el cicló “klaus”gama.am.ub.es/presentaciones/csr2010/exposicion/ventada.pdfformació explosiva...

30
Marco Camps Pinto Marc Gutiérrez Lardies 20/05/2010 Climatologia de situacions de risc El cicló “Klaus”

Upload: others

Post on 14-Feb-2021

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • Marco Camps PintoMarc Gutiérrez Lardies

    20/05/2010

    Climatologia de situacions de risc

    El cicló “Klaus”

  • Esquema

    1.

    Què és la ciclogènesi explosiva? 2.

    El cicló “Klaus” i la situació meteorològica a Catalunya.

    3.

    Mecanismes de prevenció i alerta.4.

    Impactes i ressò mediàtic.

    5.

    Conclusions.6.

    Bibliografia.

    Climatologia de situacions de risc

  • 1.

    Què és la ciclogènesi explosiva?Definició i característiques:

    Borrasca extratropical en superfície a escala sinòptica.

    Formació i intensificació en un breu interval de temps.

    Aprofundiment en 24h segons el criteri:»

    Δp

    ≥ 24 (sen α/ sen 60) α=latitud del centre de la

    baixaLatituds mitjanes Δp

    ≥ 18-20hPa

    Latituds altes Δp

    ≥ 24hPa

    Generació de vents huracanats i processos convectius violents.

    Climatologia de situacions de risc

  • Formació:

    Similars a una borrasca comú:

    -Forts gradients de temperatura i humitat en superfície. (formació frontal)

    -Xoc entre masses d’aire subpolar i subtropical.

    Interacció amb una baixa o solc mòbil en alçada.

    Enfonsament de la tropopausa.

    Vorticitat.

    Font: www.ambientum.com

    Climatologia de situacions de risc

    Font: meteored

  • Ambients oceànics, entre els mesos de setembre i abril.

    NE de la costa dels EEUU i NW del Pacífic.

    Climatologia de situacions de risc

    Font: elaboració pròpia a partir de, Iñigo

    Gómara, et al.

  • 2 -

    El cicló “Klaus” i la situació meteorològica a Catalunya.

    Origen:

    En superfície, fort gradient de temperatura i humitat.

    Formació d´una

    banda frontal de separació entre masses d’aire d’origen polar i subtropical.

    Interacció de la formació de la baixa a superfície amb una pertorbació en alçada.

    Climatologia de situacions de risc

    Font: AEMET

  • En capes altes, presència d’una pertorbació (entorn a 9000 metres, 300 hPa).

    Augment de temperatura, enfonsament de la Tropopausa.

    Moviment de la pertobació, interació

    amb

    la borrasca a les capes baixes.

    Climatologia de situacions de risc

    Font: NCEP, NOAA

  • Climatologia de situacions de risc

    Font: Servei Meteorològic de Catalunya

  • Climatologia de situacions de risc

    Variació de la pressió (hPa)

    Trajectòria de la borrasca

    Font: AEMET

  • Catalunya•

    Situació del oest i nord-oest.

    Entrada humida al quadrant nord-occidental; precipitacions localment moderades en aquest sector.

    Fort gradient baromètric.

    Forts vents de component oest a nord-oest. (sobretot en cotes altes i mitjanes). Canalització del vent a superfície per la vall de l’Ebre.

    Alteració marítima. Alta mar, i costa de l’Empordà durant la tarda.

    Climatologia de situacions de risc

  • Climatologia de situacions de risc

  • Climatologia de situacions de risc

    Font: Servei Meteorològic de Catalunya, MM5.

  • Climatologia de situacions de risc

    Font: informe tècnic, SMC.

    • Intensitats mesurades per les estacions automàtiques del SMC.Anemòmetres a 2, 6 i 10 metres.

    • En alguns casos foren les ratxes més fortes enregistrades.

  • Climatologia de situacions de risc

    Boia Màxima Significant

    Tortosa* 3,85 m 2,40 m

    Llobregat 5,36 m 3.38 m

    Tordera 5,72 m 3,21 m

    Roses 1,62 m 1,42 m

    * Dades fins a les 9:00h

    Font: XIOM

  • Climatologia de situacions de risc

    Font: Servei Meteorològic de Catalunya

  • 3. Mecanismes de prevenció i alerta

    Avaluació de la situació meteorològica per part del Servei Meteorològic de Catalunya.

    Creació d’un pre-avís.

    Publicació d’avisos per situació meteorològica de risc (SMR).

    Informació pública: avisos, butlletins, estacions, observadors...

    Vigilància de la situació i contacte amb el Centre d’Emergències

    de Catalunya (CECAT).

    Climatologia de situacions de risc

  • Climatologia de situacions de risc

    Font: Servei Meteorològic de Catalunya

  • Activació del pla PROCICAT a Catalunya per al dia 24 de gener:

    -Destinant a emergències generals, associades a riscos no especials.

    -Gestió dels recursos de la Generalitat i si s’escau, de l’àmbit local davant el risc.

    -Prevenció, informació i resposta per a la població afectada.

    Climatologia de situacions de risc

  • Protocol d’activació:

    Pre-alerta: Emissió en cas de superació del llindar SMR nivell 1, probable (30-70%). Situació de risc potencial, futur desencadenant de l’activació del Pla.

    Activació: superació del llindar SMR nivell 1, molt probable (>70%). Risc greu o imminent. Alerta de tipus 1 o 2 en funció de

    l’extensió i/ vulnerabilitat. Alerta o emergència, depenent del desplegament necessari.

    Aplicació de mesures de protecció:•

    A la Població: (avisos, informació, assistència sanitària, control d’accessos, evacuació i allotjament, escorta...)

    Als béns.•

    Al mediambient.

    Fi de l’emergència, tancament del Pla.

    Climatologia de situacions de risc

  • A causa del temporal de vent de gener del 2009 es va fer necessari establir un protocol específic per episodis de vent.

    Mentre no es disposi d’un pla especial per regular aquest tipus de fenòmens (futur “VENTCAT”), aquests seran gestionats en el marc del PROCICAT.

    Aquest nou protocol inclou aspectes com:

    Confirmació de les previsions meteorològiques i avaluació de la vulnerabilitat d’activitats i infraestructures.

    Inclusió o modificació de grups de gestió. Ex: grup d’avaluació meteorològica.

    Intervenció d’entitats responsables de infraestructures.

    Climatologia de situacions de risc

  • CONSELLS A LA POBLACIÓ EN CAS DE FORT VENT

    A l’interior de l’habitatge:

    Tancament de portes i finestres exteriors.

    Guardar elements exteriors susceptibles de ser emportats pel vent.

    Tenir reserva d’aigua potable, llanterna i transistor.

    Atenció a la informació facilitada pel mitjans de comunicació.

    Climatologia de situacions de risc

    A l’exterior:

    No resguardar-se en zones pròximes a elements arquitectònics, susceptibles de ser enduts pel vent, o arbres.

    No pujar en bastides o similars.

    Evitar viatjar per carretera; en el cas d’estar viatjant, no quedar-se en el vehicle i intentar trobar un lloc segur.

    Buscar zones baixes evitant turons, arbres alts i pedres grans i aïllades.

    Evitar estar a prop de cables aeris, tanques metàl·liques i vies de ferrocarrils.

  • 4.Impactes i ressò mediátic•

    Catalunya, al igual que altres indrets de l´ Estat, ha patit nombrosos desperfectes provocats pel temporal de vent.

    En aquest sentit, les principals afectacions del temporal de vent a Catalunya varen ser:

    A nivell humà: 8 víctimes mortals i 13 hospitalitzats.

    A nivell educatiu: 360 incidències provocades pel temporal

    als diferents

    centres educatius

    de Catalunya.

    A nivell energètic: Incidents en el subministrament elèctric que varen afectar al voltant de 200.000 usuaris de la xarxa elèctrica catalana en un total de 250 municipis catalans.

    A nivell forestal: Afectacions greus i molt greus repartides de manera desigual. Superfície afectada superior als 1206 Ha,

    on el

    principal impacte forestal va ser la caiguda d´ arbres. A més, va haver-hi un incendi en l´ àrea de Bonastre.

    Climatologia de situacions de risc

  • A nivell agrícola: Afeccions de poca importància, principalment desperfectes en material de treball, plàstics e hivernacles.

    A nivell urbà: Afectacions importants i generalitzades a tot Catalunya. Desperfectes en mobiliari urbà, equipaments culturals, esportius,etc.

    A nivell d´ infrastructura: Afectacions moderades en les principals xarxes de transport:

    »

    Ferrocarril: 17 incidents greus durant els dies 24 i 25 de gener per caiguda

    d´ arbres en tota la xarxa de FGC que va afectar a un total de 5.425 usuaris. A la xarxa comandada per Adif, es van produir incidents a Rodalies, Regionals, llarga distancia i AVE. En els dos casos, els desperfectes obligaren a suspendre el servei fins a la neteja i reparació de les vies.

    »

    Carretera: Múltiples incidències puntuals a tota la xarxa viària catalana deguda, principalment,

    per

    la caiguda de la senyalització. Tancament del pas de La Jonquera que obligà a romandre parats 3000 vehicles pesants.

    »

    Altres: Es va interrompre un tram del Cremallera de Montserrat i es va tancar el Funicular de Vallvidrera

    i el de Gelida.

    Climatologia de situacions de risc

  • Gran ressò mediàtic

    en els principals medis de comunicació del país i de l´Estat,

    donada la excepcionalitat i espectacularitat del

    fenomen.

    Necessitat de analitzar el seguiment donat pels medis de comunicació i, sobretot,

    la premsa. En aquest sentit:

    Elecció de dos diaris catalans: La Vanguardia i El Periódico (versió digital) per a fer el seguiment.

    El període de seguiment: del 23

    al 27 de gener de 2009.

    Climatologia de situacions de risc

  • La Vanguardia (24-01-2009) La Vanguardia (25-01-2009)

    Climatologia de situacions de risc

  • La Vanguardia (25-01-2009) La Vanguardia (27-01-2009)

    Climatologia de situacions de risc

  • “La Generalitat advierte

    de un posible

    fuerte

    vendaval

    para mañana”

    (El Periodico

    23-01-2009)

    “El 092 vivió

    el sábado

    su récord

    de llamadas

    por

    emergencias”

    (El Periodico

    25-01-2009)

    “El Servei Meteorològic defiende

    sus

    previsiones

    sobre el vendaval”

    (El Periodico 27-01-2009)

    La Vanguardia (25-01-2009)

    Climatologia de situacions de risc

  • Climatologia de situacions de risc

    Les ciclogènesis explosives són fenòmens extraordinaris en l’àmbit territorial català.

    Formació explosiva del cicló “Klaus” donat el seu gradient de pressió en 24h, superior als 20 hPa.

    Aquest fenomen va produir forts vents a totes les alçades.

    Va provocar la creació d’avisos meteorològics i un seguiment constant durant el dia 24.

    La situació va mostrar deficiències en els plans d’emergència i la gestió.

    La virulència del vent va provocar nombrosos impactes, i un gran ressò mediàtic.

    5. Conclusions

  • 6. Bibliografia•

    Gómara, I. et al. Estudio del ciclón extratropical Klaus: posibles conexiones con la NAO. RAM, Meteored.

    AEMET. Análisis preliminar de la situación del 22-25 de enero de 2009: Un caso de ciclogénesis explosiva extraordinaria.

    Servei meteorològic de Catalunya. Informe tècnic: Episodi de vent a Catalunya del dia 24 de gener de 2009. Models meteorològics i alertes.

    Martin León, F (2009). Las borrascas explosivas (o “bombas” meteorológicas). AEMET.

    Generalitat de Catalunya (2009). Pla PROCICAT; Principals afectacions a conseqüència del temporal de vent.

    Eumetsat; estudi d’imatges satèl·lit sobre el cicló Klaus.

    NCEP, NOAA; Estudis sobre l’aprofundiment del cicló Klaus.

    La Vanguardia; hemeroteca.

    El Periódico

    de Catalunya; hemeroteca.

    Climatologia de situacions de risc

  • MOLTES GRÀCIES!

    Número de diapositiva 1EsquemaQuè és la ciclogènesi explosiva? Número de diapositiva 4Número de diapositiva 52 - El cicló “Klaus” i la situació �meteorològica a Catalunya.Número de diapositiva 7Número de diapositiva 8Número de diapositiva 9CatalunyaNúmero de diapositiva 11Número de diapositiva 12Número de diapositiva 13Número de diapositiva 14Número de diapositiva 153. Mecanismes de prevenció i alertaNúmero de diapositiva 17Número de diapositiva 18Número de diapositiva 19Número de diapositiva 20CONSELLS A LA POBLACIÓ EN CAS DE FORT VENT4.Impactes i ressò mediáticNúmero de diapositiva 23Número de diapositiva 24Número de diapositiva 25Número de diapositiva 26Número de diapositiva 275. Conclusions6. BibliografiaMOLTES GRÀCIES!