el cau dels barrufets tercer trimestre 2010
DESCRIPTION
La revista del CEIP Barrufet.TRANSCRIPT
revista2010_3 15/6/10 15:22 Page 1
Composite
C M Y CM MY CY CMY K
1. llengua
opinió
8
7
6
13
18
22
26
30
35
TALLERS DE LLENGUA A L’ESCOLA
DISLÈXIA, EL TRASTORN INVISIBLE
PARTICIPEM!
39 BREUS
3 EDITORIAL
2. coneixement del mediCOM APRENDREDEL NOSTRE ENTORN?
L'ART NO TÉ EDAT!3. expressió artística
4. matemàtiquesFEM MATEMÀTIQUES!
AUCA DE FESTES!5. les festes
6. participació i autoavaluacióPARTICIPACIÓ I AUTOAVALUACIÓ
7. sortides i colòniesANEM DE COLÒNIES
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 2
EDITORIAL
3
editorial
Teniu a les mans un nou exemplarde El Cau dels Barrufets, la revistade l’escola.
Les revistes, des dels seus inicis als anys 70 (ambciclostil i grapades pel mateix alumnat), semprehan tingut un doble objectiu: per una bandapromoure les ganes d'escriure de les nenes i nens,
perquè, quina millor motivació per a l’escripturaque escriure i dibuixar coses de la seva experiènciadirecta que s’han de publicar en una revista quellegiran a casa?
Però també han tingut l'objectiu d'acostar a lesfamílies el que es fa a dins l'escola; una funciócomunicativa. Explicar, mostrar, difondre, a tota lacomunitat educativa treballs o activitats que avegades, perquè formen part de la vida quotidianadel centre, ni ens adonem que es realitzen.
En cada una de les revistes, per tant, es trobaexplicada la vida de l'escola amb tota la sevariquesa i complexitat. Per arrodonir-ho més, de fauns anys, en la revista del tercer trimestre es tractaun tema monogràfic: el tractament de la música, elstallers de llengua, les matemàtiques a l'escola...Una revista diferent, va ser la de finals del curspassat: especial 40 è aniversari de l’escola!
Però aquesta revista que teniu a les mans, sorgeixd'una demanda concreta realitzada en el ConsellEscolar. Les persones que representen mares ipares van manifestar la preocupació que el ProjecteEducatiu de Centre no era prou conegut per moltesfamílies i entre les accions que es podien realitzarva sorgir la idea d'elaborar una revista per acostar elProjecte a tothom.
I aquí vindria la pregunta: Què és el ProjecteEducatiu (PEC)? Segons la Llei d'Educació deCatalunya (LEC) “és la màxima expressió del'autonomia dels centres educatius, recull laidentitat del centre, n'explicita els objectius,n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitatque l' alumnat assoleixi les competències bàsiques iel màxim aprofitament educatiu". O dit de maneramés entenedora, és aquell document on es recull lafilosofia general del centre.
El nostre Projecte Educatiu va ser revisat el curs2006-2007 però cada curs se’n revisa i actualitzaalgun aspecte, en funció de les noves necessitats.Conté aquests apartats.
• El context de l’escola: situa l'escola en la sevahistòria perquè les escoles, com les persones, elspobles o qualsevol col·lectiu, s'expliquen a partirde les seves històries.
• Trets d’identitat: Situa l’escola com aparticipativa, pluralista, arrelada i oberta al'entorn i coeducativa.
• Principis pedagògics: En aquest apartat es tractade línia metodològica, els trets bàsics de lesrelacions d'ensenyament-aprenentatge; criteris deselecció i seqüenciació dels objectius i delscontinguts; de l’ avaluació i autoavaluació, Tambéde plantejament educatiu en l’atenció a ladiversitat; de l’educació afectivo-sexual; de lessortides i colònies, la piscina i els tallers.
• El projecte lingüístic: tractament de la llenguacatalana, la castellana i l'anglesa
• Principis organitzatius: com està organitzat el
centre i l'organigrama de funcionament.
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 3
Vist així, pot semblar que el PEC és només unllistat de paraules, però posarem alguns exemplesperquè s'entengui millor.
En l'apartat “Escola participativa de trets
d'identitat” hi podeu llegir:
El diàleg i la participació són fonamentals pelfuncionament de l’escola, que s'enriqueix icreix amb les aportacions de tothom que hivulgui col.laborar.La tasca educativa es fonamenta en lainterrelació entre les persones que la formen, elrespecte mutu, el diàleg, la reflexió, lacol.laboració i la solidaritat.Es potencia l’intercanvi i el treball entrel’alumnat dels diferents cursos per afavorir elcaràcter “familiar” (tothom es coneix) del’escola.
Aquest tret d'identitat es concreta de moltesmaneres, però sobretot, afavorint i potenciant lesactivitats i l'intercanvi entre iguals. Els nens i lesnenes poden donar la seva opinió i fer propostessobre el que els passa a elles i ells, sobre la vidade l'escola, sobre els conflictes en què es troben...en els consell de classe i ara, també, d'escola.D'aquí se'n desprenen també els tallers(d’expressió, de llengua, de Sant Jordi), activitatsconjuntes entre cursos o cicles... També que lafesta de Carnestoltes sigui un espai deconeixement col.lectiu, i l’anada conjunta a laplatja al final del segon trimestre.
Però el Projecte Educatiu afecta també elprofessorat: és per això que tenim una organitzaciómolt horitzontal i que les responsabilitats delcentre estan molt repartides perquè, si bé hi ha unequip directiu, moltes de les tasques que licorrespondrien les duen a terme mestres diversosque volen acceptar les responsabilitats globals delcentre més enllà de les pròpies de la seva tutoria omatèria.
En l'apartat “Línia metodològica dels principis
pedagògics” podem llegir:
Entenem l’ensenyament com un procés que hade promoure en l’alumnat capacitats que elsajudin a créixer en el coneixement propi, en lallibertat personal, la creativitat, el sentit crítici també en el sentit de la responsabilitatsocial. Som conscients, però, que l’escolaritatés un element més d’aquesta educació donatquè la família i l’entorn també juguen un papermolt important en el desenvolupament de lescapacitats físiques, afectives, socials iintel.lectuals de l’ alumnat.
/.../ Aquesta explicació ens pot ajudar a entendreperquè les diferents matèries s'intenta treballar-lesa partir de coneixements propers a l'alumnat operquè treballem sense llibres de text o perquè enla mesura de l'edat de les criatures en les diversesmatèries es tractin realitats el màxim d'actuals.
I encara en el mateix apartat podem llegir:
Considerem que l'activitat física i mental delnen/a és la base del procés d’ensenyament-aprenentatge, que l’ajuden a descobrir tot allòque hi ha al seu abast pel seu propi esforç. Peraixò cal potenciar de manera progressiva lescapacitats de l’alumnat, sigui quines siguin lesseves circumstàncies personals, iparal.lelament donar-li a conèixer unesestratègies d’aprenentatge perquè cada vegadasigui més autònom en el seu procés deformació. Entre aquestes estratègies destaquemel coneixement i l’acceptació de l’error.
La nostra acció educativa va dirigida, també adesenvolupar en l’alumnat el gust per aprendrei la satisfacció per la feina ben feta.
En l'organització de les aules de l'apartat “Trets
bàsics de les relacions d'ensenyament-
aprenentatge”, hi podem llegir:
Es considera molt important que l'alumnat i lesmestres es trobin còmodes en l'espai en quèhan de conviure i que a la vegada s'adeqüi alsobjectius educatius proposats. Per aquestmotiu, el mobiliari i els materials estan
editorial
4
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 4
distribuïts dins les aules de manera que facilitii faci possible:La mobilitat dels nens/es d'un lloc a l'altresense molestar als altres companys/es queestan treballant.La realització d'activitats simultànies.L'afavoriment de la interacció dels nens/esentre si i amb la mestra, així com la possibilitatde diversos tipus d'agrupaments i d'atencióindividualitzada.El desenvolupament dels hàbits d'ordre,endreça i autonomia en la utilització delsmaterials.
A partir d'aquest text, podeu entendre que lamanera com seuen les nenes i els nens a l’escolano és fruit de l’atzar sinó que és una decisiójustificada pedagògicament.
Pel que fa al plantejament educatiu en l’atenció a
la diversitat, també dels “Trets bàsics de les
relacions d'ensenyament-aprenentatge”:
Atendre a la diversitat, per l’escola, significadonar a cada nen/a els elements pedagògicsnecessaris perquè pugui desenvolupar al màximles seves capacitats personals, afectives,cognitives, de relació… fent especial atenció al’alumnat que per les seves característiquesfísiques, culturals, socials o psíquiques elssigui més necessari l’estímul i el suport.
Per això, es planteja que les activitats diàriesde l’escola permetin un treball diversificat dinsde l’aula: activitats de racons, desdoblament degrups, diversificació de les propostes detreball…
S’entén, doncs, que no només es reconeixl’existència de la diversitat entre nenes i nens, sinóque es preveu ja en el PEC, que ha d’organitzar elcentre per poder atendre les criatures que honecessitin.
Sobre sortides i colònies també dels “Trets bàsics
de les relacions d'ensenyament-aprenentatge”,
podem llegir:
L'objectiu global de formació de la nostraescola demana una estreta relació amb el mónexterior. És indispensable, per tant, laprogramació d'activitats periòdiques perrealitzar fora de l'escola: sortides i colònies.
/.../ Els nens/es aprenen a usar la sevaautonomia i la seva responsabilitat, perquè lessituacions en què es troben són diferents a leshabituals. Els hàbits de convivència adquiritses posen en pràctica i en generen d'altresnascuts de les necessitats puntuals que al'escola no s'haurien trobat mai.
Es pot entendre, doncs, que les activitats en espaisdiferents de l’escola no serveixen només perquè“les nenes i nens s’ho passin bé”, que també ésimportant, però en les sortides i colònies, a mésdel contacte amb el món real, es desenvolupenobjectius d’autonomia personal i responsabilitat.
Per explicar de manera pràctica aquest projectehem escollit alguns aspectes bàsics de la vida del’escola i les nenes, nens i mestres els expliquenno per cursos, sinó al llarg de l’escolaritat. I quanes selecciona, es deixen de banda alguns aspectesque no vol dir que siguin menys importants. Algunaspecte l’expliquen dos cursos i d’altres tres.Aquesta manera d’organitzar la revista és una altramanera d’explicar el dia a dia de l’escola queesperem que us agradi, que en gaudiu amb la sevalectura i, sobretot, que ajudi a fer partícip a tothomdel Projecte Educatiu de l’Escola Barrufet. Aquestssón els apartats:
Colònies i sortides: P4 Elefants, 1r Lleons illeones, 5èBConeixement del medi: P3 Tortugues, 1r âligues,Expressió artística: P5 Foques, 2n SerpsFestes: P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics, 6èBLlengües: 2n Ocells, 3r Llops i llobes, 5èAMatemàtiques: P3 Cargols, 4t MineralsParticipació i avaluació: P5 Rats-penats, 3r Fonsmarí, 6è A
editorial
5
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 5
PARTICIPEM!
opinió
6
Els pares i mares de l’escola Barrufet hem fet una aposta decidida per l’escola pública, laica,
participativa i de qualitat. L’AMPA, l’associació de pares i mares, és el principal interlocutor entre lesfamílies i l’escola. Totes les escoles públiques del nostre país tenen una AMPA, a la qual les famílies s’hi
associen voluntàriament. Això permet una col·laboració activa dels pares i mares en aspectes importants
del funcionament del centre. A l’escola Barrufet, el percentatge de famílies inscrites a l’AMPA supera el90%, una dada que ens satisfà tot i que aspirem al 100%.
Ser soci de l’AMPA ofereix l’oportunitat de participar activament, assistint a les assemblees i formant part
de les comissions de treball (responsables de preparar, entre altres, el servei de menjador, les activitats
extraescolars, els casals d’estiu o l’acollida al matí). Per descomptat, pertànyer a l’AMPA dóna dret a ser
membre de la Junta Directiva que, regularment, es reuneix amb el Claustre de mestres en els anomenats
Consells Escolars, l’espai on famílies i professorat aborden els temes rellevants de la nostra escola. Ser
soci de l’AMPA implica una quota anual, amb la qual es fa front a les despeses que comporta estar
adherits a la FAPAC (Federació d’Associacions de pares d’alumnes de Catalunya) i es cobreixen les quotes
d’assegurances, les quotes de les associacions i les despeses que generen la revista i la festa de fi de
curs.
En el nostre cas, l’AMPA gestiona també el que anomenem les despeses de funcionament, és a dir, latotalitat de les despeses que comporta l’escola i l’educació dels nostres fills i filles. Tot i que el
Departament d’Educació considera suficients els diners que aporta, des de l’AMPA creiem que per poder
oferir una educació de qualitat calen, entre d’altres consideracions, més recursos econòmics. Aquesta
quota mensual, idèntica per a tots els nens i nenes, possibilita dur a terme el projecte educatiu de
l’escola i fer viable una educació de qualitat i no discriminatòria. Amb aquesta quantitat l’escola paga els
llibres dels nens i nenes, la part del material escolar que no es pot finançar amb els diners que aporta
l’administració, la piscina, les sortides escolars i les colònies, entre altres. Es garanteixen, així, elsprincipis clau del projecte Barrufet: la solidaritat, la igualtat i la cohesió perquè mai cap alumne quediexclòs d’activitats per manca de recursos econòmics.
Contràriament al que es podria pensar, aquest tipus de funcionament que els pares i mares de l’escolaBarrufet hem decidit lliurement impulsar i mantenir, abarateix costos a les famílies (la compra massiva de
llibres surt millor que el seu abonament individual, per exemple) i pot resultar, al capdavall, més
econòmic per a les famílies que el pagament fraccionat de llibres, material i les diferents activitats.
Per mantenir una AMPA forta us demanem la vostra implicació. Participeu en l’AMPA, feu-la progressar.L’escola i les famílies establim, en la majoria de casos, una llarga relació de nou anys. Quant més fluïda i
intensa sigui, més beneficiosa esdevindrà per els nostres fills i filles.
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 6
opinió
7
El passat dilluns 19 d'abril la Neus Buisan, presidenta de
l'Associació Catalana de la Dislèxia, va oferir la xerrada:
“Dislèxia: Per què em costa tant aprendre?” a l'aula
d'anglès de la nostra escola. En aquesta xerrada es
pretenia donar una visió general d'aquest i d'altres
trastorns d'aprenentatge que poden experimentar els
nostres fills i filles al llarg de la seva vida escolar.
Amb l'assistència d'una cinquantena de pares i mares
d'aquesta i d'altres escoles, així com d'una representació
de l'equip de mestres de Barrufet, es van donar unes
breus nocions generals per tal d'ajudar a entendre i
reconèixer aquest trastorn que sovint passa desapercebut i
que genera un alt index de frustració entre els nens i
nenes afectats que no entenen el que els hi està passant i
que poden acabar amb una pobre imatge de si mateixos i
una baixa autoestima si no reconeixem quin és el seu
problema.
La dislèxia es caracteritza perquè les adquisicions de la
persona en l'àmbit de la lectoescriptura es troben molt per
sota del nivell esperat en funció de la seva intel ligència i
la seva edat cronològica. Es manifesta · amb una
dificultat d'automatització especialment en la lectura,
l'ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.
Què seria típic? Les dificultats a l'hora d'aprendre
seriacions (tots sabem dir els mesos de l'any, proveu a fer-
ho amb el mateix ritme però al inrevés), dificultats per
aprendre les taules de multiplicar, dificultats per aplicar
les regles ortogràfiques (les coneixen però com no les
automatitzen no les apliquen), molta lentitud a l'hora de
llegir, poca comprensió dels textos llegits, ...
A nosaltres, els adults, també ens costa entendre aquest
trastorn invisible. La mateixa Neus Buysan, dislèxica,
comentava la sorpresa d'alguns companys de feina al
assabentar-se de la seva “condició”... “ah!..doncs no ho
sembles pas!”... efectivament, aquests nens i nenes no
tenen taques ni erupcions però esdevenen nens i nenes
incompresos dels que sovint sentim: “cal que s'esforci
més”, “ja madurarà”, “té més ganes de jugar que no pas
de treballar”,...
Cal entendre que els dislèxics tenen una manera diferent
d'aprendre i el sistema educatiu actual, basat en
lectoescriptura, no els ajuda. Els nostres fills o alumnes
s'han d'enfrontar amb un sistema educatiu que espera
que aprenguin a llegir i a escriure dins d'uns terminis
establerts i amb suficient habilitat per afrontar els estudis
posteriors. Quan no ho fan, cal analitzar correctament les
causes i aquí és on entra la importància de la detecció
precoç de possibles trastorns d'aprenentatge. La
col·laboració de tots els elements implicats en l'educació
dels nens i nenes (pares, professors, administració) és
vital.
Els i les mestres han d'adaptar els objectius
d'aprenentatge a la diversitat d'alumnes que tenen a
l´aula. Cal fer grans adaptacions dins de l'entorn escolar
per acollir a aquests nens i nenes?.. no.. de fet sorprèn el
que s'aconsegueix si es tenen en compte petites coses:
– No fer-los llegir en públic si no ho desitgen
– No penalitzar els exàmens per ortografia o per omissió
de lletres. Pactar sobre quines faltes es penalitzaran i
quines no
– No fer copiar tots els enunciats
– Donar més temps a l'hora de fer exercicis
– Valorar la possibilitat de fer algun examen oral
– Permetre que puguin completar apunts/agenda amb els
d'un company o companya
– ...
Podeu trobar molts més consells a:
http://www.xtec.cat/serveis/eap/a8900271/consells.pdf
Ampa, Escola Inclusiva, mares, pares, mestres, els
membres d'aquesta petita comunitat som els que tenim a
les nostres mans ajudar a aquests nens i nenes i cal
treballar plegats ja que a tots i totes ens interessa el
mateix: el seu benestar.
Més informació a l'Associació Catalana de la Dislèxia:http://www.acd.cat
DISLÈXIAEl Trastorn Invisible
barrufet 2010 4/6/10 14:58 Página 7
llengua1
8
TALLERS DELLENGUA A L’ESCOLA
Un dels objectius de l’escola és que les nenes iels nens facin seu el procés d’aprenentatge ique en siguin els i les protagonistes.
Des de fa una colla d’anys a l’escola es realitzen elstallers de llengua. Aquesta estructura organitzativapermet la possibilitat de treballar amb grups reduïtsper tal que tothom pugui desenvolupar al màxim lesseves capacitats a la vegada que potencia lacol·laboració, l’autonomia, la interrelació amb altresmestres i altres companys i companyes.
Treballant conjuntament els i les mestres de cada cicleamb els alumnes de pràctiques, programem idissenyem les diferents activitats que fem als tallers.
Els tallers tenen un determinat nombre de sessionsdepenent dels cicles i són d’una durada aproximada dedues hores. Els tallers de llengua s’organitzen percicles: inicial, mitjà i superior.
És una activitat molt engrescadora, on tothom higaudeix i de la qual ens fa molta il·lusió parlar-vos. Caldir que, a més de seguir cada taller uns objectiusespecífics del currículum de llengua, també ens ajudenen l’educació en valors i en una manera diferentd’entendre l’ensenyament- aprenentatge.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 8
llengua
9
Tallers de llenguaa cicle inicial
Quan arriba el dimecres al matí tots i totes estem il·lusionats per
començar una setmana més els tallers de llengua. Els fem per grups
d’uns 12 nens i nenes de primer i segon.
Al llarg de cada curs es fan dos torns de 10 tallers cada torn, o sigui que
en un curs en fem 20 i en tot el cicle, 40!!!!
Aquest curs els tallers que hem fet i estem fent són:
Contes; Dictats muts; Poesia visual; Dites i refranys; Instruccions de joc;Fem cartes; Conversa -botigues; Cançons amb tornada (anglès); Anunciospublicitarios (castellà); Representació de conte; Poesies que es mengen;Codis escrits; Contes a partir de les cartes de Propp; Notícies – diari;Xarades; Acròstics; Animal Fun
Com ja veieu en fem forces i ens agrada aprendre coses de llengua
d’aquesta manera. En alguns hem de parlar força, en d’altres hem
d’escriure, en d’altres memoritzar, conversar, inventar... però el més
important és que aprenem tots i totes junts, ens ajudem i ens ho passem
molt bé.
Ara us en explicarem alguns.
En el de poesia visual,
en una part del taller,
treballem amb un
ordinador portàtil i ens
agrada molt.
Mireu a partir de les
lletres quines figures
més divertides fem.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 9
llengua
10
El de representació de conte ens agrada molt, perquè ens disfressem i l’anem a fer als nens i nenes de parvulari. Fem
el conte dels 3 porquets.
Sabíeu que també fem de periodistes? En el taller de Notícies-diari entre tots i totes fem un
diari amb portada i contraportada, escrivim notícies inventades o reals, amb seccions per a
cada notícia i amb il·lustracions.... Després el publiquem per a cada classe i... a llegir!!!!
Narrador i narradora.
Porquet gran/mitjà /petit.
La mare, el llop.
Atenció que tots i totes ens aprenem bé el guió!
Això de fer tallers de llengua...
• Ens divertim i variem de feines.
• Tots els tallers que ens proposen són divertits!
• Tots ens ajudem: mestres, companys i compan-
yes...
• Aprendre coses de llengua així m’agrada molt.
• Després podem explicar als pares i mares coses
interessants.
• Aprenem llengua d’una manera diferent.
• Juguem amb les paraules, amb les lletres, fem
poemes...
ENS AGRADEN MOLT!!!!
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 10
Fem cinc tallers de llengua. Estan formats per grups de 12 nens inenes de tercer i quart. Tenen una durada de tres sessions d'unahora i mitja cada una i els fem tots els dijous al matí. En els tallersens ho passem molt bé; aprenem moltes coses, ens ajudem entrenosaltres i ens relacionem amb nens i nenes d'altres classes. Noens pod em estendre per explicar-vos tot el que fem en cada und'ells. A continuació us en fem cinc cèntims.
llengua
11
Tallers dellengua acicle mitjà
“Es tracta de visualitzar
un vídeo, fer un guió dels
diàlegs i posar la veu als
personatges. Ha estat un
taller molt divertit que
fem en grups de tres o
quatre nens i nenes”
Hem après cançons i contes en anglès.
“Hem fet de periodistes.
Primer havíem de pensar una
notícia i escriure-la en un full
en brut, després l'escrivíem a
l'ordinador i corregíem les
faltes i fèiem els últims
retocs. Seguidament la
mestra les posava a la
pantalla gran i les
col·locava com si fos un full
de diari. Per últim imprimíem
el full i en fèiem còpies per a
totes les classes. El diari es
diu INFOMITJÀ”
Al taller de teatre hem practicat el castellà, ens hem
après un guió, hem actuat, ens hem disfressat, ens
hem divertit i ens han aplaudit.
Al taller de poesia hem recitat i hem après diferents
poemes molt bonics.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 11
llengua
12
Tallers dellengua acicle superior
Taller de filosofia
Parelem i escrivim sobre diferents coses
com per exemple com ens definim a nosaltres
mateixos.
Taller de periodisme (web)
Hem d'anar per les classes i preguntar si tenen
alguna notícia i després passar-ho a l'ordinador
i quan acabem ho posem a la web.
Taller de còmic
És un taller molt divertit on s'ha de crear una història
en forma de còmic i il·lustrar-la.
Taller de personatges
El món dels personatges tracta de fer treballs escrivint
sobre personatges famosos.
El món de la fantasia
Llegim i escrivim fragments d'històries fantàstiques
a partir de propostes de Gianni Rodari.
El món de l'autor
Llegim un paràgraf de Jaume Cela i després fem un text
amb la mateixa idea però ens l'hem d'inventar.
Taller de periodisme (vídeo)
Fem entrevistes per l'escola
i les gravem en vídeo.
Ens agrada fer tallers de llengua perquè:
Pots fer diferents tallers.
Les activitats són molt interessants.
Treballem en petit grup i pots aprendre millorfent coses diferents.
Fem coses divertides amb els companys icompanyes dels altres cursos del Cicle
Superior.
Fem llengua i ens ho passem bé.
Fem servir els ordinadors.
Aquests són els tallers que hem fet aquest curs:
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 12
13
coneixement del medi2
Què podem fer per representartotes aquestes idees del mónque ens envolta?
• Incentivar l'interès per l'objecte d'estudi• Expressar i compartir idees, dubtes i
explicacions• Organitzar idees, discutir-les i validar-les• Estimular noves preguntes i buscar noves
dades• Establir relacions amb les noves idees.
Per tal d'aconseguir tots aquests objectius calque el docent i l'alumnat parteixin d'unapregunta mediadora, la qual crearà unacuriositat que els permetrà arribar a l'objected'estudi.
Quines característiques tenen aquestespreguntes?• Han de ser obertes per tal que es puguin
formular hipòtesis i no donar un únic punt devista.
• Aquestes preguntes poden ser formulades tantper l'alumnat com pel professorat.
• Tenen la finalitat de reelaborar idees i noarribar a conclusions preestablertes.
La formulació d'aquestes preguntes permetl'habilitat de descriure (explicar com és), definir(explicar què és), explicar (explicar comfunciona) i justificar (explicar per què). A partird'aquestes representacions mentals, l'alumnatha d'anar observant i experimentant per tald'anar creant el seu propi pensament.
Tota aquesta explicació portada a la partpràctica ens condueix a treballar per projectesi/o centres d'interès. En qualsevol cas partimsempre dels coneixements previs que tél'alumnat i dels seus interessos. Aporteninformació sobre el que s'està treballant per talde poder extreure la que ens interessa. Entretots elaborem un petit índex que ens servirà deguió del nostre estudi. Hem de dissenyar un plàd'acció, és a dir, hem d'organitzar les accionsque farem i preveure les seqüències temporalsaixí com la distribució de la feina; alhora hemde fer una previsió de les fonts d'informació idels materials, els espais i el temps necessari.
La diferència més important entre ambuesmetodologies és la tria del tema que es volestudiar. En el centre d'interès el tema d'estudive donat pel docent, i en el cas del projecte eltema ve donat per l'alumnat. Les duesmodalitats permeten desenvolupar totes lesestratègies anteriorment anomenades.
El coneixement del medi des de la vessant del projecte i del centre d'interès
L'àrea de coneixement delmedi, curricularment, vemarcada des de la vessantsocial i la natural.
COM APRENDREDEL NOSTRE ENTORN?
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 13
Els nens i les nenes de primer tindrem grills a la classe,d'aquesta manera els podrem observar i veure tot el que van fent.
Primerament ens plantegem què és el que necessitarem per poder-los tenir, i fem un llistat de tot el que necessitaremper poder tenir un terrari adaptat als grills. Aquesta conversa queda reflectida en un mural conjunt. També ensimaginem com poden ser els grills i els dibuixem.
Ens agradaria que a casa sabessin aquestagran notícia, i per parelles fem una nota a lesfamílies on expliquem que a la classe tindremgrills i el material que ens cal.
Ens formulem la següent pregunta: què podenfer els grills?A partir de les hipòtesis queplantegem fem una graella on aniremverificant, per mitjà de gomets, si és cert o no.
A la classetenim grills!!
14
coneixement del medi
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 14
Finalment posem en marxa el terrari amb tot el material que hem aportat.
Posem la sorra Aboquem terra sense adob
Tallem una ampolla i l'omplim de terra perquèles femelles puguin pondre els ous
Tallem escorça per fer rampes
Preparem les casetes perquè es puguin amagar Aixafem el pinso i el posem en un platet.
Preparem l'abeurador amb un tub d'assaig i cotó fluix. Ja el tenim a punt!!
15
coneixement del medi
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 15
coneixement del medi
16
Coneixemles tortuguesEls nens i les nenes de P3 de la classe de les tortugues al principi de curs vamfer un gran treball en forma de centre d'interès sobre el nom de la classe.
En primer lloc, vam anar dient coses que sabíem deles tortugues, per tal de partir dels coneixementsprevis dels nens i nenes, i després vam estar pensantquines coses ens agradaria saber sobre aquestsanimals. Vam esbrinar unes quantes coses sobreaquests animals: quines són les característiquesfísiques dels animals, on viuen, què mengen, com esreprodueixen, com es relacionen, si juguen entreelles...
Un bon dia un nen de la classe ens va portar unatortuga perquè entre tots en tinguéssim cura. Així quevam estar pensant on la podíem posar. Vam estarestudiant on vivia aquesta tortuga segons lescaracterístiques que tenia i les fotos que teníen a laclasse. Viu a la terra? O viu al mar? O potser viu en elriu?
• té la closca planetairodona
• té urpes
• té dues ratllesvermelles a lesgaltes
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 16
coneixement del medi
19
Així que aquesta tortuga viu al riu! Llavors on la posarem a viure a laclasse? Entre tots li vam buscar un lloc per viure i vam crear-li un climaque fos el més semblant possible al del riu on viuen. Van pensar quepodien agafar pedres del pati perquè hi pogués caminar per sobre i perjugar-hi. Després vam veure que necessitàvem dues pedres grans per talque pogués sortir de l'aigua si no tenia ganes d'estar-hi.
El fet de tenir la tortuga a la classe ens va servir molt per tal de poderveure en directe com són les seves característiques que prèviamenthavíem estudiat. Ens vam poder fixar en la closca, les potes, la cua, elsulls, el nas, la boca...
• les tortugues tenen closcai és dura
• serveix perquè puguin dormir
• i perquè quan tenen por espuguin amagar
Volíem saber si la tortuga tenia dents o no! I com ho podíem fer perquè latortuga obrís la boca per veure-ho?
• li podem donar gambetes
• o pernil dolç que el meu pare diu que els hi agrada molt
Però la tortuga no obria la boca. Així que se'ns va acudirque si la fèiem enfadar potser obria la boca. I ...efectivament! La tortuga va obrir la boca i vam poderveure que no tenia dents, però que tenia una llengua moltgran i llarga. També vam observar que no menjava.Durant tots els dies que la vam tenir a la classe no vamenjar. Per què? Estava trista? No tenia gana? Doncs no!Estava hivernant.
Vam descobrir moltes coses de les tortugues partint del seuinterès i del que ells ja sabien. Hem descobert un nouanimal que ens ha fascinat a tots i totes i hem conegut quinés el seu entorn. Entre tots vam anar elaborant un muralamb tota la informació que anàvem obtenint i de tot allò quevam aprendre.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 19
17
Normalment, a les escoles s’acostuma atreballar l’educació visual i plàstica apartir d’activitats inconnexes, sense un fil
de seguiment, sense tenir en compte una evoluciód’aprenentatges acumulatius; sovint l’educacióvisual i plàstica es fa per sortir del pas.
A l’escola, pretenem treballar a partir de la vessantplàstica per tal de potenciar capacitats implícitesen l’evolució de l’infant al llarg del seu procésd’aprenentatge.
No només l’aprenentatge de tècniques noves, elrespecte pels materials, potenciar la creativitat...són els únics objectius que ens proposem quantreballem aquesta matèria. Pensem que elconeixement de nous i noves artistes plàstics,potenciar la capacitat d’observació i anàlisi,potenciar la capacitat crítica dels nens i nenes iafavorir la seva autoestima són alguns exemples deles moltes coses que es poden treballar enl’educació visual i plàstica i amb caràcterinterdisciplinari. A la nostra escola, sempre hi ésmolt present.
A continuació us presentem alguns exemplesd’activitats per treballar en qualsevol cicle (l’art noté edat!). Tot i que són activitats adreçades aeducació infantil i a cicle inicial es poden treballari adaptar a altres nivells.
En aquesta ocasió els protagonistes són: l’artromànic del MNAC i Pablo Picasso. Mireu què fema l’escola!.
L'ART NO TÉ EDAT!
expressió artística3
“Vam sentir la tristesa que teníem i la vaig treure al paper”
17
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 17
18
coneixement del medi
18
expressió artística
Sóc un animal fantàstic:
mig lleó, mig àliga,
Em dic GRIU.
Ens agrada pintar!!!
La nostra proposta plàstica pel parvulari és força rica i
variada. Hem de pensar que en aquestes edats és el
seu mitjà d’expressió més proper, directe i sense
prejudicis.
La plàstica gira al voltant de totes les activitats que
fem i a més a més se n’organitzen d’específiques als
tallers setmanals de P-4 i P-5 que es duen terme amb
l’ajuda incondicional de les famílies, a qui des
d’aquestes pàgines volem agrair-los aquesta
col·laboració tan fantàstica. Dins d’aquests tallers
també es fan petits treballs plàstics d’alguns artistes.
També a P-3 es treballa en petits grups barrejant les
dues classes.
D’altra banda, també tenim assignat a cada curs el
treball d’un artista plàstic que es treballa en un
moment determinat del curs a partir de la visita d’un
museu.
A P-3 ens apropem a l’obra de Joan Miró A P-4 treballem en Sol Lewitt
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 18
expressió artística
20
A P-5, el protagonista ésl’art Romànic del MNAC,
una aproximació molt dinàmica iacurada conduïda per monitoratge i amb
un titella com a fil conductor, per ferreconèixer als nens i nenes diferents
trets característics del romànic català.
Sóc en Jeroni, sóc un joglar!!!!
Dues setmanes abans de fer la visita al museu,
rebem una carta a la classe on en Jeroni, un joglar,
ens convida a conèixer els personatges del MNAC.
Es fa una lectura de les imatges, es situa l’època,
les tècniques que feien servir per pintar aquells
artistes... per tal que els nens i les nenes quan
arribin al museu ja sàpiguen què hi trobaran i
tinguin uns coneixements previs.
Amb tot aquest treball fet, sempre es deixa alguna
cosa per descobrir, arriba el dia de la visita: aquest
dia és fantàstic! D’entrada, tan sols arribar es
troben amb un museu monumental i amb un munt
d’obres per descobrir que ara veuran en grans
dimensions i al natural: quines cares de
sorpresa i emoció; això no té preu! Després
ve la rebuda que ens fa la Rosa,
una àvia de l’escola, molt estimada, que ens
convida a gaudir de la nostra estada i sempre ens
fa un obsequi, i més tard, l’acollida per part del
monitoratge del MNAC que conduirà la nostra
visita pel museu i tan sols començar ja ens fa
emocionar quan coneixem en Jeroni en directe i
entre tots i totes li cantem la seva cançó.
Ara toca observar, mirar, gaudir, participar
activament en les converses, respectar el torn per
parlar... vaja! un treball visual i de comunicació
molt ric i fabulós. Ens ha agradat tant!!!
Durant les properes setmanes, a l’escola també
anirem treballant sobre allò que hem vist i farem
les nostres pròpies produccions. No us les perdeu,
són molt riques i creatives. Som uns i unes
artistes!!
Éssers fantàstics, éssers reals,
colors i sanefes fets fa mil anys.
Éssers fantàstics, éssers reals,
no els espantem ara, estan encantats.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 20
19
expressió artística
20
A P-5, el protagonista ésl’art Romànic del MNAC,
una aproximació molt dinàmica iacurada conduïda per monitoratge i amb
un titella com a fil conductor, per ferreconèixer als nens i nenes diferents
trets característics del romànic català.
Sóc en Jeroni, sóc un joglar!!!!
Dues setmanes abans de fer la visita al museu,
rebem una carta a la classe on en Jeroni, un joglar,
ens convida a conèixer els personatges del MNAC.
Es fa una lectura de les imatges, es situa l’època,
les tècniques que feien servir per pintar aquells
artistes... per tal que els nens i les nenes quan
arribin al museu ja sàpiguen què hi trobaran i
tinguin uns coneixements previs.
Amb tot aquest treball fet, sempre es deixa alguna
cosa per descobrir, arriba el dia de la visita: aquest
dia és fantàstic! D’entrada, tan sols arribar es
troben amb un museu monumental i amb un munt
d’obres per descobrir que ara veuran en grans
dimensions i al natural: quines cares de
sorpresa i emoció; això no té preu! Després
ve la rebuda que ens fa la Rosa,
una àvia de l’escola, molt estimada, que ens
convida a gaudir de la nostra estada i sempre ens
fa un obsequi, i més tard, l’acollida per part del
monitoratge del MNAC que conduirà la nostra
visita pel museu i tan sols començar ja ens fa
emocionar quan coneixem en Jeroni en directe i
entre tots i totes li cantem la seva cançó.
Ara toca observar, mirar, gaudir, participar
activament en les converses, respectar el torn per
parlar... vaja! un treball visual i de comunicació
molt ric i fabulós. Ens ha agradat tant!!!
Durant les properes setmanes, a l’escola també
anirem treballant sobre allò que hem vist i farem
les nostres pròpies produccions. No us les perdeu,
són molt riques i creatives. Som uns i unes
artistes!!
Éssers fantàstics, éssers reals,
colors i sanefes fets fa mil anys.
Éssers fantàstics, éssers reals,
no els espantem ara, estan encantats.
barrufet 2010 4/6/10 14:59 Página 20
expressió artística
Aquest curs en el cicle Inicial hem treballat en
Picasso. Cada dos anys el cicle el treballa, fent un
petit projecte sobre la seva biografia, una sortida
al Museu Picasso i diversos treballs sobre l'artista
esmentat. Vam iniciar el projecte fent un petit
Power Point on s'explicava una mica d'història
sobre la seva vida i la seva trajectòria artística
(incidint en les tres etapes més conegudes de
l'artista: època rosa, època blava i cubisme).
Posteriorment es feia una sortida al Museu
Picasso, on podíem visualitzar i analitzar alguns
dels treballs de l'artista, però aquesta vegada els
originals. A partir de la sortida (i dels treballs
realitzats en el taller del Museu) es van realitzar
diversos treballs relacionats sobretot amb l'època
blava i cubista d'en Picasso; un treball en què
havien de fer una interpretació personal sobre el
quadre de les Menines (primer comparant el de
Velázquez amb el d'en Picasso) i a posteriori la
interpretació en ceres en un suport de paper de la
versió d'aquest darrer.
Després d'aquesta feina se'n fa una altra de
relacionada amb l'època blava, aquesta vegada
una interpretació més lliure on l'única premissa
era treballar amb colors freds (gamma de blaus) i
fent aparèixer una temàtica trista en les seves
produccions.
L'exposició de les feines una vegada confegides en
gran i petit mural (ja sigui exposició de classe com
de tot el cicle), és la darrera fase del treball
proposada.
Creiem que un petit projecte plàstic no només pot
quedar en la producció d'una feina, sinó que hi ha
tot un treball abans i després del que és
pròpiament la producció artística; ensenyar obres i
biografia de l'artista que es treballa, confegir les
produccions aplicant el màxim nombre de
tècniques possibles i l'anàlisi posterior de les
pròpies produccions (observar, analitzar i opinar)
prenen també un paper molt important i fins i tot
imprescindible per dur a terme un projecte
complet i del tot productiu.
21
Treball conjunt de l'obrade “Les Menines”de Picasso
“M'agrada dibuixar amb
puntets perquè vaig més ràpid
i és divertit!”
“M'agrada fer
collage perquè és
divertit retallar
“Un autoretrat
cubista!”
A continuació us presentem una mostra de tot el procés dut a
terme durant el treball realitzat sobre en Picasso.
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 21
22
Com diu la Maria Antònia Canals en el seuúltim llibre “Converses matemàtiques”,la matemàtica és l'art de fer pensar a
través de l'experiència.
Sempre, a la nostra escola, el llenguatgematemàtic ens ha servit per conèixer l'entorn iper poder donar sortida a aquelles qüestions queens plantegen un problema i que necessiten unasolució.
El nou currículum, tant d'infantil com deprimària, ens parla del treball per competències ocapacitats com a eix vertebrador de totl'aprenentatge. Això fa que ens continuemplantejant un aprenentatge global on es puguininterrelacionar la matemàtica, els diferentsllenguatges, l'entorn...
En el dia a dia de l'aula, des de P3 fins a sisè,intentem que les matemàtiques siguin una einaútil i divertida. Tot això, però, no vol dir que aldarrera no hi hagi una feina ben estructurada ipensada per tal que els infants puguin avançar enels seus coneixements matemàtics. Tot plegatens porta a buscar activitats i organitzar l'aula detal manera que els nens i nenes puguin comparar,classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fertransformacions, descriure, fer estimacions icomprovacions, representar, trobar diferentsestratègies, saber comunicar i justificar els seusraonaments.
Moltes vegades, ens pensem que els infants nosaben matemàtiques perquè no són capaçosd'utilitzar el llenguatge específic de la matèria ocalcular com ho hem fet “tota la vida”, peròells tenen nocions matemàtiques des de benpetits ( saben quants anys tenen, el temps quetenen per jugar a la play, quant triguen per anarde casa a l'escola, la forma que té l'entrepà...).Fem matemàtiques en moltes situacions i no ensom conscients perquè encara associemmatemàtiques només al càlcul escrit fent serviruns algorismes ( manera de resoldre lesoperacions) concrets, comptar com acançoneta...
L'escola intenta plantejar les matemàtiques tottenint present que els infants no perdin lacuriositat que tenen des d'un principi perdescobrir coses noves i intentar que segueixinpreguntant-se “per què...?”.
Es plantegen activitats on hagin de participar demanera activa, manipulant materials adequats,proposant diferents estratègies, acceptantdiferents visions a l'hora de plantejar comresoldre el que tenen davant, que utilitzin elsaprenentatges que van adquirint i que siguincapaços de comunicar els seus raonaments iplantejaments.
matemàtiques4
FEM MATEMÀTIQUES!
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 22
matemàtiques
23
En començar el curs els nens i nenes de la
classe dels cargols vam fer una activitat per
preparar un terrari on viurien els nostres
cargols. Hem valorat que aquesta activitat
molt global podria ser un bon exemple per
explicar com fem servir les matemàtiques en
la vida d'una aula de P-3.
Després d'interpretar entre tots i totes un
dibuix de com organitzar un terrari, ja haviem
decidit què necessitàvem: “una capsa
transparent i gran”, pedres, terra i fulles
seques. El material estava preparat, després
d'observar-lo, vam dir:
• Hi ha moltes pedretes petites. (quantitat)• Per posar la terra podem fer servir les pales de jugar al
pati.
• Al pati hi ha fulles seques, en necessitem moltes perquè
el terrari és gran(grandària)
• Primer (ordinal) hem de posar les pedres, després la
terra i al final, a sobre, les fulles (hem tornat a interpre-
tar la fotocòpia que tenim de com organitzar el te-
rrari)(seqüència d'ordre)
• No podem fer-ho tots/es alhora, som molts (quantitat)
Vam decidir que aniríem sortint de 3 en 3, molts sabien
quant eren 3 (Els infants d'aquesta classe tenen 2 o 3
anys). (comptatge)
Vam començar el procés.
Primer les pedres
Després la terra
Quantes pales necessitem per posar la terra? 3, cada nen o nena necessita una pala.(Relació quantitativa) Anem a
buscar les pales al pati i les comptem: 1, 2, 3 La terra la posem a sobre de les pedres. (nocions espacials)
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 23
Al final posem les fulles seques, anem a buscar-
les al pati, en necessitem moltes, cal posar-les a
sobre de la terra, per tot arreu (per tota lasuperfície, geometria).
JA TENIM EL NOSTRETERRARI A PUNT!
Ara hi posarem els cargols. Tenim molts cargols.
Quants en volem posar?No poden viure apretats un sobre de l'altre.
• Pocs, no.
• Jo sé quant són nou, que són molts.
• Mireu (posa 9 dits, tots i totes l'imitem)
• Amb l'ajuda de tots comptem fins a 9.
• 1,2,3,4,5,6,7,8,9 Ja està
Després vam fer un mural amb fotografies de l'activitat i el vam posar al passadís. Els infants
l'explicaven a les famílies i servia per recordar i explicar la feina. Ara forma part del llibre de la
història de la classe i encara, a estones, gaudim mirant aquestes fotos.
24
matemàtiques
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 24
Les nenes i nens de quart hem estat estudiant les
fraccions i com sempre hem començat parlant de què en
sabem. Sabíem que les fraccions eren partir figures en
parts, però no sabíem que havien de ser parts iguals.
Si volem escriure una fracció hem de fer servir dos
números que s'escriuen un damunt de l'altre amb una
línia entre els dos. Cada un d'aquests números té un
nom:
el numerador i el denominador. Això és una fracció
.
La part pintada s'escriu ¾.
Ens van proposar fer fraccions amb els papers. Al principi
no ens sortia gaire bé perquè no ho enteníem.
Després vam entendre,
fent servir el paper,
que una fracció s'ha de
fer en parts iguals i ens
va sortir millor.
Per fer-ho, primer vam doblegar el paper per la meitat i
després ho vam marcar amb retolador, llavors vam
començar a doblegar-ho altra vegada per la meitat i així
ja teníem quatre parts iguals. Vam anar fent meitats del
que teníem i ens van sortir moltes parts.
Hem descobert que les matemàtiques no només les fem
servir a l'escola, sinó que a la vida les fem servir i no ens
n'havíem adonat. Les fraccions ens les podem trobar en
les hores del rellotge, quan anem a comprar i demanem
mig quilo de maduixes, una ampolla de mig litre
d'aigua... De vegades no són exactes. Per exemple, “he
escrit mig full” Al menjar també ens podem trobar
fraccions, com els formatgets, la xocolata...
Un geoplà es fa servir
per estudiar geometria,
encara que en aquest
cas l'hem utilitzat per
treballar les fraccions.
L'activitat que vam fer
consistia a aprendre
fraccions d'una manera
diferent. Havíem de
buscar una quarta part
de les figures que
teníem dibuixades al
paper i ho havíem de fer
al geoplà. Hi havia més
d'una possibilitat, depèn
del quadre que ens
miràvem.
També hem
après a
calcular la
fracció d'una
quantitat.
En una classe de 24 nens i nenes sabem que tres
quartes parts són nenes, quantes nenes hi ha?
Primer repartíem 24 paperets en quatre parts iguals i
llavors vèiem que a cada part hi havia 6 paperets, per
tant si només en volíem 3 fèiem 3 x 6 = 18 i aquest
és el nombre de nenes que hi ha en aquesta classe.
Amb materials diferents hem comparat fraccions i hem
vist que n'hi ha que no ens semblaven iguals però
després hem trobat que sí que ho eren.
Hem trobat que:
12
12=24
312
1=4
25
matemàtiques
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 25
26
La celebració de les festes a l'escola es planteja com una formalúdica de transmetre el saber i la cultura popular catalanes icom una manera d'ajudar els nostres nens i nenes a conèixer
les tradicions i creences del nostre país.
Les festes ens ajuden a crear un esperit de cohesió i de treball comúentre l'alumnat, famílies i els mestres que dóna l'oportunitat a tothomd'expressar-se i comunicar-se.
En aquest sentit, tenim creades comissions que s'encarreguen de lligari coordinar idees i actuacions. Tot el professorat participa d'unacomissió i cadascuna d'elles està composta per representants de totsels cicles. També els pares i mares es distribueixen les tasques que calfer en les festes de final de curs.
Són uns moments ideals per establir relacions entre els diferentsmembres de la comunitat educativa i entre grans i petits. PerCarnestoltes, per exemple, ballen les nenes i nens de 6è i 5è amb P3 iP4 respectivament o per Sant Jordi comparteixen tallers nens i nenesde diferents edats. Es creen uns vincles entre ells i elles que fomentenuns valors molt positius per al seu desenvolupament social i afectiu.
El fet que les famílies s'impliquin en les festes més significatives del'escola afavoreix la cohesió, que és fonamental per aldesenvolupament global dels nens i nenes.
P4 Balenes, 4t Éssers fantàstics i 6è B!.
AUCA DE FESTES!
nadal
les festes5
Educació Infantil i Cicle Inicialfan cagar el tió
amb molta il·lusió.
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 26
les festes
27
carnaval
D’aventura ens hem disfressati molt bé ens ho hem passat.
Com cada any els i les mestres,ens fan una representació teatral,la del 2010 els hi ha quedat genial.
Tant per Sant Jordi com per Carnaval,una bona ballada no pot faltar.
Uns mesos abans, votemper saber de què ens disfressarem
Les ordres del Carnestoltes obeïmi amb diferents complements a l escolavenim.
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 27
sant jordi
Per Sant Jordi,a l escola, és festa gran.Fem tallers des dels petits,fins als més grans.
Els pares i maresens vénen a ajudari... a canviels convidem a esmorzar.
Roses, escuts, collarets de pasta, jocs diversos, monstres pintats,malabars i sang de drac, aquest dia tot s hi val.
La tarda és més tranquil·la,la reservem a la dansa i a la poesia.
28
les festes
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 28
final de curs
El cursos ha acabat i, al pati,fent una festa ens hem trobat.
5è, que molt ho ha practicat,fa un número del Flic-Flac.
Els pares i mares de 6è,en un saborós sopari un emotiu comiat,desvetllen el seu secretmés ben guardat.
Música, jocs, tómbola, petards,circ, teatre, fanalet, amistat,màgia, berenars i sopars...És la festa que organitza l’AMPA peracabar.
29
les festes
Pels nens i nenes de 6è és un dia especial,per això el comiat és tal com cal.
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 29
participació i autoavaluació6
En començar el curs, vam proposar als nens i nenes de
pensar quines coses podríem fer perquè a la nostra
classe hi hagués bon ambient.
Entre tots i totes vam decidir escriure unes normes per
posar-les en un mural de la classe per tal d'anar-les
recordant. També vam decidir buscar un títol per
aquest racó i vam triar: “FEM-HO BÉ! ”.
De tant en tant anem parlant i entre tots i totes fem
una autoavaluació de com ens funciona: verd
(excel·lent), blau (xip-xap) i vermell (hem de millorar).
En aquest racó també hi tenim la llibreta del consell
d'escola.
30
PARTICIPACIÓ IAUTOAVALUACIÓ
Educació infantil
Com es concreten aquests principis generals en la vidaquotidiana del centre? És evident que participar es fa demanera diferent a P3 que a 6è i també que la manera de
participar és diferent en una festa, en una sortida, en els consells oen la dinàmica de les matèries.
En el PEC es recull “Entenem l’ensenyament com un procés queha de promoure en l’alumnat capacitats que els ajudin a créixer enel coneixement propi, en la llibertat personal, la creativitat, elsentit crític i també en el sentit de la responsabilitat social”.
A l'escola creiem que l’autoavaluació és una eina bàsica en aquestprocés. Les autoavaluacions representen doncs, un momentimportant en la vida participativa de l'escola. En format paper, comconeixeu, s'inicien a primer, però és evident que és una aspecte quees treballa de manera oral des que les nenes i nens comencen al'escola.
Us explicarem com entenen els nens i nenes la participació en elsconsells d’aula i d’escola i què n’opinen de l’autoavaluació.
Rotllaneta a P5
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 30
participació i autoavaluació
31
Consell d'escolaQuè és el consell d'escola pels nens i nenes dela classe dels ratpenats (P-5)?
“És com una reunió, on ens trobem tots els nens i nenes de l'escola.
De P-5 hi anem dos de cada classe, un nen i una nena, ja que som
els més petits i així estem acompanyats”.
“Allí aprenem a parlar de problemes que tenim a l'escola, al pati,
de normes (com posar bé els patinets) i també portem notícies”.
“Les notícies les portem a una llibreta, a vegades ho escrivim
nosaltres i a vegades ho escriu la mestra”.
“Quan hem de decidir alguna cosa primer ho parlem al consell de
classe, que és el mateix però només hi som nosaltres, i els
encarregats ho expliquen al consell d'escola”.
En aquest article sobre el Consell d’escola i de classe hi
trobarem expressat el que cada grup de nens i nenes de la
classe Fons Marí entenen que és la participació dins de
l’escola.
Mentre anem llegint el que han dit cadascun dels grups
anirem constatant com van fent seus tota una colla de
valors de competència social com són:
La participació, el diàleg, la col·laboració, el respecte, la
tolerància, l’assertivitat; condicions imprescindibles totes
elles per anar-se desenvolupant com a persones i per tant
anar assolint la finalitat bàsica de la seva etapa educativa,
que no és res més que adquirir “les eines necessàries per
entendre el món i esdevenir persones capaces d’intervenir
activament i amb capacitat crítica en la societat plural,
diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure”.
El consell d’escolai el consell de classe
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 31
Grup 1
El Consell d’escola és molt important perquè és on
solucionem els problemes i tothom ens adonem del que
passa a l’escola.
Perquè es poden dir les opinions com per exemple el
carnaval.
El consell de classe és important perquè podem triar el
nom de la classe i altres coses i podem solucionar els
problemes només amb la classe.
Els problemes que més surten són: els lavabos que estan
bruts, els nens i les nenes que es porten malament, el
pati, on de vegades els que no juguem a futbol rebem
pilotades a la cara, etc.
Grup 2
El consell de classe és per explicar els problemes i
buscar-hi una solució, i parlar amb la persona que ha fet
malament una cosa.
El consell d’escola és per solucionar els problemes de tota
l’escola.
Grup 3
El consell de classe per nosaltres és una estona on estem
tots reunits i diem temes i els arreglem parlant. I hi ha
algunes coses que el conseller anota per portar-les al
consell d’escola.
Al consell d’escola parlem dels temes que diem a classe.
De cada classe hi va un representant i sent els problemes
de les altres classes i anota els problemes resolts o bé els
que hem de parlar a la classe.
Grup 4
El consell de classe és on tota la classe parla de tot el que
passa, on diem tots els conflictes de tota la setmana i hi
busquem solucions. A la classe triem un conseller o una
consellera perquè un dia es troben tots els consellers i
parlen de tot el que passa a l’escola i el que s’hauria de
millorar. Quan s’acaba el consell d’escola la setmana
següent porten una acta on hi posa tots els consellers que
hi han anat, totes les notícies…
Grup 5
El consell és una associació de classe on parlem de les
coses que ens passen o bé que fem els de la classe.
Parlem dels problemes per intentar arreglar-los i no tenir-
ne més.
El consell d’escola és un tros d’associació on parlem entre
totes les classes i així podem arreglar els problemes entre
tots i així se’n pot assabentar tothom.
Si fem consell les coses s’arreglen més fàcilment i no
tenim tants problemes.
El consell és per avaluar-nos i saber què hem fet bé i
malament.
També el consell serveix per l’activitat i la col·laboració.
Grup 6
El consell de classe és un lloc per parlar les coses que no
ens agraden i que ens preocupen: com rebre cops de
pilota, els lavabos bruts… no és per criticar ningú sinó per
parlar les coses amb la persona que ho ha fet i dir-li com
ho port solucionar.
També hi ha un altre tipus de consell que es trien dues o
una persona de cada classe i s’ajunten per parlar les
coses de les classes: com les propostes de carnestoltes,
què voldríem berenar, quin tema triar per carnestoltes…
32
participació i autoavaluació
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 32
L’autoavaluacióEntenem l'autoavaluació com un procés continuat, que
permet a l'alumnat reflexionar sobre el seu progrés i esforç
en els aprenentatges, i en la seva actitud vers els
companys i les companyes de classe.
L’escola planteja l’avaluació com un procés compartit
entre mestres, alumnes i pares i mares. Tots plegats
progressen en el coneixement de l'esforç i el nivell real del
nen/a tant en els aspectes conceptuals, com de
procediments i d'actituds.
L'autoavaluació a Educació Infantil
Es fa una autoavaluació individual i immediata en
finalitzar les activitats o davant de situacions concretes.
Es fa una reflexió del grau de satisfacció de l'infant i del
seu esforç....
A P5 es planteja col·lectivament. A vegades al final de
cada projecte s'utilitza una gràfica o bé es fa en una
conversa; parlem de si ens ha agradat o no el projecte
treballat i si hem après coses noves o no.
L'autoavaluació a Primària
Es duu a terme en moments diferents:
Després d’activitats concretes: Tallers, treballs de més
llarga durada, per exemple “el conte”, conferències,
projectes .... i a final de cada trimestre.
Aquesta darrera autoavaluació consta de tres parts:
• Reflexió del nen/a sobre l'actitud davant la feina, amb
els companys/es i amb la/el mestre, i sobre els
aprenentatges de les diferents matèries.
• Comentari del/la mestra, és un diàleg amb els nens/es
sobre el que han reflexionat.
• Comentari del pare i mare.
Els nens i nenes diuen:
Fem servir l'autoavaluació per reflexionar sobre el curs, i
està bé perquè veiem el que fem bé i el que fem
malament. També veiem el que pensen els professors de
nosaltres. Nosaltres ens avaluem pintant caselles: ho faig
molt bé, ho faig bé, ho faig regular i hauria de millorar. A
continuació escrivim un comentari per matèria i aquest
procés el fem amb totes les matèries. Després cada
mestre/a escriu el que pensa, en què pots millorar i si ens
hem avaluat correctament. També t'avalues amb el
comportament i amb el treball de l'escola i de casa.
L'autoavaluació serveix per :
• autocriticar-nos, expressar les nostres dificultats o
virtuts.
• També per expressar si tenim problemes respecte a la
classe o amb el/la professora
• Serveix per millorar els teus estudis i les teves actituds
davant d'aquests.
• Si en alguna matèria et posen regular o un “he de
millorar”, vol dir que hauries de treballar una mica més
en aquella matèria, però no deixant les altres matèries
enrere.
33
participació i autoavaluació
SÍ NO
M'ha agradat treballar els dofins
He après coses treballant els dofins
(Models d’autoavaluacions del
Cicle Superior)
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 33
34
sortides i colònies7
Q l nostre Projecte Educatiu diu : “ L’escolaestà oberta a la realitat del món d'avui,emmarcada en la realitat actual de
Catalunya i arrelada, al barri. Parteixi de la realitatsocial concreta que viuen els nens i nenes. Vol ajudara conèixer, estimar i respectar l'entorn pròxim, com acamí per estimar i respectar l'entorn més allunyat”
Aconseguir aquest objectiu global de formaciórequereix una estreta relació amb el món exterior. Pertant, és indispensable i molt important la programaciód'activitats periòdiques a realitzar fora de l'escola:visites a museus i exposicions, excursions, aules denatura, colònies... Totes elles contemplades tant desde la perspectiva curricular com des de la d’esbarjo icontacte amb la natura. També en aquestes activitatsels nens i nenes aprenen a fer ús de la sevaautonomia i de la seva responsabilitat, perquè lessituacions en què es troben són diferents a leshabituals.
Els nens i nenes diuen: “Ens agrada fer activitats forade l'escola: sortides, exposicions , colònies...”“Entenem molt millor les coses que hem d'aprendre
perquè ho veiem, ho toquem... ens donen moltesinformacions!”. “Ens ho passem molt bé i podemestar tots i totes junts i podem respirar l'aire lliureetc... “A l'hora d'esmorzar podem jugar en una zonamolt mes gran que el pati i ens agraden les excursionsde tot el dia perquè podem dinar tots junts”
Les classes dels i les elefants, dels lleons i leslleones i de 5è hem parlat sobre les sortides i lescolònies que fem a l'escola. Per presentar l'article dela revista ens hem intercanviat preguntes i respostes:Els i les elefants han entrevistat a 5è sobre la sevasortida al Delta del Llobregat. Les nenes i els nens de5è han volgut saber com els lleons i les lleones vivienl'abans i el després de les seves primeres colònies al'escola. Finalment, la classe dels i les elefants hanestat interrogats pels lleons i lleones sobre que elshavia semblat la sortida a la platja.
Aquesta forma de treballar ens ha permès d'unabanda, conèixer com treballen altres nens i nenesd'edats molt diferents. I per l'altra poden veure el quèfaran en el futur o recordar el què van fer no fa tantsanys.
SORTIDES ICOLÒNIES
barrufet 2010 4/6/10 15:00 Página 34
sortides i colònies
35
Els lleons i les lleones pregunten i els i les elefants responen
Colòniesa CanSans...
1.Com va anar la sortida de la platja?Bé, va ser molt divertit. Ens ho vam passar molt bé.
2. Van ajudar-vos els nens i nenes de5è?Sí, ens ho vam passar súper amb els nens i nenes de
cinquè. Ens van ajudar molt, anàvem agafats de la mà i
ens ajudaven a portar les jaquetes. També ens van ajudar
a pujar i baixar del tren.
3. Va agradar-vos anar amb els nens inenes de 5è? La parella va fer-ho bé?
Sí, ens va agradar perquè són grans i són els nostres
amics i amigues. Van fer-ho molt bé, perquè ens van
ajudar, anàvem xerrant i ens van explicar, fins i tot,
secrets.
4. Havíeu anat a la platja abans?Sí, a P-3 ja vam anar a la platja amb l’escola però també
hi hem anat amb els nostres pares i mares.
5. Vau mullar-vos els peus? L’aigua erafreda o calenta?Sí, vam anar a la voreta de la mar. Ens vam pujar una
mica els pantalons, fins al genoll, per a no mullar-nos.
L’aigua estava molt freda, però ens ho vam passar molt
bé.
6. Vau trobar petxines?Sí, vam recollir-ne una bossa. També vam trobar un
cargol de mar.
7. Què és el que us va agradar mésd’anar amb tren?Ens va agradar molt anar al pis de dalt i mirar per la
finestra les fàbriques, el mar, un camp de futbol, un
tractor...
8. Hi havia molta gent al tren?No, a l’anada no hi havia gaire gent, però a la tornada hi
havia més gent.
barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 35
sortides i colònies
36
“Estem molt nerviosos però ens fa molta il·lusió,
sobretot el sopar de gala”
“Encara no ho tenim tot preparat”
“Ens imaginem que la casa serà molt gran amb un
camp de futbol”
“Serà molt divertit que els pares no ens manin i
ens diguin tota l'estona el que hem de fer però
farem moltes cartes als nostres pares i mares”
“Creiem que les colònies ens aniran molt bé”
I després de les colòniesens han explicat que...
Els nois i noies de 5èhem entrevistat alslleons i les lleonesabans d'anar decolònies a Can Sans,i ens han dit...
Els hi ha agradat molt les colònies de quatre dies; van conèixer
un indi i van fer una gimcana.
Han trobat molt a faltar als seus pares i a les seves mares però
també s'ho han passat molt i molt bé.
Han rebut cartes de casa seva. En aquestes cartes els hi deien
coses tendres i carinyoses i que els trobaven molt a faltar.
Només van poder fer un joc de nit perquè molts dies va ploure,
però van poder jugar amb les plomes de l'indi. Sort que van
poder jugar amb els seus amics a fer cabanes i amb el gos de la
casa.
El menjar estava força bé però era bastant “soso”.
El dia del sopar de gala anaven tots i totes molt elegants i les
nenes es van pintar els llavis i portaven una flor al cap.
L'activitat preferida ha estat fer un coixinet d'olor amb herbes
aromàtiques.
Altres activitats que han fet són unes excursions a Viladesens i a
Fellines.
barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 36
Els elefants volen saber quèhan fet els amics i amiguesde 5è a la sortida del Deltadel Llobregat
1.On està el Delta del Llobregat?El Delta del Llobregat està a la comarca del Baix
Llobregat.
2. Com és el Delta del Llobregat?El Delta del Llobregat és molt bonic i gran, hi ha moltes
flors i plantes. Vam poder veure molts ocells.
3. Què vau fer a la sortida?Primer, ens van ensenyar un vídeo sobre el Delta del
Llobregat i els espais naturals; després vam anar a
esmorzar. Llavors, vam fer una llarga excursió per l’espai
natural del Delta. Allà vam veure diferents paisatges: la
pineda i les maresmes. I vam acabar fent una activitat de
mirar amb binocles els ocells des d'un mirador que es diu
Aguait.
4. Què heu après en aquesta sortida?Hem après que és molt important cuidar el medi ambient
i que no s’han de destruir els espais naturals, perquè hi
ha plantes i animals que estan en perill d’extinció. A més
a més, és un espai on descansen les aus migratòries del
seu llarg viatge migratori anual
5. Vau veure algun peix o algun animal?Sí, vam veure diferents ocells com: el bernat pescaire, el
martinet blanc, el cabusset... etc.
6. Abans de fer la sortida vau mirar algunllibre?Sí, ens vam preparar la sortida amb una sèrie d'activitats i
exercicis: mirant l'atles, llibres i per Internet.
7. Us ho vau passar bé?Ens ho vam passar genial, vam aprendre moltes coses i
vam poder estar a l’aire lliure.
sortides i colònies
37
barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 37
breus
38
barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 38
breus
39
barrufet 2010 4/6/10 15:01 Página 39
revista2010_3 15/6/10 15:22 Page 1
Composite
C M Y CM MY CY CMY K