degenerar i es van perdre elsseus coneixements, a causa que els instructors s'havien convertit ensacerdots i van barrejar la teologia amb la filosofia, sent la sevaimmediata conseqncia que van perdre tota la seva saviesa, la que vaacabar per transformar-se en una quantitat immensa de supersticionsreligioses, cultes, credos i dus. El mateix va passar amb elsensenyaments hermtics dels gnstics cristians, ensenyaments que esvan perdre pel temps de Constant, qui macul la filosofia barrejant-la

amb la teologia, i la


8/8/2019 El Kybali

9/98

esglsia cristiana va perdre llavors la seva veritable essncia i esperit,veient-se obligada a caminar cegues durant diversos segles, sense quefins ara hagi trobat el seu cam, observant-se actualment que l'esglsiacristiana est lluitant novament per aproximar-se als seus anticsensenyaments mstics.

Per sempre han existit unes quantes nimes que han conservat vivala flama, alimentant-la acuradament i no permetent que s'extingsla seva llum. I grcies a aquests ferms cors i a aquestes mentsd'extraordinari desenvolupament tenim encara la veritat amb nosaltres.Ms no es troba en els llibres. Ella ha estat transmesa del Mestre aldeixeble, de l'iniciat al nefit, dels llavis a les odes. Si alguna vegadas'ha escrit alguna cosa sobre ella, el seu significat ha estat acuradament

vetllat amb termes d'astrologia i alqumia, de tal manera que noms elsque posseen la clau podien llegir-ho correctament. Aix es va fernecessari a fi d'evitar les persecucions dels telegs de l'Edat Mitjana, elsqui lluitaven contra la Doctrina Secreta a sang i foc. dhuc en elsnostres dies ens s factible trobar alguns llibres valuosos de filosofiaHermtica, per la major part s'ha perdut. No obstant aix, la FilosofiaHermtica s l'nica clau mestra que pot obrir les portes a tots elsensenyaments ocults.

En els primers temps va existir una compilaci de certes doctrineshermtiques que eren les bases fonamentals de tota la DoctrinaSecreta, i que havien estat, fins llavors, transmeses de l'instructor al'estudiant, compilaci que va ser coneguda sota el nom del Kybalio,l'exacte significat del qual es va perdre durant centenars d'anys. Noobstant aix, alguns que han rebut les seves mximes dels llavis a lesodes, les comprenen i les coneixen. Els seus preceptes no havien estatescrits mai fins ara. Sn, simplement, una srie de mximes i axiomesque desprs eren explicats i ampliats pels Iniciats. Aquests

ensenyaments constitueixen realment els principis bsics de laalqumia hermtica, la que, contrriament al que es creu, est basadaen el domini de les forces mentals, ms aviat que en el dels elementsmaterials; en la transmutaci d'una classe de vibracions mentals enunes altres, ms aviat que en el canvi d'una classe de metall en un altre.La llegenda sobre la pedra filosofal, que convertia tots els metalls enor, era una allegoria relativa a la Filosofia Hermtica, allegoria que eraperfectament compresa per tots els deixebles del veritable hermetisme.


8/8/2019 El Kybali

10/98

En aquesta petita obra convidem als nostres estudiants a examinar elsensenyaments hermtics, tal com van ser exposades en El Kybalio,explicades i ampliades per nosaltres, humils estudiants de les mateixes,que si b portem el ttol d'iniciats som, no obstant aix, simplesdeixebles als peus d'Hermes, el Mestre. Transcrivim aqu moltes

de les mximes i preceptes del Kybalio, acompanyades perexplicacions i comentaris que creiem ajudaran a fer msfcilment comprensible aquests ensenyaments pels homes moderns,especialment tenint en compte que el text original ha estat ocult apropsit amb termes foscos i desconcertants.

Les mximes originals, axiomes i preceptes d'(aquest)Kybalio , estanimpresos amb un altre tipus de lletra. Esperem que els lectors d'aquesta

obra trauran tant profit de l'estudi de les seves pgines com ho han tretuns altres que han passat abans per la mateixa sendera que condueix almestratge des dels temps d'Hermes Trismegiste (el Mestre delsMestres, el Tres vegades Gran), fins ara.

Diu El Kybalio:

All on estiguin les petjades del Mestre, all les odes delque est preparats per rebre els seus ensenyaments s'obren de bat abat.

Quan l'oda s capa de sentir, llavors vnen els llavis quehan d'omplir-los amb saviesa.

De manera que, d'acord amb l'indicat, aquest llibre noms atraurl'atenci dels que estan preparats per rebre-ho. I recprocament,quan l'estudiant estigui preparat per rebre la veritat, llavors aquest

llibre arribar a ell. El principi hermtic de causa i efecte, en el seuaspecte de llei d'atracci, portar les odes al costat dels llavis i elllibre al costat del deixeble.


8/8/2019 El Kybali

11/98

Captol IIEls set principis hermtics

Els principis de la veritat sn set: el que comprn aix

perfectament, posseeix la clau mgica davant la qual totes lesportes del Temple s'obriran de bat a bat.El Kybalio

Els set principis sobre els quals es basa tota la Filosofia Hermtica snels segents:

1. EL PRINCIPI DE MENTALISME.2. EL PRINCIPI DE CORRESPONDNCIA.3. EL PRINCIPI DE VIBRACI.4. EL PRINCIPI DE POLARITAT.5. EL PRINCIPI DEL RITME.6. EL PRINCIPI DE CAUSA I EFECTE.7. EL PRINCIPI DE GENERACI.

1. El principi de mentalisme

El TOT s Ment; l'univers s mental.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat que tot s ment. Explica que el TOT,que s la realitat substancial que s'oculta darrere de totes lesmanifestacions i aparences que coneixem sota els noms de universmaterial, fenmens de la vida, matria, energia, etc., i en una

paraula, tot quant s sensible als nostres sentits materials... s esperit,qui en si mateix s incognoscible i indefinible, per que pot serconsiderat com una ment infinita, universal i vivent. Explica tamb quetot fenomenal o univers s una creaci mental del TOT, en la ment delqual vivim, ens movem i tenim el nostre sser.

Nota: Hi hauria de entendre's la paraula TOT, com equivalent a la Causa Primera, Gran Arquitecte oDu


8/8/2019 El Kybali

12/98

Aquest principi, en establir la naturalesa mental de l'univers, explicafcilment els varis fenmens mentals i psquics que tant han preocupatl'atenci del pblic, i que sense tal explicaci no sn comprensibles idesafien tota hiptesi cientfica. La comprensi d'aquest principihermtic de mentalisme habilita a l'individu a realitzar i conixer la llei

que regeix l'univers mental, aplicant-la al seu benestar idesenvolupament.

L'estudiant de la Filosofia Hermtica pot emprar conscientment lesgrans lleis mentals, en comptes d'usar-les per casualitat o ser usat perelles. Amb la clau mestra en el seu poder, el deixeble pot obrir lesportes del temple del coneixement mental i psquic i entrar en el mateix,lliure i intelligentment. Aquest principi explica la veritable naturalesa de

l'energia, de la fora i de la matria, i el com i el perqu totes aquestesestan subordinades al domini de la ment. Un dels antics Mestres vaescriure fa molt de temps: El que comprengui la veritat que l'univers smental, est molt avanat en la sendera del mestratge. I aquestesparaules sn tan veritat avui dia com l'eren quan van ser escrites. Senseaquesta clau mestra el mestratge s impossible, i l'estudiant que no laposseeixi, en va trucar a la porta del Temple.

2. El principi de correspondncia

Com s a dalt, s a baix; com s a baix, s a dalt.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat de que hi ha sempre una certa

correspondncia entre les lleis i els fenmens dels varis estats de l'sseri de la vida, i l'antiqussim axioma hermtic es refereix precisament aaix, i afirma: Com s a dalt, s a baix; com s a baix, s a dalt, i lacomprensi d'aquest principi dna una clau per resoldre molts dels msobscurs problemes i paradoxes dels misteriosos secrets de laNaturalesa. Hi ha molts plnols que no coneixem, per quan apliquemaquesta llei de correspondncia a ells, molt del que d'una altra maneraens seria incomprensible, es fa clar a la nostra conscincia. Aquestprincipi s aplicable universal en els diversos plnols, mental,

material o espiritual del Cosmos: s una llei universal.


8/8/2019 El Kybali

13/98

Els antics hermetistes consideraven aquest principi com un dels msimportants auxiliars de la ment, per que pel seu intermedi es potdescrrer el vel que oculta el desconegut a la nostra vida. La sevaaplicaci pot estripar una miqueta el Vel d'Isis, de tal manera que enspermeti veure, encara que no ms sigui, alguns dels trets de la deessa.

D'igual manera que el comprendre els principis de la geometria habilitaa l'home per mesurar el dimetre, rbita i moviment de les ms llunyansestels, mentre roman assegut en el seu observatori, aix tamb elconeixement del principi de correspondncia habilita a l'home a raonarintelligentment del conegut o el desconegut; estudiant la mnadas'arriba a comprendre a l'arcngel.

3. El principi de vibraci

Res est immbil; tot es mou; tot vibra.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat de que tot est en moviment, que resroman immbil, coses ambdues que confirma per la seva banda lacincia moderna, i cada nou descobriment ho verifica i comprova. I,malgrat tot, aquest principi hermtic va ser enunciat fa centenars d'anyspels Mestres de l'antic Egipte.

Aquest principi explica les diferncies entre les diverses manifestacionsde la matria, de la fora, de la ment i dhuc del mateix esperit, les queno sn sin el resultat dels varis estats vibratoris.

Des del TOT, que s pur esperit, fins a la ms grollera forma de matria,tot est en vibraci: com ms alta s aquesta, tant ms elevada s laseva posici en l'escala. La vibraci de l'esperit s d'una intensitatinfinita; tant, que prcticament pot considerar-se com si estigus enreps, d'igual manera que una roda que gira rapidssimament semblaque est sense moviment. I en l'altre extrem de l'escala hi ha formes dematria densssima, la vibraci de la qual, s tan feble que semblatamb estar en reps. Entre tots dos pols hi ha milions de milions degraus d'intensitat vibratria. Des del corpuscle i l'electr, des de l'tom i

la molcula fins a l'astre i els universos, tot est en vibraci.


8/8/2019 El Kybali

14/98

I aix s igualment cert pel que fa als estats o plnols de l'energia ofora (la que no s ms que un determinat estat vibratori), i als plnolsmentals i espirituals. Una perfecta comprensi d'aquest principi habilitaa l'estudiant hermtic a controlar les seves prpies vibracions mentals,aix com les dels altres. Els Mestres tamb empren aquest principi per

conquistar els fenmens naturals. El que comprengui el principivibratori ha aconseguit el ceptre del poder, ha dit un dels ms anticsescriptors.

4. El principi de polaritatTot s doble, tot t dos pols; tot, el seu parell d'oposats:els semblants i els antagnics sn el mateix;

els oposats sn idntics en naturalesa, per diferents engrau; els extrems es toquen; totes les veritats snmitges veritats, totes les paradoxes podenreconciliar-se.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat de que tot s dual; tot t dos pols; tot elseu parell d'oposats, afirmacions que sn de d'altres axiomes hermtics.Explica i dilucida les antigues paradoxes que han deixat perplexes atantssims investigadors, i que literalment deien: La tesi i l'anttesi snidntiques en naturalesa, diferint noms en grau; els oposats snidntics en realitat, diferenciant-se en la seva gradaci; els parellsd'oposats poden conciliar-se, els extrems es toquen; tot s i no s almateix temps, tota veritat no s sin mitja veritat; tota veritat smitj falsa, etc.

Aquest principi explica que en cada cosa hi ha dos pols, dos aspectes, ique els oposats no sn, en realitat, sin els dos extrems de la mateixacosa, consistint la diferncia, simplement, en diversos graus entre totsdos.

La calor i el fred, encara que oposats, sn realment la mateixa cosa,consistint la diferncia, simplement, en diversos graus d'aquella. Mireuun termmetre i tracteu d'esbrinar on comena la calor i on acaba el

fred.


8/8/2019 El Kybali

15/98

No hi ha res que sigui la calor absoluta, en realitat, indica simplementtots dos termes, fred i calor, diversos graus de la mateixa cosa, i queaquesta es manifesta en aquests oposats no s ms que els pols d'aixque es diu Calor, o sigui la manifestaci del principi de polaritat que ensocupa. El mateix principi es manifesta en la llum i la foscor, les que,

en resum, no sn sin la mateixa cosa, sent ocasionada la difernciaper la diversitat de grau entre els dos pols del fenomen. On acaba lafoscor i on comena la llum? Quin s la diferncia entre gran i petit?Quin entre dur i tou? Quin entre blanc i negre? Quin entre alt i baix?Quin entre positiu i negatiu? El principi de polaritat explica aquestaparadoxa. El mateix principi opera d'idntica manera en el plnol mental.

Prenguem, per exemple, l'amor i l'odi, dos estats mentals completament

diferents aparentment, i notarem que hi ha molts graus entre tots dos;punts, que les paraules que nosaltres usem per designar-los,agradable i desagradable, s'esfumen una en l'altra, fins a tal puntque moltes vegades som incapaces d'afirmar si una cosa ens causaplaure o disgust.

Totes no sn ms que gradacions d'una mateixa cosa, com hocomprendreu clarament per poc que mediteu sobre aix. I dhucms que aix, s possible canviar o transmutar les vibracions d'odiper vibracions d'amor, en la prpia ment i en la ment dels altres, la qualcosa s considerat com el ms important pels hermetistes.

Molts dels que llegiu aquestes pgines haureu tingut experincies envosaltres mateixos i en els altres, de la rpida i involuntria transici del'amor en odi i recprocament. I ara comprendreu la possibilitat d'efectuaraix per mitj del poder de la voluntat, d'acord amb les frmuleshermtiques. El Ben i el Mal no sn sin els pols d'una mateixa i

sola cosa, i l'hermetista comprn i coneix perfectament l'art detransmutar el mal en el ben aplicant intelligentment el principi depolaritat.

En una paraula, el art de polaritzar es converteix en una fase del'alqumia mental, coneguda i practicada pels antics i moderns Mestreshermtics. La perfecta comprensi d'aquest principi capacita per canviarla prpia polaritat, aix com la dels altres, si un es pren el temps i estudia

el necessari per dominar aquest art.


8/8/2019 El Kybali

16/98

5. El principi del ritme

Tot flueix i torna a fluir; tot t els seus perodes d'avan i reculada, tot

ascendeix i descendeix; tot es mou com un pndol; la mesura del seumoviment cap a la dreta, s la mateixa que la del seu moviment cap al'esquerra; el ritme s la compensaci.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat que tot es manifesta en un determinatmoviment d'anada i tornada; un flux i reflux, una oscillaci de pndol

entre els dos pols que existeixen d'acord amb el principi de polaritat,descrit fa un moment. Hi ha sempre una acci i una reacci, un avan iuna reculada, una ascensi i un descens.

I aquesta llei regeix per a tot; sols, mons, animals, ment, energia,matria. Aquesta llei el mateix es manifesta en la creaci com en ladestrucci dels mons, en el progrs com en la decadncia de lesnacions, en la vida, en les coses totes, i, finalment, en els estats mentalsde l'home, i s amb freqncia a aix ltim pel que creuen elsHermetistes que aquest principi s el ms important.

Els Hermetistes han descobert aquest principi, trobant-ho d'aplicaciuniversal, i han aix mateix descobert certs mtodes per escapar alsseus efectes, mitjanant l'ocupaci de les frmules i mtodes apropiats.Utilitzen per a aix la llei mental de neutralitzaci. No poden anullar elprincipi o impedir que operi, per han aprs a eludir els seus efectes finsa un cert grau, grau que depn del domini que es tingui d'aquestprincipi. Saben com usar-ho, en comptes de ser usats per ell. En aquesti en altres semblants mtodes consisteix la cincia hermtica. El Mestre

es polaritza a si mateix en el punt on desitja quedar-se, i llavorsneutralitza l'oscillaci rtmica pendular que tendiria a arrossegar-ho capa l'altre pol.

Tots els que han adquirit cert grau de domini sobre si mateixos executenaix fins a cert punt, conscient o inconscientment, per el Mestre hoefectua conscientment, i pel sol poder de la seva voluntat aconsegueixun grau tal d'estabilitat i fermesa mental gaireb impossible de concebreper aquesta immensa muni, que va i ve en un continuat moviment

ondulatori, impulsada per aquest principi de ritme.


8/8/2019 El Kybali

17/98

Est, aix com el de la polaritat, ha estat acuradament estudiat pelshermetistes, i els mtodes de contra-balancejar-los, neutralitzar-los iemprar-los, formen una de les parts ms importants de l'alqumia mentalhermtica.

6. El principi de causa i efecte

Tota causa t el seu efecte; tot efecte t la seva causa;tot succeeix d'acord a la llei; la sort no s ms que elnom que se li dna a la llei no reconeguda; hi ha molts

plnols de casualitat, per res escapa a la Llei.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat que tot efecte t la seva causa, i totacausa el seu efecte. Afirma que res ocorre casualment i que tot ocorreconforme a la Llei.

La sort s una paraula vana, i si b existeixen molts plnols de causes iefectes, dominant els superiors als inferiors, aix cap escapa totalment ala Llei. Els hermetistes coneixen els mitjans i els mtodes pels quals espot ascendir ms enll del plnol ordinari de causes i efectes, fins a certgrau, i aconseguint mentalment el plnol superior es converteixen encauses en comptes d'efectes.

Les munions es deixen portar, arrossegades pel medi ambient que lesembolica, o pels desitjos i voluntats dels altres, si aquests sn superiorsals d'elles. L'herncia, les suggestions i altres mltiples causes externes

les empenyen com a autmats en el gran escenari de la vida. Per elsMestres, havent aconseguit el plnol superior, dominen les sevesmodalitats, els seus carcters, les seves qualitats i poders, aix com elmedi ambient que els envolta, convertint-se d'aquesta manera endirigents, en comptes de ser els dirigits.

Ajuden a les masses i als individus a divertir-se en el joc de la vida, encomptes de ser ells els jugadors o els autmats moguts per alienes

voluntats. Utilitzen el principi, en comptes de ser els seus instruments.


8/8/2019 El Kybali

18/98

Els Mestres obeeixen a la causalitat dels plnols superiors en qu estroben, per presten la seva collaboraci per regular i regir en el seupropi plnol. En el que s'ha dit est condensat un valuosssimconeixement hermtic; que el que sigui capa de llegir entre lnies hodescobreixi, s el nostre desig.

7. El principi de generaci

La generaci existeix per onsevulla; tot t el seu principimascul i femen; la generaci es manifesta en totsels plnols.

El Kybalio.

Aquest principi engloba la veritat de que la generaci es manifesta entot, estant sempre en acci els principis mascul i femen. Aix s veritat,no solament en el plnol fsic, sin tamb en el mental i en l'espiritual. Almn fsic aquest principi es manifesta com a sexe, i en els plnolssuperiors pren formes ms elevades, per el principi subsisteix sempreel mateix. Cap creaci fsica, mental o espiritual, s possible senseaquest principi. La comprensi del mateix illumina molts dels problemesque tant han confs la ment dels homes. Aquest principi creador obrasempre en el sentit de generar, regenerar i crear. Cada ser conten si mateix els dos elements d'aquest principi. Si desitgeu conixer lafilosofia de la creaci, generaci i regeneraci mental i espiritual, heud'estudiar aquest principi hermtic, doncs ell cont la soluci de moltsdels misteris de la vida

Us advertim que aquest principi res t a veure amb les pernicioses i

degradants teories, ensenyaments i prctiques, que s'anuncien ambcridaners ttols, les que no sn ms que una prostituci del gran principinatural de generaci. Tals teories i prctiques no sn ms que laresurrecci de les antigues doctrines flliques, que noms podenproduir la runa de la ment, de l'nima i del cos, i la Filosofia Hermticasempre ha aconseguit el seu verb de protesta contra aquestes llicnciesi perversions dels principis naturals. Si el que desitgeu sn talsensenyaments, heu d'anar-les a buscar a una altra part: l'hermetismeres cont sobre elles. Per al pur totes les coses sn pures; pel ro totes

sn rondats.


8/8/2019 El Kybali

19/98

Captol III

Transmutaci mental

La ment aix com tots els metalls i altres elements,poden ser transmutats, d'estat en estat, de grau engrau, de condici en condici, de pol a pol, devibraci en vibraci. La veritable transmutaci

hermtica s una prctica, un mtode, un art mental.El Kybalio.

Com vam indicar anteriorment, els hermetistes van ser els veritablescreadors de l'alqumia, de l'astrologia i la psicologia, havent estatHermes el fundador d'aquestes escoles de pensament.

De l'astrologia ha derivat l'astronomia moderna; de l'alqumia ha sorgit laqumicai de la psicologia mstica la psicologia moderna. Ms no ha desuposar-se que els antics van ser uns ignorants respecte al que lesescolesmodernes creuen de la seva exclusiva propietat. Les inscripcionsgravades en les pedres i monuments d'Egipte proven concloentmentque els antics posseen el ms perfecte coneixement sobre l'astronomia,mostrant la construcci de les mateixes pirmides una relaciestretssima entre els seus dissenys i el seu coneixement de la cinciaastronmica. Tampoc ha de suposar-se que ignoren la qumica, doncsels fragments d'antigues escriptures descobertes mostren que estavenmolt familiaritzats amb les propietats qumiques dels cossos. En unaparaula, les seves teories respecte a la fsica han estat posteriormentverificades i confirmades pels ltims descobriments de la cinciamoderna, sobretot pel que fa a la constituci de la matria. Lluny

d'ignorar els anomenats moderns descobriments psicolgics, els egipcisestaven molt al corrent de tot aix, especialment en certes branques queignoren completament les escoles modernes, i sobretot en cinciapsquica, la que tant est confonent als psiclegs d'avui dia, i fent-losconfessar per fi que, desprs de tot, b pot haver-hi part de veritat enaix.

La veritat s que, a ms de la qumica, astronomia i psicologia (aix s,la psicologia en el seu aspecte de funci cerebral), els antics posseen

un coneixement transcendental de l'astronomia que es va anomenar


8/8/2019 El Kybali

20/98

alqumia i de la psicologia transcendental titulada psicologia mstica.I no solament posseen aquest coneixement intern, sin tamb l'extern,sent aquest ltim l'nic que coneixen els homes de cincia moderns.Entre els molts aspectes i tpics de coneixements secrets delshermetistes es troba el que es coneix com a transmutaci mental, de

la qual anem a tractar en aquest captol.

Transmutaci s el terme generalment emprat per designar l'anticart de transmutar els metalls, especialment els de poc valor, en or. Laparaula transmutar significa canviar de naturalesa, de substncia ide forma, convertint-se en una altra; transformar-se en una altra cosa(Webster). I d'acord amb aquesta definici, transmutaci mentalsignifica l'art de transformar o canviar els estats, qualitats, formes,

condicions mentals etc., en uns altres. Aix que podeu veure que latransmutaci mental no s una altra cosa que una espcie de qumicamental; i si preferiu el terme, una forma especial prctica de psicologiamstica.

Mes aix t un significat moltssim major del que sembla a simplevista. La transmutaci alqumica en el plnol mental s tan important enels seus efectes que de ser coneguda seria un dels estudis msimportants per a l'home. I aix no s ms que el principi. Vegemper qu.

El primer dels set principis hermtics s el de mentalisme, que afirmaque el TOT s ment, que l'univers s mental, la qual cosa significaque l'nica realitat que s'oculta desprs de tot quant existeix s ment; il'univers en si mateix s una creaci mental, aix s, existeix en la mentdel TOT. Considerarem aquest principi en les successives llions, doncsara anem a estudiar els seus efectes, suposant que aquest principi foscert.

Si l'univers s de naturalesa mental, llavors la transmutaci mental hade ser l'art de canviar o transformar les condicions de l'univers, tracti'sde la matria, de l'energia o de la ment. Aix que aquesta transmutaci,no s una altra cosa que la mgia, de la qual tant han parlat elsescriptors antics en les seves obres mstiques, per sobre la qualdonaven tan poques instruccions prctiques. Si tot s mental, llavors lapossessi del mitj que permeti transmutar les condicions mentals ha defer del Mestre el dirigent i controlador de les condicions materials, aix

com de les operacions anomenades mentals.


8/8/2019 El Kybali

21/98

s molt cert que ning, excepte els alquimistes mentals ms avanats,han aconseguit el grau de poder necessari per dominar les condicionsfsiques ms denses, tals com els elements de la naturalesa, laproducci i cessaci de les tempestats, la producci i cessaci deterratrmols o altres fenmens fsics de qualsevol classe, per que tals

homes van existir i que existeixen s una cosa que no dubta capocultista, sigui de l'escola que sigui. Els millors instructors asseguren alsseus estudiants que els Mestres existeixen, havent-hi aquells tingutalgunes experincies personals que justificaven la seva creena.Aquests Mestres no fan exhibici pblica dels seus poders, sin que,per contra, romanen solitaris per poder aix actuar i treballar milloren la sendera de la realitzaci. Esmentem aqu la seva existncia,merament per cridar la vostra atenci sobre que els seus poders snenterament mentals i que operen en el sentit de la ms elevada

transmutaci mental, segons el principi del mentalisme del Kybalio,que diu: L'univers s una creaci mental.

Mes els estudiants i hermetistes dels graus inferiors al de Mestreels iniciats i instructors poden tamb actuar i obrar lliurementen el plnol mental.

Tot quant anomenem fenmens psquics, influncia mental,mentalisme etc., s transmutaci mental, doncs existeix un principinic, i res importa el nom que es doni als fenmens que es produeixin.El que practica la transmutaci mental treballa en aquest plnol,transformant condicions i estats mentals en uns altres, d'acord ambfrmules ms o menys eficaces. Els varis tractaments, afirmacions,autosuggestions, etc., de les escoles mentalistes no sn ms queaquestes mateixes frmules (molt sovint imperfectes i empriques), del'art hermtic.

La majoria dels que les practiquen sn uns ignorants comparats amb elsantics Mestres, perqu no posseeixen el coneixement fonamental sobreel qual est basada aquesta operaci.

No solament els estats mentals d'un mateix poden ser transmutatssegons els mtodes hermtics, sin que tamb pot fer-se aix amb lamentalitat dels altres i, efectivament, tots sofrim transformacions mentalsde qualsevol ndole, inconscientment, en general, per de vegadesconscientment, quan comprenem alguna cosa sobre les lleis i principis

que els regeixen, i sobretot quan els altres ignoren els mitjans de


8/8/2019 El Kybali

22/98

protegir-se a si mateixos.Molts estudiants de mentalisme saben que les condicions materialsdepenen de les ments dels altres, i poden ser transmutades i canviadesd'acord amb els desitjos de la persona que vol modificar les sevescondicions de vida. S'ha fet aix tan pblic avui dia, que no creiem

necessari esmentar-ho detalladament, sent el nostre propsit nicamentel de mostrar l'acci d'aquest principi hermtic que s'oculta darrera detotes aquestes diverses formes d'operar, bones o dolentes, perqu lafora pot ser emprada en ambdues direccions, d'acord amb el principihermtic de polaritat.

En aquesta petita obra indicarem els principis bsics en els quals esfunda la transmutaci mental, de tal manera que tots els que l'estudinpuguin comprendre les lleis aqu obeeixen, i posseint aix la clau

mestra, siguin capaos d'obrir les moltes portes del principi de polaritat.Ara procedirem a considerar el primer dels set principis hermtics, el delmentalisme, el que s'explica i desenvolupa l'axioma que el TOT smental, que l'univers s una creaci mental, segons les paraules delKybalio. Aquest principi ha d'estudiar-se acuradament, perqu ell s, enrealitat, la base de tota la Filosofia Hermtica i de l'art hermtic detransmutaci mental.


8/8/2019 El Kybali

23/98

Captol IVEl Tot

Ms enll del Cosmos, del Temps, de l'Espai, de

tot quant es mou i canvia, es troba la realitatSubstancial, la Veritat Fonamental.

El Kybalio.

Substncia significa el que jeu ocult sota tota manifestaci externa,la realitat essencial, la cosa en si mateixa. Substancial significa

actualment existent, l'element essencial, el ser real. Realitat significal'estat del ser veritable, real, etern, permanent, fix.

Ms enll de tota aparena externa o manifestaci ha d'haver-hi sempreuna realitat substancial. Aquesta s la llei. L'home en considerar iexaminar l'univers, del com s una unitat, no veu una altra cosa que uncanvi continu en la matria, en les forces en els estats mentals. Veu queres s realment, que tot es transforma i canvia. Res roman: tot neix,creix, mor; tan aviat com una cosa ha adquirit el seu mximdesenvolupament comena a declinar; la llei del ritme est en constantoperaci; no hi ha realitats, res s ferm, res s durador, fix o substancial,res s permanent, tot s canvi. Totes les coses sorgeixen i evolucionend'altres coses. Hi ha una acci contnua que s seguida sempre de laseva reacci corresponent; tot flueix i torna a fluir, tot es construeix iesfondra, tot s creaci i destrucci, vida i mort. I si l'home que talexamen fa i tals coses veu fos un pensador, comprendria que totesaquestes coses en perpetu canvi no poden ser sin simples aparencesexternes o manifestacions d'algun poder que s'oculta darrera d'elles,

d'alguna realitat substancial tancada en les mateixes.

Tots els pensadors, de qualsevol pas o poca, s'han vist obligatsa afirmar l'existncia d'aquesta realitat substancial. Totes les filosofies,qualsevol que hagi estat el seu nom, s'han basat en aquesta idea. Elshomes han donat a aquesta realitat substancial molts noms: algunsl'han denominat Du, altres Divinitat Infinita i Eterna Energia,Matria, etc., per tots han reconegut la seva existncia. s evident

per si mateixa. No necessita arguments.


8/8/2019 El Kybali

24/98

En aquestes llions hem seguit l'exemple d'alguns dels ms granspensadors del mn, antics i moderns els Mestres hermtics i hemdenominat a aquest poder que s'oculta desprs de totes lesmanifestacions, a aquesta realitat substancial, pel seu nom hermtic delTOT, el significat del qual, ens sembla s el ms ampli dels que pot

emprar l'home.

Acceptem i ensenyem les teories dels grans pensadors hermtics, comtamb les d'aquestes nimes illuminades que han ascendit a plnolssuperiors d'existncia. Els uns i els altres afirmen que la naturalesantima del TOT s incognoscible. I aix ha de ser aix efectivament,doncs ning, excepte el TOT mateix, pot comprendre la seva prpianaturalesa i el seu propi sser.

Els hermetistes creuen i ensenyen que el TOT en si mateix s i ha deser incognoscible. Consideren les teories i especulacions dels telegs imetafsics respecte a la naturalesa ntima del TOT com a esforosinfantils de ments mortals per sorprendre el secret de l'Infinit. Totsaquests esforos han fracassat sempre, i seguiran fracassant, a causade la naturalesa mateixa de la tasca. El que especula sobre aix estroba perdut en un laberint de pensaments sense sortida, i si persisteixen el seu intent acaba per perdre tota capacitat per raonar sanament,fins a arribar a ser-li impossible la vida. Es trobaria en una situacisemblant a la de l'esquirol, que en la gbia es posa a girar en la sevaroda, sense moure's del mateix lloc, continuant tan presoner com abansd'haver comenat.

I encara molts ms presumptuosos, sn aquests que tracten d'atribuir alTOT la personalitat, qualitats, propietats, caracterstiques i atributs d'ellsmateixos, com si el TOT tingus les emocions, sentiments icaracterstiques dels humans. I arriba fins a atribuir-li males qualitats,com la gelosia, la susceptibilitat a la lloana i a l'oraci, el desig que se liofreni i se li adori, i totes aquestes altres coses que ens han llegat com a

herncia dels primers dies de la infncia de la humanitat. Tals idees no liserveixen per res a l'home desenvolupat i acaba per deixar-les a banda.

Creiem ha d'indicar-se que fem una distinci entre la filosofia i lametafsica. Religi significa per a nosaltres la realitzaci intutiva del'existncia del TOT i de la relaci entre un mateix i ELL, mentre que lateologia significa per a nosaltres l'esfor o els esforos que fa l'home peratribuir-li les prpies qualitats, personalitat, caracterstiques, etc., aixcom les seves teories projectes, desitjos i designis, assumint el paper

de l'intermediari entre el TOT i el poble.


8/8/2019 El Kybali

25/98

La filosofia significa per a nosaltres l'especulaci que tendeix acomprendre les coses cognoscibles i pensables (permeti-se'ns laparaula), mentre que la metafsica indica la temptativa d'inquirir entre lesnebulositats de les regions de l'incognoscible i de l'impensable, el que,al cap i a la fi, t la mateixa tendncia que la teologia. Conseqentment,

la religi i la filosofia signifiquen per a nosaltres coses que tenen realitatper si mateixes, mentre que la teologia i la metafsica sn alguna cosaaix com senderes tortuosos i laberntics, pels quals circula laignorncia, i formen la base ms insegura i inestable sobre la qual potrecolzar-se la ment o l'nima de l'home. No insistirem perqu accepteuaquestes definicions; les esmentem amb l'nic objecte de concretar lanostra posici. De tota manera, molt poc parlarem en aquestes llionsde teologia i metafsica.

Si b s cert que la naturalesa essencial del TOT s incognoscible,hi ha, no obstant aix, certes veritats relacionades amb la sevaexistncia, que la ment humana es veu obligada a acceptar. L'examend'aquestes constitueix un assumpte apropiat per a la investigaci,particularment pel que es refereix al que l'illuminat ens transmet de lesseves impressions, en els ms elevats plnols d'existncia. I a aquestainvestigaci us convidem ara.

El que constitueix la Veritat fonamental, la Realitat substancial,est ms enll de tota denominaci, per el savi ho anomena el TOT.El *Kybalion

En la seva essncia, el TOT s incognoscible.El *Kybalion

Ms el dictamen de la ra ha de ser rebuthospitalriament, i tractat amb respecte.El *Kybalion

La ra humana, el dictamen de la qual hem d'acceptar tant com hojutgem convenient, ens diu respecte al TOT, sense pretendre esquinarel vel de l'incognoscible:1. EL TOT ha de ser tot el que realment s. Res pot existir fora

del TOT, o, en cas contrari, el TOT no seria tal.


8/8/2019 El Kybali

26/98

2. EL TOT ha de ser infinit, perqu res pot existir que defineixi, limitio posi restriccions al TOT. Ha de ser infinit en temps, o Etern, ha d'haverexistit sempre, contnuament, doncs res pot haver-ho creat mai, i algunacosa no pot mai sorgir del no res, i si alguna vegada no hagus estat,encara que noms fos un instant, no podria ser. Ha d'existir per sempre,

perqu res pot destruir-ho, i mai pot deixar de ser ni encara per un solmoment, perqu alguna cosa mai pot convertir-se en res. Ha de serinfinit en l'Espai, ha de trobar-se a tot arreu, perqu res existeix, ni hi halloc algun que estigui ms enll del TOT. No pot ser d'una altra manera,sin continu i omnipresent en l'espai, sense cessaci, separaci ointerrupci, perqu no hi ha res en ELL que pugui interrompre's,separar-se o cessar en la seva absoluta continutat, i res existeix tampocque pugui omplir les esquerdes. Ha de ser infinit en Poder, o Absolut,perqu res hi ha que pugui limitar-ho, restringir-ho, confinar-ho o

obstaculitzar-ho. No est subjecte a cap poder, perqu no hi ha un altre,que el Seu.

3. EL TOT ha de ser immutable, aix s, no subjecte a canvi en la sevanaturalesa real, perqu res existeix que pugui obligar-ho a canviar, ni resdel que pugui haver-se transformat. No pot ser augmentat ni disminut,ni ser major o menor, sota cap aspecte. Ha d'haver estat sempre, i hade seguir sent sempre tamb, idntic al que s ara: el TOT. Mai hi hahagut, ni hi ha, ni hi haur alguna cosa en el que pugui transformar-se ocanviar.

Sent el TOT Infinit, Absolut, Etern, Immutable, ha de deduir-se que tot elque s finit, mutable, transformable i condicionat, no pot ser el TOT. Icom res existeix fora d'Ell en realitat, tot el que sigui finit ha de serrealment res.

No us aneu a sorprendre o espantar, perqu no tractem d'embarcar-vosen Cincia Cristiana, cobrint aquests ensenyaments sota el ttol deFilosofia Hermtica. Hi ha una reconciliaci entre aquests aparentment

contradictoris assumptes. Tingueu pacincia, que a tot arribarem al seudegut temps.

Veiem entorn de nosaltres aix que es diu matria, la que constitueixles bases fsiques de totes les formes. s el TOT matria simplement?Absolutament no. La matria no pot manifestar Vida o Mentalitat, i comla ment est manifestada en l'univers, el TOT no pot ser matria, doncsres ascendeix ms enll de la seva prpia font, res pot manifestar-se enun efecte si no ho est tamb en la causa, res pot evolucionar o emergir

com a conseqent si no est involucrat o involucionat com a antecedent.


8/8/2019 El Kybali

27/98

I a ms la cincia moderna ens diu que la matria no existeix realment,sin que s energia o fora interrompuda, aix s, energia o fora enun grau menor d'intensitat vibratria. Com ha dit recentment unescriptor, la matria se submergeix en el Misteri. I a ms, la cinciamaterialista ha abandonat la teoria de la matria i ara descansa sobre la

base de la energia.

s doncs, el TOT mera fora o energia? No. La fora, tal com l'entenenels materialistes, s una cosa cega, mecnica, freturosa de vida omentalitat. La vida i la ment no poden nixer de cega energia, per lesraons donades fa un moment : Res pot pujar ms alt que la sevaprpia font, res evoluciona si no ha involucionat, res es manifestaen un efecte si no est en la causa. Aix que el TOT no pot ser merafora o energia, perqu si l'era no existiria aix que es diu ment i vida, i

ambdues sabem que existeixen, perqu nosaltres estem vius i estememprant la nostra ment a considerar aquesta qesti; i en les mateixescondicions es troben els que afirmen que l'energia s tot.

Que s el que hi ha superior a la matria i a l'energia, i que sapiguemque existeix en l'Univers? Vida i ment en tots els seus diversos graus dedesenvolupament! Llavors preguntareu: Voleu significar que el TOT svida i ment? Si i no, s la nostra resposta. Si enteneu per vida i ment elque nosaltres, pobres mortals, coneixem d'elles: No, el TOT no s aix!Mes quina classe de vida i mentalitat signifiqueu?, preguntareu.

La contestaci s ment vivent, tan mplia com nosaltres puguemconcebre-la, ja que la vida i la ment sn molt superiors, a la forapurament mecnica o a la matria. Ment infinita i vivent, sies compara amb la vida i la mentalitat finites. Volem indicar aix quevolen significar les nimes illuminades, quan reverentment pronuncienla paraula: ESPERIT!.

El TOT s ment vivent i infinita, els illuminats ho anomenen Esperit.


8/8/2019 El Kybali

28/98

Captol VL'univers mental

L'univers s una creaci mental sostinguda en la mentdel TOT.El Kybalio

El TOT s esperit. Mes qu s l'esperit? Aquesta pregunta no pot sercontestada, ja que definir-la seria prcticament definir al TOT, el qualno pot explicar-se. L'esperit s simplement el nom que els homes donena la ms elevada concepci de la infinita Ment Vivent, significal'essncia real, tan superior a tot quant entenem per ment i vida, comaquestes ltimes a l'energia i la matria. L'esperit est ms enll de lanostra comprensi, i usem aquest terme en el mateix sentit i volent

significar el mateix que quan parlem del TOT. Per al nostre entenimentpodem pensar de l'esperit com d'una Infinita Ment Vivent, tenint encompte, al mateix temps, que no podem comprendre-ho del tot. O femaix, o ens veiem obligats a deixar de pensar.

Procedirem ara a estudiar la Naturalesa de l'Univers, com un tot, i tamben les seves parts. Qu s l'Univers? Hem vist ja que res pot existir foradel TOT; llavors L'Univers s el TOT? No, no pot ser-ho, perqul'Univers sembla estar fet de moltes, de mltiples unitats, i est en

continu canvi; I de tota manera, no est d'acord amb les idees que enshem vist obligats a acceptar respecte al TOT, segons ja indiquem en lanostra lli anterior.

Llavors, si l'Univers no s el TOT ha de ser res; tal s la inevitableconseqncia que es presenta en la ment aparentment. Per aix nosatisf la pregunta, perqu nosaltres som sensibles i sentim l'existnciade l'Univers. I si l'univers s alguna cosa i no s el TOT, Qu pot ser?Examinem la qesti.

Si l'Univers existeix absolutament, o almenys sembla que existeix,ha de procedir en alguna forma del TOT, ser la seva creaci. Per comalguna cosa no pot venir de res, de qu va poder crear-ho el TOT?

Alguns filsofs han contestat a aquesta pregunta dient que el TOT vacrear l'Univers de s mateix, aix s, traient-ho de la seva prpiasubstncia. Mes aquesta resposta no serveix, ja que el TOT no pot seraugmentat, ni disminut, ni dividit, segons hem ja vist, i encara que aixfos no


8/8/2019 El Kybali

29/98

podria cada partcula de l'Univers estar segura de ser el TOT, ja queaquest no pot perdre el coneixement de si mateix, ni convertir-se enun tom o fora cega o un ser vivent inferior. Alguns, havent realitzatque el TOT s tot, i reconeixent que ells existien, han arribat al'extraordinria conclusi que ells i el TOT eren idntics, i han omplert

l'aire amb els seus crits de jo sc Du, servint de sola a les multitudsi de motiu de pena per als savis.

Si l'tom crids jo sc home, encara seria modest en comparaci.

Per qu s, en realitat, l'Univers, si no s el TOT ni ha estat creat perEll separant-ho de la seva prpia substncia? Quina altra cosa ha deser? O, millor preguntat. De quina altra cosa pot haver-ho fet?

Aquesta s la gran qesti. Ens trobem amb que el principi decorrespondncia (vegeu el captol I) ve en la nostra ajuda. L'anticaxioma hermtic com s a dalt s a baix pot ser emprat ara perilluminar aquest punt. Tractem, doncs, de comprendre una mica del quepassa en els plans superiors, examinant el que passa en el nostrepropi. El principi de correspondncia pot aplicar-se a aix el mateix coma qualsevol altre problema. Vegem. En el seu propi plan d'existncia,com crea l'home? Primer, pot crear fent o construint alguna cosa ambels materials que el mn extern li brinda. Mes aix no ens serveix,perqu fora del TOT no existeixen materials de cap classe amb els qualsEll pugui crear. En segon lloc, l'home pot crear per mitj de lafecundaci, que no s ms que la seva multiplicaci, acompanyada perla transferncia d'una part de la seva prpia substncia a la matriu de lamare. Mes aix tampoc ens serveix, perqu el TOT no pot transferir osostreure's a si mateix una porci, ni pot reproduir-se o multiplicar-se asi mateix. En el primer cas hi haur una sostracci de la sevasubstncia o addici al TOT, la qual cosa s un absurd.

No existeix un altre mitj pel qual crea l'home? S, hi ha un altre: lacreaci mental. En crear en aquesta forma, ell no empra materials que liaporti el mn extern, ni es reprodueix a si mateix, i, no obstant aix, elseu esperit compenetra la seva creaci mental.

Seguint el principi de correspondncia, es pot pensar justificadamentque el TOT crea l'Univers mentalment, d'una manera semblant al procs

mitjanant el qual l'home crea les seves imatges mentals.


8/8/2019 El Kybali

30/98

I heus aqu que en aquesta descripci, coincideixen tant el dictamendonat per la ra com el de les nimes illuminades, segons espot trobar en els seus escrits o en els seus ensenyaments. Tales sn lesdoctrines dels savis. Tales les que va ensenyar Hermes.

El TOT no pot crear de cap manera, excepte mentalment, senseemprar ni materials (doncs no hi ha cap), ni reproduint-se (el quetamb s impossible). No hi ha escapatria per a aquesta conclusi dela ra, la que, com hem ja vist, concorda perfectament amb el quediuen els illuminats. D'igual manera que podeu vosaltres crear ununivers en la vostra prpia ment, aix el TOT crea els Cosmos a laseva prpia.

Ms el vostre univers seria la creaci d'una ment finita, mentre que

la del TOT seria la creaci d'un infinit. Les dues sn iguals en classe,per difereixen infinitament en grau. Examinarem ms estrictament elprocs de la creaci i manifestaci conforme anem avanant en elnostre estudi. Ms aquest s el punt que heu de fixar ara com ara en lesvostres ments: L'Univers i tot el que ell cont s una creaci mental delTOT; tot s ment.

El TOT crea en la seva ment infinita, innombrablesuniversos, els que existeixen durant eons de temps,

i aix i tot, per a Ell, la creaci, desenvolupament,decadncia i mort d'un mili d'universos no significa

ms que el temps que s'empra en un obrir i tancar d'ulls.

El Kybalio

La ment infinita del TOT s la matriu del Cosmos.

El Kybalio

El principi de gnere o generaci (vegeu el captol I i uns altres queseguiran) es manifesta en tots els plnols de la vida: material, mental iespiritual. Per, segons ja hem indicat anteriorment, el gnere nosignifica sexe, doncs aquest ltim no s ms que la manifestacimaterial del gnere. Gnere significa el relatiu a la generaci ocreaci. I onsevulla que alguna cosa es genera o es crea, sigui en el plaque sigui, s principi de gnere s'est all manifestant. I aix s veritat,

dhuc pel que fa a la creaci dels universos.


8/8/2019 El Kybali

31/98

Ara no aneu a suposar que estem ensenyant que hi ha un du creadormascle i un altre femella. Aix no seria ms que una mistificaci delsantics ensenyaments sobre aquest tema. La veritat s que el TOT, en simateix, est ms enll del gnere, aix com tamb est ms enll detota una altra llei, incloent les del temps i de l'espai. Ell s la llei de la

qual totes les lleis procedeixen, i, per tant no pot estar subjecte aaquestes ltimes. Mes quan el TOT es manifesta en el pla de lageneraci o creaci, llavors actua d'acord amb la llei i amb el Principi,doncs s'est movent en un pla inferior d'existncia. I conseqentmentEll manifesta el principi de gnere, en els seus aspectes mascul ifemen, en el pla mental, per descomptat.

Aquesta idea podria semblar una miqueta xocant, si la sentiu perprimera vegada, mes altres vegades l'heu acceptat passivament en les

vostres concepcions diries. Parleu de la paternitat de Du i de lamaternitat de la Naturalesa, de Du com a pare div i de la Naturalesacom a mare Universal, i aix haureu conegut instintivament el principi delGnere en l'Univers. No s aix? Ms els ensenyaments hermtics noimpliquen una dualitat real el TOT s UN sent els dos aspectessimples fases de manifestaci. La doctrina s que el principi masculmanifestat pel TOT roman, en certa manera, a part de la creaci mentalde l'Univers.

Projecta la seva voluntat sobre el principi femen (que pot ser anomenatNaturalesa), sent en aquesta que comena l'obra evolutiva d'un Univers,des de simples centres d'activitat fins a l'home, i encara a ms elevatsplans d'existncia que l'hum, tot aix d'acord amb ben establertes lleisde la Naturalesa. Si preferiu les antigues imatges mentals, podeuconcebre el principi mascul com Du, el pare, i el principi femen com aNaturalesa, la mare universal, de la matriu de la qual totes les cosesneixen. Aix s una mica ms que una simple figura potica dellenguatge, s una idea del procs de la creaci d'un Univers. Perrecordeu sempre que el TOT s UN, i que en la seva ment infinita s on

creen i generen i existeixen els Cosmos.

Podria ajudar-vos a concebre aix prpiament aplicant-li la llei decorrespondncia en la vostra prpia ment. Sabeu que aquesta part devosaltres que anomeneu jo, en cert sentit, roman a part de la creaci ide les vostres imatges mentals en l'intellecte. La part de la ment en laqual s'efectua la generaci d'imatges pot ser anomenada el mi, endistinci amb el jo, que roman apart i que examina els pensaments,idees i imatges del mi.


8/8/2019 El Kybali

32/98

Com a dalt s a baix, acordeu-vos, i els fenmens d'un pla podenemprar-se per resoldre els enigmes dels plans superiors i inferiors.

s per ventura estrany que vosaltres, els fills, sentiu una reverncia

instintiva cap a Pare-Mare? s meravells que quan considereu lesobres i meravelles de la Naturalesa us sentiu commoguts fins al msprofund del vostre sser? s a la vostra mare-ment a qui us esteuabraant, com un nen s'agafa al pit de la seva mare.

No aneu a suposar que el petitssim mn que us circumda la Terraque no s ms que un gra de sorra en l'Univers, s l'univers mateix. Hiha milions i milions de tals mons, i fins i tot molts majors que ell. I tamb

hi ha milions de milions de tals universos que existeixen en la Ment del'nic. I encara en el nostre sistema solar hi ha regions i plans de vidamolt superiors als nostres, i ssers comparats amb els quals nosaltressom el que les amebes respecte a l'home.

Hi ha ssers els poders i atributs dels quals, sn molt ms elevatsque els de l'home, i aquest mai ha somiat que poguessin existir. Ms,malgrat aix, aquests ssers van ser fa temps el que nosaltres ara, i enun temps serem com ells sn i fins i tot superiors, perqu tal s eldest de l'home, si s'ha de jutjar pel que ens diuen els illuminats.

La mort no s real, ni tan sols en sentit relatiu: no s sin nixer en unavida nova, i ascendim i seguirem ascendint a plans de vida cada vegadams elevats, durant eons i eons de temps. L'univers s la nostra casa, lanostra llar i podem explorar-ho fins a les seves ms llunyans confinis,abans de la consumaci dels temps. Estem en la ment del TOT i lesnostres possibilitats i oportunitats sn infinites, el mateix en el temps que

en l'espai. I a la fi del gran cicle de eons, quan el TOT reabsorbeixi lesseves creacions en s mateix, marxarem alegrement perqu llavorsserem capaos de comprendre la veritat tota de ser UN amb el TOT.

Aix s el que ens afirmen els illuminats, aquests que han avanat tanten la sendera de la realitzaci.

I, entretant, estiguem tranquils i serens; estem segurs i protegits pel

Poder Infinit del Pare-Mare Ment.


8/8/2019 El Kybali

33/98

En la Ment del Pare-Mare, els fills estan en la seva llar.No hi ha ning que no tingui pare i mare en l'Univers.


8/8/2019 El Kybali

34/98

Captol VILa paradoxa divina

El savi a mig fer, reconeixent la irrealitat relativa de l'Univers, s'imaginaque pot desafiar les seves lleis; aquest no s ms que una ximplevanits i presumptus, que s'estavellar contra les roques i ser

aixafat pels elements, en ra de la seva bogeria. El veritable savi queconeixent la naturalesa de l'univers, empra la Llei contra les Lleis, lessuperiors contra les inferiors, i per mitj de l'alqumia transmuta el queno s desitjable, en valus i d'aquesta manera triomfa. El mestratge

consisteix, no en somnis anormals, visions o imatges fantasmagriques,sin en la svia ocupaci de les forces superiors contra les inferiors

vibrant en les ms elevades. La transmutaci (no la negacipresumptuosa), s l'arma del Mestre.

El Kybalio

Aquesta s la paradoxa de l'Univers, la que resulta del principi depolaritat, principi que es manifesta quan el TOT comena a crear.

Encara que pel TOT infinit l'Univers, les seves lleis, els seus poders, laseva vida, els seus fenmens, sn com a coses contemplades en l'estatde meditaci o somni, l'Univers ha de ser tractat com a real, i la vida,les accions i els pensaments han d'estar basats en aix, concordement,si b es tingui un clar coneixement i realitzaci de la Veritat Superiorcadascun respecte al seu propi pla i lleis. Si el TOT hagus imaginat unUnivers real seria desastrs per a aquest, perqu llavors no podriaascendir-se de l'inferior al superior, l'univers s'hauria convertit en una

cosa fixa, immbil i el progrs resultaria impossible. I si l'home, per laseva banda, a causa de la seva mitja-saviesa, actua, viu i pensa enl'Univers com si fos un somni (semblat als seus propis somnis finits), aixes convertir efectivament per a ell; i, a l'igual d'un cadver que camina,es trobar donant voltes i ms voltes en un cercle, sense fer el menorprogrs i sent forat finalment a despertar-se i viure per les lleis naturalsque ell haur oblidat.

Conserveu sempre la ment fixa en l'Estel, per mireu on poseu els peus,

no aneu a enfonsar-los en algun abisme.


8/8/2019 El Kybali

35/98

Recordeu la paradoxa divina que afirma que si ben l' Univers no s,no obstant aix, s. Recordem sempre els dos pols de la veritat:l'absolut i el relatiu. Guardem-nos de les veritats a mitges.

El que els hermetistes coneixen com a Llei de la paradoxa s un

aspecte del principi de polaritat. Les escriptures hermtiques estanplenes de tota classe de referncies respecte a aquesta paradoxa quees descobreix en tots els problemes de la Vida i de l'sser. Elsinstructors estan sempre batallant per impedir que els seus estudiantsometin el altre costat de qualsevol qesti, i les seves recomanacionses dirigeixen especialment als problemes de l'absolut i del relatiu, quetant confonen als estudiants de filosofia, i que obliguen a ants a obrar i apensar contrriament al que es coneix com a sentit com.

Recomanem molt als nostres estudiants el que s'assegurin d'havercomprs b la paradoxa divina de l'absolut i el relatiu, evitant el serhipnotitzats pel fals miratge de la mitja veritat. Des d'aquest punt devista ha estat escrita aquesta lli. Llegiu-la acuradament.

La primera idea que se li ocorre al pensador, que ha comprs i realitzatla veritat de que l'Univers s una creaci mental del TOT, s la quel'Univers i tot quant aquest cont sn una pura illusi, una irrealitat,contra la idea de la qual, el seu instint es regira instantniament. Peraix, a l'igual d'altres grans veritats, ha de ser considerat des dels puntsde vista absolut i relatiu. Des de el punt de vista absolut l'Univers s, perdescomptat, una illusi, un somni, una fantasmagoria, si es comparaamb el TOT en si mateix. Aix ho reconeixem nosaltres mateixos quanparlem del mn, com d'un somni que va i ve, que neix i mor, coml'element de no permanncia i canvi, que s finiment i insubstancialitat,que t d'estar sempre lligat amb la idea d'un Univers creat, quan scontrasta amb la idea del TOT, no important quina pot ser nostracreena respecte a la naturalesa de tots dos.

Filsofs, metafsics, cientfics i telegs, tots estan d'acord sobre aix, iaquesta concepci es troba en tots els sistemes filosfics i religiosos,aix com en les respectives teories de les escoles metafsica iteolgiques.

Els ensenyaments hermtics no prediquen la insubstancialitat del'Univers en termes ms forts que els que us sn ms familiars, encaraque la exposici de l'assumpte pugui semblar-vos una mica ms

contundent.


8/8/2019 El Kybali

36/98

Tot quant tingui un principi i una fi, en cert sentit ha de ser irreal iillusori, i l'Univers es troba en aquest cas, sigui el que sigui el sistemade les escoles de pensament. Des del punt de vista absolut res hi hareal excepte el TOT, no important els termes que emprem en pensarsobre aix o en discutir-ho. B sigui que l'Univers hagi estat creat de

matria, o b que sigui una creaci mental en la ment del TOT, sinsubstancial, mudable, subjecte al temps, a l'espai, al canvi.

Hem de comprendre i sentir ben aix abans de pensar i examinar laconcepci hermtica de la naturalesa mental de l'Univers. Examinaqualsevol altres concepcions, i vegeu si existeix alguna que no hoadmeti.

Ms el punt de vista absolutmostra nicament un sol costat de laqesti, sent l'altre l'aspecte relatiude la mateixa. Les veritats absoluteshan estat definides com les coses, tal com les coneix i les veu la mentde Du, mentre que les veritats relatives sn les coses tal com la mselevada ra de l'home les comprn. I d'aquesta manera, mentre quepel TOT l'Univers ha de ser illusori i irreal, un simple somni o resultat dela meditaci, no obstant aix per a les ments finites que formen partd'aquest Univers, i mirant a travs de les mortals facultats, l'Univers scertament real, i aix ha de ser considerat.

En reconixer aix el punt de vista absolut, no cometrem l'error d'ignoraro negar els fets i fenmens de l'Univers, tal com se'ns presenten davantles nostres facultats mortals: no som el TOT, recordem-ho. Per emprarillustracions familiars, podem reconixer el fet que la matria existeixper als nostres sentits, i farem molt mal si aix no ho reconegussim. I,malgrat aix, la nostra ment finita reconeix la veritat cientfica que no hiha tal matria des del punt de vista de la cincia, i que el que diem

matria no s ms que un agregat d'toms, toms els quals al seu torn,no sn ms que unitats de fora agrupades que anomenem electronso ions, vibrant constantment amb moviment circular. Copegem unapedra i sentim l'impacte, sembla ser real, i, malgrat aix, sabem que nos ms que el ja exposat.

Per recordin que el nostre peu, que sent el cop mitjanant laintervenci del cervell, s igualment matria constituda per electrons, i

per que d'aquesta matria est fet tamb el nostre cervell.


8/8/2019 El Kybali

37/98

I, finalment, si no fora per la ment, no sabrem res ni del peu ni de lapedra absolutament.

A ms, l'ideal que un artista o un escultor tracten de reproduir en elmarbre o en el llen els sembla molt real. Igualment succeeix amb els

personatges que crea la ment d'un autor teatral, qui tracta d'expressar-los perqu els altres puguin reconixer-los. I si aix fos cert en el cas deles nostres ments finites, quin seria el grau de realitat de les imatgesmentals creades en la ment de l'Infinit? Oh, per als mortals aquestunivers de mentalitat s certament molt real!

s l'nic que mai podrem conixer, encara que ens elevem de plaen pla, cada vegada ms alt. Perqu per poder-ho conixer d'una altramanera, per experincia actual, haurem de ser el TOT mateix. s

molt cert que, com ms ens elevem en l'escala, tant ms a prop enstrobarem de la ment del Pare i tant ms evident es fa la naturalesaillusria de les coses finites, per fins que el TOT no ens absorbeixifinalment dins d'Ell mateix, no s'esvair la visi.

De manera, doncs, que no necessitem basar-nos en aquesta illusi.Reconeguem ms aviat la veritable naturalesa de l'Univers i tractemde comprendre les seves lleis mentals, esforant-nos a emprar-les enla forma ms efectiva per al nostre progrs ascendent en tota la vidaconforme anem viatjant d'un pla a un altre de l'sser. Les lleis del'Univers no deixen de ser lleis de ferro perqu sn de naturalesamental. Tots excepte el TOT, estan subjectes a elles. El que est enla infinita ment del TOT s real, noms (que) un grau menys que larealitat mateixa que constitueix la naturalesa del TOT.

No ens sentim, doncs, insegurs o temorosos; sentim-nos fermamentsostinguts en la ment infinita, i res existeix que pugui danyar-nos ocausar-nos por. No hi ha poder algun fora del TOT que pugui afectar-nos. Podem romandre tranquils i segurs. I en aquesta realitzaci, una

vegada aconseguida, existeix una plenitud de seguretat i calma.

Llavors dormirem serenament sobre la fermesa inconcebible del Profundi descansarem segurament sobre l'Oce de la ment Infinita que forma elTOT. En Ell, certament, vivim, ens movem i tenim el nostre sser.

La matria no s menys matria per a nosaltres mentre romanguem enaquest pla, encara que sapiguem que no s ms que un agregat departcules de fora, o electrons, que vibren rpidament, girant unes

entorn d'unes altres, en la formaci dels toms.


8/8/2019 El Kybali

38/98

Els toms, al seu torn giren i vibren i formen aix les molcules, il'agrupaci d'aquestes ltimes componen les grans masses de matria. Ino ser menys matria pel fet que, quan avancem en la nostrainvestigaci, sapiguem que la fora, les unitats de la qual sn elselectrons, no sn al seu torn ms que unitats de manifestaci de la ment

del TOT, i que com tot la resta en l'univers s purament mental en laseva naturalesa. Encara que en el pla de la Matria hem de reconixerels seus fenmens, podem dominar-la (com ho fan tots els mestres enmenor o major grau), aplicant-los les forces superiors. Cometrem aixuna bogeria si negussim l'existncia de la matria en aquest aspecterelatiu. Podem, s, negar el seu domini sobre nosaltres; est b, per nohem d'intentar ignorar-la en el seu aspecte relatiu, almenys mentrevisquem en aquest pla.

Les lleis de la naturalesa tampoc es fan menys constants o efectives pelfet que les coneguem i sapiguem que sn simples creacions mentals.Obren plenament en tots els plans. I ens alliberem de les lleis inferiors,aplicant-los les superiors, i noms podem aconseguir-ho d'aquestamanera. Per no podem escapar a la Llei o elevar-nos per sobre d'ellacompletament. Ning, sin el TOT, pot escapar a la Llei, i aix s acausa que el TOT s la llei mateixa, de la qual totes les altres brollen.Els ms avanats mestres poden adquirir els poders que s'atribueixengeneralment als dus, i existeixen molts graus de l'sser en la gran

jerarquia de la vida, els poders de la qual transcendeixen fins als delsms elevats mestres, en un grau inconcebible per als mortals, per finsal Mestre ms gran i l'sser ms elevat ha d'inclinar-se davant la Llei,ells sn com res davant els ulls del TOT. Aix que si fins a aquestselevats ssers, els poders dels quals excedeixen als atributs per l'homeals seus dus, estan subjectes i serveixen a la Llei, imagina lapresumpci del mortal de la nostra raa quan mira les lleis de laNaturalesa com a irreals, visionries i illusries, perqu ha pogutaconseguir veure que aquestes lleis sn de naturalesa mental, o

simples creacions del TOT. Aquestes lleis que el TOT vol que regeixinno poden ser desafiades o transgredides. Mentre subsisteixi l'Universsubsistiran, perqu aquell existeix en virtut d'aquestes lleis, les queformen la trama o l'esquelet en qu l'Univers es recolza.

El Principi hermtic del Mentalisme, alhora que explica la veritablenaturalesa de l'Univers sobre la base que tot s mental, no canviales concepcions cientfiques de l'Univers, de la vida o de l'evoluci.


8/8/2019 El Kybali

39/98

En realitat, la cincia no fa ms que corroborar els ensenyamentshermtics.

Aquests darrers ensenyen que la naturalesa de l'Univers s mental,mentre que la cincia afirma que s material; o, segons les seves

ltimes notcies, que s energia en l'ltima anlisi.

Els ensenyaments hermtics tampoc estan en pugna amb el principibsic de Herbert Spencer, que va postular l'existncia d'una EnergiaInfinita i Eterna, de la qual procedeixen totes les coses. En realitat, elshermetistes reconeixen en la filosofia de Spencer la ms elevadaexpressi de l'obra de les lleis naturals que mai es promulgus, i creuenque Spencer era una reencarnaci d'un antic filsof que va viure aEgipte fa milers d'anys i que ms tard va viure com Herclit, el filsof

grec que visqus l'any 500 A. C. I consideren la seva doctrina de laenergia infinita i eterna com d'acord amb els ensenyaments hermticssempre amb l'agregat que aquesta energia s la ment del TOT. Ambaquesta clau mestra de la filosofia Hermtica pot l'estudiant de Spencerobrir moltes portes de les concepcions filosfiques internes del granfilsof angls, les obres del qual demostren els resultats de la sevapreparaci en les seves encarnacions anteriors. Els seus ensenyamentsrespecte a l'Evoluci i al Ritme estan gaireb de perfecte acord amb laDoctrina Hermtica referent al principi del Ritme.

Aix, doncs, l'estudiant no necessita deixar a un costat els punts de vistacientfics referents a l'Univers. Tot el que se li demana s quecomprengui el principi bsic que el TOT s ment, que l'Univers smental: sostingut fermament en la ment del TOT. I trobar que els altressis principis concorden perfectament amb aquest coneixement cientfic,i serviran per dilucidar plenament els punts foscos. No cal meravellar-sed'aix, si es considera la influncia que el pensament hermtic exercssobre els filsofs primitius de Grcia, sobre les doctrines dels quals,descansen en gran part les teories de la cincia actual. L'acceptaci del

primer principi hermtic (mentalisme) s l'nica gran diferncia entre lacincia moderna i els estudiants hermtics, i la cincia es va dirigintgradualment cap a aquest punt, conforme avana a travs de la foscor iva trobant el seu cam en el laberint en qu s'ha ficat a la recerca de laRealitat.

L'objecte d'aquesta lli s imprimir en la ment de l'estudiant el fet quel'Univers i les seves lleis i els seus fenmens sn tan reals, en el que al'home concerneix, com el serien sota la hiptesi del materialisme i de

l'energia.


8/8/2019 El Kybali

40/98

Sota qualsevol hiptesi, l'Univers, en el seu aspecte extern, estsempre canviant i s transitori, i, per tant, est desprovet de realitatsubstancial. Per, i noti's l'altre pol de la veritat; sota qualsevold'aquestes hiptesis estem obligats a obrar i a viure com si aquestescoses fugaces fossin reals i substancials. Amb aquesta diferncia

sempre, que segons les doctrines s'ignorava el poder mental com aFora Natural, mentre que ara veiem que el Mentalisme s la majorfora d'aquesta classe. I aquesta sola diferncia basta per revolucionarla vida d'aquells que comprenen el principi, la prctica i lleis resultants.

Finalment, una vegada que es comprengui l'avantatge del Mentalismes'aprn a conixer, emprar i aplicar les lleis resultants. Per no caigui enla temptaci que, segons indica El Kybalio recau sobre el mig-savi que,ho hipnotitza per l'aparent irrealitat de les coses; sent la seva

conseqncia que camina d'un costat cap a un altre com somiant, vivinten un mn de somnis, ignorant el treball i la vida diria real de l'home,sent el seu final que es destrossar contra les roques i es dissoldr enels elements, en ra de la seva bogeria. Ms aviat seguiu l'exemple delsavi que la mateixa autoritat indica: usi's la Llei contra les Lleis, lasuperior contra l'inferior, i per l'art de l'alqumia transmuteu el que no sdesitjable en el estimable, triomfant en aquesta forma.

D'acord amb aquesta doctrina, ha d'evitar-se la mitja-saviesa, que sbogeria i que ignora la veritat que: El domini consisteix, no en somnisanormals o visions i fantstiques imaginacions, sin a emprar les forcessuperiors contra les inferiors, escapant aix als dolors dels plansinferiors mitjanant l'elevaci als superiors. Recordi's sempre que latransmutaci i no la negaci presumptuosa s l'arma del Mestre. Lescites avant dites pertanyen al Kybalio, i sn molt dignes de tenir-lessempre presents.

No vivim en un mn de somnis, sin en un Univers que, si b s relatiu,s real, almenys en el que concerneix a la nostra vida i obres. La nostra

missi en l'Univers no s negar la seva existncia, sin viure, emprantdegudament les seves lleis per ascendir de l'inferior al superior, vivint ifent el millor que puguem, dins de les circumstncies que sorgeixencada dia, i vivint, tot el possible, les nostres ms elevades idees i ideals.

El veritable significat de la vida no s conegut per l'home en aquest plasi s que alg ho coneix; per els ms savis, i les nostres prpiesintucions tamb, ens ensenyen que no ens equivocarem si tractem deviure tan b com sigui possible i realitzar la tendncia universal en el

mateix sentit, malgrat les aparents evidncies en contra.


8/8/2019 El Kybali

41/98

Tots estem en el Cam, i aquesta via va sempre ascendint, ambfreqents llocs de reps.

Llegeixi's el missatge del Kybalio, i segueixi's l'exemple del savi, evitantl'error del mig-savi, qui pereix en ra de la seva bogeria.


8/8/2019 El Kybali

42/98

Captol VIIEl Tot en tot

Si b s cert que tot est en el TOT, no ho s menysque el TOT est en totes les coses. El que comprnaix degudament, ha adquirit gran coneixement.

El Kybalio

Quan sovint s'ha sentit a la majoria repetir l'afirmaci que la seva Detat(anomenada am diferents noms) era tot en tot i, quan poc s'hasospitat l'ntim significat ocult tancat en aquestes paraules emeses tansense solta ni volta? L' expressi comunament empleada s la que ha

quedat de la mxima hermtica de l'epgraf de dalt. Com diu El Kybalio:El que comprn aix degudament, ha adquirit gran coneixement. I siaix s aix, tractem de comprendre el que significa, donada la sevagran importncia.

En aquesta mxima est tancada una de les ms grans veritatsfilosfiques, cientfiques i religioses.

Ja hem donat l'ensenyament hermtic concernent a la naturalesa mental

de l'Univers la veritat que l'Univers s Mental, sostingut en la mentdel TOT. Com diu El Kybalio en el passatge citat: totes les cosesestan en el TOT. Per noti's tamb la segent afirmacicorrelacionada: s igualment cert que el TOT est en totes les coses.

Aquesta contradicci aparent s conciliable segons la llei de laParadoxa. s, a ms, una afirmaci hermtica exacta sobre lesrelacions que existeixen en el TOT i el seu Univers mental. Ja hem vistcom s que tot est en el TOT; examinem ara el segon aspecte de

l'assumpte.

La doctrina hermtica indica que el TOT s imminent i inherent al'Univers, aix com en tota part, partcula, unitat o combinaci, dins del'univers.

Els mestres solen illustrar aquest postulat, referint-se al Principi deCorrespondncia. L'instructor demana a l'estudiant que formi una imatgemental d'alguna cosa, d'una persona, una idea o alguna cosa que tinguiforma mental,


8/8/2019 El Kybali

43/98

sent l'exemple preferit el d'un autor que s'estigui formant una idea delspersonatges, el d'un pintor o escultor que estigui creant la imatge mentaldel que tracta d'expressar amb el seu art. En cada cas l'estudiant veurque, encara que la imatge t existncia i ser nicament dins de la sevaprpia ment, no obstant aix, l'estudiant mateix, autor, pintor, o escultor

est, en cert sentit, immanent en aquesta imatge. En altres paraules,tota la virtut, vida, esperit o realitat de la imatge mental es deriva de lament immanent del pensador. Mediti's aix un instant fins que escomprengui ben la idea.

Emprant un altre exemple, podrem dir que Otelo, Iago, Hamlet, Lear,Ricard III, etc., van existir en la ment de Shakespeare en el moment dela seva concepci o creaci. I, no obstant aix, Shakespeare va existir

tamb dins de cadascun d'aquests personatges, donant-los la sevavitalitat, el seu esperit i la seva acci.

Quin s l'esperit dels personatges que coneixem com Micawber, OliverTwist, Uriah Heep? s Charles Dickens o t cadascun d'ells un esperitpersonal, independent del seu creador? Tenen la Venus de Mdicis, laMadonna Sixtina, l'Apollo de Belvedere, esperits i realitat propis orepresenten els poders mentals i espirituals dels seus creadors? La Lleide la Paradoxa explica que ambdues proposicions sn certes,considerades des dels punts de vista apropiats. Micawber s, alhora,Micawber i Dickens. I mentre pot dir-se que Micawber s Dickens,Dickens no s idntic a Micawber. L'home, com Micawber, pot exclamar:L'esperit del meu creador m's inherent, i, no obstant aix, jo no scEll. Aix s molt diferent de la xocant mitja-veritat que clamorosamentanuncien alguns mig-savis, dient: Jo sc Du. Imagineu al pobreMicawber o al lladregot Uriah Heep exclamant: Jo sc Dickens, o aqualsevol altre personatge de les obres de Shakespeare anunciant: Josc Shakespeare. El TOT est en el cuc, per el cuc est molt lluny de

ser el TOT. Per encara que el cuc existeixi merament com una petitacosa, creada i tenint el seu sser nicament en la ment del TOT, el TOTs immanent a ell, aix com en les partcules que el componen. Pothaver-hi algun misteri major que aquesta proposici: Tot est en el TOTi el TOT est en tot?.

L'estudiant comprendr, per descomptat, que les illustracions donadesms amunt sn necessriament imperfectes i inadequades, perqu

representen la creaci d'imatges mentals en ments finites,


el kybalió

Documents