SESSIÓ ICI

1 JULIOL 2010

Sala Mirador

11:00-18:00 h

Taller Visualització de dades en

arxius, amb Jaume Nualart i

Mar Canet.

19:00 h

Taula rodona Els arxius del fu-

tur, amb Dolors Reig, Laurence

Rassel, Jaume Nualart i Mario

Pérez-Montoro.

PARTICIPA A:

Blog

www.cccb.org/icionline

Delicious: http://delicious.com/icionline/

futuro_de_los_archivos

Hashtag Twitter

#cult20

Internet Sala Mirador

Mirador_CCCB

EL FUTUR DELS ARXIUS

MAR CANET

Graduat en disseny digital i lli-

cenciat en enginyeria de video-

jocs. Actualment resideix a Linz

(Àustria). Fundador del

col·lectiu artístic Derivart (des

del 2004), fa projectes en la

intersecció entre l’art, la tecno-

logia i les finances. Treballa des

del 2008 al laboratori de nous

mitjans interactius Futurelab -

Ars Electronica (Àustria) com a

enginyer creatiu. El 2009 ha

estat col·laborant amb l'Institut

Ludwig Boltzmann (Linz, Àus-

tria) creant eines de visualitza-

ció de dades per a l’arxiu d'Ars

Electronica. Cofundador de

Lummo, que crea projectes in-

teractius transformant espais

públics i interiors. Com a artista

de nous mitjans ha exposat al

Brasil, Eslovènia, Anglaterra,

Alemanya, Àustria, Indonèsia,

Colòmbia i els Estats units.

http://mcanet.info/

http://derivart.info/

Mal d’arxiu : així és com s’ha descrit el símptoma de

la societat moderna occidental d'enregistrar, docu-

mentar, classificar i arxivar en la seva pretensió de

salvaguardar la memòria contra l’oblit. Les noves

tecnologies han permès un salt sense precedents en

aquesta tendència, ja que el volum d’informació que

es pot emmagatzemar i difondre creix diàriament.

Les institucions culturals no han quedat al marge

d’aquest procés i, des de fa uns anys, la possibilitat

d’obrir al públic els seus arxius ha estat un tema clau

de debat.

El CCCB ha treballat en la digitalització del seu fons

documental durant més de tres anys. Ara ja és consultable en la seva totalitat a l’Arxiu

CCCB, que posa a l’abast de tothom els materials de les activitats organitzades des de la

fundació del Centre. Amb motiu de la finalització d’aquest procés, en aquesta sessió es

proposa un debat sobre el futur dels arxius que inclourà des dels horitzons que obre la

web 3.0, o les qüestions clau d’arquitectura de la informació i visualització de dades, fins

al significat mateix de conservar i difondre en arxius el coneixement que generen les

institucions culturals.

ALGUNES DEFINICIONS DE CONTEXT

GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Conjunt de mètodes, pràctiques i tecno-

logies orientats a dissenyar i posar a la

pràctica sistemes d’identificació, captura i

compartició del coneixement involucrat

en una organització o col·lectiu, de forma

que pugui ser convertit en valor i contri-

bueixi a la consecució dels objectius de la

mateixa comunitat.

La gestió del coneixement és una respos-

ta recent a la necessitat de transferència

de coneixements característica de totes

les comunitats humanes, que en el con-

text actual s’enriqueix amb les aportaci-

ons de diferents àmbits, destacant les

ciències cognitives, l’enginyeria de les or-

ganitzacions, l’economia del coneixement,

la gestió documental i les tecnologies de

la informació i la comunicació.

Entre les seves aportacions hi ha el sorgi-

ment i la consolidació de nous models i

eines de treball, nous serveis, noves ma-

neres de relacionar-se o noves maneres

de tractar, transmetre i emmagatzemar la

informació que suposen un canvi impor-

tant en les organitzacions i, per extensió,

en el conjunt de la societat.

INFOXICACIÓ

Excés d'informació que provoca en el

receptor una incapacitat per comprendre-

la i assimilar-la, per prendre una decisió o

per tenir un criteri format sobre un tema

concret. La infoxicació aboca les persones

a un estat de desconcert i inoperància en

l'àmbit laboral, formatiu o cultural. L’ext-

ensió de les tecnologies digitals ha provo-

cat el flux de grans quantitats d’informació

acumulada, una alta taxa de nova informa-

ció, contradicció entre les informacions

disponibles, una dificultat per identificar la

informació rellevant i l’absència de mèto-

de per comparar i processar diferents

tipus d’informació. El terme equivalent

sobrecàrrega informativa (de l'anglès infor-

mation overload) va ser encunyat el 1970

per Alvin Toffler en el seu llibre Future

Shock.

JAUME NUALART

Llicenciat en ciències

(químiques) i programador de

programari lliure. Membre actiu

en els moviments socials a Bar-

celona des del 2000 (fundador

d'indymedia barcelona, riere-

ta.net, giss.tv). Durant el període

1999-2004 va treballar com a

professor de secundària a l'esco-

la pública, ensenyant química,

física i introduint eines lliures de

col·laboració en els departa-

ments on ha treballat. Entre els

anys 2008-1909 ha treballat com

a investigador a l'Institut Ludwig

Boltzmann (Linz, Àustria) desen-

volupant eines de visualització

per a l'arxiu d'Ars Electronica.

Ha treballat com a desenvolupa-

dor de programari lliure en al-

guns projectes europeus

(Transcultural Mapping, Dash...)

i residències artístiques

(LabFactory Viena 2007) en di-

versos països: Letònia, Finlàndia,

Alemanya, Eslovènia, Àustria,

Kenya...

Li agraden les tecnologies, espe-

cialment l'ús públic a les xarxes

d'informació. Actualment és

estudiant de doctorat a la Uni-

versitat Autònoma de Barcelo-

na.

http://nualart.cat

LAURENCE RASSEL

Directora de la Fundació Antoni

Tàpies de Barcelona, Laurence

Rassel ha desenvolupat, al llarg

de la seva trajectòria professio-

nal, un treball d’investigació en-

torn del pensament i les pràcti-

ques artístiques feministes, així

com també una labor d’anàlisi

crítica sobre la propietat in-

tel·lectual en l’àmbit de les no-

ves tecnologies. Aquesta línia de

treball s’ha reflectit en el pro-

grama artístic de Constant, l’o-

rganització cultural que Rassel

va dirigir del 1998 al 2008, any

en què assumí la direcció d’e-

xposicions i activitats a la Funda-

ció Antoni Tàpies de Barcelona.

Entre el 2001 i el 2006 Rassel ha

estat coordinadora de projectes

d’ADA, una xarxa de centres

belgues de formació per a dones

que promou el coneixement de

les noves tecnologies com a eina

d’integració. Com a comissària,

conferenciant i gestora cultural

ha col·laborat amb diferents

festivals, museus i centres cultu-

Les solucions a la sobrecàrrega informati-

va passen per generar mecanismes de

contenció i ordenació de la informació, ja

siguin solucions tècniques (bloquejadors

de finestres emergents, spam o rastreja-

dors de la informació no trivial –data mi-

ning–...) o actituds personals (organització

i gestió del temps, selecció d’unes fonts

d’informació determinades, bloqueig d’-

avisos de correu electrònic...).

També les institucions educatives, cultu-

rals i polítiques poden fer una aportació

que és alhora una oportunitat d’adequació

al context: mitjançar entre les fonts d’inf-

ormació i els usuaris, ordenar els seus

fons i continguts per tal de fer-los accessi-

bles i valorables i crear processos, dispo-

sitius i mecanismes que facilitin la com-

prensió i l’assimilació de la informació.

VISUALITZACIÓ DE DADES

La visualització de dades (de l’anglès data

visualization) és el conjunt de tècniques i

estudis de representació visual de les da-

des de manera que la informació que con-

tenen es comuniqui de forma clara i efec-

tiva. És una disciplina transversal, que se

serveix d’elements propis del disseny grà-

fic, l’estadística i la representació de la

informació, entre altres àmbits. Nascuda

de la necessitat de representar dades ci-

entífiques complexes de forma compren-

sible per a una audiència no especialitzada,

la visualització de dades transforma les

masses abstractes d’informació en formats

visuals, gràfics o interactius que poden ser

compresos de manera intuïtiva sense in-

termediaris. Tot i que des de la irrupció

de les tecnologies digitals s’ha desenvolu-

pat extraordinàriament, aquesta no és una

disciplina nova: entre els molt esmentats

clàssics de la visualització de dades hi ha la

magnífica Carte figurative del francès Char-

les Joseph Minard (1869), que explica la

vinculació entre l’arrribada de l’hivern i la

derrota sagnant de l’exèrcit napoleònic a

Rússia el 1812.

OPEN-LINKED DATA WEB

(Web de dades obertes i enllaçades)

Es tracta d’una pràctica recomanada en el

disseny de webs que consisteix a aportar

una capa de metadades a les pàgines que

les faci interoperables, de forma que una

aplicació pugui fer servir bases de dades

(informació), motors i/o algoritmes provi-

nents d’altres. Els entorns derivats d’aqu-

esta pràctica es coneixen com a mashups.

La web de dades obertes i enllaçades té

com a requisit tècnic important l’aco-

mpliment de certs estàndards (semàntics i

actualment definits per l’organisme inter-

nacional W3C) per tal d’aconseguir

aquesta interoperabilitat. Conceptual-

ment, aquesta pràctica està estretament

relacionada amb l’extensió del programari

lliure, el codi obert, l’accés lliure i el ven-

tall d’alternatives al copyright. Per tant,

com en totes aquestes iniciatives d’a-

lliberament de dades per a l’ús públic, la

discussió en l’àmbit legislatiu és un dels

temes clau.

COPYRIGHT, DOMINI PÚBLIC...?

Els copyright (literalment drets de còpia)

són una forma de protecció legal sorgida

al segle XVIII. Actualment les lleis de cop-

yright vigents en la majoria de països em-

paren els autors d'obres originals, publica-

des o inèdites. A grans trets, el propietari

del copyright posseeix el dret exclusiu per

reproduir, distribuir, prestar, vendre/

llogar, mostrar/interpretar públicament o

preparar obres derivades d’una obra ori-

ginal. El propietari també té el dret exclu-

siu per autoritzar altres persones a realit-

zar qualsevol d’aquests usos de l’obra. La

legislació espanyola estableix que poden

ser protegides amb copyright aquelles

obres que hagin estat fixades en una for-

ma d'expressió tangible: obres literàries,

dramàtiques, musicals, coreografies, obres

audiovisuals, gravacions sonores, obres

arquitectòniques, obres artístiques. Per

exemple: una obra musical es podria re-

gistrar mitjançant la seva gravació i/o la

partitura corresponent, un edifici, mitjan-

çant els seus plànols arquitectònics i el

programari informàtic es registraria mit-

jançant la notació escrita del codi que el

defineix.

Domini públic és un terme legal emprat

en l’àmbit dels drets d’autor per referir-se

a la situació en què es troba una obra

artística, literària o científica (incloent-hi

el programari informàtic) quan no existei-

rals internacionals, entre els

quals cal destacar l’UNIA ar-

teypensamiento de Sevilla, el

centre Arteleku de Sant Sebas-

tià, el Museum van Hedendaag-

se Kunst Antwerpen (MuHKA)

d’Anvers o el Département de

Nouveaux Médias del Centre

Pompidou de París.

www.constantvzw.org

www.fundaciotapies.org

DOLORS REIG

Dolors Reig és autora principal

de l’espai sobre TIC i educació

“El caparazón”. Treballa actual-

ment com a freelance, consul-

tora i professora per a dife-

rents empreses, institucions,

universitats, etc. (UOC, Elisava,

Localret, Programa Compartim

-Dep. de Justícia-, Fundación

Telefónica, Servei de Formació

de la Diputació de València,

entre d’altres, actualment).

Llicenciada en psicologia, màs-

ter en criminologia, inserció

laboral, multimèdia, ha partici-

pat en diferents publicacions i

esdeveniments en temes de

dinamització de comunitats,

xarxes socials, web social, ten-

dències a Internet, empresa

2.0, social media, aprenentatge

informal, entorns personals

d’aprenentatge, e-learning, ci-

bercultures, etc.

http://www.dreig.eu/caparazon/

MARIO PÉREZ-MONTORO

Doctor en filosofia i ciències

de l'educació per la Universitat

de Barcelona i màster en orga-

nització de sistemes de docu-

mentació a l’empresa per la

Universitat Politècnica de Ca-

talunya. Dins de la seva forma-

ció acadèmica es pot destacar

que ha estat investigador i as-

sistent de docència al Departa-

ment de Lògica, Història i Filo-

sofia de la Ciència de la Uni-

versitat de Barcelona, ha realit-

zat estudis de postgrau a

l´Istituto di Discipline della

Comunicazione de la Universi-

tà di Bologna (Itàlia) i ha estat

professor visitant (Visiting

Scholar) al CSLI (Center for

the Study of Language and In-

formation) de la Stanford Uni-

versity (Califòrnia, EUA). Tam-

bé ha estat professor del De-

partament de Lògica i Filosofia

de la Ciència de la Universitat

Complutense de Madrid, pro-

xen drets d’explotació sobre ella, bé per-

què ha expirat el termini legal per a la

patrimonialització dels drets per un propi-

etari determinat o bé per decisió expres-

sa de l’autor de l’obra, que els cedeix a la

comunitat. Una obra en domini públic pot

ser explotada per qualsevol persona física

o jurídica sempre que respecti els drets

morals de l’autor sobre aquesta: dret de

reconeixement de l’autoria i respecte de

la integritat moral de l’obra (no utilització

d’aquesta per a fins contraris a la reputa-

ció o l’honor de l’autor). Una obra en

domini públic passa a formar part del que

s’anomena procomú, el conjunt de béns i

recursos que pertanyen a tothom.

ENLLAÇOS I BIBLIOGRAFIA D’INTERÈS

Tots els enllaços de la sessió I+C+i El futur dels arxius actualitzats al nostre

compte de Delicious:

http://delicious.com/icionline/futuro_de_los_archivos

Amateur Archivist

http://www.amateurarchivist.net

Archives 2.0. The Archives Hub and AIM25

http://www.slideshare.net/JaneStevenson/archives-20-the-archives-hub-and-aim25

Archives Hub _ - MIMAS

http://archiveshub.ac.uk/presentations/

Archivesnext

http://www.archivesnext.com/

Area. Visualization Tool.

http://nualart.com/area/d/

Area per a Drupal: http://drupal.org/project/area

Berkman Centerfor Internet & Society

http://cyber.law.harvard.edu/

Blog Procesos de Archivo /Intermediae

http://www.intermediae.es/project/procesos_de_archivo/page/procesos_de_archivo_2

Breakell, Sue. Perspectives: Negotiating the Archive. Tate Papers, spring

2008. ISSN: 1753-9854

http://www.tate.org.uk/research/tateresearch/tatepapers/08spring/breakell.shtm

Casas Tristes. Org. Herramientas para la visualización de una vivienda digna.

http://casastristes.org/

Creating Digital Collections: A practical guide. Zhang, Allison B., and Don Gour-

ley. Oxford, UK: Chandos Publishing, 2009. ISBN-13: 978 1 84334 396 7

Cultura lliure i institucions culturals. Entrada al Bloc CCCB Lab sobre l’SLIC.

http://www.cccb.org/lab/escenaris-virtuals/cultura-lliure-i-institucions-culturals/

Culturas de archivo= Archives cultures. Salamanca: Fundació Antoni Tàpies, Uni-

versitat de València, Ediciones Universidad de Salamanca, 2002. (Colección Focus,

7). ISBN-13: 9788478007363 . >> Web projecte: http://www.culturasdearchivo.org/

Derrida, Jacques. Mal de archivo. Una impresión freudiana. Trad. Paco Vidarte.

http://xoomer.virgilio.it/martinm/PUG/Maldearchivo.pdf (Consultat: 23-06-2010)

fessor dels estudis de ciències

de la informació i de la comuni-

cació de la Universitat Oberta

de Catalunya, professor de la

llicenciatura de documentació

de la Facultat de Ciències de la

Comunicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona i mem-

bre investigador del Centre Es-

pecial de Recerca OCC

(Observatori de la Comunicació

Científica) adscrit als estudis de

periodisme i comunicació audio-

visual de la Universitat Pompeu

Fabra. La seva trajectòria cientí-

fica se centra en alguns dels di-

versos aspectes (conceptuals,

semàntics, epistemològics i prag-

màtics) relacionats amb el tema

de la teoria de la informació i la

gestió del coneixement. Actual-

ment és professor agregat

(Programa Serra Húnter) de la

Facultat de Biblioteconomia i

Documentació de la Universitat

de Barcelona.

http://www.directorioexit.info/

consulta.php?

directo-

rio=exit&campo=ID&texto=38

DOCAM. Documentation et conservation du Patrimoine des Arts Médiathi-

ques.

http://www.docam.ca/fr.html

E-Lis. E-prints in Library and Information Science. Un dels més grans repositoris

Open Access de biblioteconomia, impulsat pel Ministeri de Cultura i muntat samb el

software lliure EPrints.

http://eprints.rclis.org/

http://www.eprints.org/

Edward Tufte

http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Tufte

FEW, S. Now You See It: Simple Visualization Techniques for Quantitative

Analysis.

Analytics Press, 2009.

http://supportanalytics.com/blog/2009/05/stephen-few-on-new-data-visualization-book-

interview/

Fondation Daniel Langois. Theme: Conservation/ Archivage

http://www.fondation-langlois.org/html/f/

FRY, B. Visualizing Data: Exploring and Explaining Data with the Processing

Environment . O’Reilly ,2008.

http://oreilly.com/catalog/9780596514556

Future archives blog

http://futurearchives.blogspot.com/

Information Aesthetics – Information Visualization & Visual Comunication

http://infosthetics.com

INTERARCHIVE, Archivarishe Praktiken und Handlungsräume im zeitge-

nössischen Kunstfeld / Archival Practices and Sites in Contemporary Art.

Edited by Beatrice von Bismarck, Hans-Peter Feldmann, Hans-Ulrich Obrist, Dietherlm

Stoller, Ulf Wuggenig. Lüneburg-Köln: Verlag der Buchhandlung Walther König, 2002.

ISBN: 3-88375-540-0.

Linked Data Horizon Scan

http://linkeddata.jiscpress.org/

MacManus, R. Linked Data is Blooming: Why You Should Care. Dins el blog Re-

ad, Write, Web, 2009.

http://www.readwriteweb.com/archives/

linked_data_is_blooming_why_you_should_care.php

Mal de archivo. Zehar: revista de Arteleku-ko aldizkaria, num. 56 ISSN: 1133-

844X

McKnight, Susan (2007). «A Futuristic View of Knowledge and Information Ma-

nagement». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm.

19. http://www.ub.edu/bid/19mcknig.htm> [Consulta: 21-06-2010].

Netpioneers in a Synchronoptic Timeline. The Thing Vienna documents in a

synchronoptic timeline. Sistema multi timeline per visualitzar informació temporal:

http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:47

Open DOAr. The Directory of Open Access Repositories.

http://www.opendoar.org/

The Open Knowledge Foundation. Promoting Open Knowledge in a Digital

Age.

http://www.okfn.org/

http://www.opendefinition.org/okd/espanol/

Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario (2005). «Sistemas de gestión de contenidos en la

gestión del conocimiento». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació,

juny, núm. 14. <http://www.ub.edu/bid/14monto2.htm> [Consulta: 21-06-2010].

Pérez-Montoro Gutiérrez, Mario (ed.) y Golkhosravi, Mehrad (2010). “Gestión del

conocimiento”. Díaz Nafría, José María; Pérez-Montoro, Mario y Salto Alemany, Fran-

cisco (eds.) (2010). Glosario de conceptos, metaforas, teorías y problemas en torno a la infor-

mación. Leon: Universidad de León.

http://sites.google.com/site/glosariobitrum/Home/gestion-del-conocimiento-knowledge-

management

Periodic Table of Visualization Methods

http://www.visual-literacy.org/periodic_table/periodic_table.html

Proxemantics. Meaning is the air

http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:34

Registros imposibles: el mal de archivo. [XII Jornadas de Estudio de la Imagen: Ma-

drid: 7-9 abril 2005]. Madrid: la Comunidad, 2006. ISBN: 84-451-2835-3.

Reig, D. Entrevista web semántica – 3.0 para la revista Computing. Dins el blog

“El Caparazón”. Setembre 2009.

http://www.dreig.eu/caparazon/2009/09/22/entrevista-web-semantica-3-0-para-la-revista-

computing/

Reig, D. Dades obertes i enllaçades. Recull de posts del blog EL CAZARAZÓN cor-

responents al tag “Dades obertes i enllaçades” (web semàntica)

http://www.dreig.eu/caparazon/?s=linked+data+web

SEGARAN, T. ; HAMMERBACHER, J. Beautiful Data: The Stories Behind Elegant

Data Solutions. O’Reilly ,2009.

http://oreilly.com/catalog/9780596157128

Sous la poussière: archives et tecnologie de la information

http://www.souslapoussiere.org/index.php/

TEXTY – texts at a glance

http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:7

Tramullas, J. Drupal para bibliotecas y archivos.

http://issuu.com/tramullas/docs/drupalbibliotecas

Visual Complexity

http://www.visualcomplexity.com

Visualizing Information for Advocacy

http://backspace.com/infodesign.pdf

Visualization Showcase. Information Visualization of Media Art Archives.

http://vis.mediaartresearch.at/webarchive/public/view/mid:1

V2- Institute for the Unstable Media : About the archive

http://www.v2.nl/archive/articles/about-the-archive