Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció...

Nú

m. 9

7M

arç

2014

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .7

Secundària . . . . . . . . . . . .16

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .20

Formació Professional . . . . .28

La Teca de la Mediateca . . .32

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .36

Portes obertes . . . . . . . . . .37

De cara endins . . . . . . . . . .38

Ampa . . . . . . . . . . . . . . . .39

Reporters en acció . . . . . . .40

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Reporters en acció

3

Ed

itorial

XXa CAMINADA GRANOLLERS MONTSERRAT

Tradicionalment, la setmana abans d’obrir-se les ins-cripcions de la caminada a Montserrat, a l’edifici desecundària es passa per les classes a explicar enquè consisteix aquesta activitat. Els alumnes ja ensesperen: ensenyem un muntatge de fotos d’edicionsanteriors amb una música engrescadora i, a sobre,es “perd” una estona de classe perquè fan pregun-tes sobre el recorregut, els avituallaments, els hora-ris, etc. Tot plegat molt entretingut i distès. Per cert,aquest curs, per primera vegada i gràcies a la gentdel Mou-te, també hem ensenyat el vídeo al ciclemitjà i superior de primària.Doncs bé, els alumnes de la darrera classe per laqual vam passar, concretament un grup de 1r de bat-xillerat, es van quedar molt sorpresos quan vam co-mençar a parlar: “Us venim a explicar per què NOheu de participar a la caminada” (ja sabeu que a par-tir de 3r d’ESO es pot començar a diferents punts ique molts dels nois i noies de segon cicle d’ESO ibatxillerat surten de Granollers o Castellar). Vamcontinuar: “No volem que vingueu perquè haureu depassar tota la nit desperts. Passareu fred i son. Uscansareu. L’endemà tindreu els ossos cruixits. Pot-ser us sortiran butllofes als peus i els de casa ushauran de venir a recollir a les 3 de la matinada. En-cara us voleu apuntar?”.

“Jo sí que tornaré a venir”, va dir un d’ells, que ja haparticipat en edicions anteriors. “T’ho passes bé”.I és veritat. Més enllà de la petita broma que vam ferper captar-los l’atenció, des de l’organització inten-tem cuidar al màxim tots els participants i tots els de-talls perquè l’experiència sigui satisfactòria: oferimavituallaments calents i freds, líquids i sòlids cadapoques hores; portem amb nosaltres vehicles de su-port per atendre qualsevol eventualitat; cada partici-pant rep un motiu commemoratiu de la sortida; esparticipa en un sorteig de material molt divers (desde gorres fins a un pernil o unes sabatilles esporti-ves); proporcionem un servei d’autobusos que unei-xen Granollers, Castellar, Monistrol i Montserrat;tenim una assegurança de responsabilitat civil... Tot el que venim d’enunciar, però, no és suficient perentendre realment per què s’hi participa i es repeteixl’experiència any rere any (penseu que hi ha ex-alumnes que porten gairebé 10 edicions acompan-yant-nos). Els organitzadors estem convençuts que s’hi parti-cipa i es repeteix perquè la caminada és un repte iun gran esforç. El repte i l’esforç de superar-se a unmateix, als quilòmetres, al fred, la calor, l’esgota-ment… fins assolir l’objectiu final, que és Montser-rat, independentment de si se surt de Granollers,Castellar o Monistrol (recordeu que el lema d’en-guany de l’escola és, precisament, l’esforç, la clauper créixer?). També s’hi participa i es repeteix per-què és la festa del compartir i de l’amistat: compar-tint el camí amb les persones que t’acompanyenestrenys els llaços que t’uneixen als teu amics, peròtambé sorgeixen noves amistats amb qui potser not’ho esperaves. I finalment, s’hi participa i es repe-teix perquè la caminada s’emmarca en les nostrescreences i tradicions catalanes més profundes i ar-relades com és Montserrat i la Moreneta.Per tot plegat, si participeu a la XXa caminada aMontserrat esperem que, com l’alumne de 1r de bat-xillerat, vosaltres també sigueu dels que diguin: “Josí que tornaré a venir”.

Lluís Baella

4

Infa

nti

lCO CO COOOOCCCC!!!!

Ha estat una gran sorpresa!!!El dimecres dia 12 de febrer, una gallina

molt eixerida ha vingut a passar tres dies ambels nens i les nenes de P3.

L’hem observat, tocat i cuidat molt!!! Finsi tot ha jugat amb nosaltres al pati i ens ha re-galat tres ous, un cada dia.

P-3

5

Infan

tilDISFRESSES A P4

Estem preparant les disfresses per poder celebrar el carnestoltes. Com que el tema del’escola és el cinema nosaltres hem buscat una pel·liculeta infantil que ens agradés unamica a tots....i ja ho tenim tot preparat; ens disfressarem de TURBO. Hem fet un muralamb un circuit per decorar el passadís i mooooolts cargols que miren d’arribar el primer.

P-4

6

Infa

nti

lRACONS DE JOC

Ei!!!! A la sala de racons de joc, les senyoretes ens han preparat una sorpresa: un racónou. Ens hem trobat : EL RACÓ DE METGESEns ho hem passat molt bé fent de metges, infermeres i malalts.

P-5

7

Prim

àriaL’AIGUA

Els nens i nenes de primer estem treballant el tema de L’AIGUA. Vam visitar el Museu deles Aigües de Cornellà de Llobregat on, amb la nostra amiga Jaila, vam resoldre diferentshipòtesis que ens havíem plantejat. Us animem des d’aquí a tenir cura de no embrutar nimalgastar l’aigua ja que és un bé molt preuat.

1r Primària

8

Pri

màr

iaACTIVITAT D’ART AL MUSEU DE GRANOLLERS

Els nens i nenes de 2n estem fent una activitat d’art al Museu de Granollers. Primer ens par-len d’un artista proper a la comarca, en Manel Joaquim Raspall, i després fem una petita ac-tivitat d’art que recorda les tècniques que ell solia utilitzar. Mireu que bé ens ho hem passat ique bonic ens ha quedat!!!

2n Primària

9

Prim

àriaEls nens i nenes de 3r D i C vam anar el dia21 de febrer al Cosmocaixa, un museu dela ciència molt interessant i sorprenent.A les 9 del matí ens estava esperant l’auto-bús a la porta de l’escola per marxar cap aBarcelona i allà hi eren els pares per dir-nosadéu.Quan vam arribar al museu, a l’entrada hihavia dues figures de cera que semblavenreals. Una d’elles era l’Albert Einstein i l’al-tra en Thomas Edison; els dos eren inven-tors. Tot seguit vam esmorzar i vam fer dostallers molt entretinguts. Al primer ens vanensenyar “formes” molt difícils de trobar a la

natura, algunes fetes pels animals, d’altrespels humans i d’altres per la natura. Méstard vam fer el segon taller; era de mates iva ser molt divertit perquè ens van ensenyarunes Matemàtiques diferents a les que fema l’escola. Quan aquest va acabar vam anara dinar i jugar fins que va arribar l’estonamés esperada del dia per tots: el momenten què entràvem al Bosc Inundat i ens dei-xaven sols per voltar pel museu i fer fotos.Va ser una excursió genial!

3r de Primària

SORTIDA AL COSMOCAIXA

10

Pri

màr

iaEMOCIONS DESAGRADABLES

Cada dia que vivim sentim un munt d’emocions. Unes,quan estem a l’escola; d’altres, quan ja no hi som a dins.Unes, que ens resulten molt agradables; d’altres, que nosabem què fer amb elles perquè ens fan sentir malament.Però totes molt importants per poder viure i sentir-nos bé.Per això, a quart, igual que a la resta de cursos, donem unpas més per conèixer quines són, poder anomenar-les,poder reconèixer-les tant en nosaltres com en els altres iaixí aprendre mica en mica a gestionar-les millor. A les por-tes de les nostres classes tenim un arbre que l’anomenem“l’arbre de les emocions” on al seu costat hi ha uns sobresde plàstic transparent amb etiquetes de les següents emo-cions: tristesa, ràbia, vergonya i enuig.Cada vegada que entrem a l’aula (a les 9 del matí, després del pati, a les 3 de la tarda o en altresmoments) tenim la possibilitat de deixar penjades a l’arbre les emocions desagradables que sovintens segresten per un temps i no ens deixen concentrar en allò que volem o hem de fer. Quan tor-nem a sortir podem tornar-les al seu lloc o bé deixar-les penjades fins que creiem que ja s’han fetmolt petites o han desaparegut del tot.Per motivar-nos ens han explicat el conte que segueix a continuació. Sentir-lo ens motiva per acon-seguir que les emocions desagradables que sentim de vegades les puguem deixar penjades finsque es desactiven. Us atreviu a provar-ho? Desitgem que us ajudi tant com a nosaltres.

4t de Primària A

El fuster, que jo havia contractat perquè m’ajudésa reparar l’antiga masia, va acabar el primer diade feina molt cansat. La serra elèctrica se li vafer malbé i això li va fer perdre una hora detemps. Per postres el seu camió no se li volia en-gegar. En adonar-me’n, em vaig oferir a portar-loa casa seva.Durant el viatge, ell no va obrir boca. Però quanarribàvem, em va convidar a baixar del cotxe i aconèixer la seva família. Quan anàvem a casaseva, es va aturar un moment davant d’un petitarbre i va tocar suaument les puntes de les bran-ques amb les dues mans. En obrir-se la porta decasa seva, la cara d’aquell home es va transfor-mar, somrigué, abraçà els seus dos fills i va fer unpetó a la seva dona.

Quan me n’anava, després d’estar junts unabona estona, em va acompanyar fins el cotxe. Enpassar prop de l’arbre, encuriosit li vaig pregun-tar per què l’havia tocat en arribar.Oh, aquest és el meu arbre de problemes! – vacontestar –. Jo sé que no puc evitar tenir proble-mes a la feina, però estic convençut d’una cosa:els problemes no són de casa, ni de la mevadona, ni dels meus fills. Així que, senzillament,quan arribo a casa cada vespre, els penjo a l’ar-bre. L’endemà al matí, els torno a agafar. El mi-llor de tot – va dir somrient – és que, quan elsagafo el dia següent al matí, no n’hi ha tants comels que recordo haver-hi deixat el vespre abans.

L’ARBRE DELS PROBLEMES

11

Prim

àriaAvui m’ha anat molt bé perquè quan tenia l’ex-pressió oral vaig deixar la vergonya fora i em vaanar molt bé. Aleix March

Jo em sento millor perquè un dia vaig provar iem vaig sentir millor i m’agrada molt. És moltxulo perquè expressem els nostres sentiments.Iker Monsó

A mi m’agrada molt l’arbre de les emocions per-què quan em sento malament deixo la ràbia, l’e-nuig, la tristesa i la vergonya a fora de la classei em sento millor. Aina Barrufet

Un dia tenia molta ràbia, la vaig deixar fora ise’m va passar. Joel Muñoz

A mi m’ha anat molt bé perquè quan m’enfadavaamb algú ho podia solucionar. Ismael Callejón

Un dia vaig deixar una targeta de ràbia a l’arbrede les emocions perquè uns nens no em vandeixar jugar a futbol i ho vaig anar a dir a la pro-fessora i no els hi va dir res. Eudald Jané

Em va molt bé deixar la ràbia fora perquè a laclasse em sento més a gust i més tranquil·la.Júlia García

M’he sentit molt a gust amb l’arbre d’emocionsperquè quan estava trist o enfadat posava l’eti-queta i no em preocupava. Jordi Freire

A mi m’ha anat molt bé l’arbre de les emocionsperquè m’ha ajudat molt quan estava nerviosaen els controls. Júlia Peral

A mi m’ha ajudat molt perquè em treu tots elssentiments del cor i així estic preparada per es-coltar les profes. Helena Gisbert

En l’arbre de les emocions vaig deixar a foraràbia perquè era un dia que estava molt enfa-dat i quan la vaig deixar, em vaig tranquil·litzarmolt més. Asier Resina

A mi m’ha agradat perquè crec que és molt bonaidea deixar fora les nostres emocions com latristesa, la ràbia, etc i quan tornem a sortir jahagin passat. Marta Serra

L’arbre de les emocions jo crec que és útil per-

què sense dir res pots expressar els teus senti-ments. Guillem Corrons

A mi m’ha agradat molt perquè quan teniaràbia, enuig, vergonya, tristesa m’ha ajudat adeixar-ho tot a fora de la classe i així podia tre-ballar bé i sense pensar-hi. Ariadna Codó

A mi l’arbre de les emocions m’agrada molt per-què un dia ho vaig provar i em va funcionar. Iara sempre que tinc una emoció, jo la poso i aixíestic més tranquil·la. Berta López

A l’arbre de les emocions vaig posar tristesaperquè el Roger i jo ens vam enfadar. Mark Har-

rison

Tota la ràbia, enuig, tristesa i vergonya les dei-xava fora de la classe i quan sortia ja se n’ha-vien anat i estava molt feliç. Marta Aragón

EXPERIÈNCIES DELS ALUMNES DE 4tSOBRE L’ARBRE DE LES EMOCIONS

12

Pri

màr

iaEDUCACIÓ VIAL

Durant els mesos de gener i febrer ha vinguta l’escola en Carles, que és guardia urbà, afer-nos classes d’Educació Vial a 5è. Ens haensenyat les normes que hem de seguir quananem en bicicleta, el perquè hi ha zones bla-ves, també ens va explicar els diferents sen-yals de circulació i moltes altres cosesimportants.Després, el dia 14 de febrer, vam anar a la co-missaria de la Policia Local. Quan vam arri-bar vam anar a una sala a veure un vídeo peraprendre a respectar els senyals. A continua-ció, vam anar a fer una visita per tot l’edifici.

Ens van ensenyar les sales on hi ha fotos depersones sospitoses, els despatxos, la salade control on tenen les càmares de vigilànciad’alguns llocs de Granollers, les garjoles ontanquen les persones detingudes un màximde 72 hores i els pàrquings on guarden lesmotos i els cotxes de la policia.Finalment, vam veure un altre vídeo que ensensenyava que hem d’anar amb precauciópel carrer.Aquesta sortida ens va agradar molt perquèvam aprendre moltes coses noves i ens hovam passar molt bé.

Marc Colomé - Laura GonzálezRoger Montserrat - Gemma Pujal

5è de Primària B

13

Prim

ària

6è Primària

14

15

Prim

àriaEl dia 22 de febrer de 2014 a l’Escola Pias’ha celebrat la divuitena Fira de la Solidari-tat. L’escola col·labora amb l’ONG de MansUnides del Vallès Oriental per recaptar di-ners per als pobres. Aquest any l’escolaajuda al segon país més pobre d’AmèricaCentral, amb quasi 6 milions d’habitants, Ni-caragua. El 48% de la població viu en condi-cions de pobresa i el 39% de pobresaextrema. Els serveis sanitaris oficials sónmolt precaris i els podem ajudar molt ambactuacions com aquesta. Per col·laborar a millorar aquesta situaciótenim la Fira de la Solidaritat que cada cursmunta paradetes a l’escola. Hi ha diferentstipus: de maquillatge, la de les coques, la delkaraoke, la de les xapes, els escacs, ping-pong, fer punteria tirant boles, llençar anellesa piràmides, la tómbola, els Xics fent equili-bris, circuit de boles, la de xocolata a la tassai el sorteig de la panera, tir a la canya... Elsparticipants compren tiquets i quan van a laparadeta que volen, els nens han de donarun tiquet per poder jugar. Cada joc és dife-rent. Per exemple, la nostra paradeta, la de6è l’hem estat decorant durant dies i el nen onena que participa ha d’encertar una anellaal vèrtex d’una piràmide. També hi ha la pa-radeta del karaoke on es tracta de cantar lacançó que vulguis. La del maquillatge és fan-tàstica i va tenir molt d’èxit, la parada de xo-colata estava boníssima. També hi havia elsorteig de diferents paneres que, per cert,eren molt grosses. Els alumnes de P4, P5,1r, 2n, 3r i 4t ens canten unes cançons pre-cioses que han estat preparant durant moltde temps.

Com cada any, a la Fira hi ve molta gent aparticipar i a gaudir. Aquesta Fira es celebracada any i animem a les persones que vin-guin que hi vagin repetint l’experiència. Endefinitiva, ens ho vam passar molt bé juganti també col·laborant per una bona causa.

Judit BaldichÓscar Estevez

6è C de Primària

FIRA DE LA SOLIDARITAT

16

Sec

un

dàr

iaLA CANÇÓ TRADICIONAL

Si tu te fas...

- Si tu te fas les roses, les roses del bellcamp,

jo me faré el sol i sempre t’aniré mirant.- Si tu te fas el sol, el sol que m’anirà mi-

rant,jo me faré un ocell i sempre t’aniré can-

tant.- Si tu te fas ocell, ocell que sempre em

cantaràs,jo me faré el niu, el niu que tu construiràs.- Si tu te fas el niu, el niu que tu constru-

iràs,jo me faré l’arbre, l’arbre que t’aguantarà.- Si tu te fas l’arbre, l’arbre que m’aguan-

tarà,jo me faré el bosc, el bosc per poder-te

contemplar.- Si tu te fas el bosc, el bosc per poder-me

contemplar,jo me faré l’home, l’home per poder-te

acompanyar.- Si tu te fas l’home, l’home per poder-me

acompanyar,jo me faré el galant, el galant per poder-te

estimar.- Si tu te fas el galant, el galant per poder-

me estimar,jo me faré la núvia i així ens podrem

casar!

Laia Jové - 1r ESO C

Cançó de primavera

- Si tu te fas primavera perquè surtin lesflors,jo me faré tardor, tardor per posar-hi moltscolors.- Si tu te fas tardor, tardor de molts colors,jo me faré arbre, arbre perquè em caiguinles fulles.- Si tu te fas arbre, arbre sense fulles,jo me faré pi, pi amb llargues agulles.- Si tu te fas pi, pi d’una pineda,jo me faré roure, roure d’una roureda.- Si tu te fas roure, roure centenari,jo me faré nen, nen per venir-te a veure adiari.- Si tu te fas nen, nen d’un poble petit, jo me faré nena, nena amb un bonic vestit.- Si tu te fas nena, nena de la meva edat,jo me faré amiga, amiga per la teva bon-dat.

Íngrid Puig1r ESO C

Durant la 2a avaluació, a primer d’ESO hem treballat la cançó popular. A continuació podeullegir un parell de poesies escrites seguint l’estructura pròpia de les cançons tradicionals:

17

Secu

nd

àriaLA REGLA D’OR

Anna Bofiil 1r ESO D

18

Sec

un

dàr

iaLES NOVES TECNOLOGIES

Us presentem dos articles escrits per alumnes de2n d’ESO sobre You Tube i les empreses indie.Comprovareu que són dos àmbits que coneixen afons.

Com triomfar a YouTube

Avui en dia, entre els joves d’entre 9 i 17 anys hi hamolt d’interès a ‘’fer-se un canal a YouTube’’. La ma-joria ho fan per intentar ser com els més grans, ésa dir, els que tenen més subscriptors (siguin de Ca-talunya o de fora de les nostres fronteres). Òbvia-ment, els que tenen més subscriptors es considerenels ‘’triomfadors’’ de la web i els que s’acaben decrear un canal volen ser com ells. Triomfar a You-Tube, però, no és fàcil.Em dic Marc Rusiñol, fa més d’un any que pujo ví-deos i m’agradaria dir-vos què penso de YouTube ide si és fàcil triomfar-hi. Si penseu que la paraula‘’triomfar’’ és el mateix que ‘’ser famós’’ esteu equi-vocats i probablement mal encaminats si us voleu

introduir en aquest petit món, ja que tota la fama sel’emporten els més grans i cada cop hi ha més ca-nals al web. Per tant és complicat aconseguir unafama considerable, però tampoc és impossible. Elque jo us recomano, si us voleu fer un canal, és quenomés penseu a gaudir de fer els vídeos i estigueusatisfets amb la quantitat de persones que s’ho pas-sen bé mirant els vostres vídeos al web. Encara quesiguin deu o cent, tingueu en compte que ja heu fetque una persona hagi valorat una feina que heugravat vosaltres, potser aquest vídeo es compartiràamb un amic i així successivament (però això tam-poc és segur).Sobretot, i com a conclusió final, gaudiu del mo-

ment i d’allò que feu i no penseu si us fareu famo-sos.

Marc Rusiñol2n ESO C

Les empreses indie

És fascinant com cada cop més empreses acaba-des de fundar poden vendre vídeojocs molt bonsque acaben tenint molt èxit. Se les coneix com em-preses indies. Es tracta d’empreses no gaire reco-negudes formades per gent emprenedora i queconeix molt bé el món dels videojocs. Aquestagent, a més, té originalitat i sempre busca fer cosesdiferents i innovadores. I així, els seus productessón jocs indies, jocs que pretenen escapar del mónconvencional, del món dels jocs de disparar, dejocs d’assassinar, de jocs de carreres i de jocs defutbol. Això són els jocs indies. D’exemples n’hi haun munt: Minecraft, Starbound, 7 days to die, Day-Z, Rust, The Binding of Isaac, Garry’s Mod, Dar-kout, Lucius, Dungeon of Endless… i milersd’altres. Concretament Minecraft és un joc creat per unaempresa sueca anomenada Mojang i liderada perMarkus Persson.

El 2009, aquesta empresa donà l’opció de pre-comprar-lo abans que sortís, mentre estava endesenvolupament. Això es coneix com early-acceso accés anticipat. És a dir, cada 1, 2 o 3 mesoss’actualitzava el joc, presentant millores. Minecraftno va sortir fins al 2011 amb la versió 1.0 i actual-ment hi ha aproximadament 20 milions de juga-dors! Tenint en compte que cada còpia val 20 €,aquesta empresa ha guanyat uns 440.000.000 €!Tot i que aquesta estratègia va funcionar bé ambMinecraft, en altres jocs el mètode ha estat criticat,ja que no estan gens desenvolupats i costen moltper estar en una fase de desenvolupament.Si no coneixeu aquests tipus de jocs us animo adescobrir-los.

Jordi Nonell2n ESO C

19

Secu

nd

àriaMONEY

Nowadays money is aninteresting thing to talk about. Wethink a lot about it and we alwayswant to have more. So do wethink it gives us happiness?Maybe it is true, because themore money you have the morethings you can buy and you livemore easily. But do we ever thinkthat money can depress us? Be-cause we have to pay taxes,loans or mortgages and it some-times overwhelms us. And thereare people who had great fortu-nes and they bought a lot of hou-ses, cars and other expensivethings and now they are in miserybecause they ruined. They didnot know how to manage them.There is much poverty in theworld too. In developing coun-tries, there are families who passa day with only two dollars ins-tead of lots of thousands, likesome American families do.

We usually keep the mostpart of our money in banks. But atsome houses, families have asafe where they save it and theyalso put there valuable jewelsand documents. For going out,women use purses and men usewallets, where they carry papersand coins.

However, there are pla-ces where money does not bo-ther people. We are talking abouttax havens such as Monaco orSwitzerland. You can go thereand deposit your savings withoutdeclaring where do they comefrom. A lot of corrupt politicianshide stolen fortunes there.

There are people whowork hard, for instance, maids orbaby-sitters, to earn a salary. Butthe person who “contracts” thempays them what we call blackmoney, which is not declared tothe State (they do not pay any taxfor this quantity).

And what about lottery? Alot of people plays it and spendmuch money on it although theyknow it is very difficult to win mi-llions. Lottery is also a delicatetopic to talk about. It moves a lotof money and it sometimes ori-gins trouble between members ofsame families or between friends.Lucky people who win moneyplaying lottery often spend it insecond (or even third) residen-ces, cars, clothes and they try tolook like they are rich. And theyare, but you can be rich and de-cide not to show it. Actually thereare people who hide that theyhave been awarded by luck andthey are foresighted and savemoney for themselves or for theirchildren in case bad times come.

There are non govern-mental organizations where youcan make donations for charity tohelp poor people. As you know,economy is not fair. Due to thiseconomical crisis, tax of povertyis increasing and there are mas-ses who live in the street and it isdifficult for them to survive. Theyare sitting at the corner and as-king for some money, and youcan see it is not necessary to findan NGO that you agree with tomake a donation to help others.

Now that we are talkingabout donations. Some parentsgive their children a pay once aweek or once a month, if they aregood people and they help athome, for example tidying theirrooms, lying the table, doing thewashing-up...

But there is another thingwhich is pretty different that iswhen teenagers make tasks toearn some money. For examplewhen they wash the car of theirneighbours and they pay them.

Another thing. All the co-untries taking part of the Euro-pean Union use the Euro ascurrency (except for the UnitedKingdom, that has the pound). Ifyou want to travel to a countrythat is not in the European Union,such as the United States, thatuses the dollar, you need to makean exchange of money. You cando it in the bank or in the airport.One Euro does not have thesame value as one dollar or anyother currency. It is because ofthat that people, when they aretravelling, take advantage of thissituation to buy the more thingsthey can because in the placethey live it is not that cheap.

As we have seen, moneyis pretty important for us to sur-vive and we must manage it pro-perly.

Mariona Ayguasanosa ÀvilaLaura Pou Gómez

4t ESO A

20

Bat

xill

erat At English class we have seen a video in

Ted Talks, a website where you can see dif-ferent speeches about all types of topics.We have seen one of Isabel Allende whichis about passion. After seeing it, we coulddo a composition explaining what we hadunderstood and give our opinion:

Isabel Allende is a Chilean writer.She was born in Chile in a family with politi-cal ties, so in the 1970s she went into exilein the United States where she began towrite. One of her most famous books is “Thehouse of the spirits”.

She writes romantic stories and asshe explains in the video “Stories of pas-sion”, she tries to create characters withpassionate hearts. Also in this video she tal-ked about problems which women have inthe world but she explained it in a funny wayto make people understand all those horri-ble things but without making it heavy.Doing it she sends a positive message toinstill a feeling of help to all these womenand girls.

Before listening to this speech all Iknew about Isabel Allende was that she is avery well-known writer but after listening toit, I have changed my mind. Because itseems to me that, apart from being a writer,she is a woman who cares about others,who tries to improve the world and who isone more who looks for equality betweenwomen and men.

On the other hand, looking at what she saysin her talk, I was surprised especially aboutthe different stories that she explains, themost shocking one for me was the story ofRose Mapendo. A woman with nine childrenwho had to survive during 16 moths withoutany help.

In conclusion, I have liked thisspeech because it explained serious pro-blems that go unnoticed and that everybodyshould know about.

Aina Rodríguez Angele 1rB Batxillerat

ISABELA ALLENDE “Stories of passion”

21

Batxillerat

SOUVENIRS ORAGEUSES

Louis était un gentilhomme. Il était très joli,et un garçon très sympa avec les autresgens. Il avait beaucoup de bons amis, etétait une personne très respectée des au-tres. Un jour, il a connu Nina, une belle fillequi habitait pas très loin d’où il habitait, dansla petite ville de Hyères, en Côte d’Azur.Ils se sont connus un jour d’été, quand ils sesont rencontrés dans une petit libraire. Unetrace d’odeur de coquelicots avait attiré leurattention. Ce jour-là, elle était particulière-ment belle: elle portait une robe bleue avecdes petites fleurs, serré à la taille, et unebande jaune qui lui ramassait les cheveux. Ila fixé ses yeux, ils étaient verts-bleuscomme la mer de la Sardaigne. Il a aussi re-marqué ses cheveux, qui étaient comme laplus belle forêt en automne, d’un marron quibrillait et s’éclaircissaient quand le soleil lescaressait. Il n’a pas pu éviter de passer plusde dix minutes à la regarder. Mais elle étaitseulement pente dans les livres.

Ce jour-là, venait constamment à sa pensée.Et le souvenir était tellement fort, que c’étaitcomme si ce jour du passé, devenait présentencore.

La douleur de revivre ces jours, était tropdure, il y avait des fois où il sentait commes’il ne pouvez pas continuer.Tout venait à nouveaux: des regards, descaresses, des bisous... C’était seulement qu’il pouvait pas com-prendre comment la vie peut tout te donner,et une seconde après, tout te prendre, etrien te laisse, que du vide.Il se rappelait que c’était tout en elle qui lafaisait spécial: sa façon de rigoler, la façondont elle séparait toujours ses cheveux deson visage, la façon dont elle dormait quandelle était vraiment fatiguée, la façon dont ellechiffonnait ses sourcils quand elle était encolère, comme elle disait « pardonner moi...» quand elle faisait quelque chose mal...Mais sur tout, la façon dont elle disait «Jet’aime». Avec trois mots, elle pouvait arrêter,briser ou faire disparaître son monde. Pourlui, le soleil de tous les jours était sa pré-sence. Pour lui, son monde était elle. Et ma-intenant, elle était sa plus grande peine.

Le jour où elle est partie, il mourra, mais sonamour peut encore être ressenti quand onfeuillette des livres de cette petite libraire,qui gardent toujours l’odeur à coquelicots.

Anna Vila2n A Batxillerat

22

Bat

xill

erat Maintenant que mes paupières sont trop

lourdes. Maintenant que mes bras ne sont pasassez forts pour vous tenir. Maintenant que marespiration évanouie et mon dernier souffle devie lutte pour s’échapper. C’est à ce momentque j’entends vos larmes délicieuses, et unfaible faisceau lumineux pénètre mes pupilles.Quelle image se reflète dans mes yeuxépuisés ! Ta beauté dépasse celle de l’aube, dela rosée sur la rose. Ta douceur éc?ure. Lesanges arrêtent son chant pour entendre ta voix.

C’est toi, mon fils, nouveau-né dans lemonde, encore attaché à moi comme si nousétions un seul être, tu es le miracle que je nepensais jamais que je pourrais être fasciné parsa seule présence. Dieu, la nature ou la bontéentendit mes supplications. Il ou elle répondit àmes prières pour vous accorder la vie, et remplitoutes mes implorations pour me premier avecta vision.

Sur cette froide nuit d’hiver, de silence etl’immobilité insondables, la lune éclaire ton vis-age, profils tes traits et t’accorde cette chaleurabsolue qui réconforte mes membres endoloris.J’essaie de te couvrir avec des couvertures,t’envelopper et te protéger comme si tu étais faitde le plus délicat verre. Mais je m’arrête undernière instant, pour prendre une profonde in-spiration avant de souiller ta essence avec lesempoisonnantes tissus qui me tenait. Pour moi,le parfum qui remplit mes poumons n’est pas del’air. Il dois être, nécessairement, une illusion .Lisse et enivrante au le même temps , ton par-fum séduis mon nez comme le safran flatte lepalais.

Le charme est rompu et le moment del’éternité finit. Je sors du transe quand la réalité frappe monesprit comme un marteau . Je meurs. Je nepourrai pas être là pour le protéger, pour m’as-

surer que ses joues sont toujours rosées et sonestomac satisfait. Quelque chose entoure demon pouce. Je distingue leurs petits doigts, quime tenant vigoureusement la main et, au mêmetemps, mon âme . Non, je ne vais pas mourir iciseule et répudiée. Je ne m’étais jamais sentiesi pleine de vie qu’ici, entouré pour ce flaque demon propre sang. Je vais survivre . Je vais lut-ter. Je ne cessera pas jusqu’à mon fils puisseme révéler son sourire captivant, jusqu’à j’aie pul’assurer un futur.

Quel avenir, cependant ? Que procureral’avenir à ma propre création ? Mon plus grandtrésor, d’or pur, sera confondu comme un épidans le champ de maïs . Son éducation sebornera à ma connaissance maigres et dé-fectueux . Pour le fait d’être une femme , je suiscondamné à l’ignorance depuis mon premierjour sur terre.Peut-être que mon fils aurait pu savoir lire ou in-clus écrire, puisque les hommes ne connaissentpas le même bonheur que nous les femmes.Toutefois, à partir du moment que mon mari m’arépudié, je fut désigné comme impure, et per-sonne ne me donna jamais un coup de main.Mon fils devra travailler du matin au soir, en s’é-toilent son plus pure candeur puisque sa plusjeune âge .

Mais je suis en train de devancer lesévénements. Il est probable que je n’assisterapas à ce moment où mon fils se tient par lui-même. Seulement le destin sait si son cheminsera interrompu ou pas promptement par la mal-adie. Peut-être que l’eau potable de terre soittrop trouble pour ses jeunes reins. Également, iln’y a pas non plus aucun moyen de m’assurerque je ou son père ne portent la terrible maladiequi a pris tant de vies dans notre village et alen-tours.

POUR TOI

23

Batxillerat

Les volontaires de notre village signalent que c’estun virus, quoi qu’il soit ça, qui est transmise des par-ents aux enfants. Nous naissons et mourons, mais lamaladie transcende contre tout pronostic le tempset l’adversité. Seulement de penser que ma petitevie peut être écourtée par ma faute... Mon c?ur segèle, ma vision se voile et la rigidité s’empare demon corps .

Tout à coup, les primeurs signes d’espoir fê-lent le glaçon. Les volontaires. Bien sûr. Ceuxétranges qu’un jour mit sens dessus dessous tout lequartier avec leur arrivée et les promesses dechangement peuvent signifier ma perte ou mon sec-ours. Méfiante, je rejetai son aide quand ils me pro-posèrent d’être présent à la naissance. Nombreuxsont les mères qui ne survivent pas à celle, et il neme manque pas beaucoup pour rejoindre ce groupe.Cependant, si dans tous les cas il n’existe pasl’avenir pour moi ou mon rejeton, je ne perds rien enacceptant leurs conseils.

Je crains ces aiguilles effilées qui intro-duisent un étrange liquide dans notre plus proches.Je doute de leur capacité quand j’entends la voixd’une femme en prédominant sur celle de certainshommes, et je méfie encore plus quand ils obéis-sent. Ils sont des gens étranges, les volontaires,mais jusqu’ici ils n’ont pas causé aucun préjudice.Au contraire : depuis son apparition, les conflits sontrésolus de façon juste et pacifique, et la maladie nedésole chaque rue et la faim apaise son avant lente-ment. Grâce à son avis, la terre semble produireplus, l’eau plus pure et le demain meilleur.

Oui. Pour toi, petit, je lutterai pour survivre.Pour toi, nouvelle perspective du monde, je prendraila force pour me lever, je travaillerai dur pour ta nour-riture et je ne renoncerai pas avant la fatigue. Pourtoi, mon doux prince, je demanderai de l’aide. Etpour toi, mon enfant, pour ta innocence et tonsourire, ils me la donneront et, ensemble, nouschangerons le monde.

Alba Miras 2n A Batxillerat

24

Bat

xill

erat El passat 31 de gener, els alumnes de quí-

mica de 2n de Batxillerat vam anar a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona per cursarunes pràctiques d’aquesta assignatura.

La visita a la Universitat va començar ambuna exposició en la qual es podien veure lescoses del nostre voltant en les quals hi par-ticipa la química, juntament amb una petitaxerrada introductòria al taller i també a lacarrera de química. Seguidament, vam pas-sar a fer una pràctica amb programes de si-mulació de molècules, una cosa moltimportant en l’actualitat per estudiar el com-portament de les molècules sense necessi-tat d’experimentar-hi directament allaboratori a fi d’estalviar capital destinat a lainvestigació.A continuació, ja vam passar al laboratoriper dur a terme les diferents pràctiques. Perfer-ho ens vam separar en dos grups i, al-ternadament, vam dur a terme 6 pràctiquesen total.

Aquesta sortida, ens va ser molt útil, ja quecom sabeu, en breu hem de decidir el nos-tre futur i escollir una carrera. També, ensva servir per poder aplicar els coneixementsde química que hem anat assolint durantaquests gairebé dos cursos. Tots hem estatmolt agraïts de poder gaudir d’una expe-riència com aquesta, ja que ens permetveure tota l’aplicació dels coneixements queanem adquirint poc a poc i també tota la im-portància que té, en aquest cas, la indústriaquímica.

Joan Mas2nA batxillerat

SORTIDA DE QUÍMICA

25

Batxillerat

TALLER NUTRICIÓ UNIVERSITAT RAMON LLULL

El passat 21 de gener, alguns dels alumnes del Batxillerat Científic vàrem anar a la Uni-versitat Ramon Llull de Barcelona per participar en els tallers que organitza cada anyaquesta Universitat.Entre les diferents propostes, nosaltres vàrem assistir al taller de nutrició titulat “Millora elteu rendiment esportiu amb una bona alimentació”. En aquest taller vam aprendre les fun-cions bàsiques dels nutrients, vam veure quina és l’alimentació més adient per a la pràc-tica de l’esport i vam conèixer alguns dels conceptes erronis sobre l’alimentació i l’esport.

EXPLICACIÓ DEL TALLEREl nostre taller va estar dividit en dos gransblocs, el primer s’anomenava els nutrients iel segon l’alimentació i l’esport.1. ELS NUTRIENTSEls nutrients són substàncies necessàriesper a l’organisme i que aconseguim a travésdels aliments. Existeixen dos tipus de nu-trients: els macronutrients (glúcids, lípids iproteïnes) i els micronutrients (vitamines, mi-nerals, fibra, aigua...).En primer lloc, començarem parlant dels ma-cronutrients:• Els Glúcids: o hidrats de carboni funcionencom a font d’energia i han d’estar entre el 50i el 60% dels nostres valors calòrics totals.Hem de fer-ne unes 5 racions al dia i els tro-bem en aliments d’origen vegetal com lesverdures, fruites o cereals. Cal destacar quela fibra que aporten ajuda a la regulació deles funcions intestinals.Figura 1: Glúcids

• Les Proteïnes: tenen funció plàstica, es-tructural, de defensa i reguladora entre d’al-tres, i vénen a ser els nutrients bàsics per lavida ja que la nostra salut es pot veure afec-tada si no en prenem diàriament.

Podem trobar-les en aliments d’origen ani-mal, com la llet, la carn i el peix, o d’origenvegetal, com els llegums, l’arròs i la soja. Enel cas de les dietes esportives, cal prioritzarel consum de carn magra i mantenir un bonconsum de peix (3-4 cops per setmana).

26

Bat

xill

erat • Els Lípids: o greixos tenen funció estruc-

tural i de reserva energètica principalment.Són necessaris per a l’absorció de vitami-nes o per exemple, per l’absorció de calci.Els podem trobar en olis i aliments greixo-sos.

En segon lloc, parlarem dels micronutrients:• L’aigua: és el component majoritari delnostre cos i té una funció termoreguladora.És imprescindible que bevem entre 1,5 i 2 Ld’aigua al dia (uns 8 gots).• Les vitamines: són substàncies orgàni-ques, de naturalesa i composició variada.Imprescindibles en els processos metabò-lics que tenen lloc en la nutrició dels éssersvius.No aporten energia, ja que no s’utilitzencom a combustible, però sense elles, l’or-ganisme no és capaç d’aprofitar els elements constructius i energètics submi-nistrats per l’alimentació. Existeixen dife-rents tipus de vitamines, a continuacióveurem les funcions de dues d’elles:

• La vitamina C: ajuda a mantenir el sistemaimmunitari, es creu que millora el metabo-lisme energètic i el seu dèficit pot causar fa-tiga i anèmia.• La Vitamina E: té una potent propietat an-tioxidant, pot reduir els danys per oxidació il’estrès oxidatiu i sembla que millora l’allibe-ració d’oxigen als músculs.• Els minerals: són substàncies que, enquantitats molt petites, són necessàries pelcorrecte funcionament de l’organisme. Laseva funció és reguladora, estructural, anti-oxidant... Al igual que les proteïnes, existei-xen diferents minerals, a continuacióveurem les funcions d’alguns d’ells:• El Sodi: millora l’absorció de glucosa a l’in-testí, participa en el funcionament de lamusculatura i és necessari reposar-lo en lapràctica d’esport.• El Calci: és imprescindible en el metabo-lisme, en la contracció muscular, en la con-ducció nerviosa i en la composició corporal.D’altra banda, el seu dèficit predisposa al’osteoporosi.• El Magnesi: intervé en la síntesi de prote-ïna i el seu dèficit pot produir rampes mus-culars.• El Ferro: transporta l’oxigen del cos. D’al-tra banda, és important recordar que lespersones que pateixen anèmia necessitenuna suplementació de ferro.

27

Batxillerat

TALLER NUTRICIÓ UNIVERSITAT RAMON LLULL

2. ALIMENTACIÓ I ESPORTUna dieta equilibrada i una correcta hidratació cobreixen les necessitats nutricionals peròquan practiquem esport hem de tenir en compte alguns aspectes importants que veurema continuació en la taula:

Ariadna Boada - Laura Ruiz2n A Batxillerat

28

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

29

Fo

rmació

Pro

fession

al

30

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

31

Fo

rmació

Pro

fession

al

32

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caELS CONTES VIATGERS A P5

Durant el mes de febrer, els nens i nenesde P5 van venir a la biblioteca a buscar elseu conte viatger. Durant l’estona que va durar la visita se’lshi va explicar dos contes: El petit globusvermell i En Roc escriu una història. Des-prés van participar en dos jocs relacionatsamb els contes. Es va insistir en què, perpoder escriure una història com la que hau-ran de redactar al conte viatger, s’han deconèixer moltes paraules i que, per apren-dre-les, cal ser molt observador. Així doncs,a partir dels jocs, els nens i nenes van

haver de demostrar les seves dots d’ob-servació i aplicar allò que se’ls havia ense-nyat. A més van escriure una paraula quevan introduir en una caixa i, a partir de totesaquestes paraules noves, se’ls va convidara començar la seva història. Un cop acabada la sessió es van emportarel conte viatger i les caixes de les paraulesa la classe. Tots plegats vam passar una molt bona es-tona a la biblioteca escoltant i jugant ambels contes.

33

La T

eca de la M

ediateca

El dimarts 29 d’abril de 2014, a dos quartsde sis de la tarda i a l’església de l’edifici deSant Esteve, tindrà lloc el lliurament de pre-mis de la XIV edició de la Festa de les Arts. Des de la mediateca ens agrada col·laboraramb la Festa de les Arts en tot allò que estàa les nostres mans. Per exemple, al nostresespais, concretament a l’entrada, trobareuexposats molts dels treballs que els alumnesd’ESO i batxillerat presenten a la festa en al-guna de les seves modalitats. Així, noméssuperar les escales d’entrada, al damuntdels expositors dels catàlegs, hi ha un reguitzell de vehicles de marqueteria que fanmolt de goig i que posen de manifest l’habi-litat de molts nois i noies de 1r cicle d’ESO. Ipenjats del sostre podreu contemplar tot d’a-vions, també de marqueteria, que han fet al-tres alumnes de la mateixa promoció.Dibuixos i fotografies són altres modalitatspròpies de la Festa de les Arts que s’expo-sen igualment a les nostres parets.

A l’edifici de primària, per la seva banda, totsels alumnes d’entre 6 i 12 anys presententreballs a la Festa de les Arts que reflectei-xen la seva gran capacitat creativa i tambéd’imaginació.

XIV FESTA DE LES ARTS

SERAFI

34

Els darrers dies del curs passat, els meusalumnes em van regalar dos llibres perquèels llegís durant l’estiu i no m’oblidés d’ells(d’això no s’han pas de preocupar): un pera mi i l’altre per als meus fills. Aquest darrer es titula Genis de Catalunya,està editat per La Galera i els autors sónl’Albert Casasín (textos) i la Mercè Iglesias(dibuixos). Casualitats de la vida, es tractadel mateix llibre que uns dies abans haviaseleccionat per recomanar en una seccióde la revista Guix. I per si tenia dubtes de laseva qualitat, de seguida vaig comprovarque havia encertat a l’hora de triar-lo. Uncop el llibre va arribar a casa el vaig veurea les mans del meu fill gran, d’11 anys, i delmitjà, de 8, de manera sistemàtica.“Saps que en Narcís Monturiol es va inspi-rar en els cossos de les balenes per cons-truir el seu Ictíneo, el primer submarí de lahistòria?”, em va dir un d’ells mentre dinà-vem. “D’on has tret aquesta informació?”,vaig demanar jo que, d’altra banda, desco-neixia aquesta dada. “Doncs del llibre quevas portar l’altre dia, el dels Genis de Cata-lunya”, va ser la resposta.Per tant, ja sabeu que en Narcís Monturiolés un dels catalans genials recollits enaquest llibre, a l’igual que altres personat-ges que han destacat en el camp de la cul-tura, la ciència o el coneixement humà.Alguns d’ells són molt coneguts (el mateixNarcís Monturiol, en Pau Casals, la MercèRodoreda...), mentre que d’altres potser noens són tan pròxims (o potser sí): figurescom Rosa Sensat, Josep Trueta, Ricard Za-

mora, Carmen Amaya, Joan Oró o Victòriadels Àngels ens permetran descobrir de pri-mera mà les aportacions al món de la cul-tura i la ciència de 16 catalans genials.Per estar-ne del tot segur crido al mitjà lipregunto que què tal el llibre Genis de Ca-talunya. La seva resposta ho diu tot: “Xulí-íííííííssim”.

GENIS DE CATALUNYAL

a T

eca

de

la M

edia

teca

35

La T

eca de la M

ediateca

FOMENT DE LA LECTURA

Continuant amb la voluntat de fomentar iconsolidar l’hàbit lector en els nostres alum-nes, durant la 2a avaluació hem visitat la bi-blioteca Roca Umbert. Aquesta activitatvenim organitzant-la des de fa alguns cursosi sempre agrada molt. Recordareu que a la1a avaluació vam anar a la llibreria La Gra-lla a conèixer llibres per demanar-los als reismags o perquè els cagués el tió, i també témolta acceptació. Totes dues sortides ser-veixen de complement a la tasca quotidianalligada a la lectura que duem a terme a lesaules i que té com a objectiu que els nostresalumnes siguin competents a l’hora de llegir(entenguin allò que està escrit, tinguin velo-citat lectora, etc.), però que també gaudeixinamb la lectura i siguin capaços de fruir d’unbon llibre, ja sigui de narrativa, poesia, as-saig o qualsevol altre gènere literari.

Doncs bé, la visita a la Roca Umbert va tenirlloc a principis de febrer i la dinàmica va sermés o menys la mateixa per a tots els cursosde 1r i 2n d’ESO: de l’escola a l’equipamenttrigàvem al voltant d’un quart d’hora; un copallí, i durant mitja hora, la Glòria Gorchs (labibliotecària especialista en literatura infantil)ens mostrava tot de llibres que havia selec-cionat, ens en feia cinc cèntims i al final dei-xava que els nois i les noies els remenessini apuntessin els títols que els hi semblavenmés atractius i, finalment, necessitàvem unaltre quart d’hora per tornar a l’escola i com-pletar l’hora que l’assignatura dedicava aaquesta sortida.La comprovació que als alumnes els hi haestat profitosa és que alguns dels llibres pre-sentats per la Glòria ja circulen per les aules.D’això es tracta, precisament!

36

Mo

u-t

eEXCURSIÓ PELS CINGLES DE BERTÍ

El darrer diumenge de febrer, el grup delMOU-TE de 1r i 2n d’ESO vam anar d’excur-sió pels Cingles de Bertí.

La caminada va començar al poble del Fi-garó, punt des del qual vam remuntar pel Sotdel Bac en direcció al nostre primer objectiu:La Trona. Aquest emblemàtic cim de 805md’altitud és un mirador privilegiat sobre la Valldel Congost i el Pla de la Calma. El dia acom-panyava i les vistes compensaven l’esforç ini-cial.

A partir d’aquí, el desnivell se suavitzava. Hihavia gana i coneixíem un indret fabulós perdinar. Acompanyant les cingleres ens vam di-rigir al Clascar, una curiosa edificació en estat

ruïnós enmig d’un marc incomparable. Jocs,becaines, converses interessants i, fins i tot,geocaching. Amb la panxa plena, però ambenergia, vam anar a petar al Santuari dePuiggraciós, on vam celebrar el lliuramentdels fulards.

Ja només ens restava baixar fins la Garriga,més ràpid del que haguéssim volgut, perquèes veu que els trens no esperen. Ho vamaconseguir. Ni més ni menys que una vintenade quilòmetres per alguns dels paratges mésinteressants de la nostra comarca.

Grup de monitors del MOU-TE

37

Po

rtes Ob

ertesLe mardi 28 janvier, les élèves français duLycée Fabert de Metz sont arrivées à Gra-nollers. Ils sont arrivées à trois heures del‘après-midi. Une fois là, nous nous sommesrencontrées avec nos corres. Ensuitechaque éleve est allé à la maison avec soncorres. À cinq heures nous nous sommesdonné rendez-vous tous à la Plaça de la Co-rona pour faire un tour en ville. Nous étionsquarante-cinq plus ou moins, et c’était“super” fantastique! Égalemente le mercredi 29, tous les élèvesqui font français, sommes allés à Barcelonapour visiter la Mançana de la Discòrdia et laPedrera, en générale, le modernisme cata-lan. Nous avons visité l’intérieur de la Pedr-era avec un guide. Nous avons apprisbeaucoup choses de la vie de Gaudí.Le jeudi, les élèves français sont allés à Sit-ges.

L’après-midi, nous nous sommes reconrtésavec nos corresspondants. Nous avons faitquelques activités Nous sommes allés au bowling le vendrediet les espagnols avons gagné!!Le lundi, le français sont allés à Barcelonaet le soir, nous avons organisé un pot pourleur dire au revoir, nous avons goûté en-semble et nous avons remercié tout lemonde et regardé des photos du voyage àMetz.Le matin de mardi ils sont partis de nouveauà Metz. Nous étions plûtot tristes mais noussavons que l’amitié ne la perdrons jamais.Maintenant nous savons que nous avonsdes amies en France. Ç’a été une trèsbelle expérience!

Samanta AlonsoAlbert Massana

4t ESO A

SÉJOUR DES FRANÇAIS EN GRANOLLERS

38

De

Car

a E

nd

ins

FIRA DE LA SOLIDARITAT

Ens agradaria parlar de la convivència, ja que re-centment hem celebrat tota l’escola la XVIII Firade la Solidaritat. La Solidaritat és posar-nos en lapell de l’altre i ajudar-lo. De fet, és una forma deposar en pràctica l’empatia: es fa una acció pera l’altra persona comptant amb l’altra. La Solida-ritat és un valor. Ens uneix a altres persones ogrups de la societat, i ens fa compartir les ne-cessitats. No té fronteres polítiques ni religiosesni territorials ni culturals. Implica ser pro-actiusamb els qui tenen menys, o amb les persones ocol·lectius que pateixen situacions injustes.

Aquesta Fira ens permet a tota la comunitat edu-cativa: pares, mestres, alumnes i familiars fer pe-tits gestos solidaris. Una donació per la panera ola tómbola, fer un pastís, comprar un tiquet perparticipar en una parada o escoltar un concert,ajudar a maquillar als més menuts...

Tots aquest gestos ens serveixen per treballarper un projecte comú que ens proposa Mans

Unides del Vallès Oriental, la Fundació Edu-

cació Solidària de l’Escola Pia, el Servei Soli-

dari i el Casal d’infants del Raval.Enguany els diners estan destinats al projecte“Vida Saludable” - Nicaragua (Amèrica Central).

L’objectiu del projecte és donar suport a la xarxanacional de salut comunitària.

De ser solidari, se’n pot aprendre. De vegadesnomés depèn d’un petit canvi d’actitud. Podemestar atents a les necessitats dels altres i ajudar-los. Podem observar les persones i exercir tas-ques de solidaritat.Felicitat és fer feliços als altres. La Solidaritat ésun d’aquells valors que els nens poden aprendremolt fàcilment i amb molta naturalitat fent petitsgestos.

Equip d’Acció Tutorial i Pastoral

39

Am

pa

L’ESPORT A LES NOSTRES FAMÍLIES

Molts dels nostres fills són esportistes, iens enorgullim d’ells! A més de les seves obli-gacions com a alumnes de l’Escola, dediquenuna part important del seu temps a la pràcticad’un esport, amb el resultat d’una condició físicamés desenvolupada, factor fonamental pel seucreixement físic i intel·lectual. Hem de reconèi-xer també el seguiment de tots nosaltres, maresi pares, donant suport als nostres fills i, diriaalgú, sacrificant moments de família.

De vegades, podem pensar que l’objec-tiu és arribar a ser esportistes professionals,diuen d’elit. I algú pot pensar que això és fervolar coloms....... El temps i, sobretot, l’entu-siasme i l’evolució del seu esforç, demostrarà siaquesta aposta pel seu futur fou encertada.

Però, i si no és el “triomf absolut” el re-sultat de tot aquest esforç? Què els podrem dirllavors per mantenir el seu compromís personali amb els membres del seu equip, si es tractad’això, d’un esport d’equip? La millor resposta,creiem, és educar-los en l’esforç donant l’exem-ple nostre, i això és la proposta d’aquest petitescrit que ara esteu llegint.

Nosaltres, els més “veterans” podem feresport, hem de fer esport! Així, els nostres fillspoden veure que no és tan important la fita ques’assoleix sinó la millora de la salut que podemgaudir amb la pràctica responsable de l’esport,en totes les fases de la vida.

L’Escola Pia de Granollers ofereix lapossibilitat de realitzar un conjunt d’esports d’e-quip adreçat tant als pares i mares com als pro-fessors que vulguin formar part, i que ratifiquemtots els membres de la Junta de l’AMPA comuna activitat de millora de cohesió de la comu-nitat educativa de l’Escola. Sí, és cert, es tracta

d’una oferta més a escollir entre les moltes quehi ha al nostre entorn. L’important és donar elpas i mantenir-se actius fent esport el méstemps possible, sense més límits que els queens marquem conscientment de manera indivi-dual.

Personalment, vull comentar l’actitudmolt positiva que he trobat a l’equip de voleibolmixt anomenat “Els Tronkitos”. A tots nosaltres,els que hem començat aquest curs, ens hanacollit amb els braços oberts. Aprendre la tèc-nica d’un esport com el voleibol, tot i no ser gensfàcil, té com resultat “físic” la millora de la coor-dinació de moviments, però sobretot suposacreure en l’esperit de col·laboració i ajut entrecompanys. Fem Pinya!

I, a més, competir contra equips de ve-terans d’altres poblacions properes és la “salsa”,perquè ens dóna un factor extra de motivació,dintre d’un marc fonamental de respecte cap alrival, i a més ens fa veure que encara que el vo-leibol sigui un esport minoritari a la nostra ciu-tat, hi ha moltes persones que el practiquenarreu.

Què? Us animeu? Tant de bo poguéssimreunir un grup prou ample i estable d’esportis-tes veterans per tenir molts equips a l’Escolacom “Els Tronkitos”! A reveure!

F. J. Gil Febrer de 2014

(familia.gil-sanchez@epiagranollers.cat)

40

Rep

ort

ers

en a

cció

FIRA DE LA SOLIDARITAT

41

Rep

orters en

accióFIRA DE LA SOLIDARITAT

42

Rep

ort

ers

en a

cció

FIRA DE LA SOLIDARITAT

43

Rep

orters en

accióFIRA DE LA SOLIDARITAT