el celrè 80

E l C e l r è [80]

revista d’informació del municipi de Quart

juliol 2013

AJUNTAMENT DE QUART

[Índex]

[03] Editorial

[04] L’Ajuntament informa

[09] Educació

[12]Entitats

[17] Comerç local

[18] Esports

[22] Cultura

[24] L’entrevista

[25]Salut

[26]

Natura i medi ambient

[28] Política municipal

[30] Espai pels sentits

Enhorabona CB Quart!

el quart venç i es fa amb el títol de copa catalunya

Els de Marc Delemus superen el Montgat per la mínima (85-84) i posen punt final a una gran cam-panya després d’aconseguir l’ascens a la Liga EBA.

Després d’una temporada brillant, i de certificar l’ascens ara fa una setmana a la Lliga EBA, el Quart Piscines Sant Feliu va arrodonir ahir una campanya històrica. Els de Marc Delemus es van adjudicar el títol de Copa Catalunya després d’imposar-se per la mínima a un Montgat molt combatiu (85-84) fins l’últim moment.

En un Pavelló Municipal de Quart entregat amb els seus, i ple de gom a gom, els locals van sortir molt concentrats, però aviat van veure com el Montgat no seria un rival fàcil de vèncer. La igualtat va ser mà-xima. Bona mostra d’això, el 20-21 a la fi del primer quart, el 41-43 del descans, i el 66-65 de la fi del ter-cer quart. Al final, el Quart es va imposar per la míni-ma, resultat suficient per sumar el títol de campió de Copa Catalunya.

[Article publicat al Diari de Girona el dilluns, 17 de juny de 2013]

L’A P u N t

Edita

AJUNTAMENT DE QUART

Plaça de la Vila, 2

17242 Quart

Tel. 972 46 91 71

[email protected]

Equip de El CelrèAmadeu Breva

Mateu Ciurana

Joan de Domingo

Mònica González

Lluís Lloret

Eloi Mora

Gemma Prats

Santi Puerto

Laura Vall·llosera

Joan Vicens

Fotografia de la cobertaJordi Gallego

Disseny originalLaura Ensesa/[email protected]

MaquetacióSanti Puerto

ImpressióImpremta Pagès

Amb el suport de

EDItORIAL [3]

Una aposta per la continuïtat

Complint el pacte de govern signat després de les eleccions del

maig de 2011 entre AxQ-ERC i Ciu, a partir d’aquest passat 12 de juny

sóc de nou l’alcalde de Quart. Sento orgull i satisfacció però alhora mol-

ta responsabilitat i us prometo desenvolupar aquest càrrec defensant els interessos del mu-

nicipi per sobre de tot durant aquests propers dos anys. Intentaré no decebre als qui ens van

votar a les darreres eleccions municipals i sobretot, ser l’alcalde de tots, que l’ajuntament si-

gui la casa de la vila amb independència de les simpaties polítiques que pugui tenir cadascú.

No hi ha res fàcil, i menys governar en aquests moments de tanta incertesa i crisi. Per

això, és fonamental rodejar-se de gent competent i responsable que sense més interés que

servir al poble, treballin dia a dia per fer de Quart un poble millor. I jo els tindré, doncs han

demostrat en aquests dos darrers anys estar a l’alçada de les circumstàncies. Gràcies Gem-

ma, Joan, Mònica i Eloi per aquests dos anys de servei al poble i no tinc cap dubte que els

dos propers ho fareu igual de bé.

Amb qui he treballat més hores i he tingut més contacte ha estat amb la Laura i des

d’aquí li vull dedicar unes paraules...

Gràcies Laura, primera alcaldessa de Quart, companya de fatigues. Ens hem barallat i

hem rigut. Hem treballat plegats i per a mi ha estat un plaer. Amb el teu estil i a la teva mane-

ra has revolucionat l’ajuntament, has deixat empremta. Vaja, que has posat el llistó molt alt

amb la teva gran capacitat de treball i has estat molt valenta per enfrontar-te a temes difícils

i resoldre’ls sempre amb bona voluntat i bona fe, primant els interessos del poble per sobre

dels particulars. I ara em toca a mi, amb el meu estil i la meva manera de fer, continuar la ma-

teixa línea de govern dels darrers dos anys, donar continuïtat i no dubto que intercanviem

els papers però que et tindré sempre al costat quan et necessiti. Felicitats pel teu treball i la

teva entrega.

Per tant, quartencs i quartenques, no notareu massa canvis a l’ajuntament doncs la

línea és continuista i les persones són les mateixes. M’esforçaré per estar a l’alçada de les

circumstàncies i del que el poble es mereix. El temps dirà si ho he aconseguit.

Aprofito aquestes línies per desitjar-vos un bon estiu i convidar-vos a que gaudiu de

les diferents festes majors del municipi, dels casals els més petits i de la piscina tota la família.

En properes edicions ja anirem explicant els diferents projectes que aquest equip de govern

té pensats per aquests dos propers anys.

Lluís LloretAlcalde de Quart

[4] L’A JuNtAMENt INFORMA

Sistema de calefacció centralitzada amb caldera de BIOMASSA per a diversos edificis públics municipals.Des de l’Ajuntament estem dedicant esforços per tal de millorar en l’eficiència energètica i l’estalvi en els consums. Per això, tenim un projecte de gran en-vergadura entre mans, un projecte complex i que requerirà d’estudis previs, reflexions, anàlisis, acords i la implicació de les institucions, de les empreses pri-vades i dels propietaris de finques.Per informar-vos degudament, utilitzarem aquesta edició del Celrè i les properes per comentar els ob-jectius, el full de ruta a seguir, els acords aconseguits i per respondre també als suggeriments o inquietuds que com a ciutadans tingueu.

QuÈ ÉS LA BIOMASSA?La biomassa és un combustible d’origen biològic, natural, totalment respectuós amb el medi ambient. Existeixen diferents tipus de biomassa que, segons l’origen, poden ser forestals (residus d’explotacions forestals), agrícoles (palla, cloves o ossos d’oliva) o pellet (serradures premsades).

DE LES ENERGIES ALtERNAtIVES QuE HI HA, PER QuÈ APOStEM PER LA BIOMASSA?De les diferents energies alternatives i renovables (eòlica, solar, geotèrmica, …), a Quart apostem per la sostenibilitat de la biomassa per diferents motius:• Evitarà la dependència energètica exterior basada

en combustibles fòssils.

• Disposem d’un gran excedent de biomassa a

l’abast al nostre entorn proper, les Gavarres, que

ens proporcionarà la matèria primera per generar

energia contínuament.

• Ajudarà a evitar incendis i reduir la càrrega de com-

bustible.

• Disminuirà les emissions nocives que creen l’efecte

hivernacle, així com de productes amb sofre que

promouen la pluja àcida.

• És neta i moderna.

Respecte als combustibles fòssils, que són la font energètica que actualment permeten escalfar els edificis públics, la biomassa comparativament és inesgotable per l’abundància de boscos, posseeix uns preus competitius i estables, és propera, pot crear enriquiment local i llocs de treball, no emet ga-sos nocius, permeten la reducció de gasos d’efecte hivernacle i, a més, reduiran els costos per escalfar les instal•lacionsmunicipals un cop amortitzada lainversió. Val a dir que també presenta alguns inconvenients, com ara que el rendiment energètic d’aquest com-bustible (kW respecte quilogram de combustible) és menor que els derivats del petroli, i per tant, el transport i les dimensions d’emmagatzematge que es necessiten són majors.

QuÈ ÉS uNA CALDERA CENtRALItZADA DE BIOMAS-SA?És una calefacció centralitzada (tubs amb aigua ca-lenta i que s’escalfa mitjançant una caldera de bio-massa) que estarà alimentada per rebuig forestal i que donarà servei a diferents edificis públics, entre ells, les dues escoles, el Local Social, el Museu de la terrissa, el Pavelló d’Esports, la piscina municipal i el camp de futbol. Actualment, aquests equipaments estan alimentats per combustibles convencionals (gas natural i gasoil) i per tant, generen més gasos d’efecte hivernacle que la biomassa.

L’AJuNtAMENt INFORMA

[5]

ON S’uBICARIA LA CALDERA?La caldera, la sitja (dipòsit d’emmagatzematge de la biomassa) i les instal•lacions, s’ubicarienenels ter-renys municipals situats entre el pavelló i el local so-cial, amb la finalitat que estigui propera als diversos equipaments i es puguin abastir més fàcilment d’ai-gua calenta, permetent així la climatització d’aquests (sistema conegut com l’Street Heating o District He-ating).

QuANt COStA? QuINA INVERSIÓ CALDRÀ FER?L’obra es podria executar en un termini de 6 mesos (un cop s’hagi aprovat), i està valorada aproxidament en452.000€.Lainstal•laciódisposariad’unacaldera(de 400 kW i amb un rendiment estimat del 94% amb estella) i la sitja (dimensionada en 75 m3). En els estudis previs realitzats, s’estima que el cost de la biomassa respecte a la calefacció amb gas ciutat es redueix un 60%, i un 70% en el cas del gasoil. Això su-posa una disminució mitjana del 63% en el consum de combustible de l’Ajuntament.A Quart gastem uns 50.000€ anualment per cale-factar els edificis municipals que s’inclourien en el District Heating. Per tant, el retorn de la inversió seria en 15 anys, sempre i quan l’Ajuntament hagués de costejar tota la inversió.Per evitar que l’Ajuntament hagi de costejar tota la instal•lació, l’equip de govern va incloure aquestainversió a la convocatòria del Pla Únic d’Obres i Ser-veis de Catalunya (PuOSC) 2013-2016. De la inversió inicial prevista de 451.877,98€, es preveu una apor-tació municipal de 90.375,00€, per l’any 2016, ja que podria ser subvencionada l’actuació fins a un 80% aproximadament. Amb això, el retorn de la inversió inicial s’acostaria als 4 o 5 anys.Hem obert també la via d’execució a través d’Empre-ses de Serveis Energètics (ESE), les quals serien les

que farien la inversió igestonarien la instal•lacióelperíode de temps necessari per recuperar la inversió.

PER QuÈ DEStINAR AQuEStS DINERS A AQuEStA ACtuACIÓ?Les inversions que es podien afegir al PuOSC, i que seran prioritzades, havien de ser inversions dirigides a la millora de serveis de primera necessitat, com ara elsanejamentolail•luminacióenzonespúbliques,entre d’altres. A més, no s’hi poden incloure tots els projectes perquè hi ha un màxim subvencionable.Amb això, el ventall de projectes i propostes que podíem presentar des de l’Ajuntament quedava li-mitat; d’aquests, vam prendre la decisió d’escollir la biomassa.El pla estratègic de l’Ajuntament de Quart és apostar per aquest sistema de calefacció, i així, generar estal-vi en 5 anys. Amb l’estalvi generat, el proper Equip de Govern podria fer front a les inversions que estimin convenients.

l’A j u n tA M E n t I n f O r M A[6]L’AJuNtAMENt INFORMA

[6]

D’ON tREuREM LA BIOMASSA?tots sabem que hi ha hagut un abandonament de les activitats rurals, i això ha provocat un creixement descontrolat del sotabosc, combustible ideal per pro-duir i propagar incendis. Amb la central de biomassa, podem aconseguir que aquesta neteja dels nostres boscos actui com a agent d’autoprotecció dels qui vi-uen en masos aïllats i, a més, sigui rendible econòmi-cament, desenvolupant-se un sector industrial afegit (transport, neteja i tractament de la massa forestal). En aquest aspecte hi ha molta feina per desenvolupar conjuntament amb els veïns propietaris de terrenys forestals, el Consorci de les Gavarres (qui està treba-llant intensament en aquest tema), l’Ajuntament de Quart i les institucions que permetin fer viable eco-nòmicament el projecte.

QuINS AVANtAtGES POt OFERIR LA BIOMASSA, A PARt DE L’EStALVI ECONÒMIC?La biomassa, que actualment s’exporta a països com Itàlia, a més de permetre assumir millores silvícoles i potenciar el teixit empresarial de la zona, induïria a ser autosuficients energèticament. Actualment, la tecnologia aplicada a la biomassa està patint un gran desenvolupament, i s’està investigant en l’augment del rendiment energètic de les calderes i en l’aprofi-tament de l’energia calorífica per generar altres ener-gies, com pugui ser l’elèctrica.Qui sap si en un futur no tan llunyà, la tecnologia, l’eficiència energètica i la conscienciació ambiental promoguin que tinguem uns aparcaments munici-pals on endollar els cotxes elèctrics dels ciutadans. també, podríem conduir l’aigua calenta a les llars dels quartencs i quartenques a uns preus més com-petitius i estables.

Fins aquí els primers aclariments sobre aquest projecte de gran interès i repercussió. Queda molta informació per donar i moltes indagacions a fer, com també, respostes a donar als ciutadans en els propers Celrè (Qui anirà a fer llenya? Qui omplirà la caldera? Com es transportarà? Més personal a l’Ajuntament? Quant valen els pellets? A quant es paga la biomassa? D’on s’obtindrà la biomassa? Quin cost té el manteniment d’aques-tainstal•lació?Quinstracteshihaestablertsambles empreses ESE? Quin conveni es farà amb els propietaris forestals? Què plantegen altres ajun-taments al respecte? etc.)En definitiva, aquest projecte embrionari perme-trà convertir un residu en un recurs, entenent la biomassa com el nostre “petroli”, que genera acti-vitat econòmica, que permetrà autoprotegir-nos davant els riscos d’incendi, que ens farà ser més respectuosos amb el medi i que permetrà gene-rar estalvi al municipi de Quart.

n text: Regidoria de Medi Ambient / Fotos: Plana Hurtós Enginyers SLP

D’acord amb l’art. 101 del Reglament de la Llei d’urbanisme (RLu) els actes preparatoris per a la formulació i la tramitació del POuM inclouen, entre d’altres, l’aprovació i publicació d’un pro-grama de participació ciutadana que fomenti la participació dels veïns i veïnes del municipi en el procés de planejament i gestió urbanística.

Aquest programa de participació ciutadana fou aprovat en sessió extraordinària del Ple Munici-pal el passat dia 20 de maig. I, en el marc d’aquest programa, el 4 de juny es va realitzar el primer ta-llerdeparticipacióciutadana,alesinstal•lacionsde l’escola 9d4t.

Aquest taller, on hi van assistir unes 80 persones, va constar de dues parts. una primera part, ex-positiva, on l’equip redactor del POuM va fer una explicació sobre les característiques legals, tèc-niques i procedimentals del POuM. En la sego-na part, es va fer una diagnosi tècnica de l’estat actual del municipi envers tres aspectes: (1) crei-xement urbanístic, (2) equipaments, infraestruc-tures i activitat econòmica i (3) mobilitat i vialitat.

un cop finalitzada la part expositiva, els assis-tents van ser dividits en grups de 6 a 8 persones, per treballar, de forma més individualitzada en el plantejament de punts forts, punts febles i pro-postes de millora sobre aquests tres aspectes abans mencionats.

Amb aquesta sessió s’obté un document que re-cull els acords, consensos, desacords i totes les aportacions ciutadanes expressades pels parti-cipants que ha de permetre incorporar criteris ciutadans als criteris tècnics i polítics que defi-niran els continguts de la revisió urbanística de Quart. Aquests continguts es materialitzaran en la presentació de l’avanç del pla, que es publicarà i sotmetrà a informació pública durant un termini

de 30 dies. En aquest període, les associacions i particulars podran formular suggeriments i altres alternatives de planejament.

un cop transcorregut aquest termini d’exposició, es realitzarà una segona sessió participativa de propostes per valora els pros i contres de les op-cions de planejament així com facilitar l’aporta-ció d’alternatives. De la mateixa manera, es fixa-ran dates d’atenció personalitzada als interessats per part dels tècnics redactors dels treballs de planejament, donant-ne la pertinent publicitat.

L’equip redactor estudiarà els suggeriments i al-ternatives presentades i estructurà les aportaci-ons dels ciutadans tot proposant la confirmació o la rectificació de criteris i solucions generals de planejament en l’informe final. Serà el Ple, a la vista del resultat de les actuacions descrites an-teriorment i dels informes tècnics realitzats, qui acordarà l’aprovació inicial del pla.

n text i fotos: Regidoria d’urbanisme

Inici dels treballs del POuM

n text: Regidoria de Medi Ambient / Fotos: Plana Hurtós Enginyers SLP

La Marta Ribot Bayé, va nèixer a Llambilles el 1983. Des de l’any 2005 està vinculada als serveis socials del municipi de Quart .

El serveis socials treballen amb temes sen-sibles que afecten les persones. Aquesta deu ser una feina vocacional.

Si que és la meva vocació. Vaig escollir estudiar Educació Social, tot i que després vaig fer una sego-na carrera de Pedagogia. totes les feines que vaig fer abans d’entrar a treballar en aquest departament tenien una projecció social: el món del lleure, menja-dors escolars, casals d’estiu, alfabetització a persones adultes...

Com va entrar a treballar a l’Ajuntament de Quart.

Va ser l’any 2005, però s’ha de dir que hi ha hagut diverses etapes. Al principi prestava els meus serveis professionals directament des de l’Ajuntament. Vaig començar treballant fent de coordinadora del casal socioeducatiu dels Habitatges Barceló, després vaig passar a l’ajuntament d’educadora social dels serveis socials i fent tasques en d’altres àrees de l’ajuntament: gent gran, joventut, cultura, etc. Però l’any 2010 passar a treballar pel Consorci de Benestar Social Gi-ronès-Salt vinculat al Consell Comarcal. La llei marca que els municipis de menys de 20.000 habitants han de mancomunar el servei, i el Consorci és l’ens que gestiona els serveis socials a la comarca del Gironès.

Per tant, ara treballa coordinadament amb els altres municipis.

Si. Al despatx de l’Ajuntament de Quart formo equip amb l’Alba Miras, que és treballadora social i prestem el servei a través del Consorci, conjuntament amb d’altres professionals que treballen amb nosal-tres (la terapeuta ocupacional, treballadors familiars, psicòleg, etc). Som un SBAS (Servei Bàsic d’Atenció So-cial), i som la porta d’entrada per tota persona que vul-gui accedir al Sistema Català de Serveis Socials. Aquí a Quart atenem els dimarts i dijous al matí (972 20 19 62). també treballo a Llambilles, Fornells, Vilablareix i Aiguaviva.

I tracteu temes sempre sensibles.

Marta ribot[educadora social]

Donem atenció a persones en situació de neces-sitatsocial,queacostumenaéssercol•lectiusensitua-ció de vulnerabilitat social. Persones amb discapacitat, gent gran, infants i adolescents en risc social, temes de violència de gènere, drogodependències, problemes de relació familiar, etc.

només a qui ho demana, o també feu tre-ball de detecció?

Les dues coses. Estem atents i ens comuniquem amb els serveis de salut, escoles i instituts, policia... Ens toca resoldre conflictes, buscar ajudes, solucionar te-mes econòmics d’urgència. Els casos que requereixen una atenció més especialitzada els derivem a serveis especialitzats.

I de fills que fan la vida impossible als pa-res?

En tot cas parlaríem de problemes de relació en-tre pares i fills, que en general si que és un tema que en el conjunt de la societat va en augment. El fet de no posar límits en el seu moment pot portar a conse-qüències no desitjades...

Desnonaments?Arrel de la situació de crisi ens trobem amb mol-

tes famílies que tenen greus dificultats per a fer front les despeses derivades de l’habitatge.

El banc dels aliments el porteu vosaltres?L’atenció a aquesta necessitat bàsica va en aug-

ment. també en això estem coordinats amb la comar-ca, i es fa a través del Banc d’aliments. A Quart hem comptat amb la campanya del gran recapte que va fer l’Associació de Dones i el poble va ser molt generós. Aquest estiu es farà una nova campanya de recollida d’aliments amb el nom de ”La fam no fa vacances”.

tràmits de beques, Imserso, informació, as-sessorament, i orientació a diferents recursos, etc. la llista és llarga. En aquesta entrevista hem pogut conèixer més el servei i a la Marta ribot. una professional que, tot i la seva joventut, acu-mula molts anys d’experiència.

n text: Mateu Ciurana / Foto: Santi Puerto

t R E B A L L A N t P E L P O B L E[8]

EDuCACIÓ [9]

llar d’Infants la Baldufa

Ara que ja estem a les davallades del curs, que molts dels nens de “La Baldufa“ ens deixen tot il•lusionatsperanaral’escoladelsnensgrans,arribala Festa Major del nostre poble .

Al llarg d’aquest curs 12/13, nens i educadores hem treballat de valent per aconseguir una finalitat: aprendre i créixer .

Als més petits de Quart, el pas per la Llar d’infants ens ha servit per tenir aquells primers contactes fora del nucli de la família, hem entrat a formar part d’un grup i hem fet amics, molts dels quals ens acompa-nyaran la resta de la nostra etapa escolar. Això són una pila d’anys, oi?

A la Baldufa ens han ajudat a conèixer , estimar i respectar aquest món que ens envolta , hem dut a terme moltes experiències ( fulles seques , confetti,

capses màgiques , llum negra …) que a banda de divertir-nos, ens han ajudat a adquirir aprenentat-ges.

també hem dut a terme moltes sortides: cada setmana hem passejat pel nostre poble, hem anat al Planeta Màgic, a la Llar ha arribat un “trenet” que ens ha portat ha fer un volt pel poble i fins i tot hem anat a Marineland! I els més grans han anat de colò-nies; una experiència única que els ha ajudat a con-solidar vincles amb els companys i les educadores.

tant sols ens queda gaudir de la Festa Major, per molts de nosaltres serà la primera i ens cal viure-la amb alegria i desitjar a tota la gent de Quart, que tingueu BONA FEStA MAJOR !!!

n text i foto: Llar d’infants “La Baldufa“.

[10]

E D u C AC I Ó

Són cap a les 10h del vespre i fa mandra sortir al carrer amb la fred i la humitat de l’hivern, però me’n vaig, faig un petó als de casa i surto mig ar-raulida cap a l’escola. De lluny ja veig en Xavier, la Judit, l’Helena, la Dolors..., que acaben d’arribar. Ens saludem i entrem a la sala de professors on a principi de mes ens reunim els de l’AMPA. Aquest any som una bona colla! tenim la sort que han co-mençat cinc mares noves, i tots sabem que això és important perquè l’AMPA no mori. Aquestes mares representen la continuïtat dels projectes engegats i l’inici de nous. Creuem quatre paraules fins que la Montse, la secretària, comença a engrunar l’ordre del dia, avui no és massa llarga... no hem de par-lar de les extraescolars, tampoc tenim cap festa a la vista, ja hem anat a l’Ajuntament a passar comptes... avui només hem de tractar de la socialització de lli-bres i del menjador.

L’Eva ens comença a parlar de la socialització, projecte que si bé es va iniciar fa 5 anys amb una mica de por, ha estat un èxit! Aquest any pràctica-ment tos els llibres de primària estan socialitzats, i cada llibre té una vida mitja d’uns 4 cursos, el que significa molt! Significa que els nens i nenes de pri-mària, amb l’ajuda de les mestres, han après a ser responsables i a cuidar el material comunitari. tam-bé significa un estalvi econòmic per a les famílies: si abans comprar els llibres de text costava entre 120€ i 180€ per fill, en funció del curs, ara amb 32€ o 48€ es passa. tanmateix, la socialització també significa estalviar paper; cada curs l’escola deixa de gastar-ne uns 300 Kg! O sigui, encara que a petita escala, l’escola, i amb ella el poble de Quart, contri-bueix a que s’hagin de tallar menys arbres, a reduir les emissions de diòxid de carboni i, en definitiva, a ser respectuós amb el medi ambient. Al final, l’Eva també vol que consti a l’acta que moltes mares, malgrat no ser de la junta, han ajudat a revisar, po-

un dia de reunió a l’AMPA Sta. Margarida

sar els folres i organitzar els més de 700 llibres que cada principi de setembre han d’estar a punt pels nous alumnes. Orgullosos de formar part d’aquest projecte tornem a fer xerinola fins que l’Eva, la pre-sidenta, ens recorda que es fa tard....

A les 23h tocades comencem amb el menja-dor. Incrementar la qualitat del menjar va ser un altre dels grans reptes que es va plantejar la junta de l’AMPA ara fa més de 4 anys, i malgrat els con-tratemps, podem dir que, amb el recolzament de les monitores i les mestres, anem pel bon camí. Inicialment ens vam plantejar que els nens i nenes tinguessin un àpat amb productes frescos, de pro-ximitat (Km 0), de temporada, que fossin elaborats de forma casolana, evitant els congelats, precuinats i la brioxeria industrial, i amb algun aliment fins i tot ecològic, i això creiem que ho hem aconseguit. De fet, els menús de cada mes en són una prova! I l’altre objectiu que ens plantejàvem, possiblement més ambiciós, va ser que els nens i nenes fossin conscients de la importància de menjar bé, i que aquest coneixement traspassés les portes de l’esco-la i entrés a les llars de les famílies. Doncs recordant la vella dita “Som el que mengem”, menjar de for-ma saludable té implicacions tant a nivell personal, el mateix nen o nena se sent millor amb sí mateix, contrau menys malalties etc., com a nivell social, disminueixen les consultes als metges, es reforça la producció propera, i per tant l’economia local... tot un seguit de fets que fan que des de l’AMPA no ha-guemperdutlail•lusiódecontinuar-hitreballant.Uf!! Ja són les 24h, i de reüll veiem la jaqueta d’en Jo-sep que comença a bellugar, és l’hora, la secretaria posa punt final a l’acta i marxem. Però la “sobretaula” s’allarga i allarga en la humida vorera de l’escola, sa-bem que formar part de l’AMPA va més enllà!. n text i Fotos: AMPA Santa Margarida de Quart

La socialització i el menjador

EDuCACIÓ

[11]

L’Arnau ens ha portat capgrossos dins una gar-rafa d’aigua, no es veuen bé, l’aigua és marró. Dei-xem la garrafa quieta, al cap d’una estona l’aigua es torna més clara, la sorra i la terra queden a baix, ara es veuen bé els capgrossos.

N’hi ha molts, són negres i tenen una cua, uns són grans i els altres petits, es mouen molt ràpid, alguns descansen o potser dormen.

Els posem dins l’aquari, aboquem l’aigua poc a poc, s’ha tornar a barrejar amb la terra i és de color marró. Hi posem algunes pedres perquè els cap-grossos puguin descansar.

En Pau ens ha portat algues de la bassa de casa seva, són verdes, molles, fines, semblen cabells. En posem algunes dins l’aquari, pensem que als cap-grossos els agradarà i en podran menjar. Amb les algues que queden fem un experiment: en deixem algunes amb aigua i les altres sense, a veure què passa. Al cap d’uns dies veiem que els capgrossos no es mouen gaire i n’hi ha menys, mirem què ha passat, l’aigua és bruta i no hi viuen bé. Decidim que el millor és netejar l’aquari i posar aigua neta. Agafem en compte els capgrossos.

Capgrossos a la classe de P3 i P4Hem portat informació dels capgrossos a la

classe. En un llibre llegim que els capgrossos men-gen algues de les pedres. Aprofitem per observar els capgrossos, alguns tenen el cap rodó i altres com un triangle. Costa de veure’ls els ulls i la boca.

Mirant i llegint el llibre hem après que les seves ore-lles són planeres, per això no les veiem.Ara sabem que els capgrossos neixen dels ous que les granotes ponen a l’aigua, els ous, quan cauen a l’aigua, semblen bombolles.Quan són petits mengen molt per fer-se grans, so-bretot algues i cucs que hi ha a l’aigua.Els capgrossos han de moure’s ràpid perquè els pei-xos se’ls poden menjar.Quan es vagin fent grans els aniran sortint les potes, i la cua se’ls farà petita.Hem vist que a un capgròs del nostre aquari ja li han sortit les potes de darrera!Ens hem reunit tots els nenes i nenes de P3 i P4 i hem fet una conferència per explicar-nos el que hem descobert.

n textos / Fotos: Escola 9d4t

tomeu PenyaDijous 16 de maig en tomeu Penya ens va vi-

sitar. tots els nens i les nenes de Quart vam anar al local social on ens va cantar unes cançons i ens va firmar molts autògrafs.

Practiquem Esports El dimecres 15 de maig vam anar amb bici al

GEIEG i vam practicar diferents esports:- Relleus.- Salt de llargada.- Salt de tanques.- Llançament de pes.

E N t I tAt S[12]

l’estiu, una oportunitat per treballarDurant els mesos d’estiu, els joves teniu l’opor-

tunitat de fer allò que no podeu fer durant el curs lectiu. Alguns aprofiteu per descansar, altres per fer aquell viatge que tant de gust voleu fer amb els amics o passar les tardes a la piscina o anar a la platja i a alguns els toca, fins i tot, estudiar per recuperar aquella assignatura que se us ha creuat durant el curs. Però també hi ha molts joves que dediquen l’estiu a treballar. És l’únic moment de l’any que treball i estudi no s’interfereixen i és una bona oportunitat per poder començar a conèixer el mercat de treball, tenir una feina i començar a assumir responsabilitats.

Els motius pels quals un jove decideix “gastar” les vacances en treballar són d’allò més variats...

Hi ha qui vol pagar-se el carnet de conduir o es-talviar per poder fer un viatge, o aquell que diu que vol ajudar a l’economia familiar o poder-se pagar els estudis superiors, ara que les coses no van tan bé com en altres anys.

Sigui pel motiu que sigui, l’estiu dóna moltes oportunitats laborals i a més ofereix un tipus de

feina temporal que va molt bé als joves que volen dedicar els mesos d’estiu a guanyar un sou. Ja sigui de cambrer en un restaurant, fer de socorrista en una piscina o fins i tot treballar com a monitor en un casal d’estiu o en unes colònies.

I des de l’Ajuntament ja fa anys que volem po-tenciar l’estiu com aquell moment per inserir-se en el mercat de treball. I aquest estiu no és diferent. Gràcies al casal d’estiu municipal, 6 joves quar-tencs treballaran durant el mes de juliol per ofe-rir-nos una activitat lúdico-educativa per als més petits i faran que les vacances comencin de la millor manera possible pels infants de Quart.

A part, l’Ajuntament ha contractat 3 joves del poble, en el marc del projecte brigada jove. Dos d’ells, l’Aaron i l’Albert treballaran amb l’equip d’operaris de la brigada municipal, fent feines de manteniment de l’espai urbà i la Cristina, la tercera jove contractada per l’ajuntament, estarà a les ofi-cines municipals fent feines de suport administra-tiu i d’atenció al públic.

un estiu més, i ja en van quatre, una vintena de joves de Quart han decidit passar un estiu diferent i s’han apuntat al camp de treball per a joves, que des del 2010, organitza la regidoria de joventut de l’Ajunta-ment. Durant el mes de juliol els veureu pel poble realitzant tasques de voluntariat social i també ex-cursions en Btt, “gincames”, sortides al rocòdrom, a la platja i a la piscina.

Ells han decidit destinar el seu estiu a passar-s’ho bé, però també a fer del poble de Quart un lloc mi-llor on viure.

Gràcies a tots els joves del camp de treball que dediquen el seu temps i esforç.

Camp de treball, el casal de joves de Quart

HOrArI D’EStIu DE l’EStACIÓ jOVEDel 25 de juny al 14 d’agost i

del 2 al 13 de setembre Cada matí de 9.00 a 14.00h

les tardes de dimarts i dijous de 16.00 a 19.00h

tancat per vacances del 15 d’agost al 1 de setembre

[13]

E N t I tAt S

El GRuP GRACAL és una associació que ja fa 10 anys ofereix espectacles de pallassos, màgia, tite-lles, tallers, conta contes, jocs, risoteràpia, gimca-nes i un munt d’activitats per grans i petits. Aquest any, el GRuP GRACAL, per combatre aquests moments tan durs que estem passant tots, vol oferir, com a mínim, una activitat al mes on pares i fills, és a dir, on la família, podran gaudir de les activitats que oferirem a Quart, activitats gratuïtes o a uns preus molt reduïts per facilitar que tothom pugui venir i gaudir de les nostres ac-tuacions i activitats.Algunes famílies de Quart i altres muni-cipis ja han pogut gaudir de les nostres activitats gratuïtes tals com: la represen-tació de titelles de La llegenda de Sant Jordi, una sessió de risoteràpia familiar i jocs en família que es van realitzar al Local Social.Per aquest estiu, el GRuP GRACAL està or-ganitzant algunes activitats a la piscina de Quart, alguns divendres al vespre a partir

Associació Grup GrACAldel 5 de juliol podreu venir al bar de la piscina, on gaudireu d’alguns espectacles dels que ja us anirem informant.

Per més informació ens pots buscar a facebook, trucar al 603 55 47 85 o estar registrat a la base de dades de l’Ajuntament de Quart on us informaran de totes les activitats que es realitzen al municipi. n text i Fotos: ASS. GRuP GRACAL

La passada diada de Sant Jordi la Coral Santa Mar-garida de Quart i Llambilles va oferir un concert al Museu de la terrissa de Quart. Enhorabona! Va ser tot un èxit!n text i Fotos: El Celrè

Coral Santa Margarida de Quart i llambilles

[14]

E N t I tAt SExcursió Homenatge Gent Gran

El passat 26 de maig va tenir lloc l’excursió anual “Home-natge a la Gent Gran”. El primer punt geogràfic a rebre’ns va ser tavertet, on vàrem poder contemplar el magnífic paisat-ge muntanyenc i l’embassament de Sau. Posteriorment, vam tenir una visita guiada pel pintoresc poble de Rupit i vàrem anar a dinar i ballar a Olot.

Esperem que tots hagueu gaudit d’aquest dia i us espe-rem en properes edicions.

Moltes gràcies per la vostra assistència.

n text: Regidoria de Gent Gran Fotos: Santi Puerto

El finançament s’ha pogut endegar gràcies a una campanya popular de donatius entre la feligresia i veïns de Quart en general que fins a data d’avui ha pujat a 3.770 euros. Moltes gràciesatotes lespersonesque jahihancol•laborat i,en-cara, una petició d’ajuda a tothom per poder cobrir del tot aquesta obra de millora del nostre temple parroquial.

lES flOrEtES DEl PAPA frAnCESC En el darrer número del Celrè ens fèiem ressò de la notícia de la valenta renúncia al pontificat del papa Benet XVI. Els cardenals, reunits en conclave van escollir el dia 13 de març a l’arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, el primer papa americà de la història i també el primer jesuïta que ocupa la Seu de Sant Pere. El nou bisbe de Roma, així és com es va voler presentar ell mateix, va impressionar des del primer moment pel seu estil senzill i proper. Els seus primers missatges han estat per a subratllar la misericòrdia i la ten-dresa de Déu i ha acompanyat les seves paraules amb gestos de proximitat. La missió que li espera no és gens fàcil.

n textos: Mn. Pere Bellvert.

S’HA PIntAt El tEMPlE PArrOQuIAl Aquesta Festa Major gaudirem ja de la cara neta de l’Esglé-sia parroquial, amb el pintat nou del seu interior. Enguany, l’Ajuntament ha respost positivament a la petició de la Parròquia, assumint el total de l’obra pres-supostada. Amb motiu de fer l’obra de millora, el Consell parroquial ha vist la necessitat d’aprofitar la generosa oferta de l’Ajuntament i el fet de disposar de la bastida per poder pintar tot el temple parroquial, donat que el pressupost per a aquesta nova actuació ha estat de 4.356 euros (amb l’IVA inclòs). Cal dir que les voltes de la nau central estaven en un bon estat i només necessitaren uns retocs; no així les parets, que estaven molt malament fruit de les humitats i l’antic problema (ja superat) dels tèrmits. S’ha encarregat, per part de la Parròquia, el projecte de restauració i pintat a l’arquitecte Dr. Narcís Negre, assessor del Bisbat, el qual ha optat per pintar el temple parroquial, fins ara tot ell de color blanc, jugant amb dos colors: un sal-mó clar per totes les parets i un blanc trencat pels sostres i la volta. Els nervis de l’encreuament d’estil gòtic (tots ells de guix) s’han deixat amb el color gris original.

[15]

E N t I tAt S

Fa 23 anys era catequista de la parròquia de Palol d’Onyar-Vilaroja, i tenia un grup de nou infants pro-vinent d’aquest barri. Per a conèixer a les famílies m’he apropat al barri.Lagentde lazonaestavenplensd’il•lusions,peròels faltava trobar un camí per a omplir les seves vi-des. Jo els vaig proposar de començar un taller de costura i altres treballs. Com no teníem espai propi, havíem d’anar al local parroquial de La Creueta o ens reuníem asseguts en un banc del carrer i xerràvem, tot passant fred.Era l’any 1989 i teníem de rector al mossèn Josep Maria Amich. Amb ell vam anar a plantejar el pro-blema l’alcalde d’aquell moment, el senyor Pere Ca-barrocas. també ens va acompanyar la propietària d’Habitatges Barceló, la Sílvia Barceló. En aquesta reunió es va arribar a l’acord de que ens cedirien un habitatge per poder realitzar la nostra tasca. I així vàrem començar a cosir...Desprès vam formar l’Associació de Veïns. L’advo-cat Salvador Maneu ens va ajudar a redactar-ne els seus estatuts. D’aquesta manera es va crear la primera Junta Directiva. tot es va posar en marxa: vaig anar coneixent les famílies, fent amistats i a lluitant amb les dones pels seus drets. Allò, més que un taller, era un espai on les dones convivien i podien parlar de les seves vides.Més tard, l’Ajuntament també va enviar-hi dues educadores socials per fer reforç es-colar als infants i ensenyar el català a les dones.Ara fa setze anys que van començar a ve-nir-hi també algunes dones magrebines.

Sempre ha estat oberta la porta per a tothom. Les porto a totes al meu cor.Han passat 23 anys, i ara m’ha arribat el moment de deixar-ho per raons familiars. Vull agraïr a les meves amigues, que tant m’han ajudat, sobretot a la Lluïsa Ferrer, a les educadores socials actuals i d’anys passats, i a les persones que ens han ajudat econòmicament.Me’n vaig, però el record del barri Barceló restarà sempre en la meva vida.I gràcies pel vostre afecte!

Quart, 30 de abril de 2013Margarida Amatller

n text: Margarida Amatller Foto: Marianna Alonso

Carta d’acomiadament de Margarida Amatller,

responsable del taller de costura d’Habitatges Barceló

XVII FIRA DEL COL·LECCIONISME

AJUNTAMENT DE QUARTEl TROC (Butlleti de col·leccionisme) www.eltroc.org

ORGANITZA: Amics del col·leccionisme de QuartCOLABOREN:

Informació i reserva de taules: Tel. 629 831 595 - 650 845 128 E-mail: [email protected]

Dissabte 20 i Diumenge 21 de Juliol - AL LOCAL SOCIAL

EXPOSICIÓ DE COL.LECCIONISME(Més de 100 mostres de col.leccionisme popular)

HORARI DE VISITA: Matí de 10 a 2 - Tarda de 5 a les 9 horesVisita comentada: La tarda del diumenge els expositors comentaran les seves col·leccions.

Diumenge 21 de Juliol - AL DAVANT DEL LOCAL SOCIAL

FIRA-MERCAT DE COL·LECCIONISMECompra, venda i intercanvi de tot tipus de col·leccionisme (calendaris, còmics, cromos, discos, dvd, Kinder, joguines, llibres, monedes, miniatures, plaques de cava, postals, punts de llibre, sobres de sucre, taps corona, etc.).

TROBADA D’INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA I COL·LECCIONISMEPresentació i venda de dos ampolles de cava amb noves plaques (tirada limitada).

HORARI DE LA FIRA-MERCAT I TROBADA: De 10 del matí a 2 de la tarda

DEMOSTRACIÓ DE CAMIONS TELEDIRIGITSA L’EXTERIOR DEL LOCAL SOCIAL(Escales 1/14 i 1/16) - A càrrec de Colomers R.C.

HORARI DE LA DEMOSTRACIÓ: De 10 del matí a les 5 de la tarda

QUART - Festa Major 2013





























[16]

E N t I tAt S

Els guanys d’aquesta paradeta serviran per comprar aliments, que els serveis socials repartiran entre les famílies del nostre municipi que ho neces-siten,seguintlalíneadecol•laboracióquevamen-gegar el passat mes de desembre i que ha continu-at aquesta última setmana de juny en la qual, hem col•laboratamblacampanya“Lafamnofavacances”.

Durant la Fira de la terrissa , vam portar el bar de la Fira que ens va tocar per sorteig. Malaurada-ment el temps no ens va acompanyar i els guanys no van ser els esperats.

I com que no tot ha de ser feina, el passat 27 d’abril vam anar al teatre a Barcelona a riure una es-tona amb en Joan Pera amb l’obra “Sí, primer minis-tre”.

Seguiu connectades amb l’associació i amb el poble, clicant el nostre blog http://ambullsdedona.blogspot.com/ o enviant-nos un correu a [email protected].

n text i fotos: Associació Amb ulls de Dona de Quart

L’estiu s’acosta i amb ell un temps per agafar-se la vida amb una mica més de calma.

L’associació no atura les se-ves activitats però tot es ralen-titza.

Pel mes de juliol , us pro-posem participar en el curs d’ai-guagim, que organitza l’ajun-tament a la piscina municipal. Com altres anys, l’associació

subvenciona una petita rebaixa en el preu. Són dos dies setma-nals, dimarts i dijous a les 19:45h.

Animeu-vos a fer una mica d’exercici i passa una bona esto-na!

també, com cada any, el diumenge de la Fes-ta Major de Quart, muntem una paradeta solidària que enguany serà de manualitats fetes per la junta de l’associació.

Agenda estiuenca

Petits artistes a l’artQdèmiaSom una associació de Quart que vam comen-

çar el passat mes de setembre i que de mica en mica, ens hem anat fent un petit lloc entre les altres associ-acions del nostre poble, coneixent-nos i compartint espais, com per exemple, amb l’Associació de jubilats i pensionistes de Quart i l’Associació “Amb ulls de Dona”, amb sèu al local social.

A part dels tallers que fem a la Sala de Manu-alitats, també hem realitzat els casalets de Nadal i Setmana Santa que han estat tot un èxit; i propera-ment el casal d’estiu. Amb tots ells tenim el privilegi de poder compartir unes hores amb els més petits de Quart, i poder gaudir del seu somriure a través de jocs, cants, i tota mena de manualitats i expressions artístiques.

n text i fotos: artQdèmia

Àrea creativa, estudi dirigit i reforç escolar

CO M E R Ç LO C A L [17]

Bugaderia del Gironès L’any 2008 Antonio Pérez i la seva esposa Mònica Mo-lina van obrir la Bugaderia del Gironès, ubicada a la carretera de Sant Feliu, al nostre poble.Es tracta doncs d’un negoci totalment familiar que dóna servei industrial a restaurants i hotels. De mane-ra puntual també atén a particulars que els porten les seves peces de roba, però gairebé com una atenció als veïns de Quart.

Cada dia entre 200 i 250 quilos de roba passen per la bugaderia. L’Antonio té cura de la recollida diària de les peces als locals dels seus clients i la torna, neta, planxada i plegada al seu lloc d’origen. La Mònica s’ocupa més de la feina a l’obrador.tovallons, estovalles, tovalloles, llençols... Es tracta de donar un bon servei, l’avantatge competitiu del nego-ci rau en la seva proximitat - treballen essencialment al Gironès i una mica a La Selva- el bon servei, la seriosi-tat i els preus ajustats.

tothom nota la crisi i, com és lògic alguns clients de la bugaderia treballen menys, però Antonio Pérez està satisfet amb l’alt grau de fidelitat de la seva parròquia

en uns temps de molta competència, en alguns casos deslleial.

La Bugaderia del Gironès, obre cada matí les seves portes ben aviat per donar un bon servei a la seva cli-entela. Per molts anys!

n text i fotos: Mateu Ciurana

L’ Ajuntament s’ha acollit al programa de prevenció, detecció i eliminació del Mosquit tigre.

Per aquest motiu creiem important fer la màxima difusió d’informació que ens ha fet arribar Dipsalut.

tant a la web de l’ajuntament , com a l’Ajuntament es disposa d’un full d’incidèn-cies per si qualsevol Quartenc o Quartenca

MOSQuIt tIGrE

detecta Mosquits tigres. Aquesta mesura facilita que es pugui actuar el més aviat possi-ble contra aquest mosquit.

Gràciesperlavostracol•laboració.

n text i imatge Regidoria de Salut

[18] E S P O R t S

El passat 6 d’abril de 2013 es varen celebrar les primeres eleccions en la llarga història de la unió Esportiva Quart per tal d’escollir el representant a la presidència i l’equip per formar la Junta Directiva del futbol a Quart.

Fins al moment, mai no s’havien realitzat vo-tacions ja que en finalitzar les legislatures, no hi havia hagut més d’una candidatura que volgués dur a terme la gestió del club. Això fa pensar en els motius que aquesta hagi estat la primera vegada. Després de l’oportuna reflexió feta per l’expresident de la unió Esportiva, el Sr. Josep Ribot: “ deu ser que moltes coses es deuen haver fet bé els darrers anys, sinó, ningú se’n voldria fer càrrec.” A més, la quanti-tat de socis (288 en data de les eleccions) i la nom-brosa participació (que es va situar en el 60%) fan entendre que gaudim d’una bona salut en el futbol municipal.

unió Esportiva Quart

Club Bàsquet Quart

El resultat va donar la victòria a la candidatura presentada per Xavier Carreras i el seu equip amb un total de 112 vots.

Volem fer saber que properament valorarem el mèrit d’una personalitat històrica del club, en Gaudenci Sellés, l’avi Sellés, qui fou un dels grans responsables de tirar endavant la formació d’aques-ta entitat local, ja reconeguda a nivell provincial. Va-lorarem la seva dedicació posant en el seu honor el nom de Gaudenci Sellés al camp d’esports munici-pal, i donar així un reconeixement per sempre a tan noble comesa.

Esperem seguir gaudint d’un projecte espor-tiu d’èxit i que inclogui a tots els quartencs i totes les quartenques que estimen aquest esport. Enho-rabona als guanyadors i que tingueu molta sort.n text: Regidoria d’Esports

En la temporada 2012-2013, el CB Quart es consolida com uns dels clubs més ben valorats de la província de Girona en formació, essent conside-rada una entitat que treballa els valors de l’esport per sobre dels resultats i amb un projecte esportiu ferm i rotund.

D’ençà 4 anys, el club no ha parat de créixer en equips de formació i ganes de treballar mirant cap el futur i amb una línia de treball molt pròpia, res-pectada i clara. I no ens oblidem que enguany s’ha creat un vincle esportiu i humà amb el Centre Bon Pastor de Girona. Jugadors/es de diferents edats han passat a formar part del nostre estimat club.

Referent als equips sèniors, el CB Quart ha ob-tingut èxits esportius molt importants :

Per primer cop en la història de l’entitat, l’equip de Copa Catalunya ha acabat la fase regular com a 1r classificat. L’equip de 1a Catalana Femení ha mantingut la categoria amb moments molt bons mentre que el 2a Catalana Masculí ha acabat quart en la seva estrena en la categoria, essent un exem-

ple de treball en equip i su-peració.

Destacar en aquest as-pecte, el paper del 3a Femení com a tercer classifi-cat de la categoria i com a exemple de convivència i bon ambient entre generacions molt diferents, les mames i les joves jugadores.

Com a novetat, aquest any el club ha dispo-sat de servei de bar durant els partits, gràcies a la col•laboració, dedicació i persistència de pares imares del CB Quart; sense ells res seria possible.

també citar la celebració de la I Jornada d’Es-port Femení a la ciutat de Girona, a càrrec de l’Olga Praderasiamblacol•laboraciódelCBQuart.

Degut al gran èxit de l’any passat, el CB Quart organitza de l’1 al 5 i del 8 al 12 de juliol el II Campus de Bàsquet - Estiu 2013 per nens/es de 4 a 18 anys i us anima a participar-hi.

Agrair a tothom el suport rebut i les ganes de seguir sent un club de poble exemplar. n text: CB Quart

E S P O R t S

[19]En les Proves Escolars, organitzades pel consell es-

colar del Gironès, amb 14 participants del club Skating Quart-patí, a la final de Salt, el Club s’ha endut totes les places de pòdium en les categories a on participàvem. també, per Setmana Santa, s’ha fet un mini-campus artístic, amb diferents tallers.

El diumenge 14 d’ abril a Quart s’ ha organitzat la prova Inter--club amb 70 participants de diferents clubs de la província, tot un èxit de participació.

El dissabte 24 d’abril, el grup de Show Juvenil, format per 6 patinadors de l’Skating Quart-patí i 6 patinadors del Pac de Platja d’Aro, van competir a la copa catalana de Shows que es va celebrar al Vendrell (tarragona).

El Club de Patinatge del poble doncs, va agafant

velocitat de creuer, participant en diferents campio-nats i tornejos, projectant el nostre poble i formant en els valors d’aquest esport a la mainada del nostre poble. Molta força!

Per a més informació, no dubteu en visitar la web :

http://www.quart-pati.com/

n text: Regidoria d’Esports / Fotos: Quart-pati

Skating Quart-patí

Ja som a l’estiu, i a Quart, tenim una àmplia oferta de casals i campus, que permeten donar cobertura a les necessitats culturals, de lleure, artístiques i esporti-ves de les famílies del poble.

Enguany comptem amb el casal de lleure munici-pal, el casal artístic de l’ArtQdèmia (tallers de manua-litats), el campus de música moderna i lleure, el cam-pus de futbol, el campus de bàsquet, el campus de la gimnàstica rítmica, el campus de patinatge i el casal d’habitatges Barceló.

Cadascun d’ells ocuparan els diferents espais que disposem, ja sigui el local social, les escoles, el pavelló, el camp de futbol i la piscina.

Recordeu que la piscina obre les portes a l’estiu i que, per aquest estiu, comptarà amb la Mònica Graci-ano com a responsable del bar de la piscina. Val a dir que la Mònica, que encapçala l’associació GRACAL, ja ha dut a terme algunes activitats obertes al públic on

Casals campus d’estiuha entretingut i divertit a grans i petits. De ben segur que ho passarem molt bé a la piscina aquest estiu.

Per a més informació dels campus i casals d’estiu podeu dirigir-vos a l’Estació Jove.

Que tinguem un molt bon estiu ple d’activitats.n text: Regidoria d’Esports

rítmica QuartCom bé sabem, la gimnàstica rítmica segueix fent

passes fermes endavant.

Darrerament, el Delegat del Govern, Eudald Casade-

sús i Barceló, va traslladar per escrit la felicitació a la Judit

Carmaniu per haver-se proclamat campiona de la 1a

fase, 2a fase i Campionat Comarcal del Consell Esportiu

del Gironès de Gimnàstica artística, i també la seva feli-

citació a l’Associació Rítmica Quart per la bona feina que

fan.

Moltes Felicitats i Enhorabona. Seguiu així!!

n text i foto: Regidoria d’Esports

E S P O R t S

[20]

Gran èxit a tots nivells del IV Enduret del Giro-nès disputat a Quart.

El passat Diumenge 14 d’Abril, Quart va acollir el Campionat de Catalunya d’Enduro Infantil, consolidant a terres gironines l’esport base de l’enduro, amb gairebé 90 participants.

Gràcies al suport de l’escuderia Peua-baix, el Consell Comarcal del Gironès, el Con-sell Català de l’Esport, la Diputació de Girona, i el Departament de Medi Ambient, i amb la col•laboració dels veïns, els Mossos d’ Esqua-dra, les empreses col•laboradores i els paresi mares dels alumnes de 6è de l’escola Santa Margarida vam gaudir de l’espectacle de les jo-ves promeses del motociclisme català de base.

Aquesta festa de la moto acollia des dels més menuts de la categoria iniciació –amb les seves motos de 50cc.- passant pels alevins –i les seves 65c.c.- els cadets –amb les 85c.c.- els més grans de la categoria oberta, les fèmines i els veterans amb les Clàssiques, que varen do-nar color, i tots ells un gran nivell esportiu a la prova. Després de tres passades per la “Crono” de la zona de l’Escola 9d4t i tres pel “tram” cro-nometrat de la zona de Can Serra, els pilots van completar gairebé 80 km. de recorregut total, en un itinerari molt exigent.

IV Enduret del Gironès

Els pilots van demostrar estar a molt bon nivell, i cal destacar el podi de GERVA CAÑAS i LLuIS RIGAu de Quart, pilots de motocross que debutaven en l’especialitat de l’Enduro, que van demostrar les seves qualitats, i l’estrena en competició també dels pilots locals Sergi Polvi-llo i David Polvillo.

I ben aviat, més motor a Quart! n text: Regidoria d’Esports / Foto: El Celrè

Fe d’errates: Des de l’Ampa volem aclarir que on es fa constar

“el bar el portarà els pares i mares de l’AMPA de l’escola Santa

Margarida, donant els beneficis als alumnes de 6è” hauria de dir

“els pares dels alumnes de 6è portaran el bar“.

E S P O R t S

[21]C.E. QuArt DE VOltA

A principis de l’any passat va néixer una nova associació esportiva al nostre poble, “C.E. Quart de Volta”, creada per gent a qui ens agra-da la bicicleta de muntanya.

Des dels inicis de la Btt, tota una sèrie d’amics hem anat sortint habitualment per les nostres contrades, una molt bona manera de relacionar-se amb la gent, fent un esport en-mig de la natura i gaudint d’ un dels tresors que tenim al nostre municipi i rodalies, el massís de les Gavarres.

Així, d’ una manera informal i gairebé na-tural es va anar forjant aquest club ciclista.

La idea és fer sortides en Btt setmanal-ment per les rodalies de Quart, i altres sortides fora del nostre municipi (Montseny, Cabrera, 10 ermites, Cap de Creus, El Pení, Illueca / Saragos-sa, Pedraza /Segòvia, La Cerdanya, Oix-Baget, Sadernes-Bassegoda, Pantans-Rupit, Castell de Recasens, Cingles del Llémena, . . .)

Actualment les sortides setmanals es fan els diumenges al matí (8h a l’estiu, i a 2/4 de 9 a l’hivern) i quedem a l’aparcament del Local Social.

Podeu visitar el nostre blog http://quartdevolta.blogspot.com.es/ , estem oberts a tothom.

A la festa major de l’any passat, conjunta-ment amb la comissió de festes, vam organitzar una bicicletada popular pensada per a tothom, una passejada per a grans i petits, en família. Hi havien dos recorreguts a escollir, l’un de 5 km sense cap tipus de dificultat i un altre de 10 km una mica mes tècnic i en finalitzar, un esmorzar per a tots els participants.

us hi esperem a la festa d’ enguany que serà el dissabte 20 de juliol al matí!

El mes de setembre passat vam organitzar la 2ª Cursa de la Copa Gironina de Btt, vam superar les inquietuds i els reptes de la primera vegada amb prop de 300 inscrits. Pels grans hi havia dos circuits, la volta curta amb 20 kms i la volta llarga amb 36 km; per les categories de promoció un circuit d’ 0,5 km i un de 2 kms.

Amb aquestes ratlles volem agrair a totes les persones que ens van ajudar, així com a tots els col·laboradors.

El mes de desembre ens vam adherir a la iniciativa que es va fer a nivell de tot Catalu-nya “Amb bici per La Marató”; l’ acte va aplegar unes 70 persones i va consistir en un esmorzar a la plaça de la vila, una foto de grup per enviar a tV3 i una passejada en bici fins al centre de Girona on ens vam fobofotr; uns van seguir la passejada per Girona i tornada cap a Quart, i la resta van tornar per muntanya; va ésser una diada fantàstica.

Tots els beneficis de l’acte es van sumar a la donació que el nostre club va fer a “La Mara-tó”.

n text: Regidoria d’Esports / Fotos: El Celrè

[email protected]

C u Lt u R A[22]

Els dies 18 i 19 de maig es va celebrar la 23a edi-ció de la Fira Mercat de la terrissa de Quart. La inauguració va anar a càrrec del Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig i Godes.

A l’edició d’enguany hi van participar una cinquantena d’es-tands de terrissa i ce-ràmica vinguts d’ar-

reu de Catalunya, d’Espanya i d’Itàlia.Amb una bona climatologia el primer dia de la

fira, el diumenge va estar dominat pel mal temps i la pluja. Malgrat això tots els actes es van desen-volupar bé.

El dissabte van tenir un bon nombre de visitants, tant els estands dels ex-positors, com les activitats que es feien a cobert, així com les exposicions a l’ex-terior.

Celebració de la

XXIII Fira Mercat de la Terrissa de Quartun dels actes a destacar el mateix dissabte, co-

incidint amb el Dia Internacional dels Museus, fou la conferencia sobre “La Confraria dels Ollers de Quart” impartida pel Dr. Narcís Soler, catedràtic de prehistòria de la universitat de Girona i gran estudi-ós de la terrissa de Quart.

El diumenge, a causa de la pluja, el que va tenir més èxit foren les visites guiades al Museu, amb més de 600 visites, i la resta d’activitats a cobert a lesvelesquehihaviainstal•ladesdavantdelMuseu.Destaquem també l’arrossada popular amb una participació de 250 persones.

Conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Quart i

l’Associació de Terrissaires Artesans Locals de Quart

L’Ajuntament de Quart i l’Associació de terrissaires Artesans Locals de Quart firmen un conveni per tal de col•laborariparticipareneldesenvolupamentdelespropostes culturals, educatives i de promoció econò-mica i de difusió de l’activitat artesana del municipi de Quart.

Aquesta col•laboració es portarà a terme mitjan-çant el Museu de la terrissa de Quart.

n textos: Joan Vicens i tarré [tècnic del Museu] / Fotos: Jordi S. Carrera

C u Lt u R A

[23]

L’Ajuntament de Quart a través del Museu de la Terrissa ha signat un conveni de col•laboracióamb el Consorci per a la Normalització Lingüística (Servei Comarcal de Català del Gironès, Oficina de Català de Girona), per promoure el programa “Vo-luntariat per la llengua”.

Aquest programa té l’objectiu de facilitar la inte-gració lingüística de les persones que viuen a Cata-lunya. Aquesta és una tasca de tota la societat civil. El teixit de les entitats del territori és un espai privi-legiat de comunicació i relacions socials. Per aquest motiu el Museu ofereix descomptes a l’entrada i a

El Museu de la terrissa de Quart col·labora amb el programa

”Voluntariat per la llengua”

la seva botiga a totes les persones que formen part del programa lingüístic.

A canvi d’aquesta col•laboració, l’Ajuntament iel Museu de la terrissa de Quart apareixeran en la llistad’entitatsiorganismescol•laboradorsdelpro-grama “Voluntariat per la llengua”.

El Museu de la terrissa de Quart per segon any torna a formar part del programa INDIKA de la Di-putació de Girona pels centres escolars 2013-14.

Els Programes Pedagògics i Divulgatius de la Di-putació de Girona tenen com a finalitat materialit-zar l’aproximació dels escolars al patrimoni cultural i natural de les terres de Girona. Les activitats peda-gògiques estan repartides arreu del territori gironí, i les organitzen entitats especialitzades en aquest tipus de serveis.

El Museu de la terrissa de Quart està inclòs en l’oferta de museus i centres d’interpretació de patri-moni etnològic.

En l’edició passada més de 50.000 alumnes van participar en aquests Programes Pedagògics Divul-gatius impulsats per la Diputació.

n textos: Joan Vicens i tarré [tècnic del Museu]

El Museu torna a formar part del programa

INDIKA de la Diputació de Girona

[24] L’ E N t R E V I S tA

Xevi Sala, periodista i escriptor, veí de Quart

De petit què volia ser? Periodista o escriptor?Sóc periodista vocacional. D’adolescent ja partici-

pava activament a la revista de l’institut i l’any 81 vaig començar a fer de corresponsal de El Punt a la Bisbal, encara que no em van fer el primer contracte fins el 83. La dedicació a la literatura ha vingut més tard, és força comú en periodistes quan arriben a una certa edat. Curiosament seria molt estrany un cas invers, que un escriptor es posés a fer de peri-odista.

Ara seria el moment de parlar de l’objectivitat del periodisme i la llibertat creativa del narrador de ficció.

Ningú no és mai del tot objectiu. No es pot ser neutre, el que cal és ser honest. No podem exili-ar-nos de la realitat. El bon periodisme ha de contri-buir a modificar les coses quan són injustes. trobo que els mitjans a vegades hem de ser incòmodes, si no és així ens podem convertir en propaganda. En aquest sentit el periodisme pot ser més gratificant que la literatura. Són parets que es toquen però camps diferents.

fa poc que ha vist la llum el tercer llibre “En la pell d’un mort”(Columna), la teva segona novel•la. Ara en parlarem, però, el primer que va sortir era un treball periodístic: “A l’altre barri”.

Va ser el 2003. És un assaig sobre La Font de la Pòlvora. un barri construït a les acaballes del fran-quisme per a eliminar les cases d’uralita de Montju-ic. Apartat, amagat sota la catifa urbana, amb gent vivint en un getho, no pas per voluntat pròpia. Va ser interessant trencar el mite i veure com hi viu gent normal, que conviu amb gent no tan normal i amb grans problemes socials. Ara la cosa va canvi-ant -vull creure-, però durant molt de temps era el lloc on s’hi arraconava la gent que no volíem veure.

Amb “les causes perdudes” (Columna, 2010),

que va quedar finalista al premi Prudenci Ber-trana, entres en el món de la novel•la, també ambientada a la Font de la Pòlvora. Ara fa uns mesos a “En la pell d’un mort” hi trobem escena-ris que ens són coneguts de Girona i Salt.

M’agrada escriure una història inventada amb un paisatge real. La història arrenca amb un cadàver que sura a la Sèquia Monar, que és un paisatge lite-ràriament molt potent. De fet les ciutats amb riu ho són molt, només cal pensar en el tom Sayer de M. twain o en el Mistic River de Dennis Lehane, per po-sar dos exemples d’obres que m’agraden molt. Com si diguéssim, el ter és el Mistic River de Salt.

És una novel•la negre?Algú ha dit que sí, no ho sé. De fet, vaig estar molt

orgullós que em convidessin a la setmana Barcelo-na Negra que és una cita literària molt interessant. Peròtambés’hadit-im’agrada-queésunanovel•laroja, en el sentit que hi ha una reivindicació del mo-

En XEvi Sala (la BiSBal d’Empordà, 1965) va nàiXEr a una vila cEramiSta i ha vingut a viurE a un altrE municipi tErriSSEr. ÉS un pEriodiSta dE vocació, amB una trajEctòria dE 30 anyS al diari dE rEfErència dE lES noStrES comarquES. actual-mEnt ÉS El dirEctor dE l’Edició dE c.g. dE El punt+avui. En altrES EtapES ha EStat dirEctor dE El punt, dE prESència i dE la secció d’opinió. Ha publicat tres llibres, dos dels quals són novel•les.

L’ E N t R E V I S tA

[25]

Dades facilitades per:

Observatori Narcís [email protected]. 650 84 51 28

MeteoQuartPluviometria a Quart en litres per m2

DESEMBRE GENER FEBRER2013 155 72 642012 46 43 332011 104 42 522010 96 21 1142009 38 112 792008 112 64 1062007 36 129 622006 47 1 222005 32 22 552004 102 148 1302003 38 42 362002 41 172 1722001 22 12 752000 21 64 16

viment obrer que va aixecar les empreses tèxtils de Salt i que es va nodrir de diverses onades d’immi-gració. I reflecteix una mica l’esclat social de l’hivern del 2011. Fins i tot es parla de Kropotkin, l’anarquis-ta soviètic que dona nom a la factoria cultural de laComaCros.D’aquíunamicaelnomdenovel•laroja. En tot cas penso que ha de ser, per damunt de tot, una obra entretinguda.

les peces periodístiques s’han de presentar abans de tancar edició, però en la literatura... S’ha de ser disciplinant, sí. Perquè en el diari tenim limitació d’espai i de temps i en la novel•la nohi

ha ni una cosa ni l’altra. Cal pensar-hi molt i treba-llar-hi no menys d’un any. M’agrada dir que les me-vesnovel•les,engranpart,s’hanescritalscaminsde El Celrè de Quart quan hi vaig a còrrer.

Doncs et desitgem que per molts anys puguis córrer pels camins del poble on vius amb la teva dona i els teus fills quartencs, l’Ernest i la Selam.Estem molt contents de viure-hi.

n text i foto: Mateu Ciurana

N At u R A I M E D I A M B I E N t

N At u R A I M E D I A M B I E N t[26]

S’acosta l’estiu, i per tant, els episodis de risc d’in-cendi augmenten en els nostres paratges forestals. Si observeu alguna columna de fum, truqueu al 112, on se centralitzen de manera immediata les respostes da-vant les emergències al territori català.

Recordeu que, entre el 15 de març i el 15 d’oc-tubre, queda prohibit fer foc en terrenys forestals (po-blats o no per espècies arbòries).

Més informació a: http://gencat.cat/cpf

Els amfibis són un grup animal amenaçat a es-cala global que acostuma a passar desapercebut, ja que són principalment nocturns. Des del 2011 el nostre municipi està inclòs dins un programa de seguiment de les poblacions d’amfibis (S.A.R.E.). Du-rant aquests 3 anys d’estudi s’han detectat individus adults de 6 espècies diferents: salamandra, gripau comú, tòtil, reineta, granota pintada i granota verda, en només 500 m. del riu Celrè, al sud-est del poble. també s’ha constatat la seva reproducció. Podem dir que aquest tram de riu és un bon hàbitat pels am-fibis, i hem de cuidar-lo perquè ho segueixi sent en un futur.

n text: Iago Pérez Novo, biòleg autor del text, i encarregat del segui-

ment d’amfibis de la quadrícula utM 10x10 km. DG84, a la qual pertany

la ciutat de Girona i part del municipi de Quart. Si voleu participar con-

tacteu amb ell via correu electrònic: [email protected]

Els amfibis de Quart

Salamandra adulta trobada descansant sota l’escorça que

es veu a la fotografia.

Granota pintada, espècie nord-africana introduïda al sud

de França que ja ha arribat a terres gironines.

també podeu fer les consultes que creieu conve-nients als Agents Rurals, trucant a :

Rurals Girona 972 40 53 40 Agents rurals 24hores 93 574 00 36No deixeu de visitar la web de l’ADF on hi troba-

reu la informació actualitzada, recomanacions i la bús-tia d’incidències : www.adfquart.cat

n text: Regidoria de Medi Ambient

Avisos en cas de risc d’incendi

Larva de salamandra.

N At u R A I M E D I A M B I E N t

[27]

Quan deixes de fumar...Millora la teva qualitat de vida, la teva salut, la teva

capacitat física, el teu alè i color de les dents, el gust i l’olfacte i també la sexualitat, la fertilitat, l’embaràs i el part, i la salut dels que t’envolten.

Disminueix molt ràpidament el risc de càncer i d’in-fart i es detenen les lesions en els pulmons, tens menys faringitis i bronquitis, osteoporosi i malalties de les ge-nives, disminueixen les arrugues facials i la roba no fa olor de tabac. Estalvia molts diners.

Si has decidit deixar de fumar...Felicitats! Has pres la decisió més important per la

teva salut.tria una data per deixar de fumar: Dia D. Si és possi-

ble, abans d’un mes.Explica a la família i als teus amics la teva decisió i

demana’ls ajut i recolzament. Demana’ls que no fumin prop teu.

Pots consultar al teu metge o infermera del teu CAP.

Consells PràcticsFes exercici, tájudarà a disminuir léstrès.Elimina del teu entorn els cendrers i encenedors.Fes una llista amb els motius pels quals fumes i els

motius pels quals vols deixar de fumar. Posa-la on la puguis veure.

Busca alternatives per als primers dies sense fumar.Existeixen fàrmacs que et poden ajudar.

Alternatives a una cigarretaSi tens un desig molt fort de fumar: intenta relaxar-te

(respira profundament), beu aigua , menja fruita, men-ja xiclets sense sucre...

Recorda les raons per les quals vas decidir deixar-ho.Les ganes de fumar seran cada cop menors i menys

freqüents.Renta’t immediatament les dents després de menjar.Si estàs irritat busca noves distraccions (teatre, cine-

ma, lectura...)

Vull DEIXAr DE fuMAr, PuC DEIXAr DE fuMAr

Si tens insomni, evita el cafè (a la tarda) i altres esti-mulants (incloses begudes ensucrades tipus cola) i fes més exercici.

Evita les situacions que et provoquen ganes de fumar. tingues sempre alguna cosa per mantenir les mans ocupades.

No pensis “no fumaré en tota la vida”, pensa “AVuI NO FuMARÉ”.

Deixar de fumar i mantenir el pes és possible: menja més fruita fresca i verdura, els làctics que siguin des-natats i evita els aliments que engreixen. Realitza més exercici físic.

Què puc fer?Medicaments que contenen nicotina i es presenten

en forma de pegats, xiclets, spray nasal i comprimits per llepar.

Bupropion: són comprimits que redueixen l’impuls iressistible de fumar.

Per no recaureuna sola cigarreta et pot fer tornar a fumar.Evita falses seguretats “per una no passa res” i les re-

caigudes en festes, sopars...una recaiguda és un revés momentani, no un fracàs.

Aprofita l’experiència per a propers intents.

n text: Equip dÍnfermeria del C.L. De Quart ABS Cassà de la Selva

S A Lu t

Des de l’equip sanitari de Quart

jutnament amb l’equip de l’escola

Santa Margarida, hem organitzat

aquesta activitat on s’ha treballat

mitjançant uns dibuixos el que

provoca el consum de tabac i la

seva prevenció: tu ho deixes! tu hi

guanyes! I tu?

Aquests dibuixos s’han exposat a

dins del Consultori de Quart durant

15 dies. Hi ha hagut un total de 33

dibuixos fets i el més votat ha estat

aquest.

Moltes gràcies per participar!!!

[28] P O L Í t I C A M u N I C I PA L

Ja hi som altre cop!!, l’estiu ja és aquí, i amb ell molts canvis… , canvi pels més petits que deixen l’es-cola durant uns mesos i comencen les activitats d’estiu, la platja, piscina, casals. Canvis pels pares!!! Ens hem de tornar a organitzar horaris, anades i tornades, canvi pels avis (ells també hauran d’adaptar horaris), anades i tor-nades… i un altre canvi important és el canvi d’alcaldia.

Durant dos anys ha portat l’Alcaldia la Laura Vall-llosera del grup AXQ . Des del grup municipal Ciu el nostre agraïment als companys d’equip de govern per la feina desenvolupada, pel dia a dia de compartir festes, fires, desenganys, rialles, desesperacions i moltes alegri-es… Moltes Gràcies !!!

Ara i durant dos anys l’alcaldia la portarà en Lluís Lloret… per molts conegut ja que va ser alcalde durant dos anys ,la passada legislatura.

Cal dir que malgrat el canvi les coses seguiran allà mateix i tot l’equip de govern, tots els treballadors de l’ajuntament seguirem treballant amb ganes, amb il•lusió per fer de Quart un poble dinàmic, ordenat, itranquil.

Així doncs gràcies per tot Laura i benvingut Lluís.

Aquests dies s’ha produït el canvi d’alcaldia a Quart. Després de dos anys i fruit del pacte entre ERC i Ciu per repartir-se el poder, ara tocarà el càrrec a en Lluís Lloret, de Ciu.

Nosaltres ja hem mostrat més d’un cop la nostra opinió sobre aquest pacte, repetit i que no respon a una voluntat expressa de les urnes, sinó més aviat a fò-bies i interessos particulars. tanmateix, és el que hi ha.

Sobre la gestió d’aquests anys, podem dir que hi ha clarobscurs. Entre el blanc i el negre, hi ha molts matisos, però des del nostre grup creiem que la gestió ha brillat per la seva absència i poca ambició i per la seva paràlisi en aspectes cabdals, com són el Polígon Industrial o posar ordre en aspectes claus de la vida municipal, com ara les finances (al juny, s’han regula-ritzat 90.000 euros de factures de l’any 2012 que esta-ven en un calaix i es va haver de retocar el pressupost no fa gaire aprovat; i hi ha pendents importants quo-tes d’urbanització per cobrar).

Des del nostre grup com sempre continuarem proposant i vigilant els aspectes que creiem claus: austeritat i rigor en les finances municipals, promoció econòmica i polítiques socials. Així com insistir en la necessitat del compliment de les normatives urbanís-tiques.

Relacionat amb això últim, s’ha posat ja en fun-cionament el procés per l’elaboració del nou POuM. Des del nostre grup ja hem dit vàries vegades, que considerem poc adequat aquest projecte per un tema temporal i de despesa, ¿per què fer ara el POuM que costa milers i milers d’euros quan les projeccions de creixement del municipi ja són més que suficients i no es desenvoluparà fins d’aquí molt? Creiem que és un error de prioritats polítiques i econòmiques, que ens fa ser recelosos del procés.

Per acabar, ara que començarà l’època de fes-tes majors, volem desitjar-vos a tots que en gaudiu i tingueu un molt bon estiu; tot esperant, que les tant esperades bones notícies econòmiques, a pesar dels impediments que posen amb les seves polítiques el govern de la Generalitat (Ciu amb suport d’ERC) i el de Madrid (PP), comencin a aparèixer.

Com sempre, estem a la vostra disposició a [email protected].

P O L Í t I C A M u N I C I PA L

[29]

El 28 de setembre del 2011, Ciu i AxQ signaven un pacte de govern que determinava el pla de treball per aquesta legislatura. En compliment d’aquest pac-te, el mes de Juny s’ha materialitzat el canvi d’alcaldia. Aquest fet, coincidint amb la meitat de la legislatura, ens permet fer balanç de la feina realitzada fins ara per l’equip de govern.

En primer lloc, volem destacar la posada en mar-xa de la nova estació depuradora, el trasllat a l’empla-çament definitiu de l’escola 9d4t, la recepció del polí-gon industrial Pla de l’Illa, el canvi de dates de la Fira de la terrissa i l’inici dels treballs del POuM.

Igual d’importants, tot i que menys vistoses, han estat les tasques que s’han fet a nivell intern pel que fa a licitacions per a la prestació de serveis: neteja d’equi-paments, casal, piscina, recollida de deixalles,... entre d’altres.

En uns temps que no són fàcils, el pla d’austeritat basat en la contenció de la despesa corrent i la lluita contra la morositat ens ha permès realitzar un aug-ment moderat dels impostos municipals.

En l’àmbit cultural, se segueix portant a terme una agenda d’activitats regular amb espectacles de qualitat, amb una millora en la comunicació d’aques-ta agenda a través de les xarxes socials, mailing, plana web i plafons informatius. El teixit d’associacions del municipi és més ric i viu que mai. S’ha creat un regis-tre d’entitats i els equipaments municipals estan a ple rendiment.

Pel que fa als més joves, seguim apostant pel des-envolupament d’aquest col•lectiu a través del campde treball, les brigades joves i la creació d’una borsa de treball municipal. I pels més grans, un ampli ventall d’activitats, la posada en funcionament del més que exitós ball quinzenal i la futura creació d’un centre de dia i residència geriàtrica.

I, per últim, el manteniment del nostre entorn més immediat, les Gavarres, amb l’arranjament de camins i corriols i la planificació d’actuacions quant a eficiència energètica, per mencionar alguna de les ac-tuacions més rellevants.

En definitiva, un balanç que considerem més que positiu i ens fa ser optimistes en relació als dos anys de feina que encara ens queden per endavant.

una vegada mes, tenim el plaer de contactar amb els ciutadans i ciutadanes del nostre municipi.

Son moltes coses les que han passat en aquests dos anys que portem, però moltes mes coses que no han passat i deurien d’haver passat. Es pot dir que l’equip que ha estat al cap davant en aquesta legislatu-ra, no l’ha fet tant malament i entenem que dintre de les possibilitats i en la situació en la que ens trobem, no s’ha pogut fer molta mes cosa.

Farem un breu resum de les 65 propostes que van oferir al seu programa electoral:• Comerç i industria: 5 propostes, 2 estancades i 3

sense fer• Comunicació i participació ciutadana: 5 propos-

tes, 1 estancada i 4 oblidades• Ocupació: 3 propostes, per mes que volguessin,

si no raja l’aigua!• Sostenibilitat: 7 propostes, 2 a mig fer i 5 ni sen-

tir-ne• Seguretat viaria: 3 propostes, cap d’elles s’han

complert• urbanisme: 10 propostes, 1(poum) que sembla

que vol arrencar, sent una pedra al camí.• 9 sense complir, perquè part d’elles eren

desproporcionades.• Seguretat: 1 proposta, depèn de la visió de cadas-

cú.• Educació: 6 propostes, 0 resoltes• Cultura: 5 propostes, 1 estancada, 4 sense parti-

cipació.• Salut: 2 propostes, i............• Esports: 5 propostes, cap realitzada• Gent gran,grans persones: 5 propostes, 1 mantin-

guda, 4 sense èxit.• Cooperació i acció social: 5 propostes, 4 continu-

en com abans, 1 no es fa.• Joventut: 3 propostes, 2 ja es feien i s’ha seguit, 1

sense incentivar.La valoració l’ha de fer cadascú, a la seva manera,

nosaltres pensem que no ha estat del tot malament, però com indica el seu programa, no hi ha hagut es-forç per mantenir la paraula donada al ciutadà.

Bon estiu a totes i tots els Quartencs i bones fes-tes a cada barri i nucli.

E S PA I P E L S S E N t I t S[30]

VIDES LASCIVESJosep PastellsEdicions Bromera

L’escriptor quartenc Josep Pas-tells ha publicat un nou llibre. El text va guanyar el Premi de Literatura Eròtica Vall d’Albaida 2012. I si el somriure enigmà-tic de la Gioconda fos causat

per un artefacte intensificador del plaer sexual inventat per Leonardo da Vinci? I si Napoleó no hagués tingut un micropenis, hauria construït el seu imperi amb tant d’ím-petu? Vides lascives ens sorprèn amb una galeria de perso-natges cabdals de la història de la humanitat tan diversos com l’home de Cromanyó, Nefertiti, Picasso o Hitler. Filòsofs, governants, artistes i altres celebritats desfilen per aquesta obra seduint el lector amb la seva actitud més provocadora i desvergonyida. Somnis eròtics, perversions i alguns desitjos inconfessables –tot presentat amb originalitat i ironia– ens descobreixen, entre altres històries, les frustracions de Cèsar en la relació amb Cleòpatra, la secreta font d’inspiració de Cervantes i Shakespeare per crear algunes de les seves obres més conegudes i a Anníbal com el general més viril que ha

conegut el món. EL CARRER DE L’EMBUTPilar Rahola La MagranaDe la mà de dos personatges a punt d’embarcar cap a Cuba, en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la

Montserrat, filla de la burgesia barcelonina, Pilar Rahola ens fa passejar per un extraordinari entramat de relacions sindicalistes, polítics, artistes, pescadors i per alguns dels moments cabdals dels anys 20 i 30 a Catalunya i Cuba. Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la proclamació de l’Estat Català per Lluís Companys a la pla-ça de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l’esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937; i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Ma-corina i l’esclavatge.

ATLETES BAIXIN DE L’ESCENARI!Manel una setmana després de la seva publicació, el nou àlbum de Manel, ‘Atletes,

baixin de l’escenari!’, va ser el número 1 en la llista ofi-cial de vendes confeccionada per Promusicae, l’entitat que aplega els productors de música d’Espanya. Amb més de 10.000 còpies venudes, el tercer treball del quartet barceloní iguala l’entrada de l’anterior disc, ‘10 milles per veure una bona armadura’ (2011), i repeteix la xifra de la primera setmana. El número 2 de la llista és la banda sonora de ‘Violetta. La música es mi mun-do’, i el 3, ‘tanto’, de Pablo Alborán. Manel començaran continua la gira de presentació del disc, iniciada el 23 de maig al Festival Primavera Sound de Barcelona. En-cara els podeu veure el els próxims concerts:13 de juliol, Roses (Festival Sons del Món)18 de juliol, Barcelona (Festival Pròxims a Poble Espa-nyol)20 de juliol, Vilanova i la Geltrú (Vida Festival)26 de juliol, Calella de Palafrugell (Festival de Cap Roig)2 d’agost, Burriana (Festival Arenal Sound)10 d’agost, Calonge (Festival Pròxims)

11 DE NOVEMBRESílvia Pérez CruzAquest és el disc en soli-tari de la gran artista de Palafrugell que segueix amb l’agenda plena d’ac-

tuacions amb diferents formacions i registres. És un àlbum de 13 cançons que va ser presentat al Liceu de Barcelona. És una barreja d’estils i idiomes ja que està cantat en català, castellà i portuguès, totes les composicions i arranjaments són seus. Les cançons són de diferents estils o barreges: folk, havaneres, jazz, psicodèlia, pop, tropicalisme, flamenc, fado i clàssica.

n textos: Mateu Ciurana

llibres Música

E S PA I P E L S S E N t I t S

[31]la narracióDiscalcúliaPremi de microliteratura Joaquim carbó

[Caldes de Malavella]

La Wiquipèdia em diu que la dificultat per a recordar sèries numèriques rep el bonic nom de discalcúlia. Entre moltes coses, sóc discalcúlic. L’enemistat entre les xifres i jo, doncs, té nom.Algú va dir-me que si invertís la meitat d’esforç que dedico a crear estrafolàries regles mnemotècniques, en aprendre’m, simplement, un número rere altre les coses serien més fàcils. Però, no. Indefectiblement, cada cop que he de donar el número de DNI m’he de dir: els lladres d’Alí Babà, la generació del vint-i-set, la niña bonita de la quina i l’any que vaig nàixer. El PIN de la targeta de crèdit és la freqüència d’una de les meves emissores preferides, i, és clar, viceversa. L’alarma del pis: l’any de la Revolu-ció Francesa. La matricula del cotxe: la Primera Guerra Mundial i els apòstols.El problema del discalculisme ve quan cal memo-ritzar un número que no et diu res. Per exemple, el quaranta-vuit. Llavors em toca complicar l’operació restant o sumant. un menys de quaranta-vuit són els telèfons de Caldes. O, dos menys: el tabac que fuma en Guillem terribas, o tres: la bomba atòmica, quatre: les sabates d’en Jordi, o cinc: Licor 43. un drama, vaja.I, de la mateixa manera que no em va ser cap inconve-nient memoritzar el meu número de mòbil com el sis -aquest no falla -, anys de Crist, la Revolució dels Cla-vells, la mort de Franco i Edicions Seixanta-dos, vaig tenir verdaders problemes per a discalculitzar el del meu fill que ha acabat per ser: el número porc, el Papa Joan, la II República i dos ceros. Amb els ceros he fet una excepció. Podria continuar amb més exemples, però no vull em-prar més paraules que el número de guerrers que van defensar les termopiles. Deu ser que sóc de lletres.

n text: Mateu Ciurana

Ajuntament de Quarttel. 972 46 91 [email protected] d’atenció al públic: de dilluns a divendres de 8.00 h a 14.30 h i els dimecres de 18.00 h a 21.00 h

Museu de la Terrissatel. 972 46 93 [email protected]: dissabtes de 10.30 h a 14.00 h i de 16.30 h a 20.00 h; diumenges i festius de 10.00 h a 15.00 h

Local Social - Sala de Lecturatel. 972 46 90 [email protected]: de dilluns a divendres de 17.00 h a 20.00 h

PIJ - Estació Jovetel. 972 46 94 [email protected]: de dilluns a divendres de 16.30 h a 20.30 h i els dimarts i dijous de 10.00 h a 13.00 h

Ràdio Quart FMtel. 972 46 87 [email protected]

Escola Santa Margaridatel. 972 46 93 81www.xtec.cat/[email protected]

Escola 9d4ttel. 972 46 83 44www.blocs.xtec.cat/[email protected]

Llar d’infants La Baldufatel. 972 46 81 17www.wix.com/baldufaquart/[email protected]

INS Vilablareixtel. 972 40 60 05http://[email protected]

Escola de Música del Gironèstel. 972 21 32 [email protected]

Pavelló poliesportiutel. 972 46 87 11Horari: de dilluns a divendres de 17.00 h a 21.00 h

CAPtel. 972 18 90 45www.ias.cat

5 juliol22h. Festival EmergentPlaça de l’Ajuntament

11 juliolFesta cloenda Gimnàs Gent Gran19h. Local Social

13, 14,19, 20 i 21 juliol Festa Major de Quart

20 i 21 juliol Fira col·leccionisme al Local Social

21 juliolMercat Municipal i Fira de Formatges i Cervesa i vins artesanals

21, 23, 24, 25, 26, 27 i 28 juliolFesta Major de Palol d’Onyar

27 juliol 10h. L’Ajuntament a a la ràdio.

3 agostFesta Major de Sant Mateu de Montnegre

10 i 11 agostFesta Major de la Creueta

31 agost10:30h L’Ajuntament a la ràdio

16 setembreInici gimnàs Gent Gran

18 setembre:Inici manualitats Gent Gran

28 setembre 10:30:h. L’Ajuntament a la ràdio

I també...A L’ octubre: II Ral·li de la Terrissa

urgències112

AG E N DA[32]

el celrè 80

Documents