El Constitucionalism

e Espanyol al 1876

Michelle AguilarMaria CastañoMª Angeles CuevasMaria GonzalvoJordi ManzanoCristina Pereira

B2E

Índex Constitució

► Quan?

► Per què?

Tarannà ideològic

Relació entre poders

Divisió de poders► Poder executiu

► Poder legislatiu

Declaració de drets

Sobirania i Tipus de sufragi

Relació amb l’Església i Vigència

CONSTITUCIÓ 1876

QUAN?

Es va proclama en els primers mesos de la Restauració.

PER QUÈ?

Cánovas va concentrar tots els poders però per legitimar la monarquia parlamentària feia falta una Constitució, per tal que: es regulés i es garantís el nou regim polític.Va convocar unes eleccions amb sufragi universal masculí per formar unes Corts que redactessin i aprovessin un nou text constitucional.

La manipulació de les eleccions va permetre als conservadors redactar una Constitució favorable als seus interessos. Va estar inspirada en la Constitució de 1845 incorporant alguns aspectes de 1869, en el tema de drets i llibertats.

TARANNÀ IDELÒGIC

De caire conservador.

OBJECTIUS:

► Consolidar la continuïtat de la monarquia.

► Reforçar la oficialitat successió Isabelina respecte les Carlines.

Proclamació de la Monarquia com a mètode moderador per a la resolució de problemes de l’Estat.

Afirmació de l’exclusiva legitimitat dinàstica a favor del príncep Alfons XII.

Abolició de la legalitat de les anteriors Constitucions de 1845 i 1869.

La futura Monarquia havia de tenir una àmplia base política.

Res podia ser resolt sense el pacte de les Corts.

RELACIÓ ENTRE PODERS La funció de control del Govern es va basar en el principi de la doble

confiança política i la fiscalització del comportament penal dels Ministres, que podien ser acusats pel Congrés i jutjats pel Senat.

El Títol VI de la Constitució es denominava "Del Rei i dels seus Ministres" i declarava al Rei inviolable. Les seves facultats eren exercides per Ministres responsables.

La Constitució canovista només esmenta la compatibilitat del càrrec de Ministre amb el de membre de les Corts en quant la regulació del Govern.

El temps va afermar progressivament a l'Executiu com a centre del poder polític.

DIVISIÓ DE PODERSLa Sobirania es compartida. No només es centra en una sola institució, en la teoria

s’exerceix a través de las Corts i el Rei.

PODER EXECUTIUDesprés de la separació de poders defensada pels il·lustrats. La Constitució atorga el poder executiu al rei. La Corona té el poder executiu, podent nomenar el cap de govern i els ministres. El rei te el poder a través dels seus ministres.

PODER LEGISLATIUEl poder legislatiu és compartit entre les corts i el Rei.La composició de les Corts es dóna a Espanya en un sistema bicameral ja que les Corts estan composades per dos cossos legislatius: el Senat i el Congrés dels diputats.• El Congrés dels Diputats es diu també Cambra popular. S'hi reuneixen els diputats o

representants del país per votar les lleis i influir en la conducta del Govern• Les lleis votades al Congrés dels Diputats d'Espanya no poden entrar en vigor sense

estar aprovades pel Senat.Els 360 senadors que constitueixen el Senat són de tres classes:

► Vitalicis► Senadors per dret propi► Senadors electius

DECLARACIÓ DE DRETS

Dret a l’associacióDret a la tolerància religiosa (tot i que la

única oficial i reconeguda per l’Estat Espanyol era la catòlica) i a practicar les altres de manera privada.

Llibertat d’impremta.Llibertat d’ensenyament.

SOBIRANIA I SUFRAGI

SUFRAGIEl sufragi censatari consistia en què no tothom tenia dret a votació, només ho podia fer aquella part de la població que comptés amb certes característiques (econòmiques, socials o d'educació) que els permetissin ser inscrits en un cens electoral.El 1890, al nomenar un govern liberal per part de la regent Maria Cristina, el sufragi va passar a ser universal masculí, on tots els homes tenien dret a votar.

Tipus de Sufragi• Sufragi censatari fins el 1890.• A partir de llavors, sufragi universal masculí.

SOBIRANIA• Compartida entre el Rei i Les Corts.• Negació de la idea de sobirania nacional.

Constitució 1876

Relació amb l' església

(confessionalitat de l' estat)

Llibertat d' opinió religiosa

Però no es poden fer manifestacions

religioses públiques que no corresponguin amb la

religió catòlica

Vigència (períodes)

La constitució amb el major període de

vigència: de 1876 a 1923 i de 1930 a 1931

>RELACIÓ AMB L’ESGLÉSIA>VIGÈNCIA

Bibliografia

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1978/Const1876

http://eciencia.urjc.es/bitstream/10115/1706/1/2)Constituci%C3%B3n%20espa%C3%B1ola%20de%201876.pdf

http://www.congreso.es/docu/constituciones/1876/1876_cd.pdf

http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Hist_Normas/ConstEsp1812_1978/Const1876

http://es.slideshare.net/piluchi/la-constitucin-de-1978-7769228