el franquismo evolucion politica economica y social hasta 1959
DESCRIPTION
El Franquismo Evolucion Politica Economica y Social Hasta 1959TRANSCRIPT
Bàrbara ClementeJessica Domínguez María JiménezLaura PatiñoDavid Brull2º Batxillerat A.
FONAMENTS IDEOLÒGICS I SOCIALS
DEL FRANQUISME
ÍNDEX• Els fonaments ideològics, socials i
polítics. • Evolució política i conjuntura
internacional 1939-1959. • Evolució econòmica i social 1939-1959.
4 DÈCADES• Canvis dins i fora d’Espanya• Règim polític dictatorial capaç d’adaptar-
se a noves circumstancies • Les bases socials amb les que es recolzava
variaven • Voluntat del dictador de mantindre’s en el
poder
Analitzarem els inicis del franquisme recolzaments socials
Ventall ideològic ampli Als límits de la dreta política Repudiaven la República
Projectes de caràcter conservador confesionalitat catòlica de l’Estat Poder nacionalista autoritat jerarquia ordre social rígid familia propietat privada
ELS COMPONENTS
IDEOLÒGICS
EL PENSAMENT POLÍTIC DE FRANCO
• Militar d’escassa formació política NO IDEOLOGIA FRANQUISTA
Fort espèrit de comandament gran habilitat per adaptar-se
Objectiu mantindre’s al poder i exercir- lo sense limitacions Visió tradicionalista rebutja el pensament liberal o democràtic
causant del desordre social i triomf del comunisme ateu
ELS MONÀRQUICS carlistes o tradicionalistes
(partit únic creat per Franco) Partits de la restauració en el tro del legítim hereu, Don Juan de Borbón
Ambdues aspiraven al restabliment de una monarquia
catòlica autoritariaDIFERÈNCIES manca de candidat definit pel tro defensaven la tradició dels furs locals juanistes optaven continuitat de la dinastia regnant a Espanya rebuig a qualsevol forma d’autonomia
Augment de falangistes durant la guerra, aspirant a imposar un règim totalitari controlat per un únic partit MOVIMENT NACIONAL
FALANGE gran importància en la societat controlaven l’apartat de propaganda ( premsa, radio, organització sindical)
Derrota de la SEGONA GUERRA MUNDIAL distància de Franco del planteaments totalitaris de falangistes perden influència dins del règim
ELS FALANGISTES
ELS CATÒLICS - No pertanyen a ninguna corrent o partir polític concret
ADSCRITS A
Associació católica Nacional de propagandistes
Opus Dei
1909 1928Difundir el pensament catòlic i combatre el anticlericalisme
Satisfacció dels seus membres: interés en l’aplicació de valors cristians
El Diari: “ El debat” Franquisme: importància el gran nombre de membres i alta qualificació profesional
Ensenyança catòlica tecnòcratesRepública : CEDA
Franquisme : col·laboració activa
El franquisme
Els recolzaments socialsAmplis sectors socials identificats com a nou règim Defensa valors tradicionals
Autoritat
Restabliment del ordre públic
Xicotets i mitjans propietaris ( medi rural) i ciutatsMentalitat tradicionalPropietat privadareligió Nostalgia ordre públic
Oligarquia agraria industrial financera
Recolzament al nou règim Eliminar la conflictivitat laboral
Exèrcit i clergat
PolíticaSocialcultural
Influència
militars Importants càrrecs polítics
Ajudes i prevendes a un Estat católic
Propaganda a favor del règim
L’AUTARQUIA I
EL
NACIONALCATOLICISME
1) Espanya en el context internacional. La II guerra Mundial i l’aillament del règim (1939-1950)
Franco va voler participar en la II guerra Mundial
Hitler (1940) Mussolini (1941)
Mantingueren conversacions potències fascistes
Prefereixen deixar Espanya a banda
Finalment, aportació d’Espanya
A partir de 1943, Franco s’inclina fins l’altra banda.
Divisió blauEsquadrilla blau
Prohibir a Espanya de pertànyer als organismes internacionals relacionats amb l’ONURetiren de Espanya tots els ambaixadors
Recomanacions
Resolució de la ONU (1946)
Tacha al Fascista al règim
Recolzament oficial de 2 règims profascistes
ArgentinaPortugal
Realment hi havia més països, però la seua condemna al règim
Dura condemna política
Aïllament internacional Final de la guerra
2) Guerra freda i apertura a occident (1950-1959)
Fi de la guerra
Guerra freda contra el comunisme
Liderat per EEUU
Espanya considerada anticomunista va quedar relegada a 2 plànol
1953
1950
Concordat amb el vaticà
Tractats amb EEUU
Bases militars a canvi de dubtosa ajuda econòmica
Objectiu: Acceptació internacional
ONU revoca resolució de bloqueig contra Espanya, retornen als ambaixadors
1955Admissió d’Espanya en L'ONU
Integració en altres organitzacions internacionals
3) Intents de restauració monàrquica Recolzament família Real
Sublimació militar que origino la guerra civil
Juan de borbón aixecament militar. Franco el rechaza
II guerra mundial
Giro a favor dels aliats
Fa pensar a Don Juan que el final del franquisme esta prop
Contaria amb el recolzament britànic per restaurar la monarquia
Actuacions de Don Juan i seguidors
1943: Sol·liciten restabliment de monarquia
1945: Manifest de Lausana
Don Juan canvia de estratègia
1948 entrevista amb Franco
Consentiment per a que Juan Carlos estudia a Espanya baix la tutela del dictador
Objetiu de Franco creació d’un nou Estat
Autoritari
Nacionalista
Catòlic
Franco màxima autoritat amb el recolzament de l’exèrcit
Defensa religió
Lluita contra el comunisme
ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL NOU ESTAT
LA DEMOCRÀCIA ORGÀNICA I LES LLEIS FONAMENTALS
• Afàn de guanyar-se el recolzament de democràcies occidentals Propaganda franquista qualifica nou règim• Reforçar la imatge de l’Estat essencialment catòlic relegació de falangistes
• Presentar a l’exterior una organització política amb aspecte d’Estat de Dret Lleis fonamentals Es definia Espanya com a
jefatura de Franco, nomena successor
protagonisme a membres de Associació Catòlica Nacional de Propagandistes
Monarquia catòlica, social i representativa
Eren sols una fachada jurídica per a ocultar la dictadura militar de Franco
UN SINDICALISME ESTATAL: ELS SINDICATS VERTICALS
• Organització sindical fiscalitzada per l’Estat a través del Moviment Nacional.
controlar l’aparell productiu del paísS'enquadren a
• Fonament ideològic Principi feixista de que no hi ha conflictes entre treballs i patrons.
• Alts càrrecs sindicals controlats per falangistes
Franco nomenat delegat Nacional, i amb els càrrecs més importants.
EmpresarisTècnicsObrers
Agrupats per arrels o sectors de producció
Harmonia social i interessos comuns entre tots els espanyols
L ‘ autarquia econòmicaEconomia espanyola anys 40 i 50
Condicionada per la situació interior circumstancies exteriors
Guerra Civil
II Guerra MundialBloqueig internacional
AUTARQUIA
Necessitat econòmica d'auto abastir-se.
Decisió política del propi règim.
Impossat per
Objectiu: ràpida industrialització recolzada en un rígid intervencionisme de l’Estat.
ResultatLa producció industrial a penes aumenta.
Producció agrària insuficient.
sistema de racionalment
La resta per Càpita no es recupera fins als anys 50.
Escassetat i racionament de certs productes.
Mercat negre
Els bens arriben a un preu molt superior.
ANYS 50
Finalitza l’aïllament internacional
L'economia s’obri poc a poc a l’exterior.
Importacions > Exportacions
Dèficit comercial disminueix les reserves de divises.
Resultava inaplicable un reajust de l’economia.
SOCIETAT I MENTALITAT DE POSTGUERRA
Estructura social poc evolucionada
Del camp de nuclis urbans
ViscaiaBarcelonaValencia Madrid
Despoblament de camp
‘Chabolismo’ a les grans ciutats d’absorció
Sector primari 1960 40%
Sector secundari aquestsSector terciari aumenten
Continúa siguent un país retrasat i agrari, poca diferència d’estructura social respecte als anys 30.
-Classe mitja escassa.-Dos grans grups socials.
MENTALITAT TRADICIONAL I AUTORITÀRIA
- Línia divisòria entre vençuts i vencedors, eren els militars + falangistes
-Mentalitat ultraconservadora - moral escrupolosa i estricta - de inspiració catòlica - Obediència cega a superior en jerarquia - Divisió estricta de funcions segons el sexe
EL MAQUIS I LA OPOSICIÓ AL RÉGIM
• Entre 1944-1949 ( moviment de resistència) guerrilla
MAQUIS anarquistes comunistes socialistes desgasten el règim franquista (FALLIT)
-Protesta universitària de 1956 en Madrid
Tancament de la universitat + declaració estat d'excepció
-REPUBLICANS desarticulats per repressió franquista. Buscaven el recolzament exterior.
- PARTIT COMUNISTA labor de negociació protagonisme com opositores