Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Nú

m. 1

10A

bril

20

16È

poc

a II

I

el Cr!t

2

gPàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .6

Secundària . . . . . . . . . . . .12

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .20

Formació Professional . . . . .24

La Teca de la Mediateca . . .28

Portes obertes . . . . . . . . . .30

12 Respostes... . . . . . . . . .32

L’entrevista . . . . . . . . . . . .33

Reporters en acció . . . . . . .34

Extraescolars . . . . . . . . . . .36

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .39

Su

mar

i

gAgraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

gAnna AgustíTeresa SanmartínDavid MasConchi Cadenas

Fotografia portada:

Tutores 4t ESO

3

Ed

itorial

¿PER QUÈ ENS COSTA TANT TREBALLAR EN EQUIP?

Abans d’intentar contestar, i donat el to més aviatnegatiu de la pregunta, espero que m’ho perdo-neu, voldria situar la meva resposta en el momenti en el context que emmarquen aquest qüestio-nament.

Constato la dificultat de treballar en equip en eldia a dia de la docència des d’una doble vessant,la dels equips educatius de secundària que pro-gramen i avaluen junts i la dels equips coopera-tius d’alumnes que tiren endavant els reptesprogramats. I tot això en un moment especialmentrellevant perquè es situa en ple procés d’imple-mentació del SUMMEM i del treball cooperatiucom un dels seus pilars pedagògics.

Des d’aquí és des d’on us puc parlar però no crecque les dificultats que us esmento siguin molts di-ferents de les que podem trobar en altres àmbitsprofessionals i vitals. De fet, l’escola és un labo-ratori a escala de la societat dels adults. Aquí rau,en part, la seva essència com a font d’oportuni-tats per transformar-la.

Potser ens costa treballar en equip:

● Perquè tenim una visió particular del món,que es veu en perill davant de la dels al-tres.

● Perquè tenim pressa i sobrevalorem el re-sultat menystenint els avantatges de viureel procés, el camí.

● Perquè ens falten estratègies i entrena-ment. En això, com en tantes altres coses,no naixem apresos.

● Perquè els espais físics que habitem noens predisposen al diàleg, a l’escolta i a lamirada.

● Perquè no disposem del temps necessarii adaptat als ritmes de cadascú.

● Perquè ens fa por l’alteritat, la diversitat itot allò que no ens és conegut i familiar.

● Perquè ens és difícil sumar talents i, devegades, concebem els dels altres comuna mancança pròpia que ens genera in-seguretat.

● Perquè creiem que el conflicte és un es-cenari a evitar i no una oportunitat percréixer.

I davant d’aquestes dificultats si algú sentís latemptació d’abandonar el treball en equip com aestructura social bàsica per afrontar qualsevolrepte, només caldria que aixequés el cap perveure els èxits de la incipient economia col·labo-rativa, per fer una ullada a les competències de-mandades en moltes ofertes de treball, perentendre les virtuts d’un món connectat enxarxa...I així fins un llistat molt llarg d’evidències.

I si ens mantenim ferms, una bona manera d’a-conseguir que ens costi menys treballar en equippodria ser:

● Obrir la ment i incorporar la visió dels al-tres com una possibilitat més.

● Valorar més el procés. ● Insistir en el mètode de treball cooperatiu

i aprendre dels errors.● Redissenyar els espais de treball per

adaptar-los als nous usos.● Deixar que les coses passin en el temps

necessari, canviant, si cal, horaris i calen-daris.

● Posar en valor els talents diferents i com-plementaris de cadascú.

● Gestionar els conflictes sense tapar-los,veient-los com una normalitat i buscant-los una sortida positiva i consensuada.

I per practicar tot això, des del SUMMEM, nose’ns acut una millor manera que TREBALLARCOOPERATIVAMENT. Encara portem poc tempsfent-ho i els més optimistes ja veuen fruits espe-rançadors.

Xavier SerraDirector Pedagògic Secundària

4

Infa

nti

lLES MONES DELS NENS I NENES DE P3

Tornant de vacancesde Setmana Santa,els nens i nenes deP3 ens van explicarmolt emocionats comhavien estat lesseves mones. A conti-nuació teniu unamostra:

Ada: La iaia Mili emva regalar una mona

de xocolata i tenia un ou.

Maria: La iaia va fer una mona per mi i pelsmeus germans. Hi havia l’Skye i un altre ninotde la Patrulla Canina i l’Ana de Frozen.

Jana: La iaia Gelaem va portar unmona de la PatrullaCanina amb l’Skye ien Jake.

Sara: El tiet Rubénem va portar la monai també era de la Pa-trulla Canina, del’Skye.

Manuel: La meva mona era de Star Wars ime la va portar el papa i la mama.

P-3

TALLER DE TITELLES TEIA MONER PALAU DE PLEGAMANS

Els nens i nenes de P4 hem anat a la Teia Moner, hem vist moltes titelles, de molts materialsi tipus diferents. Ens hem fet una titella de guant per ensenyar-la als nostres pares i també perpoder jugar a casa. A l'hora de dinar hem anat a l'hostal del fum.....Tot plegat un dia genial!!!!

P-4

5

Infan

tilFEM UNA INFUSIÓ!

Aquest any els nens inenes de P-5 hem anatd'excursió al Parc de lesOlors de Santa Eulàlia deRonçana per a treballarde manera més vivencialel tema de les plantesaromàtiques. Ens ho vampassar molt bé i vamaprendre moltes coses

com, per exemple, a fer bosses d'olor, a iden-tificar les diferents plantes aromàtiques, a co-nèixer quina utilitat té cadascuna d'elles, ...

La planta que no vam veure al Parc de lesOlors va ser la camamilla, així que vam deci-dir treballar-la més a fons a l'aula. I, per apoder fer un bon tancament del tema, vam ferinfusió de camamilla!Després de fer un tastet van haver-hi opinionsmolt diferents: a alguns nens els va agradar, ad'altres no, a alguns els va agradar el color il'olor però no el gust,... I a vosaltres, usagrada?

P-5

6

Pri

màr

iaVISCA EL TEATRE!

Fa uns quants dies els alumnes de primer vamanar a veure els nens i nenes de 2n D'ESO.En aquesta ocasió ens van representar elconte «El mag d'Oz». Ens van rebre com sientréssim dins d'un circ, amb malabaristes,equilibristes i altres personatges practicant lesseves habilitats. Fins i tot hi havia banderolesi crispetes!L'obra estava molt ben representada; els per-sonatges anaven molt ben vestits i com queens va agradar moltíssim, al final, els vam ferun fort aplaudiment!!!

1r Primària

7

Prim

àriaEXPERIMENTS A SEGON

Després d'estudiar el tomàquet,els nens i nenes de segon se-guim estudiant i experimentantamb plantes: hem plantat mon-getes, llenties, tomàquets... iara ens hem plantejat una pre-gunta: ¿Què passaria si posés-sim una branca d'api en aiguatenyida amb tinta?Hem fet l'experiment a classe i,com a bons científics, hem fetles nostres hipòtesis.

D'aquí uns dies podrem veure què ha passati treure'n les conclusions.I a vosaltres, ¿què us sembla que passarà?Aneu pensant.Us direm la resposta...al proper Crit.

2n Primària

8

Pri

màr

iaELS JOCS DEL PATI DELS DIVENDRES

Els divendres no podem baixar les pilotes alpati. Hem d’aprendre a jugar i fer coses sense elles. Aquest any tenim nous jocs alpati del matí. Els jocs són: petanca, bitlles,dianes, guixos i rodes.

També creiem que ens podem inventar jocsen què la pilota no és necessària com perexemple: a fet i amagar, el “pilla pilla”, policiesi lladres, el pi, el cae-bae-bo, tallar el fil, stop...

Nosaltres, els nens i nenes de 4t som els res-ponsables d’aquests nous jocs i ensenyem aparticipar de les activitats que hi ha al pati alsaltres nens i nenes que no han jugat mai,volen aprendre o tenen ganes de passar unabona estona.

Ens agrada molt i pensem que són idees moltbones per divertir-nos sense necessitat d’uti-litzar una pilota.

Aquí teniu una mostra de les opinions delscompanys de tercer:

El nostre joc preferit són les dianes perquèens agraden els jocs de punteria.Les rodes són molt divertides perquè podemfer molts jocs amb elles.Amb els guixos juguem a la xarranca o elstres en ratlla. També fem dibuixos.La petanca és divertida perquè es tracta d’a-propar-te al màxim a la bitlla blava.El joc de les bitlles ja és més polèmic, a unsens agrada i a d’altres no tant.

Aquests jocs ens agraden molt. Esperem quesegueixin havent-ne i, fins i tot, que mica enmica puguem tenir-ne més! Us esperem perjugar!!

3r Primària B i D4t Primària B

9

Prim

àriaELS JOCS DEL PATI DELS DIVENDRES

10

Pri

màr

iaEls alumnes de cinquè hem treballat el conte a ex-pressió escrita. A continuació teniu alguns de mostra.

EN MIQUEL, LA JOANA I LA SEVA CASETAHi havia una vegada un pagès que es deia Miquel iuna pagesa que es deia Joana. Eren una parella queno tenia cap fill i eren bastant pobres. L’alcalde els vadir que havien de pagar la seva caseta o els fariafora.Però en Miquel i la Joana no tenien suficients diners,i no podien pagar la seva petita caseta. En Miquelun dia va tenir la brillant idea de vendre una part deles seves fresquíssimes fruites i verdures. Quan vacomençar a vendre hi havia molta gent que no pa-rava de comprar fruita i verdura. Fins i tot, va anar acomprar una senyora bastant grassoneta que va de-manar: quatre pomes, set taronges, deu mandarines,un quilo d’enciam, mig quilo de tomàquets i dos-cents grams de pastanagues. En acabar el dia enMiquel i la Joana creien que ja tenien suficients di-ners. Fins i tot, més del compte gràcies a aquella se-nyora.Al dia següent van anar a l’Ajuntament i l’alcalde elsva dir que era suficient per pagar la seva petita ca-seta, i en Miquel i la Joana estaven molt contents.Van seguir venent fruita i verdura i cada dia venia lasenyora a comprar més i més fruita i verdura. Ambels diners que van recollir van començar a fer la sevacaseta més bonica, més gran i més espaiosa i, alfinal, en lloc d’una caseta va arribar a ser una casota.Conte contat, ja s’ha acabat; i, si no és mentida, ésveritat.

Queralt Cunill 5è C Primària

LA IRENE I L’ESPERIT DE NADALÉs Nadal i la Irene és a casa dels seus avis amb laNuca, la seva gossa. La Irene vol un arbre de Nadali per això li demana a la seva àvia, la Rosa. La Rosa li diu que sí, que poden tenir un arbre. L’Òs-car, el seu avi, li diu que no ha de creure en l’esperitde Nadal. En aquell moment, la Irene li fa cas i lla-vors ja no està tant il·lusionada per decorar l’arbre. La Rosa demana a la Irene que l’acompanyi al tras-ter a buscar guarniments per decorar el seu arbre. Just en aquell moment, la Lola i l’Oriol truquen a laporta. Quan obre la porta, la Irene els explica quel’esperit de Nadal no existeix. L’Oriol s’enfada i deci-deix acompanyar-la al traster a buscar els guarni-ments. Quan van arribar al traster busquen irebusquen fins que troben el calaix dels guarni-ments però ... està buit, tot negre. La Nuca posa unapota dins el calaix i .... desapareix!La Irene, espantada, agafa l’Oriol i la Lola de la mà is’introdueixen dins el calaix. De sobte, comencen aveure objectes volant, neu, gossos que parlen...La Lola i l’Oriol ràpidament s’adonen que estan enel futur. És el futur, però una cosa els desil·lusionaen aquell moment. Ells ja són avis i no creuen enl’esperit de Nadal. La Irene reflexiona i en uns ins-tants tornen a la normalitat.Quan entren al menjador de casa un arbre decoratamb una gran quantitat de guarniments de Nadal imolt brillant els il·lumina la cara. De la butxaca de laIrene cau una estrella. La Nuca agafa l’estrella i ladóna a la Irene. Quan l’avi de la Irene arriba a casai veu l’estrella torna a creure en l’esperit de Nadal.De ben segur que aquesta família celebrarà el Nadalamb molta il·lusió.Conte contat, conte acabat.

Georgina Parcerisas 5è D Primària

APRENEM A FER BONS CONTES

11

Prim

àriaESTÀS PANTALLAT?

Els de 6è hem fet un taller sobre l'ús de lesnoves tecnologies. Aquí teniu unes mostresde les reflexions posteriors. Un mateix taller,conclusions semblants, formes d’expressar-ho diferents. Aquí les teniu.

LA TECNOLOgIA

Penso que la tecnologia ha estat, és i serà unservei que facilitarà les necessitats de les per-sones. A vegades en fem un bon ús, peròtambé un mal ús.Crec que hi ha avantatges i inconvenients.Començaré parlant dels inconvenients. S'estàperdent la comunicació cara a cara, hi ha ro-bots que prenen llocs de treball a les perso-nes, tenim massa confiança a l'hora decreure'ns tot el que es diu a les xarxes socialscom Facebook ,Twitter, Instagram... i la publi-citat fa que un desig es converteixi en una ne-cessitat.També hem de parlar dels seus avantatges.En el món de la medicina, ens ajuden a viuremillor; podem trobar informació més ràpida-ment de tot el que passa al planeta i tambéens facilita la recerca pels treballs de l'escolai de la feina.Finalment, crec que, a vegades, algunes fa-mílies es barallen per culpa d'un ús excessiud'aquestes eines com, per exemple, per laPlay, la Wii, el mòbil, la tauleta, l'ordinador...

Joan Arabia 6è C Primària

LES NOVES TECNOLOgIES

Crec que les noves tecnologies són el conjuntd’eines que fem servir per tenir accés a la in-formació. Alguns exemples de les noves tec-nologies són: telèfon mòbil, ordinadors iportàtils, correu electrònic, consoles, blogs,tauletes… Però com tot, té avantatges i in-convenients. Alguns avantatges:-Pots parlar i veure’t fàcilment a llarga distàn-cia.-Et permet accedir ràpidament a la informaciódes de qualsevol lloc.-Pots treballar més ràpid i, per tant, disposarde més temps lliure o bé poder treballar mésamb el mateix temps.-Et permet distreure’t i gaudir del temps lliure.Alguns inconvenients.-Són més impersonals, per tant, parles menyscara a cara.-Hi ha més facilitat a dir mentides i et creesun perfil que no sempre és del tot cert.-Són addictives i et poden aïllar de la resta decoses i de persones.-Perds intimitat. Quan dius o penges fotos ocomentaris a Internet, ho veu tothom i no hopots fer desaparèixer.En conclusió, les noves tecnologies són unaeina molt útil i imprescindible, però les hemde fer servir amb moderació, coneixement iprecaució.

Aina Barrufet6è A Primària

12

Sec

un

dàr

ia“TITELLES I CONTES”

Tot l’alumnat de 1r d’ESO ha desenvolupat elprojecte interdisciplinari “Titelles i contes” du-rant el segon trimestre. Treballant en petitsgrups han imaginat, dissenyat i creat titelles idecorats utilitzant diverses tècniques i mate-rials. Han adaptat contes, escrit un guió, es-cenes i diàlegs que emocionin als petits. Hanllegit , parlat i han expressat emocions i sen-timents. Han après a explicar una història i,alhora, moure unes titelles.

Aquests alumnes van anar el dia 14 de marça representar els seus contes amb titelles alsnens i nenes de P4 i van actuar davant elscompanys sense vergonya. Grans i petits han gaudit d'aquest projecte ihan comentat que ha estat una experiènciamàgica a repetir!

1r ESO

13

Secu

nd

àriaEL MAG D’OZ

Durant tota la 2a avaluació, els alumnes del variablede teatre Aixequem el teló! vam assajar una versiód’El mag d’Oz que vam acabar representant davantdels nens i nenes de 1r de primària.L’obra la vam preparar íntegrament nosaltres: a par-tir del visionament de la versió original de la pel·lí-cula i de la versió del 2013 vam decidir l’argument,els personatges, la decoració, els vestits, els dià-legs... A més de la posada en escena també vam de-dicar molts esforços a preparar una coreografia perals diferents moments de l’obra. Per al primer apar-tat vam comptar amb l’ajuda d’en Lluís Baella, men-tre que per a la part de la música, el decorat i lacoreografia ens va ajudar i orientar la Marina Viaña.A continuació cadascú de nosaltres ens presenta-rem i us explicarem el nostre paper a l’obra:

• Sóc l’Alvaro Farreny i he fet de malabarista ide tècnic de so. El que més m’ha agradat haestat que els nens de primària s’han entu-siasmat amb els efectes sonors i el circ.

• Sóc en Pau Mas i també he fet de tècnic deso. El que m’ha agradat més ha estat veureles professores de primària.

• Sóc en Lluc Corbera i he fet de lleó. El quemés m’ha agradat ha estat la cançó del ball.

• Som en Dídac Prieto i l’Oriol Costa i hem fetde forçuts. Ens ha agradat molt el nostreguió ja que ha estat molt divertit representar-lo.

• Som l’Ot Cullell i l’Hug Sala i hem fet de nar-radors. Ha estat divertit perquè hem estattreballant durant tot el trimestre les diferentsparts de l’obra.

• Som en Salvador Rodó, l’Ignasi Tous, laPaula Rea, l’Oriol Casadevall i en Miquel Va-llelado. Tots hem fet de soldats i també, perordre, d’home de les cintes, de repartidor decrispetes, de trapezista, de domador i mos-sèn i també d’home de les cintes.

• Sóc en Joan Quesada i he fet d’espantao-cells i de pallasso. El que més m’ha agradatha estat poder participar a l’obra. Ha valgutla pena tot l’esforç.

• Sóc la Georgina Busquets i he fet de fadabona i de mim. M’ha agradat molt aquestaexperiència, ja que mai havia participat a capobra de teatre.

• Sóc la Carla Fernández i he fet de reparti-dora de crispetes al circ i d’ajudant de la fadabona a l’obra. He disfrutat i m’ho he passatmolt bé amb els meus companys i compa-nyes.

• Sóc la Fatou Bah i he fet d’equilibrista i d’a-judant de la bruixa dolenta. El que més m’haagradat ha estat fer l’obra.

• Sóc la Martina Gavaldà i he fet de bruixa do-lenta i de repartidora de banderes. M’haagradat molt aquesta obra perquè ha estatmolt divertida.

• Sóc en Joan Teruel i he fet d’home de llaunai de vaquer de l’oest. Ha estat una experièn-cia molt divertida, però també tediosa en al-guns moments. Al final ha donat els seusfruits.

• Som la Margalida Escoda i la Najlae Le-moudden i hem fet d’ajudants de la bruixa ide repartidora de banderes i de mim respec-tivament. Ha estat una gran experiència.

• Sóc en Joseba i he fet de mico i m’he diver-tit molt i m’ha agradat també divertir alsnens.

• Sóc en Pol Gonzalez i he fet de mag d’Oz im’ha agradat aquesta experiència perquè etdiverteixes i fas divertir als altres.

Alumnes del variable de teatreAixequem el teló!

2n ESO

14

Sec

un

dàr

iaPAIGNTON

The first week of April some students of 2ndESO were in Paignton (UK). We left on Mon-day at 4.05 pm from Girona to Bristol by plane.When we arrived there we took a coach to goto Paignton were we met our host families.

We started classes on Tuesday morning andwe finished them on Friday morning. The clas-ses started at quarter past eight and finishedat half past twelve, then we had lunch atschool. Also we had some free time during themorning and after lunch. All the afternoons wehad different activities and excursions. The first day we had a tour around Paignton.On Wednesday, we also went to Brixham byboat and on Thursday we went to Coocking-ton. On Friday we visited the national park ofDartmoor and finally on Saturday we went toExeter to visit it and to go shopping. During theevenings we also did activities like a barbecueand going to the cinema

We have improved our English a lot becausewe were with English families and we had na-tive English teachers. We enjoyed our trip alot!!

Francina JiménezCristina Lleonart

Júlia Mas2n ESO

15

Secu

nd

àriaTREBALLEM LA INTRIGA

El curs avança i anem coneixent i practicant diferentstipologies textuals. En aquesta ocasió us presentem al-guns escrits on es va demanar als alumnes que man-tinguessin la intriga fins al final.

LA fORMA ESTRANyA COM EM MIRENÉrem un dimecres al matí i, com tots els altres diesd'entre setmana, jo havia d'anar a l'escola. Devia teniruns 9 o 10 anys i, per tant, m'acompanyava la marefins a la porta del col∙legi. Acabava de sortir de casa,portava la jaqueta posada perquè feia una mica de fredi, a l’esquena, hi duia la motxilla amb els llibres i elsdeures.Durant tot el trajecte de casa a l’escola vaig notar al-guna cosa estranya en la gent, tothom em mirava d’unaforma diferent, alguns reien per sota el nas, altres co-mentaven entre ells, etc. Jo vaig quedar-me amb eldubte de quina era la causa per la qual es comportavenaixí, però no vaig dir res a la mare. Vaig callar i vaiganar pensant quina podria ser la raó i el motiu.Eren les 8:50 quan vaig arribar a l’escola, la mare emva fer un petó abans de marxar i em va dir que tinguésun bon dia, i que em portés bé i que a les 17:00, ensveuríem. Aleshores vaig anar cap a la meva aula, i allàvaig notar com tothom, tots els meus companys i com-panyes, em tornaven a mirar igual, és a dir, exactamentde la mateixa manera que la gent que havia vist pelcarrer. Vaig tornar a tenir aquell dubte, el qual era... per-què em miraven tots així? Al cap d’una estona, vasonar el timbre que anunciava que les classes ja co-mençaven i poc després va arribar la meva mestra. Jovaig sentir la necessitat d’anar-la a veure, i preguntar-li si em veia diferent. Però em vaig aguantar i no hovaig fer. Però va ser al cap de poca estona quan va cri-dar el meu nom perquè sortís a la pissarra a ensenyarl’exercici i així el podríem corregir tots. Em va fer ver-gonya i al principi m’hi vaig negar, tot i que finalmentvaig sortir.Un cop vaig ser a la pissarra, la mestra em va mirar es-trany, va quedar-se mirant la samarreta que portavaposada i, tot seguit, em va cridar perquè anés a la sevataula un moment. Em va dir que anés als lavabos i queem girés la samarreta i els pantalons. Em va explicarque els portava del revés i que per això tots em mira-

ven així, que tenia permís per anar als vàters i canviar-me. I així ho vaig fer. Vaig sortir de la classe i em vaiganar a vestir correctament. Va ser aleshores quan vaigentendre per què tothom em mirava així. I em vaig pro-metre que, a partir d’aquell dia, em miraria sempre almirall abans de marxar cap a qualsevol lloc, ja que aixípodria evitar situacions incòmodes com les d’aquestdia.

Laia Sala 2n ESO DUN DIA QUALSEVOL

Cada dia és igual. Aixecar-me del llit i no podermoure les cames. No poder ser independent i que elsteus pares t’hagin d’ajudar a pujar-te a la cadira derodes amb la qual passes i passaràs tota la teva vida.Fa 4 anys que vaig tenir aquell accident. Fa 4 anys queestic en aquesta cadira de rodes, tot perquè les mevescames no volen funcionar.Fa 4 anys que visc en un infern.

Per anar a l’escola no vaig amb l’autocar ja queseria massa feina pujar-m’hi, asseure’m al seient i tor-nar a baixar. Així que per anar a l’escola vaig ambcotxe, i així els meus pares em poden ajudar. Tots elsdies baixo al pati i no puc jugar. A vegades no recordoque estic en una maleïda cadira de rodes, així quem’intento aixecar, però les cames em recorden que ésimpossible. Estic avorrida d’això que es diria vida tot ique jo no ho veig així. No es pot dir vida a estar tot eldia en aquesta cadira de rodes sense poder caminar,córrer, jugar… Si li dieu vida a tenir 14 anys i no poderfer res, esteu equivocats.Però un dia vaig veure que hi havia una esperança per-què aquell infern s’acabés. Vam veure una cura. Unacura que em faria tornar a caminar. Al veure allò a lameva família i a mi se’ns van il·luminar els ulls. De se-guida vam anar a què ens fessin aquella operació.Unes setmanes després ja es podia dir que allò eravida!!! Vaig poder córrer, caminar, jugar, tot el que voliafer, al final s’havia fet realitat.

En aquell moment em vaig despertar al costatde la meva cadira de rodes. Hauria estat fantàstic viureallò però tot era un increïble somni. Un increïble somnique mai es faria realitat.

Paula Bermúdez2n ESO C

16

Sec

un

dàr

ia The first day we visitedLondon, we spent theday seeing the most im-portant places, buil-dings… of this wonderfulcity. In this photo we areat British Museum. Wewere there about twohours more or less, dis-covering the secrets thatwere kept inside. Wewere a bit tired but, wehad a great time.

BURY st EDMUNDS

On the 3rd day we went to Cambridge, a very beauti-ful, old and interesting city, where DNA was discove-red. Above all we saw the different colleges of theuniversity. We learnt a lot of curiosities about thisplace, they were surprising. Cambridge had a specialcharm, and we liked it so much. In this photo we were at Queens’ College. It was esta-blished in 1448 and we enjoyed being there.

On this picture we were seeing the Newton’s apple tree.It’s a representation of the gravity discover legend. It re-presents that Newton was sitting under the tree and sud-denly, an apple fell down and hit his head. Thanks to thathe started thinking about that phenomenon and he dis-covered the gravity theory. Behind the group you can alsosee the room where Isaac Newton used to live.

17

Secu

nd

àriaBURY st EDMUNDS

Everyday in the morning, we had English classes.We divided the group in two groups of fifteen pupils.We had different lessons, and we learnt many things.The teachers prepared games for us, to learn in afunnier way. And some afternoons we went out topractice our English talking with Bury’s inhabitants.

This day we finished our English course in England.We had a nice day, but it was too sad because it was the last day and we wanted moretime there. At the end of the classes we obtained acertificate and we were so happy. After that, we metwith our host families and we made the most of ourtime with them.

On Saturday we had to leave England. We met inBury with our teachers and schoolmates, and we saidgoodbye to our hosts families. We took the bus andwe went to Stansted airport. We arrived there manyhours before the plane departure, so we had a lot offree time. There were a lot of shops where most of usspent those hours. Finally, we took the flight and wecame to Barcelona. We were tired and sad to go out,but at the same time we were happy to have had thisopportunity and this great time. We will keep thosememories in our minds forever.

Maria Llach Anna Varela

3r ESO D

18

Sec

un

dàr

iaVIATGE A MENORCA

1.- HE APRÈS ...A conviure amb la gent que no coneixia.A gaudir dels petits moments que llavors esconverteixen en grans records.Que hi ha gent que val la pena conèixer.A tenir més paciència.A observar la natura amb uns altres ulls.A l’utilitat de les parets de pedra.A fer-me la maleta en dos minuts.Com han arribat les tortugues a Menorca.A estar en diferents ambients dels que esticacostumada.Què són les posidònies.A valorar la gent que realment importa i asaber quines són les verdaderes amistats.

2.-M’HA AgRADAT ...Compartir l’excursió amb els amics.La pau i tranquil·litat.Totes les cales visitades, el companyerisme il’amabilitat de totes les persones que ens vanatendre.Poder conèixer més gent, estar amb els meusamics, la pinya què hem fet i gaudir de cadamoment.L’estada als apartaments com si fos un pisuniversitari.Conèixer gent nova d’altres classes.

3.-M’HA SORPRÈS ...Molt bon ambient, les vistes magnífiques i l’a-treviment de banyar-nos.La bona qualitat del menjar.La claredat de l’aigua de les platges i el colorde la sorra.Gaudir tant d’un viatge en el qual estàvemsempre caminant.Que descobreixes a persones amb les qualsno has parlat mai.El bon clima a les cales.El bon rotllo que hi havia amb alguns profes.

19

Secu

nd

àriaVIATGE A MENORCA

4T ESO

20

Bat

xill

erat

PAISATGE I VEU: VI SORTIDA A LES TERRES DE L’EBRE

El passat 11 de març es va fer la sortida Pai-satge i veu, que es planteja des de l’assigna-tura d’Història, i amb la qual es vol oferir al’alumnat de 2n de Batxillerat la possibilitat deconèixer els espais de la batalla de l’Ebre. Escerca que l’alumnat entri en contacte amb elsespais geogràfics concrets en els quals es vaesdevenir una de les batalles més dures de laGuerra Civil espanyola. S’ofereix la sortidaperquè sabem del cert que facilita la com-prensió del fet històric i de tot allò que s’ha fet

a classe iperquè pen-sem que ésuna formade construirpart de lanostra histò-ria col·lec-tiva.Aquest curshem visitat:el memorialde les Cam-posines, lestrinxeres deles Devees,

La Fatarella (on van conèixer l’indret on l’oc-tubre del 2011 es va trobar el darrer soldat re-publicà mort a la batalla, el soldat Charlie), elpoble vell de Corbera d’Ebre i el Centre d’In-terpretació 115 dies, també a Corbera d’Ebre. En la sortida d’enguany ens han acompanyatel senyor Joan Sambró de l’associació Lo Riu,que fou el nostre guia, i la Gemma Cardona ila Lorena Jiménez, dues investigadores delgrup de recerca DIDPATRI de la Universitat

de Barce-lona, que ensvan facilitarun dossierexplicatiu i laseva exper-tesa. És una sor-tida que haestat ben va-

lorada per l’alumnat. Aquí us deixem algunsdels comentaris que els nois i les noies hanfet en les seves valoracions. S’han triat quatrecomentaris de cada classe, seleccionats al’atzar. Són anònims perquè la valoració del’activitat sempre ho és.

1.«Ha estat molt útil i totes les personesque han participat en les explicacionsque se’ns han fet ho han fet molt ente-nedor».

2. «M’ha permès sentir de més a propallò que van haver de viure els soldats,una bona manera d’aprendre».

3. «Molt interessant, m’ha enriquit perso-nalment i acadèmicament».

4. «Les persones que ens van acompan-yar van fer unes explicacionsexcel·lents».

5. «Havent treballat la Guerra Civil i enespecial la batalla de l’Ebre trobo lasortida molt interessant i impactant,ajuda a imaginar la magnitud dels fetsi com es van desenvolupar. Veus elsescenaris i et sents part de la història,ajuda de forma molt positiva a la com-prensió dels fets».

En memòria dels combatents

Església de Corbera d'Ebre

21

Batxillerat

6. «Et permettenir una visiómés realista iajustada delsfets».7.«Tenint pre-sent la distànciai l’horari de lasortida el resul-tat final s’ha devalorar molt po-sitivament. Alllarg del dia vamanar per feinaperquè hi haviamoltes coses a

visitar, però realment va ser molt be-neficiosa per tal d’adquirir més conei-xements de la Guerra Civilespanyola».

8.«Una sortida ben organitzada, amb unguia molt simpàtic i apassionat. Ajudaa comprendre millor els continguts».

9.«La sortida va estar molt bé per dos mo-tius entre d’altres: va haver-hi una moltbona combinació entre museu i pai-satge i em va agradar molt poderveure les trinxeres, els búnquers, lescases; tot en viu i en directe, tal comera. Això li dóna a la sortida un aire re-alista, ja que aprenem més veient i vi-vint que no escoltant».

10.«Em va agradar molt que hi haguésmaterial trobat de l’època».

11.« La sortida de la guerra m’ha aportatbons moments per recordar».

12.«Considero que fa més fàcil entendrequè va passar, pel fet de relacionar-hoamb un espai concret i real. El quemés em va agradar va ser el Poble vellde Corbera d’Ebre perquè vaig poderveure en primera persona els efectesde la guerra en una població».

La Fatarella, prop de les cases

Les Devees

La Fatarella Trinxera Charlie

22

Bat

xill

erat

QUAN LA TERRA ES MOU

Els passats dimecres 24 de febrer i 6 demarç va venir a l'escola en Jordi Díaz Cusí, un in-vestigador de l’Institut de Ciències de la TerraJaume Almera ICTJA-CSIC , per a fer unes xer-rades i un taller als alumnes de l’optativa Biologia-Geologia de 4t d'ESO i de Ciències de la Terra idel Medi Ambient de 1r de Batxillerat.En la primera xerrada va fer una breu explicaciódels terratrèmols, de les ones sísmiques que ge-neren aquests i de com s’enregistren els movi-ments sísmics. El taller el vam iniciar amb lainstal·lació d’un sismòmetre horitzontal a l'edificide secundària, capaç d’enregistrar qualsevol mo-viment sísmic (entrades i sortides de classe, pasde vehicles, terratrèmols, etc.) durant les tres set-manes que va durar el taller.

Les alumnes de Ciències de la Terra i delMedi Ambient de 1r de Batxillerat vam fer un se-guiment del registre i, també, un estudi del soroll,en el qual vam comparar els terratrèmols recentsque el nostre sismòmetre havia enregistrat (d’a-rreu del món) i els vam diferenciar dels movimentssísmics provocats pels alumnes quan, per exem-ple, surten al pati o bé hi ha canvis de classe. El taller va finalitzar amb una segona xerrada re-alitzada pel mateix Jordi Díaz, en la qual ens vamostrar més paràmetres del programa utilitzat perl’enregistrament d’ones sísmiques i alguns resul-tats que vam obtenir amb el sismògraf de l’escola.Quan aquest taller va finalitzar, es va procedir a ladesinstal·lació del sismògraf.A més a més, vam passar per totes les classes de1r i 2n d'ESO i al CAS per a explicar-los els con-ceptes bàsics relacionats amb els terratrèmols iinformar-los sobre la instal·lació del sismòmetre al'escola. D’altra banda, aquests mateixos alumnesvan poder veure de més aprop el sismòmetre i elregistre de moviments “a temps real”.

Hem estat encantades que ens hagin donat l'o-portunitat de poder tenir un sismògraf a l'escola, jaque hem pogut dur a la pràctica els conceptesapresos a classe i, per tant, fer la feina d'un au-tèntic sismòleg.

Marina RubioGala Beneroso

Marta BelletMíriam Casillas

1r B Batxillerat

D'esquerra a dreta, Míriam, Marina, gala i Marta

Registre en el nostre sismòmetre del terratrèmold'Indonèsia del dia 5 de març

Sismògraf connectat a l'ordinador

23

Batxillerat

SORTIDA AL TECNOCAMPUS DE MATARÓ

El dijous 7 d'abril, els alumnes del BatxilleratTecnològic de 1r i 2n de Batxillerat, vam anara fer un taller al Tecnocampus d'Arduino. Ar-duino és un hardware lliure (és a dir, accessi-ble per tothom de forma gratuïta) que esdesenvolupa en una placa la qual integra unmicroprocessador i que facilita el desenvolu-pament de projectes electrònics. Això signi-fica que amb una placa pots relacionar el móndigital amb l'analògic, és a dir, el real. El tallerva consistir a aprendre a programar molt bà-sicament per a fer servir Arduino. Ens van en-senyar a fer un semàfor, a comptar fins a 9amb un dispositiu 7segments i a controlar el

nostre sistema a través de pulsadors. A mésa més de passar-ho bé vam aprendre unmunt! Ens va agradar tant el taller que fins itot alguns alumnes han comprat el materialnecessari per seguir fent projectes a casaseva. Esperem repetir l'experiència aviat!

Neus Oliveras2n B Batxillerat

24

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

25

Fo

rmació

Pro

fession

al

26

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

27

Fo

rmació

Pro

fession

al

28

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caAUTORS A L’ESCOLA

Durant aquesta primavera a l'escola vindran unmunt d'autors a visitar-nos.A primària:Pep Molist, els alumnes de 5è han llegit El petóde la Lili Marlen.Pere Martí i Bertran, els alumnes de 2n de Pri-mària han llegit La tortuga d'en Hans.Marcy Rudo, els alumnes de 6è han llegit Lanena nova.Ricardo Alcántara, els alumnes de 4t de Primàriahan llegit La casa de les pors i a l'ESO, L'herèn-cia del vell pirata.

LECTURA EN VEU ALTA

En Jiaqi Zhang, categoria Timoners, laClàudia Molins, categoria Grumets ver-mells, en Gerard Córdoba, a la categoriade Grumets verds i la Mireia RodríguezSeco, a la categoria de Corsaris han par-ticipat al XII Certamen de lectura en veualta.El Certamen s'ha fet a l'escola Sant Ger-vasi de Mollet i ha estat un matí molt in-tens, emocionant...Els quatre concursants han llegit molt imolt bé. Moltes felicitats a tots quatre!!

29

La T

eca de la M

ediateca

OPTATIVA DE PLÀSTICA I EXPLORADORS DE LLIBRES

En el número anterior de la revista us vam expli-car que els alumnes de l'optativa de plàstica de 4td'ESO estaven realitzant un projecte de fotogra-fia relacionat amb el concurs de lectura de l'Ex-plorador de llibres.

Concretament havien d'agafar un dels llibres del'explorador i contextualitzar la portada en unespai real, de manera que la imatge de la portadas'integrés en un pla extern i constituís un tot inte-gral. També fèiem esment a què els alumnes ha-vien rebut la proposta amb interès i, fins i tot,passió. I veient els resultats del projecte us podemassegurar que va ser ben bé així que es van pren-dre l'encàrrec, perquè les produccions obtingudessón FANTÀSTIQUES!!! Ho podeu comprovar enla imatge que acompanya l'article: la noia que estapa la cara amb les mans, l'ampolla mig ente-rrada a la sorra o les cames i els braços d'un noiexpliquen, millor que amb paraules, allò que es vaproposar i que s'ha assolit amb escreix.

MAPA I GUIA EXCURSIONISTA DELS CINGLES DE BERTÍ

Si voleu conèixer unparatge natural tanproper i imponentcom són els Cinglesde Bertí, l'Editorial Al-pina ha editat unmapa actualitzat d'a-questa zona.Els Cingles de Bertírepresenten un espaiemblemàtic de l'ex-cursionisme catalàque, per la seva fàcilaccessibilitat i proxi-mitat a nuclis impor-tants del VallèsOriental i Osona,sempre ha comptatamb una gran popu-

laritat. El seu relleu, salvatge i amable alhora,l'han convertit en un destí freqüentat tant per ex-cursionistes com per practicants de BTT, que hi

troben el marc ideal on combinar la bellesa delpaisatge i la cultura. A més hi ha gran quantitat devestigis prehistòrics i històrics com castells, dòl-mens, coves, ermites, pous de glaç...En aquesta nova actualització s'ha recollit tota laxarxa de pistes, camins, senders senyalitzats... i amés s'ha anat amb compte de reflectir amb preci-sió tots els elements d'interès natural i cultural,així com també la xarxa de serveis i equipamentsturístics.En definitiva, es tracta d'una magnífica eina per“perdre's” en una zona natural propera i plena desorpreses.

Algunes dades de la fitxa tècnica:- Format: 11,5 x 21 cm- Mides del mapa: 81,5 x 68 cm – 11,5 x 17 cm(plegat)- Idioma: català- Pàgines: 40

30

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caPAPALLONES. QUADERNS DE NATURA

Si us agraden lespapallones o bévoleu iniciar-vos enaquest món us pro-posem una guiamolt completa,però al mateixtemps accessible ientenedora.Es tracta de Papa-llones, quadernsde natura, de l'edi-torial Alpina, una

guia de camp pràctica amb més de 50 espè-cies diürnes del nostre país, il·lustrades idescrites amb textos breus i clars per a unaidentificació ràpida, senzilla i correcta.

Per a cada papallona trobareu una descrip-ció força extensa i detallada i, després, demanera més acotada, la biologia, l'hàbitat, ladistribució i, finalment, les espècies sem-blants.Cal destacar que aquesta guia és la primerapublicació divulgativa editada en l'àmbit es-tricte de Catalunya en què es fan servir elsnoms comuns en català de les espècies des-crites.

Algunes dades de la fitxa tècnica:- Edita: Editorial AlpinaFormat: 11,5 x 15 cm- Idioma: català- Pàgines: 146

Po

rtes

Ob

erte

s

PREMI TREBALL DE RECERCA

El Treball de Recerca de la Maria Ramal García: El BIOGÀS. UN MÓN SOSTENIBLE ÉSPOSSIBLE, un treball rigorós i ple de talent ha estat escollit per un comitè de científics i guar-donat amb un premi de Recerca Jove 2015.Moltes felicitats!

31

UN CURS MÉS “BOMBARDEIG DE PAU” VOL FER MEMÒRIA

El proper 31 demaig d'aquest2016 farà 78 anysque avions ita-lians, al servei del'exèrcit deFranco, bombar-dejaven la ciutatde Granollers.

El dia 13 d'abrild'aquest 2016 elcol·lectiu Bombar-deig de Pau vapresentar el musi-

cal del mateix nom per commemorar aquell feti posant de manifest el seu desig de: mai mésuna ciutat bombardejada, mai més personesque s'hagin d'exiliar i cercar refugi, fugint de laguerra.

El musical pretén presentar la vida quotidianade Granollers durant la Guerra Civil espanyola(1936-1939) i utilitzant com a fil conductor lahistòria d'una parella que, havent-se conegutpels desplaçaments de població que va pro-vocar la guerra, tenen la sort de conèixer-se id’enamorar-se i la desgràcia d’haver-se deseparar i no retrobar-se mai més. Però potser el més important de tot plegat ésel fet de voler posar música i dansa a la vidad’aquests personatges, de voler dotar-losd’una força i una energia capaç de construirparanys mortals per a la guerra i nius que fun-din la pau. És la nostra manera de dir que, peral futur, només voldríem aquests tipus debombardejos: de notes musicals i movimentsdansats.

Col·lectiu Bombardeig de Pau

Po

rtes Ob

ertes

32

12 R

esp

ost

es• La vida m’ha ensenyat... a saber apro-

fitar el bo i millor de cada moment i viu-re’ls amb intensitat, alegria, bon humor,aprofitant i valorant els millors momentsdel dia.

• El meu millor record són... els estiusque passàvem amb la meva família,amics... als Sots, a casa del nostre esti-mat Georges Beaud, tot i que de bonsrecords, per sort, en tinc un munt. Sócmolt afortunada.

• El moment més difícil que he viscutfins ara ha estat ... quan algú proper almeu entorn ho està passant malament.

• No m’agrada gens... l’engany.

• Em sento molt feliç quan... La felicitathem de saber caçar-la al vol, a vegadesens pensem que no som feliços però simirem les petites coses del dia a dia po-drem veure que en tenim un munt d’ex-periències per a ser feliços: despertar-tei poder dir bon dia a la família, treballari fer allò que t’agrada, trobar-te un amici riure o xerrar una bona estona, ajudaraquell que t’ho demana, el petó de bonanit, anar a dormir amb un somriure alsllavis...

• No podria passar sense... tenir quit’estima al costat.

• El que més por em fa són... les des-aparicions. Que de cop i volta, sensesaber perquè, algú del teu entorn des-aparegui em posa la pell de gallina.

• El que més em diverteix és ... estar enbona companyia i sentir com l’aire fresct’embolcalla.

• El nom de l’escola on he passat mésanys es diu... Escola La Roda, on vaigfer primària i, com a bibliotecària, a l’es-cola Pia de Granollers.

• Recordo especialment forces profes-sors... en Toni Poch, Francesc Miró,Conchita Salari, Pep Busquets... perhaver-me ensenyat a jugar, a experi-mentar, a fer amics, a compartir, a gau-dir…. Però, els millors mestres, elsmeus pares:))

• El món seria millor si ... hi hagués méssomriures, pessigolles, abraçades, art,molt art de tota mena...i, sobretot, PAUarreu del món.

• El meu somni és... cada setmana opotser cada dia en tinc un de diferent i elque toca avui no us el puc dir, és un se-cret.

12 RESPOSTES PER COMPARTIR

Pilar JarqueBibliotecària

33

L’en

trevistaENTREVISTA A PEP MOLIST

El dimecres 6 d’abril ens va visitar en PepMolist, autor del llibre «El petó de la Lili Mar-len», que els alumnes de 5è hem llegit aquestcurs.És un llibre inspirat en una cançó. El text vaacompanyat d’imatges amb poesies, rodolins,etc.És un llibre que ha desvetllat en nosaltresmoltes emocions i sentiments diversos.Aquesta és l’entrevista que li vàrem fer:

Quan vas decidir començar a escriure i perquè?

De petit no era gaire bon lector, els meus in-teressos eren d’altres. A partir dels 15 anys isota la influència d’un professor vaig aficionar-me a la lectura i, a continuació, a l’escriptura.A partir dels 22 anys vaig començar a escriureliteratura.

Com t’inspires per escriure? Tens algunlloc especial?

Els escriptors sempre estem amb els ulls moltoberts, observant qualsevol cosa que passa.A mi particularment m’agrada escriure de nit.No tinc cap lloc especial per escriure, qualse-vol cosa m‘inspira.

Algun personatge dels teus llibres té al-guna cosa personal teva? Quin?

El llibre que te més coses personals és “Llà-grimes de cocodril” . Parla de la necessitat deplorar. Hi ha molts moments en la nostra vidaque sentim aquesta necessitat i no ens enpodem aguantar.

Algun dels teus llibres està basat en fetsreals?

Indirectament tots els llibres estan basats enfets reals. Tots surten d’inspiracions diferents.Tots parteixen de situacions, vivències, ex-periències personals o d’altres.

Quines són les teves aficions, a part d’es-criure?

La meva afició és practicar esport. En prac-tico tant com puc, sempre he desitjat ser at-leta i dedicar-me a l’esport. M’agrada fernatació, anar amb bicicleta, ... També m’a-grada molt anar al teatre.

Quin llibre, dels molts que has escrit, ensrecomanes? Quin ha tingut més èxit?

Els que han tingut més èxit han estat: “La PlisPlau”, “El dit d’Ariadna” i “La dona que men-java mitjons”.

Moltes gràcies, Pep!

5è Primària

34

Rep

ort

ers

en a

cció

ÀGORA

1.200 alumnes de l’Escola Pia de Cata-lunya analitzaran l’ús dels dispositius mò-bils i de les xarxes socials

1.200 noies i nois de 1r de Batxillerat (d’entre16 i 17 anys) debatran sobre l’ús dels nousmitjans tecnològics de comunicació (mòbils,tauletes...) i sobre les realitats que construei-xen, amb les seves llums i ombres.Ho faran en una jornada en el marc del cicleFem Àgora, que organitza l’Escola Pia de Ca-talunya i que té com a títol Connectar per des-connectar. Enguany la trobada se celebrasimultàniament a les escoles d’Igualada, Ma-taró i Caldes de Montbui. Una comissió deprofessorat de Filosofia de l’Escola Pia hadesenvolupat el tema juntament amb l’Àreade Projecte Educatiu a petició dels propisalumnes, ja que la temàtica els interessa i van

demanar de treballar-la en profunditat. Orga-nitzats en dinàmiques de petits grups analit-zaran com els dispositius mòbils, les xarxessocials i els ordinadors condicionen la nostravida: la forma d’accedir a la informació; de re-lacionar-nos amb els altres; de viure el tempsd’oci; de veure el món i de construir, fins i tot,la nostra identitat personal. Es vol fer filosofia«en viu» per prendre consciència d’aquestarealitat seductora i alhora compromesa. Si sesap què tenim a les mans, es pot decidir mi-llor a què ens volem connectar i de què ensvolem desconnectar. Els temes de discussiópassen per debatre la societat de l’especta-cle, el jo digital, aparentar a les xarxes, l’en-veja, l’empobriment emocional, ladependència de la màquina o les males influ-ències”, entre d’altres.

35

Rep

orters en

accióGAME JAM

Aquest cap de setmana es va celebrar a Es-cola Pia Balmes una GAME JAM, festa delvideojoc, en la qual els participants han derealitzar un videojoc en 48 hores. La temà-tica se’ls dóna allí mateix quan es començai aquest cop va ser “Sant Jordi”.Aquesta Game Jam l’organitzem des delDAM-ViOD tant de L’Escola Pia de Grano-llers com la de Balmes. El juny passat es vafer a Granollers i aquest cop l’hem fet a Bal-mes i esperem tornar-la a fer el proper junya Granollers.Hi van participar alumnes de Granollers deprimer del DAM-ViOD i de segon del DAM-ViOD.Els de primer de Granollers, van guanyar elpremi a “Millor aprofitament dels recursos”,ja que, amb els coneixements que tenenvan aconseguir fer un bon projecte. El Grupde primer de Granollers es diu “CAPITANAMERICA”.Els de segon, van fer un bon paper. El seugrup es diu “ADAM Games”.Si voleu més informació i fotos dels grupspodeu consultar la plana WEB del DAM-Viod de Balmes:

https://sites.google.com/a/balmes.epiaedu.cat/dam-viod/gamejam16

Carles Bonet

36

XXXVII CROSS ANNA MOGAS

La gran quantitat d'esdeveniments esportius iculturals del 10 d'abril no va impedir que unavintena d'alumnes de l'Escola participessin,un any més, en el Cross més popular de laciutat. Els participants van poder tastar el nourecorregut que s'oferia en aquesta edició. La

Júlia Crous ( ESO ), l'Ariadna Codó, la CarlaSaiz i l'Arnau Puig ( Primària ) van pujar al pò-dium. Felicitar a tots/es els corredors/es pelseu esforç i als guanyadors/es per l'èxit es-portiu assolit.

Ext

raes

cola

rs

37

Extraesco

larsEl passat diumenge 20 d'abril l'escola va organitzar una gran trobada d'Escoles de bàsquetamb 14 equips i més de 170 jugadors/es de 5, 6 i 7 anys dels clubs: CB Parets, CB Grano-llers, Sant Nicolau, CB Lliça d'Amunt, CB Lliça de Vall, CB Canet, CB Vilanova, CB Sent-

menat, Canovelles BC i elsjugadors de l'escola de 1r i2n de primària. La trobadava ser un èxit i tothom s'hova passar fantàsticament totel matí.Moltes gràcies a tots els/lesparticipants, entrenadors/esi a les pacients famílies.

TROBADA ESCOLES DE BÀSQUET

Continuant amb la sèrie de col.la-boracions de la secció de futbol del'Escola amb l'Escola de futbol delFC Barcelona, el passat 9 d'abril 4equips de categoria pre-benjamí ibenjamí varen visitar les instal·la-cions del mini-estadi on es van dis-putar partits amistosos. El proper21 de maig ens tornaran la visita enla que serà la darrera trobadaFCBEscola – Escola Pia Granollersde la temporada. Moltes gràcies alFCB per ajudar-nos a créixer.

VISITA A LA FCB ESCOLA

38

NO ÉS UN ESPORTE

xtra

esco

lars Saps el que has de fer. Entres convençuda i xo-

ques la mà a la companya. Mires a dreta i esque-rra. Somrius. Elles estan aquí per ajudar-te. Peranimar-te. T’ajups i t’aixeques un parell de cops.Comproves que tens els cordons ben lligats, lesgenolleres ben posades. Sents els crits de les gra-des i un riu d’adrenalina travessa els teus pensa-ments. Un últim cop d’ull a la línia de fons iescoltes el xiulet. Respires profundament. Fixesla mirada en ella. Des d’aquí, tan petita. Els critsaugmenten. La banqueta aplaudeix. Les com-panyes animen amb força. I, de cop, silenci. Ellas’apropa ràpid. Però a tu et sembla que planejalentament sobre els teus braços. Es balancejaamb elegància. I, durant un segon, l’acaricies. Untoc. Una recepció neta. I la pilota s’enlaira de nou.El joc, ja ha començat.Cinc, deu o quinze anys. Pot ser més. Totes hemcrescut al costat del nostre equip. Al costat delnostre esport: el volei. Però, per què tantes horescorrent al darrera d’una pilota? Per què tantes cai-gudes, tants cops? Per què tantes nits sense dor-mir pensant en el partit de l’endemà?...“Jugo a volei perquè és una manera de deixar elmón i totes les preocupacions del dia a dia a forade la pista i pensar, només, en el joc. Un espai ondeixar la ment en blanc i pensar en el nostre es-port: el volei. És també un camí per aprendre aser persona i treballar en equip” (Núria, 21).“Vaig començar a jugar a volei per provar un es-port diferent i ja no vaig poder deixar-ho mai:aprendre, joc en equip, diversió, competició, amis-tat…Tot, part de mi” (Clàudia, 23).“Jugo a volei perquè, quan entro al camp, emsento bé, lliure” (Marta, 23).“Jugo a volei perquè és una forma de superar-seen equip: totes lluitem pel mateix objectiu, apre-nem a no deixar caure mai la pilota i a sortir dequalsevol situació complicada” (Maria, 23).

“Vaig començar a jugar a volei simplement per feresport, però, a poc a poc, es va convertir en unagran afició. Ara jugo perquè m’encanta la sensa-ció que tinc al tocar una pilota i poder superar-media a dia dins del camp” (Cristina, 18).“Jugo a volei perquè és un esport en equip i, coma tal, m’ha permès tenir mil i una experiències isensacions que m’han fet créixer com a persona”(Judit, 20).“Jugo a volei perquè és molt gratificant formar partd’un grup que, amb esforç i persistència, lluita perun objectiu comú. I sentir que aportes el teu grade sorra al participar-hi, no té preu” (Mireia, 24)....Per què? Perquè quan caus, la companya t’ai-xeca. Perquè quan perds, l’entrenadora t’anima.Perquè quan no tens un bon dia, l’equip t’ajuda.Però també per aquell bloqueig. Per aquell remata tres metres. Per aquell “saque” directe. Peraquella defensa a la millor atacant. Per aquella pi-lota impossible que vas salvar.Perquè no és un esport. És el nostre esport.

Laura Ballestero

39

CONVIVÈNCIES A IGUALADA

El passat 5 i 6 de març, uns petitsaventurers provinents del Mou-te (esplai a l'a-bast de tots aquells que vulguin) van anar aviure una de les seves millors aventures maiexperimentades.

Dissabte al matí ens vam trobar tots al'estació de tren de Granollers Centre. Paresi nens es van acomiadar i vam marxar nens imonitors cap al nostre destí, Igualada. Un copallà, vam entrar a l'escola i tots ens vam que-dar paralitzats i sorpresos en veure que perdins era immensa: un pati enorme, un gimnàsamb tot el necessari, una gran pista de futbol... Vam esmorzar i vam començar amb el nos-tre objectiu.

Tot muntant un joc de rol havíem deci-dit ambientar tot aquell cap de setmana en lapel·lícula de Harry Potter. Un parell de moni-tors es van disfressar amb robes semblants ala pel·lícula i vam explicar als nens el que ha-vien d'aconseguir abans de tornar a casa eldia següent. Els vam dividir en grups per di-ferents edats (per tal de fer més convivènciageneral) i al llarg de la tarda van haver de re-alitzar un seguit de cinc proves per aconse-guir la clau de l'enigma.

Les activitats van agradar molt i elsnens es van ficar en el paper, ho van viure enprimera persona i s'ho van passar d'allò mésbé.

En arribar la nit, l'activitat més divertidahavia arribat. Vam jugar al "ramonet". Consisteix que un parell de persones s'ama-guen per qualsevol racó de l'escola i els al-tres (agrupats en equips de diferents edatsper potenciar el grup) han de trobar a la pa-rella. Els últims que la troben perden.

La gràcia del joc és que ningú coneix l'escola,així que va ser d'allò més emocionant. A mésa més, vam prohibir les llanternes per tal degenerar més suspens en l'ambient. Va ser di-vertidíssim.

A les 12 de la nit vam anar a dormir.Van caure rendits a causa de l'esgotament detot el dia i de les tranquil·les i relaxants can-çons que vam acompanyar amb la guitarra.

L'endemà, vam esmorzar tots junts,vam recollir les bosses i vam deixar tempslliure.

Deixàvem l'escola tal com l'havíem tro-bat, però, ens portàvem cap a casa grans ex-periències compartides!

Maria Castro Martínez 2nC Batxillerat

Mo

u-te